Professional Documents
Culture Documents
Prodiscat P5 PDF
Prodiscat P5 PDF
PROTOCOL de DETECCI i
ACTUACI en la DISLXIA.
MBIT EDUCATIU
Publicat pel
Departament dEnsenyament de
la Generalitat de Catalunya.
Elaborat pel
Collegi de Logopedes de Catalunya CLC
ETAPA INFANTIL
(finals de P5)
NDEX
Qu s la dislxia ....................................................................................................................................... 3
Necessitat duns protocols dobservaci i detecci, i instruccions ds . ...................... 4
Orientacions per a la intervenci ...................................................................................................... 5
Algunes consideracions sobre laprenentatge de
la llengua escrita ........................................................................................................................................ 6
Protocol dobservaci per a detectar smptomes dalerta en
laprenentatge de la lectura i lescriptura en letapa infantil ............................................. 8
Pautes dactuaci per als alumnes de letapa infantil (P5) .................................................. 9
Per saber-ne ms: recursos, materials i bibliografia ................................................................ 11
1. Afecta el procs lector i escriptor i fonamentalment estan alterades les habilitats de conscincia fono-
lgica, memria verbal i velocitat de processament verbal.
La conscincia fonolgica s lhabilitat per identificar i manipular els sons de les paraules i est
reconeguda com lhabilitat fonamental per realitzar els processos danlisi i sntesi inherents en la
llengua escrita.
La memria verbal la memria fonolgica- s lhabilitat per retenir lordre seqencial del material
verbal durant un curt perode de temps (p.ex.: recordar una llista de paraules o dgits o b una llista
dinstruccions).
La velocitat de processament verbal s el temps que es necessita per processar informaci verbal
familiar com grafies i dgits.
3. A lhora de fer el diagnstic s ms adequat parlar dun continu de smptomes, que van de ms lleus a
ms greus, que duna categoria concreta i no est clar quins sn els lmits exactes.
Actualment es reconeix que no hi ha una lnia divisria clara entre tenir dificultats daprenentatge com la
dislxia i no tenir-ne.
4. Les dificultats que sacostumen a trobar associades amb la dislxia sn: alteracions en alguns aspectes del
llenguatge, en la coordinaci motriu, en clcul mental, en concentraci i planificaci, per cap daquestes
dificultats determinen una dislxia.
5. Un bon indicador de la gravetat i persistncia de la dislxia es pot obtenir examinant com lalumne
respon o ha respost a una bona intervenci.
La millor intervenci per palliar la dislxia s la bona intervenci pedaggica, amb els propis recursos del
mestre a laula o proporcionant, en casos ms greus, un suport ms intensiu i una ajuda a llarg termini.
s important que amb els alumnes que responguin a la intervenci, aquesta continu, potser amb menys
intensitat, de forma que es mantingui el progrs.
6. Segons els estudis ms recents en parla anglesa- la prevalena estimada de la dislxia, tot i que varia
segons on es marqui el lmit en lampli espectre de smptomes, s entre el 4 i el 10% .
7. Existeix levidncia que fills de pares amb dislxia tenen un alt risc de presentar el mateix trastorn. Tot i
aix, la investigaci sobre la transmissi gentica est oberta.
8. Finalment, la dislxia persisteix durant ladolescncia i en ledat adulta. Per no podem oblidar que la
gravetat de les dificultats depn sovint de la qualitat i precocitat amb qu shagi donat suport a lalumne
tant en lmbit familiar com en lescolar.
- Una detecci preco i una intervenci de qualitat - Problemes greus a nivell fonolgic
- Bones habilitats de llenguatge oral - Velocitat lenta de processament
- Habilitats per mantenir latenci - Manca de recursos compensatoris
- Un bon suport familiar i escolar - Altres dificultats daprenentatge concurrents
- Detecci i intervenci tardana
- Ensenyament i intervenci pobres.
El protocol va adreat als mestres i professors perqu sn els professionals que millor poden
observar i detectar els problemes en laprenentatge, en general, i donar el suport de forma
adequada en la llengua escrita.
1. El primer pas per identificar que un alumne pot tenir dificultats en el llenguatge, incloent-hi la dislxia,
s observar que t un progrs pobre en comparaci amb el nivell dels companys del curs, malgrat rebre
un ensenyament de qualitat (vegeu pg. 6 Algunes consideracions sobre laprenentatge de la llengua
escrita)
2. Tot seguit emplenar el protocol que correspongui al nivell escolar de lalumne. Aquests protocols estan
dissenyats per ser utilitzats al final de lEtapa Infantil quan finalitzi P5, en els diferents cicles de Primria,
a lESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
3. Cal marcar amb una X la resposta adequada en cada un dels tems: S, NO. Lapartat dObservacions
permet matisar o ampliar els tems que es considerin oportuns.
4. Les respostes afirmatives en els tems en negreta sn indicadors dalt risc i requereixen intervenci. Les
respostes afirmatives en la resta dtems que no estan en negreta indiquen dificultats associades que poden
empitjorar la simptomatologia i que caldr tenir en compte en la planificaci de la intervenci.
5. Una vegada completat el protocol i en el cas que shagi observat la presncia dindicadors de risc, caldr
derivar lalumne a lequip psicopedaggic del centre o a la Comissi de la Diversitat perqu, si sn alumnes
de lEtapa Infantil i Cicle Inicial, sactivin els protocols dintervenci; en alumnes ms grans, cal determinar
si existeixen smptomes suficients de dislxia i, si s aix, fer una derivaci a lespecialista de llenguatge
perqu en faci un diagnstic diferencial que confirmi o descarti la Dislxia.
1r nivell Es tracta denriquir els programes de classe perqu surtin beneficiats tots els
Un ensenyament de alumnes i, en especial, els que presenten dificultats. En aquest cas, caldria
primera qualitat fer un treball fonolgic sistemtic i facilitar activitats i experincies per
desenvolupar les habilitats de parla i descolta i de conscincia fonolgica
(vegeu Algunes consideracions sobre laprenentatge de la llengua escrita.
Aprendre el codi. Pg. 6)
2n nivell A ms a ms de la intervenci del 1r nivell, alguns alumnes requereixen
Petit grup o intervenci un suport addicional que es pot donar en petit grup o a nivell individual;
individualitzada la intervenci es basa en els programes de classe per es fan les activitats
adequades i adaptades per assegurar el progrs de lalumne.
3r nivell Per a aquells alumnes que requereixen una adaptaci personalitzada del
Suport intensiu programa que sha dadequar a les seves dificultats especfiques i greus.
En aquest cas parlarem dun programa individualitzat (PI)1 que es duria a
terme de forma intensiva i durant un temps determinat, per facilitar laccs
a la llengua escrita i donar recursos compensatoris a alumnes dislctics de
diagnstic tard.
En cada etapa sespecifiquen actuacions adaptades segons les edats i dificultats dels alumnes.
1
Document per a lorganitzaci i el funcionament dels centres educatius. Publicat pel Departament dEnsenyament de la
Generalitat de Catalunya. www.xtec.cat/edubib
5 - PRODISCAT P5 - Collegi de Logopedes de Catalunya
ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE
LAPRENENTATGE DE LA LLENGUA ESCRITA
El llenguatge escrit s una invenci cultural i no un procs natural. Lescriptura s un codi de comunicaci
social que t caracterstiques comunicatives prpies i funcions especfiques per a les diferents cultures i
comunitats, i seran aquestes peculiaritats les que portaran al subjecte a interessar-se per aprendrel. El
llenguatge escrit, en els sistemes alfabtics, suposa assimilar un codi que en automatitzar-lo ens permet
centrar-nos en altres aspectes del mateix text.
Ensenyar a llegir i escriure suposa tenir en compte quatre dimensions (Clemente, 2004)2
Aspectes representacionals
No menys important que crear-li gust per la lectura s portar-lo a comprendre que el llenguatge escrit
s un sistema de comunicaci, una forma dexpressar-se com ho sn el joc, el dibuix i el llenguatge
oral que sn formes predecessores del llenguatge escrit. Aix suposa fer-li captar qu s el llenguatge
escrit i qu pot expressar-hi.
Aprendre el codi
Aprendre a llegir en el sistema alfabtic porta implcits una srie de processos singulars daquest sistema
descriptura, encaminat a crear vies que permeten convertir el principiant en un lector expert desprs
dhaver aconseguit que assimili i automatitzi el codi alfabtic.
Per aix, un altre dels objectius ser ajudar linfant a superar aquests processos amb tota la facilitat i
eficcia. Aquesta condici s clarament insuficient per ser lector, per si no es compleix, no sen pot
ser. Primer, perqu s lessncia mateixa del sistema alfabtic, i segon, perqu si un lector ha de dedicar
esforos a fer aquest reconeixement primari, segur que no podr portar a terme les segents operacions
ms complexes com s la de comprendre el que es llegeix. s en aquesta dimensi que els nens dislctics
presenten les dificultats i on sha de tenir ms cura per assegurar-ne laprenentatge.
1. La conscincia fonolgica o lhabilitat per percebre, identificar i manipular el sons fonemes- que
formen les paraules. s un treball totalment auditiu i s previ a lensenyament de la correspondncia
so-grafia. Abans que els nens aprenguin a escriure i a llegir, han de tenir conscincia dels sons que
hauran de saber representar amb les grafies. Per una banda, les investigacions assenyalen que les
diferncies individuals en aquest camp sn ms predictives del grau dxit al comenament de laprenen-
tatge de la lectura que qualsevol altra habilitat cognitiva o de llenguatge i, per una altra, que amb un
suport instruccional adequat, es pot millorar la conscincia fonolgica de molts infants que presenten
dificultats a lhora de descobrir les convencions del principi alfabtic de forma natural. Per tant, s
ms que justificat que es tingui present desenvolupar aquesta habilitat a lhora diniciar laprenentatge
de la llengua escrita.
- Laprenentatge sinicia a P3 (aprendre a escoltar, rimes...) continua a P4 (treball amb la sllaba) i
finalitza a mig P5 (conscincia fonolgica o treball amb els fonemes)
3. La fludesa lectora o lhabilitat per llegir de forma rpida i precisa un text. En aquest aspec-
te, tot i que el reconeixement automtic de les paraules pot ser un cam, no s suficient. Actualment,
estratgies com la lectura alumne-adult (ladult llegeix primer i desprs el nen); llegir junts, llegir conjun-
tament dos companys (un millor lector que laltre); lectura assistida per magnetfon, (el nen va llegint
un text mentre escolta com ho fa un lector fluent pel magnetfon), lectors de text, etc. poden ajudar
a desenvolupar aquesta habilitat que far que els nens agafin gust per la lectura i llegeixin ms.
- Es desenvolupa entre 1r i 2n de Cicle Inicial
2
(Clemente, M. (2004). Origen i evoluci del llenguatge escrit. Funcions i enfocament de lensenyament. Suports, Vol. 8,
nm 2, pg.158-172)
6 - PRODISCAT P5 - Collegi de Logopedes de Catalunya
4. El coneixement dun vocabulari bsic i funcional a nivell oral que pugui ser reconegut i
utilitzat a nivell escrit i a partir del qual lalumne pugui basar les seves estratgies per ampliar-lo.
En letapa infantil s imprescindible donar preferncia a les habilitats comunicatives i lingstiques per
sobre de les directament relacionades amb laprenentatge de la llengua escrita. Malgrat que aquest
s un tema delicat que shauria de matisar, creiem del tot necessari qestionar limpacte actual de la
profusi de prctiques durant letapa infantil directament adreades a laprenentatge de la lectoescrip-
tura, en detriment de vetllar i promoure simplement un bon desenvolupament de la llengua oral i el
gust per a la comunicaci. No es pot oblidar que, en definitiva, la llengua escrita s una representaci
de segon ordre de la llengua oral i que els processos implicats en la seva adquisici (descodificaci i
identificaci de la paraula escrita i comprensi) reposen justament en un bon desenvolupament de la
llengua oral.
Comprensi lectora
Finalment, hem de considerar que el domini daquests processos primaris no s la finalitat de la lectura.
Precisament automatitzar-los s la garantia que facilitin i no pertorbin la finalitat principal que s la
comprensi dels textos. Llegir s comprendre. Ajudar als alumnes a dominar els processos fonamen-
tals de comprensi i producci de textos s un punt clau en un procs integral de lensenyament del
llenguatge escrit, des del seu inici.
Comprendre s molt ms complex que aquell primer coneixement del codi i suposa una srie daspectes
que tenen a veure tant amb lestructura del mateix text com amb els coneixements previs que aporta
lalumne.
Tot i que laccs a laprenentatge de la llengua escrita es pot fer per diferents vies, s important avaluar
lassoliment dels processos en les edats adequades dels nostres alumnes per a poder facilitar el seu desen-
volupament en cas que presentin dificultats. En aquest sentit, durant letapa infantil NO ES PODR FER
ENCARA UN DIAGNSTIC DE DISLXIA, per s que es podran observar indicadors de possibles dificultats
per desenvolupar laprenentatge de la llengua escrita i poder fer una intervenci preventiva.
s a partir de finals del Cicle Inicial quan caldr dirigir els nostres esforos a descobrir quines possibilitats
tenen els nostres alumnes per fer aquest aprenentatge i per assegurar lassoliment de les matries curriculars
per altres vies, en cas que la llengua escrita no els sigui funcional.
Etapa tems s no
INTERPRETACI RESULTATS:
- Les respostes afirmatives en els tems en negreta sn indicadors dalt risc i requereixen una intervenci.
- Les respostes afirmatives en la resta dtems (que no estan en negreta) indiquen dificultats associades que poden
empitjorar la simptomatologia i que caldr tenir en compte en la planificaci de les estratgies dintervenci.
En aquesta etapa cal vetllar perqu els alumnes vagin aprenent de forma harmnica els processos bsics en els
que es fonamenta la llengua escrita, i s molt important respectar els diferents ritmes daprenentatge.
ESTRATGIES
METODOLGIQUES QU CAL FER?
En general, lensenyament
cal que sigui:
- Multisensorial Facilitar la integraci activa i interactiva densenyament i aprenentatge a travs
de totes les vies sensorials (visuals, auditius, tctils...)
- Acumulatiu Verificar que lalumne ha ents i ha integrat aprenentatges que sn la base.
- Seqencial Assegurar que linfant va assolint progressivament els diferents passos de
laprenentatge abans diniciar-ne daltres de ms complexos.
Ampliar la base s imprescindible donar preferncia a les habilitats comunicatives i lingstiques
lingstica per sobre de les directament relacionades amb laprenentatge de la llengua es-
crita en letapa infantil. No es pot oblidar que durant aquests anys linfant est
adquirint els diferents components del llenguatge: estructures morfolgiques i
sintctiques, desenvolupament del quadre fonolgic, ampliaci del lxic...
La llengua escrita s una representaci de segon ordre de la llengua oral i els
processos implicats en la seva adquisici (descodificaci i identificaci de la
paraula escrita i comprensi) reposen justament en un bon desenvolupament
de la llengua oral.
Cal assegurar el coneixement dun vocabulari bsic i funcional a nivell oral que
pugui ser reconegut i utilitzat a nivell escrit.
WEBGRAFIA
- www.edu365.com
- https://orientacionandujar.wordpress.com/
- www.acd-dislexia.voluntariat.org
- www.xtec.es
- www.xtec.es/recursos/clic
- www.pipoclub.com
- www.educarm.es/udicom
- www.leoqueveo.org/actividades.htm
- www.espaciologopedico.com
- www.internenes.com
- www.editorialyalde.com/
12 - PRODISCAT P5 - Collegi de Logopedes de Catalunya
- www.prodislex.com
- www.nuance.es/naturallyspeaking/
- www.thinkbuzan.com/uk/landing/spanish
- www.xtec.es/creda
- http://rafalvell-equipdesuport.blogspot.com/2008/09/consciencia-fonoogica-enriqueta-garriga.html
- http://centros.educacion.navarra.es/creena/
ASSOCIACIONS a catalunya
ASSOCIACIO CATALANA DE DISLEXIA - www.acd.cat
ASSOCIACIONS INTERNACIONALS
www.dyslexia.eu.com/ - (ASSOCIACI EUROPEA)
www.bdadyslexia.org.uk/ (ASSOCIACI BRITNICA)
www.dyslexiaaction.org.uk (ASSOCIACI BRITNICA)
www.interdys.org/index.htm (ASSOCIACI INTERNACIONAL)
Lequip que ha elaborat aquest protocol, posa a disposici dels seus usuaris un servei
dassessorament i consultes. Podeu adrear les vostres preguntes i suggeriments a:
info@clc.cat a latenci de PRODISCAT.
Agraiments
- Departament dEnsenyament de la Generalitat de Catalunya
- Collegi de Logopedes de Catalunya
- Associaci Catalana de la Dislxia
- Equip delaboraci dels Protocols de la Dislxia de les Illes Balears.
- A tot lalumnat amb dislxia i a les seves famlies que ens han encoratjat a millorar
els recursos i les estratgies densenyament i aprenentatge de la llengua escrita.
disseny santi duran