Professional Documents
Culture Documents
1 Ev Cont Nat 6
1 Ev Cont Nat 6
Recursos per a
Probes Ciencies
Cincies de la Naturalesa 6 5
Proves
davaluaci
Avaluaci inicial
Nom Data
1 Uneix correctament els processos de la nutrici amb el que ocorre en cada un.
Funci vital:
5 Encercla de roig les parts del cos que canvien durant la pubertat en els xiquets
i de blau les que canvien en les xiquetes. Desprs, explica breument els canvis.
, i .
7 Determina el tipus de cllula que representa cada dibuix i completa els buits.
Cllula Cllula
Qu s la massa?
Qu s el volum?
Naturals Origen
Materials Origen
Nom Data
Nutrici:
Nutrient:
Respiraci cellular:
Greixos o lpids:
Protenes:
Vitamines:
4 Marca amb una creu els rgans on es realitzen les fases del procs digestiu.
Digesti
Absorci
Eliminaci de
les substncies
de rebuig
5 Completa el text.
6 Completa les caixes amb els noms dels rgans que hi ha en el dibuix.
Nom Data
2 Quins nutrients existeixen? Per a cada nutrient, posa dos exemples daliments
que el continguen.
4 Escriu el nom dels rgans on tenen lloc les fases del procs digestiu.
Digesti:
Absorci:
Nom Data
Sang
cllules
transporta tipus
substncies de altres
substncies
2 Uneix amb una fletxa cada vas sanguini amb la funci corresponent.
venes Porten la sang des del cor fins als rgans.
artries Condueixen la sang per linterior dels rgans.
capillars Condueixen la sang des dels rgans fins al cor.
4 Qu sn la sstole i la distole?
El recorregut que realitza la sang per tot el cos, excepte pels pulmons,
constitueix la .
7 Escriu de l1 al 4 en els requadres per ordenar els rgans per on passa lorina
des de la formaci fins a leixida a lexterior.
10 Cita dos hbits que hem de dur a terme per a mantindre la salut
de laparell excretor.
Nom Data
2 Anomena els tipus de vasos sanguinis, descriu les caracterstiques que tenen
i explica breument la funci de cada un.
3 Fes un dibuix esquemtic del cor i indica-hi amb rtols les parts segents:
aurcula esquerra, aurcula dreta, ventricle esquerre, ventricle dret i vlvula.
4 Anomena els moviments del cor, explica la funci que tenen i indica en qu
consisteix cada un.
5 Explica les diferncies entre els dos tipus de circulaci del sistema circulatori
dels ssers humans.
10 Explica per qu beure prou aigua i mantindre la pell neta ens ajuda
a mantindre la salut de laparell excretor.
Nom Data
10 Escriu les mesures de prevenci per a evitar les malalties segents: cncer de
mama, cncer de prstata i cncer de coll dter.
Nom Data
Prstata: .
Uretra: .
Conductes deferents: .
Qu s la fecundaci?
Deslliurament: .
Expulsi: .
Trencar aiges: .
Nom Data
8 Completa la taula.
als .
i es produeixen als .
Nom Data
Digesti: .
Absorci de nutrients: .
4 Enumera els rgans que travessa laire desprs dentrar a les vies respiratries.
, els i les .
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 27
L.
CONTROL A
Circulaci pulmonar: .
Circulaci general: .
Aparell excretor: .
Glndules sudorpares: .
Pulmons: .
9 Escriu davall de cada imatge quin tipus de cllula s i en quin rgan es produeix.
A. B.
Qu s un ginecleg? I un urleg?
Nom Data
2 Enumera les tres fases del procs digestiu i especifica en quin rgan
o rgans tenen lloc.
1. .
2. .
3. .
9 Dibuixa els dos tipus de cllules sexuals. Desprs, indica quina s la masculina
i quina, la femenina; digues tamb els rgans on es produeixen.
A. B.
10 Descriu breument el que hem de fer per a mantindre la salut i la higiene dels
rgans sexuals i posa dos exemples de mesures preventives per a cuidar
la seua salut.
Nom Data
Cllula .
Cincies
Material fotocopiable de2015
la Naturalesa 6
Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 31
L.
4
CONTROL B
7 Explica les diferncies entre una cllula procariota i una cllula eucariota.
A. B. C. D.
10 Completa la taula.
Protectora Sber
Emmagatzematge de substncies Teixit adips
Nom Data
Com es classifiquen els ssers vius en funci del nombre de cllules que els formen?
Citoplasma: .
Nucli: .
Orgnuls: .
Cllula .
A. B. C. D. E.
8 Creus que tots els ssers vius, per a ser considerats com a tals,
han de presentar tots els nivells dorganitzaci? Raona la resposta.
Nom Data
10 Descriu el procs per a calcular la densitat dun objecte i indica els aparells que
sutilitzen per a mesurar-ne la massa i el volum.
Nom Data
2 Explica les diferncies existents entre una substncia pura i una mescla.
Desprs, posa un exemple de cada una.
Oxidaci:
Combusti:
Fermentaci:
Els cossos tenen diferent densitat segons que estiguen a laigua o a la terra.
10 Fes un esquema del procs per a calcular la densitat dun objecte i indica
els aparells que sutilitzen per a mesurar-ne la massa i el volum.
Nom Data
Matries primeres
Minerals No
3 Contesta.
Qu sn les fonts denergia?
no renovables?
5 Qu s la biomassa?
Explica qu passa amb aquesta energia quan disminueix la temperatura dun cos.
Augmenta o disminueix?
9 Cita tres mesures que podem aplicar en la nostra vida quotidiana per a estalviar
energia.
Nom Data
Matries primeres
4 Escriu el nom de les formes denergia que has estudiat i posa un exemple
de situaci on es manifeste cada una.
7 Indica quina de les oracions segents s falsa i explica a continuaci per qu.
Lenergia qumica s la que tenen els objectes que estan a molta temperatura.
s falsa:
Nom Data
Dacord amb la resposta a la pregunta anterior, podem considerar que una cllula
est viva? .
A.
B.
Decantaci:
Evaporaci:
Destillaci:
Filtraci:
Nom Data
A.
B.
eixit
Teixitossi:
nervis: .. Parnquima: .
A. B. C. D.
i el .
10 Escriu quatre mesures destalvi denergia. Cal que dues daquestes les pugues
dur a terme de forma individual.
Nom Data
2 Explica les diferncies i semblances entre les cllules animals i les cllules
vegetals.
Decantaci:
Evaporaci:
Destillaci:
.
46 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
CONTROL E
Energia mecnica. .
Energia qumica. .
Energia nuclear. .
Energia calorfica. .
10 Escriu quatre mesures destalvi denergia. Cal que dues daquestes les
pugues dur a terme de forma individual.
Nom Data
ms i ms .
Mquines
Trmiques
Elctriques
Sensors:
Indicadors i pantalles:
48 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
7
CONTROL B
Nom Data
Mquines
pel nombre
per l que utilitzen per la
de
Qu s un mecanisme?
5 Explica les diferncies que hi ha entre els motors de combustible i els elctrics.
Desprs, posa un exemple de mquina que funcione amb cada un.
molt xicotet s un .
10 Anomena una mquina relacionada amb els mbits segents de la nostra vida
quotidiana.
Sanitat:
Treball:
Transport:
Cultura i oci:
Comunicacions:
Nom Data
elctricament .
.
Un cos est carregat quan t ms crregues negatives
que positives.
3 Els signes + i dels objectes de les imatges que pots observar a continuaci
representen les crregues elctriques. Dibuixa les fletxes necessries en cada
imatge per indicar si satrauen o es repelleixen.
A B C
A. B. C.
A. C.
+
B. D.
Nom Data
Nom Data
A. B. C.
2 Anomena totes les parts que solen tindre les mquines compostes.
Corretges i cadenes: .
Eix: .
Sensor de temperatura:
Sensor de llum:
Sensor dinfrarojos:
Antena:
5 Completa el text segent sobre els canvis que shan produt en la forma
de treballar.
en lagricultura o en la estn .
56 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
CONTROL B
6 Qu s el magnetisme?
8 Observa els objectes de les fotografies segents i escriu davall de cada una
lefecte del corrent elctric que aprofiten per a funcionar.
A. B. C. D.
9 Escriu en els requadres els noms dels components del circuit elctric
representat a continuaci.
Nom Data
A. B. C.
Quines propietats t?
.
Com funciona?
Nom Data
Dues rodes que giren en el mateix sentit. Dues rodes que giren en sentits
contraris i a velocitats diferents.
Efecte calorfic:
Efecte mecnic:
: .
: .
: .
: .
10 Representa grficament
un circuit que funciona
amb una bateria i permet
que sone un timbre
i sencenguen dues
bombetes en accionar
un polsador.
Nom Data
rgan. Exemple:
organisme. Exemple:
aparell. Exemple:
cllula. Exemple:
sistema. Exemple:
teixit. Exemple:
6 Explica les diferncies que hi ha entre una cllula animal i una de vegetal.
Nom Data
1. 4.
2. 5.
3. 6.
6 Explica les diferncies que hi ha entre una cllula animal i una de vegetal.
8 Anomena i explica els diferents tipus denergia renovable que has estudiat.
10 Representa esquemticament
els 3 casos de forces datracci i
de repulsi entre 2 objectes
electritzats que es poden donar.
Dibuixa-hi les fletxes i signes + i
que siguen necessaris.
Nom Data
Nom Data
Nom Data
4 Leixida a lexterior, a travs de la vagina, dun vul madur junt amb una quantitat
xicoteta de sang sanomena
a. menstruaci.
b. menopausa.
c. expulsi.
9 Qu s un urleg?
a. El metge encarregat de la salut dels rgans sexuals de laparell urinari.
b. El metge encarregat de la salut dels rgans sexuals de laparell reproductor
mascul.
c. El metge encarregat de la salut dels rgans sexuals de laparell reproductor
femen.
Nom Data
Nom Data
1 En funci del nombre de cllules que tinguen els ssers vius, aquests
es classifiquen en
a. unicellulars i multicellulars.
b. unicellulars i pluricellulars.
c. senzills i complexos.
4 Quins elements estan presents a les cllules vegetals per no a les animals?
a. La paret cellular. b. Els cloroplasts. c. a i b sn correctes.
Nom Data
Nom Data
3 Lenergia s
a. la causant que la matria reste immbil.
b. la causant que la matria experimente canvis.
c. la causant que la massa tinga un valor determinat.
Nom Data
1 El requisit per a considerar que un determinat sser est viu s que realitze
les tres funcions vitals, que sn
a. naixement, vida i mort.
b. alimentaci, expressi i emoci.
c. nutrici, relaci i reproducci.
2 Quin daquests elements est present a les cllules vegetals per no
a les cllules animals?
a. Membrana plasmtica. b. Paret celullar. c. Nucli.
3 Quina funci t el parnquima a les plantes?
a. Protectora.
b. Transport de substncies.
c. Emmagatzematge de substncies.
4 Un anell dor masss est format per
a. una mescla homognia. b. un aliatge. c. una substncia pura.
5 Marca la mescla que separaries mitjanant el mtode de decantaci.
a. Aigua i alcohol. b. Aigua i oli. c. Aigua amb sal.
6 Quina daquestes s una reacci qumica?
a. Un got de vidre cau a terra, es trenca i es transforma en resquills de vidre.
b. Un tros de tela es crema i es converteix en cendra i dixid de carboni.
c. Tres litres daigua lquida es congelen i es transformen en tres quilos de gel.
7 Quina forma denergia t un cossiol que cau des duna terrassa a 50 metres
daltura?
a. Energia qumica. b. Energia trmica. c. Energia mecnica.
8 Quina daquestes opcions s una font denergia no renovable?
a. Llum del sol. b. Llenya. c. Gas natural.
9 Sen produeixen contnuament, s per aix que no sesgoten. Aquest s
un avantatge de les fonts denergia
a. fssils. b. no renovables. c. renovables.
10 s important estalviar energia perqu en produir-la i gastar-la
a. molestem els animals.
b. generem contaminaci.
Nom Data
Nom Data
Nom Data
1 Un carret s...
a. una palanca. b. una politja. c. una rampa.
2 En una mquina composta, la part encarregada de servir de suport i subjecci
a la resta dels components de la mquina s
a. la coberta. b. lestructura. c. la carcassa.
3 Com es denominen els operadors mecnics que tenen la funci de transmetre
el moviment duna roda a una altra duna mquina?
a. Corretges. b. Molles. c. Palanques.
4 Un sensor percep la informaci...
a. de lexterior o del seu interior.
b. de les persones sensibles.
c. de sons molt tnues.
5 Grcies a la informtica han canviat les relacions entre
a. els robots.
b. les persones.
c. els ssers microscpics i les persones.
6 Un objecte elctricament neutre s aquell que
a. no est compost per cap tipus de crrega elctrica.
b. t una quantitat molt baixa de crregues elctriques, tant positives com negatives.
c. t la mateixa quantitat de crregues positives que de crregues negatives.
7 Si en acostar dos objectes electritzats es repelleixen, estaran carregats
a. positivament. b. negativament. c. a i b sn correctes.
8 Un material a travs del qual les crregues elctriques es mouen amb facilitat s
a. un material conductor.
b. un material allant.
c. un material electritzat.
9 Una barra de ferro amb un cable conductor enrotllat, que al seu torn est
connectat a una pila, s un
a. imant natural. b. alternador. c. electroimant.
10 En un ventilador, lelectricitat genera un efecte
a. calorfic. b. mecnic. c. sonor.
78 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
Avaluaci final TEST
Nom Data
5 Quins sn els vasos sanguinis encarregats de portar la sang des dels rgans
fins al cor?
a. Les artries. b. Els capillars. c. Les venes.
9 Quin dels elements segents est present en les cllules vegetals per
no en les animals?
a. La paret cellular. b. La membrana cellular. c. El nucli.
11 Les cllules en qu el material gentic o ADN no es troba dins dun nucli sn les
a. eucariotes. b. procariotes. c. vegetals.
18 La magnetita s
a. un imant artificial. b. un imant natural. c. un mineral electritzat.
1.1. Busca, selecciona i organitza informaci concreta i rellevant, lanalitza, nobt con-
clusions, comunica la seua experincia, reflexiona sobre el procs seguit i ho co-
munica oralment i per escrit.
3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb lrea, i
manifesta la comprensi de textos orals i/o escrits.
4.1. Usa de forma autnoma el tractament de textos (ajust de pgina, inserci dil-
lustracions o notes, etc.).
4.3. Coneix i utilitza les mesures de protecci i seguretat personal que ha de fer servir en
ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
4.4. Presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta, en suport paper i digital.
4.5. Utilitza estratgies per a realitzar treballs de forma individual i en equip, i mostra
habilitats per a la resoluci pacfica de conflictes.
4.6. Coneix i respecta les normes ds i de seguretat dels instruments i dels materials de
treball.
* Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual sestableix el currculum bsic de leducaci primria.
1.1. Identifica i localitza els principals rgans implicats en la realitzaci de les funcions
vitals del cos hum: nutrici (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor),
reproducci (aparell reproductor) i relaci (rgans dels sentits, sistema nervis,
aparell locomotor).
2.1. Identifica i descriu les caracterstiques principals de les funcions vitals de lsser
hum.
2.2. Identifica les caracterstiques principals dels sistemes del cos (aparells respiratori,
digestiu, locomotor, circulatori i excretor) i explica les funcions ms importants que
duen a terme.
3.1. Reconeix estils de vida saludables i els efectes que tenen sobre la cura i el man-
teniment dels diferents rgans i aparells.
3.2. Identifica i valora hbits saludables per a previndre malalties i mant una conduc- ta
responsable.
3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades i identifica les prctiques
saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.
3.6. Observa, identifica i descriu alguns avanos de la cincia que milloren la salut
(medicina, producci i conservaci daliments, potabilitzaci de laigua, etc.).
3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels companys i dels adults, i manifesta
conductes emptiques.
3.10. Reflexiona sobre el treball realitzat, trau conclusions sobre com treballa i aprn i
elabora estratgies per a continuar aprenent.
3.11. Planifica de manera autnoma i creativa activitats doci i temps lliure, dindividuals i
en grup.
1.1. Identifica i explica les diferncies entre ssers vius i ssers inerts.
1.2. Identifica i descriu lestructura dels ssers vius (cllules, teixits, rgans, aparells i
sistemes), i identifica les caracterstiques i funcions ms importants de cada un
daquests elements.
2.1. Observa i identifica les caracterstiques dels ssers vius. Classifica els ssers vius
(regne animal, regne de les plantes, regne dels fongs, altres regnes).
3.1. Identifica i explica les relacions entre els ssers vius. Cadenes alimentries. Pobla-
cions, comunitats i ecosistemes.
3.3. Observa i identifica les caracterstiques principals i els components dun ecosistema.
3.4. Reconeix i explica alguns ecosistemes (praderia, toll, bosc, litoral i ciutat) i els s- sers
vius que hi habiten.
4.2. Usa la lupa i altres mitjans tecnolgics en els diferents treballs que realitza.
4.3. Manifesta una certa precisi i rigor en lobservaci i en lelaboraci dels treballs.
4.4. Observa i registra algun procs associat a la vida dels ssers vius, utilitzant els
instruments i els mitjans audiovisuals i tecnolgics apropiats, i comunica de mane- ra
oral i escrita els resultats.
1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seues propietats
(duresa, solubilitat, estat dagregaci, conductivitat trmica).
2.1. Utilitza diferents procediments per a obtindre la mesura de la massa i el volum dun
cos.
2.3. Identifica i explica les caracterstiques principals que presenta la flotabilitat en un medi
lquid.
3.1. Coneix les lleis bsiques que regeixen fenmens, com la reflexi de la llum o la
transmissi del corrent elctric.
3.2. Coneix les lleis bsiques que regeixen els canvis destat i les reaccions qumiques
(combusti, oxidaci i fermentaci).
4.2. Identifica i explica algunes de les caracterstiques principals de les diferents formes
denergia: mecnica, lluminosa, sonora, elctrica, trmica o qumica.
4.3. Identifica i explica algunes de les caracterstiques principals de les energies reno-
vables i no renovables, identificant les diferents fonts denergia, les matries prime-
res energtiques i el seu origen.
4.4. Identifica i explica els beneficis i els riscos relacionats amb la utilitzaci de lenergia
(esgotament, pluja cida, radioactivitat), i exposa possibles actuacions per a un
desenvolupament sostenible.
5.2. Separa els components duna mescla mitjanant destillaci, filtraci, evaporaci o
dissoluci.
5.3. Observa de manera sistemtica, aprecia i explica els efectes de la calor en laug- ment
de temperatura i la dilataci dalguns materials.
5.7. Respecta les normes ds, seguretat i conservaci dels instruments i dels materials de
treball a laula i al centre.
1.1. Identifica diferents tipus de mquines i les classifica segons el nombre de peces, la
manera daccionar-les i lacci que realitzen.
1.3. Observa i identifica alguna de les aplicacions de les mquines i aparells, i la utilitat
que tenen per a facilitar les activitats humanes.
2.1. Construeix alguna estructura senzilla que t una funci o condici per a resoldre un
problema a partir de peces modulades (una escala, un pont, un tobogan, etc.).
3.1. Observa i identifica els elements dun circuit elctric i en construeix un.
3.4. Observa i identifica les caracterstiques principals dels imants i relaciona electricitat i
magnetisme.
4.1. Elabora un informe com a tcnica per al registre dun pla de treball, i comunica de
forma oral i escrita les conclusions.
4.2. Valora i descriu la influncia del desenvolupament tecnolgic en les condicions de vida
i en el treball.
4.6. Utilitza alguns recursos al seu abast, proporcionats per les tecnologies de la infor-
maci, per a comunicar-se i collaborar.
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT** Activitats
DAPRENENTATGE
*
Reconeix i anomena els diversos aparells i rgans que intervenen en la nutrici
1, 2, 3
i explica els processos que tenen lloc en cada un.
B2-1.1
Reconeix i anomena els rgans de laparell reproductor femen i mascul. 4
Descriu els canvis destat, els experimenta, explica les diferncies entre aquests
B4-5.4 10
canvis i posa exemples per a cada cas.
Solucions
1. Digesti: sobtenen les substncies tils 4. Sexe femen: aparell reproductor femen.
dels aliments. Sexe mascul: aparell reproductor mascul.
Respiraci: saconsegueix oxigen. 5. Canvis en les xiquetes: desenvolupament de
les mamelles, eixamplament dels malucs, veu
Excreci: sexpulsen substncies de rebuig.
aguda, ix borrissol.
Circulaci: es reparteixen substncies per tot
Canvis en els xiquets: desenvolupament
el cos. muscular, veu greu, ix pl abundant per tot
2. Funci vital: nutrici. el cos.
Desquerra a dreta: aparell circulatori, aparell 6. Tots els ssers vius fan les funcions
excretor, aparell respiratori, aparell digestiu. vitals i estan formats per cllules. Les
persones som ssers pluricellulars i al nostre
3. Loxigen s imprescindible per a la funci de organisme es distingeixen diversos nivells
nutrici perqu grcies a ell obtenim lenergia dorganitzaci, que, del ms senzill al ms
dels aliments. Loxigen el captem en la complex, sn: cllula, teixit, rgan, sistema
respiraci en prendre aire. i aparell.
7. Desquerra a dreta i de dalt a baix: Cllula Aquestes crregues es mouen dun cos a un
animal: membrana, nucli, citoplasma i orgnuls. altre i es produeix el corrent elctric.
Cllula vegetal: paret, nucli, membrana,
orgnuls i cloroplasts. 13. Desquerra a dreta: central elica, renovable;
central hidrulica, renovable; central nuclear,
8. La massa s la quantitat de matria que t un
cos. no renovable; central solar, renovable. Les
El volum s lespai que ocupa un cos. fonts denergia renovables no sesgoten, i per
La massa es mesura amb balances i bscules. aix podrem usar-les tamb en un futur prxim.
El volum es mesura amb provetes. A ms, no sn contaminants.
9. Desquerra a dreta i de dalt a baix: animal, llana; 14. R. M.
mineral, quars; artificials, plstic. Ls de les fonts denergia no renovables
10. Desquerra a dreta i de dalt a baix: fusi, provoca lesgotament dalguns recursos i, a
vaporitzaci, solidificaci, condensaci. ms, contribueix a la contaminaci del medi
11. Desquerra a dreta: imants enfrontats pel ambient.
mateix pol, repulsi; imant i llimadures de ferro,
Una mesura per a reduir la contaminaci
atracci; imants enfrontats per pols diferents,
atracci. ambiental s reutilitzar alguns materials
i reciclar alguns residus com paper o vidre.
12. R. M. (Resposta model). Lelectricitat s el
conjunt de crregues elctriques que t un cos. 15. R. G. (Resposta grfica)
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena els diversos aparells i rgans que
B2-1.1 intervenen en la nutrici i explica els processos que 4, 6 3, 6 4, 5, 6
tenen lloc en cada un.
Solucions
Control B 5. Labsorci s el pas dels nutrients de lintest
prim a la sang. Linterior de lintest prim s
1. Nutrici: conjunt de processos per mitj dels molt rugs, ja que est ple de replecs que
quals el cos hum obt lenergia i els materials sanomenen vellositats intestinals, que fan
que necessita. que hi haja molta superfcie de contacte entre
Nutrient: substncia senzilla que forma part el quil, que cont els nutrients, i les parets de
dels aliments. lintest.
Respiraci cellular: conjunt de reaccions 6. De dalt a baix i desquerra a dreta: fosses
qumiques que tenen lloc a les cllules. nasals, alvols pulmonars, bronqui, pulm,
Els nutrients es combinen amb oxigen faringe, laringe, trquea.
i produeixen energia i substncies
7. Esquerra, inspiraci; dreta, expiraci.
de rebuig.
Els nutrients ens proporcionen energia 8. Durant lintercanvi de gasos, loxigen de laire
o ens serveixen com a materials. passa dels alvols a la sang, i el dixid de
carboni que hi ha a la sang passa a linterior
2. R. M. de lalvol i sexpulsa amb lexpiraci.
Hidrats de carboni o glcids: crelles, pa.
9. R. M. Menjar aliments variats i repartir les
Greixos o lpids: mantega, oli doliva. menjades al llarg del dia.
Protenes: llentilles, sardines.
10. R. M. Efecte immediat: tos. Efecte a llarg
Vitamines: poma, tomaca. termini: danys als pulmons.
Aigua i sals minerals: ram, cogombre.
3. Formaci del bol alimentari, a la boca.
Formaci del quim, a lestmac.
Formaci del quil, a lintest prim.
4. Digesti: boca, estmac, intest prim.
Absorci: intest prim.
Eliminaci de substncies de rebuig: intest
gros.
2. Hidrats de carboni o glcids. Exemples model: Durant lexpiraci, la caixa torcica es contrau
crelles, pa. i, amb aquesta, els pulmons. Aix fa que laire
isca dels pulmons.
Greixos o lpids. Exemples model: mantega, oli
doliva. 8. La sang que passa pels pulmons es carrega
Protenes. Exemples model: llentilles, sardines. doxigen i queda lliure de dixid de carboni.
Vitamines. Exemples model: pomes, tomaca. Loxigen de laire passa dels alvols pulmonars
Aigua i sals minerals. Exemples model: ram, a la sang. El dixid de carboni que hi ha a la
sang passa a linterior de lalvol i sexpulsa
cogombre.
amb lexpiraci.
3. Formaci del bol alimentari, a la boca.
9. La dieta s el conjunt daliments que una
Formaci del quim, a lestmac.
persona pren normalment, incloent-hi les
Formaci del quil, a lintest prim.
begudes. Una dieta saludable ha de ser
4. Digesti: boca, estmac, intest prim. equilibrada, s a dir, ens ha daportar la
Absorci: intest prim. quantitat adequada de cada nutrient.
Eliminaci de substncies de rebuig: intest 10. R. M. El tabac danya greument la salut dels
gros. pulmons. El fum i les substncies que cont
5. R. M. Labsorci s el pas dels nutrients de irriten les vies respiratries, destrueixen les
lintest prim a la sang. Labsorci es produeix cllules del pulm i poden produir cncer.
quan els nutrients que estan a linterior de Davant del tabac, la millor actitud s evitar-lo
lintest prim passen als capillars sanguinis de totalment.
Test
1. c; 2. b; 3. a; 4. b; 5. a; 6. b; 7. c; 8. c; 9. a; 10. c.
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena les parts de laparell circulatori i
1, 2, 3 2, 3 1, 2, 3
explica els processos que tenen lloc en cada una.
Solucions
8. Algunes glndules sudorpares formen suor
Control B
i altres formen orina. F
1. De dalt a baix i desquerra a dreta: plasma; La suor est formada per aigua, sals
nutrients; substncies de rebuig; glbuls rojos; i substncies de rebuig. V
glbuls blancs; plaquetes. Les glndules sudorpares es troben
2. Venes Condueixen la sang des dels rgans nicament en aixelles i engonals. F
fins al cor. 9. R. M. Larteriosclerosi consisteix en
Artries Porten la sang des del cor fins als lenduriment de les artries per acumulaci
rgans. de greix a linterior.
Capillars Condueixen la sang per linterior Linfart de miocardi es produeix quan una part
dels rgans. del cor es queda sense el reg sanguini.
3. R. G. 10. Beure prou aigua i mantindre la pell neta.
4. Sn moviments del cor. La sstole s un
moviment de contracci, i la distole, de Control A
relaxaci.
1. Glbuls blancs: sencarreguen de defensar
5. Entre el cor i els pulmons, la sang segueix el cos davant de les infeccions.
un circuit denominat circulaci pulmonar. Plaquetes: quan es produeix una hemorrgia,
El recorregut que realitza la sang per tot ajuden a tancar les ferides.
el cos, excepte pels pulmons, constitueix Glbuls rojos: transporten loxigen
la circulaci general. a la sang.
6. Laparell excretor, les glndules sudorpares 2. R. M. Les artries condueixen la sang des del
i els pulmons. cor fins als rgans; les venes porten la sang des
7. 2 urters; 1 renyons; 4 uretra; 3 bufeta dels rgans fins al cor i els capillars condueixen
urinria. la sang per linterior dels rgans.
Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. b; 5. a; 6. a; 7. c; 8. b; 9. b; 10. c.
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena els carcters sexuals primaris
1, 2 1, 2 1, 3
i secundaris en la dona i en lhome.
Solucions
Control B Els vuls sn unes cllules molt ms
grans que els espermatozoides. V
1. vagina P; ter P; pl abundant al cos S; barba
5. La fecundaci s la uni de lvul i
S; mamelles desenvolupades S; veu aguda S;
lespermatozoide, i origina un zigot.
malucs amples S; penis P; prstata P.
A la trompa de Fallopi.
2. Esquerra: vagina, vulva. Dreta: trompes
de Fallopi, ter. 6. Lembri, en adherir-se a la paret de lter,
est envoltat per una bossa plena dun lquid
3. Uretra: porta els espermatozoides denominat lquid amnitic. A ms, a lter
a lexterior. es forma un rgan que sanomena placenta,
Prstata: fabrica un lquid que que est unit a lembri mitjanant el cord
serveix daliment i transport dels umbilical. Lembri va creixent dins de lter
espermatozoides. i, quan t tres mesos, rep el nom de fetus.
Testicles: s on es formen els 7. 2 dilataci; 1 trencar aiges; 4 deslliurament;
espermatozoides. 3 expulsi.
Penis: a lextrem desemboca
8 Letapa de creixement del beb s la lactncia.
la uretra.
Llet materna.
4. Les cllules sexuals masculines
sn els vuls. F 9. Urleg. s el metge encarregat de la salut
dels rgans de laparell reproductor mascul.
Les cllules sexuals femenines
sn els espermatozoides. F Ginecleg. s el metge encarregat de la salut
dels rgans de laparell reproductor femen.
Els espermatozoides es formen
als testicles. V 10. Cncer de mama: mamografies i revisions
peridiques; cncer de prstata: proves
4. Les xiquetes, en nixer, ja tenen tots els vuls 9. Lurleg sencarrega de la salut dels rgans
als ovaris. sexuals masculins i el ginecleg sencarrega
La menstruaci, cada 28 dies, consisteix en de la salut dels rgans sexuals femenins.
lexpulsi duna xicoteta quantitat de sang per 10. Cncer de mama: mamografia i revisions
la vagina de la dona. peridiques; cncer de prstata: proves
Els espermatozoides sn allargats i es mouen especfiques i revisions peridiques; cncer
mitjanant un flagel. de coll dter: vacuna i revisions peridiques.
Test
1. a; 2. a; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. c; 8. c; 9. b; 10. b.
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat excellncia Test
Control B Control A Control E
Reconeix i anomena els rgans principals
del cos que intervenen en la nutrici i la 4, 5,
B2-1.1 4, 5, 7, 8, 9 4, 5, 7, 8, 9 2, 5, 7, 8, 9
reproducci; i els relaciona amb les activitats 6, 8
que realitzen.
Descriu les funcions dels rgans que 2, 3,
B2-2.2 intervenen en les funcions de nutrici 2, 6 2, 6 4, 6 7, 9,
i de reproducci. 10
Identifica i exposa les prctiques saludables
B2-3.1 10 10 10
relacionades amb la nutrici i la reproducci.
Adopta i explica una dieta saludable. Coneix
B2-3.4 1, 3 1, 3 1, 3 1
les propietats dels nutrients.
Solucions
Control B 7. Pulmons, glndules sudorpares, aparell excretor.
1. Hidrats de carboni Aporten energia duna 8. Carcters sexuals primaris: sn els rgans
forma rpida. dels aparells reproductors, que sn diferents
Lpids Aporten molta energia, per ms en les dones i en els homes. Estan presents
lentament. des del naixement.
Protenes Sen necessiten per a crixer Carcters sexuals secundaris: sn
i reparar el cos. caracterstiques fsiques que permeten
Aigua Sobt en beure i amb els aliments. distingir les dones dels homes i que no sn
els rgans reproductors. Es desenvolupen
2. V La digesti comena a la boca, continua
a partir de la pubertat.
a lestmac i acaba a lintest gros.
F Labsorci de nutrients es produeix a 9. Els vuls sn les cllules sexuals femenines
lintest prim, a travs de les rugositats i es produeixen als ovaris.
intestinals. Els espermatozoides sn les cllules
V Leliminaci de substncies de rebuig sexuals masculines i es produeixen
es produeix a lintest gros. als testicles.
3. Cal marcar el primer dibuix de lesquerra. 10. Anar a lurleg o al ginecleg davant de
4. 4 trquea; 2 faringe; 6 bronquols qualsevol molstia, dolor o irritaci dels
1 fosses nasals; 3 laringe; 5 bronquis rgans sexuals.
8. Els carcters sexuals primaris sn els rgans 10. Els rgans sexuals han destar nets. En la dutxa
dels aparells reproductors, que sn diferents en diria ens hem de llavar tot el cos i tamb els
les dones i en els homes. Aquests carcters rgans sexuals externs.
estan presents des del naixement. Davant de qualsevol molstia, dolor o irritaci
Els carcters sexuals secundaris sn sha de consultar amb un metge, que donar un
caracterstiques fsiques que permeten distingir diagnstic i, si s necessari, indicar un
les dones dels homes i que no sn els rgans tractament. Les revisions peridiques i les
reproductors. Es desenvolupen a partir de la mamografies sn mesures preventives que
pubertat. serveixen per a cuidar la salut de laparell
9. R. G. reproductor.
A. Lvul s la cllula sexual femenina,
es produeix als ovaris.
B. El espermatozoide s la cllula sexual
masculina, es produeix als testicles.
Test
1. b; 2. a; 3. a; 4. c; 5. b; 6. c; 7. a; 8. a; 9. c; 10. a.
100 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
4
Proves davaluaci UNITAT
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Coneix i explica qu s una cllula i les parts que t,
assenyalant les semblances i diferncies entre les 1, 3 1, 2, 3 1, 2, 3, 4
cllules animals i les cllules vegetals.
B3-1.2 Identifica lestructura dels ssers vius i descriu els
teixits, els rgans, els sistemes, els aparells i els 5, 6, 7, 8,
5, 6, 7, 8, 10 5, 6, 7, 8, 10
organismes, i diferencia entre els teixits animals 9, 10
i els teixits vegetals.
Solucions
Control B citoplasma amb orgnuls i nucli, on es troba
la informaci gentica.
1. Cllula: s la part ms xicoteta dun sser viu 8. R. M. S, el bacteri, tot i estar format noms
i t vida prpia.
per una cllula, s un sser viu perqu aquesta
sser viu unicellular: sser viu format per una cllula realitza totes les funcions vitals de
sola cllula. lsser viu.
sser viu pluricellular: sser viu format per un
9. A. Teixit epitelial; B. Teixit nervis; C. Teixit
gran nombre de cllules.
sanguini; D. Teixit muscular.
2. La forma, la mida i la posici del nucli.
10. Desquerra a dreta i de dalt a baix: Teixit
3. Les parts principals de la cllula sn: epitelial; Teixit epidrmic; Parnquima; Teixit
la membrana, el citoplasma i el nucli. sanguini.
4. Cllula animal.
R.G. Control A
5. Cllula, teixit, rgan, sistema, aparell, 1. Perqu sn les unitats ms xicotetes que
organisme. formen els ssers vius i que estan vives.
6. rgan Uni de diversos teixits organitzats En unicellulars i pluricellulars.
per a funcionar conjuntament.
2. La mida i la forma.
Aparell Conjunt drgans diferents o de
diversos sistemes que funcionen de manera 3. Membrana: coberta que envolta la cllula
coordinada per a realitzar un treball. i la separa de lexterior.
Organisme Uni de tots els aparells Citoplasma: est format per aigua amb
i sistemes. nombroses substncies dissoltes. Constitueix
la major part de la cllula.
Teixit Agrupaci de cllules del mateix tipus.
Nucli: part que controla el bon funcionament
Sistema Conjunt de diversos rgans del
de la cllula.
mateix tipus i amb la mateixa funci.
Orgnuls: estan al citoplasma. Hi ha
7. La cllula procariota est formada per la de diversos tipus i cada un fa una funci
membrana i el citoplasma en qu es troben
diferent.
orgnuls i el material gentic. s xicoteta i sol
tindre un flagel. En canvi, la cllula eucariota 4. Cllula vegetal.
s ms gran i est formada per membrana, R. G.
102 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
4
PROVES DAVALUACI
Elements propis: paret cellular i cloroplasts. informaci gentica. R. G. Vegeu les pgines
5. A. Cllula, 1; B. sser hum, 5; C. Sistema 52 i 53 del llibre de lalumne.
ossi, 4; D. Cor, 3; E. Teixit epitelial, 2. 8. R. M. No, per exemple, els bacteris noms
6. Sistema: conjunt drgans del mateix tipus presenten cllules i no tenen altres nivells
i amb la mateixa funci. dorganitzaci, i no obstant aix sn ssers
vius perqu realitzen totes les funcions vitals
Organisme: uni de tots els aparells
a la cllula.
i sistemes.
rgan: uni de diversos teixits organitzats 9. s un teixit vegetal.
per a funcionar conjuntament. El parnquima. T la funci demmagatzemar
Aparell: conjunt drgans diferents o de substncies i tamb de realitzar la fotosntesi.
diversos sistemes que funcionen de manera 10. Funci protectora: teixit epitelial (en animals)
coordinada per a realitzar un treball. i teixit epidrmic i sber (en plantes).
Teixit: agrupaci de cllules del mateix tipus. Funci demmagatzematge de substncies:
7. La cllula procariota est formada per la teixit adips (en animals) i parnquima (en
membrana i el citoplasma en qu es troben plantes).
orgnuls i el material gentic. s xicoteta i sol Funci de transport de substncies: teixit
tindre un flagel. En canvi, la cllula eucariota sanguini (en animals) i teixit conductor
s ms gran i est formada per membrana, (en plantes).
citoplasma amb orgnuls i nucli, on es troba la
Test
1. b; 2. b; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. c; 8. c; 9. a; 10. a.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 103
L.
5
Proves davaluaci UNITAT
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Explica qu s la densitat dun cos i com podem
B4-2.2 8, 9, 10 8, 9, 10 8, 9, 10
esbrinar-la. Aplica la frmula adequadament.
Solucions
6. oxidaci Una substncia es combina amb
Control B
oxigen i es transforma en una altra substncia
1. La matria es presenta de moltes formes diferent.
diferents i la substncia s cada tipus de fermentaci Hi estan implicats alguns
matria que formen els cossos. Exemples bacteris i llevats durant la producci dalguns
de substncies: plstic, carb i aigua. aliments.
104 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
5
PROVES DAVALUACI
Perqu un cos sure ha de tindre ms densitat 6. Oxidaci: una substncia es combina amb
que la del lquid en qu se submergeix. F oxigen i es transforma en una altra substncia
10. Per a calcular la densitat duna pedra: diferent.
De primer, en mesurem la massa amb una Combusti: s un tipus doxidaci que es
bscula o balana. produeix molt rpidament. Una substncia es
combina amb oxigen, es produeix una flama
A continuaci, posem aigua en un recipient
i es desprn molta calor i, normalment, tamb
graduat (proveta) sense omplir-lo i anotem
dixid de carboni.
el nivell de laigua.
Fermentaci: hi estan implicats alguns bacteris
Submergim la pedra en el recipient graduat
i llevats, i produeixen reaccions qumiques que
i tornem a observar el nivell de laigua.
tenen lloc en els ssers vius.
Calculem la diferncia entre el segon
i el primer nivell daigua. 7. En la indstria alimentria tenen lloc normalment
Volum = Segon nivell Primer nivell. fermentacions. A travs daquestes, obtenim
productes com el iogurt, la cervesa, el pa, el vi
Una vegada coneixem la massa i el volum,
i el vinagre.
en calculem la densitat segons la frmula
corresponent: d = m / v. 8. La densitat s una propietat especfica que es
calcula mitjanant la relaci entre la massa i el
Control A volum dun cos. La flotabilitat s la capacitat que
t un cos per a afonar-se en un lquid. Loli sura
1. La matria es presenta de moltes formes sobre laigua perqu s menys dens que laigua.
diferents i la substncia s cada tipus de 9. 2 kg de fusta i 2 kg de ferro tenen la mateixa
matria que formen els cossos. Exemples massa.
de substncies: plstic, carb i aigua.
Els cossos tenen la mateixa densitat
2. Una substncia pura est formada noms independentment que estiguen a laigua
per un tipus de matria. Exemple model: o a la terra.
el diamant. Perqu un cos sure ha de tindre menys
Una mescla est formada per diverses densitat que la del lquid en qu se submergeix.
substncies pures. Exemple model: el granit.
10. R. G.
3. Els aliatges sn un tipus especial de mescla
Per a calcular la densitat duna pedra:
homognia en qu una o diverses de les
substncies sn metalls. De primer, en mesurem la massa amb una
bscula o balana.
Sn tils perqu tenen diferents propietats
que els components purs sense mesclar. A continuaci, posem aigua en un recipient
Per exemple, lacer s molt ms resistent graduat (proveta) sense omplir-lo i anotem
que el ferro pur. el nivell de laigua.
Submergim la pedra en el recipient graduat
4. R. M. Filtraci: serveix per a separar mescles
i tornem a observar el nivell de laigua.
heterognies formades per un slid i un lquid,
o per dos slids de diferent mida; evaporaci: Calculem la diferncia entre el segon
serveix per a separar mescles homognies i el primer nivell daigua.
formades per un slid i un lquid; decantaci: Volum = Segon nivell Primer nivell.
serveix per a separar mescles heterognies Una vegada coneixem la massa i el volum,
de substncies amb distinta densitat. en calculem la densitat segons la frmula
corresponent: d = m / v.
5. La B s una reacci qumica perqu shi
produeix una transformaci duna substncia en
una altra.
Test
1. a; 2. b; 3. c; 4. b; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. c.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 105
L.
6
Proves davaluaci UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Explica lenergia i les propietats fonamentals que t. 3
Solucions
Control B 5. La biomassa s la matria primera biolgica
i renovable que sutilitza per a produir energia
1. Les matries primeres sn els recursos que a partir dels residus de les plantes i els animals.
sextrauen de la naturalesa i es transformen
6. Tenen energia qumica que es transformar en
per fabricar materials o productes amb una
un altre tipus denergia; per exemple, lenergia
utilitat concreta. I els materials sn les matries
qumica dels aliments susa per a realitzar
primeres transformades. Per exemple, la fusta
les activitats vitals i lenergia qumica de la
s matria primera, i les taules, les cadires i les
gasolina sutilitza per a produir el moviment
prestatgeries sn materials.
dels autombils.
2. Desquerra a dreta: vegetal; paper; animal;
7. Lenergia calorfica s lenergia que passa
pirita; renovable; (no) renovable, carb.
dun cos que est ms calent a un altre que
3. Les fonts denergia sn els recursos naturals est ms fred.
dels quals obtenim lenergia que utilitzem. Si disminueix la temperatura del cos, tamb
Les fonts denergia renovables no es gasten en disminueix lenergia trmica.
perqu es produeixen constantment i les fonts 8. R. M. El calfament global s laugment de
denergia no renovables es poden esgotar. temperatura de latmosfera. Es deu a lincrement
4. Els aliments ens proporcionen aquest tipus de lefecte dhivernacle, produt per laugment
denergia. Energia qumica. de dixid de carboni (CO2), procedent de ls de
Un submar utilitza plutoni per a navegar. combustibles fssils.
Energia nuclear. 9. Podem apagar els llums i els aparells elctrics
Encenc un llum de ma casa. Energia que no usem, utilitzar el transport pblic i gastar
lluminosa. amb moderaci laigua calenta.
Llance molt lluny una pedreta amb 10. Perqu en lelaboraci daquests materials
un tirador. Energia mecnica. sutilitza molta energia.
106 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
6
PROVES DAVALUACI
Test
1. b; 2. a; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. b; 8. b; 9. c; 10. a.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 107
L.
Proves davaluaci. SEGON TRIMESTRE
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat excellncia Test
Control B Control A Control E
Coneix i explica qu s una cllula i les
parts que t, i assenyala les semblances i
1, 2 1, 2 1, 2 1, 2
diferncies entre les cllules animals i les
cllules vegetals.
B3-1.2
Identifica lestructura dels ssers vius i
descriu els teixits, els rgans, els sistemes,
3 3 3 3
els aparells i els organismes, i diferencia entre
els teixits animals i els teixits vegetals.
Solucions
Control B Teixit muscular: sencarrega del moviment
en els animals.
1. Els ssers vius tenen en com que realitzen
Sber: est en les tiges i arrels velles i t
les tres funcions vitals i, a ms, que estan
una funci protectora.
formats per cllules.
R. M. S, ja que la cllula s la unitat ms 4. Sopa de fideus, pot amb llentilles i cigrons, roca
xicoteta dels ssers vius. de granit.
108 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
SEGON TRIMESTRE
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 109
L.
SEGON TRIMESTRE
s una mescla homognia perqu no sen 8. Les fonts denergia sn els recursos que hi ha
poden distingir els components. Per exemple, en la naturalesa, dels quals podem obtindre
lacer s un aliatge de ferro i carboni. energia per a realitzar les nostres activitats.
5. Decantaci: sutilitza per a separar mescles Les fonts denergia renovables sn laigua,
heterognies de substncies amb densitat el sol, el vent, la calor interna i la biomassa
diferent. i les fonts denergia no renovables sn
el gas natural, el petroli, el carb i lurani.
Evaporaci: sutilitza per a separar mescles
homognies formades per un slid i un lquid. 9. R. M. Grcies a lefecte dhivernacle, una part
Destillaci: s un tipus devaporaci en qu de lenergia que desprn la Terra es ret pels
el vapor sarreplega i es condensa. Separa gasos com el dixid de carboni. Quan el dixid
dissolucions de slids en lquids i de lquids de carboni augmenta, sincrementa lefecte
amb diferents temperatures debullici. dhivernacle i seleva la temperatura del planeta,
fenomen que es coneix com a calfament
6. R. M. Loxidaci s una reacci qumica en qu global. La quantitat de dixid de carboni sha
una substncia es transforma en una altra en incrementat en els ltims anys per ls dels
combinar-se amb loxigen, i la combusti s combustibles fssils.
un tipus doxidaci en qu es forma una flama
i es desprn molta calor i dixid de carboni. 10. R. M.
Exemples: una llauna a la intemprie soxida, i No deixar oberta laixeta mentre em llave
una branca crema amb el foc. les dents.
7. Energia mecnica. Exemple model: Reciclar el plstic, el paper i el vidre.
una poma que cau dun arbre. Reduir la contaminaci amb filtres
Energia qumica. Exemple model: a les ximeneres de les fbriques.
la que contenen els aliments. Installar plaques solars en cada edifici.
Energia nuclear. Exemple
model: la que cont lurani.
Energia calorfica. Exemple model:
la que proporciona un radiador.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. c; 5. b; 6. b; 7. c; 8. c; 9. c; 10. b.
110 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
7
Proves davaluaci UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Identifica i descriu parts de mquines complexes:
estructura, carcassa, circuits, sensors i indicadors 1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4 1, 2, 3
B5-1.2 i pantalles.
Solucions
Control B 5. Els motors sn els encarregats de produir
moviment en les mquines automtiques. Poden
1. Les mquines sn aparells que sutilitzen per ser de dos tipus: motors de combustible, que
a realitzar activitats. Ens permeten realitzar un sutilitzen en la major part dels vehicles i en altres
treball amb menys esfor, ms rapidesa, ms mquines, com motoserres o piconadores;
comoditat i ms precisi. motors elctrics, estan presents en mquines de
tot tipus, com ara els electrodomstics.
2. De dalt a baix i desquerra a dreta: simples,
complexes; energia, manuals, eliques, 6. Dues rodes dentades unides al mateix eix
hidruliques, de combusti; utilitat, mecniques, giren a la mateixa velocitat i en el mateix sentit.
comunicatives. Dues rodes dentades que estan en contacte
giren en sentits oposats.
3. Corretja Transmet el moviment dunes
Si les rodes tenen una mida diferent, gira ms
rodes a unes altres.
rpidament la que t menys dents.
Mecanisme Uni de diversos operadors Quan sinclou una roda entre altres dues,
mecnics. aquestes giren en el mateix sentit.
Palanca Transmet la fora dun punt Si les rodes tenen una mida diferent, giren
a un altre. les dues en el mateix sentit.
Eix s una barra giratria, normalment 7. En el mecanisme piny-cremallera, una
unida a una roda. roda dentada, anomenada piny, sacobla
en una cremallera. Quan el piny gira, la
4. Operadors mecnics: sn elements mbils duna
cremallera es desplaa en un sentit. I quan
mquina composta que transmeten el moviment
el piny gira en el sentit contrari, sinverteix
del motor a unes altres parts de la mquina.
tamb el sentit en qu es mou la cremallera.
Sensors: permeten a una mquina rebre El mecanisme piny-cremallera susa per a
informaci de lexterior o de linterior daquesta. convertir un moviment circular en un de lineal.
Indicadors i pantalles: sn els elements en Els altres engranatges que usen noms rodes
qu trobem la informaci, normalment sobre transmeten un moviment circular o varien la
el funcionament de la mquina mateixa. velocitat de gir.
112 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
7
PROVES DAVALUACI
8. Un circuit elctric est format per cables que presents en mquines de tot tipus, com ara els
connecten diferents elements, com bombetes, electrodomstics.
interruptors i motors.
6. Un engranatge s un conjunt de rodes dentades
Si desmuntem una calculadora, dins ens que transmeten el moviment. R. G.
trobarem amb un circuit construt sobre una
placa rgida denominat circuit electrnic. 7. Dues rodes dentades unides al mateix eix
giren a la mateixa velocitat i en el mateix
9. En la forma de treballar, en el transport, en la
sentit.
sanitat, en les comunicacions, en la cultura i en
loci. Dues rodes dentades que estan en contacte
giren en sentits oposats.
10. El correu electrnic ens permet enviar missatges
Si les rodes tenen una mida diferent, gira
amb text, imatges o so des duna part del mn
a una altra en pocs segons; nicament es ms rpidament la que t menys dents.
necessita una lnia telefnica, fixa o mbil, i un Quan sinclou una roda entre altres dues,
ordinador o un telfon mbil amb connexi aquestes giren en el mateix sentit.
a Internet. 8. Els canvis de marxa o canvis de transmissi
de la bicicleta sn engranatges que sutilitzen
Control A per a canviar la velocitat de gir dun eix. Les
1. Les mquines sn aparells que sutilitzen per bicicletes amb marxes posseeixen diverses
a realitzar activitats. Ens permeten realitzar un rodes dentades. Les de darrere, ms xicotetes,
treball amb menys esfor, ms rapidesa, ms sanomenen pinyons. Les de davant, ms
comoditat i ms precisi. grans, sanomenen plats. Els pinyons i els plats
suneixen per mitj duna cadena. Si combinem
2. De dalt a baix i desquerra a dreta: peces,
simples, complexes; energia, manuals, eliques, un plat xicotet i un piny gran, fem poca fora i
hidruliques, elctriques, de combusti; utilitat, la bicicleta avana poc amb cada pedalada. Si
mecniques, trmiques, comunicatives. combinem un plat gran amb un piny xicotet,
fem molta fora i la bicicleta avana molt amb
3. Les mquines simples sn les que estan
cada pedalada.
formades per una pea o per poques. Sn
mquines simples la politja, el pla inclinat 9. Un aparell linterior del qual est format per
i la palanca. cables que connecten bombetes, interruptors
4. Els operadors mecnics sn elements mbils i motors funcionar mitjanant un circuit
duna mquina composta que transmeten elctric.
el moviment del motor a altres parts de la Un circuit electrnic la placa del qual inclou
mquina. milions delements en un espai molt xicotet s
Un mecanisme est format per diversos un xip.
operadors mecnics. 10. Sanitat: aparell de raigs X.
5. Els motors de combustible funcionen amb Treball: grua, excavadora.
gasolina o gasoil i sutilitzen en la major
Transport: avi, AVE.
part dels vehicles i en altres mquines, com
motoserres o piconadores. Els motors elctrics Cultura i oci: cinema, rdio i televisi.
funcionen grcies al corrent elctric i estan Comunicacions: ordinador.
Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. b; 8. c; 9. c; 10. c.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 113
L.
8
Proves davaluaci UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Explica qu s la crrega elctrica, els tipus
de crregues elctriques que existeixen i el
1, 2, 3, 6 1, 2, 3, 6 1, 2
comportament dels cossos segons la crrega
que tenen.
Solucions
Control B 5. A. Fora de repulsi; B. Fora datracci;
C. Fora datracci.
1. La crrega elctrica s la propietat dels cossos
6. R. M. Si les crregues elctriques es troben
datraure objectes xicotets. amb un material conductor, es mouen
2. Un cos que presenta les mateixes crregues amb facilitat a travs seu. Si les crregues
positives que negatives es considera elctriques es troben amb un material allant,
elctricament neutre. no es mouen a travs seu.
Quan un cos presenta ms crregues positives 7. R. M. Un electroimant consisteix en una barra
que negatives, est carregat positivament. de ferro al voltant de la qual senrotlla un cable
conductor. Quan passa el corrent pel cable, la
Un cos est carregat negativament quan t
barra de ferro es converteix en un imant. Quan
ms crregues negatives que positives.
deixa de passar el corrent, la barra perd el
3. R. G. A: dues crregues positives es magnetisme.
repelleixen; B: dues crregues negatives 8. Alternadors Produeixen energia elctrica
es repelleixen; C: una crrega positiva grcies al gir dimants grans que hi ha
i una altra de negativa satrauen. a linterior.
4. Un imant s un objecte capa datraure altres Bateries Tenen dins seu substncies amb
objectes metllics, sobretot els que estan energia qumica que susa per a produir
fabricats amb ferro. Una propietat dels imants electricitat.
s que tenen dos pols, un de positiu i un altre Panells fotovoltaics Transformen la llum
de negatiu i que, a ms, no es poden separar. en energia elctrica.
Si es parteix un imant, sobtenen dos imants 9. A. Bombeta; B. Cable conductor; C. Pila;
ms xicotets, cada un amb dos pols. D. Interruptor
114 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
8
PROVES DAVALUACI
10. R. M. Thomas Alva Edison va patentar en 1880 7. R. M. Un electroimant consisteix en una barra
la bombeta incandescent. Per a construir-la de ferro al voltant de la qual senrotlla un cable
va utilitzar un filament carbonitzat de bamb conductor. Quan passa el corrent pel cable,
dins duna ampolla de vidre, que va aconseguir la barra de ferro es converteix en un imant.
tancar al buit amb una bomba daire. Aquesta Si deixa de passar el corrent, la barra perd
bombeta va illuminar durant ms de quaranta el magnetisme. Si un imant es mou prop dun
hores. cable, en el cable es produeix corrent elctric.
Posteriorment, les bombetes incandescents Un alternador s una mquina en qu es fa girar
estan formades per un culot o guaspa, que un imant a linterior dun rotllo de cable conductor
es posa en contacte amb el circuit elctric, per aconseguir un corrent elctric.
una ampolla de vidre amb gas a linterior i un 8. Bateries. Tenen dins seu substncies amb
filament de wolframi, que es posa incandescent energia qumica que susa per a produir
al pas del corrent elctric. electricitat.
En els ltims anys, les bombetes incandescents Alternadors. Produeixen energia elctrica
han anat substituint-se per bombetes LED, que grcies al gir dimants grans que hi ha
emeten llum ms blanca, consumeixen menys a linterior.
i duren ms.
Panells fotovoltaics. Transformen la llum
en energia elctrica.
Control A
9. R. G.
1. Perqu quan freguem un bolgraf amb un
10. R. M. Telfon: transmet senyals acstics per
jersei passen crregues negatives del jersei
mitj de senyals elctrics, fet que permet la
al bolgraf.
comunicaci a grans distncies. En 1879
2. Neutre, si t el mateix nombre de crregues Bell el va patentar. Al llarg daquest temps
positives i negatives; carregat negativament, sha modernitzat fins als mbils de hui en
si t ms crregues negatives que positives; dia. Televisi: reprodueix imatges i sons a
carregat positivament, si t ms crregues distncia. En 1926 lescocs Baird va fer la
positives que negatives. primera retransmissi de televisi des de
3. R. M. Si dos cossos es repelleixen, els dos Londres, les primeres retransmissions van
tenen el mateix tipus de crregues, siguen ser en blanc i negre i sense so. Hui en dia,
negatives o positives. Noms satrauen els les imatges sn a color i el so s estreo.
cossos que tenen diferent tipus de crregues. Ordinador: ens permeten manejar una gran
quantitat dinformaci i comunicar-nos amb
4. El magnetisme s una propietat que tenen altres persones en temps real. A comenaments
alguns objectes datraure objectes metllics. del segle XX es va inventar el primer ordinador
Perqu el magnetisme terrestre ens permet electrnic amb finalitat militar. Pesava 27 tones.
orientar-nos grcies a la brixola. A Espanya, el primer ordinador personal es
5. Forces magntiques datracci. Exemple va comercialitzar en la dcada de 1980. Els
model: acostar dos imants pels pols diferents. ordinadors personals han evolucionat fins
Forces magntiques de repulsi. Exemple a convertir-se en mquines rpides, molt
potents i de mida de butxaca. GPS o
model: acostar dos imants pels mateixos pols.
sistema de posicionament global s un
6. El corrent elctric s el moviment de les sistema nord-americ de navegaci i
crregues elctriques a travs dun material. localitzaci mitjanant satllits. Permet
Exemples model de materials conductors: determinar la posici i la velocitat de viatge.
el coure i el ferro. Exemples model de materials Actualment, a Europa sest desenvolupant
allants: la fusta i el plstic. un sistema de navegaci propi, el Galileo.
Test
1. b; 2. b; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. b; 8. a; 9. c; 10. b.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 115
L.
Proves davaluaci TERCER TRIMESTRE
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat excellncia Test
Control B Control A Control E
Explica qu s el magnetisme i el
6 6 6 9
comportament dels cossos magnetitzats.
B4-4.2 Relaciona el magnetisme amb el
funcionament dinstruments com la brixola 7 7 7
i amb els pols magntics de la Terra.
Solucions
Control B 4. Sensor de temperatura: pot usar-se
perqu un radiador sencenga o sapague
1. A. Carret: palanca de segon gnere; B. Pou automticament segons la temperatura que
amb politja: politja; C. Rampa: pla inclinat. hi haja a lexterior.
2. Motor, operadors mecnics, coberta, estructura, Sensor de llum: impedeix que es tanquen les
pantalles o indicadors i elements de control. portes dun ascensor quan alg intenta entrar
3. Corretges i cadenes: transmeten el moviment o eixir.
dunes rodes a unes altres. Sensor dinfrarojos: el dun televisor permet
Eix: s una barreta que gira i sol estar unit controlar-lo amb un comandament a distncia.
a una roda. Antena: fa possible que una rdio reba
informaci des de lexterior.
116 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
TERCER TRIMESTRE
5. La informtica i lelectrnica, amb els Antena: fa possible que una rdio reba
ordinadors, fotocopiadores, escners o faxos, informaci des de lexterior.
tamb han canviat la forma de treballar en el 5. La informtica i lelectrnica, amb els
sector dels serveis. En lactualitat, la major part
ordinadors, fotocopiadores, escners o faxos,
de les mquines que sutilitzen en la indstria,
tamb han canviat la forma de treballar en el
en lagricultura o en la ramaderia estan
sector dels serveis. En lactualitat, la major part
informatitzades.
de les mquines que sutilitzen en la indstria,
6. El magnetisme s la propietat que tenen certs en lagricultura o en la ramaderia
objectes datraure altres objectes metllics, estan informatitzades.
principalment de ferro.
6. La magnetita s un mineral, un imant natural,
7. La brixola s linstrument que ens permet que es troba en la naturalesa.
orientar-nos perqu aprofita el magnetisme La datraure objectes de ferro; la de no poder
terrestre. separar-ne els dos pols.
8. A. Efecte sonor; B. Efecte calorfic; C. Efecte
7. Brixola.
qumic; D. Efecte magntic.
s una agulla imantada muntada sobre un
9. R. G. De dalt a baix i desquerra a dreta; pila, eix perqu puga girar fcilment. El pol nord
cable, interruptor, bombeta. de lagulla indica el pol nord terrestre i el pol
10. R. G. sud indica el pol sud terrestre.
8. Efecte mecnic: el corrent elctric sutilitza
Control A per a produir un moviment.
1. A. Palanca de segon gnere. Carret. Efecte calorfic: el corrent elctric, en
B. Pla inclinat. Rampa. passar per un material conductor, fa que
C. Politja. Pou amb politja. la temperatura daquest augmente.
Efecte magntic: el corrent elctric
2. Les mquines compostes estan formades per
converteix en imants alguns materials
diverses peces, fan tasques ms complexes
que les mquines simples i solen necessitar que abans no ho eren.
duna font denergia, com lelectricitat o els 9. Interruptor Interromp o restableix
combustibles. Les parts que solen tindre sn: el corrent elctric.
coberta, operadors mecnics, pantalles o Receptor En rebre el corrent elctric,
indicadors, elements de control, estructura el converteix en moviment, calor, llum...
i motor. Cable Condueix el corrent elctric des
3. R. M. del generador fins als altres components
Eix. s una barreta que gira i sol estar unit del circuit.
a una roda. Generador Shi forma lenergia elctrica.
Roda. s un disc giratori que en alguns casos 10. R. G.
pot tindre dents a la vora.
4. Els sensors permeten a una mquina rebre
informaci de lexterior o de linterior daquesta. Control E
Sensor de temperatura: pot usar-se 1. R. G.
perqu un radiador sencenga o sapague
2. R. M.
automticament segons la temperatura
que hi haja a lexterior. Elements de control: serveixen
per a controlar el funcionament
Sensor de llum: impedeix que es tanquen
de la mquina.
les portes dun ascensor quan alg intenta
entrar o eixir. Estructura: s la part sobre la qual
Sensor dinfrarojos: el dun televisor recolzen la resta dels components
permet controlar-lo amb un comandament de la mquina.
a distncia. 3. R. G.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 117
L.
TERCER TRIMESTRE
4. Els sensors permeten a una mquina rebre artificials estan fets amb diferents materials
informaci de lexterior o de linterior daquesta. i sn ms potents que els naturals.
I lindicador proporciona informaci sobre el 7. R. M. Una brixola s una agulla imantada
funcionament de la mquina. muntada sobre un eix perqu puga girar
Sensor de temperatura: pot usar-se fcilment. El pol nord de la brixola apunta
perqu un radiador sencenga o sapague al pol nord terrestre, i el pol sud de la brixola,
automticament segons la temperatura al pol sud terrestre. La Terra es comporta com
que hi haja a lexterior. si fra un imant gegant. Els pols nord i sud
Sensor de llum: impedeix que es tanquen magntics es troben prop dels pols geogrfics
les portes dun ascensor quan alg intenta sud i nord, respectivament.
entrar o eixir.
8. Efecte magntic: s la capacitat del corrent
Sensor dinfrarojos: el dun televisor elctric de generar magnetisme.
permet controlar-lo amb un comandament
Efecte calorfic: quan el corrent elctric passa
a distncia.
per un material conductor, aquest es calfa.
Antena: fa possible que una rdio reba
Efecte mecnic: en els motors elctrics
informaci des de lexterior.
el corrent elctric sutilitza per a produir
5. La informtica i lelectrnica, amb els moviment.
ordinadors, fotocopiadores, escners o faxos,
9. Cable conductor: condueix el corrent
tamb han canviat la forma de treballar en el
elctric.
sector dels serveis. En lactualitat, la major part
de les mquines que sutilitzen en la indstria, Interruptor: interromp o restableix
en lagricultura o en la ramaderia el corrent elctric.
estan informatitzades. Bombeta: receptor; lenergia elctrica
passa a energia lluminosa.
6. R. M. Els imants naturals i els artificials
sn capaos datraure objectes metllics, Pila: generador; lenergia qumica passa
especialment els fabricats amb ferro. La a energia elctrica.
magnetita s un imant natural i els imants 10. R. L. (Resposta lliure)
Test
1. a; 2. b; 3. a; 4. a; 5. b; 6. c; 7. c; 8. a; 9. c; 10. b.
118 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
Proves davaluaci AVALUACI FINAL
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Descriu les caracterstiques de la pubertat i de
ladolescncia, i assenyala els canvis que es 4 4 7
B2-2.1 produeixen en aquestes etapes.
120 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
AVALUACI FINAL
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Investiga i descriu la relaci entre electricitat i
magnetisme, i indica exemples senzills sobre els
B5-3.4 18
efectes que provoca el corrent elctric en circular
per objectes determinats ds quotidi.
Solucions
Control B noms rodes transmeten un moviment circular
o varien la velocitat de gir.
1. El procs pel qual obtenim nutrients dels
En el mecanisme piny-cremallera, una roda
aliments es denomina procs digestiu.
dentada, anomenada piny, sacobla en una
Les glndules annexes sn el fetge i el
cremallera. Quan el piny gira, la cremallera
pncrees, que segreguen a lintest prim
es desplaa en un sentit. I quan el piny gira
el suc pancretic i la bilis, respectivament.
en el sentit contrari, sinverteix tamb el sentit
Labsorci dels nutrients es produeix a travs en qu es mou la cremallera.
de les vellositats intestinals a lintest prim.
10. R. M. Dos cossos electritzats es repelleixen si
2. Fosses nasals, faringe, laringe, trquea, tenen el mateix tipus de crrega i satrauen quan
bronquis i bronquols. tenen dos tipus de crrega diferents, s a dir,
3. V cava superior; A aorta; A cartide; V cava una de positiva i una altra de negativa.
inferior; V jugular.
4. Pubertat. Control A
Adolescncia.
5. 3 rgan, os; 6 organisme, persona; 5 aparell, 1. R. M.
aparell locomotor; 1 cllula, cllula ssia; 4 Grcies a la digesti dels aliments obtenim
sistema, sistema esqueltic; 2 teixit, teixit ossi. els nutrients que necessitem per a realitzar
les nostres funcions vitals.
6. La cllula vegetal presenta cloroplasts i
paret cellular i t forma regular, normalment Les glndules annexes sn dues, el fetge
prismtica. En canvi, la cllula animal t formes i el pncrees, el primer segrega bilis, i el
molt variades depenent de la funci. segon, suc pancretic, que van a lintest
prim per a facilitar la digesti.
7. Combusti: desprs de produir-se aquest
Els nutrients sabsorbeixen a travs de les
tipus de reacci, es desprn una gran quantitat
vellositats de lintest prim.
de calor i, generalment, es produeix dixid de
carboni. 2. R. M. Laire entra a les vies respiratries per les
Fermentaci: aquestes reaccions fosses nasals o per la boca i desprs recorre la
es produeixen per lacci de bacteris faringe, la laringe i la trquea.
o de llevats. La trquea es divideix en dos bronquis i cada
un daquests entra en un pulm. A linterior del
Oxidaci: passa quan alguns materials, sovint
pulm, els bronquis es van dividint en bronquols
metalls, es combinen amb oxigen.
cada vegada ms fins.
8. Centrals eliques. Energia del vent.
3. Les venes porten la sang des dels rgans fins
9. El mecanisme piny-cremallera susa per a al cor i les artries porten la sang des del cor
convertir un moviment circular en un de lineal, fins als rgans. Exemples model. Venes:
mentre que els altres engranatges que usen
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 121
L.
AVALUACI FINAL
jugular, subclvia, cava superior. Artries: aorta, en moviment; biomassa, sobt lenergia de
cartide, subclvia. lenergia qumica dels residus dssers vius.
4. En la pubertat maduren els rgans de laparell 9. R. G. El mecanisme piny-cremallera susa per
reproductor i es desenvolupen els carcters a convertir un moviment circular en un de lineal,
sexuals secundaris. mentre que els altres engranatges que usen
5. 1. Cllula. Exemple model: cllula muscular; noms rodes transmeten un moviment circular
2. Teixit. Exemple model: teixit muscular; o varien la velocitat de gir. En el mecanisme
3. rgan. Exemple model: mscul; piny-cremallera, una roda dentada, anomenada
4. Sistema. Exemple model: sistema muscular; piny, sacobla en una cremallera. Quan el piny
5. Aparell. Exemple model: aparell locomotor; gira, la cremallera es desplaa en un sentit. I
6. Organisme. Exemple model: persona. quan el piny gira en el sentit contrari, sinverteix
tamb el sentit en qu es mou la cremallera.
6. La cllula vegetal presenta cloroplasts i
paret cellular i t forma regular, normalment 10. R. G. Dos objectes carregats positivament,
prismtica. En canvi, la cllula animal t formes forces de repulsi; dos objectes carregats
molt variades depenent de la funci. negativament, forces de repulsi; un objecte
carregat positivament i un altre carregat
7. En les reaccions qumiques, una substncia negativament, forces datracci.
es transforma en una altra. Oxidaci, combusti
i fermentaci.
8. Energia elica, sobt lenergia del vent; energia
solar, sobt lenergia de la llum del sol; energia
hidrulica, sobt lenergia de laigua
Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. c; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. a; 11. b;
12. b; 13. a; 14. c; 15. c; 16. c; 17. a; 18. b; 19. b; 20. b.
122 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
Registre de qualificacions
124 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.
L.
PROVES DAVALUACI CONTNUA
CP: 672773