Quadern de Repàs Mitjà PDF

QUADERN DE REPS I DAPROFUNDIMENT
CURS PRCTIC DE VALENCI

GRAU MITJ (PERFECCIONAMENT I)
Josep Vicent Mas Estela

PRESENTACI
Aquest quadern de treball s una eina molt adequada com a complement de treball del llibre Curs prctic
de valenci. Grau mitj (perfeccionament I). El llibre va dirigit a les persones que volen aprendre valenci de
forma prctica, sobretot si volen presentar-se a les Proves de la Junta qualificadora de Coneixements de
Valenci (JQCV) per a obtindren el Certificat de Grau Mitj. I el quadern tamb, clar.
El propsit del Quadern s doble. Per una banda pretenem actualitzar alguns continguts que hem detec-
tat que solen estar presents en les darreres convocatries de les Proves de la JQCV. I per una altra banda
creiem que pot servir per a ampliar competncies en aquells alumnes que ja han treballat el llibre Curs prc-
tic de valenci, o que el treballen simultniament al quadern.
El quadern, com comprovareu, s eminentment prctic, a pesar que hi ha una introducci de normativa en
cada un dels temes de gramtica. Algunes normes es troben en el llibre de text que esmentem reiterada-
ment, per daltres shan afegit de nou per a ampliar-les. Les activitats (el verdader moll del Quadern), en
canvi, sn totes noves.
El valor ms interessant dels exercicis del quadern rau en el fet que shan extret dexmens anteriors de
la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci. Aix fa que estiguen plenament adequades al propsit
que perseguim: aprovar lexamen de la prxima convocatria. Sort!
Quadern dactivitats del 2

www.bullent.net
Curs Prctic de Valenci. Grau Mitj
LXIC I: DOBLETS LINGSTICS
1. Completeu cada frase amb la paraula precisa dentre les que us proposem:
accessible: lloc o persona al qual es pot accedir fcilment.

assequible: que alguna cosa es pot aconseguir.
a) Lexplicaci s ________________ tamb als que no sn experts.
b) Els ordinadors preus ms ________________.
aclarir: tot all que no fa referncia a clarificar.

clarificar: llevar dun lquid les substncies que lenterboleixen.
c) Aquest vi shaur de ________________.
d) Intentarem ________________ el misteri.
altura: distncia vertical dun punt a la superfcie o a qualsevol altre terme de comparaci
alria: dimensi que t un cos en sentit vertical.
alada: alaria duna persona o dun animal.
e) Ens vam creuar a l_____________ de Valncia.
f) El meu fill t l_____________ prpia de la seua edat.
g) L_____________ de ledifici s de set metres.
aparat: all que dna pompositat a un acte.

aparell: sistemes mecnics, electrnics, etc.; conjunt drgans que duen a terme una funci determi-
nada.
h) Sha comprat un nou _____________ de televisi.
i) Van celebrar la victria de lequip amb gran _____________.
aparentar: semblar per laspecte.

aparenar: voler fer creure el que no s.
j) Pretn ________________ que s intelligent, per no ho s.
k) ________________ menys edat de la que t.
assecar-se: una cosa que ha perdut la humitat que li es prpia.

eixugar: llevar el lquid duna cosa que sha humitejat.
l) La planta ________________ si no la regueu.
m) La roba estesa encara no hi ha ________________.
atendre: prestar atenci a alg.

atindre: usat pronominalment, ajustar-se fidelment a alguna cosa.
n) El nou funcionari sap ________________ b els ciutadans.
o) Lalcalde diu que es va ________________ a la legalitat vigent.

www.bullent.net
2. Ompliu els buits de les frases dexemple amb les paraules adequades:
aterrar / aterrir consegent / conseqent
creuar / encreuar desvelar / desvetlar
dormir / adormir fons / fondo
infligir / infringir cita / citaci
corrent / corrents data / dada
doblar / doblegar esborrany / esborrador
full / fulla legat / llegat
1. Acci de travessar un carrer, un riu, etc.: ____________ el carrer amb precauci.
2. Adjectiu variable que significa profund: La piscina s massa ____________.
3 Adverbi que indica que alguna cosa es fa molt de pressa: Tot ho fa ____________ perqu s massa
nerviosa.
4. Aplicar una pena a alg: Li van ____________ un castic sever.
5. Assenyalar un dia i una hora per a trobar-se: Li he concertat una ____________ per a dem.
6. Causar terror: El terratrmol va ____________ els habitants del poble.
7. Descobrir o revelar una cosa que estava oculta: Han ____________ les condicions del pacte.
8. Element conegut a partir del qual podem descobrir-ne daltres: Hem informatitzat totes les _________
de lalumnat.
9. Enviat, representant: Ha arribat ara el ____________ papal.
10. s el gerundi del verb crrer: He vingut ____________, per aix estic cansat.
11. Esbs que es fa abans de redactar un escrit definitiu: He llegit l____________ del discurs i em sem-
bla magnfic.
12. Fer dormir, comenar a dormir, i tamb la prdua de sensibilitat dalgun membre: No puc _________
la xiqueta abans de les deu.
13. Fer el doble: El Pla General permet ____________ la poblaci.
14. Herncia: El ____________ de lAjuntament anterior s molt pobre.
15. Indicaci del temps en qu es realitza un fet: Has posat la ____________ de hui al final de la carta.
16. Llevar o perdre la son, o suscitar linters: La notcia a ____________ el nostre interes.
17. Ordre de compareixena dictada per una autoritat, i tamb el text dun autor que es diu en el suport
duna opini, una explicaci, etc: He rebut una ____________ de lAjuntament.
18. Plegar, trcer: El Govern hi ha ____________ a les exigncies de loposici.
19. Posar dues coses en creu, o intersecar-se dues coses o persones: Els autobusos es van ________,
per no es van aparar.
20. Prendre terra una au o una aeronau: Lavi acaba d____________ a la pista.
21. Que alguna cosa segueix com a resultat duna altra: Cal reparar els danys ___________ a les pluges.
22. Que alguna cosa t consistncia lgica: La gesti de lAjuntament s ____________ amb el pro-
grama electoral.

www.bullent.net
23. Substantiu femen que fa referncia a un ogan de les plantes, a la lmina dun instrument, i al batent
duna porta: He esmolat la ____________ del ganivet.
24. Substantiu invariable que designa, entre daltres, la part inferior duna cosa, els diners disponibles:
Els ____________ pblics han disminut de forma alarmant.
25. Substantiu mascul, que significa bsicament un tros de paper: Al meu llibre li falta un ___________.
26. Transgredir una llei o una norma: Hi ha ____________ les seues prpies normes.
27. Trobar-se en estat de reps: Conv ____________ huit hores diriament.
28. Utensili utilitzat per a esborrar: Aquest ____________ no neteja b la pissarra.
3. Ompliu el buit de cada frases posant lopci correcta. Busqueu en el diccionari les definicions de les
paraules:
a) (lliurar / alliberar) Ahir es van ________________ els premis Bernat Cap de cultura popular.
b) (metge / mdic) Em demanen un certificat ________________.
c) (metre / metro) El ________________ sempre va molt ple.
d) (mig / medi / mitj) Conv preservar el ________________ ambient.
e) (nomenar / anomenar) Lhan ________________ ministra.
f) (nmero / nombre) Hi ha un gran ________________ de ciutadans que estan dacord amb la nova
normativa.
g) (ona / onada / onda) L________________ expansiva hi ha afectat tot ledifici.
h) (orella / oda) s bon msic perqu t bona ________________.
i) (orgue / rgan) Restauraran l________________ de lesglesia.
j) (planar / planejar) ________________ el viatge detalladament.
k) (pondre / posar) El sol es ________________ a les set.
l) (previndre / preveure) Les seues decisions sn fcils de ________________.
4. Escriviu quina de les dues paraules correspon a la definici. Busqueu en el diccionari les definicions de
les altres paraules:
a) (real / reial) ________________ All que fa referncia al rei o a la reialesa.
b) (remugar / rumiar) ________________ Pensar una qesti una vegada i una altra.
c) (rentable / rendible) ________________ Que t bona rendibilitat, usat especialment en economia
d) (renyir / renyar) ________________ Reprendre alg severament.
e) (retall / retallada) ________________ Acci i efecte de retallar.
f) (sec / eixut) ________________ Cosa a la qual se li ha llevat el lquid que la recobria.
g) (segur / assegurana) ________________ Contracte per a satisfer necessitats futures o eventuals.
h) (senyalar / assenyalar) ________________ Fer o posar un senyal, o fer una ferida que deixe una cica-
triu o un senyal.

www.bullent.net
i) (son / somni) ________________ Imatges que es tenen durant el son, i desig difcil de realitzar.
j) (taula / mesa) ________________ Conjunt de persones que dirigeixen una assemblea o corporaci.
k) (trfic / trnsit) ________________ Acci de passar per un lloc, especialment per una via pblica, i
tamb circulaci de persones o vehicles.
l) (transmetre / trametre) ________________ Enviar alg o alguna cosa a la seua destinaci.
m) (vial / viari) _______________ Adjectiu que fa referncia a all que es relaciona amb vies de comuni-
caci.
5. Corregiu els errors lxics que hi ha a les frases segents:
a) La policia ha apressat la delinqent.

____________________________________________________________________
b) Cal complimentar els impresos de la declaraci de la renda.
____________________________________________________________________
c) El legislador no va preveure aquest problema, i conseqentment, la llei no el soluciona.
____________________________________________________________________
d) Per a acabar el treball precise un ordinador.
____________________________________________________________________
e) La Conselleria recolzar les activitats que fomenten ls social del valenci.
____________________________________________________________________
f) Els dos germans se semblen molt.
____________________________________________________________________
g) Loposici ha urgit el Govern a aprovar la llei rpidament.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
LXIC II: LOCUCIONS
1. Substituu les expressions en negreta per aquestes de genunes:
a degolla a gallet a la lluna de Valncia a laguait

al cas al contraatac com els bolets de morros
de romanos de tos en la cima la can de lenfads
lmit ni pruna pels descosits poc de coneixement
que bufa via lliure xixines
a) El mestre va repetir lexplicaci, per ella encara estava en Babia.

b) Va entropessar i va caure de bruces.
c) Quan em va contar la histria de poc no caic desquenes.
d) Desprs de tirar-li adob, la planta creixia com lespuma.
e) Deixa el got i beu a xorro.
f) Tant que criticava abans i ara no diu ni jota.
g) El president va perdre la votaci i est que lladra.
h) El teu cos es pensava que podien guanyar el partit, s que t poques llums.
i) T solucions imaginatives, dna-li canxa.
j) s el poltic ms fams, sempre esta en el candelero.
k) Els nostres arguments sn poc crebles, en faran cisco.
l) Lequip est desanimat i sempre juga a la contra.
m) Est esbojarrada, ens far perdre les eleccions si no li posem coto.
n) Lenemic, desprs dassetjar la poblaci, hi va entrar a ganivet.
o) La teua histria no ve ara a cuento.
p) Com ms diners tens ms en vols, a s el cuento de nunca acabar.
q) El que et va passar no interessa, deixat de cuentos.
r) Prompte arribar, estigues al quite.
s) Calla ja, que parles pels colzes.
2. Emparelleu les expressions equivalents de cada columna:
a) [hablar] a tontas y a locas ___ a lladres i serenos

b) [cargar] con el mochuelo ___ a pastar fang
c) [cortar] por lo sano ___ a tort i a dret
d) [saber] la tira de ___ amb el pa davall de laixella
e) [hacer] trizas ___ de pedra
f) [pasar] por el tubo ___ de primera
g) [enviar] a hacer grgaras ___ de soca-rel
h) [jugar] a guardias y ladrones ___ dret
i) [hacer] tiln ___ el marro
j) [perder] el tino ___ el mort
k) [hacer] el pino ___ goig
l) [entender] ni pizca ___ la figuereta
m) [nacer] de pie ___ loremus
n) [poner] de pie ___ ni un borrall
o) [conocer] el percal ___ per ladreador
p) [venir] de perillas ___ un fum de
q) [dejar] de una pieza ___ xixines
3. Completeu amb el verb adequat cada una de les expressions segents. Fixeu-vos amb les expressions
equivalents en castell que hi ha a la dreta:
Pagar la festa el pato
_______________ bufar i fer ampolles pan comido

www.bullent.net
_______________ com una cotorra como un papagayo
_______________ la guitza la pascua
_______________ els plats trencats el pato
_______________ penes i treballs muchas penalidades
_______________ un rave un pepino
_______________ la lluna en un cove peras al olmo
_______________ dall que no hi ha la pera
_______________ a bots i barrals a cntaros
_______________ mala bava malas pulgas
_______________ amb un pam de nas compuesta y sin novio
_______________ la nit en blanc la noche en vela
_______________ de cap a maltraer
_______________ el smmum la monda
_______________ de fit a fit con fijeza
4. Trieu lopci que creieu que sadequa al significat correcte de les expressions segents:
a) passar per la pedra introduir-se en un lloc obligar a fer una cosa
b) tirar llenya al foc avivar les discrdies augmentar els bns
c) ser del ram de laigua ser homosexual ser bomber
d) servir de lli estar entrenat estar advertit
e) mirar de dalt a baix mirar de forma provocadora mirar amb aires de superiori-
tat
f) crrer com una daina crrer a gran velocitat crrer a poca velocitat
g) armar un sarau fer un escndol organitzar una festa
h) guardar les formes comportar-se b mantindres prim
i) perdre la ra no tenir arguments tornar-se boig
j) tornar a ballar-la tornar enrere per a veure-ho millor tornar a trobar-se en una tri-
bulaci
k) estar net com sant Paul ser pulcre, endreat estar arrunat
l) fer-se el llonguis fer-se el despistat fer-se limportant
m) jugar fent catxa fer semblar que es t bon joc guanyar sempre en el joc
n) fer a contracor fer una cosa de mala gana fer una cosa en contra de la
salut
o) beure com un lladre beure extraordinriament beure damagat
p) parlar sense embuts parlar llargament parlar sense excuses
q) ser una llanda ser molest ser de molt de pes
r) treballar de valent treballar molt b treballar molt

www.bullent.net
TEMES 8, 10, 12, 13, 14, 15 I 16:
LES VOCALS, LAPSTROF I LES CONSONANTS
a. Els sufixos -ista, -cida, -ble i -aire valen tant per al mascul com per al femen.
dentista, homicida, amable, pilotaire...
b. Algunes paraules tenen la terminaci -es o -us tant per al singular com per al plural.
atles, cries, herpes, messies, pncrees...

anus, cactus, fetus, focus, globus...
c. Els mots acabats en -x o -xt no sn correctes escrits amb -e final.
annex, complex, perplex, reflex, crucifix, fix, sufix, heterodox, ortodox, flux, influx, text, context, pretext, Calixt, Sixt...
I no annexe, complexe...
d. Hi ha uns mots que es formen amb les terminacions -ana i -ena.
concordana, insignificana, observana, perseverana; aparena, complaena, condolena, continena, creena, desavinena...
e. Sescriu j davant dels mots que contenen els grups -ecc- i -ect- i els seus derivats.
abjecci, dejecci, ejecci, injecci, interjecci, objecci, projecci, subjecci; abjecte, adjectiu, objecte, projecte, subjecte,
trajecte...
f. A final de paraula desprs de vocal sescriu tx si els derivats tamb sescriuen amb tx (si no, sescriu ig).
cartutx: cartutxera capritx: encapritxar...
Per bateig: batejar roig: roja...
g. Sescriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans
enfonsar, endinsar, transacci, transigir, transistor, transitable....
h. Sescriu s en els mots compostos, el segon element dels quals comena amb aquesta grafia, i desprs
de molts prefixos com ara a-, aero, -alti, -ambi-, ante-, etc.
anarcosindicalista, barba-serrat, boca-sec, cama-sec, jocoseris, para-sol, politicosocial; asillbic, aerosol, altisonant,
ambisexual, antesignatura...
i. Sescriuen amb d a final de paraula darrere de vocal els mots acabats en -etud i -itud, i daltres mots
comuns i propis
mansuetud, quietud, sollicitud; gratitud, magnitud; cid, alcaid, aldehid, almud, anhdrid, centgrad, fluid, fred, retrgrad,
sud; Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid, Valladolid...
j. Excepcionalment, sescriu v darrere de m en alguns mots
centumvir, circumvallaci, circumve, circumvoluci, duumvir, septemvir, tramvia, triumvir...
k. Per a representar el so de la r mltiple sescriu r entre vocals, excepcionalment darrere dels prefixos
artmia, antirbic, autoretrat...

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Ompliu, si cal, els buits de les frases segents posant la grafia o grafies corresponents, fent atenci
especialment a les vocals.
a) El s__rgent va ordenar al mosso que netejara les l__trines de la companyia aria cada dissabte.
b) Una rf__ga de vent va t__mbar lest__ndard del pavell dHongria.
c) Es tracta duna persona tan escrup__losa que li fan fstic tots els tip__s de menjars.
d) En lass__mblea de vens van dir que havien desc__bert una nova av__ria.
e) Aquella jove desimb__lta no podia s__portar aquell clima tan rig__rs i tant dav__rriment.
f) Van servir una __nsalada de cogombr__ i alv__cat.
g) Es tractava de les t__mbes dels serv__nts i no les dels senyors.
h) El reporta__e sobre el mare__ de Barraquetes va __conseguir a__mentar el nombre de visitants

ru__os.
i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una __uana osci__a segons el producte que simpor-
te.
especialment a les lletres j, g, x, ix, ig.
a) Se__e ju__es dun ju__at men__en fe__e dun pen__at s un molt conegut que resulta difcil de
pronunciar i que sol propo__ar-se com a joc.
b) El meu des__ de__ia ser ms gran del que jo mimaginava, perqu va acabar convertint-se en una
idea obse__iva.
c) Podem mirar o no el remors ona__e que parpelle__a en __icotetes ra__es blanques.
d) -El practicant va desinfectar la __eringa i lagulla abans de posar la in__ecci.
e) -El pota__e de __igrons el recomanen com a plat molt nutritiu.
f) Per estes dates, gaudem dun ora__e capri__s i el temps pareixia funcionar a colps fuga__os i can-
viants, que nosaltres imitvem amb determinacions so__tades.
g) La meua mi__ana ra__ava lapro__at i el mestre, segurament per decidir la nota du__tosa que
arro__egava, em va traure a la pi__arra perqu re__olguera un problema.
h) En el pi__or dels casos -pensaven-, amb un tros de pa i forma__e o qualsevol altra cosa men__able
podrem subsistir fins al moment de la tornada. No els espantava gens el r__im a__ustat al ba__
pre__upost econmic amb qu co__taven.
i) El mirava parpelle__ant duna manera estra__a, tancant els ulls amb for__a i tornant-los a obrir.
j) I all, cmodament a__egut en la cadira i acompa__at; per les fa__ades dun concurs en el qual tots
pareixien rivali__ar per vore qui tenia el coeficient inte__ectual ms baix, mhe po__at a fulle__ar el
llibre de gra__ats.
k) Des de lincident amb Maria no havem parlat. Mhavia cabu__at en un somni, enu__ada de consta-
tar que no havia canviat res desprs de tant de temps.

www.bullent.net
especialment a les lletres s, z, ss, c, .
a) El __elador de lambulatori era un profe__ional efica__ que realitzava una faena i__illorable.
b) Lemi__ora va fer pblica la di__oluci de la__emblea de compromi__aris, desprs de grans

vaci__acions.
c) Portava un sen__ill vestit de ga__a transparent de color bei__ amb boletes daurades.
d) Vaig estar observant els ximpan__s com es fartaven de cacauets i gesticulaven de manera que
pareixien palla__os. Tenien uns tro__os de diari amb els quals jugaven i feia la impre__i que esta-
ven llegint.
e) El constructor podia pre__umir que les __igues de ledifici eren dur__imes i resistents.
f) Els mariners alts i ro__os, de cames llargues i pantalons ampl__ims, pu__aven les passare__es de
les quatre naus.
g) La seua pre__ncia resultava di__onant; es veia clarament que no perta__ia a lentramat de perso-
nes que conformaven les famlies daquell carrer.
h) El __entinella, desprs dhi__ar la bandera, va enviar un escrit __ifrat a lespiona__e enemic.
i) Vaig percebre una llu__or estra__a en la seua mirada, com si tractara destablir una certa complici-
tat amb mi.
especialment a les lletres p, b, t, d, c, g; b, v.
a) La rede__ci dels cristians ca__tius s un __adro caracteri__at per l__rmonia i es__eltesa de les
seues figures.
b) He hagut de portar el telfon m__il a reparar perqu no gra__ava b els missatges.
c) Pareix una p__fila, per s ben espa__ilada.
d) Em vaig parar al peu de la __ella esglsia de la parrquia, una mostra exce__ent del romnic popu-
lar galle__.
e) Aquell xic amb el nas aguile__ su__eria un cert aire dimbeci__itat; contnuament pareixia que mira-
va amb inquietu__ les mu__ranyes.
f) Serviren una ensalada de cogombr__, end__ia, al__ocat, r__ens, to__ina i en__isam; adobada amb
salsa ro__a.
g) Quan venien els camions dels __ancals i desca__egaven, matreia contemplar com la gent buidava
els bas__ets en aquelles mquines llar__erudes com un cuc.
h) Em va costar prou tro__ar el parador perqu estes carreteres comarcals no estan ben se__ali__ades.
i) Es va girar desquena al riu, de cara als arbres que formaven un curt pa__eig, l__ers de branques
nues, i consider ja amb ms tranqui__itat la maleta lligada al portaequipa__es.
especialment a les lletres ll, m, n, mp; r, rr, h.
a) La ga__a de colors deste aquare__ista s exce__ent.
b) La veritat s que, al principi, he experimentat un sentiment destra__esa i de desi__usi.
c) Estos aparells no funcionen si no estan co__ectats, la tcnica encara no ha avan__at tant.

www.bullent.net
d) Aquells sm__omes preludiaven la co__oci __erebral que va patir.
e) La confu__i va s__rgir de la seua actitu__, que va deixar a__ucinats a tots els a__istents.
f) Porta una vida tranqui__a i exem__ta de cavi__acions.
g) Per a lexpo__ici de joguets antics demanem la vostra co__aboraci. Busqueu en tots els i__obles
del venat i si trobeu alguna cosa intere__ant, encara que siga lle__ssima, feu-nos-la arribar abans
del dia quin__e.
h) Han desc__bert una av__ria en la insta__aci de li__oble.
i) Ens bron__egem quan les c__ules de la pell, anomenades me__ancits, comencen a fabricar un
pi__ment anomenat me__anina.
j) El co__ectiu de__igrants daquell poble es va encora__ar per laco__ida i la benevolncia daquella

a__ociaci multi__acial.
k) El violonce__ista va cance__ar el concert desprs de te__tejar el nombre despectadors.
l) La plu__a ha __opat le__allat i ha embrutat de fang le__planada de ledifici.
m) El revisor havia picat els bi__ets dels altres via__ers, havia encs el llum blanc del sostre, en__uer-
nador, i esperava mirant-lo com removia les mans dins de les bu__aques de la ga__ardina.
n) Resultava co__ovedora lescena, aquella jove desim__olta i aventurera que sempre vestia amb una
ga__ardina i uns te__ans ben llar__s i que preparava una supertrave__ia per lAtlntic amb moto
a__utica que comenaria al de__embre.

www.bullent.net
TEMA 9: LACCENTUACI I LA DIRESI
Mots amb accent agut ()

a. En lestndard valenci susa laccent agut en les paraules agudes acabades en -, -s i -n; els infini-
tius acabats en -ixer, -ncer i -nyer, i les formes verbals acabades en -iem i -ieu (encara que sad-
met tamb laccent greu).
caf, francs, sorprn...; parixer, vncer; atnyer; triem, fieu...
b. Shan daccentuar tamb amb accent agut algunes paraules
crvol, crmor, ferstec, llpol, prstec, prssec; Dnia, esglsia, llmena, llpola, tmpora, trbola; crrer (i compostos);
estmac, frmula, plvora, tmbola, trtora; frem, freu...
Mots amb accent greu (`)

a. Els demostratius neutres; els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats de cloure.
a, aix, all; deb, ress; concls, excls, incls...
b. Algunes partcules gramaticals i altres mots.
qu, perqu; per; arrs, esps, terrs...
Excepcions a ls de la diresi ()
a. En mots que han de dur accent grfic.
conduem, Llus, pas...
b. En lacabament dels infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals.
agrair, agraint, agrair, agrairia; traduir, traduint, traduir, traduiria...
c. Els mots acabats amb els sufixos -isme, -ista i en les terminacions -us, -um.
taoisme, taoista... (Per llusme i prosme ja que lacabament -isme no s un sufix.); Pius, Pdium...
d. Els mots derivats que comencen amb prefixos.
coincidncia, neoimpresssionisme, reuni...
e. En alguns mots en qu hi ha un diftong.
arcaic, esferoide, heroic...
f. Encara que els seus derivats acabats amb els sufixos -al, -itzar, -tat s que en duguen.
esferodal, arcatzar, herocitat...

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten.
a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio dUcraina.
b) La picada del papagai li produia una gran coentor, per aixo li van injectar una ampulla de serum.
c) La gracia daquella pedra preciosa de color blau consistix en les aigues que reflectix quan li dona la
llum.
d) Aquell pintor no va pintar laureola al sant i, ara, la parroquia no el vol.
e) El club nautic de Denia ha organitzat un concurs de pesca.
f) Lambiguitat de lexpressio va confondre els assistents a la tertulia, i va impedir la continuitat del pro-
grama.
g) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases duna eloquencia esbalaidora.
h) Un instint innat, com tambe ho es legoisme, lavaricia, la cobdicia; una base sobre la qual la natura-
lesa ha estructurat les seues lleis biologiques de la lluita per lexistencia.
i) La carta es un element basic de la comunicacio escrita en lambit administratiu i comercial.
j) La industria daquell pais gaudix de bona salut i no sha reduit gens gracies a labundancia dexporta-
cio de materies primeres.
k) Laccident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir despres li va

deixar sequeles.
l) Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a lexit de la recepcio.
m) El tractament de les aigues residuals per a preservar laigua subterrania dels aquifers i el medi
ambient son temes que preocupen les poblacions costaneres.
n) Un titol grandiloquent, per a una novella roina i mal traduida.
o) Encara que se ben be que no es aixi, aixo mintranquillitza, perque hauras de reconeixer que tot ao
no es normal.
p) Aquells suissos ens van agrair la nostra assistencia.
q) Li fan periodicament una analisi exhaustiva per a saber com esta de salut.
r) La programacio diurna de la radio te molt dexit.
s) El talpo es un mamifer insectivor de pel fosc i cos robust que habita en les galeries subterranies que
ell mateix excava.
t) Saul torna dema a casa; li han dit que faa repos.
u) No tot el mon esta dacord amb lus de la violencia, i no es pot obligar ningu a formar part dun exer-
cit.
v) En esta carretera els accidents son frequents.
w) La crisi va arruinar molts comerciants textils, encara que a Pere li han restituit tot el patrimoni.
x) Van aillar les parets amb suro perque es reduira el soroll de la musica.
y) La celebre novellista defen en la seua intervencio que els llibres es venen entre altres raons per la-
tractiu disseny de les seues tapes.

www.bullent.net
z) Artur no solament es lencarregat de departament, sino que tambe es un element de pronostic. Va
vestit sempre a lultim crit. Tot el mon el coneix per mister Perfecte. La seua vanitat es llegendaria.
aa) Ella va dir que si que acudiria dema a prendre te, despres dhaver acabat tots els examens.
bb) Este mati, quan anavem al mercat a comprar melmelada de mores, ens han contat que al net i la
neta de Marius els ha succeit una desgracia.
cc) Dolors no dona importancia a les xafarderies; no els en dones tu tampoc.
dd) No els ha lluit lexamen, els resultats tan roins no es corresponen amb la bona preparacio.
ee) Si vens al viatge ens ho passarem molt be.
ff) Sha questionat la racionalitat de lus del telefon durgencies.
gg) Aquells suissos em miraven de reull quan els vaig comunicar que les paraules del seu discurs eren
intraduibles.
hh) Ell diu que no creu en eixes coses, pero cada dia sol consultar que diu el zodiac i te una especie
de reptil que li dona sort i lacompanya a totes parts.
ii) Vull que compres un interfon perque es un aparell que ens permet la comunicacio en forma de con-
versacio en veu alta entre dos o mes llocs dun mateix edifici, per mitja dun o mes aparells ana-
legs.
jj) Ara et fare el resum del llibre: el veinat dun poblet es mobilitza quan arriba un jove que es un bon
partit. Qui laconseguira?
kk) Esta es lopinio duna persona posseidora de molts bens i de gran capital economic.
ll) Estem molt agraits perque has contribuit economicament a totes les exposicions dart modern.
mm) No se com es deia la cano que cantaveu, pero era una delicia escoltar-vos.
nn) Lluisa estigue tot el mati conduint per les carreteres dEivissa.
oo) El porc es, des de fa segles, lanimal domestic per excellencia.
pp) Se ben be que et riuras, pero es igual: em sent inundat per un esperit panteista.
qq) Laureola dunio amb les forces de la natura es la caracteristica principal de lobra que estic creant
ara.
rr) No ho he dit a Joan, pero no se si hauria sigut millor, perque el fet desperar cada moment que podia
ocorrer, resulta un martiri per a mi fins que ho vaig oblidar.
ss) A causa del seu maleit retraiment, jo no pogui eixir daquella situacio amb lelegancia que volia.
tt) Una empresa de la competencia ha trobat la fragancia de laigua de colonia que buscavem amb tant
dinteres els quimics desta empresa.
uu) Lesfera terraquia que ha adquirit la Universitat dUcraina es propietat de la familia dun navegant
molt questionat.
vv) La teua veina sempre reix en tot allo que mampren.
ww) Els pares venen hui; els iaios i els besnets, despus-dema.

www.bullent.net
TEMA 17: LARTICLE
s de larticle definit
a. Molt infinitius amb valor de substantiu admeten larticle determinat.
El berenar estava molt bo.
b. En locucions formades amb les partcules un i altre quan acompanyen elements coneguts
Van confessar lun i laltre.
Supressi de larticle definit

a. Davant dels infinitius amb valor verbal:
Viure s una tasca apassionant.
b. Davant la conjunci que:
Mencanta que em dones bones notcies.
I entre una preposici i el relatiu qu.
El vehicle amb qu vas s bonic.
Els dies de la setmana

a. Se suprimeix larticle davant dels dies de la setmana, usats adverbialment, immediatament anteriors o
posteriors al dia en qu senuncia.
Diumenge anirem al cinema.
b. Quan el dia de la setmana est precedit dun adjectiu que refora el carcter de proximitat, larticle no
pot suprimir-se.
El prxim diumenge anirem al cinema.
c. Ara b, se suprimeix larticle si ladjectiu va posposat al dia de la setmana.
Diumenge que ve anirem al cinema.
d. Susa larticle acompanyant els dies de la setmana si susen com a substantius.
El dilluns s un dia tant bo com un altre.
O si assenyalen freqncia.
Els dimecres solc anar al cinema.

www.bullent.net
Larticle neutre *lo
a. Davant dun adjectiu, pot substituir-se per el.
Li agrada ms el (*lo) dol que el salat.
b. Davant dun relatiu es pot substituir generalment per el, aix, all.
No sap ms del que li conv.
c. Amb adverbis comparatius o superlatius coma ara ms, menys, millor, pitjor, etc. hi ha diversos recur-
sos per a donar un valor intensiu:
Corre lo ms rpido que puedas. Corre com ms rpid millor.

Lo mejor es que salgas de casa. Val ms que isques de casa.
Lo agradecido que est! Que agrat que est!

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los.
a) El dijous passat vam visitar lexposici de pintura que va organitzar lAjuntament de El Verger. Ens
va convidar lartista, que tenia molt dinters que vrem lobra.
____________________________________________________________________
b) Prxim dilluns esteu convocats a una reuni; a la qual el director com a representant del centre por-
tar els document perqu els ompliu i els envieu a la Conselleria.
____________________________________________________________________
c) Tots sabem que s prcticament impossible el que una embarcaci de vela tan frgil suporte els
embats del mar.
____________________________________________________________________
d) No hem rebut la carta a la qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s molt
possible que shaja perdut.
____________________________________________________________________
e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un xit: la ruta, excellent, i lautobs amb el que vam
viatjar, molt cmode.
____________________________________________________________________
f) No em podia imaginar que tot lo que havia dit poguera portar-ho a terme.
____________________________________________________________________
g) Els connectors marquen explcitament la distribuci de les idees a lo llarg del text i fan evidents les
interrelacions entre els pargrafs i les frases.
____________________________________________________________________
h) Tots espervem que ens contara lo que va passar en aquella festa, per ens vam quedar amb les
ganes de saber-ho.
____________________________________________________________________
i) Desprs descoltar tot el relat vaig pensar que all era lo pitjor que li podia haver passat desprs de
molts anys de treball i dinvestigaci.
____________________________________________________________________
j) Recorde una nit que havem anat a ballar a un club amb una colla damics, ens ho estvem passant
de lo ms b i, de sobte, a Mireia se li va ficar en el cap que havem danar-nos-en.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
TEMA 20: ELS INTERROGATIUS I ELS RELATIUS
s correcte dels relatius

a. El relatiu variable el qual pot intercanviar-se amb els pronoms relatius invariables que, qu, qui i on.
Ladvocat, el qual (o que) s molt llest, va presentar un nou testimoni.

El problema al qual (o a qu) feies referncia sha solucionat.
Els diputats en els quals (o en qui) confiava mhan decebut.
La sala en la qual (o on) farem lassemblea disposa de megafonia.
b. Per no es pot intercanviar si va darrere de preposicions fortes (contra, dins, durant, sobre, etc.), locu-
cions prepositives, gerundis i infinitius.
La sentncia contra la qual es recorre crec que s justa.
c. La forma la qual cosa es reserva per a oracions explicatives, lantecedent de les quals s una oraci.
No ha passat res durant el canvi dany, la qual cosa ens tranquillitza.
d. Per a expressar la idea de possessi usem del qual (o de la qual, etc.) que equival cuyo en castell i
se situa darrere del substantiu que complementa.
En un pas el nom del qual no recorde hi ha un govern matriarcal.
e. La construcci article + relatiu que (el que, la que, etc.) precedida a vegades de preposici, noms s
correcta si equival a aquell que, aquella que.
Cal considerar tant la proposta del Govern com la [proposta] que va fer loposici.
O si larticle el t valor neutre.
He considerat el que mhan dit sobre el millenni.
s incorrecte dels relatius

a. La construcci preposici + article + que no s correcta com a relatiu i la podrem substituir correcta-
ment per preposici + el qual (o els quals, la qual, etc.) o equivalents.
No cal considerar la proposta del Govern, amb (*la que) la qual (o amb qu) no hi estic dacord.
b. Si la preposici apareix davant de lantecedent, no sha de repetir davant del relatiu.
Dels temes (*dels quals) que ja hem parlat, val ms no recordar-sen.
c. No shan de reforar els relatius amb pronoms febles.
Sn poltics als quals (*els) preocupa la poca participaci ciutadana.
d. Solem calcar del castell algunes expressions que cal corregir:
*a cada qual a cadasc Facilita a cadasc el que li correspon.

*sn tal per a qual sn lun per laltre Els dos ministres sn lun per laltre.

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions, amb aquestes expressions, que en serviran dexem-
ple:
Don vns? Ja s com ho farem. No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma tia.
On vas? Quan vas nixer? Quant val?
Quanta llet vols? Quants serem a sopar? Qu has portat?
Qui crida? Quina aigua ms neta!
quin, quins, quina, quines

1. adj. i pron. Un (o uns quants) dun grup o nombre de persones o de coses sobre el qual (o els quals)
recau una interrogaci directa o indirecta.
Exemple: No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma tia.
2. adj. Adjectiu exclamatiu que expressa admiraci, enuig o censura.

____________________________________________________________________
qu
pron. Pronom interrogatiu neutre, equivalent a quina cosa.
____________________________________________________________________
qui
pron. Pronom interrogatiu equivalent a quina persona o quines persones.
____________________________________________________________________
quant, quants, quanta, quantes

1.adj. Quina quantitat de, quin nombre de (sovint unit amb el substantiu per la preposici partitiva de).
____________________________________________________________________
2. a. pron. Quina quantitat o nombre (referit a persones o coses que shan anomenat o shan pensat
abans).
____________________________________________________________________
b. pron. Quin preu.

____________________________________________________________________
quan
adv. En quin moment, en quina poca.
____________________________________________________________________
com
adv. De quina manera.
____________________________________________________________________
on
1. adv. [sovint precedit de la preposici a] En quin lloc, a quin lloc.
____________________________________________________________________
2. adv. [precedit duna preposici locativa, i eventualment de la preposici a] Quin lloc.

____________________________________________________________________
www.bullent.net
ple:
a) El qui vullga vindre, que alce la m.

b) Els amics amb qui et veus.
c) Els avantatges que t una democrcia sn molts.
d) La casa a qu em referia s esta.
e) Qui no vullga pols que no vaja a lera.
f) Vam anar a una casa el jard de la qual era exuberant i fronds.
g) Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat del meu iaio.
h) Van pagar 18 euros, la qual quantitat van arreplegar entre tots els amics.
i) Vull saber el que ha dit.
j) Shan trobat una fortuna; amb qu compraran un vaixell.
que
1. pron. Forma que revist el pronom relatiu quan no va regit per cap preposici (en el qual cas s qu),
siga que faa de subjecte, de complement directe o de circumstancial de temps.
____________________________________________________________________
2. el que Combinaci que servix per a introduir oracions de relatiu substantives amb referncia a cosa, en
les quals fa de subjecte o b de complement directe.
____________________________________________________________________
qu
1. a. pron. Forma que revist el pronom relatiu que, quan, designant una cosa, va precedit duna preposi-
ci.
____________________________________________________________________
b. pron. [precedit duna preposici] La qual cosa.

____________________________________________________________________
qui
1. a. pron. Pronom relatiu que designa persones o coses personificades, utilitzat en les oracions de rela-
tiu adjectives, com a complement preposicional.
____________________________________________________________________
b. pron. Pronom relatiu de persona utilitzat en les oracions de relatiu substantives [generalment com a sub-
jecte].
____________________________________________________________________
c. pron. [amb larticle definit] Pronom relatiu de persona que introdux una oraci substantiva en la qual el
relatiu fa de subjecte o de complement directe.
____________________________________________________________________
qual
1. adj. Adjectiu relatiu (precedit sempre de larticle definit).
____________________________________________________________________
2. a. pron. Pronom relatiu o explicatiu (precedit sempre de larticle definit) amb qu es pot substituir nor-
malment que, qui o qu quan sn explicatius (no especificatius).
____________________________________________________________________

www.bullent.net
b. pron. Pronom relatiu possessiu (precedit de larticle definit i de la preposici de).
____________________________________________________________________
3. Completeu els buits amb els interrogatius o relatius escaients, precedits, si cal, de preposici o darti-
cle.
1. Amb _____ ho fars?
2. Contam _____ has fet.
3. Digues-me _____ tho ha dit.
4. El dia _____ mestimes, ser lhome ms feli.
5. El _____ has de fer s treballar ms. Dibuixeu el que vullgueu.
6. El _____ ho faa callar.
7. Es preocupa molt pels _____ no tenen menjar.
8. Este s lhome amb _____ he vingut.
9. Han portat els llibres, _____ tries tu?
10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral de la _____ s destil barroc.
11. Ho vaig saber des del moment _____ el vaig vore.
12. La casa _____ hem comprat s gran i lluminosa.
13. La dona de _____ ests enamorat.
14. La vam visitar en el seu poble, el _____ era molt bonic.
15. Ma mare, _____ s una persona molt sensata, no sacalorava mai.
16. Per _____ ho dius?
17. _____ ha vingut?
18. _____ forat que has fet!
19. _____ home!
20. _____ muntanya ms bonica!
21. Se nha anat, _____ s el que volies.
22. Shan guanyat vint euros; amb _____ compraran un llibre.
23. Va ser ella _____ va cridar.
24. Vos presente la senyora Peris, la _____ vos parlar sobre els problemes deste camp.
25. _____ habitants hi ha a la ciutat?
26. _____ tha costat?
27. Des de _____ eixiu junts?
28. _____ has aconseguit aix, contant mentires?
29. A _____ anares?
30. Per _____ hem de passar?

www.bullent.net
4. Ratlleu les expressions en negreta que siguen incorrectes.
a) He vist que plou. Que / Quina llstima, ja no puc anar al parc!

b) Que / Qu / Quina pellcula has vist?
c) Que / Qu gran s esta casa!
d) Qu / Que prompte que ho ha sabut!
e) Si tu mateix no tentens a lhora de fer esta faena, que / qu vols explicar als altres?
f) Lltima convocatria arrib a la xifra extraordinria de 4.500 inscripcions, i es van presentar finalment
2.250 projectes, entre els quals / els que 10 jurats van atorgar 85 premis i mencions.
g) Sempre mha resultat atractiu aquell pas, tan mstic, tan misteris, tan contradictori. Un pas en el
que / en el qual / en qu es predica la pau i es fa la violncia.
h) No sap si anir a sopar este dissabte perqu els amics amb els que / amb els quals / amb qui sol
eixir se nhan anat de viatge.
i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al que / al qual / a qu ell havia visitat anys arrere.
5. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los:
1. No hem rebut la carta a la qu et referixes. Els teus amics potser encara no lhan enviada o s molt
possible que shaja perdut.
____________________________________________________________________
2. El viatge que va organitzar el centre excursionista va ser tot un xit, i lautobs amb el que vam viat-
jar era molt cmode.
____________________________________________________________________
3. Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el ms bona persona, per no era
la classe dhome qui podia atraure Mireia.
____________________________________________________________________
4. Lhostal en el que ens vam allotjar quan anrem al teu poble tenia totes les comoditats que neces-
sitvem.
____________________________________________________________________
5. Dem s el seu aniversari i vull regalar-li aquell llibre que vam vore que les tapes eren de color taron-
ja.
____________________________________________________________________
6. Shavia acabat el curs i, per tant, llevat dalguna ocasi allada en la que mon pare sencabotava per-
qu repassara la lli, comenaven les vacacions.
____________________________________________________________________
7. Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella competici delit, els companys als qui ell
mateix havia ensenyat a nadar en el club del poble.
____________________________________________________________________
8. Han anunciat que en els prxims mesos estaran disposats a ampliar el mapa dels espais naturals
pels que es caracteritza esta comarca.
____________________________________________________________________
9. Anit en la reuni ens van mostrar aquells segells extraordinaris pels que sinteressen els colleccio-
nistes ms aficionats.
____________________________________________________________________
10. La ra perqu no tho han dit s perqu han considerat que eres una persona molt sensible.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
11. Amb la denominaci de trastorns de la ingesta es fa referncia a una srie dalteracions de la con-
ducta alimentria entre les que destaquem lanorxia nerviosa i la bulmia.
____________________________________________________________________
12. Els camins pels que vam anar a la caseta estaven plens de fang.
____________________________________________________________________
13. El poble que vaig estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost.
____________________________________________________________________
14. Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara.
____________________________________________________________________
15. Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a vore amb la que ell havia abandonat anys arrere. Les
amistats a les que havia confiat tantes vegades els seus problemes ja no vivien all.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
TEMA 21: ELS NUMERALS, ELS QUANTIFICADORS I ELS INDEFINITS
Els numerals
a. El numeral un adopta la forma u usat com a ordinal o com a nom de xifra.
Veieu la pgina u del llibre de text
b. Cal usar la forma un quan designa el primer element duna srie.
Compta dun a deu.
Els quantitatius
a. Algunes expressions calcades del castell no sn correctes. Aix no sha de modificar el valor dels quan-
titatius:
*Quants ms en serem, ms riurem. Com ms en serem, ms riurem.

Li donen *quant vol. Li donen tot all que vol.
Vine *quant abans. Vine tan prompte com pugues.
Els indefinits
a. No s correcte ls de lindefinit algun (i alguna, alguns, algunes) amb el significat dun poc, ni per a
referir-se a una persona qualsevol indeterminada, ni amb el valor de cap, ni en algunes locucions
calcades del castell.
Tinc *alguna pressa. Tinc un poc de pressa.

*Algun altre tinformar millor. Alg altre tinformar millor.
No em queda taronja *alguna. No em queda cap taronja.
Hi havia *algun que altre espectador. Hi havia alguns espectadors.
b. Davant dun complement partitiu introdut amb de hem dusar algun front a alg.
(*Alg) Algun dels vens ha protestat.
c. s incorrecte ls dalg per a indicar una persona important.
La nova alcaldessa es pensa que s (*alg) important.
d. Lexpressi un altre significa un de ms, un de diferent, un segon, encara un ms, etc.
Tinc temps encara per a llegir un altre llibre.
e. Mentre que el mot altre indica un grau dindeterminaci alt i equival a qualsevol, cap altre, etc.
No hi havia altre remei.
f. Lindefinit cadasc (o cada u) fa referncia a tota persona.
Cadasc (o cada u) en sa casa i Du en la de tots.

www.bullent.net
g. Mentre que cadascun (o cada un) designa un element que pertany a un collectiu determinat quantita-
tivament.
Posa un exemple per a cadascun (o cada un) [dels arguments].
h. No podem usar cap davant delements no comptables perqu el mot correcte s gens.
No tenen (*cap) gens dinters a mentir.
i. Lindefinit mateix ha de concordar amb els pronoms o adverbis on hi va posposat.
Vindran ells mateixos (*mateixa).
j. De vegades susa incorrectament mateix per a evitar la repetici dun nom usat anteriorment.
Lestudi s excellent, per ell (*no s lautor del mateix) no ns lautor.
k. Lindefinit tot es mant invariable davant de topnims (noms de ciutats, pasos, etc.) sense article.
Tot (*Tota) Dnia es va omplir de neu.
l. El mot varis no s un indefinit sin un adjectiu que significa variat, per tant sha de substituir per alguns,
diversos.
Shan manifestat en contra de la Llei diverses (*vries) associacions.

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Subratlleu els errors de les frases segents i corregiu-los.
a) El cartell s el mtode adequat per a explicar experiments ja que no estan subjectes a cap lmit, i per-
qu admeten vries mides, ls de colors, etc.
____________________________________________________________________
b) Es tracta dun fenomen cultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per a
entendrel millor, hem de considerar altres variables.
____________________________________________________________________
c) Sempre els confonem, no sn els mestres amb els quals vingurem altre dia del viatge, sin uns
altres.
____________________________________________________________________
d) Ha sigut necessari contractar altre obrer perqu el que tenem no podia acabar la faena que li hav-
em encomanat.
____________________________________________________________________
e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze anys, me la va presentar la prpia alcaldessa. Ara
en t vint i s una estudiant excellent i t un futur prometedor.
____________________________________________________________________
f) A pesar que els diners generats per la societat eren suficients perqu aquesta mantinguera una sane-
jadssima situaci econmica, fa un any va haver-hi un augment de capital que ha produt lalegria
entre els comptables de la mateixa.
____________________________________________________________________
g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en aquella reuni de poltics, els companys a qui ell matei-
xa havia afiliat lany passat.
____________________________________________________________________
h) Si ells mateixa no sentenen a lhora de fer esta proposta, qu vols explicar als altres?
____________________________________________________________________
i) Des de sempre, hi ha festes en qu participa tota Gandia. En daltres, en canvi, la participaci de la
poblaci s molt reduda.
____________________________________________________________________
j) Lalcaldessa de Dnia era qui ms trellat tenia de tot la Marina Alta, i probablement la ms bona per-
sona, per no era la classe de poltica que convenia al partit.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
TEMA 22: ELS PRONOMS PERSONALS
Lordre en qu es combinen els pronoms sindica en el quadre. Observeu que en tota combinaci va
davant el Complement Indirecte, per si hi ha cap reflexiu es collocar davant. Si safegeix un tercer pronom
es comporta respecte al segon, com aquest respecte al primer; i aix successivament:
reflexiu 2a persona 1a persona 3a persona

CI CD i atribut adverbis
se te, us me, ens li, els el, la, els, les, ho en, hi
El pronom en
a. Pot substituir complements circumstancials de lloc introduts per la preposici de.
Mentre uns entraven al cinema, els altres neixien [del cinema].
b. I complements preposicionals dobjecte introduts per la preposici de.
No van informar de lassassinat dilluns, per en van informar dimarts [de lassassinat].
c. Reemplaa el predicat del complement de verbs com nomenar [cap destudis, secretari/a...], elegir [pre-
sident/a, director/a], designar, fer-se [fan, soci/a...].
La ministra anterior era tamb la portaveu del Govern, per al nou no lan faran mai [portaveu].
d. I acompanya certs verbs pronominals que tenen associada una idea de moviment.
El millor que podrien fer es tornar-sen per on han vingut.
El pronom hi
a. Representa una determinaci circumstancial de lloc introduda per una preposici que no siga de.
Quan vaig arribar al poble, ells ja hi eren [al poble].
b. Pot representar una circumstncia de manera, instrument o concurrncia a una acci.
Una ONG gestiona els fons transparentment, per una altra no els hi gestiona [transparentment].
c. Pot representar un complement preposicional dobjecte introdut amb qualsevol preposici que no siga de.
Ja ha acabat el judici, val ms no pensar-hi ms [en el judici].
d. Acompanya el verb haver-hi usat com a impersonal.
No havent-hi ms assumptes, es clou la sessi.
Pleonasme i doblament
a. Cal evitar ls de pronoms quan apareixen explcits els complements a qu es refereixen.
No hi ha (*nhi ha) coques.

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en els buits de les frases:
a) Els vostres amics encara no ens han donat la notcia; de segur que _____ donaran.
b) Mhan dit que els meus cosins ens han comprat un regal, per no s quan _____ donaran.
c) Volia vendre-vos els terrenys, per crec que no podr vendre _____.
d) Porteu el menjar al gat. Porteu _____.
e) Volia vendre estos jocs als meus clients, per crec que no podr vendre _____.
2. LES FORMES DE 1a, 2a I 3a PERSONA. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que
corresponga en els buits de les frases:
a) Quan el president reclame els expedients, _____ passes.
b) Digues a Marta que pose el dinar al foc. Digues _____.
c) Joan ha demanat a Maria revistes, per Maria no vol deixar _____.
d) Vols una tassa de caf? S, posa _____ una.
e) Els amics han comprat dos rams de flors a Empar. Els amics _____ han comprat dos.
3. LES FORMES DE 1a, 2a I 3a PERSONA. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que
a) La meua germana mha demanat les claus del cotxe, per jo no s si _____ donar.
b) No els digues tot el que saps. Ja _____ dirs quan siga el moment.
c) Joana va ensenyar la casa que sha comprat a les seues venes. Ella _____ va ensenyar.
d) Andreu i Roser no saben encara el que ha passat. Conteu _____.
e) Si et demanen la llista de convidats, dna _____.
4. EL PRONOM NEUTRE HO. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que corresponga en
els buits de les frases:
a) Aix que mhas fet, no _____ perdonar mai.
b) Has portat aix a les teues cosines? S, _____ vaig portar ahir.
c) No tinc clar aix que ha explicat el professor, per no hi ha manera de preguntar _____.
d) Conta el que the dit a les teues germanes. Conta _____.
e) Vull que expliques a Marta com es fa el problema. Vull que _____ expliques b i pas a pas.
5. ELS PRONOMS ADVERBIALS EN I HI. Escriu el pronom o la combinaci binria de pronoms que
a) No et preocupes si thas quedat sense diners, que ja _____ deixar.
b) El metge ha receptat aspirina a Carme i Maria per al constipat, quan arriben a casa _____ doneu.
c) De nit es dedicava a pintar, per ara ja no _____ dedica.
d) En la botiga del cant regalen llepolies als xiquets. A tu no _____ han regalat?

www.bullent.net
e) Anir dem a Castell. Maria, _____ vols acompanyar?
a) Si no trobes la roba al calaix, fes el favor de posar _____.
b) No podem traure el full de la impressora, per esperem que tu _____ tragues.
c) Tagraden els meus pantalons nous? _____ he comprats a la botiga del barri.
d) El meu germ mha regalat un llibre, per tu no _____ has regalat cap.
e) Emili i ngels volen casar-se i els seus pares han comprat un pis per a regalar _____.
a) El gos donava la poteta al seu amo. El gos _____ donava.
b) Si penses comprar el llibre als xiquets, no _____ compres ara.
c) Dem escriur les cartes a les meues amigues i _____ enviar.
d) Joan, fars la paella dem? -S, s que _____ far.
e) Portar les cartes a les advocades i _____ deixar en la bstia.
a) Joan va sollicitar la beca i no _____ van concedir.
b) Les teues amigues mhan demanat els llibres, dem _____ portar.
c) Pere sempre compra la fruita a la seua amiga del mercat. Tu tamb _____ compres?
d) Si voleu, deixeu-nos les ferramentes i nosaltres _____ guardarem.
e) Portes la roda poc unflada. Vols que _____ unflem ms (a tu)?
a) Ha dit la mare que poseu les cadires damunt de les taules si voleu agranar. Ha dit la mare que _____
poseu.
b) Pepa va amb un xic de Xtiva, per a nosaltres encara no _____ ha presentat.
c) Vau comentar els vostres projectes als vostres caps de departament? S, _____ vam comentar, per
no ens van fer massa cas.
d) He sentit que Joan i Marta volen vendre la casa. Podrem comprar _____.
e) El metge li ha recomanat que camine a poquet a poquet durant una temporada. Si _____ camina jo
crec que es recuperar.
a) Encara que les teues amigues et demanen els deures, no _____ deixes.
b) Este vestit vull posar _____ la setmana que ve.
c) No sabia que encara tenies a casa els llibres de Joan. Vull que _____ tornes.
d) Vas deixar les tisores de podar a les teues amigues. Vs a demanar _____.
e) Els meus amics no saben el que ens ha passat. Fes _____ saber.

www.bullent.net
11. Subratlleu els errors de les frases i corregiu-los.
a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava cap al fons. En lentrada es veien restes dexcava-
cions anteriors, per ms endins no nhi havia res.
____________________________________________________________________
b) Lltim dia que els vaig vore estaven buscant desesperadament el seu pare perqu els acompanya-
ra a ladvocat i lis arreglara uns papers.
____________________________________________________________________
c) A ms de perdre moltes classes, la malaltia que tenia Joan li havia obligat a repetir curs i pareixia que
estava dispensat de tota responsabilitat amb les notes.
____________________________________________________________________
d) La retreia la seua impacincia, ja que ella noms volia obrir el sobre perqu el contingut de la nota
lhavia inquietada profundament.
____________________________________________________________________
e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no nhi havia cap ra per a sentir-se preocupat. Per
lamiga li deia que no estava tot tan clar com ell creia.
____________________________________________________________________
f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i des que el van confiscar els primers quadros no nhavia tor-
nat a pintar cap.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
TEMA 23: ELS VERBS
Linfinitiu, el gerundi i el participi

a. Els gerundis acaben en -ant, -ent o -int segons que siguen de la conjugaci I, II o III respectivament:
cantar: cantant, batre: batent, dormir: dormint...
Llevat de escriure i viure que fan escrivint i vivint respectivament.
b. Cal remarcar que sn incorrectes les formes de gerundi acabades en -guent o en -quent:
corrent (*correguent), duent (*duguent), coneixent (*coneguent), devent (*deguent), eixint (*isquent), plovent (*ploguent),
vivint (*)...
c. Un grup de participis irregulars es formen a partir de lacabament de linfinitiu:
INFINITIU PARTICIPI
atendre, entendre... -tendre -ts ats, ents...
detenir, sostenir... -tenir -tingut detingut, sostingut...
admetre, emetre... -metre -ms adms, ems
ocrrer, concrrer... -crrer -corregut ocorregut, concorregut...
contraure, distraure... -traure -tret contret, distret...
interrompre, corrompre... -rompre -romput interromput, corromput...
concloure, recloure... -cloure -clos concls, recls...
confondre, difondre... -fondre -fos confs, difs...
cobrir, entreobrir... -obrir -obert cobert, entreobert...
combatre, rebatre... -batre -batut combatut, rebatut...
d. Hi ha uns quants participis que solen plantejar dubtes, com ara:
absoldre: absolt aparixer: aparegut

atnyer: ats cabre: cabut
caldre: calgut constrnyer: constret
coure: cuit / cogut crixer: crescut
despendre: desps dir: dit
doldre: dolgut dur: dut
empnyer: emps escriure: escrit
estrnyer: estret fer: fet
imprimir: imprs incloure: incls
merixer: merescut moldre: molt
pertnyer: pertangut plnyer: plangut
plaure: plagut poder: pogut
pondre: post restrnyer: restret
retre: retut romandre: roms
ser: sigut traure: tret
venir: vingut veure: vist
viure: viscut

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Ratlleu la forma de gerundi incorrecta de cada parella:
a) Est traguent / traient (TRAURE) aigua del pou tot el mat.
b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) desta manera, no podrem eixir de casa.
c) No el molestes, que est resolent / resolguent (RESOLDRE) un problema difcil.
d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent (APARIXER) tots els secrets.
2. Escriviu la forma impersonal adequada dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases
segents.
a) Si continuen _______________ (APARIXER) taques dhumitat, avisarem perqu vinguen.
b) Ests _______________ (RESOLDRE) el problema de matemtiques?
c) Aquella obra de teatre era molt divertida: passrem la nit _______________ (RIURE) sense parar.
d) Aneu _______________ (TRAURE) les crelles del foc.
e) Va continuar _______________ (PLOURE) tot el dia.
f) Diuen que ella est _______________ (REBRE) moltes cartes de felicitacions.
g) Ests _______________ (DIFONDRE) malament la notcia.
h) El congrs encara est _______________ (DEBATRE) la moci.
i) No digues res que est _______________ (RESOLDRE) un problema difcil.
j) Encara estic _______________ (TRADUIR) els documents que em vas deixar.
k) En esta poca de lany s molt estrany que estiguen _______________ (CAURE) les fulles.
l) Josep est malalt del reny i passa el dia _______________ (BEURE) aigua.
m) El vaig vore quan estava _______________ (TRAURE) el cotxe del garatge.
n) Quan van arribar, Joan encara estava _______________ (CRRER) pel parc.
o) Sempre est _______________ (DIR) coses que mai fa.
p) Aneu _______________ (EIXIR) dun en un.
3. Ratlleu la forma de participi incorrecta de cada parella:
a) No s si has ents / entengut (ENTENDRE) b el que the dit.
b) Han rets / retingut (RETINDRE) a tots els ostatges i negocien una eixida.
c) Qu than proms / prometut (PROMETRE)?
d) El meu amic Sergi, lhan excls / excluit (EXCLOURE) de la llista perqu li faltava un document.
e) Estic molt confs / confondit (CONFONDRE).
f) Diuen que han descobert / descobrit (DESCOBRIR) un remei contra les malalties infeccioses.
g) Aquella desgrcia el va deixar molt abatit / abatut (ABATRE).

www.bullent.net
segents.
a) La pedra que ha _______________ (CAURE) de la teulada ha trencat la vorera.
b) Has _______________ (ESPRMER) totes les taronges que he comprat?
c) Han _______________ (ESTABLIR) una srie de normes per al bon funcionament del sistema.
d) Els seus pares han _______________ (CREURE) convenient que no torne a lescola.
e) He _______________ (TMER) que vindria massa prompte
f) Han _______________ (SUBSTITUIR) els ordinadors de loficina per uns altres de ms potents.
segents.
a) Hem _______________ (INCLOURE) les anotacions en linforme.
b) Desprs de tants anys sense edificar han _______________ (REPRENDRE) lobra.
c) Tants disgusts han _______________ (MALMETRE) la salut de Vicent.
d) Tots hem _______________ (CONVINDRE) que no anirem a la reuni.
e) Els cientfics han _______________ (DESCOBRIR) una frmula contra lenvelliment.
f) Les seues paraules mhan _______________ (DESPLAURE) molt.
g) Lactriu estava molt _______________ (CONFONDRE) desprs de la seua nominaci.
h) Els testimonis no han _______________ (COMPARIXER) i no sha pogut resoldre el ju.
i) Mha _______________ que acabar lobra de la casa abans de lestiu.
j) Ha _______________ (REFER) la seua vida en una altra ciutat.
segents.
a) La meua cosina ha _______________ (VIURE) cinc anys a lAlcora.
b) Pasqual sempre ha _______________ PERTNYER) a la confraria de lestalvi.
c) Joan diu que ha _______________ (IMPRIMIR) tots els articles.
d) El pres ha sigut _______________ (ABSOLDRE).
e) Els atletes han _______________ (MERIXER) guanyar esta vegada.
f) El cuiner ha _______________ (BATRE) moltes clares dou per a fer este pasts.
g) El secretari ha _______________ (CLOURE) la sessi i ha convocat els assistents per al prxim 30

de maig.
h) Lacusada ha sigut _______________ (ABSOLDRE).
i) Mira com ha _______________ (CRIXER) este xiquet!
j) Han _______________ (OBRIR) la porta puntualment.
k) No ens han _______________ (CABRE) els llibres en la llibreria.
l) Quan hages _______________ (MOLDRE) el caf, guardal en larmari.

www.bullent.net
El present, el pretrit, el futur, el condicional i limperatiu
a. Hi ha un grup de verbs que shan format a partir de crrer, cloure, batre, fondre, metre, rebre i rompre
que conjuguem incorrectament com si foren de la tercera conjugaci; mentre que un altre grup de
verbs de la tercera conjugaci sassimilen incorrectament a la primera:
SEGONA CONJUGACI TERCERA CONJUGACI

concrrer, discrrer... (i no *concurrir,* discurrir...): abaratir (i no *abaratar)
excloure, incloure... (i no *excluir,* incluir...) aclarir (i no *aclarar)
abatre, combatre... (i no *abatir, *combatir...) acovardir (i no *acovardar)
confondre, difondre... (i no *confundir, *difundir...) amansir (i no *amansar)
admetre, ometre... ( i no *admitir, *omitir...)
apercebre, concebre... (i no *apercibir, *concebir...)
interrompre, irrompre... (i no *interrumpir, *irrumpir...)
b. Un grup de verbs solem fer-los acabar incorrectament amb -ixer; (i els conjuguem malament):
afavorir (*afavorixer), compadir (*compadixer), florir (*florixer, pertnyer (*pertenixer), prevaler (*prevalixer), romandre
(*permanixer)...
c. En alguns verbs solem afegir una -c incorrectament a la 1a persona del present dindicatiu o de sub-
juntiu:
PRESENT DINDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU

bull (*bullc) bulla, bulles... (*bullga, *bullgues...)
bevem, beveu (*beguem, begueu)
creiem, creieu (*creguem, cregueu)
cull (*cullc) culla, culles... (*cullga, *cullgues...)
cus (*cusc) cusa, cuses... (*cusga, *cusgues...)
diem, dieu (*diguem, digueu)
dorm (*dorc) dorma, dormes... (*dorga, *dorgues...)
fuig (*fuigc) fuja, fuges... (*fuigga, *fuiggues...)
perd (*perc) perda, perdes... (*perga, *pergues...)
riem, rieu (*riguem, rigueu)
sent (*senc) senta, sentes... (*senga, sengues...)
traiem, traieu (*traguem, *tragueu)...
tus (*tusc) tussa, tusses... (*tusga, *tusgues...)
vull (*vullc)
d. No sha dusar el grup *ixc, sin sc (o squ):
PRESENT DINDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU

cresc (*creixc) cresca, cresques... (*creixca, *creixques...)
isc (*ixc) isca, isques... (*ixca, *ixques...)
nasc (*naixc) nasca, nasques... (*naixca, *naixques...)
patisc (*patixc) patisca, patisques... (*patixca, patixques...)
visc (*vixc) visca, visques... (*vixca, *visques...)
e. Les formes del singular i de la 3a persona del plural dels verbs acabats en -iar (acariciar, agraciar, apre-
ciar, atrofiar...) sn planes i, per tant, la vocal tnica del present dindicatiu i de subjuntiu (i tamb lim-
peratiu) s la -i- de lacabament:
PRES. IND.: acaricie, acaricies, acaricia, acariciem, acaricieu, acaricien

PRES. SUB.: acaricie, acaricies, acaricie, acariciem, acaricieu, acaricien

www.bullent.net
7. Ratlleu la forma verbal incorrecta de cada parella, fent atenci a la conjugaci verbal correcta:
a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com fas les coses, tens una manera de treballar que no ma-
grada.
b) Lentrenador sempre infon / infundix (INFONDRE) nims a latleta perqu acabe la carrera.
c) Este nmero remet / remitix (REMETRE) el lector a la nota que hi ha a peu de pgina.
d) s una persona eixuta, que no admitix / admet (ADMETRE) cap broma.
e) Si no lestrenys / estrenyixes (tu) (ESTRNYER) ms, el nuc es desfar de seguida.
8. Escriviu el present dindicatiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents.
a) Ella encara _______________ (INTUIR) ara que la gent la _______________ (CONFONDRE) amb
una altra persona.
b) Ella tots els dies _______________ (REBRE) la visita dels seus amics.
c) Jo _______________ (MOLDRE) el caf cada dia perqu magrada ms acabat de moldre.
d) El vestit que mhe comprat t la butxaca xicoteta i la m no mhi __________ (CABRE).
e) Sempre que ve el teu germ, ella _______________ (PERDRE) la pacincia.
f) Necessite el cotxe perqu _______________ (VIURE) en el camp.
g) Sempre ests dient mentires. No _______________ (DIR) mai tota la veritat.
h) Qui calla, _______________ (CONSENTIR).
9. Escriviu el present de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les frases segents.
a) No vull que _______________ (CONFONDRE) els conceptes, el tema s ms fcil del que pareix.
b) Per favor, Jaume, no _______________ (PERDRE) el rellotge.
c) Quan ella _______________ (EIXIR) anirem a berenar.
d) Hem recomanat a la teua neboda que _____________ (LLEGIR) el llibre, per no vol.
e) Em preocupa que ella _______________ (TOSSIR) tant.
f) Que jo _______________ (PRESSENTIR) els seus pensaments no vol dir res.
g) Et recomane que _______________ (REDUIR) de marxa, sempre vas massa rpida.
h) Trobe molt difcil que et _______________ (CONCEDIR) el premi.
i) s difcil que _______________ (SENTIR) el telfon perqu la pobra est ms sorda que una rella.
j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que t_______________ (INHIBIR) i que no comentes
mai res.
10. Escriviu el present dindicatiu o de subjuntiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits de les fra-
ses segents.
a) Cal que _______________ (REDUIR) els gastos si voleu viatjar.
b) Caldr que _______________ (vosaltres) (RESPONDRE) tot all que vos pregunten.
c) El Govern es _______________ (REUNIR) hui per evitar la crisi.
d) El propietari vol que jo _______________ (OBRIR) la botiga dem a les huit.

www.bullent.net
e) Em _______________ (DESPLAURE) la vostra separaci.
f) s un grosser: _______________ (OFENDRE) sempre que parla.
g) Maria sempre _____________ (CORREGIR) les faltes dortografia amb bolgraf negre.
h) No poden escorcollar la casa perqu no _______________ (DUR) lautoritzaci.
i) No trobars ning que _______________ (FER) la truita de crelles com la mare.
j) Nosaltres _______________ (INTUIR) que no ens dius la veritat.
k) Quan _______________ (MORIR) el gos, el trobar a faltar.
l) Qui no es _______________ (TRAURE) el passe no podr entrar a l estadi.
m) Sha comprovat que la publicitat que ___________ (OFERIR) fantasia guanya en vendes.
n) Toni, no _______________ (DUR) els llibres que et vaig demanar. Fes el favor de tornar a casa a
buscar-los.
o) Vull que vosaltres _______________ (OBRIR) la finestra o ens torrarem de calor.
11. Escriviu el pretrit, el futur, el condicional o limperatiu dels verbs que hi ha entre parntesis als buits
de les frases segents.
a) Lany passat tu sempre _______________ (DIR) que aniries a la festa si et convidaven.
b) Tu abans no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de laparcament.
c) Lany passat, sempre que Manuel i Jaume _______________ (EIXIR) a caar _______________
(ABATRE) un colom.
d) Recorde quan rem menuts i contnuament _______________ (INTERROMPRE) el professor en les

classes.
e) Lacusat _______________ (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no era conscient del que feia.
f) Tu no _______________ (TRAURE) mai el cotxe de laparcament.
g) Joan, _______________ (ANAR) amb compte amb els senyals de trnsit.

www.bullent.net
Perfrasis verbals
a. Les perfrasis ms habituals expressen obligaci o probabilitat. Aquestes sn les expressions incorrec-
tes i les correctes:
PERFRASIS DOBLIGACI PERFRASIS DE PROBABILITAT

INCORRECTES CORRECTES INCORRECTES CORRECTES
HAVER-HI QUE + INF. CALDRE + INF DEURE DE + INF. DEURE + INF
hi ha que + Inf. cal + Inf. deuen de + Inf. deuen + Inf. + Inf.
hi hauria que + Inf. caldria + Inf. devien de + Inf. devien + Inf.
hi haur que + Inf. caldr + Inf. deuran de + Inf. deuran
TINDRE QUE HAVER DE FUTUR DEURE

tinc que + Inf. he de + Inf. seran... deuen ser
tindria que + Inf. hauria de + Inf. CONDICIONAL
tindrem que + Inf. haurem de + Inf. serien devien ser
b. La perfrasis anar a + infinitiu no s correcta si t valor de futur ja que cal usar el futur simple:
On anirs (*vas a anar) de vacances lestiu proper?
c. *Acabar per + infinitiu pretn expressar la culminaci duna acci desprs dun procs; per com que
s incorrecta usarem locucions o adverbis com al final, a lltim, finalment:
Desprs de molts anys de festeig, al final va accedir (*va acabar per accedir) a casar-se.
d. *Estar al + infinitiu sol usar-se incorrectament per a indicar la imminncia duna acci. Cal substituir-la
per altres expressions:
Lautobs est a punt darribar (*est a larribar).
e. *Ser de + infinitiu s incorrecta en el sentit de ser necessari realitzar una acci i, doncs, lhem de subs-
tituir per caldre + infinitiu, o per altres expressions:
Cal esperar (*s desperar) que el llibre que et vaig deixar continue en bon estat.
f. Estar + gerundi s correcta amb valor de continutat o reiteraci:
Est content tot el mat.
Per s incorrecta si expressa altres valors i, doncs, sn preferibles les formes verbals simples:
Escolte (*Estic escoltant) les notcies, mentres tu prepares el dinar.
g.*Portar + gerundi: T un valor duratiu, per s incorrecta i sha de substituir per la perfrasi estar + gerun-
di:
Esta nevant (*Porta nevant) tota la nit.

www.bullent.net
12. Subratlleu els errors de les frases segents (alerta a les perfrasis verbals) i corregiu-los.
a) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per
a entendrel millor, tenim que considerar unes altres variables.
____________________________________________________________________
b) La primera vegada que la vaig vore deuria de tindre quinze anys; jo anava encara a lescola i ella ja
anava a linstitut. Sempre havem viscut en el mateix poble, per no ens havem trobat mai.
____________________________________________________________________
c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que tens que fer est per acabar.
____________________________________________________________________
d) Els vens dels meus pares deuen de tindre molts diners, perqu tenen moltes propietats i no paren
de viatjar.
____________________________________________________________________
e) Durant lltima mitja hora els caadors tenien que prescindir totalment de la paraula, usant el gest
com a nica forma de comunicaci.
____________________________________________________________________
f) Si no vns puntual, s precs que no tinguen en compte les teues opinions. No ests demostrant ser
una persona seriosa en el teu treball.
____________________________________________________________________
g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que preparar-lo millor en determinades assignatures
especfiques per tal que aprovara sense dificultat.
____________________________________________________________________
h) La porta del balc estava oberta i es va imaginar que lhome devia dhaver tornat de la ciutat. No sho
va pensar ms i va entrar a visitar-lo.
____________________________________________________________________
i) Sempre que hi ha un homicidi destes caracterstiques, tots els psicpates de la ciutat sen declaren
autors; per si vol que acceptem la seua confessi tindr que provar els fets.
____________________________________________________________________
j) Desprs de lesfor i destudiar tant deus destar molt content del resultat dels exmens.
____________________________________________________________________
k) Marta sho ha pres molt malament; jo crec que li ho tenies que haver dit duna altra manera.
____________________________________________________________________
l) Podrem tractar de trobar les dades en els ordinadors de secretaria, per de tota manera el llistat de
la gent que es va examinar lany passat t que estar en algun lloc.
____________________________________________________________________
m) Jo creia que aquell home devia de ser representant o venedor daparells fotogrfics o de transistors.
Qui sap si de perles cultivades...
____________________________________________________________________
n) La introducci duna tesi doctoral t que tindre unes caracterstiques especials que la diferencien de
les introduccions daltres texts cientfics.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
13. Ompliu els buits de les frases segents amb les formes verbals corresponents als usos dels verbs.
a) Nosaltres li _______________ (DUR) el berenar cada vesprada.
b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, _______________ (OBEIR) sense piular.
c) La mare vol que vos _______________ (BEURE) el suc.
d) No _______________ (OMPLIR) el pitxer fins que ell no et done perms.
e) Els alumnes _______________ (PRETENDRE) aprovar sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien
ben difcil.
f) Ahir _______________ (SER) el primer dia que tu _______________ (ADONAR-SE) de la situaci.
g) Al dia segent de la festa, la ciutat _______________ (OFERIR) un aspecte diferent.
h) Vam arribar tard perqu ens _______________ (nosaltres) (CONFONDRE) de carretera.
i) Jo abans _______________ (VIURE) al costat de sa casa, per no la conec.
j) A causa daquella calor tenem la sensaci que el temps no _______________ (TRANSCRRER)

aquell estiu.
k) Ell va aconseguir que nosaltres l_______________ (INTRODUIR) en la fbrica.
l) Ja et vaig avisar que no _______________ (VEURE) estes pellcules.
m) Si _______________ (VIURE) com jo et vaig aconsellar no et passaria aix.
n) No magradaria que tu o els teus amics _______________ (VEURE) aquell espectacle.
o) Em posaria molt content si vosaltres _______________ (CREURE) en mi.
p) Lautor demanava als lectors que _______________ (REMETRES) a les instruccions.
q) Si li fas una miqueta de companyia li _______________ (INFONDRE) nims.
r) _______________ (a mi) (ESCRIURE) la teua opini sobre el que et _______________ (DIR) Joana
en la carta.
s) Si _______________ (vosaltres) (LLEGIR) tots els dies no _______________ (TINDRE) problemes

de comprensi.
t) Pot ser que aquell home _______________ (DIRIGIR-SE) cap a la parada de lautobs.
u) Si _______________ (PERDRE) el tren, aniria a buscar-te amb el cotxe.
v) Quan el xiquet _______________ (CRIXER) ens comprarem una casa nova.
w) Quan es _______________ (COSIR) b el bot de la camisa ja li ensenyar a fer ms coses.
x) Si jo _______________ (HAVER) sabut que era tan complicat resoldre el problema, no lhauria plan-
tejat.
y) Vosaltres, per si de cas, no _______________ (REMOURE) res.

www.bullent.net
Verbs pronominals i no pronominals
a. A continuaci hi ha una relaci de verbs pronominals que, en laccepci que sindica, han danar acom-
panyats de pronoms necessriament:
acabar-se Consumir del tot.

No mhe acabat (*he acabat) el dinar.
aprimar-se Fer-se prim, flac.
Fer esport no taprimar (*aprimar) molt.
desdejunar-se Prendre el desdejuni.
Em desdejune (*Desdejune) amb suc de taronja cada dia.
despertar-se Cessar de dormir o destar adormit.
Mhe despertat (*He despertat) en sentir el soroll.
engreixar-se Esdevenir gras.
Com sha engreixat (*ha engreixat) des del part!
entrenar-se Preparar-se fsicament.
Si sentrena (*entrena) cada dia guanyar el campionat.
imaginar-se Suposar.
Simaginen (*Imaginen) que guanyaran les eleccions de nou.
menjar-se Ingerir la totalitat o una part.
Sha menjat (*Ha menjat) tot lentrep.
passar-se Acompanyat de certs adverbis.
Tho has passat (*Ho has passat) b?
pensar-se Creure.
Em pensava (*Pensava) que aix era impossible.
prendres Adoptar una actitud.
Sha pres (*Ha pres) malament ladvertncia.
riures Burlar-se.
Es riu de mi perqu vull aprendre suahili.
b. En canvi, hi ha un grup de verbs no pronominals en laccepci en qu els usem ac, que solem acom-
panyar dalgun pronom incorrectament:
baixar Anar de dalt a baix.

Vaig baixar (*Em vaig baixar) de lautobs lltim.
callar Deixar de dir, guardar silenci.
s millor que callem (*ens callem) si no volem que senfade.
caure Anar a parar a terra.
Van caure (*Es van caure) de la moto tots dos.
conixer Tenir una idea dalguna cosa.
Conec (*Em conec) tot Valncia.
coure Sofrir una transformaci pel foc.
Larrs ha cuit (*sha cuit) molt b.
estar Romandre durant un temps en un lloc.
Va estar (*Es va estar) mig dia esperant.
fumar Aspirar el fum.
Fuma (*Es fuma) un cigar els dies de festa.
marxar Partir dun lloc.
Vaig marxar (*Em vaig marxar) sense acomiadar-me.
olorar Sospitar.
Ja olorvem (*ens olorvem) que hi havia un engany.
omplir Omplir el pap, el ventre, la panxa.
Ompli (*Omplit) la panxa i vs-ten!
passar Transcrrer el temps.
El temps passa (*es passa) volant els diumenges.

www.bullent.net
Transportar-se a un lloc.
No vingues, jo passar (*em passar) per loficina.
prendre Consumir.
Prendr (*Em prendr) un tallat i continuar treballant.
quedar Tornar-se, esdevenir.
Les Corts van quedar (*es van quedar) en silenci.
riure En totes les accepcions llevat de burlar-se, menysprear.
Reia (Es reia) com un boig. Es riu de mi sempre.
saber Posseir la cincia dalguna cosa, conixer.
Sabem (Ens sabem) el valenci correctament.
tmer Pensar que alguna cosa desagradable ha docrrer.
Ja temia (*em temia) que mho preguntaries.

www.bullent.net
14. Subratlleu els errors de les frases segents (alerta als usos dels verbs) i corregiu-los.
a) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot anar-hi mai
perqu els fan a lestranger.
____________________________________________________________________
b) Potser que li concedisquen la beca destudis universitaris que tant havia desitjat, encara que li han
dit que dac a quinze dies li ho notificaran.
____________________________________________________________________
c) Van comenar les obres al gener, acabant-les al juny tal com havien proms als propietaris de ledi-
fici.
____________________________________________________________________
d) Dhaver-ho sabut, hauria solucionat el problema. Entre uns i altres, no shan aconseguit tots els objec-
tius prevists i hem perdut diners.
____________________________________________________________________
e) s lanomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el mn generat per lordinador i
manipular uns objectes que noms existixen en la memria.
____________________________________________________________________
f) El president de lassociaci va fer una reuni ahir als socis avisant-los que no disposen de pressupost
per a lany segent.
____________________________________________________________________
g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes atacaren violentament lenemic, aconseguint fer-lo recular
huit quilmetres. No obstant aix, perderen la guerra.
____________________________________________________________________
h) Els vaig dir que no era precs que macompanyaren a la reuni, per ells van insistir i, finalment, van
vindre.
____________________________________________________________________
i) No era precs preguntar res, ara tenia la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins al final.
____________________________________________________________________
j) Enguany esperem tindre ms sort i eixir de viatge. Lany passat no vam poder viatjar. Quan ho ten-
em tot preparat, el meu fill es va caure de la moto i es va trencar un bra.
____________________________________________________________________
k) He escrit una redacci explicant les caracterstiques ms importants dels monuments funeraris
corresponents als faraons de la IV dinastia de lAntic Egipte.
____________________________________________________________________
l) Serien les onze de la nit quan vam pujar al terrat, tots estvem emocionats i expectants. Vam vore
passar el cometa Halley.
____________________________________________________________________
m) Lobjectiu de la pellcula s el fer passar una estona agradable als espectadors.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
TEMA 24: ELS ADVERBIS
a. Ladverbi b es converteix en ben quan precedeix un adjectiu, un participi o un altre adverbi.
Ho van projectar b, i per aix est ben fet [participi].
I la forma malament es transforma en mal.
Ho van projectar malament, i per aix est mal fet [participi].
b. Un dels valor de adverbi com s de la mateixa manera que, i denota equivalncia o igualtat.
El capit de lequip sentrena com un jugador ms.
Per si afegim la preposici a, com a equival a en qualitat de, en concepte de.
Ell va protestar com a capit de lequip.
c. No s correcte el gerundi corrent en comptes de ladverbi corrents.
Acabeu lexamen corrents (*corrent); si no, no el podreu lliurar dins del termini.
d. Ladverbi quan, que significa en quin moment, en quina poca, no sha de confondre amb el quantifi-
cador quant (i quants, quanta, quantes), que indica quina quantitat, un cert nombre.
Conv saber exactament quan (*quant) van ocrrer els fets.
e. Ladverbi mentrestant significa durant el temps en qu passa una cosa, i no sha de confondre amb la
conjunci mentre, que introdueix una proposici.
El criticaven durament; ell callava, mentrestant (*mentre).
f. Ladverbi de dubte potser reclama el verb en indicatiu, no en subjuntiu.
Potser sabr (*spia) explicar-ho b [sabr: fut. imp. ind.].
g. Sha de distingir ladverbi pertot, que indica en tot lloc de per tot.
Hi havia papers pertot (*per tot).
h. Cal no confondre ladverbi enlloc, que significa en cap banda, amb en lloc (en comptes).
No he pogut trobar la llibreta enlloc (*en lloc).
i. Cal evitar calcar del castell algunes locucions adverbials incorrectes:
*a tota pressa a corre-cuita *al tuntn a la babal

*al per menor a la menuda *al per major a lengrs
*A dures penes amb prou faenes *de par en par de bat a bat
*ni fu ni fa ni fred ni calor *poc a poc a poc a poc
*de quant en quant de tant en tant *ja ser menys no ser tant
*ser lo de menys no tenir importncia *tirar de menys trobar a faltar
*menys mal que sort (encara) que *de quan en quan ara i ads: de tant en tant, sovint
*hui per hui ara com ara: *hui per hui ara per ara:
mentre no canvien les coses en aquest moment si ms no

www.bullent.net
ACTIVITATS
ple:
Anem corrents, que es fa tard.

Continuaren tan amics com sempre.
Dna-li sis euros com a paga i senyal.
El va cridar, tot esperant que li contestara.
El vaig trobar tot feli.
Sha comportat molt malament amb mi.
Va parlar com a president de lentitat.
malament
adv. No gens b.
____________________________________________________________________
com
a. adv. De la mateixa manera que.
____________________________________________________________________
b. com a En qualitat de.

____________________________________________________________________
c. com a En concepte de.

____________________________________________________________________
tot
a. adv. [concorda generalment amb ladjectiu que modifica] Completament.
____________________________________________________________________
b. adv. [invariable davant dun gerundi] Mentres.

____________________________________________________________________
corrents
adv. Molt de pressa.
____________________________________________________________________
2. Completeu els buits amb els adverbis anteriors:
a) El negoci va ____________, estem arrunats.
b) Ens va rebre ____________ alcalde.
c) Estava ____________ trencada.
d) Tot mix ____________: tinc mala sort.
e) Va fer ____________ si no lhaguera vist.
f) Vine ____________, que van a tancar ja.

www.bullent.net
3. Completeu els buits de les frases que hi ha ms avall amb els adverbis segents:
pertot
adv. En tot lloc, a tot arreu.
enlloc
adv. En cap banda. Lhan vist mai enlloc?
amunt
adv. En direcci de baix a dalt, dun lloc a un altre de ms alt. Has danar carretera amunt.
avall
a. adv. En direcci de dalt a baix, dun lloc ms alt a un altre de ms baix. Els xics corren avall.
b. adv. [adjuntat a un substantiu, posposant-shi] Passejar riu avall.
endins
1. adv. En direcci a linterior duna cosa des de la perifria.
2. adv. Ms o menys lluny en esta direcci. Mar endins.
quan
adv. En quin moment, en quina poca. Quan s el teu aniversari?
mentrestant
adv. Durant el temps en qu passa alguna cosa.
fins
adv. Expressi ponderativa amb qu es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all que afirma.
potser
adv. Denota la possibilitat dall que es diu.
a) Arreplega les coses, ____________ acabar de vestir-me.
b) Des de ____________ eixiu junts?
c) El teatre es troba dos carrers ms ____________: sha de baixar, per tant.
d) Ens vam enfilar costera ____________.
e) Hi eren tots, ____________ els ms menuts.
f) No trobaren el lladre ____________.
g) ____________ vindr dem: per no ho puc assegurar.
h) No fiques el sucre tan ____________ que em costa trobar-lo.
a) Tots sabem que era prcticament impossible que una embarcaci de vela tant frgil suportara els
embats del mar.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) Ha telefonat Carme per a comunicar-vos que la reuni no s hui sin dem i, adems que ella no pot
acudir-hi, per ha delegat en el seu marit.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
c) El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; vindr el secretari del director com representant del
sindicat
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Si et trobes tan mal com dius, per qu no vas al metge i que et faa una revisi mdica?
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) Els connectors funcionen com a uns senyals visuals per al lector, ja que marquen explcitament la
distribuci de les idees al llarg del text.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) s lanomenada realitat virtual, que consistix a submergir-se en el mn generat per lordinador i mani-
pular uns objectes que no ms existixen en la memria.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Lalleujament li va arribar poc a poc a mesura que laire li omplia els pulmons.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) El patinador es movia per la pista de gel suau i lentament amb moviments duna gran elegncia i pre-
cisi.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
i) Durant lltima mitja hora els caadors havien de prescindir totalment de la paraula, usant el gest com
nica forma de comunicaci.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
a) He sentit comentaris respecte daix i crec que degueren aprovar les dos a lhora.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) El cap de lempresa va morir i no tenia fills, i encara que tenia nebots, com que es van portar molt
mal amb ell, no els va deixar ni un euro.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) He arribat a temps perqu el tren amb el qual viatjava anava molt a pressa i no feia parades.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Desprs de lesfor i destudiar tan deus estar molt content del resultat dels exmens.
____________________________________________________________________

www.bullent.net
e) Marta sho ha pres molt mal; jo crec que li ho havies dhaver dit duna altra manera.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Pot ser que li concedisquen la beca destudis universitaris que tan havia desitjat.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) No hi ha poblaci amb una certa presncia que no organitze un festival destiu. Estos festivals sim-
posen com a un complement a loci estiuenc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Davant de mi hi ha un estudiant. T ganes de xarrar, per pot ser dubta del seu francs.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

www.bullent.net
TEMA 25: LES PREPOSICIONS
a. Normativament, cal suprimir les preposicions a, amb, de i en davant de la conjunci que.
Sha acostumat (*a) que treballem en grup. No hi ha prou (*amb) que hgem fet el treball.
b. Les preposicions a, amb, de i en es redueixen a de i a davant dinfinitiu.
Confia de (o a) tenir sort en la loteria, estem dacord a (o de) fer la proposta.
c. En general, el complement directe sintrodueix sense cap preposici, encara que es referisca a perso-
nes o siga un nom de persona.
he vist (*a) la teua amiga.
Per usarem la preposici a quan introdueix un pronom personal fort (mi, tu, ell/ella...).
li he comentat a ell el problema.
d. Davant de topnims cal usar sempre la preposici a.
Vaig a la Vila Joiosa, visc a Dnia.
e. Les estacions, els mesos i les parts del dia demanen la preposici a.
A lestiu, a juny, a la vesprada.
f. Davant dun infinitiu usarem sempre la preposici per si indica a causa i amb lobjectiu de; i la frase s
substituble per una oraci causal introduda per la conjunci perqu + voler.
Estudiem per aprovar lexamen [o: Estudiem perqu volem aprovar lexamen].
g. En les expressions de lloc o de temps cal utilitzar fins en el cas que, si no anara aquesta preposici no
nhauria danar cap altra.
No sabrem el resultat fins dem [No sabrem el resultat dem].
Per haurem dacompanyar fins de la preposici que requeriria lexpressi en la frase semblant.
Van acompanyar el detingut fins a la comissaria [... detingut a la comissaria].
h. Hi ha un grup dexpressions en qu fem servir inadequadament alguna preposici en comptes daltres:
*A *EN
cuina de (*a) gas vehicle de motor de (*en) seguida
rdio de piles avi de reacci avantatja de molt
planxa de vapor embarcaci de vela ho diu mig de broma
anar de pressa por de represlies de complicitat amb
el compte en descobert prendre-sho de broma de conformitat amb
passar en net saber de cincia certa obrar de connivncia
fer per fora amb molta honra un pis de propietat
caminar de quatre grapes pollastre amb salsa
t seguretat de si mateix

www.bullent.net
*PER *AMB
de (*pel) moment despeses a (*amb) crrec de
presentar-se de (*per) sorpresa en (*amb) relaci amb
de (*per) poc [caus, tespatles...] en comparaci (*amb) del que
[atropellar] dun (*per un) pl viure en (*amb) lestretor
seguir [una cosa] de (*per) crits nixer en (*amb) bona estrella
anar a (*per) compte i risc a (*amb) exclusi de
haver-hi a (*per) dotzenes respecte a (*amb respecte)
prendre inters en (*per) una cosa
ser respectat de (*per) tothom
no ser conegut de (*per) ning
ser nociu a (*per a) la salut
anar dac i dall (*per ac i per all)
i. Hem devitar ls dalgunes locucions prepositives calcades daltres llenges:
*de lordre de prop de Ens han visitat prop de mil persones.

*en aras de per a Cal ser discrets per a evitar suspiccies.
*en base a partint de Partint dels acords, ho haurem de pagar.
*per la via de per mitj de Volen solucionar-ho per mitj duna llei.

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions amb aquestes expressions, que en serviran dexemple:
Al tocar les dotze campanades, sencetar el nou any.

Amb el teu germ no hi ha res a fer: sempre fa el que li dna la gana.
De hui en una setmana.
En ser les sis, anirem a comprar.
Es va encabotar a vindre.
Intenta sobreposar-se a la tristesa.
Jo et mirava a tu.
Perdoneu-vos els uns als altres.
Sobre aix, no tinc res a dir.
Va fer un regal a la seua neboda.
a
1. prep. Introdux el complement preposicional dobjecte en una srie de verbs (com ara accedir, contri-
buir, excitar, procedir, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, atrevir-se, dedicar-se, negar-se, decidir-
se, etc.).
____________________________________________________________________
2. prep. Introdux el complement indirecte.

____________________________________________________________________
3. a. prep. Introdux el complement directe representat per un pronom personal fort.

____________________________________________________________________
b. prep. De manera excepcional, introdux el complement directe en aquelles estructures en qu ls de la

preposici s necessari per a evitar que el context resulte ambigu.
____________________________________________________________________
4. prep. En concurrncia amb larticle definit i precedint un infinitiu, expressa relacions circumstancials que
denoten precedncia immediata o causa.
____________________________________________________________________
5. prep. Introdux els infinitius que depenen de verbs que regixen les preposicions a o en davant dun subs-
tantiu.
____________________________________________________________________
6. a. prep. Introdux infinitius en funci de rgim dun substantiu o del pronom res en construccions que
signifiquen per, pendent de
____________________________________________________________________
b. no haver-hi res a fer No tindre soluci.

____________________________________________________________________

www.bullent.net
en
1. prep. [en relacions circumstancials de temps] En correlaci amb de, expressa al cap de quin interval
ocorrer lacci.
____________________________________________________________________
2. prep. Davant dun infinitiu, expressa relacions circumstancials que indiquen procedncia immediata o
casualitat.
____________________________________________________________________
2. Completeu els buits de les frases de ms avall a partir de fins, acompanyat, si cal daltres elements:
fins
1. a. prep. Introdux la designaci dall que s el terme on alguna cosa arriba sense sobrepassar-lo, sovint
formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment amb a.
b. prep. En proposicions en qu s expressada labstenci, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indi-
ca el moment en qu alg passar a fer-la, podr fer-la, etc.
c. prep. En expressions de comiat, indica el moment en qu una persona compta, espera, etc., retrobar-
se amb la persona de la qual sacomiada.
d. fins que Introdux proposicions temporals.
2.a. adv. Expressi ponderativa amb qu es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all que
afirma.
b. fins i tot Fins.
a) Anirem amb tren ________ Xtiva. (fins 1.a)
b) ________ dem! (fins 1.c)
c) ________ ballrem.(2.b)
d) Hi eren tots, _______ els ms menuts. (2.a)
e) No es pot votar ________ que no shan complit els dhuit. (1.d)
f) No ho podr fer ________ la setmana que ve.(fins 1.b)
3. Completeu els buits de les frases de ms avall a partir de fins, acompanyat, si cal daltres elements:
per
1.prep. Indica el temps durant el qual o en ocasi del qual t lloc lacci.
2. a. prep. Indica a causa de.

b. prep. Indica la finalitat amb qu es fa una cosa.
3. prep. Indica all en consideraci a qu.
4. a. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) la destinaci.

b. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) lobjecte.
c. prep. Indica seguida de la preposici a (per a) la direcci.
a) A les huit ix un tren ________ Madrid. (4.c)
b) Em castiguen, per no s ________ quines faltes. (2.a)
c) s molt alt ________ ledat que t. (3)
d) Havia vingut ________ saludar-la. (2.b)
e) Hi ha una carta ________ teu germ. (4.a)

www.bullent.net
f) No servix ________ que dieu. (4.b)
g) ________ gener fa ms fred que ________ desembre. (1)
h) Vam anar a Girona ________ vore el nostre germ. (2.b)
4. ACTIVITAT DAVALUACI. Subratlleu els errors que hi ha en les frases segents i corregiu-los:
a) Dijous passat vam visitar lexposici de cermica que va organitzar lAjuntament dAlcalal. Ens va
convidar lartista, que tenia molt dinters en qu vrem lobra.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) I no obstant, estava convenut de qu si tornava arrere en el temps, de nou sentiria el mateix odi.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) Recorde prou b tot el que vaig fer des de que vaig acabar en linstitut fins larribada al cine.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Darrere de la taula vaig vore al jutge, a un costat el fiscal, davant dells i assentat, jo.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) Lexercici de pressi consistix en fer un moviment de fora amb els braos o amb les cames, des del
cos cap a fora.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) El director del collegi ha anat classe per classe avisant-nos de qu si volem anar al viatge s neces-
sari que portem una autoritzaci paterna.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Vam eixir dexcursi un mat plujs doctubre. Els camins per on anvem estaven plens de fang. Vam
tardar en arribar a la zona dacampada ms de dos hores.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) En les installacions desqu, els remuntadors que transporten als esquiadors fins els punts ms ele-
vats de les pistes constituxen un dels elements fonamentals de les estacions.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
i) Argumentar crticament consistix en exposar una srie coherent de raons, dafirmacions o de fets que
donen suport a un punt de vista.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

www.bullent.net
a) El poble on vaig estiuejar lany passat celebrava les festes la primera quinzena dagost. El programa
de festes era molt complet: de mat, cercavila; al migdia, paella popular, i per la nit, actuaci musical.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) Dac a pocs dies vorem als nostres cosins, que fa molt de temps que no els hem vists.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) s lanomenada realitat virtual, que consistix en submergir-se en el mn generat per lordinador i
manipular uns objectes que noms existixen en la memria.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que no hi havia cap ra per a sentir-se intranquil, per la
memria sobstinava en enviar-li records que tiraven per terra el seu esfor.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) Les petges eren molt recents, un senyal inequvoc de que el tigre acabava de passar per all.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i desde que li van confiscar els quadros no havia tornat a pin-
tar ni a exposar en cap galeria.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Lltim dia que vaig parlar amb ell estava buscant desesperadament al seu gendre perqu lacom-
panyara a ladvocat i li arreglara uns papers de lempresa.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Ernest, obsessionat en conixer el pintor, es va assabentar que Carles, que estudiava Belles Arts,
lhavia visitat uns dies abans.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
i) Sempre pensa en anar a tots els concerts del seu grup de msica preferit, per no pot anar-hi mai
perqu els fan a lestranger.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
a) Els professors dEducaci Fsica de les escoles estan tamb molt illusionats en esta iniciativa.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

www.bullent.net
b) He escoltat la predicci del temps per la rdio i han dit que dem plour en Valncia i que les comar-
ques interiors tindran sol.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres, i probablement el ms bona persona, per no era
la classe dhome que podia atraure a Mireia.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) La conclusi final de lestudi realitzat per lequip investigador ha sigut que no hi ha constncia de qu
esta civilitzaci deixara cap petjada en la pennsula Ibrica.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) No paraven de discutir i de contar-se coses fins a que els vaig cridar latenci perqu no em deixa-
ven escoltar al conferenciant.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Ara tinc la certesa que ja no estava sol, que no estaria sol fins el final.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Fra com fra, progressivament fins arribar a lestiu, estvem ms hores al carrer.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Les parets daquells pisos eren com paper de fumar. No calia fer massa esfor per assabentar-nos
de la vida aliena.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

www.bullent.net
TEMA 26: LES CONJUNCIONS
a. La conjunci adversativa sin (que) introdueix una afirmaci en oposici a alguna cosa que shavia
negat abans.
No s Francesc, sin Joan. No voldr collaborar, sin que soposar.
Aix cal, distingir-la del grup si no format per la conjunci condicional si i la negaci no.
Aproveu-ho, si no senfadaran [en cas que no ho aproveu, senfadaran].
b. La conjunci doncs indica que loraci que introdueix s una conseqncia de lanterior.
Plou? Doncs no anirem al teatre [plou (causa): (conseqncia) no anirem al teatre].
Per tant, no podem usar doncs per a expressar la causa, que es pot introduir per mitj de la forma per-
qu.
No anirem al teatre perqu (*doncs) plou.
c. La conjunci que s tona sempre, i per tant, no du accent grfic.
Estic segur que han comprat un cotxe.
A diferncia del relatiu qu quan va darrere duna preposici.
Magrada el cotxe de qu em parlaves.
I de linterrogatiu qu precedit o no de preposici.
No s qu has fet amb els diners.
d. La conjunci mentres (o mentre) indica durant el temps en qu.
Mentres llegiu el text, subratlleu les idees principals [durant la lectura del text].
Per la locuci mentres que (o mentre que) expressa oposici entre dues accions.
Jo faig molta feina, mentres que (*mentres) tu no treballes gens [.... per tu no treballes gens].
e. No s correcta la conjunci *per a que i cal substituir-la per alguna conjunci final com perqu.
Tinc lescrit preparat perqu (*per a que) el tradusques.
No obstant aix, s correcta la combinaci per a qu formada per la preposici per a ms linterroga-
tiu qu.
Per a qu han servit tants esforos?
f. No podem usar doncs (ni menys encara el castellanisme *pues) per a expressar la causa.
El poble est content ja que (*doncs) no sesperava el seu canvi dactitud.
g. La conjunci posat que t valor condicional.
Posat que isca el sol, anirem a passejar [o en cas que].

www.bullent.net
Per no t valor causal.
Votar en contra ja que/perqu (*posat que) crec que la proposta no s bona.
h. Cal substituir algunes formes i locucions usades incorrectament:
INCORRECTES CORRECTES EXEMPLES

pues ja que, perqu No vol declarar en el judici, perqu (*pues) s culpable [o ja que].
pues doncs No vol declarar en el judici? Doncs (*Pues) el declararan culpable.
noms aix que, a penes... Aix que (*Noms) el van proclamar guanyador, ho va celebrar.
segons, conforme a mesura que A mesura que (*Segons/*Conforme) passa el temps, es perd lesperana de recuperarla.
en tant que fins que No comenceu la sessi fins que (*en tant que) no arribe lalcalde.
de, com si Si ho haguera (*Dhaver-ho) ents, hauria fet b les activitats.
Si no acudeix (*Com no acudisca), es quedar sense les entrades.
sempre i quan sempre que Et passar els apunts sempre que (*sempre i quan) no els deixes a ning.
amb tal que amb la condici que Et deixar el programari, amb la condici que (*amb tal que) mel tornes prompte.
a no ser que llevat/tret que No acabarem lobra, llevat que (*a no ser que) vinguen a ajudar-nos.
a poder ser si pot ser Si pot ser (*A poder ser), canvia la resoluci.
a ser possible si s possible Si s possible (*A ser possible) anirem hui al cinema.
ms b ms prompte/aviat No redacta molt b, ms aviat (*ms b) escriu malament [o ms prompte].

www.bullent.net
ACTIVITATS
1. Completeu les lnies en blanc de les definicions amb aquestes expressions, que en serviran dexemple:
Mentres fas el dinar, arreglar la casa.

Mentres que tu perdies el temps, ell es va traure la carrera.
No ens vols ajudar?; doncs no ho farem!
No ha eixit perqu plovia.
No ho negue, sin que em reafirme en el que he dit abans.
No vol treballar sin estudiar.
No volia sin viatjar.
Tanqueu-ho tot b si no hi entrar la pols.
Tho dic, perqu li ho faces saber.
sin
1. conj. Conjunci adversativa que, davant dun membre duna proposici, designa que all que es nega
tocant a un membre precedent, safirma del membre precedit de sin. No vindr hui sin dem.
____________________________________________________________________
2. no... sin Tan solament, no... ms que, no... excepte. No feia sin riure.
____________________________________________________________________
3. no solament... sin No menys... que. Visitaren no solament Elx sin tota la comarca.
4. sin que Introdux una afirmaci en oposici a all que sacaba de negar.
____________________________________________________________________
si
1. a. conj. En el cas, considerat possible, en qu. Si tafanyes encara pots arribar-hi dhora.
b. conj. Introduint proposicions que fan de complement dun verb que expressa dubte, interrogaci. Encara
no s si enguany tindr vacacions.
2. a. conj. En el cas, merament suposat, en qu (amb el verb de la proposici principal en condicional). Si
volgueres fer-ho, ella sempre tho agrairia. Si poguera anar-hi! Si haguera pogut trobar-lo!
b. si no En cas que no ocrrega o es faa aix.
____________________________________________________________________
doncs
1. conj. Conjunci que denota la conseqncia o conclusi dall que precedix. Tot A s B; tot B s C;
doncs, tot A s C.
____________________________________________________________________
perqu
1. a. conj. Introdux una oraci subordinada en qu es diu el motiu, la causa. No ho pot fer, perqu no t
temps.
____________________________________________________________________
b. conj. Introdux una oraci subordinada en qu es diu el fi o objecte de lacci expressada en la propo-
sici principal.
____________________________________________________________________
2. m. Ra per la qual. No et sabria dir el perqu.

www.bullent.net
mentres / mentre
1. conj. Durant el temps en qu.
____________________________________________________________________
2. conj. Suposant que, posat cas que, si. Mentres aix siga aix, pots comptar amb mi.
3. mentres que Expressi adversativa usada per a contraposar dues accions.
____________________________________________________________________
a) El teu projecte ha tingut un gran xit per qu les dades tcniques que hi apareixen estan molt ben
explicades
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) Deixars el llibre a Marc per a que el llija; si no tel torna, no lin deixars cap ms.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) El xiquet de Robert no feia ms que plorar per qu corrent darrere del seu gat ha entropessat i ha
caigut damunt de lanimalet.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) El panorama actual s una hbil teranyina que convertix eixa organitzaci no en un receptor, si no
en dispensador de carnets de bona conducta.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) He parlat amb Nria i mha comentat que podr pagar el rebut sin li costa ms de dos-cents euros.
Li he dit que tu tenies diners.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Si vols que et diga la veritat, jo aix no ho negue, si no que em referme en les declaracions que acaba
de dir linterlocutor del programa.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Sha comprat una ferramenta i el pobre no sap per a qu servix per qu no li ho ha explicat ning.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Supose que no ho va dir seriosament, si no ms prompte amb un punt dironia. El cas s que la con-
versaci va derivar cap a nosaltres, perqu la mare sempre agafa les oportunitats al vol i jo intua des
de feia dies que men volia parlar.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

www.bullent.net
a) El veler va naufragar degut a la tempestat: tots sabem que era prcticament impossible que una
embarcaci de vela tan frgil suportara els embats del mar.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) Ha telefonat Carme per a comunicar-vos que la reuni no s hui si no dem i, a ms, que ella no pot
acudir-hi, per ha delegat en el seu marit.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
c) El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; vindr el secretari del director com a representant del
sindicat i portar els impresos per a qu els ompliu i els envieu a lempresa.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) Conforme creixem, tamb sens desenrotllava la picardia i vam descobrir la manera danar tots els
dies al parc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) Maria va pujar al pis perqu li donaren el llibre, mentres que el seu germ lesperava en la vorera
denfront.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Hi ha qui diu que els signes de puntuaci no sn si no un obstacle important per a la lliure expressi,
una espcie de profilctic de la paraula i, per tant, del pensament.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Des de la setmana passada tot est a punt per a la festa; per sin pots vindre, telefonam.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) Els esdeveniments anaven succeint conforme anaven apareixent noves situacions que els feien ms
insostenibles.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
a) s possible que comprengues el per qu desta situaci que a molts jvens els costa dacceptar, per
preferisc que estigues preparat per a tot all que ha de vindre.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
b) En aguaitar a la cambra, conforme els meus ulls sacostumaven a la foscor, vaig poder descobrir que
tot continuava com mhavia dit el meu amic: les caixes, el bagul, la taula, etc.
____________________________________________________________________
www.bullent.net
c) Si hi ha alguna cosa estranya, no s en el meu interior, si no fora de mi, en lenigmtic gravat que
acabe de fotografiar, en un nou intent de deixar constncia duns canvis que han de tindre alguna
explicaci.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
d) De no haver sigut per ma mare, un diumenge que la vaig veure pel passeig, amb un vestit i sabates
de mudar, no lhauria reconeguda.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
e) A pesar de qu Anna ens avisava que de seguida es faria de nit, Isabel i jo volem continuar mos-
trant als meus amics una casa de camp abandonada on podem deixar els gats que ja shavien fet
un poc ms grans.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
f) Fra com fra, progressivament fins a arribar a lestiu, estvem ms hores al carrer, doncs allargava
el dia i feia goig planejar jocs i activitats.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
g) Desprs de llargues hores despera, la direcci de lespectacle va obrir les portes del teatre per a qu
entraren els espectadors i comenara la funci.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
h) En tant que escoltar i parlar angls s la millor manera daprendrel, els estudiants creuen que el
podran dominar si nestudien la gramtica.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

www.bullent.net
EXPRESSIONS DE REPS
Trieu lexpressi correcta dentre les que us proposem en negreta:
1.
La poesia dAusis March, rica com s en / amb idees, fa escasses concessions a la forma. Lexpressi elegant no t
per / per a ell cap valor. Un dels seus trets ms caracterstics sn les comparacions, basades en experincies personals,
descassa concessi gratuta a la tradici literria. Aix / Aixina, el mar tempestus, lexperincia militar, lanimalogia, els
metges i les malalties, formen un alluvi dimatges amargues i tristes, dignes del seu estat dnim aturmentat / turmen-
tat. El tractament que rep / recibix la dona suposa el trencament de la corba ascendent que, des dels trobadors fins als
/ fins els poetes del Renaixement itali, havia carateritzat el to idllic de la dama en la poesia. Per a March, la dona s un
ser b / ben real, no una entelquia idealitzada, que no atrau el / al poeta per la seua bellesa fsica, si no / sin per len-
teniment.
2.
Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no veia lhora danar-sen / danar-se de lescena destes faltes, i
recordant qu / que el seu pare havia tornat una vegada de lesglsia degut a / a causa d alguna malaltia de poca
importncia, enmig del salm segon, ni tan / tant sols va gosar fer-se una bossa amb roba per / per a canviar-se. Vestit
tal com anava, va fugir de les portes paternes, trobant-se / i es va trobar amb laire fresc i el tnue sol de primavera i el
gran silenci sabtic de la ciutat, que era noms / no ms interromput pels grallats dels crvids. No hi havia / nhi havia
una nima a la ciutat. Amb / En esta intimitat a laire lliure i amb la sensaci de fugida, Joan s / es va animar de nou i
amb una pattica sensaci de comiat, incls es va aventurar cam dalt / amunt i va romandre / permanixer dret una
estona, com a / com una rara au a les portes dun parads estrany, per loest de lesglsia de Sant Jaume.
3.
Lobertura porturia de Dnia ha sigut un dels motius principals pels que / quals esta poblaci sha convertit en una
ciutat de turisme selectiu, lluny de la massificaci asfixiant daltres punts de la costa valenciana.
Si som capaos de traurens / traure-mos de damunt la visi esmussada per la / pel costum de viure ac tota la vida,
comprendrem lalegria infantil dels forasters que es desdejunen / desdejunen o prenen el vermut en una terrassa qual-
sevol deste poble quan / quant encara no han ni brotat els seus esplndids pltans. s una terra cobejada i admirada. I
nhi ha / hi ha bones raons. Venint / Vinguent del fons de la nit i del fred, el viatger senlluerna davant del dol tast de la
primavera a la vora duna mar somrient i tranquila / tranquilla, hellnica. La freqncia de punts poblacionals que cobri-
xen els mapes de la Marina Alta no s debades. No sn els deserts ni els paisatges habitats per les plaques glacials els
que propicien lassentament hum. Tampoc no el / ho posen fcil els territoris mitjans.
4.
Si b / be s cert que durant el perode / periode anomenat Decadncia es produix / produx un debilitament de la
consciencia / conscincia lingstica collectiva i que la producci dobres literries cultes escasseja duna manera alar-
mant, la literatura popular mantn / mant una vitalitat excellent, com tamb ls quotidi de la llengua entre la poblaci.
No obstant aix, cal / s precs reconixer que assistim a una srie de fenmens que permitixen / permeten parlar duna
verdadera decadncia cultural. Aix, s ben simptomtica lactitud dels nostres humanistes ms illustres que comencen a
elaborar les seues obres filosfiques i religioses en llat; tamb sn constatables loblit / lolvit progressiu dels nostres cls-
sics i el prestigi creixent de la literatura castellana, que ara es troba en plena puixana.
5.
Es va tindre que / haver de parar al rebedor i mentrestant / mentres penjava labric una necessitat imperiosa el / li
va obligar a girar-se. Davant tenia lespill. Bisellat. Tacat. Amb un marc de caoba rematat per una garlanda de flors i de
fulles. Confessava el que / que no havia sentit mai la necessitat dencantar-se davant dun espill. Fra / Fora del temps
dafaitar-se o b / be quan anava a casa del sastre. Per aquella nit es va mirar quedant-se / i es va quedar encantat
un moment; no amb / en la seua imatge sino / sin amb alguna cosa / algo que havia / hi havia dins. La seua cara,
deia, no era armoniosa / harmoniosa; el front massa alt, les galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En lespill,

www.bullent.net
una miqueta cap a la dreta, van aparixer uns ulls duna fixesa inquietant com a / com aquells del gat de la placeta. Ms
grans que els dell, menys separats, amb el blanc ms geners. Sentia, i s lo / el que ms va anguniejar-lo, que eren els
seus ulls sense que foren / ho foren.
6.
Els resultats que sobtenen sn molt sorprenents, per, majoritariament / majoritriament, es deuen a mera dilign-
cia i activitat. Quan / Quant estes qualitats no sn eficaces, safonen / se nafonen els esquemes. Vctor, per exemple,
tenia intuici / intuci i era un home perseverant. Per, degut a que / com que no tenia una ment cultivada, errava con-
tnuament per la mateixa / la prpia intensitat de les investigacions. Quan mirava lobjecte de massa prop, debilitava la
visi. Podia vore, potser / pot ser, un o dos punts amb una claredat extraordinria, per quan feia aix, per necessitat,
perdia la visi global de les coses. Per tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. La veritat no sempre es troba
dins dun pou. De fet, pel que / pel qu fa al coneixement de ms importncia, estic convenut que la veritat s sempre
superficial. La profunditat est a les valls en les que / on la busquem, no als cims de les muntanyes on se la troba. Les
maneres i lorigen desta classe derror estan b / ben tipificats en la contemplaci dels cossos celestes.
7.
Ferran va eixir del poble per darrere de lesglsia / lesglesia. El cam de Simat flanquejava la sequia / squia mare
que, amb les vores entapissades de crixens, serpentejava pel mig dels horts de tarongers. De quant en quant / tant en
tant, els mrgens de la squia estaven tallats per alguns estalladors, a travs dels quals / a travs de qu laigua rega-
va abundosa / abundossa els camps assedegats. Damunt de la superfcie tranquila / tranquilla destes aiges adormi-
des suraven els caps espantadissos dalgunes granotes que, amb un rauc agut, es / se submergien al seu pas. La fresca
pel / del mat era agradable; no obstant, pertot / per tot arreu, sendevinava el mandrs despertar de la naturalesa als
primers raigs de sol. Ja alguns passerells matiners refilaven timidament / tmidament i, per damunt de les ltimes flors,
grogues i blaves, comenava a sentir-se el fosc brunzir de les abelles. Ferran nestava encisat. Com en un xtasi / xta-
sis, li paregu que la seua imaginaci el transportava a una altra / altra poca.
8.
El ser hum i la societat en la que / en qu viu no s algo esttic / una cosa esttica, que sempre ha sigut com s
ara, ni ha sorgit de la nit al mat. Ha hagut de / Ha tingut que fer-se al / a lo llarg de molts anys. Lhumanitat / La huma-
nitat, igual que el ser hum, ha de / deu de construir-se i desenrotllar-se. La nostra vida s / es va fent; com a / com
una narraci que escrivim cada dia com una obra que elaborem a poc a poc / poc a poc; com un cam que incessant-
ment hi ha que / hem de recrrer, obrint-nos pas en una direcci o altra / una altra. Per aix, com en un llibre els cap-
tols finals no sentenen b si no / sin es coneixen els anteriors, com un cam, s indecs, serpenteja, retrocedix o avana
buscant una meta, un final que mai arriba, per que es desitja millor i ms cmodo / cmode que el que deixem arrere.
9.
Els sers que habitaren els boscos originriament constituren / constituiren la raa ms bella i sbia / svia que ha
existit mai. Eren immortals / inmortals i no coneixien les malalties, si b els seus cossos podien ser destruits / destruts
per lacci del foc o de lacer / del acer i, fins i tot, podien morir de pena. Es diu que anaven sempre de / a pressa envol-
tats duna llum estelar / estellar semblant a la resplendor de la lluna. Tenien el cos cobert dun pl atapet / pel atapeit
del color de lor filat i el so de les seues veus era variat, bell i subtil com el de laigua. De totes les arts que practicaven,
dominaven sobre tot / sobretot loratria, el cant i la poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrpids, insensibles al fred
i la / al calor. Posseen / Posseien tamb un esperit indmit / un esprit indomit, tenacitat pel / per al treball i molta
fora de voluntat. Es dedicaven a la metallrgia. La seua alada / alria oscillava entre el metre vint i el metre cinquanta
i, tot i ser mortals, tenien una mitja / mitjana de vida de dos segles i mig.
10.
El cam era estret i curt; arrancava de la carretera que condua / conduia al pavell de caa. Estava surcat / solcat de
reguerons, cobert / cubert de pedres descalades. A la banda esquerra nhi havia / hi havia el jard duna torre que a
penes es veia / vea de tant / tan tapada per cedres i xops. La tanca estava feta de llistons de fusta acabats en puntxa /
punxa lligats els uns amb els altres / uns amb els altres amb fil daram rovellat, mig dissimulats per una gran espes-
sor de mare-selves / mareselves amb un rengle de lils darrere carregats de poms de llavors seques. A la dreta, des-

www.bullent.net
prs de passar una font sense / sens aigua, hi havia / nhi havia el pati duna masia molt gran voltat de geranis rojos i
rosa morts de set i mig desflorits. El sol queia / caa de pl / ple a la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajoles
grogues i blaves en / amb dibuixos de branques i fulles. Era just migdia.
11.
Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar a / mirar Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap als tau-
lells de terra, uns taulells lluents de cermica color os, amb sanefes / senefes de colors cridaners. De reull / rell, en un
excs de curiositat, vaig observar les / a les dos germanes i, al creuar-me amb la seua mirada burleta, em vaig tornar a
posar com un perdigot. Estava segur de que / que alguna cosa del meu cos descobria / descobra el meu secret, algu-
na cosa indefinida i abstracta que em denunciava com si el duguera escrit al front. El / Ho sabien, no s com advertien que
Albertina magradava moltssim, per nestava / estava convenut: A pesar dels meus intents per a / per dissimular-la,
sentia molta vergonya. Per a / Per trencar el silenci, de nou la senyora Rosario i Matilde elogiaren la meua camisa, i esta
lloana em va alleujar un espai de temps que sem / me se feia etern. Aquella camisa, certament / crtament, cridava
latenci de tant / tan bonica com era.
12.
La distncia que separava loasi / loasis de Fes era de centenes de quilmetres. Hi havia que / Calia remuntar, de
nou, la serralada de lAtles. Els motoritzats tardarien uns dies a / en recrrer el llarg i arens cam. Amb les rodes canvia-
des, la furgoneta podria circular molt millor. Sadheria ms a lasfalt / al asfalt, a la sorra i a la grava pedregosa / pedre-
gossa. Fes, la capital de lartesania, del coure i del cuir, a la medina, s / es mant com a lEdat Mitjana; intramurs la vida
s complexa, dominada pel imperi / per limperi dels gremis artesans. Absolutament tot ac es decora. Pels sorollossos
/ sorollosos, acolorits i calorosos carrers, carregats dhistria, lase s lnic mitj / mig / medi de transport. Bella ciutat
que conserva lencant de la muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels socs, lalcsser i els ravals. A les principals
entrades de la medina hi havia / nhi havia un home de confiana com / com a vigilant, disfressat del / de lo que cal-
guera: cameller, comerciant, venedor de suc de taronja, quincaller, aiguader, etc.

www.bullent.net
SOLUCIONS
4.
a) reial: All que fa referncia al rei o a la reialesa.
b) rumiar: Pensar una qesti una vegada i una
Lxic: Doblets lingstics altra.
c) rendible: Que t bona rendibilitat, usat especial-
1. ment en economia
a) Lexplicaci s accessible tamb als que no sn d) renyar: Reprendre alg severament.
experts. e) retallada: Acci i efecte de retallar.
b) Els ordinadors tenen preus ms assequibles. f) eixut: Cosa a la qual se li ha llevat el lquid que
c) Aquest vi shaur de clarificar. la recobria.
d) Intentarem aclarir el misteri. g) assegurana: Contracte per a satisfer necessi-
e) Ens vam creuar a laltura de Valncia. tats futures o eventuals.
f) El meu fill t lalada prpia de la seua edat. h) senyalar: Fer o posar un senyal, o fer una ferida
g) Lalria de ledifici s de set metres. que deixe una cicatriu o un senyal.
h) Sha comprat un nou aparell de televisi. i) somni: Imatges que es tenen durant el son, i
i) Van celebrar la victria de lequip amb gran aparat. desig difcil de realitzar.
j) Pretn aparenar que s intelligent, per no ho j) mesa: Conjunt de persones que dirigeixen una
s. assemblea o corporaci.
k) Aparenta menys edat de la que t. k) trnsit: Acci de passar per un lloc, especial-
l) La planta sassecar si no la regueu. ment per una via pblica, i tamb circulaci de per-
m) La roba estesa encara no sha eixugat. sones o vehicles.
n) El nou funcionari sap atendre b els ciutadans. l) trametre: Enviar alg o alguna cosa a la seua
o) Lalcalde diu que es va atindre a la legalitat destinaci.
vigent. m) viari: Adjectiu que fa referncia a all que es
relaciona amb vies de comunicaci.
2.
1. aterrar: 2. aterrir. 5.
3. cita. 4. citaci. a) La policia ha capturat la delinqent.
5. consegent. 6. conseqent. b) Cal omplir els impresos de la declaraci de la
7. corrent. 8. corrents. renda.
9. creuar. 10. encreuar. c) El legislador no va preveure aquest problema, i,
11. data. 12. dada. consegentment, la llei no el soluciona.
13. desvelar. 14. desvetlar. d) Per a acabar el treball necessite un ordinador.
15. doblar. 16. doblegar. e) La Conselleria donar suport a les activitats que
17. dormir. 18. adormir. fomenten ls social del valenci.
19. esborrany. 20. esborrador. f) Els dos germans sassemblen molt.
21. fons. 22. fondo. g) Loposici ha instat el Govern a aprovar la llei
23. full. 24. fulla. rpidament.
25. infligir. 26. infringir.
27. legat. 28. llegat. Lxic: Locucions
3. 1.
a) Ahir es van lliurar els premis Bernat Cap de a) El mestre va repetir lexplicaci, per ella encara
cultura popular. estava a la lluna de Valncia.
b) Em demanen un certificat mdic. b) Va entropessar i va caure de morros.
c) El metro sempre va molt ple. c) Quan em va contar la histria de poc no caic de
d) Conv preservar el medi ambient. tos.
e) Lhan nomenada ministra. d) Desprs de tirar-li adob, la planta creixia com els
f) Hi ha un gran nombre de ciutadans que estan bolets.
dacord amb la nova normativa. e) Deixa el got i beu a gallet.
g) Lona expansiva ha afectat tot ledifici. f) Tant que criticava abans i ara no diu ni pruna.
h) s bon msic perqu t bona oda. g) El president va perdre la votaci i est que bufa.
i) Restauraran lorgue de lesglsia. h) El teu cos es pensava que podien guanyar el
j) Planejarem el viatge detalladament. partit, s que t poc de coneixement.
k) El sol es pon a les set. i) T solucions imaginatives, dna-li via lliure.
l) Les seues decisions sn fcils de preveure.

www.bullent.net
j) s el poltic ms fams, sempre esta en la cima. 4.
k) Els nostres arguments sn poc crebles, en faran a) passar per la pedra: obligar a fer una cosa
xixines. b) tirar llenya al foc: avivar les discrdies
l) Lequip est desanimat i sempre juga al contraa- c) ser del ram de laigua: ser homosexual
tac. d) servir de lli: estar advertit
m) Est esbojarrada, ens far perdre les eleccions e) mirar de dalt a baix: mirar amb aires de superiori-
si no li posem lmit. tat
n) Lenemic, desprs dassetjar la poblaci, hi va f) crrer com una daina: crrer a gran velocitat
entrar a degolla. g) armar un sarau: fer un escndol
o) La teua histria no ve ara al cas. h) guardar les formes: comportar-se b
p) Com ms diners tens ms en vols, a s la i) perdre la ra: tornar-se boig
can de lenfads. j) tornar a ballar-la: tornar a trobar-se en una tribu-
q) El que et va passar no interessa, deixat de laci
romanos. k) estar net com sant Paul: estar arrunat
r) Prompte arribar, estigues a laguait. l) fer-se el llonguis: fer-se el despistat
s) Calla ja, que parles pels descosits. m) jugar fent catxa: fer semblar que es t bon joc
n) fer a contracor: fer una cosa de mala gana
2. o) beure com un lladre: beure extraordinriament
a) (hablar) a tontas y a locas: a tort i a dret p) parlar sense embuts: parlar sense excuses
b) (cargar) con el mochuelo: el mort q) ser una llanda: ser molest
c) (cortar) por lo sano: de soca-rel r) treballar de valent: treballar molt
d) (saber) la tira de: un fum de
e) (hacer) trizas: xixines TEMES 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
f) (pasar) por el tubo: per ladreador
g) (enviar) a hacer grgaras: a pastar fang 1.
h) (jugar) a guardias y ladrones: a lladres i serenos a) El sergent va ordenar al mosso que netejara les
i) (hacer) tiln: goig latrines de la companyia aria cada dissabte.
j) (perder) el tino: loremus b) Una rfega de vent va tombar lestendard del
k) (hacer) el pino: la figuereta pavell dHongria.
l) (no entender) ni pizca: ni un borrall c) Es tracta duna persona tan escrupolosa que li
m) (nacer) de pie: amb el pa davall de laixella fan fstic tots els tipus de menjars.
n) (poner) de pie: dret d) En lassemblea de vens van dir que havien
o) (conocer) el percal: el marro descobert una nova avaria.
p) (venir) de perillas: de primera e) Aquella jove desimbolta no podia suportar aquell
q) (dejar) de una pieza: de pedra clima tan rigors i tant davorriment.
f) Van servir una ensalada de cogombre i alvocat.
3. g) Es tractava de les tombes dels servents i no les
(Pagar) la festa: (pagar) el pato dels senyors.
(Ser) bufar i fer ampolles: (ser) pan comido h) El reportatge sobre el mareny de Barraquetes va
(Parlar)com una cotorra: (hablar) como un papagayo aconseguir augmentar el nombre de visitants rus-
(Fer) la guitza: (hacer) la pascua sos.
(Pagar) els plats trencats: (pagar) el pato i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en
(Passar) penes i treballs: (pasar) muchas penalida- una duana oscilla segons el producte que simpor-
des te.
(Importar / Valer) un rave: (importar) un pepino
(Demanar) la lluna en un cove: (pedir) peras al 2.
olmo a) Setze jutges dun jutjat mengen fetge dun
(Ser) dall que no hi ha: (ser) la pera penjat s un travallengua molt conegut que resulta
(Ploure) a bots i barrals: (llover) a cntaros difcil de pronunciar i que sol proposar-se com a
(Tenir) mala bava: (tener) malas pulgas joc.
(Quedar) amb un pam de nas: (quedar) compuesta b) El meu desig devia ser ms gran del que jo mi-
y sin novio maginava, perqu va acabar convertint-se en una
(Passar) la nit en blanc: (pasar) la noche en vela idea obsessiva.
(Portar) de cap: (llevar) a maltraer c) Podem mirar o no el remors onatge que parpe-
(Ser) el smmum: (ser) la monda lleja en xicotetes ratlles blanques.
(Mirar) de fit a fit: (mirar) con fijeza

www.bullent.net
d) El practicant va desinfectar la xeringa i lagulla 4.
abans de posar la injecci. a) La redempci dels cristians captius s un qua-
e) El potatge de cigrons el recomanen com a plat dro caracteritzat per lharmonia i esveltesa de les
molt nutritiu. seues figures.
f) Per estes dates, gaudem dun oratge capritxs i b) He hagut de portar el telfon mbil a reparar per-
el temps pareixia funcionar a colps fugaos i can- qu no gravava b els missatges.
viants, que nosaltres imitvem amb determinacions c) Pareix una pmfila, per s ben espavilada.
sobtades. d) Em vaig parar al peu de la vella esglsia de la
g) La meua mitjana ratllava laprovat i el mestre, parrquia, una mostra excellent del romnic popu-
segurament per decidir la nota dubtosa que lar gallec.
arrossegava, em va traure a la pissarra perqu e) Aquell xic amb el nas aguileny suggeria un cert
resolguera un problema. aire dimbecillitat; contnuament pareixia que mira-
h) En el pitjor dels casos -pensaven-, amb un tros va amb inquietud les musaranyes.
de pa i formatge o qualsevol altra cosa menjable f) Serviren una ensalada de cogombre, endvia,
podrem subsistir fins al moment de la tornada. No alvocat, rvens, tonyina i encisam; adobada amb
els espantava gens el rgim ajustat al baix pressu- salsa rosa.
post econmic amb qu comptaven. g) Quan venien els camions dels bancals i descar-
i) El mirava parpellejant duna manera estranya, regaven, matreia contemplar com la gent buidava
tancant els ulls amb fora i tornant-los a obrir. els basquets en aquelles mquines llarguerudes
j) I all, cmodament ajegut en la cadira i acom- com un cuc.
panyat; per les favades dun concurs en el qual tots h) Em va costar prou trobar el parador perqu
pareixien rivalitzar per vore qui tenia el coeficient estes carreteres comarcals no estan ben senyalit-
intellectual ms baix, mhe posat a fullejar el llibre zades.
de gravats. i) Es va girar desquena al riu, de cara als arbres
k) Des de lincident amb Maria no havem parlat. que formaven un curt passeig, lbers de branques
Mhavia cabussat en un somni, enutjada de consta- nues, i consider ja amb ms tranquillitat la maleta
tar que no havia canviat res desprs de tant de lligada al portaequipatges.
temps.
5.
3. a) La gamma de colors deste aquarellista s
a) El zelador de lambulatori era un professional efi- excellent.
ca que realitzava una faena immillorable. b) La veritat s que, al principi, he experimentat un
b) Lemissora va fer pblica la dissoluci de las- sentiment destranyesa i de desillusi.
semblea de compromissaris, desprs de grans c) Estos aparells no funcionen si no estan connec-
vacillacions. tats, la tcnica encara no ha avanat tant.
c) Portava un senzill vestit de gasa transparent de d) Aquells smptomes preludiaven la commoci
color beix amb boletes daurades. cerebral que va patir.
d) Vaig estar observant els ximpanzs com es farta- e) La confusi va sorgir de la seua actitud, que va
ven de cacauets i gesticulaven de manera que deixar allucinats a tots els assistents.
pareixien pallassos. Tenien uns trossos de diari f) Porta una vida tranquilla i exempta de
amb els quals jugaven i feia la impressi que esta- cavillacions.
ven llegint. g) Per a lexposici de joguets antics demanem la
e) El constructor podia presumir que les bigues de vostra collaboraci. Busqueu en tots els immobles
ledifici eren durssimes i resistents. del venat i si trobeu alguna cosa interessant, enca-
f) Els mariners alts i rossos, de cames llargues i ra que siga lletgssima, feu-nos-la arribar abans del
pantalons amplssims, pujaven les passarelles de dia quinze.
les quatre naus. h) Han descobert una avaria en la installaci de
g) La seua presncia resultava dissonant; es veia limmoble.
clarament que no pertanyia a lentramat de perso- i) Ens bronzegem quan les cllules de la pell, ano-
nes que conformaven les famlies daquell carrer. menades melancits, comencen a fabricar un pig-
h) El sentinella, desprs dhissar la bandera, va ment anomenat melanina.
enviar un escrit xifrat a lespionatge enemic. j) El collectiu demigrants daquell poble es va
i) Vaig percebre una llussor estranya en la seua encoratjar per lacollida i la benevolncia daquella
mirada, com si tractara destablir una certa compli- associaci multiracial.
citat amb mi. k) El violoncellista va cancellar el concert desprs
de temptejar el nombre despectadors.

www.bullent.net
l) La pluja ha xopat lemmallat i ha embrutat de q) Li fan peridicament una anlisi exhaustiva per a
fang lesplanada de ledifici. saber com est de salut.
m) El revisor havia picat els bitllets dels altres r) La programaci dirna de la rdio t molt dxit.
viatgers, havia encs el llum blanc del sostre, s) El talp s un mamfer insectvor de pl fosc i
enlluernador, i esperava mirant-lo com removia les cos robust que habita en les galeries subterrnies
mans dins de les butxaques de la gavardina. que ell mateix excava.
n) Resultava commovedora lescena, aquella jove t) Sal torna dem a casa; li han dit que faa
desimbolta i aventurera que sempre vestia amb una reps.
gavardina i uns texans ben llargs i que preparava u) No tot el mn est dacord amb ls de la violn-
una supertravesia per lAtlntic amb moto aqutica cia, i no es pot obligar ning a formar part dun
que comenaria al desembre. exrcit.
v) En esta carretera els accidents sn freqents.
TEMA 9 w) La crisi va arrunar molts comerciants txtils,
encara que a Pere li han restitut tot el patrimoni.
1. x) Van allar les parets amb suro perqu es redura
a) Els ssos del zoolgic son originaris de la regi el soroll de la msica.
dUcrana. y) La clebre novellista defn en la seua
b) La picada del papagai li produa una gran coen- intervenci que els llibres es venen entre altres
tor, per aix li van injectar una ampulla de srum. raons per latractiu disseny de les seues tapes.
c) La grcia daquella pedra preciosa de color blau con- z) Artur no solament s lencarregat de departa-
sistix en les aiges que reflectix quan li dna la llum. ment, sin que tamb s un element de pronstic.
d) Aquell pintor no va pintar laurola al sant i, ara, Va vestit sempre a lltim crit. Tot el mn el coneix
la parrquia no el vol. per mster Perfecte. La seua vanitat s llegendria.
e) El club nutic de Dnia ha organitzat un concurs aa) Ella va dir que s que acudiria dem a prendre
de pesca. te, desprs dhaver acabat tots els exmens.
f) Lambigitat de lexpressi va confondre els bb) Este mat, quan anvem al mercat a comprar
assistents a la tertlia, i va impedir la continutat del melmelada de mres, ens han contat que al nt i la
programa. nta de Mrius els ha succet una desgrcia.
g) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els cc) Dolors no dna importncia a les xafarderies;
altres amb frases duna eloqncia esbaladora. no els en dnes tu tampoc.
h) Un instint innat, com tamb ho es legoisme, la- dd) No els ha llut lexamen, els resultats tan rons
varcia, la cobdcia; una base sobre la qual la natu- no es corresponen amb la bona preparaci.
ralesa ha estructurat les seues lleis biolgiques de ee) Si vns al viatge ens ho passarem molt b.
la lluita per lexistncia. ff) Sha qestionat la racionalitat de ls del telfon
i) La carta es un element bsic de la comunicaci durgncies.
escrita en lmbit administratiu i comercial. gg) Aquells sussos em miraven de rell quan els
j) La indstria daquell pas gaudix de bona salut i vaig comunicar que les paraules del seu discurs
no sha redut gens grcies a labundncia dexpor- eren intradubles.
taci de matries primeres. hh) Ell diu que no creu en eixes coses, per cada
k) Laccident, afortunadament, no va tindre conse- dia sol consultar qu diu el zodac i t una espcie
qncies; per la malaltia que va patir desprs li va de rptil que li dna sort i lacompanya a totes
deixar seqeles. parts.
l) Si obeu les ordes que dona el mestre de cerim- ii) Vull que compres un intrfon perqu s un apa-
nies haureu contribut a lxit de la recepci. rell que ens permet la comunicaci en forma de
m) El tractament de les aiges residuals per a pre- conversaci en veu alta entre dos o ms llocs dun
servar laigua subterrnia dels aqfers i el medi mateix edifici, per mitj dun o ms aparells an-
ambient sn temes que preocupen les poblacions legs.
costaneres. jj) Ara et far el resum del llibre: el venat dun
n) Un ttol grandiloqent, per a una novella rona i poblet es mobilitza quan arriba un jove que s un
mal traduda. bon partit. Qui laconseguir?
o) Encara que s ben b que no s aix, aix min- kk) Esta s lopini duna persona possedora de
tranquillitza, perqu haurs de reconixer que tot molts bns i de gran capital econmic.
a no s normal. ll) Estem molt agrats perqu has contribut econ-
p) Aquells sussos ens van agrair la nostra micament a totes les exposicions dart modern.
assistncia. mm) No s com es deia la can que cantveu,
per era una delcia escoltar-vos.

www.bullent.net
nn) Llusa estigu tot el mat conduint per les carre- era el pitjor que li podia haver passat desprs de
teres dEivissa. molts anys de treball i dinvestigaci.
oo) El porc s, des de fa segles, lanimal domstic j) Recorde una nit que havem anat a ballar a un
per excellncia. club amb una colla damics, ens ho estvem pas-
pp) Se ben b que et riurs, per s igual: em sent sant dall ms b i, de sobte, a Mireia se li va ficar
inundat per un esperit panteista. en el cap que havem danar-nos-en.
qq) Laurola duni amb les forces de la natura s
la caracterstica principal de lobra que estic creant TEMA 20
ara.
rr) No ho he dit a Joan, per no s si hauria sigut 1.
millor, perqu el fet desperar cada moment qu quin, quins, quina, quines
podia ocrrer, result un martiri per a mi fins que ho 1. No entenc quina relaci hi ha entre la carta i ma
vaig oblidar. tia
ss) A causa del seu malet retrament, jo no pogu 2. Quina aigua ms neta!
eixir daquella situaci amb lelegncia que volia. qu
tt) -Una empresa de la competncia ha trobat la Qu has portat?
fragncia de laigua de colnia que buscvem amb qui
tant dinters els qumics desta empresa. Qui crida?
uu) Lesfera terrqia que ha adquirit la Universitat quant, quants, quanta, quantes
dUcrana es propietat de la famlia dun navegant 1. Quanta llet vols?
molt qestionat. 2.a. Quants serem a sopar?
vv) La teua vena sempre rex en tot all que mam- 2.b. Quant val?
prn. quan
ww) Els pares vnen hui; els iaios i els besnts, Quan vas nixer?
desps-dem. com
Ja s com ho farem
TEMA 17 on
1. On vas?
1. 2. Don vns?
a) Dijous passat vam visitar lexposici de pintura
que va organitzar lAjuntament del Verger. Ens va 2.
convidar lartista, que tenia molt dinters que que
vrem lobra. 1. Els avantatges que t una democrcia sn molts.
b) El prxim dilluns esteu convocats a una reuni; a 2. Vull saber el que ha dit.
la qual el director com a representant del centre qu
portar els documents perqu els ompliu i els 1. a. La casa a qu em referia s esta.
envieu a la Conselleria. 1. b. Shan trobat una fortuna; amb qu compraran
c) Tots sabem que s prcticament impossible que un vaixell.
una embarcaci de vela tan frgil suporte els qui
embats del mar. 1.a. Els amics amb qui et veus.
d) No hem rebut la carta a qu / a la qual et referi- 1.b. Qui no vullga pols que no vaja a lera.
xes. Els teus amics potser encara no lhan enviada 1. c. El qui vullga vindre, que alce la m.
o s molt possible que shaja perdut. qual
e) El viatge que va organitzar el centre va ser tot un 1. Van pagar 18 euros, la qual quantitat van arre-
xit: la ruta, excellent, i lautobs amb qu / amb el plegar entre tots els amics.
qual vam viatjar, molt cmode. 2.a. Vam trobar un llibre vell, el qual era propietat
f) No em podia imaginar que tot el que / all que del meu iaio.
havia dit poguera portar-ho a terme. 2.b. Vam anar a una casa el jard de la qual era
g) Els connectors marquen explcitament la distribu- exuberant i fronds.
ci de les idees al llarg del text i fan evidents les
interrelacions entre els pargrafs i les frases. 3.
h) Tots espervem que ens contara el que / tot all 1. Amb qu ho fars?
que va passar en aquella festa, per ens vam que- 2. Contam qu has fet.
dar amb les ganes de saber-ho. 3. Digues-me qui tho ha dit.
i) Desprs descoltar tot el relat vaig pensar que all 4. El dia que mestimes, ser lhome ms feli.

www.bullent.net
5. El que has de fer s treballar ms. Dibuixeu el 5.
que vullgueu. a) No hem rebut la carta a la qu a la qual / a qu
6. El qui ho faa callar. et referixes. Els teus amics potser encara no lhan
7. Es preocupa molt pels qui no tenen menjar. enviada o s molt possible que shaja perdut.
8. Este s lhome amb qu he vingut. b) El viatge que va organitzar el centre excursionis-
9. Han portat els llibres, quin tries tu? ta va ser tot un xit, i lautobs amb el que amb el
10. Hem anat de vacances a una ciutat, la catedral qual / amb qu vam viatjar era molt cmode.
de la qual s destil barroc. c) Ernest era qui ms trellat tenia de tots nosaltres,
11. Ho vaig saber des del moment que el vaig vore. i probablement el ms bona persona, per no era la
12. La casa que hem comprat s gran i lluminosa. classe dhome qui que podia atraure Mireia.
13. La dona de qui ests enamorat. d) Lhostal en el que en el qual / en qu / on ens
14. La vam visitar en el seu poble, el qual era molt vam allotjar quan anrem al teu poble tenia totes
bonic. les comoditats que necessitvem.
15. Ma mare, que s una persona molt sensata, no e) Dem s el seu aniversari i vull regalar-li aquell
sacalorava mai. llibre que vam vore que les tapes les tapes del
16. Per qu ho dius? qual eren de color taronja.
17. Qui ha vingut? f) Shavia acabat el curs i, per tant, llevat dalguna
18. Quin forat que has fet! ocasi allada en la que en la qual / en qu mon
19. Quin home! pare sencabotava perqu repassara la lli,
20. Quina muntanya ms bonica! comenaven les vacacions.
21. Se nha anat, que s el que volies. g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en
22. Shan guanyat vint euros; amb qu compraran aquella competici delit, els companys als qui als
un llibre. quals / a qui ell mateix havia ensenyat a nadar en
23. Va ser ella qui va cridar. el club del poble.
24. Vos presente la senyora Peris, la qual vos par- h) Han anunciat que en els prxims mesos estaran
lar sobre els problemes deste camp. disposats a ampliar el mapa dels espais naturals
25. Quants habitants hi ha a la ciutat? pels que pels quals / per qu es caracteritza esta
26. Quant tha costat? comarca.
27. Des de quan eixiu junts? i) Anit en la reuni ens van mostrar aquells segells
28. Com has aconseguit aix, contant mentires? extraordinaris pels que pels quals / per qu sinte-
29. A on anares? ressen els colleccionistes ms aficionats.
30. Per on hem de passar? j) La ra perqu per la qual / per qu no tho han
dit s perqu han considerat que eres una persona
4. molt sensible.
a) He vist que plou. Quina llstima, ja no puc anar k) Amb la denominaci de trastorns de la ingesta es
al parc! fa referncia a una srie dalteracions de la conduc-
b) Quina pellcula has vist? ta alimentria entre les que entre les quals desta-
c) Que gran s esta casa! quem lanorxia nerviosa i la bulmia.
d) Que prompte que ho ha sabut! l) Els camins pels que pels quals / per qu / per
e) Si tu mateix no tentens a lhora de fer esta on vam anar a la caseta estaven plens de fang.
faena, qu vols explicar als altres? m) El poble que en el qual / en qu / on vaig
f) Lltima convocatria arrib a la xifra extraordin- estiuejar lany passat celebrava les festes la prime-
ria de 4.500 inscripcions, i es van presentar final- ra quinzena dagost.
ment 2.250 projectes, entre els quals 10 jurats van n) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a
atorgar 85 premis i mencions. dir, diferent dels que shavien donat fins ara.
g) Sempre mha resultat atractiu aquell pas, tan (Correcta)
mstic, tan misteris, tan contradictori. Un pas en el o) Miquel trobava la ciutat distinta, no tenia res a
qual / en qu es predica la pau i es fa la violncia. vore amb la que ell havia abandonat anys arrere.
h) No sap si anir a sopar este dissabte perqu els Les amistats a les que a les quals / a qui havia
amics amb els quals / amb qui sol eixir se nhan confiat tantes vegades els seus problemes ja no
anat de viatge. vivien all.
i) Joan trobava el poble canviat, no era paregut al
que ell havia visitat anys arrere.

www.bullent.net
TEMA 21 3.
a) li les
b) els ho
1.
c) els la
a) El cartell s el mtode adequat per a explicar
d) -los-ho
experiments ja que no estan subjectes a cap lmit, i
e) ls-la
perqu admeten vries diverses mides, ls de
colors, etc.
4.
b) Es tracta dun fenomen cultural nou, s a dir,
a) tho
diferent dels que shavien donat fins ara. Per, per
b) els ho
a entendrel millor, hem de considerar altres unes
c) -li-ho
altres variables.
d) ls-ho
c) Sempre els confonem, no sn els mestres amb
e) li ho
els quals vingurem altre laltre dia del viatge, sin
uns altres.
5.
d) Ha sigut necessari contractar altre un altre obrer
a) ten
perqu el que tenem no podia acabar la faena que
b) els en
li havem encomanat.
c) shi
e) La primera vegada que la vaig vore tenia quinze
d) te n
anys, me la va presentar la prpia mateixa alcal-
e) mhi
dessa. Ara en t vint i s una estudiant excellent i
t un futur prometedor.
6.
f) A pesar que els diners generats per la societat
a) -la-hi
eren suficients perqu aquesta mantinguera una
b) len
sanejadssima situaci econmica, fa un any va
c) mels
haver-hi un augment de capital que ha produt lale-
d) me n
gria entre els comptables de la mateixa desta.
e) -los-el
g) Es va sorprendre gratament quan va vore, en
aquella reuni de poltics, els companys a qui ell
7.
mateixa mateix havia afiliat lany passat.
a) li la
h) Si ells mateixa mateixos no sentenen a lhora
b) els el
de fer esta proposta, qu vols explicar als altres?
c) els les
i) Des de sempre, hi ha festes en qu participa tota
d) la
tot Gandia. En daltres, en canvi, la participaci de
e) els les
la poblaci s molt reduda.
j) Lalcaldessa de Dnia era qui ms trellat tenia de
8.
tot tota la Marina Alta, i probablement la ms bona
a) li la
persona, per no era la classe de poltica que con-
b) els els
venia al partit.
c) li la
d) us les
TEMA 22 e) te la
1. 9.
a) ens la a) les hi
b) ens el b) ens l
c) -vos-els c) els els
d) -lil d) -los-la
e) ls-els e) hi
2. 10.
a) lils a) els els
b) -li-ho b) -mel
c) -lin c) lils
d) -men d) -los-les
e) li n e) -los-ho

www.bullent.net
11. l) Josep est malalt del reny i passa el dia bevent
a) La cova era ampla i profunda, i el pis davallava (BEURE) aigua.
cap al fons. En lentrada es veien restes dexcava- m) El vaig vore quan estava traient / traent (TRAU-
cions anteriors, per ms endins no nhi havia hi RE) el cotxe del garatge.
havia res. n) Quan van arribar, Joan encara estava corrent
b) Lltim dia que els vaig vore estaven buscant (CRRER) pel parc.
desesperadament el seu pare perqu els acompa- o) Sempre est dient (DIR) coses que mai fa.
nyara a ladvocat i lis els arreglara uns papers. p) Aneu eixint (EIXIR) dun en un.
c) A ms de perdre moltes classes, la malaltia que
tenia Joan li l havia obligat a repetir curs i pareixia 3.
que estava dispensat de tota responsabilitat amb a) No s si has ents / entengut (ENTENDRE) b el
les notes. que the dit.
d) La Li retreia la seua impacincia, ja que ella b) Han rets / retingut (RETINDRE) a tots els ostat-
noms volia obrir el sobre perqu el contingut de la ges i negocien una eixida.
nota lhavia inquietada profundament. c) Qu than proms / prometut (PROMETRE)?
e) Duia alguns minuts repetint-se a si mateix que d) El meu amic Sergi, lhan excls / excluit (EXCLOU-
no nhi havia hi havia cap ra per a sentir-se preo- RE) de la llista perqu li faltava un document.
cupat. Per lamiga li deia que no estava tot tan clar e) Estic molt confs / confondit (CONFONDRE).
com ell creia. f) Diuen que han descobert / descobrit (DESCO-
f) Vivia retirat lluny del seu pas dorigen i des que BRIR) un remei contra les malalties infeccioses.
el li van confiscar els primers quadros no nhavia g) Aquella desgrcia el va deixar molt abatit / abatut
tornat a pintar cap. (ABATRE).
TEMA 23 4.
a) La pedra que ha caigut (CAURE) de la teulada
1. ha trencat la vorera.
a) Est traguent / traient (TRAURE) aigua del pou b) Has espremut (ESPRMER) totes les taronges
tot el mat. que he comprat?
b) Si continua plovent / ploguent (PLOURE) desta c) Han establit / establert (ESTABLIR) una srie de
manera, no podrem eixir de casa. normes per al bon funcionament del sistema.
c) No el molestes, que est resolent / resolguent d) Els seus pares han cregut (CREURE) convenient
(RESOLDRE) un problema difcil. que no torne a lescola.
d) A poc a poc anaven apareguent / apareixent e) He temut (TMER) que vindria massa prompte.
(APARIXER) tots els secrets. f) Han substitut (SUBSTITUIR) els ordinadors de
loficina per uns altres de ms potents.
2.
a) Si continuen apareixent (APARIXER) taques 5.
dhumitat, avisarem perqu vinguen. a) Hem incls (INCLOURE) les anotacions en lin-
b) Ests resolent (RESOLDRE) el problema de forme.
matemtiques? b) Desprs de tants anys sense edificar han reprs
c) Aquella obra de teatre era molt divertida: pass- (REPRENDRE) lobra.
rem la nit rient (RIURE) sense parar. c) Tants disgusts han malms (MALMETRE) la
d) Aneu traient / traent (TRAURE) les crelles del foc. salut de Vicent.
e) Va continuar plovent (PLOURE) tot el dia. d) Tots hem convingut (CONVINDRE) que no ani-
f) Diuen que ella est rebent (REBRE) moltes car- rem a la reuni.
tes de felicitacions. e) Els cientfics han descobert (DESCOBRIR) una
g) Ests difonent (DIFONDRE) malament la notcia. frmula contra lenvelliment.
h) El congrs encara est debatent (DEBATRE) la f) Les seues paraules mhan desplagut (DESPLAU-
moci. RE) molt.
i) No digues res que est resolent (RESOLDRE) un g) Lactriu estava molt confosa (CONFONDRE) des-
problema difcil. prs de la seua nominaci.
j) Encara estic traduint (TRADUIR) els documents h) Els testimonis no han comparegut
que em vas deixar. (COMPARIXER) i no sha pogut resoldre el ju.
k) En esta poca de lany s molt estrany que esti- i) Mha proms (PROMETRE) que acabar lobra
guen caient (CAURE) les fulles. de la casa abans de lestiu.
j) Ha refet (REFER) la seua vida en una altra ciutat.

www.bullent.net
6. 9.
a) La meua cosina ha viscut (VIURE) cinc anys a a) No vull que confongues / confongueu (CONFON-
lAlcora. DRE) els conceptes, el tema s ms fcil del que
b) Pasqual sempre ha pertangut / pertanyut pareix.
(PERTNYER) a la confraria de lestalvi. b) Per favor, Jaume, no perdes (PERDRE) el rellot-
c) Joan diu que ha imprs (IMPRIMIR) tots els arti- ge.
cles. c) Quan ella isca (EIXIR) anirem a berenar.
d) El pres ha sigut absolt (ABSOLDRE). d) Hem recomanat a la teua neboda que llegisca /
e) Els atletes han merescut (MERIXER) guanyar llija (LLEGIR) el llibre, per no vol.
esta vegada. e) Em preocupa que ella tussa (TOSSIR) tant.
f) El cuiner ha batut (BATRE) moltes clares dou per f) Que jo pressenta (PRESSENTIR) els seus pen-
a fer este pasts. saments no vol dir res.
g) El secretari ha clos (CLOURE) la sessi i ha con- g) Et recomane que redusques / reduesques
vocat els assistents per al prxim 30 de maig. (REDUIR) de marxa, sempre vas massa rpida.
h) Lacusada ha sigut absolta (ABSOLDRE). h) Trobe molt difcil que et concedisquen (CONCE-
i) Mira com ha crescut (CRIXER) este xiquet! DIR) el premi.
j) Han obert (OBRIR) la porta puntualment. i) s difcil que senta (SENTIR) el telfon perqu la
k) No ens han cabut (CABRE) els llibres en la llibre- pobra est ms sorda que una rella.
ria. j) Sempre que discutim sobre este tema, ell fa que
l) Quan hages mlt (MOLDRE) el caf, guardal en tinhibisques (INHIBIR) i que no comentes mai res.
larmari.
10.
7. a) Cal que reduu (REDUIR) els gastos si voleu
a) Jo no concebisc / concep (CONCEBRE) com fas viatjar.
les coses, tens una manera de treballar que no b) Caldr que respongueu (vosaltres) (RESPON-
magrada. DRE) tot all que vos pregunten.
b) Lentrenador sempre infon / infundix (INFON- c) El Govern es reunix / reuneix (REUNIR) hui per
DRE) nims a latleta perqu acabe la carrera. evitar la crisi.
c) Este nmero remet / remitix (REMETRE) el lector d) El propietari vol que jo briga (OBRIR) la botiga
a la nota que hi ha a peu de pgina. dem a les huit.
d) s una persona eixuta, que no admitix / admet e) Em desplau (DESPLAURE) la vostra separaci.
(ADMETRE) cap broma. f) s un grosser: ofn (OFENDRE) sempre que
e) Si no lestrenys / estrenyixes (tu) (ESTRNYER) parla.
ms, el nuc es desfar de seguida. g) Maria sempre corregix / corregeix (CORREGIR)
les faltes dortografia amb bolgraf negre.
8. h) No poden escorcollar la casa perqu no duen
a) Ella encara intux / intueix (INTUIR) ara que la (DUR) lautoritzaci.
gent la confon (CONFONDRE) amb una altra per- i) No trobars ning que faa (FER) la truita de
sona. crelles com la mare.
b) Ella tots els dies rep (REBRE) la visita dels seus j) Nosaltres intum (INTUIR) que no ens dius la veri-
amics. tat.
c) Jo molc (MOLDRE) el caf cada dia perqu ma- k) Quan mora (MORIR) el gos, el trobar a faltar.
grada ms acabat de moldre. l) Qui no es traga (TRAURE) el passe no podr
d) El vestit que mhe comprat t la butxaca xicoteta entrar a lestadi.
i la m no mhi cap (CABRE). m) Sha comprovat que la publicitat que oferix / ofe-
e) Sempre que ve el teu germ, ella perd (PER- reix (OFERIR) fantasia guanya en vendes.
DRE) la pacincia. n) Toni, no dus (DUR) els llibres que et vaig dema-
f) Necessite el cotxe perqu visc (VIURE) en el nar. Fes el favor de tornar a casa a buscar-los.
camp. o) Vull que vosaltres obriu / obrigueu (OBRIR) la
g) Sempre ests dient mentires. No dius (DIR) mai finestra o ens torrarem de calor.
tota la veritat.
h) Qui calla, consent / consentix / consenteix (CON- 11.
SENTIR). a) Lany passat tu sempre deies (DIR) que aniries a
la festa si et convidaven.
b) Tu abans no treies (TRAURE) mai el cotxe de
laparcament.

www.bullent.net
c) Lany passat, sempre que Manuel i Jaume eixien transistors. Qui sap si de perles cultivades...
(EIXIR) a caar abatien (ABATRE) un colom. n) La introducci duna tesi doctoral t que ha de
d) Recorde quan rem menuts i contnuament inter- tindre unes caracterstiques especials que la dife-
rompem (INTERROMPRE) el professor en les clas- rencien de les introduccions daltres texts cientfics.
ses.
e) Lacusat addueix / addux / addua / va adduir / 13.
addu (ADDUIR) que quan va cometre el robatori no a) Nosaltres li duem / diem (DUR) el berenar cada
era conscient del que feia. vesprada.
f) Tu no traurs / traus (TRAURE) mai el cotxe de b) Quan el mestre ens mana alguna cosa, obem
laparcament. (OBEIR) sense piular.
g) Joan, vs (ANAR) amb compte amb els senyals c) La mare vol que vos begueu (BEURE) el suc.
de trnsit. d) No mpligues (OMPLIR) el pitxer fins que ell no
et done perms.
12. e) Els alumnes pretenien (PRETENDRE) aprovar
a) Es tracta dun fenomen psicocultural nou, s a sense estudiar i jo ja sabia que ho tindrien ben dif-
dir, diferent dels que shavien donat fins ara. Per, cil.
per a entendrel millor, tenim que hem de / shan f) Ahir va ser / fou (SER) el primer dia que tu tado-
de / cal considerar unes altres variables. nares / et vas adonar (ADONAR-SE) de la situaci.
b) La primera vegada que la vaig vore deuria de g) Al dia segent de la festa, la ciutat oferia (OFE-
devia tindre quinze anys; jo anava encara a lescola RIR) un aspecte diferent.
i ella ja anava a linstitut. Sempre havem viscut en h) Vam arribar tard perqu ens vam confondre /
el mateix poble, per no ens havem trobat mai. confongurem (nosaltres) (CONFONDRE) de carre-
c) Passes el dia pensant en ell i veig que tot el que tera.
tens que has de fer est per acabar. i) Jo abans vivia (VIURE) al costat de sa casa, per
d) Els vens dels meus pares deuen de tindre no la conec.
deuen tindre molts diners, perqu tenen moltes j) A causa daquella calor tenem la sensaci que el
propietats i no paren de viatjar. temps no transcorria (TRANSCRRER) aquell
e) Durant lltima mitja hora els caadors tenien que estiu.
havien de prescindir totalment de la paraula, usant k) Ell va aconseguir que nosaltres lintrodurem
el gest com a nica forma de comunicaci. (INTRODUIR) en la fbrica.
f) Si no vns puntual, s precs normal que no tin- l) Ja et vaig avisar que no veres / veieres / veiesses
guen en compte les teues opinions. No ests (VEURE) estes pellcules.
demostrant ser una persona seriosa en el teu tre- m) Si visqueres (VIURE) com jo et vaig aconsellar
ball. no et passaria aix.
g) Si volgueres que fera eixa carrera hi hauria que n) No magradaria que tu o els teus amics vreu /
caldria / shauria de preparar-lo millor en determi- veireu / veisseu (VEURE) aquell espectacle.
nades assignatures especfiques per tal que apro- o) Em posaria molt content si vosaltres cregureu /
vara sense dificultat. cregusseu (CREURE) en mi.
h) La porta del balc estava oberta i es va imaginar p) Lautor demanava als lectors que es remeteren
que lhome devia dhaver devia haver tornat de la (REMETRES) a les instruccions.
ciutat. No sho va pensar ms i va entrar a visitar-lo. q) Si li fas una miqueta de companyia li infondrs /
i) Sempre que hi ha un homicidi destes caractersti- infons (INFONDRE) nims.
ques, tots els psicpates de la ciutat sen declaren r) Escriu-me (a mi) (ESCRIURE) la teua opini
autors; per si vol que acceptem la seua confessi sobre el que et diu (DIR) Joana en la carta.
tindr que haur de provar els fets. s) Si llegiu / llegreu (o llegsseu) (vosaltres) (LLE-
j) Desprs de lesfor i destudiar tant deus destar GIR) tots els dies no tindreu / tindreu (TINDRE)
deus estar molt content del resultat dels exmens. problemes de comprensi.
k) Marta sho ha pres molt malament; jo crec que li t) Pot ser que aquell home es dirigisca / dirigira
ho tenies que havies dhaver dit duna altra mane- (DIRIGIR-SE) cap a la parada de lautobs.
ra. u) Si perderes / perdesses (PERDRE) el tren, aniria
l) Podrem tractar de trobar les dades en els ordina- a buscar-te amb el cotxe.
dors de secretaria, per de tota manera el llistat de v) Quan el xiquet cresca (CRIXER) ens compra-
la gent que es va examinar lany passat t que ha rem una casa nova.
destar en algun lloc. w) Quan es cusa (COSIR) b el bot de la camisa
m) Jo creia que aquell home devia de ser devia ser ja li ensenyar a fer ms coses.
representant o venedor daparells fotogrfics o de x) Si jo haguera / hagus (HAVER) sabut que era

www.bullent.net
tan complicat resoldre el problema, no lhauria plan-
tejat.
TEMA 24
y) Vosaltres, per si de cas, no remogueu (REMOU-
1.
RE) res.
malament
adv. Sha comportat molt malament amb mi.
14.
com
a) Sempre pensa en pensa danar a tots els con-
a. adv. Continuaren tan amics com sempre.
certs del seu grup de msica preferit, per no pot
b. com a. Va parlar com a president de lentitat.
anar-hi mai perqu els fan a lestranger.
c. com a. Dna-li sis euros com a paga i senyal.
b) Potser que li concedisquen Potser li concediran
tot
/ Pot ser que li concedisquen la beca destudis
a. adv. El vaig trobar tot feli.
universitaris que tant havia desitjat, encara que li
b. adv. El va cridar, tot esperant que li contestara.
han dit que dac a quinze dies li ho notificaran.
corrents
c) Van comenar les obres al gener, acabant-les i
adv. Anem corrents, que es fa tard.
les van acabar al juny tal com havien proms als
propietaris de ledifici.
2.
d) Dhaver-ho Si ho haguera sabut, hauria solucio-
a) El negoci va malament, estem arrunats.
nat el problema. Entre uns i altres, no shan acon-
b) Ens va rebre com a alcalde.
seguit tots els objectius prevists i hem perdut
c) Estava tota trencada.
diners.
d) Tot mix malament: tinc mala sort.
e) s lanomenada realitat virtual, que consistix en
e) Va fer com si no lhaguera vist.
consistix a / consistix de submergir-se en el mn
f) Vine corrents, que van a tancar ja.
generat per lordinador i manipular uns objectes que
noms existixen en la memria.
3.
f) El president de lassociaci va fer una reuni ahir
a) Arreplega les coses, mentrestant acabar de
als socis avisant-los i els va avisar que no dispo-
vestir-me.
sen de pressupost per a lany segent.
b) Des de quan eixiu junts?
g) Aquella batalla va ser cruenta, les tropes ataca-
c) El teatre es troba dos carrers ms avall: sha de
ren violentament lenemic, aconseguint i van acon-
baixar, per tant.
seguir / i aconseguiren fer-lo recular huit quilme-
d) Ens vam enfilar costera amunt.
tres. No obstant aix, perderen la guerra.
e) Hi eren tots, fins els ms menuts.
h) Els vaig dir que no era precs era necessari /
f) No trobaren el lladre enlloc.
calia que macompanyaren a la reuni, per ells
g) Potser vindr dem: per no ho puc assegurar.
van insistir i, finalment, van vindre.
h) No fiques el sucre tan endins que em costa tro-
i) No era precs era necessari / calia preguntar
bar-lo.
res, ara tenia la certesa que ja no estava sol, que
no estaria sol fins al final.
4.
j) Enguany esperem tindre ms sort i eixir de viat-
a) tant tan
ge. Lany passat no vam poder viatjar. Quan ho
b) adems a ms
tenem tot preparat, el meu fill es va caure va caure
c) com com a
de la moto i es va trencar un bra.
d) mal malament
k) He escrit una redacci explicant que explica /
e) com a com
on explique les caracterstiques ms importants
f) noms
dels monuments funeraris corresponents als fara-
g) poc a poc a poc a poc
ons de la IV dinastia de lAntic Egipte.
h) suau i lentament suaument i lentament / suau-
l) Serien Devien ser les onze de la nit quan vam
ment i lenta
pujar al terrat, tots estvem emocionats i expec-
i) com com a
tants. Vam vore passar el cometa Halley.
m) Lobjectiu de la pellcula s el fer fer passar una
5.
estona agradable als espectadors.
a) a lhora alhora
b) mal malament
c) a pressa de pressa
d) tan tant
e) molt mal molt malament
f) tan tant

www.bullent.net
g) com a com 5.
h) pot ser dubta potser dubta a) per la a la / de nit
b) als els nostres cosins
TEMA 25 c) en a / de submergir-se
d) en a enviar-li
1. e) de que que
a f) desde que des que li van confiscar els quadros
1. Intenta sobreposar-se a la tristesa. g) al el seu gendre
2. Va fer un regal a la seua neboda. h) en a / de
3.a Jo et mirava a tu. i) pensa en anar pensa danar
3.b Perdoneu-vos els uns als altres.
4. Al tocar les dotze campanades, sencetar el nou 6.
any. a) illusionats en amb esta iniciativa.
5. Es va encabotar a vindre. b) plour en a Valncia
6.a . Sobre aix, no tinc res a dir. c) podia atraure a atraure Mireia
6.b Amb el teu germ no hi ha res a fer: sempre fa d) no hi ha constncia de qu que esta civilitzaci
el que li dna la gana. e) fins a que fins que els vaig cridar latenci
en f) que no estaria sol fins el fins al final
1. De hui en una setmana. g) fins arribar fins a arribar a lestiu
2. En ser les sis, anirem a comprar. h) per per a assabentar-nos
2. TEMA 26
a) Anirem amb tren fins a Xtiva. (1.a)
b) Fins dem! (1.c) 1.
c) Fins i tot ballrem.(2.b) sin
d) Hi eren tots, fins els ms menuts. (2.a) 1. No vol treballar sin estudiar.
e) No es pot votar fins que no shan complit els 2. No volia sin viatjar.
dhuit. (1.d) 4. No ho negue, sin que em reafirme en el que he
f) No ho podr fer fins a la setmana que ve.(1.b) dit abans.
si
3. 2.b. Tanqueu-ho tot b si no hi entrar la pols.
a) A les huit ix un tren per a Madrid. (4.c) doncs
b) Em castiguen, per no s per quines faltes. (2.a) 1. No ens vols ajudar?; doncs no ho farem!
c) s molt alt per ledat que t. (3) perqu
d) Havia vingut per saludar-la. (2.b) 1.a. No ha eixit perqu plovia.
e) Hi ha una carta per al teu germ. (4.a) 1.b. Tho dic, perqu li ho faces saber.
f) No servix per al que dieu. (4.b) mentres
g) Pel gener fa ms fred que pel desembre. (1) 1. Mentres fas el dinar, arreglar la casa.
h) Vam anar a Girona per vore el nostre germ. 3. Mentres que tu perdies el temps, ell es va traure
(2.b) la carrera.
4. 2.
a) en qu que a) per qu perqu
b) de qu que b) per a que perqu
c) des de que des que, fins larribada fins a larri- c) per qu perqu
bada d) si no sin
d) al el jutge e) sin si no
e) en a fer f) si no sin
f) de qu que si volem g) per qu perqu
g) en a arribar h) si no sin
h) transporten als els esquiadors, fins els als punts
i) en a exposar 3.
a) va naufragar degut a a causa de / per culpa de
la tempestat
b) no s hui si no sin dem

www.bullent.net
c) per a qu perqu 3.
d) Conforme A mesura que creixem Lobertura porturia de Dnia ha sigut un dels
e) mentres que mentres motius principals pels quals esta poblaci sha con-
f) si no sin vertit en una ciutat de turisme selectiu, lluny de la
g) sin si no massificaci asfixiant daltres punts de la costa
h) conforme a mesura que valenciana.
Si som capaos de traurens de damunt la visi
4. esmussada pel costum de viure ac tota la vida,
a) el per qu perqu comprendrem lalegria infantil dels forasters que es
b) conforme a mesura que desdejunen o prenen el vermut en una terrassa
c) si no sin qualsevol deste poble quan encara no han ni bro-
d) De no haver Si no haguera tat els seus esplndids pltans. s una terra cobe-
e) A pesar de qu A pesar que jada i admirada. I hi ha bones raons. Venint del
f) doncs ja que / perqu fons de la nit i del fred, el viatger senlluerna davant
g) per a qu perqu del dol tast de la primavera a la vora duna mar
h) En tant que Mentre que somrient i tranquilla, hellnica. La freqncia de
punts poblacionals que cobrixen els mapes de la
EXPRESSIONS DE REPS Marina Alta no s debades. No sn els deserts ni
els paisatges habitats per les plaques glacials els
1. que propicien lassentament hum. Tampoc no ho
La poesia dAusis March, rica com s en idees, fa posen fcil els territoris mitjans.
escasses concessions a la forma. Lexpressi ele-
gant no t per a ell cap valor. Un dels seus trets 4.
ms caracterstics sn les comparacions, basades Si b s cert que durant el perode anomenat
en experincies personals, descassa concessi Decadncia es produx un debilitament de la cons-
gratuta a la tradici literria. Aix, el mar tempes- cincia lingstica collectiva i que la producci do-
tus, lexperincia militar, lanimalogia, els metges i bres literries cultes escasseja duna manera alar-
les malalties, formen un alluvi dimatges amar- mant, la literatura popular mant una vitalitat
gues i tristes, dignes del seu estat dnim turmen- excellent, com tamb ls quotidi de la llengua
tat. El tractament que rep la dona suposa el trenca- entre la poblaci. No obstant aix, cal reconixer
ment de la corba ascendent que, des dels trobadors que assistim a una srie de fenmens que perme-
fins als poetes del Renaixement itali, havia cara- ten parlar duna verdadera decadncia cultural.
teritzat el to idllic de la dama en la poesia. Per a Aix, s ben simptomtica lactitud dels nostres
March, la dona s un ser ben real, no una entel- humanistes ms illustres que comencen a elaborar
quia idealitzada, que no atrau el poeta per la seua les seues obres filosfiques i religioses en llat;
bellesa fsica, sin per lenteniment. tamb sn constatables loblit progressiu dels nos-
tres clssics i el prestigi creixent de la literatura
2. castellana, que ara es troba en plena puixana.
Amb les monedes sostretes i la missiva escrita, no
veia lhora danar-sen de lescena destes faltes, i 5.
recordant que el seu pare havia tornat una vegada Es va haver de parar al rebedor i mentre penjava
de lesglsia a causa dalguna malaltia de poca labric una necessitat imperiosa el va obligar a
importncia, enmig del salm segon, ni tan sols va girar-se. Davant tenia lespill. Bisellat. Tacat. Amb
gosar fer-se una bossa amb roba per a canviar-se. un marc de caoba rematat per una garlanda de
Vestit tal com anava, va fugir de les portes pater- flors i de fulles. Confessava que no havia sentit mai
nes, i es va trobar amb laire fresc i el tnue sol de la necessitat dencantar-se davant dun espill. Fora
primavera i el gran silenci sabtic de la ciutat, que del temps dafaitar-se o b quan anava a casa del
era noms interromput pels grallats dels crvids. sastre. Per aquella nit es va mirar i es va quedar
No hi havia una nima a la ciutat. Amb esta intimi- encantat un moment; no amb la seua imatge sin
tat a laire lliure i amb la sensaci de fugida, Joan amb alguna cosa que hi havia dins. La seua cara,
es va animar de nou i amb una pattica sensaci deia, no era harmoniosa; el front massa alt, les
de comiat, incls es va aventurar cam amunt i va galtes massa begudes, els ulls massa xicotets. En
romandre dret una estona, com una rara au a les lespill, una miqueta cap a la dreta, van aparixer
portes dun parads estrany, per loest de lesglsia uns ulls duna fixesa inquietant com aquells del gat
de Sant Jaume. de la placeta. Ms grans que els dell, menys sepa-
rats, amb el blanc ms geners. Sentia, i s el que

www.bullent.net
ms va anguniejar-lo, que eren els seus ulls sense nen b si no es coneixen els anteriors, com un
que ho foren. cam, s indecs, serpenteja, retrocedix o avana
buscant una meta, un final que mai arriba, per que
6. es desitja millor i ms cmode que el que deixem
Els resultats que sobtenen sn molt sorprenents, arrere.
per, majoritriament, es deuen a mera diligncia i
activitat. Quan estes qualitats no sn eficaces, se 9.
nafonen els esquemes. Vctor, per exemple, tenia Els sers que habitaren els boscos originriament
intuci i era un home perseverant. Per, com que constituren la raa ms bella i svia que ha existit
no tenia una ment cultivada, errava contnuament mai. Eren immortals i no coneixien les malalties, si
per la mateixa intensitat de les investigacions. b els seus cossos podien ser destruts per lacci
Quan mirava lobjecte de massa prop, debilitava la del foc o de lacer i, fins i tot, podien morir de pena.
visi. Podia vore, potser, un o dos punts amb una Es diu que anaven sempre de pressa envoltats
claredat extraordinria, per quan feia aix, per duna llum estellar semblant a la resplendor de la
necessitat, perdia la visi global de les coses. Per lluna. Tenien el cos cobert dun pl atapet del color
tant, no pot donar-se el cas de ser massa profund. de lor filat i el so de les seues veus era variat, bell i
La veritat no sempre es troba dins dun pou. De fet, subtil com el de laigua. De totes les arts que practi-
pel que fa al coneixement de ms importncia, caven, dominaven sobretot loratria, el cant i la
estic convenut que la veritat s sempre superficial. poesia. En canvi, els gnoms eren forts i intrpids,
La profunditat est a les valls on la busquem, no insensibles al fred i la calor. Posseen tamb un
als cims de les muntanyes on se la troba. Les esperit indmit, tenacitat per al treball i molta
maneres i lorigen desta classe derror estan ben fora de voluntat. Es dedicaven a la metallrgia. La
tipificats en la contemplaci dels cossos celestes. seua alria oscillava entre el metre vint i el metre
cinquanta i, tot i ser mortals, tenien una mitjana de
7. vida de dos segles i mig.
Ferran va eixir del poble per darrere de lesglsia.
El cam de Simat flanquejava la squia mare que, 10.
amb les vores entapissades de crixens, serpente- El cam era estret i curt; arrancava de la carretera
java pel mig dels horts de tarongers. De tant en que condua al pavell de caa. Estava solcat de
tant, els mrgens de la squia estaven tallats per reguerons, cobert de pedres descalades. A la
alguns estalladors, a travs dels quals laigua banda esquerra hi havia el jard duna torre que a
regava abundosa els camps assedegats. Damunt penes es veia de tan tapada per cedres i xops. La
de la superfcie tranquilla destes aiges adormi- tanca estava feta de llistons de fusta acabats en
des suraven els caps espantadissos dalgunes gra- punxa lligats els uns amb els altres amb fil daram
notes que, amb un rauc agut, se submergien al seu rovellat, mig dissimulats per una gran espessor de
pas. La fresca del mat era agradable; no obstant, mare-selves amb un rengle de lils darrere carre-
pertot arreu, sendevinava el mandrs despertar de gats de poms de llavors seques. A la dreta, desprs
la naturalesa als primers raigs de sol. Ja alguns de passar una font sense aigua, hi havia el pati
passerells matiners refilaven tmidament i, per duna masia molt gran voltat de geranis rojos i rosa
damunt de les ltimes flors, grogues i blaves, morts de set i mig desflorits. El sol queia de ple a
comenava a sentir-se el fosc brunzir de les abe- la fatxada adornada amb un rellotge de sol de rajo-
lles. Ferran nestava encisat. Com en un xtasi, li les grogues i blaves amb dibuixos de branques i
paregu que la seua imaginaci el transportava a fulles. Era just migdia.
una altra poca.
11.
8. Encara no em notava tranquil del tot. No volia mirar
El ser hum i la societat en qu viu no s una Albertina de cap manera i vaig baixar la vista cap
cosa esttica, que sempre ha sigut com s ara, ni als taulells de terra, uns taulells lluents de cermica
ha sorgit de la nit al mat. Ha hagut de fer-se al color os, amb sanefes de colors cridaners. De
llarg de molts anys. La humanitat, igual que el ser rell, en un excs de curiositat, vaig observar les
hum, ha de construir-se i desenrotllar-se. La nos- dos germanes i, al creuar-me amb la seua mirada
tra vida es va fent; com una narraci que escrivim burleta, em vaig tornar a posar com un perdigot.
cada dia com una obra que elaborem a poc a poc; Estava segur que alguna cosa del meu cos desco-
com un cam que incessantment hem de recrrer, bria el meu secret, alguna cosa indefinida i abstrac-
obrint-nos pas en una direcci o una altra. Per ta que em denunciava com si el duguera escrit al
aix, com en un llibre els captols finals no sente- front. Ho sabien, no s com advertien que Albertina

www.bullent.net
magradava moltssim, per nestava convenut: A
pesar dels meus intents per dissimular-la, sentia
molta vergonya. Per a trencar el silenci, de nou la
senyora Rosario i Matilde elogiaren la meua cami-
sa, i esta lloana em va alleujar un espai de temps
que sem feia etern. Aquella camisa, certament, cri-
dava latenci de tan bonica com era.
12.
La distncia que separava loasi de Fes era de
centenes de quilmetres. Calia remuntar, de nou, la
serralada de lAtles. Els motoritzats tardarien uns
dies a recrrer el llarg i arens cam. Amb les rodes
canviades, la furgoneta podria circular molt millor.
Sadheria ms a lasfalt, a la sorra i a la grava
pedregosa. Fes, la capital de lartesania, del coure
i del cuir, a la medina, es mant com a lEdat
Mitjana; intramurs la vida s complexa, dominada
per limperi dels gremis artesans. Absolutament tot
ac es decora. Pels sorollosos, acolorits i caloro-
sos carrers, carregats dhistria, lase s lnic mitj
de transport. Bella ciutat que conserva lencant de
la muralla i a dins, les mesquites, els mercats dels
socs, lalcsser i els ravals.A les principals entrades
de la medina hi havia un home de confiana com a
vigilant, disfressat del que calguera: cameller,
comerciant, venedor de suc de taronja, quincaller,
aiguader, etc.

www.bullent.net

Quadern de Repàs Mitjà PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Quadern de Repàs Mitjà PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

QUADERN DE REPS I DAPROFUNDIMENT

CURS PRCTIC DE VALENCI

Josep Vicent Mas Estela

Quadern dactivitats del 2

accessible: lloc o persona al qual es pot accedir fcilment.

a) Lexplicaci s ________________ tamb als que no sn experts.

b) Els ordinadors preus ms ________________.

aclarir: tot all que no fa referncia a clarificar.

c) Aquest vi shaur de ________________.

d) Intentarem ________________ el misteri.

e) Ens vam creuar a l_____________ de Valncia.

f) El meu fill t l_____________ prpia de la seua edat.

g) L_____________ de ledifici s de set metres.

aparat: all que dna pompositat a un acte.

h) Sha comprat un nou _____________ de televisi.

i) Van celebrar la victria de lequip amb gran _____________.

aparentar: semblar per laspecte.

j) Pretn ________________ que s intelligent, per no ho s.

k) ________________ menys edat de la que t.

assecar-se: una cosa que ha perdut la humitat que li es prpia.

l) La planta ________________ si no la regueu.

m) La roba estesa encara no hi ha ________________.

atendre: prestar atenci a alg.

n) El nou funcionari sap ________________ b els ciutadans.

o) Lalcalde diu que es va ________________ a la legalitat vigent.

Quadern dactivitats del 3

aterrar / aterrir consegent / conseqent

creuar / encreuar desvelar / desvetlar

dormir / adormir fons / fondo

infligir / infringir cita / citaci

corrent / corrents data / dada

doblar / doblegar esborrany / esborrador

full / fulla legat / llegat

1. Acci de travessar un carrer, un riu, etc.: ____________ el carrer amb precauci.

2. Adjectiu variable que significa profund: La piscina s massa ____________.

4. Aplicar una pena a alg: Li van ____________ un castic sever.

6. Causar terror: El terratrmol va ____________ els habitants del poble.

9. Enviat, representant: Ha arribat ara el ____________ papal.

13. Fer el doble: El Pla General permet ____________ la poblaci.

14. Herncia: El ____________ de lAjuntament anterior s molt pobre.

18. Plegar, trcer: El Govern hi ha ____________ a les exigncies de loposici.

Quadern dactivitats del 4

27. Trobar-se en estat de reps: Conv ____________ huit hores diriament.

28. Utensili utilitzat per a esborrar: Aquest ____________ no neteja b la pissarra.

b) (metge / mdic) Em demanen un certificat ________________.

c) (metre / metro) El ________________ sempre va molt ple.

d) (mig / medi / mitj) Conv preservar el ________________ ambient.

e) (nomenar / anomenar) Lhan ________________ ministra.

g) (ona / onada / onda) L________________ expansiva hi ha afectat tot ledifici.

h) (orella / oda) s bon msic perqu t bona ________________.

i) (orgue / rgan) Restauraran l________________ de lesglesia.

j) (planar / planejar) ________________ el viatge detalladament.

k) (pondre / posar) El sol es ________________ a les set.

l) (previndre / preveure) Les seues decisions sn fcils de ________________.

a) (real / reial) ________________ All que fa referncia al rei o a la reialesa.

c) (rentable / rendible) ________________ Que t bona rendibilitat, usat especialment en economia

d) (renyir / renyar) ________________ Reprendre alg severament.

e) (retall / retallada) ________________ Acci i efecte de retallar.

f) (sec / eixut) ________________ Cosa a la qual se li ha llevat el lquid que la recobria.

g) (segur / assegurana) ________________ Contracte per a satisfer necessitats futures o eventuals.

Quadern dactivitats del 5

l) (transmetre / trametre) ________________ Enviar alg o alguna cosa a la seua destinaci.

5. Corregiu els errors lxics que hi ha a les frases segents:

b) Una rfga de vent va tmbar lest__ndard del pavell dHongria.

f) Van servir una nsalada de cogombr i alv__cat.

g) Es tractava de les tmbes dels servnts i no les dels senyors.

h) El reportae sobre el mare de Barraquetes va conseguir amentar el nombre de visitants

c) Podem mirar o no el remors onae que parpellea en icotetes raes blanques.

d) -El practicant va desinfectar la eringa i lagulla abans de posar la inecci.

e) -El potae de igrons el recomanen com a plat molt nutritiu.

b) Lemiora va fer pblica la dioluci de laemblea de compromiaris, desprs de grans

h) El entinella, desprs dhiar la bandera, va enviar un escrit ifrat a lespionae enemic.

b) He hagut de portar el telfon mil a reparar perqu no graava b els missatges.

c) Pareix una pfila, per s ben espailada.

a) La gaa de colors deste aquareista s exce__ent.

b) La veritat s que, al principi, he experimentat un sentiment destraesa i de desiusi.

c) Estos aparells no funcionen si no estan coectats, la tcnica encara no ha avanat tant.

f) Porta una vida tranquia i exemta de cavi__acions.

h) Han descbert una avria en la instaaci de lioble.

j) El coectiu deigrants daquell poble es va encoraar per lacoida i la benevolncia daquella

k) El violonceista va cancear el concert desprs de te__tejar el nombre despectadors.

l) La plua ha opat leallat i ha embrutat de fang leplanada de ledifici.