16.

La fludesa lectora

Imatge de http://clubhousenews.com/
LImpuls de la lectura
Collecci de dossiers didctics derivats de la formaci sobre
Laprenentatge inicial de la lectura (Saber llegir)

16. La fludesa lectora

Elaboraci:

Servei dImmersi i Acolliment Lingstics

Departament dEnsenyament. Generalitat de Catalunya

Octubre de 2013

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de reconeixement no

comercial Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i comunicaci
pblica sense s comercial, sempre que se nesmenti lautoria i la distribuci de les possibles
obres derivades es faci amb una llicncia igual que la que regula lobra original.

La llicncia completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

2
 NDEX

1. Qu sentn per fludesa lectora 4

2. Qu en diu el Currculum 5

3. Com millorar la fludesa lectora 6

3.1. Els models lectors 7

3.2. La lectura expressiva 8

3.3. La relectura de textos coneguts 8

3.4. La lectura assistida 12

3.5. Activitats dentrenament lector 12

3.6. Activitats sistematitzades contextualitzades en el treball 17

de les lectures
4. Lavaluaci de la fludesa 17

5. Annexos 24

6. Glossari 31

7. Bibliografia i webgrafia 32

3
1. QU SENTN PER FLUDESA LECTORA
La definici de fludesa lectora varia segons les diferents orientacions pedaggiques i,
de vegades, es presta a confusions entre els docents: molts cops sidentifica la fludesa
amb la velocitat de la lectura.

La fludesa lectora, a banda de la velocitat consta d altres components:

La precisi en la descodificaci
La prosdia (ritme adequat, expressi, entonaci correcta i fraseig)
La comprensi

La fludesa lectora s un procs que inclou habilitats eficaces de descodificaci que

permeten al lector comprendre el text. Hi ha una relaci entre la descodificaci i la
comprensi. La fludesa es manifesta en una lectura oral precisa, rpida i expressiva i s
aplicada durant la comprensi lectora silenciosa.1

Aix doncs, la lectura fluda es podria caracteritzar2 com:

La que sefectua sense errades en el reconeixement i la descodificaci de les

paraules.
La que presenta un llenguatge natural, tant en ritme com en expressi.
La que sap accelerar o alentir la lectura del text quan sigui necessari per millorar
la comprensi duna paraula o duna frase.
La que fa el fraseig adient, amb les pauses i les corbes dentonaci pertinents.
La que ressalta i posa mfasi en la lectura de determinades paraules.
La que recorre a diferents tons de veu en funci dels signes de puntuaci.

Per tant, aquests sn els continguts bsics a treballar al llarg de lescolaritat.

Lgicament, caldr que els centres en precisin els objectius i els criteris davaluaci per
cicles:

Reconeixement de mots i descodificaci sense errades llenguatge natural: en

ritme i en expressi
velocitat (adequada a lexpressivitat)
fraseig i pauses pertinents
mfasi en la lectura de determinades paraules
varietat de tons de veu en funci dels signes de puntuaci.

1
PIRULSKY, J.J. (2006), citat a PREZ GONZLEZ, J. Es tan importante la fluidez lectora?. Literatura infantil y
juvenil, nm. 223, p. 27. [En lnia] <http://www.centrocp.com/es-tan-importante-la-fluidez-lectora/> [Consulta: 10
de desembre de 2013]
2
CALERO, A. Sabes cmo modelar la lectura fluida de tus alumnos? [En lnia] <http://comprension-
lectora.org/como-modelar-la-lectura-fluida/> [Consulta: 10 de desembre de 2013]

4
Tots aquests continguts de la fludesa lectora correlacionen amb la comprensi del text:
sense una lectura correcta i precisa de paraules i frases no es pot aconseguir una bona
comprensi dall que es llegeix; si no es llegeix a una velocitat adequada al text, si
costa bellugar-se pel text, pot haver-hi dificultats de comprensi; sense fer les corbes
dentonaci adequades, sense fer el fraseig i les pauses adients pot donar-se una mala
interpretaci del text.

2. QU EN DIU EL CURRCULUM

DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de l'educaci
primria.

Cicle inicial
Llengua catalana i literatura

Continguts

Lectura en veu alta tot fent atenci a la pronunciaci, al to de veu, a l'entonaci perqu tots ho entenguin, i
adequant l'entonaci i el ritme a cada tipus de text.

3
Competncia comunicativa lingstica i audiovisual

C1. Llegir amb fludesa per comprendre textos de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicaci i
escolars en diferents suports i formats.

Per poder accedir a la comprensi dun text s necessari llegir amb una bona fludesa, s a dir, lalumne/a
ha de dominar una bona mecnica lectora (lectura seguida, sense interrupcions, ni dubtes, ni vacillacions)
per tal de poder centrar latenci en les habilitats de comprensi del text i no tant en les de descodificaci.
La fludesa lectora tamb fa referncia a loralitat de la lectura, s a dir, a la capacitat dinterpretar un text
per comunicar-lo a un auditori. El concepte de fludesa lectora abraa aspectes com la velocitat lectora,
la fidelitat al text, el ritme, la pronncia, lentonaci, lexpressivitat i la gesticulaci. Tot i que la fludesa
lectora es manifesta en la lectura en veu alta, s inherent a la lectura autnoma i silenciosa.

3
DEPARTAMENT DENSENYAMENT. Competncies bsiques de lmbit lingstic. Llengua catalana i llengua castellana.
Identificaci i desplegament a leducaci primria. Generalitat de Catalunya. [En lnia]
<http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Competencies_basiques/competencies_llen
gua_primaria.pdf> [Consulta: 10 de desembre de 2013]

5
La competncia 1 de lmbit lingstic sha dhaver assolit en finalitzar leducaci
primria. Totes aquelles accions que fem per a la millora de la fludesa al llarg de
lescolaritat contribuiran a lassoliment daquesta competncia.

El Decret 142/2007 assenyala continguts relacionats amb la fludesa lectora per a tots
els cicles de primria, i el Decret 143/2007, el dESO, tamb prescriu la necessitat de
treballar continguts que shi relacionen fins al tercer curs. Per tant, la fludesa lectora s
un aprenentatge llarg i complex que requereix treballar al llarg de tota lescolaritat
obligatria.

3. COM MILLORAR LA FLUDESA LECTORA

La fludesa amb qu un lector llegeix un text depn de factors diversos: del tipus de text,
de la familiaritat que t amb el text i de la prctica de la seva lectura; i tamb, i sobretot,
de lexperincia dhaver sentit llegir fluidament i dhaver parlat molt a la classe de qu s
i com es fa.

Per al seu progrs caldria considerar, a grans trets, dos blocs de continguts:4

Els que fan referncia a lautomatisme en el reconeixement de les paraules, que

dna al lector la capacitat per recuperar-les de la memria (lexic) i llegir-les, i a
la rapidesa i lexactitud daquest reconeixement.
Tots aquells que fan referncia a la prosdia, que lhabitua a adequar el ritme i
lexpressivitat del text, per tal de millorar la comprensi lectora.

Les estratgies didctiques utilitzades a laula anirien encaminades a millorar duna

banda la velocitat i la precisi en la lectura i, daltra banda, lexpressivitat amb qu es
llegeix el text, i poden centrar-se en:

Els models lectors: del mestre, dels alumnes i daltres

El treball de la lectura expressiva
Les relectures
La lectura assistida
Les activitats dentrenament lector

4
A partir de HUDSON, R.F.; LANE, H.B.; PAIGE, C. Reading fluency assessment and instruction: What, why, and
how?. The Reading Teacher, Vol. 58 (2005), nm. 8. [En lnia]
< http://www.fcrr.org/publications/publicationspdffiles/hudson_lane_pullen_readingfluency_2005.pdf>
[Consulta: 16 de desembre de 2013]

6
3.1. ELS MODELS LECTORS

Llegiu als infants, el mestre, la mestra, en veu alta. Cada dia una mica. I no els llegiu
qualsevol cosa, no. Llibres i documents que trobeu interessants, que tinguin qualitat.
Francesco Tonucci

El model lector del mestre

Una de les activitats que t ms valor per afavorir el gust per llegir i la competncia
lectora en general s escoltar llegir un expert, una persona que en spiga: escoltar una
pronncia correcta, un ritme adequat, una prosdia que afavoreixi la comprensi del text
ajuda a construir la comprensi i el model de lectura en els alumnes.
La lectura en veu alta del mestre hauria de trobar-se cada dia a totes les aules
deducaci infantil, primria i secundria: en forma de lectura de textos breus a
educaci infantil i cicle inicial (contes, poemes...) i lectura per captols dobres ms
extenses a partir del cicle mitj.
Shauria de concretar a lhorari dels alumnes el temps que es dedica a aquesta activitat.
Dedicar una part dels 30 de lectura (mnim diari)5 a sentir llegir b el mestre resultar
fonamental per a aquest aprenentatge. Ja fa temps que se sap que:

Lnica i ms important activitat per construir la comprensi i les habilitats essencials

per lxit en laprenentatge de la lectura sembla que s llegir en veu alta als infants
(IRA, 1998).6

s imprescindible el modelatge del mestre per ensenyar als alumnes qu fan els lectors
experts per llegir amb fludesa.
Aix es pot fer en certs moments, llegint un text als alumnes, amb expressivitat i bona
entonaci, i posant veu al seu pensament i explicitant les estratgies que utilitza:
M: Veieu? Ara maturo perqu hi ha un punt. Aprofito les comes per respirar i agafar una mica
daire. Llegeixo com si recits un poema, com si cants, perqu penso que aix se mentn millor.
De tant en tant aixeco una mica el paper de la vista i us miro perqu crec que aix connecteu
millor amb el que llegeixo.

El model lector daltres alumnes

Escoltar llegir els companys i, sobretot, alumnes ms grans, tamb pot contribuir a
laprenentatge de la fludesa lectora. En tots els casos, en lectures que prviament shan
preparat adequadament (vegeu dossier de lectura expressiva del taller AIL) i en
5
Departament dEnsenyament. Decret 142/2007. Article 8.
6
International Reading Association i National Association for the Education of Young Children (1998): Learning to
Read and Write. Developmentally Appropriate Practices for Young Children. The Reading Teacher, vol 52, 2, 193-
216.

7
situacions autnticament comunicatives: lectura dactes dassemblees, de
correspondncia rebuda, de notcies, de poemes, dendevinalles...

Altres models lectors

A la xarxa hi ha disponibles, tamb, diversos materials que ofereixen un bon model de
fludesa lectora (recursos digitals i contes amb udio) que els alumnes poden utilitzar de
forma autnoma (vegeu els Annexos).

3.2. LA LECTURA EXPRESSIVA

Per efectuar una lectura expressiva cal tenir una bona fludesa lectora: correcci en la
descodificaci i pronncia adequades, ritme i bona entonaci, volum de veu adequat i
control postural.

La lectura en veu alta s una de les activitats densenyament-aprenentatge que ms pot

influir a lhora de definir lautoconcepte lector dels alumnes i la seva imatge. Per tant
cal cuidar molt la preparaci daquestes lectures:

a) La tria adequada del text (tant en contingut com en dificultats).

b) La preparaci: llegir-lo en silenci, assegurar-ne la comprensi, subratllar les
paraules difcils (les que no coneixen, les que els presenten dificultats de lectura),
fixar-se en la puntuaci (punts i seguits per al fraseig i daltres per a lentonaci i
ritme), efectuar anotacions al marge relacionades amb lentonaci i lexpressivitat,
si cal; vocalitzar (llegir el text amb un llapis a la boca, fent lesfor que sentengui,
per exemple), jugar amb la intensitat de la veu i assajar-lo en veu alta davant
dalg7(vegeu dossier de lectura expressiva del taller AIL).

3.3. LA RELECTURA DE TEXTOS CONEGUTS

La relectura de textos en els primers cursos deducaci primria tamb pot permetre la
millora de la fludesa lectora. En aquesta situaci, els alumnes, en conixer perfectament
el text, podran sentir-se ms segurs per encarar-se a les dificultats de la lectura i, tamb,
ms motivats per llegir.

Es tracta duna activitat motivadora perqu dna seguretat a laprenent. Com que lalumne
ja coneix el significat del text, se centra en la mecnica i en la fludesa, posa en prctica
estratgies de descodificaci, sautoregula, i aprofundeix en la comprensi del text.8

7
Vegeu dossier La lectura expressiva dels tallers AIL2, AIL4 i AIL5.
8
DEPARTAMENT DENSENYAMENT (2013). Op.cit.

8
Els textos que ja shan llegit i compartit en grup permeten als alumnes fer aquestes
relectures amb la seguretat que ja en controlen el significat global i, per tant, poden
centrar latenci en la descodificaci i posar en prctica les estratgies compartides
prviament.

Materials
Els textos per fer relectures haurien de caracteritzar-se per ser:

Breus i adaptats al nivell lector dels alumnes, per una mica per damunt de les
seves possibilitats, ja que sn textos que shan treballat prviament i els alumnes hi
poden accedir amb ajuda.
Reals i significatius, acompanyats dimatges, que utilitzin llenguatge expressiu:
publicacions de literatura infantil, endevinalles, embarbussaments, acudits, petites
obres de teatre.
Previsibles, s a dir, que permetin als alumnes fer anticipacions. Que tinguin un
llenguatge que faciliti el fraseig i la lectura expressiva (un text s previsible per a un
nen quan la major part de paraules que hi apareixen formen part del seu univers de
coneixement lingstic).
Coneguts pels alumnes, llegits i compartits prviament.

Es poden tenir els textos que shan treballat en gran grup disposats a laula, a labast
dels infants (penjats a la seva altura, en armaris de laula, en penjadors...), en llibres
gegants...
Aquests textos poden ser de tipologies diverses: cartells, poemes, endevinalles,
rodolins, contes breus, etc.

9
Modalitats de relectura
Cal evitar que lactivitat de relectura es converteixi en una prctica montona i avorrida, i
que provoqui lefecte contrari al desitjat. Per aix cal dissenyar activitats que incloguin la
relectura i que siguin significatives i comunicatives per als alumnes.
Algunes podrien ser:
Fer relectures dun text per sser representat (un poema, una obra curta, un
conte popular...). Aquesta activitat millora tant la velocitat lectora com la prosdia
del text.
Practicar relectures amb micrfons dordinador (es pot fer per parelles, i a partir
del model lector del mestre; desprs de practicar el text diversos cops, es pot
llegir davant dels altres companys, talment com si sestigus enregistrant un
programa de rdio).
Practicar relectures amb daus.
En grups de sis, es demana que cada alumne pensi quina veu fingida podria
utilitzar per a la relectura dun text curt que li han donat (veu dogre, de follet...).
Sassigna un daquests textos i veus a cada nmero del dau.
Cada alumne llegeix el seu text tres cops, i un dells tira el dau. Lalumne a qui
correspon el nmero que ha sortit llegeix el seu text amb la veu que ha escollit.
En petit grup, els alumnes escullen un text per sser llegit, i sen reparteixen els
fragments.
Rellegir un text en parella: un alumne llegeix un fragment, laltre un altre.

Relectura individual davant del grup Relectura collectiva

10
 (imatges de lEscola Prat de la Manta, de lHospitalet de Llobregat)

Teatre llegit
Enregistraments de relectures
(Escola La Farigola del Clot)
(Escola Sant Jordi, Lleida)

Un exemple dactivitat de relectura per a alumnes que encara no descodifiquen

Aquesta s una proposta de lEscola Lavnia de Barcelona, recollida a la web Aprendre
textos.9
Es tracta duna activitat de reproducci dun text conegut per a ser enregistrat. Per
aix, s una activitat que permet preparar lexpressi oral dels nens, ja que les seves
veus seran enregistrades, quedaran fixades a la gravaci i aix s un motiu per fer un
treball de preparaci. Fent mfasi no tan sols en la recuperaci i reconstrucci del
contingut sin tamb en les mateixes paraules i expressions del conte. Aquesta
voluntat de llenguatge literal ajuda el nen a produir estructures i formes que en altres
contextos dexpressi oral no apareixerien. La gravaci de contes llegits pels nens
suposa un treball previ de reexplicaci del conte que es reprodueix.
Per fer aquest tipus dactivitat la mestra pot llegir en veu alta una pgina del llibre i
convidar els nens a reproduir el text que acaben de sentir.
Poden fer unes quantes proves abans denregistrar en una gravadora la seva producci
del fragment. Un cop feta la gravaci, la poden tornar a sentir i entre tots corregir all
que fa falta perqu el text sigui cohesionat i coherent.

9
<http://aprendretextos.com/index.php?page=shop.product_details&flypage=flypage.tpl&product_id=27&category_id=7&optio
n=com_virtuemart&Itemid=98&lang=ca> [Consulta: 13 de desembre de 2013]

11
3.4. LA LECTURA ASSISTIDA
s una estratgia que tamb ajuda els alumnes a millorar la fludesa lectora.
Consisteix en la mena de lectura que va fent un lector mentre simultniament rep
suport, en escoltar la lectura que est fent del mateix text un altre lector ms expert.10
Es pot fer de diferents maneres:
Lectura coral: el mestre llegeix en veu alta amb els alumnes, alhora que va
assenyalant el que va llegint.
Lectura amb eco: el mestre llegeix una frase i els alumnes la repeteixen.
Lectura per parelles. s convenient que un dels dos lectors sigui ms expert que
laltre.
Primer, el lector expert llegeix el text, amb bona fludesa; desprs llegeixen alhora, el
lector expert ajusta la seva lectura al ritme de laltre. Quan lalumne menys expert se
sent prou segur, fa un senyal i laltre abandona la lectura, i segueix llegint tot sol. Si
en algun moment es troba alguna dificultat, laltre lector pren la iniciativa i continua la
lectura.
Un apunt necessari: el procediment de torn de lectura (un lector del grup llegeix en veu
alta un text que la resta est llegint en silenci), tot i ser el procediment ms utilitzat a les
aules, sembla que no fa millorar la fludesa lectora dels alumnes. Els experts ho
expliquen per lnsia amb qu els lectors amb menys fludesa esperen el seu torn (sense
estar atents a les altres lectures) i pels materials que acostumen a utilitzar-se (poc
motivadors, poc connectats amb la realitat, freqentment el llibre de text).11

3.5. ACTIVITATS DENTRENAMENT LECTOR

Lentrenament lector s la prctica regular de sries dexercicis dentrenament visual,
de gimnstica ocular i de treball de memria a curt i llarg termini. Uns exercicis que
faciliten la fixaci ocular en el text i la seva retenci en la memria.
Les sries dactivitats dentrenament lector poden ser una bona ajuda, si no es
plantegen com un treball rutinari dins lhorari lectiu. Altrament, si es desenvolupen amb
modelatge del mestre i en un ambient de joc poden contribuir a la millora de la fludesa
lectora, ja que suposen progrs en aspectes fonamentals.
Lectura per la via lxica
Agilitat visual
Ampliaci del camp visual
Memria
10
CALERO, A. La lectura assistida mejora la fluidez y la comprensin lectora. [En lnia] <http://comprension-lectora.org/la-
lectura-repetida-una-estrategia-de-aprendizaje-temprano-de-la-fluidez-lectora/> [Consulta: 13 de desembre de 2013]
11
CALERO, A. La lectura asistida mejora la fluidez y la comprensin lectora. Op. cit.

12
El desenvolupament daquestes activitats podr efectuar-se amb varietat de materials de
lectura: textos que volem llegir, llistes i tota mena de textos o materials especfics.

Tipus dactivitats

a. Activitats dagilitat visual

El cangur: Un lector llegeix una paraula, les dues segents no i la que fa 4, la 7, la
10...

El Roc estimava els llibres. Li agradava llegir tot sol o seure al costat
del seu mestre, el petit canari, mentre li llegia en veu alta.

Al Roc fins i tot lencantava lolor dels llibres. En obrir un nou llibre,
sentia lolor dun lloc on encara no havia estat, com si fos un amic
desconegut.

Dos lectors davant dun text llegeixen dues paraules cadascun.

Lescala. Lectura de la primera o lltima paraula dels versos dun poema de dalt
a baix.
Ping-pong. Lectura de la primera i lltima paraula dels versos dun poema.
Llegir un text del qual shan tret una srie de paraules, que es troben a la
pissarra en filera.
Reconeixement, amb temps controlat, de petits textos (ttols de contes,
titulars de notcies, endevinalles).
b. Activitats per fomentar la percepci global de la paraula:

Reconstruir paraules a les quals els falta alguna lletra (millor comenar per una
noms).

Reconstruir paraules que han perdut les vocals (des de noms una vocal, fins a
totes les vocals).
Reconstruir paraules partides (representades per la part superior).

BICICLETA

13
 Reconstruir frases i/o oracions partides (representades per la part superior).
Reconstruir frases a les quals manca alguna paraula.
Reconstruir paraules que tenen les sllabes desordenades.
Reconstruir paraules que han estat partides cada dues lletres (no per sllabes) i
desordenades.

A FA BU ND

Reconstruir paraules que tenen totes les lletres desordenades.

Reconstruir paraules a partir d'una part significativa:

XEMENEIA

Reconstruir paraules relacionant les dues parts de les paraules que han estat
tallades".
Reconstruir un pargraf al qual manca alguna paraula.
Joc del penjat.
Sopa de lletres.
Construir el mxim de paraules amb les lletres desordenades d'una paraula o de
lletres aconseguides a latzar (daus de lletres).

14
 Lectura de la primera o de lltima paraula dels versos dun poema de dalt a baix.
Llegir un text al qual manquen algunes lletres.
Localitzar rpidament paraules dins duna circular, un poema, una endevinalla.
Llegir una paraula s i una paraula no.
Buscar paraules repetides en dues llistes.

c. Activitats per despertar l'atenci visual:

Localitzar rpidament paraules dins dun pargraf.

Identificar informacions o dades en una llista, en una taula de doble entrada.
Identificar la paraula que encapala un grup de paraules (quan totes les paraules
tenen un significat conegut i escriptura ben diferenciada).
Identificar la paraula que encapala un grup de paraules (quan no cal que totes
les paraules siguin conegudes ni reals, i presenten una escriptura molt semblant
entre elles).
Discriminar les paraules que no sn idntiques.
Comptar quantes vegades surten determinats mots en una llista o per columnes.
Trobar quines paraules d'una llista sn en una altra.
Identificar un grup de lletres o nmeros entre diferents grups.
Identificar lletres o paraules determinades d'un text (paraules repetides o que
compleixen una caracterstica).
Jocs de cercar errors i diferncies.
Desxifrar missatges codificats, a partir d'un codi donat.
Jocs datenci visual (nhi ha diversos al mercat).

15
d. Activitats per a lampliaci del camp visual:
Llegir textos amb un mnim de fixacions.
Llegir dos o tres o quatre columnes duna paraula fent una sola fixaci.
Llegir pirmides (la primera fila un mot, la segona fila dos mots, la tercera fila tres
mots) fent una sola fixaci; tamb amb un sol mot i anar augmentat el nombre de
sllabes).

S
SOL
CASA
CADIRA
BICICLETA
Llegir frases cada cop ms llargues mostrant-les poc temps.
Discriminar amb una sola fixaci les paraules no iguals duna doble o triple
columna.

e. Activitats per delimitar la zona de lectura:

Tira de cartolina. Sobretot als inicis del procs de descodificaci, a les primeres
lnies de paraules, oracions i textos, alguns alumnes necessiten utilitzar un ajut
per no perdres: una tira de cartolina collocada a sota de la lnia que estan
llegint els ajuda a no saltar-se cap lnia. Caldr evitar-ne ls massa perllongat en
el temps.
Objecte referent fix al lateral esquerre. Altres alumnes necessiten collocar un
objecte referent a la part esquerra del full (una fusteta, un ninotet, etc.) per tal
d'integrar la necessitat de descodificar d'esquerra a dreta.
El bot mgic". Alguns alumnes, quan comencen a llegir sllabes directes
(consonant+vocal) i sllabes indirectes (vocal+consonant) de manera combinada,
tenen veritables problemes per descodificar en cada ocasi la sllaba en l'ordre
correcte. Una tcnica s utilitzar el bot mgic, que s una senzilla fitxa de parxs
que es colloca a la part inferior del full; quan el nen dubta, l'agafa i el colloca a
sota de la primera lletra (en funci de l'objecte referent de l'esquerra si no t clar
quina s la primera lletra). El fet de tenir el botonet a sota lajuda a centrar tota
latenci en la primera lletra i el fa capa d'aconseguir llegir en l'ordre correcte.
El regle transparent. s preferible al dit de lalumne, perqu no limita el lloc on
sha de mirar. No dificulta el reconeixement global de les paraules per la via
lxica, ni lampliaci del camp visual; permet fer anticipacions i disminuir el
nombre de fixacions oculars.

16
3.6. ACTIVITATS SISTEMATITZADES CONTEXTUALITZADES EN EL
TREBALL DE LES LECTURES
Una manera de contextualitzar aquest tipus dactivitats que hem descrit a lapartat
anterior podria ser incloure-les de manera sistemtica en les activitats de comprensi
lectora que treballem a la classe. Daquesta manera, abans i desprs de la lectura es
poden fer petites activitats per ajudar a millorar la rapidesa en la descodificaci;
aquestes activitats haurien de ser breus, i mai no han de convertir-se en una bateria
llarga de preguntes que puguin fer perdre linters per la lectura (vegeu-ne dos
exemples a lAnnex 1).

4. LAVALUACI DE LA FLUDESA
Quan volem avaluar la fludesa lectora dels alumnes no haurem de caure en el parany
de quedar-nos noms amb la velocitat lectora. Recuperem el que hem dit a lApartat 1
sobre els seus components:

Reconeixement de mots i descodificaci sense errades.

Llenguatge natural: en ritme i en expressi.
Velocitat (adequada a lexpressivitat).
Fraseig i pauses pertinents.
mfasi en la lectura de determinades paraules.
Varietat de tons de veu en funci dels signes de puntuaci.

Shauria de sospesar quins instruments davaluaci sn ms adients per a cadascun

daquests aspectes. Alguns daquests aspectes es poden avaluar amb proves
estandarditzades, com ara la precisi en la descodificaci i la velocitat; daltres sn
susceptibles dsser avaluats mitjanant lobservaci i lautoavaluaci dels alumnes (s
de rbriques i pautes dobservaci i dautoavaluaci).

La precisi en la descodificaci
Per avaluar la correcci o precisi lectora cal tenir en compte les errades que solen
cometre els lectors:
ometre o afegir lletres, sllabes o paraules
interpretar malament una grafia
sonoritzar lletres mudes
repetir sllabes o paraules
Escoltant llegir els alumnes i observant el tipus derrades que fan, podem obtenir
informaci sobre quins sn els aspectes que els cal millorar.
Existeixen proves estandarditzades per avaluar-la, com el TALEC (Test danlisi de
lectura i escriptura en catal)12 i les Proves psicopedaggiques daprenentatges
instrumentals,13 de R. Canals, que, basades en les proves Gal, avaluen la rapidesa
lectora combinada amb la correcci.

12
CERVERA, M. et al. TALEC: Test danlisi de lectura i escriptura en catal. Antonio Machado.
13
CANALS, R. Proves psicopedaggiques daprenentatges instrumentals. Onda, 1988.

17
La velocitat

La velocitat lectora s el resultat del domini de les habilitats de comprensi i de

descodificaci; aquesta dependr de si es tracta duna lectura oral o silenciosa, de si
est preparada prviament o no, de la tipologia de materials de lectura, de si es fa sol,
davant del mestre o davant dels companys; i tamb de si se sap que sest controlant la
velocitat.

Caldria, per tant, prendre decisions descola a lhora davaluar-la, respecte a com
savaluar i amb quins materials:

Text conegut o desconegut

Tipus de text: narratiu o informatiu
Amb preparaci prvia o sense
Lectura davant del mestre o de tot el grup classe
Qui administra la prova: el tutor/a o una mateixa persona a tota lescola

Aquestes sn algunes dades de velocitat lectora (en paraules per minut) que proposen
alguns autors14 (orientatives):
Curs Primer Segon
Autors
Gal 24 60
Recasens (lectura silenciosa) 60
Simon 50
MEC 50 60

Nota: Es dna valor de mot a tota lletra o grup de lletres grficament isolat. Noms es tenen en compte els
15
mots ben llegits. Les formes apostrofades i amb guionet es compten com un sol mot.

Existeixen proves elaborades amb barems per mesurar-la, com les Proves
psicopedaggiques daprenentatges instrumentals16, de Ramon Canals (1988).

14
MALLART, J. (1994): Exercitaci i avaluaci de la lectura, a la manera dAlexandre Gal. Escola Catalana,
nm.315.
15
GAL, A. La mesura objectiva del treball escolar. Barcelona: Eumo Editorial/ Diputaci de Barcelona, 1984.
16
CANALS, R. Op.cit.

18
Tant CANALS (op. cit) com CATAL17 fan les segents indicacions a lhora de computar
els errors:

Es computaran com a errors les alteracions que afectin fonticament la paraula:

- Canvi de so voclic o consonntic
- Transposici de lletres o sllabes
- Omissi de lletres, sllabes o paraules
- Addici de lletres, sllabes o paraules
Es computar una errada per cada alteraci. Cal tendir a agrupar les alteracions:
una sllaba alterada s un error, no un per cada lletra.
No es computaran com a errors, tot i que sanotaran en la plantilla:
- Les repeticions o rectificacions de paraules o sllabes degudes a la
inseguretat en llegir.
- La mala accentuaci de les paraules.
- La dificultat de pronunciar algun so determinat, a causa de problemes
articulatoris.
- Els enganxaments i trencaments de mots.
Del nombre total de paraules llegides en un minut, es restar el nombre de
paraules mal llegides.
Aquesta xifra ser el nombre de paraules correctes per minut que llegeix
lalumne.
CATAL (op. cit.) afegeix la segent taula de qualitat de la lectura:

17
CATAL, G. Adaptaci de les proves de rapidesa lectora dAlexandre Gal: normes daplicaci i correcci de la
prova de rapidesa lectora. [En lnia] <http://www.acpo.cat/contenido.php?id=2> [Consulta: 3 de febrer de 2014]

19
La prosdia

s evident que daquest aspecte se nhauria de fer una avaluaci qualitativa, que podria
ser a travs de lobservaci del mestre i mitjanant lautoavaluaci dels alumnes.
Durant la lectura dun text, el mestre pot escoltar el fraseig que fa lalumne, ladequaci
de la velocitat al text, les corbes dentonaci, lmfasi que posa en la lectura de
determinades paraules i la varietat de tons de veu en funci de la puntuaci. Disposar
duna pauta dobservaci (acordada al centre) pot ajudar a fixar latenci en els aspectes
que es determinin per a cada cicle/nivell.

Els alumnes tamb poden utilitzar una pauta dautoavaluaci, prviament pactada, on
poden anotar la percepci sobre la seva prpia fludesa lectora.

Exemple de pauta del portafolis de lectura de CM (Departament dEnsenyament)

Les rbriques podrien ser tamb un bon instrument per avaluar aquest aspecte, per a
ls tant del mestre com dels alumnes; en el cas que sutilitzessin amb els alumnes, el
ms profits seria que selaboressin conjuntament amb ells, desprs dhaver parlat molt
sobre com hauria de ser una lectura fluda.

Sn una eina molt completa perqu permeten als alumnes saber amb antelaci quines
sn les qualitats que ha de tenir la lectura, i veure levoluci dun determinat criteri, i
laven que sen fa. Per elaborar-les amb ells es podrien seguir aquestes passes:18

Arribar a un acord amb els alumnes sobre quines caracterstiques ha de tenir una
lectura fluda de qualitat.
Extreuren els criteris davaluaci clau.
Acordar els diferents nivells de consecuci de cada criteri, en llenguatge
dalumne.
Fer-ne una revisi de conjunt.

A continuaci presentem alguns exemples de rbriques de lectura expressiva.

18
A partir de PANADERO, E. Rbricas y su uso. [En lnia]
<http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/ed874b21-e4d5-4c4a-ba15-
772fa2f24a7c/presentacio%20panadero.pdf> [Consulta: 16 de desembre de 2013]

20
 Exemple per a cicle inicial19 (prosdia)

Escriu el nom del teu company i acoloreix les caselles on consideris que se situa cada criteri

CRITERIS QUE
TINC EN
COMPTE

EXPRESSI
_____________
Canvia el to de veu
quan s necessari i
fa les pauses quan
es troba un punt o
una coma.

RITME
_____________

Llegeix a un ritme
adequat, ni molt
rpid ni molt lent.

PARAULES
_____________

Llegeix les
paraules
correctament i no
sentrebanca.

COMPRENSI
_____________

Comprn el que
llegeix.

19
CALERO, A.< http://comprension-lectora.org/un-cronometro-o-mejor-una-rubrica-para-medir-la-fluidez-lectora/> [Consulta:
19 de desembre de 2013]

21
 Exemple per a primria20

Alumne: ______________________________________________________

Text llegit: _______________________________________

Observador: _____________________________________________

Data: ____________ Nivell de lectura anterior: ____________________

Nivell de lectura assolit: __________________

INDICADORS Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1

(Avanat) (Aprenent) (Novell)

s capa dexpressar els Tot i que fa una lectura Fa una lectura montona,
sentiments que transmet el montona, intenta donar neutra, poc expressiva i
Adequaci del to i text duna manera correcta i forma (mfasi) a all que confon exclamacions i
respecta ls llegeix i ser expressiu interrogacions. Sembla una
lectura expressiva dexclamacions i respectant gaireb sempre veu digitalitzada, sense
interrogacions. les exclamacions i les emoci ni sentiment.
interrogacions.

Se lentn fora, per en

Quan llegeix se lentn
Correcci algun moment no pronuncia No se lentn quan llegeix.
perfectament.
duna manera clara.

De vegades se li oblida i no
s dels signes de No respecta els signes de
Respecta tots els signes de fa correctament alguna
puntuaci pel que fa a les
puntuaci puntuaci del text. pausa necessria per a una
pauses necessries.
correcta lectura del text.

Fraseig La lectura s molt fluda Les oracions curtes no En algunes paraules

independentment de si les presenten cap problema, sentrebanca i en les frases
frases o paraules sn per en les ms llargues la se salta alguna paraula (se
curtes o llargues. Llegeix lectura no s tan fluida i la menja). En algun canvi
amb correcci. sentrebanca. de lnia es perd.

Ritme de lectura Rpid, fluid i clar. Rpid i fora fluid i fora s fora lent. Llegeix molt a
clar. poc a poc.

20
DEPARTAMENT DENSENYAMENT. Portafolis de lectura. Generalitat de Catalunya.

22
Les habilitats metacognitives

La capacitat de reflexionar sobre la seva lectura, sobre com llegeixen i quines

estratgies utilitzen per llegir b, i la possibilitat de fixar-se un objectiu de millora fan que
els alumnes simpliquin ms en laprenentatge de la lectura i, consegentment, millorin la
competncia lectora.

Ls de referents daula per preparar-se la lectura i de les rbriques per comprovar el

propi procs els pot ajudar a millorar la fludesa.

Exemple de referent daula, extret del Portafolis de lectura del Departament dEnsenyament.

23
5. ANNEXOS

ANNEX 1
Exemple 1: Activitats de descodificaci que es poden treballar abans i desprs
duna lectura collectiva quan lalumne est adquirint el codi

Tipus de text: cartell del Circ Raluy.

Agrupament: gran grup i individual o parelles.

Abans de llegir

Tots els alumnes tenen la cpia del cartell (tamb es pot fer per parelles). El cartell est
projectat a la pantalla.

On trobem paraules? Hi ha nmeros? On?

Sense llegir, noms mirant, alg sap trobar el ttol? Per qu ho penseu?
Comprovem-ho (descodifiquem la paraula circ).
Quines lletres coneixeu? Com sonen?
La primera lletra, alg la t al seu nom? La tenim en algun rtol? (la busquem al
referent). Quin dibuix hi tenim? Com sona? [s] (la fem tots; podem fer
observacions sobre els trets fontics que la caracteritzen). Qui sap alguna altra
paraula que porti aquest so?
Desprs hi ha la [i]. Qu hi posa?
Busquem en el cartell si trobem alguna paraula repetida (Raluy).

Desprs de llegir

On posa Circ? i saltimbanqui? Quina altra paraula comenava com

saltimbanqui?
Jugarem al penjat. Jo em pensar una paraula que surt al cartell i en posar la
primera lletra, a veure si endevineu quina s.

24
Imatge de:

http://3.bp.blogspot.com/_haV9L05_31g/TQtKHSAQA2I/AAAAAAAA1ek/IcVEEbKEGFs/s1600/cartel1959-151.jpg

25
Exemple 2: Activitats de descodificaci que es poden treballar abans i desprs
duna lectura collectiva quan lalumne ja domina el codi

Tipus de text: expositiu (Medi 3r, La Galera).

Agrupament: gran grup i individual.

Abans de llegir

Aix, sense llegir-lo, quin tipus de text deu ser?

Quants pargrafs t aquest text?
Hi ha alguna paraula que destaqui en negreta?
Hi ha alguna paraula que es repeteixi diversos cops? (ciutats, moltes)
Digueu tres paraules que cregueu que poden sortir en aquest text? (en fem la
llista a la pissarra). Doncs ara, com si escombrssiu el text amb la mirada, com
si lestigussiu escanejant, busqueu-les de pressa, sense llegir el text, i quan les
trobeu encercleu-les.

Desprs de llegir

Ara us projectar un pargraf del text a la pissarra. Algunes paraules han marxat i
les teniu, desendreades, a la columna del costat. Llegiu el text i aneu afegint
oralment la paraula que hi manca.

26
27
 ANNEX 2

Recurs Descripci

Contes SPC

Lectura i audici de contes amb exercicis de comprensi.

www.edu365.cat/primari/contes/contes_spc

Recull de contes interactius per llegir, escoltar i fer activitats de

comprensi de la lectura.

www.edu365.cat/primaria/contes/contesweb/index.htm

Recull de poemes interactius que es presenten en 4 blocs de 10

poemes (poemes bestials, poemes naturals, poemes de Nadal i
poemes bonssims). Tots ells es presenten escrits en lletra de pal i
lletra lligada i amb la possibilitat descoltar-los en udio. Tamb
inclou un diccionari dels mots que poden generar dubte.

www.edu365.cat/infantil/poesia/portada.htm

Web dendevinalles per a nens i nenes: La web consta de 4 blocs

dendevinalles agrupades segons diferents graus de dificultat
(debutants, prudents, agosarats i experts). Totes elles es presenten
en lletra de pal i lletra dimpremta i amb la possibilitat descoltar-les
en udio. Tamb inclou orientacions interactives per mitj de pistes
per trobar la resposta a les endevinalles.

www.edu365.cat/infantil/endevinalles/portada.htm

28
Recurs Descripci

Contes recollits a JClic amb la lectura, laudici i exercicis de

comprensi. Estan classificats per nivells (EI i Primria).

http://clic.xtec.cat/db/listact_ca.jsp?lang=ca&ordre=0&desc=1&fro
m=1&area=lleng&idioma=ca&nivell=INF&text_titol=&text_aut=&te
xt_desc=conte&num=25

La Caputxeta Vermella

Conte interactiu enregistrat amb una lectura expressiva. Ludio no

recull el text que acompanya cada imatge, sin que reprodueix el dileg
dels personatges. Sactiva a larrossegar el personatge damunt de
lescena. Permet a lalumne reproduir la situaci comunicativa i
ordenar la seqncia dintervenci dels personatges.

http://www.edu365.cat/primaria/caputxeta/portada.html

Biblioteca de contes Es presenten dues versions de cada conte, una amb locuci i text i una
per a tots altra amb locuci, text i smbols SPC (Sistema Pictogrfic de
Comunicaci). Aix el poden compartir nens i nenes amb dificultats
diverses.

http://bibliotecacontes.wikispaces.com

http://www.super3.cat/unamadecontes/inici/contes

Web del programa de TV3 on es troben contes explicats oralment i

illustrats amb diferents tcniques, en format vdeo. Es poden cercar per
ttol, per origen geogrfic, per categoria, per tcnica dillustraci i per
personatge.

Editorial Combel. Collecci El cavall volador clssic.

Collecci de contes clssics amb enregistrament dels textos en udio.

Cada llibre cont quatre contes clssics acompanyats dun CD amb la
narraci dramatitzada.

29
Recurs Descripci

Els llibres es classifiquen en tres sries: Pas, Trot i Galop.

Collecci de contes amb lobjectiu de preservar la llengua a la Catalunya

Nord. Els contes estan penjats a la web, i disposen dun llibret maquetat
amb el text i les imatges, aix com lenregistrament en MP3 de la lectura
del conte. Tamb inclouen canons vinculades als temes del conte.

En aquesta collecci han participat escriptors amb un ampli ventall

dobres publicades per a la literatura infantil i juvenil, aix com actors
coneguts, que shan encarregat dels enregistraments (trobareu a la web
fotos dells en el moment de lenregistrament:
http://www.espaibressola.cat/)

Leditorial Susaeta disposa de diferents llibres amb el suport de la lectura

en un CD: Contes populars catalans, Contes clssics, Nadales, i El ti de
Nadal i altres canons, entre daltres.

Publicacions de lAbadia de Montserrat tamb disposa de llibres de

poemes, canons i contes acompanyats dun CD.

Collecci de contes clssics amb CD de lEditorial Peralt Montagut.

Pgina web que permet introduir un text escrit i que apareguin les
paraules a una velocitat determinada (es pot modificar al gust). Es pot
variar tamb la mida i el color de la font.

Molt til per afavorir la millora de la fludesa lectora i la lectura de

paraules per la via lxica.

http://www.xtec.cat/~xaltesa/

Web Karaoke en catal, amb canons populars i tamb actuals. Es pot

cercar per diversos camps: ttol, grup musical, populars...

Molt adequada i divertida per a totes les edats.

30
6. GLOSSARI
Descodificaci: habilitat per oralitzar una paraula escrita.

Fludesa: habilitat per llegir un text amb la rapidesa, la correcci i lentonaci

adequades. Implica bona mecnica lectora (lectura seguida, sense interrupcions, ni
dubtes ni vacillacions). [...] Tot i que la fludesa lectora es manifesta en la lectura en veu
alta, s inherent a la lectura autnoma i silenciosa.21

Fraseig: expansi dels lmits de la capacitat de reconeixement de paraules, per centrar-

se en segments sintctics i semntics ms amplis que les mateixes paraules per
comprendre. Segmentaci dun text en unitats sintctiques (frases) de significat (segons
Calero).22

Precisi lectora: reconeixement de mots escrits i descodificaci sense errades (tamb

sen pot dir correcci lectora, mecnica lectora, descodificaci correcta).

Prosdia: llegir amb expressi, entonaci correcta, adequaci del ritme i fraseig.

Velocitat lectora: rapidesa lectora.

21
DECRET 142/2007, de 26 de juny.
22
CALERO, A. <http://comprension-lectora.org/fluidez-lectora-y-conciencia-sintactica-de-la-frase/> [Consulta: 19 de
desembre de 2013]

31
7. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
CALERO, A. La lectura assistida mejora la fluidez y la comprensin lectora. [En lnia]
<http://comprension-lectora.org/la-lectura-repetida-una-estrategia-de-aprendizaje-temprano-de-
la-fluidez-lectora/> [Consulta: 13 de desembre de 2013]
CALERO, A. Prcticas de aprendizaje temprano de la fluidez lectora [En lnia]
<http://comprension-lectora.org/la-lectura-repetida-una-estrategia-de-aprendizaje-temprano-de-
la-fluidez-lectora/> [Consulta: 13 de desembre de 2013

CATAL, G. Adaptaci de les proves de rapidesa lectora dAlexandre Gal: normes daplicaci i
correcci de la prova de rapidesa lectora. [En lnia] <http://www.acpo.cat/contenido.php?id=2>
[Consulta: 3 de febrer de 2014]

DEPARTAMENT DENSENYAMENT. Competncies bsiques de lmbit lingstic. Llengua

catalana i llengua castellana. Identificaci i desplegament a leducaci primria. Generalitat de
Catalunya. [En lnia]
<http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/Compet
encies_basiques/competencies_llengua_primaria.pdf> [Consulta: 10 de desembre de 2013]

DEPARTAMENT DENSENYAMENT. La lectura en un centre educatiu. Maig de 2013. [En lnia]

<http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4fcb7f08-acc8-43ad-b1bf
5f303ec82902/lectura_centre_educatiu.pdf> [Consulta: 10 de desembre de 2013]

GAL, A. La mesura objectiva del treball escolar. Barcelona: Eumo Editorial/ Diputaci de
Barcelona, 1984.

HUDSON, R.F.; H.B. LANE,; C. PAIGE. Reading fluency assessment and instruction: What,
why, and how?. The Reading Teacher, Vol. 58 (2005), nm. 8. [En lnia] <
http://www.fcrr.org/publications/publicationspdffiles/hudson_lane_pullen_readingfluency_2005.pd
f> [Consulta: 16 de desembre de 2013]

MALLART, J. (1994): Exercitaci i avaluaci de la lectura, a la manera dAlexandre Gal.

Escola Catalana, 315.

PREZ GONZLEZ, J. Es tan importante la fluidez lectora?. Literatura infantil y juvenil,

nm.223, p.27-27. [En lnia] <http://www.centrocp.com/es-tan-importante-la-fluidez-lectora/>
[Consulta: 10 de desembre de 2013]

QUERALT, E. Llegir, ms enll de les lletres. Lleida: Pags Editors, 2012.

Aprendre textos.
<http://aprendretextos.com/index.php?page=shop.product_details&flypage=flypage.tpl&product_i
d=27&category_id=7&option=com_virtuemart&Itemid=98&lang=ca> [Consulta: 13 de desembre
de 2013]

32