123 Ev Cont Nat 6

123Evaluacions
Recursos per a
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

lavaluaci
Probes Ciencies
El quadern Avaluaci de continguts, Cincies de la

Naturalesa, per a sis curs de primria, s una obra
collectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament dEdicions Educatives de Santillana
Presentaci
Un sistema davaluaci complet

El projecte Saber Fer ofereix un conjunt ampli de recursos per a facilitar la tasca
del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els aspectes de
lavaluaci:
Avaluacions externes: introducci i proves alliberades. Anlisi de les ava-
luacions externes dmbit autonmic, nacional i internacional, destinades a
lalumnat deducaci primria, i mostres de les proves danys anteriors que es
troben alliberades.
Avaluaci de continguts. Proves de control per a cada unitat didctica i pro-
ves davaluaci trimestrals i finals, per a comprovar el nivell dadquisici dels
conceptes i procediments principals.
Avaluaci per competncies. Proves que avaluen el grau dadquisici de
les competncies.
Rbriques davaluaci. Document en qu es proporcionen, per a cada unitat
didctica, criteris per a lobservaci i el registre del grau davan dels alumnes,
dacord amb els estndards daprenentatge.
Generador de proves davaluaci. Eina informtica que permet elaborar
proves davaluaci personalitzades mitjanant la selecci dactivitats a
travs dun sistema de filtres. Tamb permet editar i modificar les activitats o
que el professorat nincloga daltres delaboraci prpia.
Gestor davaluaci. Aplicaci informtica que est connectada a un gestor
de programaci i que facilita portar un registre detallat de les qualificacions
dels alumnes.
Informes i estadstiques. Eina que permet elaborar informes davaluaci i
grfics comparatius a partir de les dades del gestor.
Recursos per a lavaluaci de continguts

Lavaluaci de continguts permet controlar el procs den
2 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar S. A. / Santillana Educacin, S. L.
2. Avaluaci de les unitats didctiques. Per a cada unitat es proporcionen:
Proves de control. Sofereixen tres proves de diferent nivell:
Control B. Prova de nivell bsic en qu savaluen els continguts mnims
que tots els alumnes han dadquirir.
Control A. Prova de nivell avanat.
Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge i solucions. En una taula es relacionen els
estndards daprenentatge del currculum i els indicadors dassoliment de
cada unitat didctica amb les activitats de les proves plantejades. Shi inclo-
uen tamb les solucions de totes les activitats.
3. Avaluacions trimestrals. Per dur a terme un seguiment dels alumnes en fina-
litzar cada trimestre, es proporcionen els recursos segents:
Proves davaluaci trimestral. Estan destinades a avaluar els continguts
ms importants que shan treballat durant cada trimestre. Es faciliten quatre
proves:
Avaluaci trimestral B. Prova de nivell bsic.
Avaluaci trimestral A. Prova de nivell avanat.
Avaluaci trimestral E. Prova destinada a un nivell dexcellncia, que
su- posa un repte intellectual ms gran.
Test. Prova composta de deu preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge avaluables i solucions.
4. Avaluaci final. Per realitzar una avaluaci global de laprenentatge, shi
inclo- uen els elements segents:
Proves davaluaci final. Dissenyades per a avaluar el grau dadquisici
dels continguts fonamentals del curs. Es proporcionen tres proves:
Avaluaci final B. Prova de nivell bsic.
Avaluaci final A. Prova de nivell avanat.
Test. Prova composta de vint preguntes de tipus test.
Estndards daprenentatge avaluables i solucions.
5. Registre de qualificacions. Sofereix un quadre de registre per recollir-hi les
qualificacions que han obtingut els alumnes en les diferents proves.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 3

L.
CONTROL I AVALUACI
nde Avaluaci inicial .............................. 8
x Proves de control unitat 1

Prova de nivell bsic (B) ................. 12
Prova de nivell avanat (A) ............. 14
Proves de control unitat 2


Avaluaci del primer trimestre

Prova dexcellncia (E) .................. 28



Avaluaci del segon trimestre

Prova dexcellncia (E) .................. 46

Proves de control unitat 8 trimestre ....................................... 108
Prova de nivell bsic (B) ................. 52 Unitat 7 ......................................... 112

Unitat 8 ......................................... 114
...................................................... 102
Avaluaci del tercer
Unitat 5 ......................................... 104 trimestre ....................................... 116
Unitat 6 ......................................... 106 Avaluaci final ............................. 120
Avaluaci del segon Registre de qualificacions.......... 124
Cincies de la Naturalesa 6 5
Proves
davaluaci
Avaluaci inicial
Nom Data
1 Uneix correctament els processos de la nutrici amb el que ocorre en cada un.
Digesti Saconsegueix oxigen.

Respiraci Sexpulsen substncies de rebuig.
Excreci Sobtenen les substncies tils dels aliments.
Circulaci Es reparteixen substncies per tot el cos.
2 Anomena els aparells representats en les imatges segents

i determina la funci vital en qu participen.
Funci vital:
Aparell Aparell Aparell Aparell
3 Explica per qu loxigen de laire s imprescindible per a la funci

de nutrici. Com sobt aquest oxigen?
4 Escriu davall de cada imatge el sexe amb qu es correspon cada aparell

reproductor.
8 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.

L.
AVALUACI INICIAL
5 Encercla de roig les parts del cos que canvien durant la pubertat en els xiquets
i de blau les que canvien en les xiquetes. Desprs, explica breument els canvis.
Canvis en les xiquetes:
Canvis en els xiquets:
6 Escriu la paraula adequada per a completar el text.
sistema organisme vitals cllula cllules rgan

teixit aparell pluricellulars nivells
Tots els ssers vius fan les funcions i estan formats

Per . Les persones som ssers i al nostre
es distingeixen diversos dorganitzaci,
que, del ms senzill al ms complex, sn: , ,
, i .
7 Determina el tipus de cllula que representa cada dibuix i completa els buits.
Cllula Cllula
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 9

L.
AVALUACI INICIAL
8 Respon a les preguntes segents sobre les propietats de la matria.
Qu s la massa?
Qu s el volum?
Com es mesura la massa? I el volum?
9 Completa aquest esquema.
Origen vegetal Cot
Naturals Origen
Materials Origen
10 Completa lesquema amb els noms dels canvis destat.
SLID LQUID GAS
11 Determina si en les imatges segents es produeix atracci o repulsi.

L.
AVALUACI INICIAL
12 Explica amb paraules teues qu s lelectricitat.
13 Anota si aquestes centrals utilitzen fonts denergia renovables

o no renovables per a produir electricitat.
Quins avantatges proporcionen les fonts denergia renovables? Raona la resposta.
14 Escriu una oraci amb cada grup de paraules.
no renovables contaminaci esgotament
residus reciclar reutilitzar
15 Dibuixa tres exemples de mquines simples.
Una palanca Un pla inclinat Una politja

L.
1 La digesti i la respiraci CONTROL B
Nom Data
1 Defineix els termes segents i respon a la pregunta.
Nutrici:
Nutrient:
Respiraci cellular:
Qu ens proporcionen els nutrients?
2 Posa dos exemples daliments en qu es troben els nutrients segents.
Hidrats de carboni o glcids:
Greixos o lpids:
Protenes:
Vitamines:
Aigua i sals minerals:
3 Enumera els processos de la digesti i els rgans on t lloc cada procs.
4 Marca amb una creu els rgans on es realitzen les fases del procs digestiu.
Fase Boca Estmac Intest prim Intest gros
Digesti
Absorci
Eliminaci de
les substncies
de rebuig

L.
1
CONTROL B
5 Completa el text.
Labsorci s el pas dels de lintest a la sang.
Linterior de lintest s molt rugs, ja que est ple de replecs
que sanomenen , que fan que hi haja molta superfcie
de contacte entre el , que cont els nutrients, i les parets de lintest.
6 Completa les caixes amb els noms dels rgans que hi ha en el dibuix.
7 Escriu el nom dels processos representats en les imatges.
8 Subratlla la paraula correcta en cada cas.
Durant lintercanvi de gasos, loxigen / el nitrogen de laire passa dels bronquols /

alvols a la sang, i el monxid / dixid de carboni que hi ha a la sang / limfa passa
a linterior de lalvol i sexpulsa amb la inspiraci / lexpiraci.
9 Anota dos consells per a aconseguir una dieta equilibrada.
10 Assenyala un efecte immediat i un altre a llarg termini del consum de tabac.

L.
1 La digesti i la respiraci CONTROL A
Nom Data
1 Qu s la nutrici? Explica el procs de respiraci cellular i el que sobt

daquesta.
2 Quins nutrients existeixen? Per a cada nutrient, posa dos exemples daliments
que el continguen.
3 Enumera els processos de la digesti i els rgans on es produeix cada procs.
4 Escriu el nom dels rgans on tenen lloc les fases del procs digestiu.
Digesti:
Absorci:
Eliminaci de les substncies de rebuig:
5 Explica com es produeix el procs dabsorci de nutrients.

L.
1
CONTROL A
6 Dibuixa laparell respiratori i escriu el nom dels rgans.
7 Anota el nom dels processos representats en les imatges.

Explica breument com es produeixen.
8 Descriu com es realitza lintercanvi de gasos durant la respiraci.
9 Defineix dieta. Qu significa que una dieta saludable ha de ser equilibrada?
10 Descriu qu passa amb els pulmons de les persones fumadores.

Quina s la millor actitud davant del tabac?

L.
2 La circulaci i lexcreci CONTROL B
Nom Data
1 Completa lesquema segent.
Sang
cllules
transporta tipus
substncies de altres
substncies
2 Uneix amb una fletxa cada vas sanguini amb la funci corresponent.
venes Porten la sang des del cor fins als rgans.
artries Condueixen la sang per linterior dels rgans.
capillars Condueixen la sang des dels rgans fins al cor.
3 Colloca correctament en el dibuix: laurcula esquerra, laurcula dreta,

el ventricle esquerre, el ventricle dret i la vlvula.
4 Qu sn la sstole i la distole?

L.
2
CONTROL B
5 Completa les oracions segents amb les paraules adequades.
Entre el cor i els pulmons, la sang segueix un circuit denominat
El recorregut que realitza la sang per tot el cos, excepte pels pulmons,
constitueix la .
6 Anomena els rgans i aparells del cos hum on es porta a terme

la funci dexcreci.
7 Escriu de l1 al 4 en els requadres per ordenar els rgans per on passa lorina
des de la formaci fins a leixida a lexterior.
urters renyons uretra bufeta urinria
8 Llig les afirmacions segents i determina si sn verdaderes (V) o falses (F).
Algunes glndules sudorpares formen suor i altres formen orina.
La suor est formada per aigua, sals i substncies de rebuig.
Les glndules sudorpares es troben nicament en aixelles i engonals.
9 Construeix oracions amb les paraules segents.

enduriment arteriosclerosi greix artries interior
reg sanguini infart de miocardi cor
10 Cita dos hbits que hem de dur a terme per a mantindre la salut
de laparell excretor.

L.
2 La circulaci i lexcreci CONTROL A
Nom Data
1 Determina a quines cllules sangunies es refereixen les definicions segents.
: sencarreguen de defensar el cos davant de les infeccions.
: quan es produeix una hemorrgia, ajuden a tancar les ferides.
: transporten loxigen a la sang.
2 Anomena els tipus de vasos sanguinis, descriu les caracterstiques que tenen
i explica breument la funci de cada un.
3 Fes un dibuix esquemtic del cor i indica-hi amb rtols les parts segents:
aurcula esquerra, aurcula dreta, ventricle esquerre, ventricle dret i vlvula.
4 Anomena els moviments del cor, explica la funci que tenen i indica en qu
consisteix cada un.

L.
2
CONTROL A
5 Explica les diferncies entre els dos tipus de circulaci del sistema circulatori
dels ssers humans.
6 Defineix substncies de rebuig. Desprs, anomena les que es produeixen al cos

hum i especifica en quin rgan o aparell es produeix cada una.
7 Escriu en ordre els rgans per on passa lorina des de la formaci

fins a leixida a lexterior.
8 Descriu com s una glndula sudorpara, amb especificaci de les parts

que la formen.
9 Posa un exemple de malaltia de laparell circulatori i explica com previndre-la.
10 Explica per qu beure prou aigua i mantindre la pell neta ens ajuda
a mantindre la salut de laparell excretor.

L.
3 La funci de reproducci CONTROL B
Nom Data
1 Escriu en els requadres P, si es tracta dun carcter sexual primari,

i S, si es tracta dun carcter sexual secundari.
vagina ter pl abundant al cos
barba mamelles desenvolupades veu aguda
malucs amples penis prstata
2 Escriu els noms dels rgans de laparell reproductor femen.
3 Escriu els noms dels rgans de laparell reproductor mascul

que corresponguen a les funcions enunciades a continuaci.
: porta els espermatozoides a lexterior.
: fabrica un lquid que serveix daliment i transport

dels espermatozoides.
: s on es formen els espermatozoides.
: a lextrem desemboca la uretra.
4 Llig els enunciats segents i indica si sn verdaders (V) o falsos (F).

Les cllules sexuals masculines sn els vuls.
Les cllules sexuals femenines sn els espermatozoides.

L.
Els espermatozoides es formen als testicles.
Els vuls sn unes cllules molt ms grans que els espermatozoides.

L.
3
CONTROL B
5 Respon a les preguntes segents.

Qu s la fecundaci?
On sha de produir la trobada de les cllules sexuals masculina

i femenina perqu es puga produir la fecundaci?
6 Completa aquest text sobre el desenvolupament de lembri

amb les paraules correctes.
Lembri, en adherir-se a la paret de lter, est envoltat per una bossa plena
dun lquid denominat lquid . A ms, a lter es forma
un rgan que sanomena , que est unit a lembri
mitjanant el cord . Lembri va creixent dins de lter
i, quan t tres mesos, rep el nom de .
7 Ordena les fases del part escrivint en els requadres nmeros de l1 al 4.

dilataci trencar aiges deslliurament expulsi
8 Observa la imatge i respon a les qestions.

Com sanomena aquesta etapa de creixement del beb?
Quin aliment proporciona la mare al beb?
9 Escriu el nom dels metges que es defineixen a continuaci.

s el metge encarregat de la salut dels rgans
de laparell reproductor mascul.
s el metge encarregat de la salut dels rgans
de laparell reproductor femen.
10 Escriu les mesures de prevenci per a evitar les malalties segents: cncer de
mama, cncer de prstata i cncer de coll dter.

L.
3 La funci de reproducci CONTROL A
Nom Data
1 Explica les diferncies entre carcters sexuals primaris i carcters sexuals

secundaris, i indica en quina etapa de la vida es desenvolupa cada un.
2 Realitza un dibuix esquemtic de laparell reproductor femen

i indica mitjanant rtols els noms de tots els rgans.
3 Explica breument les funcions dels rgans segents.

Testicles: .
Prstata: .
Uretra: .
Conductes deferents: .
4 Les afirmacions segents sn falses. Escriu-les correctament.

Les xiquetes, en nixer, ja tenen tots els vuls madurs als ovaris.
La menstruaci consisteix en leixida a lexterior dun ovari madur junt

amb una xicoteta quantitat de sang.
Els espermatozoides sn circulars i es mouen mitjanant pseudopodis.

L.
3
CONTROL A
5 Respon a les qestions segents.
Qu s la fecundaci?
En qu es diferencia el zigot de lembri?
6 Descriu les caracterstiques de lter duna dona embarassada, especificant

els elements que permeten el desenvolupament de lembri.
7 Explica en qu consisteixen les fases del part esmentades a continuaci.

Dilataci: .
Deslliurament: .
Expulsi: .
Trencar aiges: .
8 Explica per qu el que passa en la fotografia s tan important

per al beb i indica els beneficis que li aporta.
9 Quins metges sencarreguen de la salut dels rgans sexuals masculins

i femenins? Especifica quin sencarrega de cada un.
10 Posa dos exemples de malalties relacionades amb els carcters sexuals

i escriu les mesures que hi ha per a previndre-les.

L.
Avaluaci del primer trimestre CONTROL B
Nom Data
1 Relaciona cada nutrient amb la seua definici.
hidrats de carboni Sobt en beure i amb els aliments.

lpids Sen necessiten per a crixer i reparar el cos.
protenes Aporten energia duna forma rpida.
aigua Aporten molta energia, per ms lentament.
2 Indica si les afirmacions segents sn verdaderes (V) o falses (F).
La digesti comena a la boca, continua a lestmac i acaba

a lintest gros.
Labsorci de nutrients es produeix a lintest prim, a travs

de les rugositats intestinals.
Leliminaci de substncies de rebuig es produeix a lintest gros.
3 Marca el grup daliments que correspon a una dieta equilibrada.
4 Escriu en les caselles nmeros de l1 al 6 per indicar lordre dels rgans

que travessa laire en recrrer les vies respiratries.
trquea faringe bronquols
fosses nasals laringe bronquis
5 Subratlla la paraula correcta en cada cas.
La sang t dos components: el lquid / plasma i les cllules sagnants / sangunies.

Aquestes sn de tres tipus: els glbuls / lbuls rojos, els glbuls plans / blancs

L.
i les plaques / plaquetes.

L.
CONTROL B
6 Escriu oracions amb les paraules segents.
circulaci pulmonar pulmons sang cor
circulaci general pulmons sang cos

.
7 Encercla els rgans o aparells en qu es produeix la funci

dexcreci.
anus pulmons aparell circulatori glndules sudorpares aparell excretor
8 Completa la taula.
Carcters sexuals Definici Desenvolupament

Primaris Estan presents des
del naixement.
Sn caracterstiques fsiques que

permeten distingir les dones dels
homes.
9 Completa les oracions segents.
Els vuls sn les cllules sexuals i es produeixen
als .
Els espermatozoides sn les cllules sexuals
i es produeixen als .
10 Marca la mesura que serveix per a detectar precoment malalties sexuals.
Llavar-se els rgans sexuals dues vegades per setmana.
Anar a lurleg o al ginecleg davant de qualsevol molstia, dolor o irritaci

dels rgans sexuals.
Fer-se una mamografia nicament quan es noten molsties.

L.
Avaluaci del primer trimestre CONTROL A
Nom Data
1 Escriu a quin nutrient es refereix cada oraci.
. Sn necessries per a crixer i per a reparar el cos.
. Sobt quan bevem i amb els aliments.
. Sn fonamentals i es troben en aliments

com les fruites, les verdures i la llet.
. Aporten energia duna forma rpida.
. Aporten molta energia, per ms lentament.
. Sn indispensables per al bon funcionament de

lorganisme.
2 En quin rgan o rgans es produeixen les fases del procs digestiu?
Digesti: .
Absorci de nutrients: .
Eliminaci de les substncies de rebuig: .
3 Completa el text sobre la dieta saludable.
Una dieta saludable ha de ser , s a dir, aportar la quantitat necessria
de cada depenent de les necessitats de cada persona en funci
De , , lactivitat fsica, etc.
4 Enumera els rgans que travessa laire desprs dentrar a les vies respiratries.
5 Completa el text escrivint les paraules que hi falten.
La sang t dos components: el i les
. Hi ha tres tipus de cllules sangunies: els
, els i les .
L.
CONTROL A
6 Explica el recorregut que fa la sang en els dos tipus de circulaci.
Circulaci pulmonar: .
Circulaci general: .
7 Als rgans o aparells segents t lloc la funci dexcreci.

Escriu les substncies que excreta cada un.
Aparell excretor: .
Glndules sudorpares: .
Pulmons: .
8 Defineix els carcters sexuals. Quan es desenvolupen?
Carcters sexuals primaris:
Carcters sexuals secundaris:
9 Escriu davall de cada imatge quin tipus de cllula s i en quin rgan es produeix.
A. B.
10 Contesta a les preguntes segents.
Com han destar els rgans sexuals perqu es mantinguen sans?
Qu s un ginecleg? I un urleg?

L.
Avaluaci del primer trimestre CONTROL E
Nom Data
1 Anomena els nutrients, escriu la caracterstica principal de cada un

i posa un exemple daliment on es trobe.
2 Enumera les tres fases del procs digestiu i especifica en quin rgan
o rgans tenen lloc.
1. .
2. .
3. .
3 Escriu tres consells per a aconseguir una dieta equilibrada.
4 Explica el recorregut que fa laire desprs dentrar a les vies respiratries.
5 Quins sn els components de la sang? I els tipus de cllules sangunies?

L.
CONTROL E
6 Resumeix en qu consisteixen els dos tipus de circulaci dels ssers humans.
7 Anomena els rgans en qu es produeix la funci dexcreci

i les substncies que excreten.
8 Defineix els dos tipus de carcters sexuals. Quan es desenvolupen?
9 Dibuixa els dos tipus de cllules sexuals. Desprs, indica quina s la masculina
i quina, la femenina; digues tamb els rgans on es produeixen.
A. B.
10 Descriu breument el que hem de fer per a mantindre la salut i la higiene dels
rgans sexuals i posa dos exemples de mesures preventives per a cuidar
la seua salut.

L.
4 La cllula CONTROL B
Nom Data
1 Defineix els conceptes segents.

Cllula: .
sser viu unicellular:
sser viu pluricellular:
2 Observa la imatge i explica quins sn els aspectes de les cllules

dun organisme que diferencien les unes de les altres.
3 Anomena les tres parts principals duna cllula.
4 Determina el tipus de cllula representada en la imatge i completa els requadres

amb els noms dels elements que la componen.
Cllula .
5 Escriu en ordre, de menor a major complexitat, els nivells dorganitzaci

dels ssers vius pluricellulars.
Cincies
Material fotocopiable de2015
la Naturalesa 6
Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 31
L.
4
CONTROL B
6 Relaciona les dues columnes.

rgan Conjunt de diversos rgans del mateix tipus
i amb la mateixa funci.
aparell
Uni de tots els aparells i sistemes.
organisme Uni de diversos teixits organitzats per a funcionar
teixit conjuntament.
Conjunt drgans diferents o de diversos sistemes que
sistema funcionen de manera coordinada per a realitzar un treball.
Agrupaci de cllules del mateix tipus.
7 Explica les diferncies entre una cllula procariota i una cllula eucariota.
8 Un bacteri no presenta ni teixits ni rgans ni sistemes ni aparells.

Pot ser considerat un organisme? Raona la resposta.
9 Observa les imatges segents i escriu-hi davall el nom del teixit

que representa cada una.
A. B. C. D.
10 Completa la taula.
Funci Teixits animals Teixits vegetals
Protectora Sber

Emmagatzematge de substncies Teixit adips
Transport de substncies Teixit conductor

L.
4 La cllula CONTROL A
Nom Data

Per qu es diu que les cllules sn les unitats vives ms xicotetes que existeixen?
Com es classifiquen els ssers vius en funci del nombre de cllules que els formen?
2 Quins sn els aspectes de les cllules dun organisme que fan

que es diferencien les unes de les altres?
3 Defineix aquestes parts duna cllula.

Membrana: .
Citoplasma: .
Nucli: .
Orgnuls: .
4 Indica el tipus de cllula de la imatge i escriu

els noms dels elements. Desprs, digues
quin o quins dels elements sn propis
daquest tipus de cllules.
Cllula .
5 Ordena de l1 al 5 els nivells dorganitzaci dels ssers vius pluricellulars.

Desprs, escriu davall de cada imatge el nom del nivell a qu correspon.
A. B. C. D. E.

L.
4
CONTROL A
6 Determina a quin nivell dorganitzaci correspon cada definici.

: conjunt drgans del mateix tipus i amb la mateixa funci.
: uni de tots els aparells i sistemes.
: uni de diversos teixits organitzats per a funcionar conjuntament.
: conjunt drgans diferents o de diversos sistemes que funcionen

de manera coordinada per a realitzar un treball.
: agrupaci de cllules del mateix tipus.
7 Explica les diferncies entre una cllula procariota i una

deucariota. Dibuixa-les.
8 Creus que tots els ssers vius, per a ser considerats com a tals,
han de presentar tots els nivells dorganitzaci? Raona la resposta.
9 Observa la imatge segent i contesta.

s un teixit animal o vegetal?
Com sanomena aquest teixit? Quina funci t?
10 Determina, en cada cas, els teixits animals i vegetals que comparteixen

les funcions enunciades a continuaci.
Funci protectora: .
Funci demmagatzematge de substncies: .
Funci de transport de substncies: .

L.
5 Substncies i matria CONTROL B
Nom Data
1 Explica amb paraules teues qu s una substncia i quina relaci

t amb la matria. Desprs, posa tres exemples de substncies.
2 Largent, lhidrogen i el diamant, sn mescles o substncies pures?

Raona la resposta.
3 Anomena els tipus de mescles que hi ha i posa un exemple de cada un.
4 Determina el mtode de separaci de mescles a qu fa referncia cada una

de les oracions segents.
. Sutilitza per a separar, per exemple, alcohol i aigua.
. Sempra per a separar oli i aigua.
. Susa per a obtindre la sal a les salines.
. Serveix per a separar dos slids amb mida diferent.
5 Es considera una reacci qumica el pas daigua lquida a vapor daigua?

Raona la resposta.

L.
5
CONTROL B
6 Relaciona les columnes.

Crema un paper i es transforma en dixid de carboni
i cendra.
oxidaci
Hi estan implicats alguns bacteris i llevats durant
fermentaci
la producci dalguns aliments.
combusti
Una substncia es combina amb oxigen i es transforma
en una altra substncia diferent.
7 Posa un exemple duna situaci de la teua vida diria en qu es produsca

una reacci qumica.
8 Respon a les preguntes segents sobre la densitat.

Quin tipus de propietat s la densitat?
En quines unitats es mesura?
Quines propietats posa en relaci la densitat? De quin tipus sn aquestes propietats?
9 Determina si les afirmacions segents sn verdaderes (V) o falses (F).

La densitat s una propietat caracterstica de cada classe de matria
i diferent de la resta.
2 kg de fusta i 2 kg de ferro tenen la mateixa densitat.
Els cossos tenen diferent densitat segons que estiguen a laigua

o a la terra.
Perqu un cos sure ha de tindre ms densitat que la del lquid

en qu se submergeix.
10 Descriu el procs per a calcular la densitat dun objecte i indica els aparells que
sutilitzen per a mesurar-ne la massa i el volum.

L.
5 Substncies i matria CONTROL A
Nom Data
1 Explica amb paraules teues qu s una substncia i quina relaci

t amb la matria. Desprs, posa tres exemples de substncies.
2 Explica les diferncies existents entre una substncia pura i una mescla.
Desprs, posa un exemple de cada una.
3 Contesta a les preguntes.

Qu sn els aliatges?
Per qu sn tils per a les persones? Justifica la resposta amb un exemple.
4 Posa tres exemples de mtodes per a la separaci de mescles i explica

en qu consisteix cada un.
5 Determina quina de les dues imatges

correspon a una reacci qumica A B
i explica per qu.

L.
5
CONTROL A
6 Explica en qu consisteixen les reaccions qumiques segents.
Oxidaci:
Combusti:
Fermentaci:
7 Quina reacci qumica sutilitza generalment en la indstria alimentria?

Quins productes nobtenim?
8 Explica qu s la densitat dun cos i la flotabilitat, i posa un exemple.
9 Les afirmacions segents sn falses, escriu-les correctament.
2 kg de fusta i 2 kg de ferro tenen la mateixa densitat.
Els cossos tenen diferent densitat segons que estiguen a laigua o a la terra.
Perqu un cos sure ha de tindre ms densitat que la del lquid

en qu se submergeix.
10 Fes un esquema del procs per a calcular la densitat dun objecte i indica
els aparells que sutilitzen per a mesurar-ne la massa i el volum.

L.
6 Recursos i materials energtics CONTROL B
Nom Data
1 Explica les diferncies entre material i matria primera. Desprs, posan

un exemple.
Matries primeres
Segons lorigen Segons la disponibilitat
Minerals No
Ex.: Ex.: llana Ex.: Ex.: cnem Ex.:
3 Contesta.
Qu sn les fonts denergia?
En qu es diferencien les fonts denergia renovables de les fonts denergia
no renovables?
4 Escriu el nom de les formes denergia que es posen de manifest

en les situacions segents.
Els aliments ens proporcionen aquest tipus denergia.
Un submar utilitza plutoni per a navegar.
Encenc un llum de ma casa.
Llance molt lluny una pedreta amb un tirador.
5 Qu s la biomassa?

L.
6
CONTROL B
6 Qu tenen en com els explosius, els aliments, la gasolina

i les piles alcalines?

Qu s lenergia calorfica?
Explica qu passa amb aquesta energia quan disminueix la temperatura dun cos.
Augmenta o disminueix?
8 Qu s el calfament global? Explica en qu consisteix i quines sn

les causes que el produeixen.
9 Cita tres mesures que podem aplicar en la nostra vida quotidiana per a estalviar
energia.
10 Per qu s un estalvi denergia reciclar materials com el paper, el

vidre o els plstics?

L.
6 Recursos i materials energtics CONTROL A
Nom Data
1 s el mateix un material que una matria primera? Raona la resposta.
Matries primeres
Segons lorigen Segons la disponibilitat
3 Inclou en la taula quatre exemples de cada font denergia.
Fonts denergia renovables Fonts denergia no renovables
4 Escriu el nom de les formes denergia que has estudiat i posa un exemple
de situaci on es manifeste cada una.
5 Qu s la biomassa? Per a qu sutilitza?

L.
6
CONTROL A
6 En qu es diferencien lenergia lluminosa i lenergia calorfica?
7 Indica quina de les oracions segents s falsa i explica a continuaci per qu.
Lenergia qumica s la que tenen els objectes que estan a molta temperatura.
Lenergia lluminosa s la que fa possible que les plantes facen la fotosntesi.
s falsa:
8 En usar un aparell elctric, no veiem que es produsca contaminaci.

Podem dir aleshores que lenergia elctrica no s contaminant?
Raona la resposta.
9 El calfament global s un problema ambiental greu. Indica en qu consisteix

i quines mesures hem dadoptar per a combatrel.
10 Explica qu s la pluja cida, com es produeix i quina s la principal font

denergia que causa aquest problema ambiental.

L.
Avaluaci del segon trimestre CONTROL B
Nom Data

Qu tenen en com tots els ssers vius? .
Dacord amb la resposta a la pregunta anterior, podem considerar que una cllula
est viva? .
2 Observa les imatges i escriu el nom del tipus de cllula a qu correspon

cada una.
A B
A.
B.
3 Escriu el nom dels teixits animals o vegetals a qu fa referncia

cada una de les definicions segents.
: est especialitzat a acumular greixos.
: emmagatzema substncies i realitza la fotosntesi.
: sencarrega del moviment en els animals.
: est a les tiges i arrels velles i t una funci protectora.
4 Marca amb una X les mescles heterognies.
mineral pot amb llentilles i

sopa de fideus cigrons roca de granit
got daigua amb sal
5 Explica la reacci qumica que sha produt en lobjecte de la fotografia.

L.
CONTROL B
6 Posa un exemple de mescla que separaries amb cada un

daquests mtodes.
Decantaci:
Evaporaci:
Destillaci:
Filtraci:
7 Relaciona les dues columnes.

Una pila fa funcionar un reproductor de CD.
energia nuclear Un vaixell transatlntic utilitza urani per
energia lluminosa a navegar.
Un bloc de formig est penjat duna grua
energia qumica
a cent metres daltura.
energia mecnica Desprs de rebre un raig de sol, un panell
fotovoltaic genera energia elctrica.
8 Explica per qu ls de combustibles fssils pot perjudicar

els ssers vius.
9 Escriu tres problemes causats pels residus radioactius.
10 Quines mesures pots dur a terme per a estalviar energia? Assenyala-les.
Utilitzar el transport pblic en lloc del cotxe per a anar a lescola.
Apagar els llums quan no els necessites.
Desenvolupar aparells que gasten menys energia.
No deixar la nevera oberta innecessriament.

L.
Avaluaci del segon trimestre CONTROL A
Nom Data
1 Explica qu s una cllula i defineix els grups en qu es classifiquen els ssers

vius en funci del nombre de cllules.
2 Observa les imatges i escriu el nom del tipus de cllula a qu correspon

cada una.
A B
A.
B.
3 Indica la funci daquests teixits.

Teixit ossi: .
eixit
Teixitossi:
nervis: .. Parnquima: .
Teixit nervis: . Sber: .
4 Explica les diferncies que existeixen entre les mescles heterognies

i les homognies, i posa un exemple de cada una.
5 Observa les fotografies i escriu-hi davall el nom del mtode de separaci

de mescles que utilitzaries amb cada un dels aparells.

L.
A. B. C. D.

L.
CONTROL A
6 Explica detalladament el procs que es produeix durant una combusti

i posan un exemple.
7 Escriu davall de cada imatge la forma denergia que es dna en la

situaci representada.
A. B. C. D.
8 Qu saps dels combustibles fssils? Completa el text.

Els combustibles fssils sn fonts denergia que sextrauen
de . Sn combustibles fssils el petroli, el gas natural
i el .
9 Fes un dibuix que mostre

com contaminen els
combustibles fssils.
10 Escriu quatre mesures destalvi denergia. Cal que dues daquestes les pugues
dur a terme de forma individual.

L.
Avaluaci del segon trimestre CONTROL E
Nom Data
1 Explica qu s una cllula i defineix els grups en qu es classifiquen els ssers

vius en funci del nombre de cllules. Posa un exemple de cada un.
2 Explica les diferncies i semblances entre les cllules animals i les cllules
vegetals.
3 Anomena dos teixits animals i dos de vegetals, i defineix-ne breument la funci.

.
4 Explica qu sn els aliatges. En quin tipus de mescles sengloben?
5 Explica breument en qu consisteixen aquests mtodes de separaci

de mescles.
Decantaci:
Evaporaci:
Destillaci:
.
L.
CONTROL E
6 Explica les diferncies i semblances que existeixen entre loxidaci

i la combusti, i posa un exemple de cada una.
7 Posa un exemple de situaci en qu trobem aquestes formes denergia.
Energia mecnica. .
Energia qumica. .
Energia nuclear. .
Energia calorfica. .
8 Quines sn les principals fonts denergia? Sn renovables?

Indica don sextrauen i posan tres exemples.
9 Quina relaci hi ha entre els combustibles fssils i el calfament global?
10 Escriu quatre mesures destalvi denergia. Cal que dues daquestes les
pugues dur a terme de forma individual.

L.
7 Les mquines CONTROL B
Nom Data
1 Completa el text amb les paraules adequades.

Les mquines sn que sutilitzen per a realitzar .
Ens permeten realitzar un treball amb menys , ms rapidesa,
ms i ms .
2 Completa lesquema segent sobre la classificaci de les mquines.
Mquines
pel nombre de peces per l que utilitzen per la
Trmiques
Elctriques
3 Uneix cada operador mecnic amb la definici o funci que li correspon.

corretja Transmet la fora dun punt a un altre.
mecanisme s una barra giratria, normalment unida a una roda.
palanca Transmet el moviment dunes rodes a unes altres.
eix Uni de diversos operadors mecnics.
4 Escriu la funci daquestes parts duna mquina composta.

Operadors mecnics:
Sensors:
Indicadors i pantalles:
L.
7
CONTROL B
5 Qu sn els motors? Quins tipus hi ha?
6 Uneix les oracions segents sobre els engranatges.

Dues rodes dentades unides al mateix eix giren en sentits oposats.
Dues rodes que estan en contacte aquestes giren en el mateix
sentit.
Si les rodes tenen una mida diferent gira ms rpidament la que t
menys dents.
Quan sinclou una roda entre altres dues giren les dues en el mateix sentit.
Si les rodes tenen una mida diferent giren a la mateixa velocitat i en el
mateix sentit.
7 Explica el funcionament del mecanisme piny-cremallera i les diferncies

amb els mecanismes que usen nicament engranatges.
8 Tria la paraula correcta en cada cas.

Un circuit elctric / electrnic est format per cables que connecten diferents elements,
com bombetes, interruptors i motors.
Si desmuntem una calculadora, dins ens trobarem amb un circuit construt sobre una
placa rgida denominat circuit electrnic / elctric.
9 Anomena els cinc mbits de la societat en qu les mquines

han introdut canvis.
10 Explica com el correu electrnic ha canviat el mn de les comunicacions.

L.
7 Les mquines CONTROL A
Nom Data
1 Explica qu s una mquina i quins quatre aspectes de la realitzaci

dun treball ens faciliten.
2 Completa lesquema segent sobre la classificaci de les mquines.
Mquines
pel nombre
per l que utilitzen per la
de
3 Quines mquines simples coneixes? Quina s la caracterstica principal

del seu funcionament?
4 Escriu la funci daquestes parts duna mquina composta.

Qu sn els operadors mecnics? Quina funci tenen?
Qu s un mecanisme?
5 Explica les diferncies que hi ha entre els motors de combustible i els elctrics.
Desprs, posa un exemple de mquina que funcione amb cada un.

L.
7
CONTROL A
6 Explica qu s un engranatge. A continuaci, fes un

dibuix esquemtic dalgun engranatge; representa-hi
mitjanant fletxes el sentit en qu giren les rodes.
7 Completa les oracions segents sobre els engranatges.

Dues rodes dentades unides al mateix eix giren .
Dues rodes dentades que estan en contacte giren .
Si les rodes tenen una mida diferent, gira ms rpidament .
Quan sinclou una roda entre altres dues, aquestes giren .
8 Explica qu sn els canvis de marxa duna bicicleta i descriu-ne

els components i el funcionament en conjunt.
9 Escriu les paraules que falten en les oracions segents.

Un aparell linterior del qual est format per cables que connecten bombetes,
interruptors i motors funcionar mitjanant un circuit .
Un circuit la placa del qual inclou milions delements en un espai
molt xicotet s un .
10 Anomena una mquina relacionada amb els mbits segents de la nostra vida
quotidiana.
Sanitat:
Treball:
Transport:
Cultura i oci:
Comunicacions:

L.
8 Electricitat i magnetisme CONTROL B
Nom Data
1 Qu s la crrega elctrica dun cos?

Un cos que presenta les mateixes crregues positives que negatives es considera
elctricament .
Quan un cos presenta ms crregues positives que negatives, est carregat
.
Un cos est carregat quan t ms crregues negatives
que positives.
3 Els signes + i dels objectes de les imatges que pots observar a continuaci
representen les crregues elctriques. Dibuixa les fletxes necessries en cada
imatge per indicar si satrauen o es repelleixen.
A B C
4 Defineix imant i explican breument les caracterstiques principals.
5 Escriu davall de les fotografies el tipus de fora magntica que es dna

en cada cas.
A. B. C.

L.
8
CONTROL B
6 Qu els passa a les crregues elctriques quan es troben amb un material

conductor? I quan es troben amb un material allant?
7 Explica breument el funcionament dun electroimant.
8 Relaciona les columnes.

Tenen dins seu substncies amb energia qumica
alternadors que susa per a produir electricitat.
bateries Produeixen energia elctrica grcies al gir
dimants grans que hi ha a linterior.
panells fotovoltaics
Transformen la llum en energia elctrica.
9 Determina el nom dels elements dun circuit elctric que representen

els smbols segents.
A. C.
+
B. D.
10 Explica breument levoluci de la bombeta des que es va inventar

fins a lactualitat.

L.
8 Electricitat i el magnetisme CONTROL A
Nom Data
1 Per qu quan freguem un bolgraf amb un jersei de llana, si lacostem

a trossets de paper, el bolgraf els atrau?
2 Defineix els tres estats en qu es pot trobar un cos en funci

de la crrega elctrica que presente.
3 Si dos cossos es repelleixen, estan carregats positivament o negativament?

Raona la resposta.

Qu s el magnetisme?
Per qu el magnetisme terrestre s tan til per a les persones?
5 Escriu un exemple de situaci en qu es donen aquests tipus de forces.

Forces magntiques datracci.
Forces magntiques de repulsi.

L.
8
CONTROL A
6 Explica en qu consisteix el corrent elctric i posa dos exemples de materials

conductors i altres dos de materials allants.
7 Digues qu s un electroimant i un alternador. Explica com relacionen

el magnetisme i el corrent elctric.
8 Determina els generadors a qu fa referncia cada un dels enunciats

segents.
. Tenen dins seu substncies amb energia qumica

que susa per a produir electricitat.
. Produeixen energia elctrica grcies al gir dimants

grans que hi ha a linterior.
. Transformen la llum en energia elctrica.
9 Fes un dibuix esquemtic dun

circuit elctric i especifica en
aquesta representaci el nom
de cada un dels elements
que el componen.
10 Posa quatre exemples dinvents relacionats amb lelectricitat i explica breument

levoluci dun daquests des de la invenci fins a lactualitat.

L.
Avaluaci del tercer trimestre CONTROL B
Nom Data
1 Anomena les mquines simples representades en les imatges.
A. B. C.
2 Anomena totes les parts que solen tindre les mquines compostes.
3 Explica breument els operadors mecnics segents.
Corretges i cadenes: .
Eix: .
4 Indica un exemple de cada un dels sensors segents.
Sensor de temperatura:
Sensor de llum:
Sensor dinfrarojos:
Antena:
5 Completa el text segent sobre els canvis que shan produt en la forma
de treballar.
La informtica i l , amb els ordinadors, , escners
o faxos, tamb han canviat la forma de treballar en el sector dels .
En lactualitat, la major part de les mquines que sutilitzen en la indstria,
en lagricultura o en la estn .
L.
CONTROL B
6 Qu s el magnetisme?
7 Com es denomina linstrument que utilitzem per a orientar-nos aprofitant

el magnetisme terrestre?
8 Observa els objectes de les fotografies segents i escriu davall de cada una
lefecte del corrent elctric que aprofiten per a funcionar.
A. B. C. D.
9 Escriu en els requadres els noms dels components del circuit elctric
representat a continuaci.
10 Dibuixa en els requadres els smbols dels components anomenats davall

de cada un.
bombeta cable conductor pila interruptor

L.
Avaluaci del tercer trimestre CONTROL A
Nom Data
1 Observa la imatge i digues quin tipus de mquines sn i com sanomenen.
A. B. C.
2 Defineix mquina composta i anomena les parts que solen tindre.
3 Anomena dos operadors mecnics i explica breument la funci que tenen.
4 Qu s un sensor? Indica els quatre tipus principals de sensors.
5 Indica quins sn els canvis principals que shan produt en el mn

del treball grcies a la informtica.

L.
CONTROL A

Qu s la magnetita?
.
Quines propietats t?
7 Observa la fotografia i contesta.

Com es denomina linstrument de la fotografia?
.
Com funciona?
8 Escriu el nom dels efectes del corrent elctric definits a continuaci.

: el corrent elctric sutilitza per a produir un moviment.
: el corrent elctric, en passar per un material conductor,

fa que la temperatura daquest augmente.
: el corrent elctric converteix en imants alguns materials

que abans no ho eren.
9 Uneix amb fletxes cada component elctric amb la funci corresponent.

Shi forma lenergia elctrica.
interruptor
Condueix el corrent elctric des del generador
receptor fins als altres components del circuit.
cable Interromp o restableix el corrent elctric.
generador En rebre el corrent elctric, el converteix
en moviment, calor, llum
10 Representa grficament
un circuit que funciona
amb una pila i permet
encendre una bombeta
en accionar un interruptor.

L.
Avaluaci del tercer trimestre CONTROL E
Nom Data
1 Fes un dibuix esquemtic duna politja, una palanca i un pla inclinat.
2 Defineix dues parts duna mquina composta.
3 Dibuixa els engranatges que tenen les funcions segents.
Dues rodes que giren en el mateix sentit. Dues rodes que giren en sentits
contraris i a velocitats diferents.
4 Quina diferncia hi ha entre un sensor i un indicador? Assenyala els quatre tipus

principals de sensors.
5 Indica quins sn els canvis principals que shan produt en el mn

del treball grcies a la informtica.

L.
CONTROL E
6 En qu sassemblen i en qu es diferencien els imants naturals i els artificials?
7 Explica el funcionament duna brixola i indica la propietat del nostre planeta

que utilitza per a funcionar.
8 Explica en qu consisteixen els efectes segents del corrent elctric.

Efecte magntic:
Efecte calorfic:
Efecte mecnic:
9 Anomena els components principals dun circuit elctric i explica breument

la funci que tenen.
: .
: .
: .
: .
10 Representa grficament
un circuit que funciona
amb una bateria i permet
que sone un timbre
i sencenguen dues
bombetes en accionar
un polsador.

L.
Avaluaci final CONTROL B
Nom Data
El procs pel qual obtenim nutrients dels aliments es denomina .
Les glndules annexes sn el i el , que

segreguen a lintest el suc i la ,
respectivament.
Labsorci dels nutrients es produeix a travs de les intestinals

a lintest .
2 Anomena els rgans que formen part de les vies respiratries.
3 Escriu en els requadres V si es tracta duna vena i A si es tracta duna artria.
cava superior aorta cartide cava inferior jugular
4 Rubn est experimentant en el cos canvis tant fsics

com emocionals i mentals.
Com sanomena aquest conjunt de canvis?
En quina etapa de la vida est Rubn?
5 Escriu en els requadres nmeros de l1 al 6 per ordenar els nivells

dorganitzaci dels ssers vius pluricellulars. Desprs, posan
un exemple.
rgan. Exemple:
organisme. Exemple:
aparell. Exemple:
cllula. Exemple:
sistema. Exemple:
teixit. Exemple:

L.
CONTROL B
6 Explica les diferncies que hi ha entre una cllula animal i una de vegetal.
7 Anomena les reaccions qumiques definides a continuaci.

: desprs de produir-se aquest tipus de reacci, es desprn una
gran quantitat de calor i, generalment, es produeix dixid de carboni.
: aquestes reaccions es produeixen per lacci de bacteris

o de llevats.
: passa quan alguns materials, sovint metalls,

es combinen amb oxigen.
8 En algunes localitats dEspanya fa molt de vent de forma habitual.

Quines centrals elctriques s recomanable installar en aquestes localitats?
Quin tipus denergia utilitzen?
9 Respon a les preguntes.

Qu s un mecanisme de piny-cremallera?
Per quins elements est format? Explica com funciona.
10 En quins casos es repelleixen dos cossos electritzats? I quan satrauen?

L.
Avaluaci final CONTROL A
Nom Data
1 Escriu oracions amb les paraules segents.

aliments digesti nutrients.
prim bilis pncrees glndules annexes suc pancretic fetge.
nutrients vellositats prim absorci.
2 Explica la disposici dels rgans que constitueixen les vies respiratries

dins de laparell respiratori.
3 Explica la funci de les venes i les artries i posa tres exemples

de cada una.
4 Explica breument qu s la pubertat i els canvis que es produeixen durant

aquesta etapa de la vida.
5 Escriu en ordre els nivells dorganitzaci dels ssers vius pluricellulars

i posa un exemple de cada un.
1. 4.
2. 5.
3. 6.

L.
CONTROL A
6 Explica les diferncies que hi ha entre una cllula animal i una de vegetal.
7 Anomena les reaccions qumiques que has estudiat.
8 Anomena i explica els diferents tipus denergia renovable que has estudiat.
9 Dibuixa en el requadre un mecanisme piny-cremallera i indica amb fletxes

els moviments que pot realitzar. A continuaci, descriu els elements
que el componen i explican el funcionament.
10 Representa esquemticament
els 3 casos de forces datracci i
de repulsi entre 2 objectes
electritzats que es poden donar.
Dibuixa-hi les fletxes i signes + i
que siguen necessaris.

L.
Test
1 La digesti i la respiraci TEST
Nom Data
1 Quin procs biolgic utilitzem per a obtindre lenergia dels nutrients?

a. La inspiraci de loxigen.
b. La crema de greixos.
c. La respiraci cellular.
2 Els grups en qu es classifiquen els nutrients sn
a. sucres, olis, protenes, vitamines i aigua mineral.
b. hidrats de carboni, lpids, protenes, vitamines, aigua i sals minerals.
c. fruites, verdures, carns, greixos, aigua i sals minerals.
3 La pasta amb aliments parcialment digerits que es forma a lestmac
es denomina
a. quim. b. bol alimentari. c. quil.
4 Labsorci de nutrients durant el procs digestiu es produeix
a. a les glndules annexes.
b. a les vellositats intestinals.
c. als replecs intestinals.
5 Quin dels rgans segents no forma part de les vies respiratries?
a. Esfag. b. Faringe. c. Laringe.
6 Els pulmons estan protegits
a. pel pit. b. per la caixa torcica. c. pels bronquols.
7 Durant lexpiraci, la caixa torcica i els pulmons
a. sexpandeixen. b. es dilaten. c. es contrauen.
8 Lintercanvi de gasos es produeix als
a. bronquis.
b. bronquols.
c. alvols.
9 Una dieta saludable ha de ser
a. equilibrada. b. sostenible. c. deliciosa.
10 Lactitud ms intelligent davant del tabac s
a. fumar cigarrets electrnics.
b. fumar noms un o dos cigarrets al dia.
c. no comenar a fumar.

L.
2 La circulaci i lexcreci TEST
Nom Data
1 Les cllules que defensen el cos davant de les infeccions sn

a. els glbuls blancs. b. les plaquetes. c. els glbuls rojos.
2 Quins sn els vasos sanguinis ms gruixuts i elstics del sistema

circulatori?
a. Les venes. b. Els capillars. c. Les artries.
3 Les aurcules es connecten amb els ventricles mitjanant

a. artries. b. cambres. c. vlvules.
4 Com es denomina la membrana que recobreix la part exterior del cor?

a. Endocardi. b. Pericardi. c. Miocardi.
5 Quins sn els dos tipus de circulaci del sistema circulatori hum?

a. Circulaci pulmonar i circulaci general.
b. Circulaci pulmonar i circulaci cardaca.
c. Circulaci pulmonar i circulaci orgnica.
6 Quins sn els rgans o aparells que duen a terme la funci dexcreci?

a. Laparell excretor, les glndules sudorpares i els pulmons.
b. Laparell excretor i lintest.
c. Laparell excretor i el sistema circulatori.
7 El tub que comunica la bufeta urinria amb lexterior del cos s

a. lurinari. b. lurter. c. la uretra.
8 La funci que fan els renyons en laparell excretor consisteix a

a. extraure lorina de la sang.
b. filtrar la sang i retindre les substncies de rebuig que transporta.
c. expulsar lorina a lexterior del cos.
9 Cada glndula sudorpara es comunica amb lexterior a travs

a. dun pl. b. dun porus. c. dun capillar.
10 Marca lopci verdadera.

a. Linfart de miocardi es produeix perqu es deposita greix al cor.
b. Linfart de miocardi pot provocar larteriosclerosi.
c. Larteriosclerosi pot provocar linfart de miocardi.

L.
3 La funci de reproducci TEST
Nom Data
1 Marca la resposta correcta.

a. Durant la pubertat es produeixen canvis en el fsic i en la forma de ser i de pensar.
b. La pubertat comena amb ladolescncia.
c. Ladolescncia comena amb la pubertat.
2 Durant lembars, el beb es desenvolupa a
a. lter. b. la vulva. c. la vagina.
3 Quin dels rgans segents s una glndula?
a. La prstata. b. La uretra. c. El testicle.
4 Leixida a lexterior, a travs de la vagina, dun vul madur junt amb una quantitat
xicoteta de sang sanomena
a. menstruaci.
b. menopausa.
c. expulsi.
5 Amb quina freqncia es produeixen els espermatozoides als testicles?

a. Cada 28 dies.
b. Cada 7 dies.
c. Contnuament.
6 Els espermatozoides apleguen a la vagina durant
a. la fecundaci. b. la cpula. c. la menstruaci.
7 Desprs de la uni de lvul i lespermatozoide, es genera una cllula nova

anomenada
a. embri. b. fetus. c. zigot.
8 Quina s lltima fase del part, en la qual sexpulsa la placenta?

a. Lexpulsi. b. La dilataci. c. El deslliurament.
9 Qu s un urleg?
a. El metge encarregat de la salut dels rgans sexuals de laparell urinari.
b. El metge encarregat de la salut dels rgans sexuals de laparell reproductor
mascul.
c. El metge encarregat de la salut dels rgans sexuals de laparell reproductor
femen.
10 Marca la malaltia per a la prevenci de la qual existeix una vacuna.

a. Cncer de mama. b. Cncer de coll dter. c. Cncer de prstata.
L.
Primer trimestre TEST
Nom Data
1 Els grups en qu es classifiquen els nutrients sn

a. fruites, verdures, carns, aigua i sals minerals.
b. glcids, lpids, protenes, vitamines, aigua i sals minerals.
c. fruites, verdures, carn i peix.
2 Quin aparell sencarrega dexpulsar les substncies de rebuig dels aliments?
a. Laparell excretor.
b. Laparell digestiu.
c. Laparell respiratori.
3 Durant lexpiraci
a. la caixa torcica es contrau i ix laire dels pulmons.
b. la caixa torcica sexpandeix i ix laire dels pulmons.
c. la caixa torcica es contrau i entra laire als pulmons.
4 Les cambres del cor es comuniquen per
a. aurcules. b. ventricles. c. vlvules.
5 Els glbuls blancs
a. ajuden a tancar les ferides quan es produeix una hemorrgia.
b. defensen el cos de les infeccions.
c. transporten loxigen i sn de color blanc.
6 Quin daquests rgans no pertany a laparell excretor?
a. Reny. b. Uretra. c. Intest gros.
7 Quina de les afirmacions segents no s correcta?
a. Una xiqueta, en nixer, ja t tots els vuls madurs als ovaris.
b. Els espermatozoides es fabriquen als testicles des de la pubertat.
c. La fecundaci s la uni de lvul i lespermatozoide.
8 Com sanomena la primera cllula que es forma desprs de la fecundaci?
a. Zigot. b. Embri. c. Fetus.
9 A lembri, li arriben els nutrients i loxigen a travs
a. de la placenta. b. del lquid amnitic. c. del cord umbilical.
10 Lexpulsi de la placenta al final del part sanomena
a. deslliurament. b. dilataci. c. expulsi.

L.
4 La cllula TEST
Nom Data
1 En funci del nombre de cllules que tinguen els ssers vius, aquests
es classifiquen en
a. unicellulars i multicellulars.
b. unicellulars i pluricellulars.
c. senzills i complexos.
2 Quina s la diferncia principal entre les cllules eucariotes i les procariotes?

a. Que les cllules procariotes presenten lADN dins dun nucli i les eucariotes, no.
b. Que les cllules eucariotes presenten lADN dins dun nucli i les procariotes, no.
c. Que les cllules eucariotes presenten orgnuls al citoplasma i les procariotes, no.
3 On es troben els orgnuls duna cllula?

a. Dins del nucli.
b. Al citoplasma.
c. Enganxats a la membrana.
4 Quins elements estan presents a les cllules vegetals per no a les animals?
a. La paret cellular. b. Els cloroplasts. c. a i b sn correctes.
5 En general, les cllules vegetals presenten una forma

a. prismtica. b. circular. c. ameboide.
6 Com sanomena la uni de cllules del mateix tipus?

a. organisme. b. rgan. c. teixit.
7 Lagrupaci drgans diferents o de diversos sistemes funcionant

de manera coordinada per a realitzar un treball es denomina
a. organisme. b. sistema. c. aparell.
8 La uni de diversos teixits que funcionen de forma conjunta es denomina

a. aparell. b. sistema. c. rgan.
9 Quin daquests teixits animals t una funci protectora?

a. El teixit epitelial.
a. El teixit ossi.
c. El teixit adips.
10 Quin daquests teixits serveix demmagatzematge de substncies?

a. El parnquima. b. El sber. c. El teixit epidrmic.
L.
5 Substncies i matria TEST
Nom Data
1 Marca la substncia pura.

a. Quars. b. Acer. c. Aigua de mar.
2 s una mescla homognia

a. la sopa de fideus. b. laigua de mar. c. la macednia de fruites.
3 Els aliatges sn un tipus de

a. mescles heterognies.
b. dissolucions.
c. mescles homognies.
4 El mtode ms indicat per a separar una mescla daigua i de sal s
a. la filtraci. b. levaporaci. c. la destillaci.
5 Marca la reacci qumica.

a. Una barra de ferro es talla per la meitat i es transforma en dues barres de ferro.
b. Es calfa alcohol lquid en una casserola i es converteix en alcohol en estat
gass.
c. La gasolina del motor dun cotxe que est en funcionament es transforma
en dixid de carboni i vapor daigua.
6 Unes tisores fetes de ferro han adquirit un color rogenc. Quin tipus de reacci
qumica han experimentat?
a. Fermentaci. b. Oxidaci. c. Combusti.
7 Quin tipus de reacci qumica es porta a terme en lelaboraci de la cervesa

amb llevats?
a. Combusti. b. Fermentaci. c. Oxidaci.
8 Quin tipus de propietat s la densitat?

a. General. b. Especfica. c. Variable.
9 Perqu un cos sure, la densitat ha de ser
a. menor que la del lquid en qu el submergim.
b. igual que la del lquid en qu el submergim.
c. major que la del lquid en qu el submergim.
10 Qu sha de fer per a calcular la densitat dun cos?
a. Sumar la massa ms el volum.
b. Multiplicar la massa pel volum.
c. Dividir la massa entre el volum.
L.
6 Recursos materials i energtics TEST
Nom Data
1 Els recursos que sextrauen de la naturalesa i es transformen per fabricar

productes amb una utilitat concreta es denominen
a. fonts primeres. b. matries primeres. c. materials.
2 La diferncia entre les matries primeres renovables i les fonts denergia

renovables s que
a. les primeres poden esgotar-se si hi ha sobreexplotaci i les segones, no.
b. les segones poden esgotar-se si hi ha sobreexplotaci i les primeres, no.
c. les primeres contaminen ms que les segones.
3 Lenergia s
a. la causant que la matria reste immbil.
b. la causant que la matria experimente canvis.
c. la causant que la massa tinga un valor determinat.
4 Quina de les opcions segents no s un tipus denergia?

a. Elctrica. b. Lluminosa. c. Matria.
5 Lenergia mecnica s la que
a. tenen els cossos en moviment.
b. tenen els cossos en reps.
c. tenen els cossos desprs de moures.
6 Quina daquestes fonts s no renovable?
a. Aigua. b. Biomassa. c. Gas natural.
7 El carb, el petroli i el gas sn fonts denergia

a. renovables. b. no renovables. c. inestables.
8 Lelectricitat a les cases susa principalment per a

a. la illuminaci.
b. la calefacci.
c. laigua calenta.
9 Els tipus denergia que ms consumim en la vida quotidiana sn lelctrica i

a. lenergia renovable. b. lenergia nuclear. c. lenergia dels combustibles.
10 Les centrals nuclears, en generar energia, produeixen

a. residus nuclears. b. pluja cida. c. calfament global.

L.
Segon trimestre TEST
Nom Data
1 El requisit per a considerar que un determinat sser est viu s que realitze
les tres funcions vitals, que sn
a. naixement, vida i mort.
b. alimentaci, expressi i emoci.
c. nutrici, relaci i reproducci.
2 Quin daquests elements est present a les cllules vegetals per no
a les cllules animals?
a. Membrana plasmtica. b. Paret celullar. c. Nucli.
3 Quina funci t el parnquima a les plantes?
a. Protectora.
b. Transport de substncies.
c. Emmagatzematge de substncies.
4 Un anell dor masss est format per
a. una mescla homognia. b. un aliatge. c. una substncia pura.
5 Marca la mescla que separaries mitjanant el mtode de decantaci.
a. Aigua i alcohol. b. Aigua i oli. c. Aigua amb sal.
6 Quina daquestes s una reacci qumica?
a. Un got de vidre cau a terra, es trenca i es transforma en resquills de vidre.
b. Un tros de tela es crema i es converteix en cendra i dixid de carboni.
c. Tres litres daigua lquida es congelen i es transformen en tres quilos de gel.
7 Quina forma denergia t un cossiol que cau des duna terrassa a 50 metres
daltura?
a. Energia qumica. b. Energia trmica. c. Energia mecnica.
8 Quina daquestes opcions s una font denergia no renovable?
a. Llum del sol. b. Llenya. c. Gas natural.
9 Sen produeixen contnuament, s per aix que no sesgoten. Aquest s
un avantatge de les fonts denergia
a. fssils. b. no renovables. c. renovables.
10 s important estalviar energia perqu en produir-la i gastar-la
a. molestem els animals.
b. generem contaminaci.

L.
c. es poden produir incendis forestals.

L.
7 Les mquines TEST
Nom Data
1 Les mquines de combusti sn aquelles que

a. necessiten cremar-se un poc per a funcionar.
b. utilitzen algun combustible per a funcionar.
c. es fabriquen mitjanant el mtode de combusti espontnia.
2 Qu sn les mquines comunicatives?

a. Unes mquines que sn comunes per a tot el mn.
b. Unes mquines que parlen i amb les quals es pot tindre una conversa.
c. Aquelles mitjanant les quals podem comunicar-nos o manipular textos.
3 Les mquines simples modifiquen la fora que sexerceix

a. sobre aquestes. b. sobre les seues mltiples parts. c. sobre els seus operadors
mecnics.
4 Quin dels operadors mecnics segents t la funci de transmetre

la fora duna roda a una altra?
a. La cadena. b. La palanca. c. La cremallera.
5 Com sanomenen els conjunts de rodes dentades que tenen la funci

de transmetre el moviment dins duna mquina?
a. Corretges. b. Mecanismes. c. Engranatges.
6 El mecanisme que converteix un moviment circular en un moviment lineal

s el de
a. canvi de marxa. b. piny-cremallera. c. canvi de transmissi.
7 Marca la part de la mquina que permet rebre informaci de lexterior

o de linterior.
a. Pantalla. b. Sensor. c. Indicador.
8 Per a fabricar un interruptor s necessari utilitzar un

a. xip. b. circuit electrnic. c. circuit elctric.
9 Les mquines amb circuits elctrics o electrnics poden funcionar

a. mitjanant combustibles.
b. grcies a lenergia dels humans.
c. connectades a la xarxa elctrica o mitjanant piles o bateries recarregables.
10 Els ecgrafs sn avanos tcnics que han canviat la societat

en lmbit de
a. la comunicaci. b. la cultura. c. la sanitat.
L.
8 Electricitat i el magnetisme TEST
Nom Data
1 Els cossos que presenten la mateixa quantitat de crregues negatives i positives

sn elctricament
a. igualats. b. neutres. c. isoelctrics.
2 Qu passa si acostem un objecte carregat positivament a un altre carregat

negativament?
a. Els objectes es repelliran.
b. Els objectes satrauran.
c. No passar res, ja que les crregues positives i les negatives sanullen.
3 Els dos pols dun imant es denominen

a. pol positiu (+) i pol negatiu ().
b. pol est (E) i pol oest (O).
c. pol nord (N) i pol sud (S).
4 Per qu el magnetisme terrestre resulta til per a les persones?

a. Perqu ens podem orientar mitjanant la brixola.
b. Perqu podem enganxar objectes de ferro a la superfcie terrestre.
c. Perqu s la fora que evita que isquem volant quan saltem.
5 Quin daquests s un material conductor del corrent elctric?

a. Fusta. b. Plstic. c. Acer.
6 Quin daquests s un material allant del corrent elctric?

a. Coure. b. Cristall. c. Ferro.
7 Una barra de ferro al voltant de la qual senrotlla un cable conductor sanomena

a. alternador. b. electroimant. c. generador.
8 En un circuit elctric, lelement que talla o restableix el corrent elctric s
a. linterruptor. b. el receptor. c. el generador.
9 Qui va ser linventor de la bombeta?
a. John Logie Bair.
b. Alessandro Volta.
c. Thomas Alva Edison.
10 Linvent que ens permet determinar la posici i la velocitat
de les persones s
a. el telfon. b. el GPS. c. lordinador.

L.
Tercer trimestre TEST
Nom Data
1 Un carret s...
a. una palanca. b. una politja. c. una rampa.
2 En una mquina composta, la part encarregada de servir de suport i subjecci
a la resta dels components de la mquina s
a. la coberta. b. lestructura. c. la carcassa.
3 Com es denominen els operadors mecnics que tenen la funci de transmetre
el moviment duna roda a una altra duna mquina?
a. Corretges. b. Molles. c. Palanques.
4 Un sensor percep la informaci...
a. de lexterior o del seu interior.
b. de les persones sensibles.
c. de sons molt tnues.
5 Grcies a la informtica han canviat les relacions entre
a. els robots.
b. les persones.
c. els ssers microscpics i les persones.
6 Un objecte elctricament neutre s aquell que
a. no est compost per cap tipus de crrega elctrica.
b. t una quantitat molt baixa de crregues elctriques, tant positives com negatives.
c. t la mateixa quantitat de crregues positives que de crregues negatives.
7 Si en acostar dos objectes electritzats es repelleixen, estaran carregats
a. positivament. b. negativament. c. a i b sn correctes.
8 Un material a travs del qual les crregues elctriques es mouen amb facilitat s
a. un material conductor.
b. un material allant.
c. un material electritzat.
9 Una barra de ferro amb un cable conductor enrotllat, que al seu torn est
connectat a una pila, s un
a. imant natural. b. alternador. c. electroimant.
10 En un ventilador, lelectricitat genera un efecte
a. calorfic. b. mecnic. c. sonor.
L.
Avaluaci final TEST
Nom Data
1 Quins daquests nutrients ens aporten energia de forma rpida?

a. Els hidrats de carboni. b. Les vitamines. c. Els lpids.
2 Com sanomena el suc que segrega el fetge?

a. Suc gstric.
b. Suc intestinal.
c. Bilis.
3 En quina part dels pulmons es produeix lintercanvi de gasos?

a. Als bronquis.
b. Als bronquols.
c. Als alvols pulmonars.
4 Laire ix dels pulmons desprs de la contracci de la caixa torcica

i els pulmons, cosa que t lloc durant
a. la inspiraci. b. lespiraci. c. lexpiraci.
5 Quins sn els vasos sanguinis encarregats de portar la sang des dels rgans
fins al cor?
a. Les artries. b. Els capillars. c. Les venes.
6 Marca lopci verdadera.

a. Els renyons sencarreguen de filtrar la sang i retindre els nutrients que transporta.
b. Les glndules sudorpares participen en la funci dexcreci.
c. Les uretres sn els conductes que transporten lorina des dels renyons fins
a la bufeta urinria.
7 Durant la pubertat es desenvolupen els carcters sexuals

a. primaris. b. secundaris. c. terciaris.
8 Qu sn els vuls i els espermatozoides?

a. Les cllules sexuals masculines i femenines, respectivament.
b. Les cllules sexuals femenines i masculines, respectivament.
c. Els rgans reproductors femen i mascul, respectivament.
9 Quin dels elements segents est present en les cllules vegetals per
no en les animals?
a. La paret cellular. b. La membrana cellular. c. El nucli.
10 Marca el nivell dorganitzaci ms complex.

a. Aparell. b. rgan. c. Sistema.
L.
AVALUACI FINAL TEST
11 Les cllules en qu el material gentic o ADN no es troba dins dun nucli sn les
a. eucariotes. b. procariotes. c. vegetals.
12 Les dissolucions sn un tipus de

a. substncies pures. b. mescles homognies. c. mescles heterognies.
13 En quins processos es produeix la transformaci dunes substncies en altres?

a. En les reaccions qumiques.
b. En els canvis destat.
c. En la separaci de mescles.
14 Marca la matria primera dorigen vegetal.

a. cera. b. seda. c. lli.
15 Lincrement i lacceleraci del procs del calfament global es produeix per

a. la caiguda contnua de pluja cida a les ciutats.
b. lacumulaci de residus radioactius a latmosfera.
c. lacumulaci excessiva de gasos a latmosfera, com el dixid de carboni.
16 Les mquines mecniques sn aquelles que

a. poden ser fabricades exclusivament per un mecnic.
b. necessiten la intervenci dun mecnic per a poder funcionar.
c. susen per a desplaar o alar objectes pesants o produir moviment.
17 Les manovelles sutilitzen en algunes mquines manuals per a

a. iniciar el moviment.
b. acumular energia.
c. transmetre el moviment duna roda a una altra.
18 La magnetita s
a. un imant artificial. b. un imant natural. c. un mineral electritzat.
19 La bombeta dun circuit elctric s un tipus de

a. generador. b. receptor. c. interruptor.
20 En un circuit elctric, lelement encarregat de produir lenergia

elctrica s
a. el cable. b. el generador. c. lendoll.

L.
Estndards
daprenentatge
i solucions
Estndards daprenentatge de lrea de Cincies
de la Naturalesa per a educaci primria*
BLOC 1. INICIACI A LACTIVITAT CIENTFICA
1.1. Busca, selecciona i organitza informaci concreta i rellevant, lanalitza, nobt con-
clusions, comunica la seua experincia, reflexiona sobre el procs seguit i ho co-
munica oralment i per escrit.
1.2. Utilitza mitjans propis de lobservaci.
1.3. Consulta i utilitza documents escrits, imatges i grfics.
1.4. Desenvolupa estratgies adequades per a accedir a la informaci dels textos de

carcter cientfic.
2.1. Manifesta autonomia en la planificaci i lexecuci daccions i tasques, i t iniciativa

en la presa de decisions.
3.1. Utilitza, de manera adequada, el vocabulari corresponent a cada un dels blocs de

continguts.
3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb lrea, i
manifesta la comprensi de textos orals i/o escrits.
4.1. Usa de forma autnoma el tractament de textos (ajust de pgina, inserci dil-
lustracions o notes, etc.).
4.2. Fa un s adequat de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a recurs

doci.
4.3. Coneix i utilitza les mesures de protecci i seguretat personal que ha de fer servir en
ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
4.4. Presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta, en suport paper i digital.
4.5. Utilitza estratgies per a realitzar treballs de forma individual i en equip, i mostra
habilitats per a la resoluci pacfica de conflictes.
4.6. Coneix i respecta les normes ds i de seguretat dels instruments i dels materials de
treball.
5.1. Realitza experincies senzilles i xicotetes investigacions: plantejant problemes,

enunciant hiptesis, seleccionant el material necessari, extraient conclusions i co-
municant els resultats.
* Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual sestableix el currculum bsic de leducaci primria.

L.
5.2. Realitza un projecte, treballant de forma individual o en equip, i presenta un informe
utilitzant suport paper i/o digital, recull informaci de diferents fonts (directes, llibres,
Internet), amb diferents mitjans i comunica de forma oral lexperincia realitzada,
amb el suport dimatges i textos escrits.
BLOC 2. LSSER HUM I LA SALUT
1.1. Identifica i localitza els principals rgans implicats en la realitzaci de les funcions
vitals del cos hum: nutrici (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor),
reproducci (aparell reproductor) i relaci (rgans dels sentits, sistema nervis,
aparell locomotor).
2.1. Identifica i descriu les caracterstiques principals de les funcions vitals de lsser
hum.
2.2. Identifica les caracterstiques principals dels sistemes del cos (aparells respiratori,
digestiu, locomotor, circulatori i excretor) i explica les funcions ms importants que
duen a terme.
3.1. Reconeix estils de vida saludables i els efectes que tenen sobre la cura i el man-
teniment dels diferents rgans i aparells.
3.2. Identifica i valora hbits saludables per a previndre malalties i mant una conduc- ta
responsable.
3.3. Identifica i adopta hbits dhigiene, cura i descans.
3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades i identifica les prctiques
saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.
3.5. Reconeix els efectes nocius del consum dalcohol i drogues.
3.6. Observa, identifica i descriu alguns avanos de la cincia que milloren la salut
(medicina, producci i conservaci daliments, potabilitzaci de laigua, etc.).
3.7. Coneix i utilitza tcniques de primers auxilis, en situacions simulades i reals.
3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels companys i dels adults, i manifesta
conductes emptiques.
3.9. Coneix i aplica estratgies per a estudiar i treballar de manera efica.
3.10. Reflexiona sobre el treball realitzat, trau conclusions sobre com treballa i aprn i
elabora estratgies per a continuar aprenent.
3.11. Planifica de manera autnoma i creativa activitats doci i temps lliure, dindividuals i
en grup.

L.
3.12. Manifesta autonomia en la planificaci i lexecuci daccions i tasques, i desenvo-
lupa iniciativa en la presa de decisions, identificant els criteris i les conseqncies de
les decisions preses.
BLOC 3. ELS SSERS VIUS
1.1. Identifica i explica les diferncies entre ssers vius i ssers inerts.
1.2. Identifica i descriu lestructura dels ssers vius (cllules, teixits, rgans, aparells i
sistemes), i identifica les caracterstiques i funcions ms importants de cada un
daquests elements.
2.1. Observa i identifica les caracterstiques dels ssers vius. Classifica els ssers vius
(regne animal, regne de les plantes, regne dels fongs, altres regnes).
2.2. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques, reconeix i classifica

animals invertebrats.
2.3. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques, reconeix i classifica

animals vertebrats.
2.4. Observa directament i indirectament, identifica caracterstiques i classifica plantes.
2.5. Utilitza guies en la identificaci danimals i plantes.
2.6. Explica la importncia de la fotosntesi per a la vida a la Terra.
3.1. Identifica i explica les relacions entre els ssers vius. Cadenes alimentries. Pobla-
cions, comunitats i ecosistemes.
3.2. Identifica i explica algunes de les causes de lextinci despcies.
3.3. Observa i identifica les caracterstiques principals i els components dun ecosistema.
3.4. Reconeix i explica alguns ecosistemes (praderia, toll, bosc, litoral i ciutat) i els s- sers
vius que hi habiten.
3.5. Observa i identifica diferents hbitats dels ssers vius.
4.1. Mostra conductes de respecte i cura envers els ssers vius.
4.2. Usa la lupa i altres mitjans tecnolgics en els diferents treballs que realitza.
4.3. Manifesta una certa precisi i rigor en lobservaci i en lelaboraci dels treballs.
4.4. Observa i registra algun procs associat a la vida dels ssers vius, utilitzant els
instruments i els mitjans audiovisuals i tecnolgics apropiats, i comunica de manera
oral i escrita els resultats.

L.
4.5. Respecta les normes ds, de seguretat i de manteniment dels instruments dobser-
vaci i dels materials de treball.
BLOC 4. MATRIA I ENERGIA
1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seues propietats
(duresa, solubilitat, estat dagregaci, conductivitat trmica).
2.1. Utilitza diferents procediments per a obtindre la mesura de la massa i el volum dun
cos.
2.2. Identifica i explica fenmens fsics que sn observables en termes de diferncies de

densitat.
2.3. Identifica i explica les caracterstiques principals que presenta la flotabilitat en un medi
lquid.
3.1. Coneix les lleis bsiques que regeixen fenmens, com la reflexi de la llum o la
transmissi del corrent elctric.
3.2. Coneix les lleis bsiques que regeixen els canvis destat i les reaccions qumiques
(combusti, oxidaci i fermentaci).
4.1. Planifica i realitza experincies senzilles i prediu canvis en el moviment, en la forma o

en lestat dels cossos per efecte de les forces o de les aportacions denergia, i
comunica el procs seguit i el resultat obtingut.
4.2. Identifica i explica algunes de les caracterstiques principals de les diferents formes
denergia: mecnica, lluminosa, sonora, elctrica, trmica o qumica.
4.3. Identifica i explica algunes de les caracterstiques principals de les energies reno-
vables i no renovables, identificant les diferents fonts denergia, les matries prime-
res energtiques i el seu origen.
4.4. Identifica i explica els beneficis i els riscos relacionats amb la utilitzaci de lenergia
(esgotament, pluja cida, radioactivitat), i exposa possibles actuacions per a un
desenvolupament sostenible.
5.1. Identifica i exposa les caracterstiques principals de les reaccions qumiques de

combusti, oxidaci i fermentaci.
5.2. Separa els components duna mescla mitjanant destillaci, filtraci, evaporaci o
dissoluci.
5.3. Observa de manera sistemtica, aprecia i explica els efectes de la calor en laugment
de temperatura i la dilataci dalguns materials.

L.
5.4. Identifica, experimenta i exemplifica alguns canvis destat i la seua reversibilitat.
5.5. Investiga, a travs de la realitzaci dexperincies senzilles, sobre diferents fen-

mens fsics i qumics de la matria: plantejant problemes, enunciant hiptesis, se-
leccionant el material necessari, extraient conclusions, comunicant resultats, mani-
festant competncia en cada una de les fases, i tamb en el coneixement de les lleis
bsiques que regeixen els fenmens estudiats.
5.6. Investiga, a travs de la realitzaci dexperincies senzilles, per aproximar-se al

coneixement de les lleis bsiques que regeixen fenmens com la reflexi de la llum,
la transmissi del corrent elctric, el canvi destat i les reaccions qumiques (com-
busti, oxidaci i fermentaci).
5.7. Respecta les normes ds, seguretat i conservaci dels instruments i dels materials de
treball a laula i al centre.
BLOC 5. LA TECNOLOGIA, OBJECTES I MQUINES
1.1. Identifica diferents tipus de mquines i les classifica segons el nombre de peces, la
manera daccionar-les i lacci que realitzen.
1.2. Observa, identifica i descriu alguns dels components de les mquines.
1.3. Observa i identifica alguna de les aplicacions de les mquines i aparells, i la utilitat
que tenen per a facilitar les activitats humanes.
2.1. Construeix alguna estructura senzilla que t una funci o condici per a resoldre un
problema a partir de peces modulades (una escala, un pont, un tobogan, etc.).
3.1. Observa i identifica els elements dun circuit elctric i en construeix un.
3.2. Observa, identifica i explica alguns efectes de lelectricitat.
3.3. Exposa exemples de materials conductors i materials allants, i argumenta la seua

exposici.
3.4. Observa i identifica les caracterstiques principals dels imants i relaciona electricitat i
magnetisme.
3.5. Coneix i explica alguns dels grans descobriments i invents de la humanitat.
4.1. Elabora un informe com a tcnica per al registre dun pla de treball, i comunica de
forma oral i escrita les conclusions.
4.2. Valora i descriu la influncia del desenvolupament tecnolgic en les condicions de vida
i en el treball.

L.
4.3. Coneix i explica alguns dels avanos de la cincia a la casa i la vida quotidiana, en
la medicina, en la cultura i loci, en lart, la msica, el cine i lesport i en les tecnolo-
gies de la informaci i la comunicaci.
4.4. Efectua cerques guiades dinformaci en la xarxa.
4.5. Coneix i aplica estratgies daccs i treball en Internet.
4.6. Utilitza alguns recursos al seu abast, proporcionats per les tecnologies de la infor-
maci, per a comunicar-se i collaborar.

L.
Proves davaluaci AVALUACI INICIAL
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT** Activitats
DAPRENENTATGE
*
Reconeix i anomena els diversos aparells i rgans que intervenen en la nutrici
1, 2, 3
i explica els processos que tenen lloc en cada un.
B2-1.1
Reconeix i anomena els rgans de laparell reproductor femen i mascul. 4
Reconeix i anomena els carcters sexuals secundaris en la dona i en lhome. 5
Coneix i explica qu s una cllula i les parts que t, i assenyala les

7
semblances i diferncies entre les cllules animals i les cllules vegetals.
B3-1.2 Identifica lestructura dels ssers vius i descriu els teixits, els rgans, els
sistemes, els aparells i els organismes, i diferencia entre els teixits animals 6
i els teixits vegetals.
Explica qu s la densitat dun cos i com podem esbrinar-la. Aplica la frmula

B4-4.2 8
adequadament.
Identifica i explica caracterstiques de les energies renovables i no renovables,

B4-4.3 i identifica les diferents fonts denergia, les matries primeres i lorigen de qu 12, 13, 14
provenen.
Explica qu s matria, substncia pura, mescla heterognia, mescla

B4-4.5 9
homognia i aliatge.
Descriu els canvis destat, els experimenta, explica les diferncies entre aquests
B4-5.4 10
canvis i posa exemples per a cada cas.
B5-1.2 Identifica i descriu tot tipus doperadors mecnics. 15
Explica el que s el corrent elctric, com es transmet i alguns efectes de

B5-3.2 12
lelectricitat.
Investiga i descriu la relaci entre electricitat i magnetisme, i indica exemples

B5-3.4 senzills sobre els efectes que provoca el corrent elctric en circular per 11
determinats objectes ds quotidi.
Solucions
1. Digesti: sobtenen les substncies tils 4. Sexe femen: aparell reproductor femen.
dels aliments. Sexe mascul: aparell reproductor mascul.
Respiraci: saconsegueix oxigen. 5. Canvis en les xiquetes: desenvolupament de
les mamelles, eixamplament dels malucs, veu
Excreci: sexpulsen substncies de rebuig.
aguda, ix borrissol.
Circulaci: es reparteixen substncies per tot
Canvis en els xiquets: desenvolupament
el cos. muscular, veu greu, ix pl abundant per tot
2. Funci vital: nutrici. el cos.
Desquerra a dreta: aparell circulatori, aparell 6. Tots els ssers vius fan les funcions
excretor, aparell respiratori, aparell digestiu. vitals i estan formats per cllules. Les
persones som ssers pluricellulars i al nostre
3. Loxigen s imprescindible per a la funci de organisme es distingeixen diversos nivells
nutrici perqu grcies a ell obtenim lenergia dorganitzaci, que, del ms senzill al ms
dels aliments. Loxigen el captem en la complex, sn: cllula, teixit, rgan, sistema
respiraci en prendre aire. i aparell.

L.
AVALUACI INICIAL
7. Desquerra a dreta i de dalt a baix: Cllula Aquestes crregues es mouen dun cos a un
animal: membrana, nucli, citoplasma i orgnuls. altre i es produeix el corrent elctric.
Cllula vegetal: paret, nucli, membrana,
orgnuls i cloroplasts. 13. Desquerra a dreta: central elica, renovable;
central hidrulica, renovable; central nuclear,
8. La massa s la quantitat de matria que t un
cos. no renovable; central solar, renovable. Les
El volum s lespai que ocupa un cos. fonts denergia renovables no sesgoten, i per
La massa es mesura amb balances i bscules. aix podrem usar-les tamb en un futur prxim.
El volum es mesura amb provetes. A ms, no sn contaminants.
9. Desquerra a dreta i de dalt a baix: animal, llana; 14. R. M.
mineral, quars; artificials, plstic. Ls de les fonts denergia no renovables
10. Desquerra a dreta i de dalt a baix: fusi, provoca lesgotament dalguns recursos i, a
vaporitzaci, solidificaci, condensaci. ms, contribueix a la contaminaci del medi
11. Desquerra a dreta: imants enfrontats pel ambient.
mateix pol, repulsi; imant i llimadures de ferro,
Una mesura per a reduir la contaminaci
atracci; imants enfrontats per pols diferents,
atracci. ambiental s reutilitzar alguns materials
i reciclar alguns residus com paper o vidre.
12. R. M. (Resposta model). Lelectricitat s el
conjunt de crregues elctriques que t un cos. 15. R. G. (Resposta grfica)
* Estndards daprenentatge del currculum oficial per a letapa de primria.

** Concreci dels estndards daprenentatge per a cada curs i unitat didctica.

L.
Proves davaluaci UNITAT 1
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena els diversos aparells i rgans que
B2-1.1 intervenen en la nutrici i explica els processos que 4, 6 3, 6 4, 5, 6
tenen lloc en cada un.
Descriu les caracterstiques de les funcions de nutrici. 1 1 1

B2-2.2 Descriu les funcions dels rgans que intervenen 3, 4, 7,
3, 4, 5, 7, 8 3, 4, 5, 7, 8
en les funcions de nutrici. 8
Identifica i exposa les prctiques saludables relacionades

B2-3.4 9 9 9, 2
amb la nutrici i adopta i explica una dieta saludable.
Comprn la necessitat de tindre cura del cos hum

B2-3.5 mantenint hbits saludables i evitant el consum de 10 10 10
productes perjudicials.
Solucions
Control B 5. Labsorci s el pas dels nutrients de lintest
prim a la sang. Linterior de lintest prim s
1. Nutrici: conjunt de processos per mitj dels molt rugs, ja que est ple de replecs que
quals el cos hum obt lenergia i els materials sanomenen vellositats intestinals, que fan
que necessita. que hi haja molta superfcie de contacte entre
Nutrient: substncia senzilla que forma part el quil, que cont els nutrients, i les parets de
dels aliments. lintest.
Respiraci cellular: conjunt de reaccions 6. De dalt a baix i desquerra a dreta: fosses
qumiques que tenen lloc a les cllules. nasals, alvols pulmonars, bronqui, pulm,
Els nutrients es combinen amb oxigen faringe, laringe, trquea.
i produeixen energia i substncies
7. Esquerra, inspiraci; dreta, expiraci.
de rebuig.
Els nutrients ens proporcionen energia 8. Durant lintercanvi de gasos, loxigen de laire
o ens serveixen com a materials. passa dels alvols a la sang, i el dixid de
carboni que hi ha a la sang passa a linterior
2. R. M. de lalvol i sexpulsa amb lexpiraci.
Hidrats de carboni o glcids: crelles, pa.
9. R. M. Menjar aliments variats i repartir les
Greixos o lpids: mantega, oli doliva. menjades al llarg del dia.
Protenes: llentilles, sardines.
10. R. M. Efecte immediat: tos. Efecte a llarg
Vitamines: poma, tomaca. termini: danys als pulmons.
Aigua i sals minerals: ram, cogombre.
3. Formaci del bol alimentari, a la boca.
Formaci del quim, a lestmac.
Formaci del quil, a lintest prim.
4. Digesti: boca, estmac, intest prim.
Absorci: intest prim.
Eliminaci de substncies de rebuig: intest
gros.

L.
PROVES DAVALUACI 1
Control A les vellositats intestinals. A travs de la sang els

nutrients arribaran a totes les cllules del cos.
1. R. M. La nutrici s el conjunt de processos
6. R. G. Comproveu que shi han escrit aquests
per mitj dels quals el cos hum obt lenergia
rgans: fosses nasals, alvols pulmonars,
i els materials que necessita.
bronqui, bronquol, pulm, faringe, laringe,
La respiraci cellular s un conjunt de
trquea.
reaccions qumiques que tenen lloc a les
cllules. 7. Esquerra, inspiraci; dreta, expiraci. Durant la
En aquestes, els nutrients es combinen amb inspiraci, la caixa torcica sexpandeix i amb
oxigen i produeixen energia i substncies aquesta, tamb els pulmons. Aix fa que laire
de rebuig. entre als pulmons.
2. Hidrats de carboni o glcids. Exemples model: Durant lexpiraci, la caixa torcica es contrau
crelles, pa. i, amb aquesta, els pulmons. Aix fa que laire
isca dels pulmons.
Greixos o lpids. Exemples model: mantega, oli
doliva. 8. La sang que passa pels pulmons es carrega
Protenes. Exemples model: llentilles, sardines. doxigen i queda lliure de dixid de carboni.
Vitamines. Exemples model: pomes, tomaca. Loxigen de laire passa dels alvols pulmonars
Aigua i sals minerals. Exemples model: ram, a la sang. El dixid de carboni que hi ha a la
sang passa a linterior de lalvol i sexpulsa
cogombre.
amb lexpiraci.
3. Formaci del bol alimentari, a la boca.
9. La dieta s el conjunt daliments que una
Formaci del quim, a lestmac.
persona pren normalment, incloent-hi les
Formaci del quil, a lintest prim.
begudes. Una dieta saludable ha de ser
4. Digesti: boca, estmac, intest prim. equilibrada, s a dir, ens ha daportar la
Absorci: intest prim. quantitat adequada de cada nutrient.
Eliminaci de substncies de rebuig: intest 10. R. M. El tabac danya greument la salut dels
gros. pulmons. El fum i les substncies que cont
5. R. M. Labsorci s el pas dels nutrients de irriten les vies respiratries, destrueixen les
lintest prim a la sang. Labsorci es produeix cllules del pulm i poden produir cncer.
quan els nutrients que estan a linterior de Davant del tabac, la millor actitud s evitar-lo
lintest prim passen als capillars sanguinis de totalment.
Test
1. c; 2. b; 3. a; 4. b; 5. a; 6. b; 7. c; 8. c; 9. a; 10. c.

L.
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena les parts de laparell circulatori i
1, 2, 3 2, 3 1, 2, 3
explica els processos que tenen lloc en cada una.
Explica la circulaci de la sang i com t lloc cada un

B2-1.1 4, 5 4, 5 4, 5
dels processos que en formen part.
Explica en qu consisteix lexcreci i com t lloc cada

6, 7 6, 7 6, 7, 8
un dels processos que en formen part.
Descriu les funcions de laparell excretor, de les

B2-2.2 8 8 9
glndules sudorpares i dels pulmons.
Identifica, valora i explica els principals hbits

9 9 10
saludables per a cuidar laparell circulatori.
B2-3.2
Identifica, valora i explica els principals hbits
10 10
saludables per a cuidar laparell excretor.
Solucions
8. Algunes glndules sudorpares formen suor
Control B
i altres formen orina. F
1. De dalt a baix i desquerra a dreta: plasma; La suor est formada per aigua, sals
nutrients; substncies de rebuig; glbuls rojos; i substncies de rebuig. V
glbuls blancs; plaquetes. Les glndules sudorpares es troben
2. Venes Condueixen la sang des dels rgans nicament en aixelles i engonals. F
fins al cor. 9. R. M. Larteriosclerosi consisteix en
Artries Porten la sang des del cor fins als lenduriment de les artries per acumulaci
rgans. de greix a linterior.
Capillars Condueixen la sang per linterior Linfart de miocardi es produeix quan una part
dels rgans. del cor es queda sense el reg sanguini.
3. R. G. 10. Beure prou aigua i mantindre la pell neta.
4. Sn moviments del cor. La sstole s un
moviment de contracci, i la distole, de Control A
relaxaci.
1. Glbuls blancs: sencarreguen de defensar
5. Entre el cor i els pulmons, la sang segueix el cos davant de les infeccions.
un circuit denominat circulaci pulmonar. Plaquetes: quan es produeix una hemorrgia,
El recorregut que realitza la sang per tot ajuden a tancar les ferides.
el cos, excepte pels pulmons, constitueix Glbuls rojos: transporten loxigen
la circulaci general. a la sang.
6. Laparell excretor, les glndules sudorpares 2. R. M. Les artries condueixen la sang des del
i els pulmons. cor fins als rgans; les venes porten la sang des
7. 2 urters; 1 renyons; 4 uretra; 3 bufeta dels rgans fins al cor i els capillars condueixen
urinria. la sang per linterior dels rgans.

L.
PROVES DAVALUACI 2
3. R. G. 7. Reny urter bufeta urinria uretra.

4. Els moviments del cor sanomenen sstole i 8. R. M. La glndula sudorpara consisteix en un
distole. La sstole s el moviment de contracci tub llarg que senrotlla formant una espcie de
i la distole s el moviment de relaxaci. globus i que comunica amb lexterior a travs
5. La circulaci pulmonar s el circuit que segueix dun porus pel qual ix la suor.
la sang entre el cor i els pulmons i la circulaci 9. R. M. Arteriosclerosi; es pot previndre seguint
general s el recorregut de la sang per tot el una dieta saludable sense excessos de greixos.
cos, excepte els pulmons. 10. R. M. Hem de beure prou aigua perqu
6. Les substncies de rebuig es produeixen a les contnuament la perdem per lorina, la suor,
cllules i passen a la sang. Sn txiques i no es la respiraci i levaporaci a travs de la pell.
poden acumular al cos, i per aix s necessari
expulsar-les.
Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. b; 5. a; 6. a; 7. c; 8. b; 9. b; 10. c.

L.
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena els carcters sexuals primaris
1, 2 1, 2 1, 3
i secundaris en la dona i en lhome.
Reconeix i descriu els rgans de laparell reproductor

B2-1.1 3 3 5
femen i mascul.
Explica en qu consisteix la fecundaci. 5 5 4, 6, 7
Descriu les cllules sexuals masculina i femenina

4 4 4
i nexplica les caracterstiques.
B2-2.2
Explica les diferncies entre embri i fetus, i respon
6, 7, 8 6, 7, 8 2, 8
a preguntes sobre lembars i el part.
Identifica les funcions sanitries del ginecleg

B2-3.1 9 9 9
i de lurleg.
Valora les revisions peridiques com a element

B2-3.2 10 10 10
per a evitar malalties als aparells reproductors.
Solucions
Control B Els vuls sn unes cllules molt ms
grans que els espermatozoides. V
1. vagina P; ter P; pl abundant al cos S; barba
5. La fecundaci s la uni de lvul i
S; mamelles desenvolupades S; veu aguda S;
lespermatozoide, i origina un zigot.
malucs amples S; penis P; prstata P.
A la trompa de Fallopi.
2. Esquerra: vagina, vulva. Dreta: trompes
de Fallopi, ter. 6. Lembri, en adherir-se a la paret de lter,
est envoltat per una bossa plena dun lquid
3. Uretra: porta els espermatozoides denominat lquid amnitic. A ms, a lter
a lexterior. es forma un rgan que sanomena placenta,
Prstata: fabrica un lquid que que est unit a lembri mitjanant el cord
serveix daliment i transport dels umbilical. Lembri va creixent dins de lter
espermatozoides. i, quan t tres mesos, rep el nom de fetus.
Testicles: s on es formen els 7. 2 dilataci; 1 trencar aiges; 4 deslliurament;
espermatozoides. 3 expulsi.
Penis: a lextrem desemboca
8 Letapa de creixement del beb s la lactncia.
la uretra.
Llet materna.
4. Les cllules sexuals masculines
sn els vuls. F 9. Urleg. s el metge encarregat de la salut
dels rgans de laparell reproductor mascul.
Les cllules sexuals femenines
sn els espermatozoides. F Ginecleg. s el metge encarregat de la salut
dels rgans de laparell reproductor femen.
Els espermatozoides es formen
als testicles. V 10. Cncer de mama: mamografies i revisions
peridiques; cncer de prstata: proves

L.
PROVES DAVALUACI 3
especfiques i revisions peridiques; cncer 5. La fecundaci s la uni de lvul amb

de coll dter: vacuna i revisions peridiques. lespermatozoide per a formar el zigot.
El zigot es divideix i origina dues cllules i es
Control A produeix un procs de divisi contnua fins que
1. R. M. Els carcters sexuals primaris sn es transforma en una xicoteta esfera de moltes
els rgans dels aparells reproductors i estan cllules, lembri.
presents des del naixement. Els carcters 6. A lter de la dona embarassada es forma
sexuals secundaris sn caracterstiques un rgan anomenat placenta. La uni entre
fsiques que permeten distingir els homes de la placenta i lembri s el cord umbilical.
les dones i es desenvolupen a partir de la A travs daquest cord passen des de la mare
pubertat. els aliments i loxigen que lembri necessita.
2. R. G. 7. Dilataci: el coll de lter sobri a poc
3. Testicles: s on es formen els a poc.
espermatozoides. Deslliurament: finalitzaci del part
Prstata: fabrica un lquid que amb lexpulsi de la placenta.
serveix daliment i transport als Expulsi: el beb ix a lexterior.
espermatozoides.
Trencar aiges: ruptura de la bossa
Uretra: porta els espermatozoides
que cont el lquid amnitic.
a lexterior.
Conductes deferents: condueixen els 8. Alimentar el xiquet amb llet materna s important
espermatozoides des dels testicles fins perqu la llet materna cont tot laliment que
a la uretra. necessita i les defenses contra moltes malalties.
4. Les xiquetes, en nixer, ja tenen tots els vuls 9. Lurleg sencarrega de la salut dels rgans
als ovaris. sexuals masculins i el ginecleg sencarrega
La menstruaci, cada 28 dies, consisteix en de la salut dels rgans sexuals femenins.
lexpulsi duna xicoteta quantitat de sang per 10. Cncer de mama: mamografia i revisions
la vagina de la dona. peridiques; cncer de prstata: proves
Els espermatozoides sn allargats i es mouen especfiques i revisions peridiques; cncer
mitjanant un flagel. de coll dter: vacuna i revisions peridiques.
Test
1. a; 2. a; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. c; 8. c; 9. b; 10. b.

L.
Proves davaluaci PRIMER TRIMESTRE
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
DAPRENENTATGE
bsic avanat excellncia Test
Control B Control A Control E
Reconeix i anomena els rgans principals
del cos que intervenen en la nutrici i la 4, 5,
B2-1.1 4, 5, 7, 8, 9 4, 5, 7, 8, 9 2, 5, 7, 8, 9
reproducci; i els relaciona amb les activitats 6, 8
que realitzen.
Descriu les funcions dels rgans que 2, 3,
B2-2.2 intervenen en les funcions de nutrici 2, 6 2, 6 4, 6 7, 9,
i de reproducci. 10
Identifica i exposa les prctiques saludables
B2-3.1 10 10 10
relacionades amb la nutrici i la reproducci.
Adopta i explica una dieta saludable. Coneix
B2-3.4 1, 3 1, 3 1, 3 1
les propietats dels nutrients.
Solucions
Control B 7. Pulmons, glndules sudorpares, aparell excretor.
1. Hidrats de carboni Aporten energia duna 8. Carcters sexuals primaris: sn els rgans
forma rpida. dels aparells reproductors, que sn diferents
Lpids Aporten molta energia, per ms en les dones i en els homes. Estan presents
lentament. des del naixement.
Protenes Sen necessiten per a crixer Carcters sexuals secundaris: sn
i reparar el cos. caracterstiques fsiques que permeten
Aigua Sobt en beure i amb els aliments. distingir les dones dels homes i que no sn
els rgans reproductors. Es desenvolupen
2. V La digesti comena a la boca, continua
a partir de la pubertat.
a lestmac i acaba a lintest gros.
F Labsorci de nutrients es produeix a 9. Els vuls sn les cllules sexuals femenines
lintest prim, a travs de les rugositats i es produeixen als ovaris.
intestinals. Els espermatozoides sn les cllules
V Leliminaci de substncies de rebuig sexuals masculines i es produeixen
es produeix a lintest gros. als testicles.
3. Cal marcar el primer dibuix de lesquerra. 10. Anar a lurleg o al ginecleg davant de
4. 4 trquea; 2 faringe; 6 bronquols qualsevol molstia, dolor o irritaci dels
1 fosses nasals; 3 laringe; 5 bronquis rgans sexuals.
5. La sang t dos components: el plasma i les Control A

cllules sangunies. Aquestes sn de tres 1. Protenes. Sn necessries per a crixer
tipus: els glbuls rojos, els glbuls blancs i per a reparar el cos.
i les plaquetes. Aigua. Sobt quan bevem i amb els aliments.
6. R. M. Sals minerals. Sn fonamentals i es troben
La circulaci pulmonar s el circuit que en aliments com les fruites, les verdures i la
segueix la sang entre el cor i els pulmons. llet.
La circulaci general s el recorregut que Hidrats de carboni. Aporten energia duna
realitza la sang per tot el cos, excepte pels forma rpida.
pulmons. Lpids. Aporten molta energia, per ms
lentament.

L.
PRIMER TRIMESTRE
Vitamines. Sn indispensables per al Control E

bon funcionament de lorganisme.
1. R. M.
2. Digesti: boca, estmac, intest prim. Protenes. Es necessiten per a crixer i reparar
Absorci de nutrients: intest prim. el cos. Peix.
Eliminaci de substncies de rebuig: intest
Aigua. Sobt en beure i amb els aliments.
gros.
Ram.
3. Una dieta saludable ha de ser equilibrada, s Sals minerals. Sn fonamentals per
a dir, aportar la quantitat necessria de cada al funcionament del cos, per exemple
nutrient depenent de les necessitats de cada dels msculs. Tomaca.
persona en funci de ledat, el pes, lactivitat Hidrats de carboni. Aporten energia
fsica, etc. duna forma rpida. Pa.
4. Fosses nasals, faringe, laringe, trquea, Lpids. Aporten molta energia, per ms
bronquis, pulmons (bronquols). lentament. Oli doliva.
5. La sang t dos components: el plasma Vitamines. Sn indispensables per al bon

i les cllules sangunies. Hi ha tres tipus funcionament de lorganisme, per exemple, el
de cllules sangunies: els glbuls rojos, creixement i manteniment dels ossos. Taronja.
els glbuls blancs i les plaquetes. 2. 1. Digesti: boca, estmac, intest prim.
6. Circulaci pulmonar: circuit que segueix 2. Absorci: intest prim.
la sang entre el cor i els pulmons. 3. Eliminaci de substncies de rebuig: intest
Circulaci general: recorregut que realitza gros.
la sang per tot el cos, excepte pels pulmons.
3. R. M. Menjar verdures i fruita cada dia; evitar
7. Aparell excretor: orina, que cont aigua la brioixeria industrial i les begudes amb molt
i sals. de sucre; menjar verdures crues, sense cuinar;
beure molta aigua.
Glndules sudorpares: suor, que cont
aigua i sals. 4. Laire entra a les vies respiratries per les fosses
Pulmons: dixid de carboni. nassals o per la boca i desprs recorre la faringe,
la laringe i la trquea. La trquea es divideix en
8. Carcters sexuals primaris: sn els rgans dos bronquis i cada un entra en un pulm. A
dels aparells reproductors, que sn diferents linterior dels pulmons els bronquis es van dividint
en les dones i en els homes. Aquests carcters en bronquols, que sn cada vegada ms fins.
estan presents des del naixement. Al final del bronquol es troben els alvols
pulmonars.
Carcters sexuals secundaris: sn
caracterstiques fsiques que permeten distingir 5. La sang t dos components: el plasma
les dones dels homes i que no sn els rgans i les cllules sangunies. Hi ha tres tipus
reproductors. Es desenvolupen a partir de la de cllules sangunies: els glbuls rojos,
pubertat. els glbuls blancs i les plaquetes.
9. A. s un vul, una cllula sexual femenina, 6. La circulaci pulmonar s el circuit que segueix
es produeix als ovaris. la sang entre el cor i els pulmons. La circulaci
B. s un espermatozoide, una cllula sexual general s el recorregut que realitza la sang per
masculina, es produeix als testicles. tot el cos, excepte pels pulmons.
10. Els rgans sexuals han destar nets. 7. Als renyons es produeix lorina, que cont
El ginecleg s el metge encarregat de la salut aigua, sals i substncies de rebuig. A les
dels rgans sexuals femenins. glndules sudorpares es produeix la suor,
Lurleg s el metge encarregat de la salut que cont aigua, sals i substncies de rebuig.
dels Als pulmons, el dixid de carboni.
rgans sexuals masculins.

L.
PRIMER TRIMESTRE
8. Els carcters sexuals primaris sn els rgans 10. Els rgans sexuals han destar nets. En la dutxa
dels aparells reproductors, que sn diferents en diria ens hem de llavar tot el cos i tamb els
les dones i en els homes. Aquests carcters rgans sexuals externs.
estan presents des del naixement. Davant de qualsevol molstia, dolor o irritaci
Els carcters sexuals secundaris sn sha de consultar amb un metge, que donar un
caracterstiques fsiques que permeten distingir diagnstic i, si s necessari, indicar un
les dones dels homes i que no sn els rgans tractament. Les revisions peridiques i les
reproductors. Es desenvolupen a partir de la mamografies sn mesures preventives que
pubertat. serveixen per a cuidar la salut de laparell
9. R. G. reproductor.
A. Lvul s la cllula sexual femenina,
es produeix als ovaris.
B. El espermatozoide s la cllula sexual
masculina, es produeix als testicles.
Test
1. b; 2. a; 3. a; 4. c; 5. b; 6. c; 7. a; 8. a; 9. c; 10. a.
L.
4
Proves davaluaci UNITAT
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Coneix i explica qu s una cllula i les parts que t,
assenyalant les semblances i diferncies entre les 1, 3 1, 2, 3 1, 2, 3, 4
cllules animals i les cllules vegetals.
B3-1.2 Identifica lestructura dels ssers vius i descriu els
teixits, els rgans, els sistemes, els aparells i els 5, 6, 7, 8,
5, 6, 7, 8, 10 5, 6, 7, 8, 10
organismes, i diferencia entre els teixits animals 9, 10
Observa imatges sobre diferents teixits i cllules,

B3-4.3 2, 4, 9 4, 9
les classifica i les dibuixa.
Solucions
Control B citoplasma amb orgnuls i nucli, on es troba
la informaci gentica.
1. Cllula: s la part ms xicoteta dun sser viu 8. R. M. S, el bacteri, tot i estar format noms
i t vida prpia.
per una cllula, s un sser viu perqu aquesta
sser viu unicellular: sser viu format per una cllula realitza totes les funcions vitals de
sola cllula. lsser viu.
sser viu pluricellular: sser viu format per un
9. A. Teixit epitelial; B. Teixit nervis; C. Teixit
gran nombre de cllules.
sanguini; D. Teixit muscular.
2. La forma, la mida i la posici del nucli.
10. Desquerra a dreta i de dalt a baix: Teixit
3. Les parts principals de la cllula sn: epitelial; Teixit epidrmic; Parnquima; Teixit
la membrana, el citoplasma i el nucli. sanguini.
4. Cllula animal.
R.G. Control A
5. Cllula, teixit, rgan, sistema, aparell, 1. Perqu sn les unitats ms xicotetes que
organisme. formen els ssers vius i que estan vives.
6. rgan Uni de diversos teixits organitzats En unicellulars i pluricellulars.
per a funcionar conjuntament.
2. La mida i la forma.
Aparell Conjunt drgans diferents o de
diversos sistemes que funcionen de manera 3. Membrana: coberta que envolta la cllula
coordinada per a realitzar un treball. i la separa de lexterior.
Organisme Uni de tots els aparells Citoplasma: est format per aigua amb
i sistemes. nombroses substncies dissoltes. Constitueix
la major part de la cllula.
Teixit Agrupaci de cllules del mateix tipus.
Nucli: part que controla el bon funcionament
Sistema Conjunt de diversos rgans del
de la cllula.
mateix tipus i amb la mateixa funci.
Orgnuls: estan al citoplasma. Hi ha
7. La cllula procariota est formada per la de diversos tipus i cada un fa una funci
membrana i el citoplasma en qu es troben
diferent.
orgnuls i el material gentic. s xicoteta i sol
tindre un flagel. En canvi, la cllula eucariota 4. Cllula vegetal.
s ms gran i est formada per membrana, R. G.
L.
4
PROVES DAVALUACI
Elements propis: paret cellular i cloroplasts. informaci gentica. R. G. Vegeu les pgines
5. A. Cllula, 1; B. sser hum, 5; C. Sistema 52 i 53 del llibre de lalumne.
ossi, 4; D. Cor, 3; E. Teixit epitelial, 2. 8. R. M. No, per exemple, els bacteris noms
6. Sistema: conjunt drgans del mateix tipus presenten cllules i no tenen altres nivells
i amb la mateixa funci. dorganitzaci, i no obstant aix sn ssers
vius perqu realitzen totes les funcions vitals
Organisme: uni de tots els aparells
a la cllula.
i sistemes.
rgan: uni de diversos teixits organitzats 9. s un teixit vegetal.
per a funcionar conjuntament. El parnquima. T la funci demmagatzemar
Aparell: conjunt drgans diferents o de substncies i tamb de realitzar la fotosntesi.
diversos sistemes que funcionen de manera 10. Funci protectora: teixit epitelial (en animals)
coordinada per a realitzar un treball. i teixit epidrmic i sber (en plantes).
Teixit: agrupaci de cllules del mateix tipus. Funci demmagatzematge de substncies:
7. La cllula procariota est formada per la teixit adips (en animals) i parnquima (en
membrana i el citoplasma en qu es troben plantes).
orgnuls i el material gentic. s xicoteta i sol Funci de transport de substncies: teixit
tindre un flagel. En canvi, la cllula eucariota sanguini (en animals) i teixit conductor
s ms gran i est formada per membrana, (en plantes).
citoplasma amb orgnuls i nucli, on es troba la
Test
1. b; 2. b; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. c; 8. c; 9. a; 10. a.
L.
5
UNITAT
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Explica qu s la densitat dun cos i com podem
B4-2.2 8, 9, 10 8, 9, 10 8, 9, 10
esbrinar-la. Aplica la frmula adequadament.
Explica qu s matria, substncia pura, mescla

1, 2, 3 1, 2, 3 1, 2, 3
heterognia, mescla homognia i aliatge.
B4-4.5 Explica el procs a seguir per a separar els
components de diferents mescles, que es donen en 4 4 4
la vida quotidiana, mitjanant els mtodes adequats.
Descriu els canvis destat, els experimenta, explica

B4-5.4 les diferncies entre els canvis i posa exemples per 5
a cada cas.
Investiga, realitza hiptesis i experincies senzilles,

relacionades amb la vida quotidiana, en qu es
B4-5.5 6, 7 6, 7 6, 7
produeixen reaccions; exposa les seues conclusions,
explicant-les amb arguments i justificant-les.
Solucions
6. oxidaci Una substncia es combina amb
Control B
oxigen i es transforma en una altra substncia
1. La matria es presenta de moltes formes diferent.
diferents i la substncia s cada tipus de fermentaci Hi estan implicats alguns
matria que formen els cossos. Exemples bacteris i llevats durant la producci dalguns
de substncies: plstic, carb i aigua. aliments.
2. Largent, lhidrogen i el diamant sn substncies combusti Crema un paper i es transforma

en dixid de carboni i cendra.
pures perqu estan formades noms per un
tipus de matria. 7. R. M. A laparell digestiu es produeixen
reaccions qumiques que transformen els
3. Les mescles poden ser heterognies, com una
aliments en nutrients.
sopa de fideus, o homognies, com laigua de
mar. 8. La densitat s una propietat especfica
de la matria, s a dir, cada substncia t
4. Destillaci. Sutilitza per a separar, per una densitat caracterstica.
exemple, alcohol i aigua. Es mesura en g/cm3.
Decantaci. Sempra per a separar oli i aigua. La densitat posa en relaci la massa
Evaporaci. Susa per a obtindre la sal a les i el volum. La massa i el volum sn
salines. propietats generals.
Filtraci. Serveix per a separar dos slids 9. La densitat s una propietat caracterstica de
amb mida diferent. cada classe de matria i diferent de la resta. V
5. R. M. El pas daigua lquida a vapor daigua no 2 kg de fusta i 2 kg de ferro tenen la mateixa
s una reacci qumica perqu laigua no es densitat. F
transforma en una altra substncia, noms Els cossos tenen diferent densitat segons que
canvia dun estat a un altre. estiguen a laigua o a la terra. F
L.
5
PROVES DAVALUACI
Perqu un cos sure ha de tindre ms densitat 6. Oxidaci: una substncia es combina amb
que la del lquid en qu se submergeix. F oxigen i es transforma en una altra substncia
10. Per a calcular la densitat duna pedra: diferent.
De primer, en mesurem la massa amb una Combusti: s un tipus doxidaci que es
bscula o balana. produeix molt rpidament. Una substncia es
combina amb oxigen, es produeix una flama
A continuaci, posem aigua en un recipient
i es desprn molta calor i, normalment, tamb
graduat (proveta) sense omplir-lo i anotem
dixid de carboni.
el nivell de laigua.
Fermentaci: hi estan implicats alguns bacteris
Submergim la pedra en el recipient graduat
i llevats, i produeixen reaccions qumiques que
i tornem a observar el nivell de laigua.
tenen lloc en els ssers vius.
Calculem la diferncia entre el segon
i el primer nivell daigua. 7. En la indstria alimentria tenen lloc normalment
Volum = Segon nivell Primer nivell. fermentacions. A travs daquestes, obtenim
productes com el iogurt, la cervesa, el pa, el vi
Una vegada coneixem la massa i el volum,
i el vinagre.
en calculem la densitat segons la frmula
corresponent: d = m / v. 8. La densitat s una propietat especfica que es
calcula mitjanant la relaci entre la massa i el
Control A volum dun cos. La flotabilitat s la capacitat que
t un cos per a afonar-se en un lquid. Loli sura
1. La matria es presenta de moltes formes sobre laigua perqu s menys dens que laigua.
diferents i la substncia s cada tipus de 9. 2 kg de fusta i 2 kg de ferro tenen la mateixa
matria que formen els cossos. Exemples massa.
de substncies: plstic, carb i aigua.
Els cossos tenen la mateixa densitat
2. Una substncia pura est formada noms independentment que estiguen a laigua
per un tipus de matria. Exemple model: o a la terra.
el diamant. Perqu un cos sure ha de tindre menys
Una mescla est formada per diverses densitat que la del lquid en qu se submergeix.
substncies pures. Exemple model: el granit.
10. R. G.
3. Els aliatges sn un tipus especial de mescla
Per a calcular la densitat duna pedra:
homognia en qu una o diverses de les
substncies sn metalls. De primer, en mesurem la massa amb una
bscula o balana.
Sn tils perqu tenen diferents propietats
que els components purs sense mesclar. A continuaci, posem aigua en un recipient
Per exemple, lacer s molt ms resistent graduat (proveta) sense omplir-lo i anotem
que el ferro pur. el nivell de laigua.
Submergim la pedra en el recipient graduat
4. R. M. Filtraci: serveix per a separar mescles
i tornem a observar el nivell de laigua.
heterognies formades per un slid i un lquid,
o per dos slids de diferent mida; evaporaci: Calculem la diferncia entre el segon
serveix per a separar mescles homognies i el primer nivell daigua.
formades per un slid i un lquid; decantaci: Volum = Segon nivell Primer nivell.
serveix per a separar mescles heterognies Una vegada coneixem la massa i el volum,
de substncies amb distinta densitat. en calculem la densitat segons la frmula
corresponent: d = m / v.
5. La B s una reacci qumica perqu shi
produeix una transformaci duna substncia en
una altra.
Test
1. a; 2. b; 3. c; 4. b; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. c.
L.
6
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Explica lenergia i les propietats fonamentals que t. 3
B4-4.2 Descriu les propietats principals de les diferents

formes denergia: mecnica, lluminosa, elctrica, 4, 6, 7 4, 6, 7 4, 5
trmica, qumica i nuclear.
Identifica i explica caracterstiques de les energies

renovables i no renovables, i identifica les diferents
B4-4.3 3, 5 3, 5 6, 7
fonts denergia i les matries primeres de qu
provenen.
Identifica i explica els beneficis i riscos relacionats

amb la utilitzaci de lenergia (esgotament, pluja
B4-4.4 8, 9, 10 8, 9, 10 8, 9, 10
cida, radioactivitat) i exposa possibles actuacions
per a un desenvolupament sostenible.

B4-4.5 1, 2 1, 2 1, 2
Solucions
Control B 5. La biomassa s la matria primera biolgica
i renovable que sutilitza per a produir energia
1. Les matries primeres sn els recursos que a partir dels residus de les plantes i els animals.
sextrauen de la naturalesa i es transformen
6. Tenen energia qumica que es transformar en
per fabricar materials o productes amb una
un altre tipus denergia; per exemple, lenergia
utilitat concreta. I els materials sn les matries
qumica dels aliments susa per a realitzar
primeres transformades. Per exemple, la fusta
les activitats vitals i lenergia qumica de la
s matria primera, i les taules, les cadires i les
gasolina sutilitza per a produir el moviment
prestatgeries sn materials.
dels autombils.
2. Desquerra a dreta: vegetal; paper; animal;
7. Lenergia calorfica s lenergia que passa
pirita; renovable; (no) renovable, carb.
dun cos que est ms calent a un altre que
3. Les fonts denergia sn els recursos naturals est ms fred.
dels quals obtenim lenergia que utilitzem. Si disminueix la temperatura del cos, tamb
Les fonts denergia renovables no es gasten en disminueix lenergia trmica.
perqu es produeixen constantment i les fonts 8. R. M. El calfament global s laugment de
denergia no renovables es poden esgotar. temperatura de latmosfera. Es deu a lincrement
4. Els aliments ens proporcionen aquest tipus de lefecte dhivernacle, produt per laugment
denergia. Energia qumica. de dixid de carboni (CO2), procedent de ls de
Un submar utilitza plutoni per a navegar. combustibles fssils.
Energia nuclear. 9. Podem apagar els llums i els aparells elctrics
Encenc un llum de ma casa. Energia que no usem, utilitzar el transport pblic i gastar
lluminosa. amb moderaci laigua calenta.
Llance molt lluny una pedreta amb 10. Perqu en lelaboraci daquests materials
un tirador. Energia mecnica. sutilitza molta energia.
L.
6
PROVES DAVALUACI
Control A 6. Lenergia lluminosa s la que t la llum i

lenergia calorfica s la que passa dun
1. No. Les matries primeres sn els recursos que cos calent a un altre que est ms fred.
sextrauen de la naturalesa i es transformen
7. s falsa: Lenergia qumica s la que tenen
per fabricar materials o productes amb una
els objectes que estan a molta temperatura.
utilitat concreta. I els materials sn les matries
Explicaci: s lenergia calorfica la que
primeres transformades. Per exemple, la fusta
est present en els cossos amb molta
s matria primera, i les taules, les cadires i les
temperatura.
prestatgeries sn materials.
8. Shan de tindre en compte les fonts denergia
2. Desquerra a dreta: vegetal, animal, mineral,
que sutilitzen per a obtindre-la per a poder
renovable, no renovable.
dir si lenergia elctrica dun aparell s
3. Les fonts denergia renovables: vent, sol, contaminant o no.
aigua, la biomassa.
9. R. M. El calfament global s laugment de
Les fonts denergia no renovables: carb, temperatura de latmosfera. Es deu a lincrement
petroli, gas natural, urani. de lefecte dhivernacle, produt per laugment de
4. Els aliments ens proporcionen energia dixid de carboni (CO2), procedent de ls
qumica, amb la qual desenvolupem les de combustibles fssils.
nostres activitats vitals. Per a combatre aquest problema cal apagar
Un submar utilitza lenergia nuclear del plutoni els llums que no utilitzem, usar el transport
per a navegar. pblic, utilitzar racionalment laigua calenta
Encenc un llum de ma casa amb lenergia i la calefacci, etc.
elctrica que es transforma en energia 10. R. M. La pluja cida s pluja que cont
lluminosa. cids, com el sulfric i el ntric, que sn molt
Llance molt lluny una pedreta amb un tirador perjudicials per als ssers vius. Es produeixen
i la pedreta es mou grcies a lenergia quan els gasos generats en la combusti de
mecnica. combustibles fssils (especialment el carb)
5. La biomassa s la matria primera biolgica es combinen amb laigua dels nvols i de la
i renovable que sutilitza per a produir energia pluja, i produeixen aquests cids.
a partir dels residus de les plantes i els animals.
Test
1. b; 2. a; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. b; 8. b; 9. c; 10. a.
L.
Proves davaluaci. SEGON TRIMESTRE
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Coneix i explica qu s una cllula i les
parts que t, i assenyala les semblances i
1, 2 1, 2 1, 2 1, 2
diferncies entre les cllules animals i les
cllules vegetals.
B3-1.2
Identifica lestructura dels ssers vius i
descriu els teixits, els rgans, els sistemes,
3 3 3 3
els aparells i els organismes, i diferencia entre
els teixits animals i els teixits vegetals.
Identifica, esmenta i explica situacions en qu

B4-4.2 7 7 7 7
intervenen les diferents formes denergia.
Identifica i explica caracterstiques de les

energies renovables i no renovables, i
B4-4.3 8 8 8 8
identifica les diferents fonts denergia i les
matries primeres de qu provenen.
Identifica i explica els beneficis i riscos

relacionats amb la utilitzaci de lenergia
B4-4.4 (esgotament, pluja cida, radioactivitat) 9, 10 9, 10 9, 10 9, 10
i exposa possibles actuacions per a un
desenvolupament sostenible.
Explica qu s matria, substncia pura,

mescla heterognia, mescla homognia i 4 4 4 4
aliatge.
B4-4.5 Explica el procs que cal seguir per a separar
els components de diferents mescles, que es
6 5 5 5
donen en la vida quotidiana, mitjanant els
mtodes adequats.
Explica les reaccions qumiques senzilles,

B4-5.1 i analitza les diferncies entre oxidacions 5 6 6 6
i combustions.
Solucions
Control B Teixit muscular: sencarrega del moviment
en els animals.
1. Els ssers vius tenen en com que realitzen
Sber: est en les tiges i arrels velles i t
les tres funcions vitals i, a ms, que estan
una funci protectora.
formats per cllules.
R. M. S, ja que la cllula s la unitat ms 4. Sopa de fideus, pot amb llentilles i cigrons, roca
xicoteta dels ssers vius. de granit.
2. A. Cllula vegetal. B. Cllula animal. 5. R. M. Sha produt una reacci doxidaci.

El clau, en contacte amb loxigen, sha oxidat
3. Teixit adips: est especialitzat a acumular
i sha format xid de ferro.
greixos.
Parnquima: emmagatzema substncies 6. Decantaci: aigua i oli.
i realitza la fotosntesi. Evaporaci: aigua i sal.
L.
SEGON TRIMESTRE
Destillaci: aigua i alcohol. 5. A. Evaporaci; B. Destillaci; C. Decantaci;

Filtraci: aigua i arena. D. Filtraci.
7. Energia nuclear Un vaixell transatlntic utilitza 6. Una combusti s un tipus especial
urani per a navegar. doxidaci que es produeix molt rpidament.
Energia lluminosa Desprs de rebre un raig Una substncia, per exemple un tros de fusta,
de sol, un panell fotovoltaic genera energia es combina amb oxigen. Es produeix una flama, es
elctrica. desprn molta calor, la fusta es transforma en
dixid de carboni i cendra.
Energia qumica Una pila fa funcionar un
reproductor de CD. 7. A. Energia solar; B. Energia mecnica;
Energia mecnica Un bloc de formig est C. Energia qumica; D. Energia elctrica.
penjat duna grua a cent metres daltura. 8. Els combustibles fssils sn fonts denergia no
8. Ls de combustibles fssils pot causar renovable que sextrauen de la naturalesa.
problemes com lesgotament dels recursos, Sn combustibles fssils el petroli, el gas natural
el calfament global, la pluja cida i la generaci i el carb.
de residus radioactius. 9. R. G.
9. Els residus radioactius emeten unes 10. Utilitzar el transport pblic.
radiacions que, si arriben als ssers vius, Apagar els llums quan no es necessiten.
els causen malalties greus. Alguns daquests
No deixar la nevera oberta innecessriament.
residus tarden milers danys a perdren la
perillositat, i encara no sha resolt qu fer Reciclar el paper i el vidre.
amb ells.
Control E
10. Utilitzar el transport pblic en lloc del cotxe
per a anar a lescola. 1. R. M. La cllula s la part ms xicoteta
Apagar els llums quan no els necessites. dun sser viu i t vida prpia. En funci del
No deixar la nevera oberta innecessriament. nombre de cllules, els organismes poden ser
unicellulars i pluricellulars. Els unicellulars
estan formats per una cllula, com els bacteris
Control A i els protozous, i els pluricellulars estan formats
per moltes cllules, com els animals i les
1. R. M. La cllula s la part ms xicoteta dun
plantes.
sser viu i t vida prpia. En funci del nombre
de cllules, els organismes es divideixen 2. R. M. Les cllules animals i les cllules
en pluricellulars, si tenen moltes cllules, i vegetals tenen en com que estan formades
unicellulars, si noms estan formats per una per la membrana, el citoplasma, el nucli i els
cllula. orgnuls. Es diferencien perqu la cllula
vegetal t, a ms, paret cellular i cloroplasts;
2. A. Cllula vegetal. B. Cllula animal.
solen ser ms grans i tenen forma regular,
3. Teixit ossi: funci de suport, en animals. normalment prismtica. En canvi, les cllules
Teixit nervis: funci de portar informaci al animals presenten una gran varietat quant
cervell i respostes a la resta del cos, en a forma i mida.
animals.
3. Teixits animals model:
Parnquima: t dues funcions: shi realitza la
Teixit ossi: t funci de suport.
fotosntesi i tamb emmagatzema substncies,
Teixit muscular: sencarrega del moviment.
en plantes.
Sber: t funci protectora, en plantes. Teixits vegetals model:
Parnquima: emmagatzema
4. En la mescla heterognia sen distingeixen
substncies i shi realitza la fotosntesi.
els components, per exemple, el granit;
en canvi, en la mescla homognia no sen Teixit conductor: transporta substncies.
distingeixen els components, com laire 4. R. M. Un aliatge s una mescla homognia en
i laigua. qu una o diverses substncies sn metalls.
L.
SEGON TRIMESTRE
s una mescla homognia perqu no sen 8. Les fonts denergia sn els recursos que hi ha
poden distingir els components. Per exemple, en la naturalesa, dels quals podem obtindre
lacer s un aliatge de ferro i carboni. energia per a realitzar les nostres activitats.
5. Decantaci: sutilitza per a separar mescles Les fonts denergia renovables sn laigua,
heterognies de substncies amb densitat el sol, el vent, la calor interna i la biomassa
diferent. i les fonts denergia no renovables sn
el gas natural, el petroli, el carb i lurani.
Evaporaci: sutilitza per a separar mescles
homognies formades per un slid i un lquid. 9. R. M. Grcies a lefecte dhivernacle, una part
Destillaci: s un tipus devaporaci en qu de lenergia que desprn la Terra es ret pels
el vapor sarreplega i es condensa. Separa gasos com el dixid de carboni. Quan el dixid
dissolucions de slids en lquids i de lquids de carboni augmenta, sincrementa lefecte
amb diferents temperatures debullici. dhivernacle i seleva la temperatura del planeta,
fenomen que es coneix com a calfament
6. R. M. Loxidaci s una reacci qumica en qu global. La quantitat de dixid de carboni sha
una substncia es transforma en una altra en incrementat en els ltims anys per ls dels
combinar-se amb loxigen, i la combusti s combustibles fssils.
un tipus doxidaci en qu es forma una flama
i es desprn molta calor i dixid de carboni. 10. R. M.
Exemples: una llauna a la intemprie soxida, i No deixar oberta laixeta mentre em llave
una branca crema amb el foc. les dents.
7. Energia mecnica. Exemple model: Reciclar el plstic, el paper i el vidre.
una poma que cau dun arbre. Reduir la contaminaci amb filtres
Energia qumica. Exemple model: a les ximeneres de les fbriques.
la que contenen els aliments. Installar plaques solars en cada edifici.
Energia nuclear. Exemple
model: la que cont lurani.
Energia calorfica. Exemple model:
la que proporciona un radiador.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. c; 5. b; 6. b; 7. c; 8. c; 9. c; 10. b.
L.
7
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Identifica i descriu parts de mquines complexes:
estructura, carcassa, circuits, sensors i indicadors 1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4 1, 2, 3
B5-1.2 i pantalles.
Identifica i descriu tipus doperadors mecnics. 5, 6, 7 5, 6, 7 4, 5, 6, 7
Explica millores que han aportat les mquines i el

desenvolupament tecnolgic per a facilitar la vida de
B5-1.3 8 8 10
les persones: en lmbit domstic, lalimentaci, loci
i les comunicacions.
Identifica i representa els elements dun circuit

elctric, i diferencia entre circuit obert i tancat i
B5-3.1 els efectes que shi associen; relaciona aquests 9, 10 9, 10 8, 9
conceptes amb les aplicacions prctiques en la vida
quotidiana.
Solucions
Control B 5. Els motors sn els encarregats de produir
moviment en les mquines automtiques. Poden
1. Les mquines sn aparells que sutilitzen per ser de dos tipus: motors de combustible, que
a realitzar activitats. Ens permeten realitzar un sutilitzen en la major part dels vehicles i en altres
treball amb menys esfor, ms rapidesa, ms mquines, com motoserres o piconadores;
comoditat i ms precisi. motors elctrics, estan presents en mquines de
tot tipus, com ara els electrodomstics.
2. De dalt a baix i desquerra a dreta: simples,
complexes; energia, manuals, eliques, 6. Dues rodes dentades unides al mateix eix
hidruliques, de combusti; utilitat, mecniques, giren a la mateixa velocitat i en el mateix sentit.
comunicatives. Dues rodes dentades que estan en contacte
giren en sentits oposats.
3. Corretja Transmet el moviment dunes
Si les rodes tenen una mida diferent, gira ms
rodes a unes altres.
rpidament la que t menys dents.
Mecanisme Uni de diversos operadors Quan sinclou una roda entre altres dues,
mecnics. aquestes giren en el mateix sentit.
Palanca Transmet la fora dun punt Si les rodes tenen una mida diferent, giren
a un altre. les dues en el mateix sentit.
Eix s una barra giratria, normalment 7. En el mecanisme piny-cremallera, una
unida a una roda. roda dentada, anomenada piny, sacobla
en una cremallera. Quan el piny gira, la
4. Operadors mecnics: sn elements mbils duna
cremallera es desplaa en un sentit. I quan
mquina composta que transmeten el moviment
el piny gira en el sentit contrari, sinverteix
del motor a unes altres parts de la mquina.
tamb el sentit en qu es mou la cremallera.
Sensors: permeten a una mquina rebre El mecanisme piny-cremallera susa per a
informaci de lexterior o de linterior daquesta. convertir un moviment circular en un de lineal.
Indicadors i pantalles: sn els elements en Els altres engranatges que usen noms rodes
qu trobem la informaci, normalment sobre transmeten un moviment circular o varien la
el funcionament de la mquina mateixa. velocitat de gir.
L.
7
PROVES DAVALUACI
8. Un circuit elctric est format per cables que presents en mquines de tot tipus, com ara els
connecten diferents elements, com bombetes, electrodomstics.
interruptors i motors.
6. Un engranatge s un conjunt de rodes dentades
Si desmuntem una calculadora, dins ens que transmeten el moviment. R. G.
trobarem amb un circuit construt sobre una
placa rgida denominat circuit electrnic. 7. Dues rodes dentades unides al mateix eix
giren a la mateixa velocitat i en el mateix
9. En la forma de treballar, en el transport, en la
sentit.
sanitat, en les comunicacions, en la cultura i en
loci. Dues rodes dentades que estan en contacte
giren en sentits oposats.
10. El correu electrnic ens permet enviar missatges
Si les rodes tenen una mida diferent, gira
amb text, imatges o so des duna part del mn
a una altra en pocs segons; nicament es ms rpidament la que t menys dents.
necessita una lnia telefnica, fixa o mbil, i un Quan sinclou una roda entre altres dues,
ordinador o un telfon mbil amb connexi aquestes giren en el mateix sentit.
a Internet. 8. Els canvis de marxa o canvis de transmissi
de la bicicleta sn engranatges que sutilitzen
Control A per a canviar la velocitat de gir dun eix. Les
1. Les mquines sn aparells que sutilitzen per bicicletes amb marxes posseeixen diverses
a realitzar activitats. Ens permeten realitzar un rodes dentades. Les de darrere, ms xicotetes,
treball amb menys esfor, ms rapidesa, ms sanomenen pinyons. Les de davant, ms
comoditat i ms precisi. grans, sanomenen plats. Els pinyons i els plats
suneixen per mitj duna cadena. Si combinem
2. De dalt a baix i desquerra a dreta: peces,
simples, complexes; energia, manuals, eliques, un plat xicotet i un piny gran, fem poca fora i
hidruliques, elctriques, de combusti; utilitat, la bicicleta avana poc amb cada pedalada. Si
mecniques, trmiques, comunicatives. combinem un plat gran amb un piny xicotet,
fem molta fora i la bicicleta avana molt amb
3. Les mquines simples sn les que estan
cada pedalada.
formades per una pea o per poques. Sn
mquines simples la politja, el pla inclinat 9. Un aparell linterior del qual est format per
i la palanca. cables que connecten bombetes, interruptors
4. Els operadors mecnics sn elements mbils i motors funcionar mitjanant un circuit
duna mquina composta que transmeten elctric.
el moviment del motor a altres parts de la Un circuit electrnic la placa del qual inclou
mquina. milions delements en un espai molt xicotet s
Un mecanisme est format per diversos un xip.
operadors mecnics. 10. Sanitat: aparell de raigs X.
5. Els motors de combustible funcionen amb Treball: grua, excavadora.
gasolina o gasoil i sutilitzen en la major
Transport: avi, AVE.
part dels vehicles i en altres mquines, com
motoserres o piconadores. Els motors elctrics Cultura i oci: cinema, rdio i televisi.
funcionen grcies al corrent elctric i estan Comunicacions: ordinador.
Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. b; 8. c; 9. c; 10. c.
L.
8
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Explica qu s la crrega elctrica, els tipus
de crregues elctriques que existeixen i el
1, 2, 3, 6 1, 2, 3, 6 1, 2
comportament dels cossos segons la crrega
que tenen.
B4-4.2 Explica qu s el magnetisme i el comportament

4, 5, 7 4, 5, 7 3
dels cossos magnetitzats.
Relaciona el magnetisme amb el funcionament

dinstruments com la brixola i amb els pols 4
magntics de la Terra.
Identifica i representa els elements dun circuit

elctric, i diferencia entre circuit obert i tancat i
B5-3.1 els efectes que shi associen; relaciona aquests 9 9 8
conceptes amb les aplicacions prctiques en la
vida quotidiana.
Explica qu s el corrent elctric, com es transmet

B5-3.2 8 8 5, 6,7
i alguns efectes de lelectricitat.
Valora els avanos tecnolgics per al

B5-4.2 10 10 9, 10
desenvolupament hum i econmic.
Solucions
Control B 5. A. Fora de repulsi; B. Fora datracci;
C. Fora datracci.
1. La crrega elctrica s la propietat dels cossos
6. R. M. Si les crregues elctriques es troben
datraure objectes xicotets. amb un material conductor, es mouen
2. Un cos que presenta les mateixes crregues amb facilitat a travs seu. Si les crregues
positives que negatives es considera elctriques es troben amb un material allant,
elctricament neutre. no es mouen a travs seu.
Quan un cos presenta ms crregues positives 7. R. M. Un electroimant consisteix en una barra
que negatives, est carregat positivament. de ferro al voltant de la qual senrotlla un cable
conductor. Quan passa el corrent pel cable, la
Un cos est carregat negativament quan t
barra de ferro es converteix en un imant. Quan
ms crregues negatives que positives.
deixa de passar el corrent, la barra perd el
3. R. G. A: dues crregues positives es magnetisme.
repelleixen; B: dues crregues negatives 8. Alternadors Produeixen energia elctrica
es repelleixen; C: una crrega positiva grcies al gir dimants grans que hi ha
i una altra de negativa satrauen. a linterior.
4. Un imant s un objecte capa datraure altres Bateries Tenen dins seu substncies amb
objectes metllics, sobretot els que estan energia qumica que susa per a produir
fabricats amb ferro. Una propietat dels imants electricitat.
s que tenen dos pols, un de positiu i un altre Panells fotovoltaics Transformen la llum
de negatiu i que, a ms, no es poden separar. en energia elctrica.
Si es parteix un imant, sobtenen dos imants 9. A. Bombeta; B. Cable conductor; C. Pila;
ms xicotets, cada un amb dos pols. D. Interruptor
L.
8
PROVES DAVALUACI
10. R. M. Thomas Alva Edison va patentar en 1880 7. R. M. Un electroimant consisteix en una barra
la bombeta incandescent. Per a construir-la de ferro al voltant de la qual senrotlla un cable
va utilitzar un filament carbonitzat de bamb conductor. Quan passa el corrent pel cable,
dins duna ampolla de vidre, que va aconseguir la barra de ferro es converteix en un imant.
tancar al buit amb una bomba daire. Aquesta Si deixa de passar el corrent, la barra perd
bombeta va illuminar durant ms de quaranta el magnetisme. Si un imant es mou prop dun
hores. cable, en el cable es produeix corrent elctric.
Posteriorment, les bombetes incandescents Un alternador s una mquina en qu es fa girar
estan formades per un culot o guaspa, que un imant a linterior dun rotllo de cable conductor
es posa en contacte amb el circuit elctric, per aconseguir un corrent elctric.
una ampolla de vidre amb gas a linterior i un 8. Bateries. Tenen dins seu substncies amb
filament de wolframi, que es posa incandescent energia qumica que susa per a produir
al pas del corrent elctric. electricitat.
En els ltims anys, les bombetes incandescents Alternadors. Produeixen energia elctrica
han anat substituint-se per bombetes LED, que grcies al gir dimants grans que hi ha
emeten llum ms blanca, consumeixen menys a linterior.
i duren ms.
Panells fotovoltaics. Transformen la llum
en energia elctrica.
Control A
9. R. G.
1. Perqu quan freguem un bolgraf amb un
10. R. M. Telfon: transmet senyals acstics per
jersei passen crregues negatives del jersei
mitj de senyals elctrics, fet que permet la
al bolgraf.
comunicaci a grans distncies. En 1879
2. Neutre, si t el mateix nombre de crregues Bell el va patentar. Al llarg daquest temps
positives i negatives; carregat negativament, sha modernitzat fins als mbils de hui en
si t ms crregues negatives que positives; dia. Televisi: reprodueix imatges i sons a
carregat positivament, si t ms crregues distncia. En 1926 lescocs Baird va fer la
positives que negatives. primera retransmissi de televisi des de
3. R. M. Si dos cossos es repelleixen, els dos Londres, les primeres retransmissions van
tenen el mateix tipus de crregues, siguen ser en blanc i negre i sense so. Hui en dia,
negatives o positives. Noms satrauen els les imatges sn a color i el so s estreo.
cossos que tenen diferent tipus de crregues. Ordinador: ens permeten manejar una gran
quantitat dinformaci i comunicar-nos amb
4. El magnetisme s una propietat que tenen altres persones en temps real. A comenaments
alguns objectes datraure objectes metllics. del segle XX es va inventar el primer ordinador
Perqu el magnetisme terrestre ens permet electrnic amb finalitat militar. Pesava 27 tones.
orientar-nos grcies a la brixola. A Espanya, el primer ordinador personal es
5. Forces magntiques datracci. Exemple va comercialitzar en la dcada de 1980. Els
model: acostar dos imants pels pols diferents. ordinadors personals han evolucionat fins
Forces magntiques de repulsi. Exemple a convertir-se en mquines rpides, molt
potents i de mida de butxaca. GPS o
model: acostar dos imants pels mateixos pols.
sistema de posicionament global s un
6. El corrent elctric s el moviment de les sistema nord-americ de navegaci i
crregues elctriques a travs dun material. localitzaci mitjanant satllits. Permet
Exemples model de materials conductors: determinar la posici i la velocitat de viatge.
el coure i el ferro. Exemples model de materials Actualment, a Europa sest desenvolupant
allants: la fusta i el plstic. un sistema de navegaci propi, el Galileo.
Test
1. b; 2. b; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. b; 8. a; 9. c; 10. b.
L.
Proves davaluaci TERCER TRIMESTRE
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
Explica qu s el magnetisme i el
6 6 6 9
comportament dels cossos magnetitzats.
B4-4.2 Relaciona el magnetisme amb el
funcionament dinstruments com la brixola 7 7 7
i amb els pols magntics de la Terra.
Descriu les caracterstiques principals de

B5-1.1 mquines simples i compostes i enumera 1 1 1 1
components fonamentals.
Identifica i descriu parts de mquines

compostes: motor, operadors mecnics,
2 2 2 2
pantalles i indicadors, elements de control,
estructura i carcassa.
B5-1.2
Identifica i descriu tipus doperadors
3 3 3 3
mecnics.
Identifica i descriu les parts duna estructura

4 4 4 4
i les caracterstiques principals que t.
Explica millores que han aportat les

mquines i el desenvolupament tecnolgic
per a facilitar la vida de les persones: en 5 5 5 5
lmbit domstic, lalimentaci, loci i les
comunicacions.
B5-1.3
Identifica i representa els elements dun
circuit elctric, i diferencia entre circuit obert
i tancat i els efectes que shi associen; 9, 10 9, 10 9, 10 9, 10
relaciona aquests conceptes amb aplicacions
prctiques en la vida quotidiana.
Explica qu s el corrent elctric, com es 6, 7,

B5-3.2 8 8 8
transmet i alguns efectes de lelectricitat. 8, 10
Solucions
Control B 4. Sensor de temperatura: pot usar-se
perqu un radiador sencenga o sapague
1. A. Carret: palanca de segon gnere; B. Pou automticament segons la temperatura que
amb politja: politja; C. Rampa: pla inclinat. hi haja a lexterior.
2. Motor, operadors mecnics, coberta, estructura, Sensor de llum: impedeix que es tanquen les
pantalles o indicadors i elements de control. portes dun ascensor quan alg intenta entrar
3. Corretges i cadenes: transmeten el moviment o eixir.
dunes rodes a unes altres. Sensor dinfrarojos: el dun televisor permet
Eix: s una barreta que gira i sol estar unit controlar-lo amb un comandament a distncia.
a una roda. Antena: fa possible que una rdio reba
informaci des de lexterior.
L.
TERCER TRIMESTRE
5. La informtica i lelectrnica, amb els Antena: fa possible que una rdio reba
ordinadors, fotocopiadores, escners o faxos, informaci des de lexterior.
tamb han canviat la forma de treballar en el 5. La informtica i lelectrnica, amb els
sector dels serveis. En lactualitat, la major part
ordinadors, fotocopiadores, escners o faxos,
de les mquines que sutilitzen en la indstria,
tamb han canviat la forma de treballar en el
en lagricultura o en la ramaderia estan
informatitzades.
de les mquines que sutilitzen en la indstria,
6. El magnetisme s la propietat que tenen certs en lagricultura o en la ramaderia
objectes datraure altres objectes metllics, estan informatitzades.
principalment de ferro.
6. La magnetita s un mineral, un imant natural,
7. La brixola s linstrument que ens permet que es troba en la naturalesa.
orientar-nos perqu aprofita el magnetisme La datraure objectes de ferro; la de no poder
terrestre. separar-ne els dos pols.
8. A. Efecte sonor; B. Efecte calorfic; C. Efecte
7. Brixola.
qumic; D. Efecte magntic.
s una agulla imantada muntada sobre un
9. R. G. De dalt a baix i desquerra a dreta; pila, eix perqu puga girar fcilment. El pol nord
cable, interruptor, bombeta. de lagulla indica el pol nord terrestre i el pol
10. R. G. sud indica el pol sud terrestre.
8. Efecte mecnic: el corrent elctric sutilitza
Control A per a produir un moviment.
1. A. Palanca de segon gnere. Carret. Efecte calorfic: el corrent elctric, en
B. Pla inclinat. Rampa. passar per un material conductor, fa que
C. Politja. Pou amb politja. la temperatura daquest augmente.
Efecte magntic: el corrent elctric
2. Les mquines compostes estan formades per
converteix en imants alguns materials
diverses peces, fan tasques ms complexes
que les mquines simples i solen necessitar que abans no ho eren.
duna font denergia, com lelectricitat o els 9. Interruptor Interromp o restableix
combustibles. Les parts que solen tindre sn: el corrent elctric.
coberta, operadors mecnics, pantalles o Receptor En rebre el corrent elctric,
indicadors, elements de control, estructura el converteix en moviment, calor, llum...
i motor. Cable Condueix el corrent elctric des
3. R. M. del generador fins als altres components
Eix. s una barreta que gira i sol estar unit del circuit.
a una roda. Generador Shi forma lenergia elctrica.
Roda. s un disc giratori que en alguns casos 10. R. G.
pot tindre dents a la vora.
4. Els sensors permeten a una mquina rebre
informaci de lexterior o de linterior daquesta. Control E
Sensor de temperatura: pot usar-se 1. R. G.
perqu un radiador sencenga o sapague
2. R. M.
automticament segons la temperatura
que hi haja a lexterior. Elements de control: serveixen
per a controlar el funcionament
Sensor de llum: impedeix que es tanquen
de la mquina.
les portes dun ascensor quan alg intenta
entrar o eixir. Estructura: s la part sobre la qual
Sensor dinfrarojos: el dun televisor recolzen la resta dels components
permet controlar-lo amb un comandament de la mquina.
a distncia. 3. R. G.
L.
TERCER TRIMESTRE
4. Els sensors permeten a una mquina rebre artificials estan fets amb diferents materials
informaci de lexterior o de linterior daquesta. i sn ms potents que els naturals.
I lindicador proporciona informaci sobre el 7. R. M. Una brixola s una agulla imantada
funcionament de la mquina. muntada sobre un eix perqu puga girar
Sensor de temperatura: pot usar-se fcilment. El pol nord de la brixola apunta
perqu un radiador sencenga o sapague al pol nord terrestre, i el pol sud de la brixola,
automticament segons la temperatura al pol sud terrestre. La Terra es comporta com
que hi haja a lexterior. si fra un imant gegant. Els pols nord i sud
Sensor de llum: impedeix que es tanquen magntics es troben prop dels pols geogrfics
les portes dun ascensor quan alg intenta sud i nord, respectivament.
entrar o eixir.
8. Efecte magntic: s la capacitat del corrent
Sensor dinfrarojos: el dun televisor elctric de generar magnetisme.
permet controlar-lo amb un comandament
Efecte calorfic: quan el corrent elctric passa
a distncia.
per un material conductor, aquest es calfa.
Antena: fa possible que una rdio reba
Efecte mecnic: en els motors elctrics
informaci des de lexterior.
el corrent elctric sutilitza per a produir
5. La informtica i lelectrnica, amb els moviment.
ordinadors, fotocopiadores, escners o faxos,
9. Cable conductor: condueix el corrent
tamb han canviat la forma de treballar en el
elctric.
de les mquines que sutilitzen en la indstria, Interruptor: interromp o restableix
en lagricultura o en la ramaderia el corrent elctric.
estan informatitzades. Bombeta: receptor; lenergia elctrica
passa a energia lluminosa.
6. R. M. Els imants naturals i els artificials
sn capaos datraure objectes metllics, Pila: generador; lenergia qumica passa
especialment els fabricats amb ferro. La a energia elctrica.
magnetita s un imant natural i els imants 10. R. L. (Resposta lliure)
Test
1. a; 2. b; 3. a; 4. a; 5. b; 6. c; 7. c; 8. a; 9. c; 10. b.
L.
Proves davaluaci AVALUACI FINAL
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Descriu les caracterstiques de la pubertat i de
ladolescncia, i assenyala els canvis que es 4 4 7
B2-2.1 produeixen en aquestes etapes.
Descriu les cllules sexuals masculina i femenina

8
i nexplica les caracterstiques.
Identifica i explica les caracterstiques dels diferents

1 1
aparells que intervenen en la nutrici.
Descriu les funcions dels aparells i dels diversos

B2-2.2 2 2 2, 3, 4, 6
rgans que intervenen en la nutrici.
Descriu les funcions del cor, dels vasos sanguinis

3 3 5
i de les cllules de la sang.
Identifica i exposa les prctiques saludables

B2-3.4 1
relacionades amb la nutrici.
Identifica lestructura dels ssers vius i descriu els

teixits, els rgans, els sistemes, els aparells i els
5 5 10
organismes, i diferencia entre els teixits animals
Coneix i explica qu s una cllula i les parts que t,

B3-1.2 i assenyala les semblances i diferncies entre les 6 6 11
cllules animals i les cllules vegetals.
Identifica lestructura dels ssers vius i descriu els

teixits, els rgans, els sistemes, els aparells i els
9
organismes, i diferencia entre els teixits animals
Explica qu s la crrega elctrica, els tipus de

B4-4.2 crregues elctriques que hi ha i el comportament 10 10
dels cossos segons la crrega que tenen.
Identifica i explica caracterstiques de les energies

B4-4.3 renovables i no renovables, i identifica les diferents fonts 8 8
denergia i les matries primeres de qu provenen.
Identifica i explica els beneficis i riscos relacionats

amb la utilitzaci de lenergia (esgotament, pluja cida,
B4-4.4 15
radioactivitat) i exposa possibles actuacions per
a un desenvolupament sostenible.

B4-4.5 12, 14
Explica les reaccions qumiques senzilles, i analitza

B4-5.1 7 7 13
les diferncies entre oxidacions i combustions.
B5-1.2 Identifica i descriu tipus doperadors mecnics. 9 9 16, 17
Identifica i representa els elements dun circuit elctric,

i diferencia entre circuit obert i tancat i els efectes
B5-3.1 19, 20
que shi associen; relaciona aquests conceptes amb
aplicacions prctiques en la vida quotidiana.
L.
AVALUACI FINAL
Activitats
ESTNDARDS
DAPRENENTATGE
bsic avanat Test
Control B Control A
Investiga i descriu la relaci entre electricitat i
magnetisme, i indica exemples senzills sobre els
B5-3.4 18
efectes que provoca el corrent elctric en circular
per objectes determinats ds quotidi.
Solucions
Control B noms rodes transmeten un moviment circular
o varien la velocitat de gir.
1. El procs pel qual obtenim nutrients dels
En el mecanisme piny-cremallera, una roda
aliments es denomina procs digestiu.
dentada, anomenada piny, sacobla en una
Les glndules annexes sn el fetge i el
cremallera. Quan el piny gira, la cremallera
pncrees, que segreguen a lintest prim
es desplaa en un sentit. I quan el piny gira
el suc pancretic i la bilis, respectivament.
en el sentit contrari, sinverteix tamb el sentit
Labsorci dels nutrients es produeix a travs en qu es mou la cremallera.
de les vellositats intestinals a lintest prim.
10. R. M. Dos cossos electritzats es repelleixen si
2. Fosses nasals, faringe, laringe, trquea, tenen el mateix tipus de crrega i satrauen quan
bronquis i bronquols. tenen dos tipus de crrega diferents, s a dir,
3. V cava superior; A aorta; A cartide; V cava una de positiva i una altra de negativa.
inferior; V jugular.
4. Pubertat. Control A
Adolescncia.
5. 3 rgan, os; 6 organisme, persona; 5 aparell, 1. R. M.
aparell locomotor; 1 cllula, cllula ssia; 4 Grcies a la digesti dels aliments obtenim
sistema, sistema esqueltic; 2 teixit, teixit ossi. els nutrients que necessitem per a realitzar
les nostres funcions vitals.
6. La cllula vegetal presenta cloroplasts i
paret cellular i t forma regular, normalment Les glndules annexes sn dues, el fetge
prismtica. En canvi, la cllula animal t formes i el pncrees, el primer segrega bilis, i el
molt variades depenent de la funci. segon, suc pancretic, que van a lintest
prim per a facilitar la digesti.
7. Combusti: desprs de produir-se aquest
Els nutrients sabsorbeixen a travs de les
tipus de reacci, es desprn una gran quantitat
vellositats de lintest prim.
de calor i, generalment, es produeix dixid de
carboni. 2. R. M. Laire entra a les vies respiratries per les
Fermentaci: aquestes reaccions fosses nasals o per la boca i desprs recorre la
es produeixen per lacci de bacteris faringe, la laringe i la trquea.
o de llevats. La trquea es divideix en dos bronquis i cada
un daquests entra en un pulm. A linterior del
Oxidaci: passa quan alguns materials, sovint
pulm, els bronquis es van dividint en bronquols
metalls, es combinen amb oxigen.
cada vegada ms fins.
8. Centrals eliques. Energia del vent.
3. Les venes porten la sang des dels rgans fins
9. El mecanisme piny-cremallera susa per a al cor i les artries porten la sang des del cor
convertir un moviment circular en un de lineal, fins als rgans. Exemples model. Venes:
mentre que els altres engranatges que usen
L.
AVALUACI FINAL
jugular, subclvia, cava superior. Artries: aorta, en moviment; biomassa, sobt lenergia de
cartide, subclvia. lenergia qumica dels residus dssers vius.
4. En la pubertat maduren els rgans de laparell 9. R. G. El mecanisme piny-cremallera susa per
reproductor i es desenvolupen els carcters a convertir un moviment circular en un de lineal,
sexuals secundaris. mentre que els altres engranatges que usen
5. 1. Cllula. Exemple model: cllula muscular; noms rodes transmeten un moviment circular
2. Teixit. Exemple model: teixit muscular; o varien la velocitat de gir. En el mecanisme
3. rgan. Exemple model: mscul; piny-cremallera, una roda dentada, anomenada
4. Sistema. Exemple model: sistema muscular; piny, sacobla en una cremallera. Quan el piny
5. Aparell. Exemple model: aparell locomotor; gira, la cremallera es desplaa en un sentit. I
6. Organisme. Exemple model: persona. quan el piny gira en el sentit contrari, sinverteix
tamb el sentit en qu es mou la cremallera.
6. La cllula vegetal presenta cloroplasts i
paret cellular i t forma regular, normalment 10. R. G. Dos objectes carregats positivament,
prismtica. En canvi, la cllula animal t formes forces de repulsi; dos objectes carregats
molt variades depenent de la funci. negativament, forces de repulsi; un objecte
carregat positivament i un altre carregat
7. En les reaccions qumiques, una substncia negativament, forces datracci.
es transforma en una altra. Oxidaci, combusti
i fermentaci.
8. Energia elica, sobt lenergia del vent; energia
solar, sobt lenergia de la llum del sol; energia
hidrulica, sobt lenergia de laigua
Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. c; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. a; 11. b;
12. b; 13. a; 14. c; 15. c; 16. c; 17. a; 18. b; 19. b; 20. b.
L.
Registre de qualificacions
Unitat Unitat Unitat Avaluaci Unitat Unitat

Alumnes
1 2 3 1r trimestre 4 5
L.
PROVES DAVALUACI CONTNUA
Unitat Avaluaci Unitat Unitat Avaluaci Avaluaci

6 2n trimestre 7 8 3r trimestre final
Notes
Notes
Direcci dart: Jos Crespo.
Projecte grfic: Estudio Pep Carri.
Fotografia de portada: Leila Mndez.
Cap de projecte: Rosa Marn.
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gmez i Julia Ortega.
Direcci tcnica: Jorge Mira Fernndez.

Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco Romero.
Coordinaci tcnica: Jess Muela i Laura Gil de Tejada.
Confecci i muntatge: Hilario Simn i Victoria Lucas.
Correcci: Xavier Molina i Josep Llus Navarro.
Documentaci i selecci fotogrfica: Maril Rodriglvarez.
Fotografia: ARXIU SANTILLANA
2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S.

L. C/ Valncia, 44
46210 Picanya,
Valncia Printed in
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
Spain intel lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a ferne fotocpies per a usarles com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aque lla que tinga finalitats comercials.
CP: 672773

123 Ev Cont Nat 6

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

123 Ev Cont Nat 6

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

123Evaluacions

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMRIA

El quadern Avaluaci de continguts, Cincies de la

Un sistema davaluaci complet

Recursos per a lavaluaci de continguts

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 3

x Proves de control unitat 1

Proves de control unitat 2

Proves de control unitat 3

Avaluaci del primer trimestre

Proves de control unitat 4

Proves de control unitat 5

Proves de control unitat 6

Avaluaci del segon trimestre

Proves de control unitat 7

Prova de nivell bsic (B) ................. 52 Unitat 7 ......................................... 112

Unitat 6 ......................................... 106 Avaluaci final ............................. 120

Avaluaci del segon Registre de qualificacions.......... 124

Digesti Saconsegueix oxigen.

2 Anomena els aparells representats en les imatges segents

Aparell Aparell Aparell Aparell

3 Explica per qu loxigen de laire s imprescindible per a la funci

4 Escriu davall de cada imatge el sexe amb qu es correspon cada aparell

8 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.

Canvis en les xiquetes:

Canvis en els xiquets:

6 Escriu la paraula adequada per a completar el text.

sistema organisme vitals cllula cllules rgan

Tots els ssers vius fan les funcions i estan formats

es distingeixen diversos dorganitzaci,

que, del ms senzill al ms complex, sn: , ,

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 9

8 Respon a les preguntes segents sobre les propietats de la matria.

Com es mesura la massa? I el volum?

9 Completa aquest esquema.

Origen vegetal Cot

10 Completa lesquema amb els noms dels canvis destat.

SLID LQUID GAS

11 Determina si en les imatges segents es produeix atracci o repulsi.

10 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.

12 Explica amb paraules teues qu s lelectricitat.

13 Anota si aquestes centrals utilitzen fonts denergia renovables

Quins avantatges proporcionen les fonts denergia renovables? Raona la resposta.

14 Escriu una oraci amb cada grup de paraules.

no renovables contaminaci esgotament

residus reciclar reutilitzar

15 Dibuixa tres exemples de mquines simples.

Una palanca Un pla inclinat Una politja

Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. Cincies de la Naturalesa 6 11

1 Defineix els termes segents i respon a la pregunta.

Qu ens proporcionen els nutrients?

2 Posa dos exemples daliments en qu es troben els nutrients segents.

Hidrats de carboni o glcids:

Aigua i sals minerals:

3 Enumera els processos de la digesti i els rgans on t lloc cada procs.

Fase Boca Estmac Intest prim Intest gros

12 Cincies de la Naturalesa 6 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.

Labsorci s el pas dels de lintest a la sang.

Linterior de lintest s molt rugs, ja que est ple de replecs

que sanomenen , que fan que hi haja molta superfcie

de contacte entre el , que cont els nutrients, i les parets de lintest.

7 Escriu el nom dels processos representats en les imatges.

8 Subratlla la paraula correcta en cada cas.