Ajut A Estudi

IES SON PACS Pgina 1 de 51
TAJUDAM A ESTUDIAR!
T'ajudam a estudiar Rev: 2/010210 - orientadora Validat CQ, ddmmaa

Departament d'Orientaci Curs 09-10
CREAR HBITS PER A MILLORAR LAPRENENTATGE: ACONSEGUIR

UN HBIT DESTUDI
Ens plantejam inicialment un seguit de qestions sobre lhbit destudi a casa:
A) A on estudio?
B) Quan estudio?
C) Com estudio?
D) Qu estudio?
A) A ON ESTUDIO? EL LLOC DESTUDI A CASA.
Quan vull estudiar

he de cercar un lloc
a casa o a
OBJECTIUS:
1. Informar els/les alumnes sobre les condicions ambientals que afavoreixen lestudi.
2. Facilitar/Provocar que els/les alumnes reflexionin sobre la seva prpia situaci ambiental a casa i
descobreixin la importncia de disposar dunes condicions mnimes destudi.
DESCRIPCIONS DE LES TASQUES A FER:
1. El/la tutor/a comentar a lalumnat la necessitat de tenir a casa unes condicions ambientals destudi
correctes: taula, illuminaci, cadira, silenci, etc.
2. Cada alumne respondr a la relaci de preguntes de reflexi
3. A partir de les orientacions rebudes, cada alumne far les seves prpies millores quant a lambient
destudi.
4. A partir duna imatge (cas real), assenyalareu errades duna situaci destudi concreta.
5. Arran daquesta proposta de treball, el/la tutor/a organitzar un colloqui general amb el grup i
assenyalar la necessitat dadequar al mxim possible lambient destudi.
Exercici prctic 1: PREGUNTES SOBRE LAMBIENT DESTUDI A LA LLAR:
Llegeix detingudament els punts de reflexi segents i analitza lambient destudi a casa:
1. Tens sobre la taula coses que et distreuen? (diversos objectes, revistes,
diaris,...)...........................................................................................................................................
2. Acostumes a tenir a la m els llibres i els escrits destudi quan et poses a
treballar?..........................................................................................................................................
3. Tasseus a una cadira de respatller?
.........................................................................................................................................................
4. Poses el cos recte quan treballes? ................ La posici del paper s vertical?........................ Si no s
aix, com asseus a la cadira?............................................................................................
5. Procures treballar amb llum natural?
.........................................................................................................................................................
6. Utilitzes el llum directe de sobre la taula, i alhora, el llum central de lhabitaci?

.........................................................................................................................................................
7. Veus TV quan treballes?...........................................

8. Escoltes programes de rdio mentre estudies?...................................
9. Treballes sempre al mateix lloc? A on?
.........................................................................................................................................................
10. Quina roba duus mentre estudies?

.........................................................................................................................................................
UN CONSELLS PRCTICS:
Lambient que envolta lestudi s molt important i ha de reunir una srie de requisits que
ajudin a la concentraci.
El lloc destudi ha de ser sempre el mateix. Ha destar ordenat i net. Ha de ser un lloc on es tingui a
m noms el que es necessita: diccionaris, llibres, etc.
El mobiliari ha de ser adequat, resistent i cmode. La taula ha de ser adequada a la seva altura i
a la de la cadira. Ha destar ordenada i sense objectes que els puguin distreure. La cadira ha de tenir
el respatller recte.
Ha de ser tranquil. Sha de mantenir allunyat de converses, televisor, msica o telfon. Es

necessita el mxim silenci per aconseguir la mxima concentraci.
Ha destar ben illuminat. s millor treballar amb llum natural. Si sha de treballar amb llum artificial
ha destar collocat directament damunt la zona de feina.
Un espai a on no faci ni massa fred ni massa calor.
CLAUS: Cmode + tranquil +

llum

Exercici prctic 2: Analitza les teves respostes i tenint en compte els consells que et
donam, quines millores tens a labast per introduir al teu lloc destudi?
Respecte al lloc de la casa:

.........................................................................................................................................................
Respecte al mobiliari:
.........................................................................................................................................................
Respecte a lordre:
.........................................................................................................................................................
Respecte als recursos que tens al teu abast:

.........................................................................................................................................................
Respecte a la illuminaci:
.........................................................................................................................................................
Respecte a la temperatura:
.........................................................................................................................................................
Exercici prctic 3: El joc de les 7 errades
DESCRIPCI DE LA IMATGE SEGENT: observeu la imatge i analitzeu-la en petits grups.
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
............................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Ajudes: podem veure un allot que intenta estudiar. T el telfon mbil damunt la taula. Per la finestra es
veu el cel estrellat. El cap es mou dun costat cap a laltre, la qual cosa indica que est llegint amb
msica. T un llum al seu costat esquerre. Lallot s esquerr. Al costat hi ha un armari amb un
diccionari. Duu unes esportives i asseu amb les puntes.
Exercici prctic 4: Prova dencertar la/les resposta/es adient/s:
EL TELFON MBIL
a) Elimina-ho de la taula destudi i apagar-lo.

b) Apagar-lo i no lusis durant lestudi
c) s bo tenir-lo a m per telefonar als companys si tens dubtes.
d) Les Noves Tecnologies sn un suport important per a lestudiant.
LHORA DESTUDI
a) Sn las tres de la matinada: bona hora per a estudiar.

b) De vespre, quan tothom dorm, s la millor hora: no hi ha enrenous.
c) Es preferible estudiar de dia i no llevar hores de son.
d) Sha destudiar amb la finestra tancada, sobretot al vespre.
EL CAP
a) El moviment del cap ens indica que est llegint i, per tant, est aprofitant el temps.
b) Aquest moviment es bo, perqu relaxa els msculs cervicals.
c) Hauria dagafar amb les mans el cap per a estudiar i posar els colzes damunt la taula.
d) Quan llegim no cal moure el cap dun costat cap a laltre.
ELS PEUS
a) No haurien destar fermats amb esportives que dificulten la circulaci. Es millor sabatilles.
b) No arriben al terra. Seria millor una cadira de menys alada per estar ms cmode.
c) En realitat no s molt important la situaci dels peus. No influeix.
d) El millor estar sense sabates i fer exercicis amb els dits per a la circulaci.
EL LLUM: L'aparell
a) La bombeta ha de tenir almenys 100W. Canviem la bombeta.

b) No s bo estudiar amb un llum de taula perqu la llum es massa concentrada.
c) La claror del llum ha darribar pel costat contrari a on escrivim. Canviem el llum de lloc.
d) Aquest llum de taula s molt petit. Hauria de ser molt ms gros.
EL DICCIONARI
a) El diccionari no s de molta utilitat, s millor lenciclopdia que t molta ms informaci.

b) El diccionari est molt be al prestatge, a prop, per si lhem de menester.
c) El diccionari ha dsser obligatriament damunt la taula destudi.
d) Limportant no s on s el diccionari, sin que estigui al nostre abast a qualsevol lloc de la casa.
MSICA: ELS CASCOS
a) La msica, en general, ens relaxa i s bona per a lestudi.

b) El rock s bo per a les matemtiques perqu estimula lhemisferi dret del cervell.
c) Llevat els cascos, i en general, la msica.
d) Els cascos han de cobrir be les orelles per tal dallar-nos totalment del renou exterior.

B) QUAN ESTUDIO: COM ES PLANIFICA EL TEMPS DESTUDI?
OBJECTIUS:
1. Informar els/les alumnes sobre com es pot planificar millor el temps destudi.
2. Facilitar/provocar que els/les alumnes reflexionin sobre la seva prpia planificaci del temps destudi a
casa i descobreixin la importncia i els avantatges de disposar dun bon pla destudi.
1. El/la tutor/a comentar a lalumnat la necessitat de planificar b el temps destudi (introducci).

2. El/la tutor/a comentar a lalumnat els avantatges de tenir un pla destudi.
3. Cadascun dels alumnes omplir, de manera sincera, el seu propi horari.
4. Cadascun dels alumnes respondr a la relaci de preguntes de reflexi.
5. Cada alumne millorar la seva planificaci, comparant-la amb lelaborada prviament.
6. Arran daquesta proposta de treball, el/la tutor/a organitzar un colloqui general amb el grup i
assenyalar la necessitat de tenir una bona planificaci de lhorari destudi.
Introducci:
A lhora de crear un hbit destudi s molt til elaborar un pla de treball setmanal. Aquest consisteix a
planificar prviament totes les activitats que es realitzaran durant la setmana.
La planificaci del temps destudi requereix la supervisi diria de lagenda escolar, per assegurar que
sapunta tot el que s important (deures, dates dexmens, etc.).
A ms del temps destudi, el pla de treball ha dincloure totes les activitats que es realitzen des del
moment que acaba lescola fins el vespre: descans, activitats extraescolars, etc.
Quines avantatges t planificar un horari destudi?
Ajuda a crear un hbit destudi.

Potencia la concentraci, ja que s ms fcil centrar latenci en lactivitat que sha de realitzar si
es t un espai de temps exclusiu per a ella.
Permet compaginar lestudi amb el temps lliure. Aix fem un bon s del temps, i no perdem el
temps, ja que TEMPS= VIDA.
Economitza energia: optimitza lesfor.
Ajuda a alliberar les tensions i preocupacions que provoca lacumulaci de tasques.
Alguns justificareu que no podeu seguir un horari o lhaureu dalterar molt sovint,
altres direu que noms estudieu quan en teniu ganes, per est clar que per a
estudiar heu de tenir un lloc adequat i amb un horari mnim establert.
El nostre cervell (el vostre s bastant ms gran el de la imatge, afortunadament...)
realitza amb menys esfor les tasques que repetim amb cert ritme, i si lestudiant
estableix un horari sistemtic cada dia de la setmana, el cervell reaccionar amb
menys esfor, i es crear un hbit, li costar menys treball posar-se a estudiar i es
concentrar amb ms facilitat, per la qual cosa el seu rendiment augmentar.
A ms quan acabi el seu temps diari destudi apareixer un sentiment de satisfacci i dalegria per la
tasca feta i el seus aprenentatges aconseguits.
I al mateix temps, lalegria i la satisfacci serveixen de trampol per a seguir amb illusi en el seu
esfor i el cam de lxit.
Exercici prctic 5: Completa aquest quadre que et proposam amb el temps que
dediques a lestudi. Tingues en compte:
E) El temps que dediques al descans.
F) El temps que dediques a extraescolars, si en fas.
G) El temps exclusiu per a tu.
H) El temps que dediques a les responsabilitats de casa.
I) Contempla noms els horabaixes quan tens IES i els caps de setmana pots omplir les franges
del mat.
Sigues sincer!!!
Horari DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
Mat IES IES IES IES IES
16,00
17,00
18,00
19,00
20,00
21,00
22,00
23,00

Exercici prctic 6: PREGUNTES SOBRE LES HORES DESTUDI:
1. Estudies sempre a les mateixes hores?

.........................................................................................................................................................
2. Treballes desprs de menjar?

.........................................................................................................................................................
3. Quantes de temps dediques seguit a lestudi?

.........................................................................................................................................................
4. Quan de temps dediques de descans durant una sessi destudi?

.........................................................................................................................................................
5. Estudis desprs de lactivitat extraescolar, si en tens?

.........................................................................................................................................................
6. Estudies en haver sopat?

.........................................................................................................................................................
7. A quin hora vas a dormir?

.........................................................................................................................................................
8. Taixeques al mat per repassar?

.........................................................................................................................................................
9. Estudies al temps desplai o just abans de lexamen?

.........................................................................................................................................................
10. Quantes hores dediques els caps de setmana?

.........................................................................................................................................................
Quatre idees bsiques:
1. Sha de fer un horari diari i setmanal que es posar al suro o a un lloc visible de lhabitaci.
2. Sha de ser constant i complir-lo.
3. Sha destudiar tots els dies el mateix temps i a la mateixa hora.
4. Sha de dormir les hores adequades (8 hores).

Com ha de ser lhorari destudi?
Personal:
Adequat a les seves necessitats. Hem de determinar quin s el millor moment del dia per dedicar
a lestudi, tenint en compte les activitats extraescolars, el temps lliure i el temps de descans.
Adaptat al grau de dificultat de les assignatures i a linters per elles.
Pla destudi a la seva mida: lhorari ens ha dagradar, fer-lo nostre i utilitzar-lo.
Realista:
Adaptat a la seva capacitat i disponibilitat.
s convenient programar la feina de manera que es pugui complir, perqu si no pot aparixer la
frustraci i el desnim.
Flexible/revisable:
Sha de tenir en compte que poden sorgir plans imprevists i hem de poder modificar lhorari.
Compensar en casos com una grip, un treball imprevist, per tal de continuar amb un bon ritme
destudi.
Escrit:
Que serveixi de recordatori de les activitats programades (es pot penjar a un plaf).
No val tenir-ho al cap.
Equilibrat:
Hores destudi i de descans; equilibri entre les assignatures i el seu grau de dificultat.
Concret:
Especificar el que hem destudiar cada dia i cada sessi, tenint en compte les tasques donades
per els professors;
Amb aquesta concreci volem evitar una conducta habitual: ajornar les tasques, ja Ho far,
dem comenar, etc...

Exercici prctic 7: Amb tot el que ara saps, i tenint com a referent la planificaci
que feres al comenament, millora el teu horari:
Horari DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
Mat IES IES IES IES IES
16,00
17,00
18,00
19,00
20,00
21,00
22,00
23,00
Conclusions de la posada en com:
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Com planificar un horari destudi i posar-lo en prctica?
Exercici prctic 8: Llegiu atentament i comenteu avantatges i desavantatges en

petits grups:
Per planificar un horari destudi setmanal sha de tenir en compte que no totes les setmanes sn
iguals, per tant sha dadequar lhorari al volum de deures, exmens o compromisos que es
tinguin.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Per tal que sigui possible complir-lo, val comenar per un horari de poc temps per anar augmentant
el temps al llarg del curs.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
I sobretot ens ha de dur a unes metes:
- A curt termini: adaptat al moment, setmanal.
- A mig termini: abrasar una avaluaci o un trimestre aprovar la 1/2... avaluaci del curs...
- A llarg termini: aprovar el curs de... en juny/ setembre de 2010.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Intentar que les hores destudi siguin sempre a la mateixa hora i en el mateix lloc per crear un
hbit destudi. Pensau que sha de combinar lestudi i el descans: cada 45 o 50 minuts destudi sha
de descansar 5 o 10 minuts.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Establir el temps dedicat a lestudi en funci del curs i de les vostres necessitats particulars. Anir
augmentant a mesura que avancen els cursos, de manera que es podria comenar per dedicar-hi 15
minuts diaris en el primer curs deducaci primria i anar augmentant aquest temps progressivament
(15-20 minuts cada curs). En educaci secundria es recomana dedicar-hi entre 1 i 2 hores diries,
de dilluns a divendres.
De totes maneres, sha de tenir en compte que aquest temps tamb dependr del moment i els
encrrecs especfics del professorat.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Planificar les tasques comenant per treballar les assignatures de dificultat mitjana, a
continuaci les de dificultat alta i finalment les activitats de dificultat baixa . Com ms difcil sigui la
matria ms temps li haur de dedicar.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Estudiar el dia anterior les assignatures del dia segent i que el cap de setmana, a ms de
preparar les de dilluns, es faci un reps general de la setmana, aix com treballs, lectura de llibres i
tot all que requereixi ms temps per a la seva preparaci.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
No estudiar just desprs duna menjada o quan tenguis son:
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................

Exemple duna sessi de treball diria:
Recompensat quan hagis complit el teu horari destudi realitzant qualque activitat agradable.
Fes un seguiment regular del pla per introduir els ajusts necessaris.
Minuts ESTUDI
MINUTS ESTUDI
30 Activitat de dificultat mitjana
5 DESCANS
50 Activitat de dificultat alta
10 DESCANS
30 Activitat de dificultat baixa
s convenient complir lhorari establert a casa i no interrompre aquest moment amb encrrecs,
converses, i mantenir sempre el mateix lloc destudi, ja que la regularitat i els factors ambiental
influeixen en el rendiment i la concentraci.
Un objectiu educatiu que ens hem marcar s que tingueu la suficient maduresa i autonomia per
organitzar-vos en el tema dels estudis. Per poder-ho aconseguir heu de comenar des de ja.
La planificaci del temps ha de ser realitzada per tu mateix i no imposada pels pares i mares.
C) COM ESTUDIO? Facilitar un mtode destudi: les

tcniques destudi i millora de la capacitat de
concentraci.
OBJECTIUS:
1. Facilitar l'alumne un mtode destudi: les tcniques destudi.
2. Facilitar/provocar que els/les alumnes reflexionin sobre el seu propi mtode d'estudi i descobreixin la
importncia i els avantatges de disposar dun bon mtode.
1. El/la tutor/a lliurar un qestionari sobre tcniques d'estudi, per tal de partir d'una primera reflexi
individual.
2. El/la tutor/a ajudar a plantejar objectius a curt-mig-llarg termini.
3. Reflexionareu sobre l'aprofitament de les classes.
4. Anlisi i prctica sobre les diferents tcniques d'estudi.
5. Cada alumne millorar la seva planificaci, comparant-la amb lelaborada prviament.
6. Arran daquesta proposta de treball, el/la tutor/a organitzar un colloqui general amb el grup
i assenyalar la necessitat de tenir unes bones tcniques d'estudi.
Hi ha cinc claus que et porten a l'xit en els estudis: escoltar les explicacions dels professors, tenir un
bon nivell de lectura, subratllar b, fer esquemes i fer una bona preparaci dels exmens. s important
repassar el s'estudia perqu sin s'oblida el que s'ha aprs.
Exercici prctic 9: QESTIONARI DE TCNIQUES DESTUDI

1. Quan prepares un tema abans de lexamen, en fas esquemes per distingir les idees S No
principals de les secundries?
2. Acostumes a mirar lndex i a llegir els apartats ms importants abans de comenar S No
lestudi dun tema?
3. Revises amb freqncia els punts ms fluixos dels temes anteriors? S No
4. Saps resumir en poques paraules all que has llegit en una frase o un pargraf? S No
5. Estudies amb el diccionari al costat per consultar les paraules que no coneixes? S No
6. Pots expressar por escrit els teus coneixements de manera ordenada? S No
7. Ets capa de prendre els apunts duna classe de forma resumida? S No

8. Quan estudies i no entens alguna cosa, tornes enrere i fas consultes per esbrinar el S No
que no et queda clar?
9. Llegeixes un captol/tema de pressa per tenir una idea global abans de dedicar-thi S No
detalladament?
10. Quan a classe no entens alguna explicaci, fas preguntes al professor/a? S No
11. Comences a preparar els exmens com a mnim amb una setmana dantelaci? S No
12. Quan prepares un tema per una prova, te laprens de memria? S No
13. Acostumes a prendre les teves notes o apunts escrivint tot all que diu el S No
professor/a?
14. Et fixes en els mapes, taules, grfics, etc? S No
15. Tens problemes per expressar oralment les teves idees? S No
16. Tens el costum de demanar o fotocopiar els apunts dels companys/es? S No
17. Esperes a darrera hora per preparar els exmens de la majoria de les assignatures? S No
18. Quan estudies, subratlles les idees importants? S No
19. Organitzes els apunts per assignatures? S No
20. Quan estudies un tema, sols consultar altres llibres, a ms del text? S No
21. Tagradaria saber tocar algun instrument musical? S No
22. Quan has estudiat un captol, sols fer-ne un resum? S No
Encerclar les respostes en cas que aquestes coincideixen amb les respostes segents:
1) S; 2) S; 3) S; 4) S; 5) S; 6) S; 7) S; 8) S; 9) S; 10) S; 11) S; 12) No; 13)
No; 14) S; 15) No; 16) No; 17) No;
18) S; 19) S; 20) S; 21) S; 22) S.
0 11 (molt desfavorable); 12 15 (poc favorable); 20 22 (molt favorable)
Aplicar un mtode destudi actiu significa utilitzar

un conjunt destratgies que ajuda a obtenir xit en Adoptar una tcnica
els estudis amb menys temps i esfor.
efectiva per a estudiar
Una de les principals causes del baix rendiment
acadmic s la falta de mtodes i tcniques es fonamental per
per a lestudi, que dna com a resultat una prdua
de temps i de motivaci en molts de casos.
Les tcniques destudi sn uns instruments de
treball intellectual; de la mateixa manera que si
volem fer el dinar utilitzam estris de cuina, la
nostra intelligncia necessita uns instruments per
fer un estudi efica. Aquests instruments sn la
lectura, el subratllat, lesquema, el resum i el
reps.
Estudiar, s, per estudiar amb mtode. Comprendre i assimilar els continguts de la matria que sha
destudiar es essencial per a que el temps dedicat a lestudi es tradueixi en aprenentatge, per, com
saconsegueix?
Primer, plantejat objectius.
FULL DE PROPOSTA DOBJECTIUS (Exemple)

Nom............................................................................................Data....................
Instruccions: Escriu un objectiu a llarg, mig i curt termini. Tot seguit, escriu les passes que creus que
haurs de seguir per a aconseguir aquests objectius.
Objectiu a llarg termini: Aprovar el curs.

Passes:
1. Estudiar una hora i mitja cada dia.
2. Millorar els meus hbits destudi i lexecuci dels exmens.
3. Acabar amb molta cura els deures dins els terminis fitxats.
4. Demanar ajuda tot duna, quan tingui problemes.
5.Realitzar tots els treballs i feines voluntries.
Objectius a mig termini: Treure un notable com a mnim, en el treball de

llengua espanyola.
Passes:
1. Obtenir bibliografia.
2. Fer un esquema de treball.
3. Avanar les parts del treball amb temps suficient.
4. Demanar al meu germ que morienti sobre el treball.
5. Lliurar el treball dins el termini fitxat.
Objectiu a curt termini: Aprovar lexamen de matemtiques del divendres.

Passes:
1. Fer els exercicis amb lletra clara.
2. Acabar els exercicis durant tota la setmana.
3. Demanar ajut al/a professor/a en les qestions que no entenc.
4. Estudiar durant els perodes lliures de classe.
5. Estudiar extra per fer el millor possible lexamen

Exercici prctic 10: FULL DE PROPOSTES DOBJECTIUS
Nom.........................................................................................................
Data...............................
Instruccions; Escriu un objectiu a llarg, mig i curt termini. Tot seguit, escriu els passos que
creus que haurs de donar per aconseguir-ho.
Objectiu a llarg termini:

.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Passes:
1. ....................................................................................................................
2. ....................................................................................................................
3. ....................................................................................................................
4. ....................................................................................................................
5. ....................................................................................................................
Objectiu a mig termini:

.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Passes:
1...........................................................................................................................
2...........................................................................................................................
3...........................................................................................................................
4...........................................................................................................................
5...........................................................................................................................
Objectiu a curt termini:

.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Passes:
1. ...............................................................................................................
2. ...............................................................................................................
Exercici prctic 11: Una vegada tens uns objectius definits, reflexiona sobre
laprofitament de les classes:
OBJECTIUS:
1. Oferir deu actuacions per a millorar laprofitament a classe.
2. Proporcionar loportunitat que els/les alumnes valorin la seva execuci en aquestes deu actuacions i
identifiquin qu necessiten millorar.
PROCEDIMENT:
- Comentar els objectius i passes a seguir que els/les alumnes han recollit en els seus fulls de proposta
dobjectius.
Llistat dhabilitats per a laprofitament de les classes:
1. Vaig a classe cada dia i som puntual.

Si perds classes, demanat per qu i tracta de cercar ajuda per solucionar la situaci (si et veus
pressionat pels companys, aprn a dir no, si no tagrada la matria xerra amb el/la
professor/a...).
2. Tinc una llibreta dapunts per a cada assignatura.

Anota les idees i conceptes importants.
Localitza on obtenir el material per a lassignatura: qu obtenir de les explicacions?, qu

obtenir del llibre de text?....
Anota amb exactitud les feines de cada assignatura i els terminis de lliurament.
3. Escolto amb atenci i concentraci a classe.

Escolta cercant les idees i conceptes principals.
Escolta quina matria entrar dins lexamen.
Seu a les primeres files quan altres no et deixen escoltar.
4. Fas preguntes quan vols aclariments.

Tens dret a demanar. Si no ho fas pots no entendre conceptes importants o no estar
segur dall que deus saber per lexamen.
Assegurat de quins temes entre als exmens.
Demana com ser lexamen (tipus test, preguntes curtes, desenvolupament de temes...).
5. Prenc bons apuntes a classe.

No pensis que podrs recordar all que explica el/la professor/a hores o dies desprs.
Prec apunts a classe.
6. Intenta saber les preguntes de lexamen.

Anota els exemples que el/la professor/a dna.
Si el/la professor/a escriu alguna cosa a la pissarra, s probablement important.
Subratlla els termes o definicions importants.
Si el/professor/a diu que alguna cosa s important, all constitueix un senyal duna
possible pregunta dexamen.
Escolta els canvis a la veu del/de la professor/a (senyals verbals).
Quan un contingut s important molts/tes professor/res ho repeteixen o ho expliquen amb
un to de veu diferent, molt clarament i molt a poc a poc per tal que la classe pugui
escriure-ho.
7. Participo activament a classe.

Els/les professors/es reparen positivament als estudiants que mostren inters a classe.
Sn atents a la millora de lactitud i el comportament.
Demana si no entens qualque cosa.
Dna a conixer els teus punts de vista.
Si ets tmid, proposat al manco dir una cosa a cada classe.
8. Som conscient dall que pressuposa acabar les feines que mencomanen.
Prenc nota dels deures a fer.
Demana si no tens clar en qu consisteix la feina.
Calcula el temps que et dur realitzar els deures i fes-te un pla.
9. Tinc un collaborador a classe.

Demana alg que et deixi els apunts si no has pogut assistir a classe.
Anota la seva direcci i el seu telfon.
10. Controla eficament lestrs abans i desprs de classe.

Ves a un lloc tranquil abans dexamen o una classe important.
No vagis als grups en els que es diuen coses negatives abans dun examen.
Si tens moltes coses per fer abans dexamen, agafat un temps per ms endavant per
preocupar-te dall que et molesta.

Exercici prctic 12: Comentau qestions com:
- Quina de les deu habilitats plantejades creieu ms fcil de dur a terme immediatament?
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
- Quina de les deu habilitats presentades creieu que vos resultar ms difcil de dur a terme?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
Animau-vos a la prctica dalgunes daquestes habilitats i observar les possibles millores!
TCNIQUES DESTUDI:
PRENDRE APUNTS
s evident que per a prendre b els apunts els alumnes han destar atents a la classe i amb actituds
positives tant vers el professor com el que sexposa. Per a facilitar el prendre apunts s convenient que
anteriorment els alumnes spiguen el que sexplicar o que tinguin un gui senzill de les parts o tamb
s molt bo que els alumnes hagin llegit el dia anterior el tema.
Posteriorment aquests apunts es poden completar amb les dades daltres companys i el llibre de text o
altres.
Exercici prctic 13: Per qu prendre apunts?
Quasi tots/es els/les estudiants prenen apunts, per molt pocs/ques shan aturat a pensar qu sn tils.
Tu per qu creus que cal prendren?
Cerca unes quantes raons:

.............................................................................................................................
.............................................................................................................................
.............................................................................................................................
.............................................................................................................................
.............................................................................................................................
Et donarem sis motius, mira si algun dells coincideix amb els que tu has posat:
1. Prendre apunts afavoreix la concentraci.

2. Ajuda a comprendre, perqu tu escrius el que diu el/la professor/a amb les teves paraules.
3. Serveix per relacionar els coneixements que ja tens amb els nous.
4. Sobre el paper s ms fcil distingir les idees importants de les que no ho sn tant.
5. Sn molt tils a lhora de repassar una matria.
6. Ajuden a recordar les coses que shan dit o que has llegit.
Exercici prctic 14: Reflexiona sobre la manera que tens dagafar apunts:
Saps agafar apunts?
Per poder estudiar a casa el que sha fet a classe, has de tenir uns bons apunts. Per saber si
saps o no agafar b els apunts, respon a aquest qestionari:
Ests atent quan el professor explica?

S - No
Vas resumint mentalment les idees principals?

S - No
Escrius amb bolgraf o retolador de punta fina?
S - No
Fas la lletra petita per anar ms rpid

S - No
Poses el full noms una mica girat per escriure?
S - No
Utilitzes moltes abreviatures?

S - No
Deixes un marge a lesquerra per als aclariments? S No
Si vols que els teus apunts et serveixin per a estudiar, millora la teva tcnica per a poder
respondre S a totes les qestions Aba
ns de prendre apunts:
A on seure? Es convenient que asseguis a primera filera, concentrat i pendent d'all que fa o diu.
Atent durant tota lexplicaci, des de principi a fi: al principi es diuen els objectius i al final les
conclusions.
Llegir abans el tema: si llegeixes abans, prendrs apunts ms estructurats.
Llegir els apunts del dia anterior. Comenars molt mes centrat!
Material per prendre apunts:
Hi ha diferents opcions: fulls en blanc que semmagatzemen en una carpeta

de separadors, o b un quadern despiral mida foli de quadrets o ratlles, o
be llibretes danelles.
No mesclis uns apunts amb altres. Cada assignatura a un apartat! Ls dels
separadors tajudar a localitzar les assignatures.
Si escrius a fulls separats, recorda escriure a cada full la data, la matria i el numero de full.
Quan comencis un tema, empra un full nou.
Damunt la taula has de tenir tot el necessari: bolgrafs, subratlladors, regla, llapis, cinta o lquid
corrector, llapis, esborradora.

Alguns passos per a prendre b els apunts:
La primera regla s ESCOLTAR INTERPRETAR APUNTAR. El que no el que

no sha de fer s escoltar-apuntar com si es tracts dun dictat.
Resumir mentalment: de lexplicaci del /la professor/a, cal captar-ne les idees
essencials, que han de ser recollides i escrites amb frases breus. No es pot
intentar escriure tot el que diu oralment el/la professor/a (s una bogeria).
Estar atent i entendre les explicacions.
Les paraules que sanoten han de ser prpies, cadasc ha dutilitzar el seu propi llenguatge i
adaptar la explicaci del/la professor/a al seu vocabulari habitual, intentant incorporar de mica en
mica termes cultes.
Escriure de pressa. Les frases han de ser breus i precises.
Deixar marge per a anotacions .
Posar ttols i fer un ndex per temes.
Al final de la classe o quan sobri un torn de preguntes, has de procurar omplir les llacunes que
tenguis o clarificar aspectes que no shan ents b.
I aquestes sn algunes estratgies per a escriure ms de pressa:

Utilitzar un retolador de punta fina
Fer lletra petita i lligada
Girar el paper uns 45 graus
Usar abreviatures i smbols. Shan dutilitzar tctiques que estalvin temps. Per
exemple, abreujar les paraules: que (q), perqu (pq), per tant (pt), tamb (tb). Tamb
s important posar ttols- que es vegin b- a cada apartat.
Desprs de prendre apunts: la feina a casa!
Al cap dunes hores, una vegada a casa, amb tranquillitat, has de llegir les notes preses a
classe per comprovar que sentenen i aix assegurar que al cap duns dies encara tindran
sentit. Aquesta tasca s imprescindible; desprs daix, si es vol, es poden reordenar les
idees anotades, fent un nou redactat (no sempre s necessari).
Tu mateix has de fer lanlisi dels resultats tenint en compte el segent:

Contingut dels apunts:
1. Lletra clara, subratllats, majscules.
2. Ordenat, marges amples, ttols.
3. Nets, sense gargots ni guixades.
LECTURA
La lectura s el gran instrument de laprenentatge i s el primer pas per

iniciar lestudi. Lobjectiu de la lectura s la comprensi del text que hem
destudiar. Es pot dir que sentn el que diu un text quan ss capa
dexplicar-lo amb les paraules prpies. Sense una lectura comprensiva
no s possible lestudi.
Per ajudar a millorar la comprensi lectora cal habituar-vos a llegir seguint aquest procs:
Fer una primera lectura rpida/global, per obtenir una idea general del tema, lestructura,
els conceptes claus, les subdivisions, les taules, les illustracions
Fer una segona lectura ms profunda, pargraf a pargraf, cercant les paraules que no entenem al
diccionari, per comprendre tot el contingut del text.
Descobrir les idees principals que cont el missatge.
Continuar amb una lectura comprensiva, pargraf a pargraf, ms atenta que lanterior. A travs
daquesta lectura, sha de ser capa dextreure les idees principals i secundries del text, a ms de
reflexionar sobre el que es llegeix. Es tracta dun pas fonamental de cara a poder comprendre,
assimilar i retenir tot all que sestudiar.
Algun consell: expressar mentalment amb les nostres paraules el text.
SUBRATLLAT
Com a criteri general, cal tenir en compte que sha de subratllar el menys possible, per de manera que
permeti entendre les idees bsiques del text, llegint noms les paraules subratllades.
Lobjectiu del subratllat s destacar les idees essencials dun text: idees principals, paraules tcniques i
dades importants. Posteriorment, al llegir nicament el que hem subratllat es pot recordar el contingut
daquest text.
No cal dir que existeixen teories psicolgiques de la percepci humana que fonamenten aquesta tcnica,
ja que est demostrat que la memria es fixa i recorda ms i millor aquelles coses que es ressalten.
Recorda:
El seu fonament consisteix en ressaltar daltre color (es recomanen colors vius com el
vermell o verd o els colors fluorescents, malgrat cansin ms) aquelles sries de paraules
que tinguin sentit i contingut propi semntic que amb una lectura posterior aix tingui sentit,
sentengui el text i estiguin reflectits les dades ms rellevants. Per aix no s necessari subratllar
articles, conjuncions (noms com a nexes) preposicions i si es convenient subratllar substantius,
verbs, adjectius, dates, noms propis, etc.

Es evident que s una tcnica difcil darribar a dominar i demana molta prctica, per quan es te
assolida es molt efica i testalvies moltes hores destudi.
Per a subratllar no es recomanen ms de dos colors i tamb es pot substituir la ratlla per
requadres o claus per assenyalar pargrafs sencers o frases que considerem importants.
Es recomanable que el subratllat es faci amb una segona lectura del text o tema a estudiar. Per
tamb es poden anar assenyalant algunes dades o idees principals en la primera lectura rpida.
Desprs de la prelectura i la lectura comprensiva es fan anotacions al marge, tampoc massa, i
posteriorment es subratlla.
Exercici prctic 15: Quin text esta ben subratllat?
Exercici de subratllat
Llegeix amb atenci aquest text, sobre les BACTRIES, subratllat de tres maneres diferents i tria aquella
que consideris que esta millor subratllada.
Text Anotacions
Una bactria es un organisme unicellular. A la part externa
posseeix una capa, anomenada paret cellular, que lenvolta. A
dintre i aferrada a la paret es troba la membrana cellular.


Exercici prctic 16: subratlla el text.
EL SISTEMA SOLAR
El sistema solar s una part de la Via Lctia en qu hi ha vuit planetes. Aquests planetes giren al
voltant del Sol segons un recorregut fix o rbita. El Sol s el centre del sistema solar. En el sistema solar
tamb hi ha altres cossos, com els satllits, els asteroides i els cometes.
El nostre estel : el Sol
El Sol s lestel situat ms a prop de la terra . El seu dimetre s 110 vegades ms gran que el de la
Terra, i la seva massa, 330.000 vegades ms gran. Malgrat aix, el Sol s un estel de dimensions
mitjanes i est considerat un ms dels milions destels de lUnivers.
La temperatura a la superfcie del Sol s de 6000 C i , a linterior, de 14.000.000 C. Aquestes

temperaturas tan altes fan que alliberi una gran quantitat denergia, que arribi a la Terra en forma de llum
i calor.
El Sol s fonamental per a la supervivncia de la vida damunt la Terra.
Els planetes
Els planetes del sistema solar, a ms de girar al voltant del Sol (moviment de translaci), tamb giren
sobre el seu eix (moviment de rotaci).Aquests planetes estan illuminats per la llum del Sol i, com que
reflecteixen una part daquesta llum que reben, brillen en el cel.
Segons la seva posici respecte al Sol, els planetes es poden dividir en dos grups: els planetes interiors
i els planetes exteriors. Els planetes interiors sn els ms propers al Sol. Aquest grup el formen Mercuri,
Venus, la Terra i Mart. Tots, llevat de la Terra, sn rocallosos i desrtics. No hi ha sers vius, ni rius, ni
mars. Els planetes exteriors sn bolles gegantines de gas, amb anells als seu voltant i molts de satllits.
En aquest grup shi inclouen Jpiter, Saturn, Ur i Nept.
Plut ha passat a formar part del grup dels planetes nans.
RESUMIR
El resum consisteix a expressar les idees principals de forma breu, clara i sempre amb les prpies
paraules, per sense canviar el sentit original del text. Es fa a partir del subratllat.
Avantatges de fer un resum:
Desenvolupa la teva capacitat dexpressi

Obliga a realitzar un estudi actiu
Obliga a cercar lgica al text

Desavantatges:
Necessites temps
No saprn visualment
Exercici prctic 17: resumeix el text sobre El sistema solar de l'exercici 16.
..............................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
..........................................................
Exercici prctic 18: Algunes de les frases segents et diuen com fer un bon resum,
sabries quines sn?
1. Retallar els trossos ms interessants del text.

2. Fer un esquema que sigui clar.
3. Farcir amb palla els esquemes.
4. Escriure com un telegrama
5. Escriure breument les idees centrals d'un text.
6. Reorganitzar personalment les idees.
7. Escriure les idees prpies paraules.
8. Explicar clarament les relacions entre les idees.
L'ESQUEMA
Per a una bona comprensi del tema cal relacionar les dades seleccionades entre si. Per aix, quan
shagin subratllat les idees ms importants i shagi destriat les idees principals de les secundries sha
delaborar un esquema.
Lesquema s una forma dorganitzar, de forma grfica, tota la informaci: s com un resum per
ms esquematitzat, senzill i clar. Amb un sol cop de vista podem adonar-nos de la informaci que cont
el text estudiat.
No s una tcnica senzilla depn directament de com sha fet el subratllat i la lectura. Cal comprovar si el
que hem escrit expressa la idea completa del text sense deixar-nos dades fonamentals.
A lesquema queda clar, de forma visual, quines sn les idees principals i secundries aix com la relaci
que sestableix entre elles. Haur de tenir una presentaci neta i clara. Sutilitzen signes per a destacar
idees, subratllat, les majscules i minscules, colors i diferents tipus de lletres. Per fer un esquema shan
de seguir aquestes passes:
Pensar un ttol par a cada pargraf.
Agrupar pargrafs que tractin diferents aspectes del mateix tema.
Dibuixar lestructura del text, collocant cada ttol amb els seus respectius subttols.
Afegir dins cada apartat la informaci imprescindible per comprendre el contingut.
Alguns consells per a fer un bon esquema a partir de un text determinat:
Localitzar les idees centrals del text.
Subratllar les paraules o frases que destaquen aquestes idees. Subratllar sobre tot les paraules
clau.
Escriure al marge la idea central del text i dels diferents pargrafs.
A partir daquestes activitats fer lesquema del text, ampliant, si cal, amb posteriors lectures.
Tipus desquemes:
De claus: tils quan hi ha moltes subdivisions.
Daltra banda, el quadre sinptic s una variant de lesquema que sobre tot sutilitzar quan existeixin
dades molt concretes com noms, dates, quantitats i quan un text parli dels mateixos elements per en
diferents contextualitzacions. La seva tcnica s igual a la de lesquema per per a fer-lo es confecciona
un quadre amb les entrades que siguin necessries.

Caractersticas
Descripcin Estructura Utilidad Tipos
Tcnicas
Sencilla. Se usa
Selecciona y
el propio texto.
destaca Lineal
Resalta las ideas Un color o dos,
ideas Lateral
Subrayado esenciales del identificados
principales estructural
texto segn
(y, si acaso, De realce
importancia de
secundarias)
ideas
Texto
Afianza el
globalizador, sin
conocimiento
Extrae las ideas detalles ni
de la esencia Normal
Resumen como visin realces. Se van
de lo Comentado
global, narracin explicando las
aprendido, la
ideas
idea general
fundamentales
Cuando se
domina un
tema, sirve
Ordenacin De
Recoge como visin
jerarquizada desarrollo
ordenada y rpida de
Esquema lgicamente las
Esqueleto,
repaso y
De barras
estructura a un De llaves
ideas ayuda a
golpe de vista De flechas
comprender
la estructura
del tema
Estudio
Expresin grfica Relacin lgica y
analtico y
jerarquizada de significativa de
Mapa racional Simples
las relaciones los conceptos
conceptual Desarrollo Complejos
significativas de por niveles y
intelectual
los conceptos segmentacin
Repaso
Relacin e Clasifica y
Visin global de Cuadro de
Cuadro interdependencia ordena las
ideas doble
sinptico de ideas. Cuadro ideas Estudio
interrelacionadas entrada
de doble entrada y repaso
Ramificat o diagrama: facilita veure la relaci entre conceptes de manera molt grfica.
Esquema radial, daranya, en forma darbre:
Esquema en forma darbre: la paraula principal subica enmig del full. Els successius nivells de
paraules es colloquen davall. Cada nivell ms baix indica una informaci ms precisa.

Esquema de nmeros:
Esquema de lletres:
Exercici prctic 19: practica fent esquemes amb el segent text.
El sistema nervis consta del sistema nervis central i el sistema nervis perifric.
El sistema nervis central cont lencfal i la medulla espinal. Dins lencfal trobam el cervell, el cerebel i
el bulb.
El sistema nervis perifric es compon del sistema nervis vegetatiu i del sistema nervis somtic. A la
vegada el sistema nervis vegetatiu es subdivideix en sistema nervis simptic i parasimptic.

Exercici prctic 20: practica fent esquemes amb texts del temari que maneges
darrerament.
Exercici prctic 21: elabora un quadre sinptic a partir del segent text.
ELS CLIMES TEMPLATS
Hi ha tres tipus de climes temperats: el clima Mediterrani, el clima ocenic i el clima continental.
A les zones amb clima mediterrani els estius son clids i secs i les temperatures als hiverns sn suaus.
A les zones de clima ocenic tant les estius com els hiverns son suaus, per les pluges sn abundants i
regulars.
A les zones de clima continental als estius plou qualque vegada i els hiverns sn freds i secs.
Quant als rius, a les zones de clima mediterrani son de regim irregular, mentre que a les zones de clima
ocenic els rius cabalosos i regulars. A les zones de clima continental els rius, com al clima mediterrani,
son de regim irregular.
Pel que fa a la vegetaci les zones de clima mediterrani es caracteritzen per la presencia de boscos
clars, maquis i estepa. A les zones de clima ocenic predomina el verd, amb boscos de roures i faigs; i a
les zones de clima continental trobam taig i pradera.

ELS MAPES CONCEPTUALS
Aquest mtode consisteix en representar de forma grfica i esquemtica les relacions significatives entre
diferents conceptes.
A la web trobars moltes pagines per a elaborar mapes conceptuals:

http://www.daltvila.org/mapes/Mapes_Conceptuals.html
http://www.inspiration.com/espanol/
http://www.conceptmaps.it/KM-KnowledgeManager-esp.htm
Com elaborar un mapa conceptual?
Resumim el procs en cinc passes:

1. Identificar i seleccionar els conceptes i idees principals.
2. Triar el concepte ms important o general i definir-lo.
3. Ordenar a partir del concepte principal la resta, segons el seu grau de generalitat
dins del mapa.
4. Relacionar los conceptes entre s, triar les paraules que mostrin millor el tipus de relaci entre ells.
5. Cercar totes las relacions possibles entre els conceptes, malgrat siguin llunyans.
Exemples:

Exercici prctic 22: elabora un mapa conceptual amb els membres de la teva famlia i totes
les relacions existents entre ells. Pots incloure dibuixos/imatges/fotografies.
EL REPS
Una vegada treballat el tema, shan de repassar i memoritzar els conceptes ms importants per poder-los
desenvolupar durant lexamen. La memoritzaci s una tcnica activa que incrementa el rendiment, i
permet recordar i aplicar els coneixements apresos. La tcnica fonamental que ens permetr memoritzar
ser el reps peridic.
S'ha comprovat que per tal de fer un bon reps conv fer-lo en quatre etapes. Cal que
repassis:
al cap de 24h. des de l'aprenentatge d'un tema,
al cap d'una setmana,
al cap d'un mes
i al cap de tres mesos.
Si ho fas aix retindrs ms del 80% de l'aprenentatge.
Com? Per fer un bon reps agafa un paper en blanc i, sense consultar cap material, escriu tot el que
recordes sobre el tema a repassar. Apunta't els punts dubtosos. Un cop fet aix, consulta el llibre,
l'esquema original o els apunts. Escriu tot all que t'havies oblidat. Finalment, fes una repetici oral de tot
el tema.
Una setmana abans de l'examen fes-te un pla d'estudis. Repassa els apunts, els esquemes i els resums i
fes un llistat de preguntes que poden sortir a l'examen.

D) QU ESTUDIO I COM TRANSMET EL QUE S ALS EXMENS?
OBJECTIUS:
1. Facilitar l'alumne un mtode destudi: les tcniques destudi.
2. Facilitar/provocar que els/les alumnes reflexionin sobre el seu propi mtode
d'estudi i descobreixin la importncia i els avantatges de disposar dun bon
mtode.
1, El/la tutor/a informar l'alumne d'estratgies per a enfrontar-se positivament als

exmens.
2. El/la tutor/a reflexionar amb els alumnes del abans, el dia i desprs de l'examen.
3. Reflexionareu sobre com actuar segons el tipus d'examen que es faci.
4. Reflexionareu sobre l'estat fsic i emocional davant la situaci d'examen.
5. Parlareu de com educar l'atenci i la concentraci. Exercicis prctics
6. Arran daquesta proposta de treball, el/la tutor/a organitzar un colloqui general amb el grup sobre les
seves impressions vers el tema tractat.
La millor manera de dur b una assignatura a l'hora d'examinar-se i no haver dempollar com un boig a
l'ltim moment s posar-thi des de l'inici de curs.
Per a molts aquest consell s impossible de seguir, en primer lloc, perqu a ms d'estudiar tamb cal fer
treballs i s clar, el dia no dna per a tant. I en segon, perqu pocs estudiants comencen a repassar des
del primer moment.
s cert, el dia t 24 hores, 8 de les quals sn per dormir i durant les 12 hores restants hem d'anar a
classe, fer treballs, fer esport, tenir una mica de vida social, menjar, sopar... ufff el dia no t prou hores.
Aix s ms una sensaci que una realitat, perqu si t'organitzes b, podrs fer-ho tot.
Tingues en compte que quan et diem que cal estudiar des del primer moment, ens referim a revisar els
temes impartits cada dia, passar-los a net si s necessari, fer esquemes, resums, notes al marge,
subratllats... d'aquesta manera anirs processant els diferents continguts i podrs resoldre qualsevol
dubte que se't plantegi... dedica-hi com a mxim unes dues hores, sempre en funci de les assignatures.
Abans de l'examen:
Durant els dies previs als controls la teva vida no ha de canviar, s important que vegis els teus
amics, que facis esport, que dormis les teves 8 hores... Com que has anat estudiant des del
primer moment, ara no haurs dempollar i noms haurs de repassar la matria.
La planificaci de l'estudi dependr del nombre d'exmens que tinguis, del volum total de
continguts i del temps de qu disposis; considera com a mnim un dia per prova.
La 1a matria que cal estudiar es correspondr amb l'ltim examen que tinguis, i aix
successivament. Daquesta manera tindrs frescos els coneixements dels primers exmens.
Procura tenir la feina al dia. Organitza el teu temps i no deixis l'estudi d'un examen per l'ltim
dia.
Quan ja hagis comenat les proves, s recomanable que el dia anterior tornis a repassar els
continguts d'una manera ms relaxada, amb la finalitat de refrescar la memria.
Si veus que ests nervis, t'aconsellem que intentis relaxar-te fent una activitat totalment
diferent, com anar al cinema, al teatre, al gimns, a jugar un partit de bsquet, el que vulguis,
sempre que t'ajudi a airejar-te.
s millor passar-se menys TEMPS davant un llibre i saber qu s'estudia, que passar-hi
molt de temps i no saber qu es llegeix.
MAI NO APRENGUIS RES QUE NO ENTENGUIS; procura comprendre all que ests
estudiant.
Recorda que l'estudi d'un text requereix explorar-lo, llegir-lo, subratllar-lo, recitar-lo i fer-ne un
ESQUEMA.
Dorm b la nit anterior, no s una bona idea estudiar durant la nit massa i anar a l'examen amb
son.
Prepara la motxilla amb els estris a utilitzar en l'examen la nit anterior per evitar augmentar els
nervis el dia de l'examen.
Intenta evitar el reps d'ltima hora que el que fa s augmentar la teva ansietat.
El dia de l'examen:
El dia de l'examen ja ha arribat, sobretot molta calma. Has estudiat i t'ho saps, aix que tranquil.
A l'hora de fer la prova, no tot s saber-sho, tamb cal expressar-ho correctament, de manera
estructurada i ben argumentada, amb bona lletra i sense faltes d'ortografia...
Si estas molt nervis relaxa't amb exercicis de respiraci i sigues positiu pensant que fars un
bon examen.
Escolta les recomenacions del professor/a amb atenci.
No et distreguis! Aprofita el temps i concentre't noms en l'examen.
Fes una lectura general del text.
Llegir amb atenci la pregunta per saber qu se't demana i, a partir d'aqu, fer un esquema
breu amb els punts a tractar. Si no planifiques la resposta, pot ser que se t'oblidi posar alguna
cosa o que ten recordis a l'ltim moment i et vegis obligat a afegir-ho en una cantonada del full
de qualsevol manera.
Organitza el temps del que disposes per a no deixar cap pregunta sense contestar.
Consulta tots els dubtes.
Si et bloqueixes en alguna pregunta passa a la segent i contesta-la quan acabis
s recomanable que utilitzis de manera oportuna el vocabulari i els tecnicismes propis de cada
matria.
Repassa amb deteniment els continguts abans de l'entrega, sempre tenint en compte el punt de
vista del professor.
Assegura't que el teu examen porta el escrit el teu nom i cognom.

Desprs de lexamen:
Quan et tornin l'examen corregit reflexiona sobre les teves errades i demana els dubtes; pensa
que un examen s una activitat ms de classe i ha de servir pel teu aprenentatge. Si el resultat
no ha sigut satisfactori pren mesures perqu en el segent la teva nota sigui millor.
Tipus dexmens
Cada centre educatiu t la seva prpia normativa en matria d'exmens. Consulta-la per conixer el
calendari d'exmens, saber quantes convocatries tens, com anullar-les i altres curiositats. Normalment,
abans d'anar a l'examen ja sabrs si es tracta d'un test o has de respondre a preguntes obertes curtes o
llargues. El tipus d'examen pot condicionar la manera d'estudiar i de respondre. Hi ha diversos tipus de
proves.
Oral: Requereix una bona expressi oral, capacitat de reacci i organitzaci mental rpida. Es
imprescindible mostrar confiana en un mateix.
Consells:
- Mira amb seguretat a la persona que t'examina.
- Empra canvis de ritme quan parles, per tal que la persona s'engresqui i t'escolti.
- Estructura abans mentalment all que has de transmetre, per tal que el teu discurs tengui
coherncia.
- No moguis massa les mans, ni facis massa gests. Observa't abans a un mirall.
Preguntes curtes: obliga a ser breu i a donar informaci concreta. Cal saber relacionar els punts
principals i tenir una bona capacitat de sntesi.
Consells:
- Respon exclusivament all que et demanen.
- Ajuste't a l'enfocament: si et demane definir, no comparis i si te demanen caracterstiques no
responguis conseqncies.
- Expresse't amb claredat i precisi.
Desenvolupament d'un tema o preguntes llargues: Conv elaborar un esquema previ i saber
relacionar els punts principals. s fonamental la distribuci del temps.
Consells:
- Si pots, fer un esquema a on estructuris la resposta. Aix no et deixars cap informaci
i planificars el temps que tens.
- Quan comencis a escriure has d'anar connectant totes les idees amb coherncia.
- No escriguis per escriure: millor poc i b, que molt i malament.
- Si no tens temps, almenys deixa un esquema amb idees principals que no has tingut temps de
desenvolupar.
- Es recomana deixar una quarta part del temps de l'examen per a repassar. Revisa l'ortografia i els
nexes entre les idees.
Examen amb llibres o material de suport i consulta: Exigeixen conixer el material que
s'utilitza i conv senyalar per endavant la informaci rellevant per localitzar-la amb facilitat.
Test: Conv rellegir amb atenci els enunciats per trobar les diferncies o el parany que s'hi
amaga. Cal tenir en compte si els errors puntuen negativament en la correcci de l'examen a
l'hora d'arriscar-se amb les preguntes que s'ignoren.
Consells:
- Entn b la pregunta i les respostes abans de triar.
- Si dubtes entre dues respostes, analitza b els matisos. Normalment, noms hi ha una resposta
bons.
- Si trobes dues respostes contradictries, normalment, una d'elles sol ser la correcta.
- Comenar per les preguntes ms fcils: deixa les dubtoses per a una segona revisi.
- Alerta amb endevinar: assegure't que les respostes incorrectes no penalitzen! Si lleven puntuaci
no contestis si no saps la resposta correcta; si no penalitzen, contesta a totes les preguntes.
AMB TENSI, PER SENSE ANSIETAT
El rendiment de qui s'enfronta a una prova sense por s molt ms alt.

La por als exmens no s irracional, per la dimensi d'aquesta por s que ho pot
ser. El repte d'enfrontar-se a una prova en una situaci en qu alg es juga en
major o menor mesura el seu futur requereix una concentraci mxima. Per tant,
cert grau de tensi s positiu perqu serveix per a mantenir actives les facultats
intellectuals, fsiques i emocionals, a ms de millorar el rendiment. El problema
apareix quan la tensi es converteix en ansietat i la persona es deixa vncer per la conscincia que
alguna cosa transcendent ha d'ocrrer i no t la seguretat d'estar ben preparada. Se succeeixen
pensaments que cobren fora, com la possibilitat que no es faa justcia, el temor a les reprimendes o al
ridcul i la por de no aconseguir les metes proposades en el termini previst. Aquesta conscincia passa a
ocupar un primer pla en la nostra ment i desplaa fins i tot els coneixements el domini dels quals s'ha de
provar. L'examen es converteix aix en un moment amenaant, que es viu abans, durant i desprs com
una cosa insuperable i perillosa, a qu s'atorga una importncia exagerada.
Com es manifesta?
Tant si se sofreix l'ansietat de manera anticipada, s a dir, en el moment de l'estudi previ, o durant
l'examen, un episodi o situaci d'ansietat s'identifica:
En l'estat fsic: se sofreixen alteracions de la son, prdua de la gana, trastorns digestius,
nusees, opressi al pit, sensaci que no arriba l'aire als pulmons i que els msculs es
paralitzen, taquicrdia, rampes i suor freda.
En la conducta: apareixen dificultats per a mantenir la concentraci. La persona es deixa vncer
per la passivitat (pot passar-se hores veient la televisi, vagant per la casa, dormint, fent visites a
la nevera...), i malgasta hores davant dels llibres sense a penes llegir. Les dues conductes sn
signes d'evasi que poden conduir que a la fi l'estudiant no es presente a l'examen, o que si ho
fa s'hi senta passiu.
En el rendiment intellectual: es corre el risc real de tenir dificultats per a entendre les
preguntes, de sentir bloquejos de la memria i incapacitat per a recordar coneixements que es
tenen. Durant uns minuts se succeeixen tota classe de pensaments negatius: "no em donar
temps", "sc incapa d'estudiar-ho tot", "tinc menys capacitat que els altres", "de segur que
suspendr", "jo no valc per a aix", "que b que viuen els que no han d'estudiar", "aquesta
carrera no l'acabe, jo", "far el ridcul", etc.; idees que es potencien en la ment de la persona
afectada.
Per qu es produeix?
En les persones que presenten ansietat hi ha una predisposici a manifestar respostes d'angoixa en
situacions en qu sn o se senten avaluades. Ara b, pot succeir que un estudiant no haja experimentat
abans aquesta sensaci i en un determinat moment es veja superat per les circumstncies.
En la majoria de les vegades, l'origen d'aquesta ansietat s deguda a:
Experincies anteriors negatives de bloqueig o de no haver pogut recordar coses que es
consideraven apreses.
Pensaments negatius o altres preocupacions de la persona alienes a l'estudi (aix ocorre quan
s'ha preparat b l'examen).
Cavillacions sobre les conseqncies negatives que pot tenir fer malament un examen.
Comparacions amb altres companys o companyes.
L'organitzaci inadequada del temps, no haver preparat b l'examen o no haver distribut b els
temps de preparaci, cosa que provoca que es deixen temes importants per a ltima hora.
Qu es pot fer per a evitar o disminuir l'ansietat?

Preparaci tcnica suficient. s importantssim conixer de forma prctica, entrenada i
personalitzada una srie de tcniques d'estudi. La lectura comprensiva, el subratllat, els resums i
esquemes, la memoritzaci i l'autoavaluaci prvia aplicades als tipus d'estudis i al tipus de
personalitat de cada estudiant requereixen una organitzaci adequada del temps i del treball que
es vol fer. Hi ha bons manuals sobre aquestes tcniques, per s'han d'adaptar a la personalitat i
la situaci que viu cadasc. s important evitar trobar-se abans de l'examen amb persones que
ens facen dubtar de la nostra preparaci. Quan comena l'examen s essencial llegir de forma
pausada les preguntes i instruccions proporcionades. I per a respondre, conv comenar per les
qestions menys complicades per a tenir la sensaci que 'podem' amb l'examen. Cal no caure en
la trampa d'afanyar-se si hi ha companys que acaben abans la prova.
Preparaci mental. Conv identificar quins sn els pensaments que produeixen ansietat, aturar-
los i substituir-los per una altres de positius. La majoria d'aquests pensaments no sn objectius i
dificulten l'estudi, no ajuden a sentir-se b i resten energia per a rendir de forma adequada en
l'examen. Sn fcils d'identificar: sempre sn negatius i transmeten inseguretat. Resulta til
materialitzar-los: escriure'ls o pronunciar-los en veu alta i ordenar que s'aturen. En aquest
moment s'han de substituir per altres de carcter tranquillitzador: "He fet tot el que he pogut, ara
s qesti que surta el que s", "aix s noms un examen", "d'aqu a uns dies tot haur passat",
"altres vegades tamb he pogut amb aix", "encara que suspenga podr superar-ho ms tard",
"deixar que les meues neurones funcionen".
Tcniques de relaxaci. Quan s'han canviat els pensaments, toca aprendre tcniques de
relaxaci que disminueixen l'ansietat abans i durant els exmens.
Totes tenen dos suports corporals bsics: la respiraci abdominal i la
relaxaci muscular. L'entrenament en respiraci abdominal
proporciona ms aportaci d'oxigen i facilita els processos del
sistema nervis. La relaxaci dels msculs, segons cada una de les
tcniques conegudes, aporta al cervell la informaci que el cos es
troba en situaci de calma i serenitat. Tots dos elements combinats,
respiraci i relaxaci muscular, sn en si mateixos activadors de la
relaxaci mental. Quan la persona experimenta aquest equilibri en
calma, es troba en condicions ms favorables d'afrontar la
preparaci i la situaci de l'examen. Relativitza el temor i surt de la
parlisi que provoca la por. Les tcniques de relaxaci es poden aplicar tant durant l'estudi com
en el mateix examen.
En qualsevol cas, s necessari afirmar, una vegada ms, que el que ms tranquillitat aporta a un
estudiant s tenir ben preparat l'examen.
Exercici prctic 23: Segueix les segents passes per a relaxar-te: el professor
llegir suaument les passes.
1) Ests assegut/uda tranquillament. Ests amb els ulls tancats, no veus res i no et preocupa no
veure res. Ests tranquil/illa i a gust.
2) Fes fora amb el puny esquerre nota la tensi a la m i a I'avantbra. RELAXA'T.
3) Fes fora amb el puny dret nota la tensi a la m i a I'avantbra. RELAXA'T.
4) Doblega el bra esquerre cap amunt, aixecant el canell i estirant els dits alats cap al sostre.
5) El mateix amb el bra dret.
6) Toca les espatlles amb els dits, ala els braos, nota la tensi als braos. RELAXA'T.
7) Arruga el front tot quant puguis. RELAXA'T.
8) Tanca els ulls amb fora . Nota la tensi a tota la cara
9) Fes fora amb els braos. Nota la tensi al coll i la barra. RELAXA'T.
10) Colloca el cap enrere. Pressiona amb fora i RELAXA'T.
11) Arqueja I'esquena. RELAXA'T.
12) Agafa aire. Deixa'l dins i nota la pressi al pit i I'esquena. Deixa'l anar suaument.
13) Tensa I'estmac, amb fora. RELAXA'T.
14) Tensa els glutis, fent pressi sobre la cadira. Nota la tensi. RELAXA'T.
15) Estira les cames i contreu-les amb fora. RELAXA'T.
16) Aixeca cap a dalt els dits dels peus. Nota com la tensi puja per la cama.
17) RELAXA'T.

Recomanacions per a arribar als exmens en el millor estat possible
Dieta variada
Menja fruita i verdura abundant, perqu et donaran fibra i vitamines. Inclou hidrats de
carboni a la teva dieta per tenir prou energia i evita els sucres i greixos saturats, els
refrescos i el menjar preparat. Els fruits secs, els llegums i la xocolata sn aliments que
donen energia rpidament.
Caf i tabac
s fcil recrrer a un darrer caf amb l'objectiu de mantenir-se despert tota la nit, per un
excs de cafena pot resultar perjudicial per a la teva salut. Massa cafs o coca-coles et
duran a un estat d'agitaci que pot impedir-te descansar com necessites quan t'ho
proposis. De la mateixa manera, intenta no doblar el nombre de cigarretes per dia ara
que ests d'exmens. No abusis del tabac. I, per descomptat, l'alcohol no s cap bon
company d'estudis.
Aliments miraculosos i altres invents

De vegades, el simple fet de saber que estem prenent alguna cosa que ens ajuda a concentrar-nos ens
permet estudiar millor. Hi ha un munt de frmules mgiques molt populars per a augmentar el rendiment,
ideals per a l'poca d'exmens: gelea reial, pollen d'abelles, lecitina de soja o ginseng sn alguns dels
productes naturals que es prenen amb l'esperana que ajudin a potenciar la memria. Ara b, perqu
tinguin resultat cal prendre'ls durant una bona temporada, ja que no tenen un efecte immediat. No s
recomanable ingerir suplements de magnesi o fsfor sense supervisi mdica. Si se segueix una
alimentaci rica i variada, aquests minerals estan presents de forma natural a l'organisme. Incrementar-
ne la ingesta artificialment pot dur a un desequilibri.
Dorm com un nad

Per estudiar s important estar descansat. Fes pauses durant la
jornada d'estudi i dorm set o vuit hores al dia. Si preveus passar el
proper mes assegut en una cadira a la biblioteca, pensa en algun
exercici que puguis fer per compensar el sedentarisme. Si no
trobes el moment d'anar al gimns, com a mnim camina o
desplaa't en bicicleta. Tampoc et conv gens alterar el ritme del
teu cos i passar la nit en blanc per estudiar. L'efecte pot ser el
contrari que cerques, i pots arribar a rendir la meitat.
COM EDUCAR LATENCI I LA CONCENTRACI?
La nostra atenci s per naturalesa, fuga i requereix un determinat

ambient que la mantengui. Aquest ambient ho podem denominar rac de
treball, ha de quedar associat directament amb el treball que facem, i
encara ms noms hauria dsser utilitzat per aquest fi.
s mot important que tingueu un lloc destudi i que aquest sigui sempre el
mateix, per a qu el cervell relacioni aquest espai amb lestudi, i que
noms pel fet destar all li entrin les ganes destudiar. A ms de lambient de treball s important tamb
tenir una bona disciplina.
FACTORS INTERNS I EXTERNS QUE IMPEDEIXEN BONA ATENCI:
Latenci pot fracassar per haver realitzat de forma inadequada la planificaci i

lhorari destudi; per qu altres temes ocupen la ment de lalumne o per haver
establert malament lordre de prioritats.
Factors dordre INTERN destacam:
Objectius mal definits.

Metes canviants.
Falta dorganitzaci diria de treball.
Retards dassumptes importants per la seva dificultat.
Acumulaci de treball.
Preocupacions, ansietats o pors.
Incapacitat dadaptaci als canvis.
Interessos mltiples i mal dirigits.
Esgotament fsic o fatiga nerviosa o mental.
Factor dordre EXTERN:
Interrupcions de familiars i amics.

Cridades telefniques imprevistes o perllongades.
Trmits personals o familiars.
Menjades fora de les hores.
Visites al metge, etc.
ACCIONS QUE GENEREN CONCENTRACI I PREMIS PER A ESTIMULAR

LATENCI.
Smptomes que posen de manifest la falta de recursos per a regular lesfor:

Els badalls, una espcie de fugida mental per el qual sempre trobam alguna
cosa suficientment important per posposar el nostre treball, la fam, el bany,
etc.
Estratgies per a ajudar a mantenir la concentraci i a estimular latenci:
Fer un propsit clar de dedicaci.

Jerarquitzar latenci: primer el que s ms fcil, desprs el ms difcil i al final lintermig.
Eliminar de la vista i de les odes qualsevol element que molesti.
Preparar el material necessari.
Fraccionar les tasques: en acabar una, descansar i llevar-la del pla de feina.
Moures (caminar) per afavorir laprenentatge de temes de memria.
Descansar de tant en tant i donar-se petites satisfaccions o premis quan finalitzam certs
treballs.

Exercici prctic 24: Fes una lectura rpida d'aquesta llista de paraules i digues quins mots
hi ha repetits.
taulell, flauta, caf, callar, mocador,
tossir, abric, tabac, joguina, sobre,
llit, mitges, carta, sortir, separar,
pintar, conte, tinta, fulles, via,
cntir, porr, salm, escultor, torr,
sortir, sof, pot, autor, pedra,
entrar, flauta, taula, novella, seda
avi, caminar, cami, flauta, color,
sac, pit, taps, joc, antic,
can, llum, nina, amic, pare,
amor, llibreta, disc, instint, pasts,
dibuix, manta, elefant, sortir, vermell,
fuet, crrer, carpeta, pluja, planta,
coix, saltar, guix, gat, germ,
llac, cant, planta, cadira, disc,
pont, miro, pissarra, taula, rus.

EXERCICIS DATENCI
Exercici prctic 25:

Escriu en el menor temps possible el nmero de vegades que apareix el
nmero 9.
Cerca els segents nmeros de telfon i els encercles amb color vermell.
TELFONS: 413802-217957-250345-211239-476959
4 3 8 9 0 4 3 6 9 0 1 2 5 7 9 6 7 7
9 1 6 2 1 7 9 5 7 8 3 9 2 1 0 6 5 4
3 0 7 9 6 2 5 0 1 9 6 7 8 4 3 2 1 0
8 9 4 1 8 0 2 9 3 8 1 1 3 4 7 5 0 8
6 5 7 2 9 1 6 0 7 4 9 5 1 8 4 0 6 5
9 8 1 6 5 0 9 6 7 8 4 3 2 1 1 2 3 9
1 2 7 3 6 7 5 3 2 1 9 0 1 6 7 5 4 3
5 6 4 2 0 5 6 8 9 6 5 9 4 0 2 1 3 0
9 8 3 4 7 9 7 4 8 6 5 2 0 1 5 6 9 9
2 5 0 3 4 5 9 9 6 7 5 5 4 0 3 2 1 1
7 9 5 4 7 6 9 5 9 0 9 9 0 3 5 3 2 5
3 4 8 5 6 9 7 8 4 3 2 1 1 1 4 5 7 4
8 0 5 9 6 8 7 7 5 0 1 5 4 8 9 7 5 3
6 1 7 2 7 3 2 9 2 8 0 5 2 9 8 0 7 1
6 7 1 4 1 3 8 0 2 1 7 6 7 4 9 7 5 6
5 4 3 2 7 5 1 6 7 1 5 8 4 3 2 0 1 4

Exercici prctic 26: Col.loca una lnia davall de ie
mpiblorihriemhgdoiepjdcazxiegdyjeingimduejnititel
piebdmdkdjfhruoeoeloriepowqfiembdbjdgfolkbxcvdfie
mgdgeibdncbcvhfjlgjhiotieoildhfbcncmfgwrseieigdndu
eioiopeoabaubdgdjiemhsvzcsgdpkshuenbxcdhdiencnie
nndhtitlmbfeiojfnwbjloiieylaqopnbgkduhvniejiinneei
dlhbcnmhirjgdlopihuniebdjbcvzgzvdkiuyfnlpjiyebjird
ihafreaieieliieljgnjflkjolpedcshijmdijieutrdhbkolo
sdudkyegieoiueaeauhsndjldjmnfkiuyrtesnjuuwywhnqyol
iehdjlivbeimjmpoiugdcxbxnmfmlopirngsuiekekiempoeij
uhygtfrdeseswawzcxgbhnjmklkgloipolujhygtieijiemnhf
gkl oipscvxjigibeijieikliemhlolphdcxbjspoeuhslipete
sjhnbdieloiu ytgfsda wase ikmbdoplomdhikd vsosccscia
Exercici prctic 27: Anomena en veu alta labecedari per al revs. Comena
per z, y, x, w...
Exercici prctic 26: Anomena labecedari per aplicant a cada lletra un nom de
dona. Exemple: A de Ana, B de Berta, C de Carolina, etc.
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
................................................
EXERCICIS DE MEMRIA.
Exercici prctic 27: Construeix una historieta amb les segents paraules:
riu, muntanya, Rafel Nadal, estel, mn, vent, son, novella.
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
................................................
Exercici prctic 26: Observa molt detalladament un objecte que es trobi dins laula
(com ara un dibuix o un quadre o la pissarra). Desprs intenta recordar-ho i
escriu tot el que recordis aqu abaix:
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................
................................................

SOLUCIONS
Exercici 4
Objectes Soluci orientativa (pot haver-hi ms correctes)
EL TELFON MBIL * Eliminar-lo de la mesa de estudio i apagar-lo.
LHORA DESTUDI * Es preferible estudiar de dia i no restar hores de son.
EL CAP * Quan llegim no cal moure el cap dun costat cap a laltre.
* No arriben al terra. Seria millor una cadira de menys alada per

ELS PEUS
estar ms cmode.
EL LLUM: L'APARELL * La llum ha darribar pel costat contrari a on escrivim. Canvien el

llum de lloc.
EL DICCIONARI * El diccionari est molt b al prestatge, a prop, per si lhem de
menester.
MSICA: ELS CASCOS
* Llevat els cascos, i en general, la msica.
Exercici 15 Subratllat
Exercici de subratllat
Llegeix amb atenci aquest text, sobre les BACTRIES, subratllat de tres maneres diferents i tria aquella
que consideris que esta millor subratllada.
Text Anotacions
Una bactria es un organisme unicellular. A la part externa INCORRECTE: el primer subratllat es
posseeix una capa, anomenada paret cellular, que lenvolta. evident: excs de paraules subratllades.
A dintre i aferrada a la paret es troba la membrana cellular. Que estigui aferrada a la paret es
informaci secundaria. No es necessari
subratllar la.
CORRECTE: nomes estan subratllades les
idees importants. No hem subratllat bactria
posseeix una capa, anomenada paret cellular, que lenvolta.
ja que es suposa que es el ttol del text.
A dintre i aferrada a la paret es troba la membrana cellular.
Una bactria es un organisme unicellular. A la part externa INCORRECTE: prcticament esta tot el text
posseeix una capa, anomenada paret cellular, que lenvolta. subratllat. No es distingeixen les idees
A dintre i aferrada a la paret es troba la membrana cellular. principals de les secundaries.
Exercici 16: Subratllat

El sistema solar s una part de la Via Lctia en qu hi ha vuit planetes. Aquests planetes giren
al voltant del Sol segons un recorregut fix o rbita. El Sol s el centre del sistema solar.
En el sistema solar tamb hi ha altres cossos, com els satllits, els asteroides i els cometes.

El Sol s lestel situat ms a prop de la terra . El seu dimetre s 110 vegades ms gran que el
de la Terra, i la seva massa, 330.000 vegades ms gran. Malgrat aix, el Sol s un estel de dimensions
mitjanes i est considerat un ms dels milions destels de lUnivers.
La temperatura a la superfcie del Sol s de 6000 C i , a linterior, de 14.000.000 C. Aquestes

temperatures tan altes fan que alliberi una gran quantitat denergia, que arribi a la Terra en forma de llum
i calor.
El Sol s fonamental per a la supervivncia de la vida damunt la Terra.
Els planetes
Els planetes del sistema solar, a ms de girar al voltant del Sol (moviment de translaci), tamb
giren sobre el seu eix (moviment de rotaci).Aquests planetes estan illuminats per la llum del Sol i, com
que reflecteixen una part daquesta llum que reben, brillen en el cel.
Segons la seva posici respecte al Sol, els planetes es poden dividir en dos grups: els planetes
interiors i els planetes exteriors. Els planetes interiors sn els ms propers al Sol. Aquest grup el
formen Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Tots, llevat de la Terra, sn rocallosos i desrtics. No hi ha sers
vius, ni rius, ni mars. Els planetes exteriors sn bolles gegantines de gas, amb anells als seu voltant i
molts de satllits. En aquest grup shi inclouen Jpiter, Saturn, Ur i Nept.
Plut ja no forma part d'aquest grup, sin dels planetes nans.
Exercici 17: resum El sistema solar
El sistema solar s una part de la Via Lctia en qu hi ha vuit planetes. El Sol s el centre del sistema
solar. Hi ha altres cossos com els satllits, els asteroides i els cometes.
s un estel de dimensions mitjanes. Les temperatures altes fan que alliberi una gran quantitat denergia
que arribi a la Terra en forma de llum i calor.
Els planetes
Giren al voltant del Sol (moviment de translaci) i tamb giren sobre el seu eix (moviment de rotaci).
Estan illuminats per la llum del Sol.
Es poden dividir en: planetes interiors que sn els ms propers al Sol. El formen Mercuri, Venus, la Terra
i Mart. I els planetes exteriors que sn bolles gegantines de gas amb anells al seu voltant i molts de
satllits. Sinclouen Jpiter, Saturn, Ur i Nept.
Plut ja no forma part d'aquest grup, sin dels planetes nans.

Exercici 18: respostes correctes resum:
Escriure breument les idees centrals d'un text.
Reorganitzar personalment les idees.
Escriure les idees prpies paraules.
Explicar clarament les relacions entre les idees.
Exercici 19: esquemes
Claus:
De retxes:
De nmeros: De lletres:
Exercici 21: Soluci quadre sinptic
Caracterstiques Rius Vegetaci
Clima Mediterrani Estiu clid i sec. Rgim irregular Boscos clars. Maquis.
Hivern suau. Estepa.
Clima Ocenic Estius i hiverns Cautelosos i regulars. Boscos de roures,

suaus. Pluges faigs,
abundants i regulars.
Clima Continental Estiu amb algunes Irregulars Taig.

pluges. Hiverns freds
i secs. Pradera.
Exercici 24: Aquest sn els mots que hi ha repetits: sortir, flauta, planta i disc.

Ajut A Estudi

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ajut A Estudi

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

IES SON PACS Pgina 1 de 51

T'ajudam a estudiar Rev: 2/010210 - orientadora Validat CQ, ddmmaa

CREAR HBITS PER A MILLORAR LAPRENENTATGE: ACONSEGUIR

Ens plantejam inicialment un seguit de qestions sobre lhbit destudi a casa:

A) A ON ESTUDIO? EL LLOC DESTUDI A CASA.

Quan vull estudiar

Exercici prctic 1: PREGUNTES SOBRE LAMBIENT DESTUDI A LA LLAR:

6. Utilitzes el llum directe de sobre la taula, i alhora, el llum central de lhabitaci?

7. Veus TV quan treballes?...........................................

10. Quina roba duus mentre estudies?

Ha de ser tranquil. Sha de mantenir allunyat de converses, televisor, msica o telfon. Es

Un espai a on no faci ni massa fred ni massa calor.

CLAUS: Cmode + tranquil +

T'ajudam a estudiar Rev: 2/010210 - orientadora Validat CQ, ddmmaa

Respecte al lloc de la casa:

Respecte als recursos que tens al teu abast:

Exercici prctic 3: El joc de les 7 errades

DESCRIPCI DE LA IMATGE SEGENT: observeu la imatge i analitzeu-la en petits grups.

Exercici prctic 4: Prova dencertar la/les resposta/es adient/s:

a) Elimina-ho de la taula destudi i apagar-lo.

a) Sn las tres de la matinada: bona hora per a estudiar.

a) La bombeta ha de tenir almenys 100W. Canviem la bombeta.

a) El diccionari no s de molta utilitat, s millor lenciclopdia que t molta ms informaci.

MSICA: ELS CASCOS

a) La msica, en general, ens relaxa i s bona per a lestudi.

T'ajudam a estudiar Rev: 2/010210 - orientadora Validat CQ, ddmmaa

DESCRIPCIONS DE LES TASQUES A FER:

1. El/la tutor/a comentar a lalumnat la necessitat de planificar b el temps destudi (introducci).

3. Cadascun dels alumnes omplir, de manera sincera, el seu propi horari.

4. Cadascun dels alumnes respondr a la relaci de preguntes de reflexi.

5. Cada alumne millorar la seva planificaci, comparant-la amb lelaborada prviament.

Quines avantatges t planificar un horari destudi?

Ajuda a crear un hbit destudi.

Horari DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

Mat IES IES IES IES IES

T'ajudam a estudiar Rev: 2/010210 - orientadora Validat CQ, ddmmaa

1. Estudies sempre a les mateixes hores?

2. Treballes desprs de menjar?

3. Quantes de temps dediques seguit a lestudi?

4. Quan de temps dediques de descans durant una sessi destudi?

5. Estudis desprs de lactivitat extraescolar, si en tens?

6. Estudies en haver sopat?

7. A quin hora vas a dormir?

8. Taixeques al mat per repassar?

9. Estudies al temps desplai o just abans de lexamen?

10. Quantes hores dediques els caps de setmana?

Quatre idees bsiques:

2. Sha de ser constant i complir-lo.

3. Sha destudiar tots els dies el mateix temps i a la mateixa hora.

4. Sha de dormir les hores adequades (8 hores).

Com ha de ser lhorari destudi?

Adaptat al grau de dificultat de les assignatures i a linters per elles.

Adaptat a la seva capacitat i disponibilitat.

No val tenir-ho al cap.

T'ajudam a estudiar Rev: 2/010210 - orientadora Validat CQ, ddmmaa

Horari DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

Mat IES IES IES IES IES

Conclusions de la posada en com:

Com planificar un horari destudi i posar-lo en prctica?

Exercici prctic 8: Llegiu atentament i comenteu avantatges i desavantatges en

No estudiar just desprs duna menjada o quan tenguis son:

T'ajudam a estudiar Rev: 2/010210 - orientadora Validat CQ, ddmmaa

30 Activitat de dificultat mitjana