Llibre Itineraris 20143 PDF

GAV
21 RECORREGUTS PER FER

A PEU, CORRENT I EN BTT
Miquel Sans Fontanet

GAV. 21 RECORREGUTS PER FER A PEU, CORRENT I EN BTT
ISBN:978-84-613-8331-3

Gav. 21 recorreguts per fer a peu, corrent i en BTT
GAV
21 RECORREGUTS PER FER
A PEU, CORRENT I EN BTT
1
Miquel Sans Fontanet Gav. 21 recorreguts per fer a peu, corrent i en BTT
NOTA DE LEDITOR
La publicaci dun nou llibre s sempre un

motiu de satisfacci, i ms, com s aquest cas, si parla de
Gav i, ms concretament, del nostre entorn natural. Per-
qu, grcies a les excursions que proposa i que tan ben tre-
ballades han estat per Miquel Sans, descobrim una srie
Foto de la portada: absis romnic de lermita de Bruguers de paisatges, un seguit dindrets, un devessall de topnims
Foto: Miquel Sans i un boc ms de la nostra geografia i histria ms propera.
Foto de contraportada: roureda del Pla de Queralt
Foto: Josep Campmany Lexcursionisme va nixer a Catalunya ara fa uns cent cin-
quanta anys, de la m dalguns catalanistes romntics
FITXA BIBLIOGRFICA
que creien que, per conixer de deb el pas, per copsar
Ttol: Gav: 21 recorreguts per fer a peu, corrent i en BTT lnima de la naci, que deien ells, calia trepitjar-lo, pa-
Autor: Miquel Sans Fontanet tejar-lo, recrrer-lo fins als indrets ms recndits. A reds
Lloc i data de publicaci: Gav, setembre de 2010 daquells pioners que sautoanomenaven excursionistes
Caracterstiques del llibre: 172 p.; illustrat; 23 x 12 cm
cientfics va florir tota una generaci dhistoriadors, ge-
grafs, botnics, naturalistes i etngrafs. Dalguna manera,
encara que la seva mentalitat romntica ens sembli avui
Primera edici: setembre 2010 molt tronada, s que van acabar descobrint lnima de Cata-
2010, per aquesta edici: Centre dEstudis de Gav i Associaci
lunya, perqu sense ells les disciplines cientfiques relacio-
dAmics del Museu de Gav nades amb el medi natural i la sociologia de les comunitats
2010, Miquel Sans Fontanet humanes no haurien pogut arrelar amb fora a casa nostra.
Edici i maquetaci: Josep Campmany Doncs all que va significar aquell excursionisme per a la
Correcci de textos: Marta Jimnez i Nria Sans
Catalunya del segle XIX, s necessari recuperar-ho i refer-ho
Toponmia: Manel Alonso i Josep Campmany
per al Gav del segle XXI. Ens trobem amb un Gav que ha
Impressi: Eix de Serveis Grfics SL crescut molt en nombre, potser massa, per que en aquest
C/ de Salamina, 35 creixement ha perdut el record, la memria i el coneixement
LHospitalet de Llobregat
de moltes coses que abans eren properes i quotidianes: el
Dipsit legal: B-36230-2010 nom de les muntanyes, la localitzaci de les fonts, laroma
de les plantes i la brillantor del sol sobre les nostres pedres.
ISBN: 978-84-613-8331-3 Aquest llibre permet redescobrir totes aquestes sensaci-ons
en primera persona, perqu posa a labast del lector un se-
Obra editada amb el suport de:
guit ditineraris que exploren al detall la nostra geografia
ms propera. s molta feina, i digna delogi la pacincia
que lautor ha tingut en preparar aquests itineraris que ara
presentem. Passeu i llegiu. Estem segurs que en gaudireu.
Josep Campmany Guillot

President del Centre dEstudis de Gav
2 3
PRTIC PRESENTACI
Teniu a les vostres mans una publicaci. Francament estic molt content de la pu-
que probablement molts trobveu a faltar blicaci daquest llibre. Omple, finalment,
a Gav: una guia per ajudar-vos a desco- un buit dins la bibliografia de Gav. s el
brir o redescobrir anys desprs dels temps escolars uns primer que explcitament tracta del coneixement del nostre
indrets dels quals, de ben segur, la majoria nheu sentit a poble a partir dun bon nombre ditineraris.
parlar i que estan, com aquell qui diu, a quatre passes del
Gav t un dels termes municipals ms grans del Baix Llo-
centre urb, per no sabeu o no recordeu com shi va, i per
bregat, per el que realment el fa singular s on i com
aix us fa mandra dacostar-vos-hi.
est ubicat. La millor i simple definici del que s Gav la
Fa uns anys, la nostra associaci, la Uni Muntanyenca trobem a la coneguda dita de Joan Sol i Margarit: Tot ho
Erampruny i el Grup Ecologista Quercus ja vrem organit- tenim a Gav, platja, muntanyes i pla. Si a aquesta mor-
zar excursions pels voltants de Gav, acompanyades duns fologia afegim la geologia del terreny i lactuaci humana
esplndids fascicles, obra den Josep Campmany. Ara, en de segles en, el resultat que obtenim s un Gav ple de
Miquel Sans ens obsequia amb la sistematitzaci de 21 re- paisatges diferents, contraposats per complementaris.
correguts on ens descriu com anar a llocs tan emblemtics
del nostre imaginari collectiu com al font del Ferro, lestany s en el marc de mosaics de paisatges on es desenvolu-
de la Murtra, el tur de Caagats, les runes romanes de can pen tots els itineraris suggerits. Un conjunt de 21 itineraris
Valls de la Roca (o les runes de la fbrica Ytong que sn gai- que cobreixen la totalitat del terme. De ben segur que en
reb a tocar), la masia de can Dardena o la cova de la Mare trobarem alguns que ja els hem fet, parcialment o total-
de Du de Bruguers, per citar noms alguns exemples. ment, perqu lindret s molt conegut, com s el cas del
Calamot, de la Murtra o fins i tot dun de ms lluny com
Aquest ser, sens dubte, un treball que caldr continuar. Els s la Morella. Per tamb s possible que, quan hi feu una
lectors podran ajudar a millorar la descripci dels indrets ullada ms exhaustiva, descobriu que hi ha llocs, racons o
visitats. Tamb es podr incrementar la informaci tcnica fins i tot zones que desconeixeu totalment: algunes fonts
amb laplicaci de noves tecnologies, com les coordenades o, per exemple, el cam que porta fins a les penyes de
GPS. Per unes tasques que la publicaci daquest llibre hau- lliga.
ria desperonar sn la senyalitzaci adequada dels camins
i dels llocs ms destacats i la recuperaci dalguns indrets La importncia daquest llibre rau en la seva utilitat. s
amb gran valor arqueolgic o cultural que, en ser visitats un llibre de camp, molt prctic per al gavanenc de tota la
tot seguint aquests recorreguts, ens produeixen un neguit vida que vol conixer all que desconeixia; tamb ser una
dimpotncia per la precarietat de lestat en qu es troben. eina per al nouvingut, ja que daquesta manera podr anar
descobrint les singularitats del nostre poble. No oblidem
Ara cal sortir a recrrer aquestes rutes. Jo ho he fet aquest que el coneixement de les coses i dels llocs ens els far
estiu amb les proves dimpremta a la m i acompanyat estimar; esdevindran una mica ms nostres, i en tindrem
de la Carme, la meva dona. Alguns dies hem suat de va- ms cura.
lent, daltres ens ha costat trobar alguns caminets ms
amagats (ja ho avisava lautor) i dalguna caminada nhem Des de la Uni Muntanyenca Erampruny donem les gr-
sortit amb esgarrapades a cames i braos per les males cies a Miquel Sans per la seva feina i per la seva tenacitat i
herbes, per tot plegat ha estat un veritable plaer. Us con- voluntat domplir aquest espai dins lexcursionisme catal,
videm a seguir el nostre exemple. i sobretot el gavanenc.
Ricard Cervera Nstor Gmez
President de lAssociaci dAmics del Museu de Gav President de la Uni Muntanyenca Erampruny
4 5
Can Riera del Serguerar, de NDEX

la famlia Ross, al pla de
Queralt. Foto: lautor Biografia 8
Prleg 9
Gav 11
Bibliografia i cartografia 13
Nota informativa 14
Relaci de recorreguts i distncies 15
Itineraris
Itineraris urbans
1. Ajuntament, Calamot, Ajuntament 18
2. Parc del Millenni, circumvallaci,
parc del Millenni 22
La platja
3. Plaa de John Lennon, platja, plaa de John Lennon 28
La plana
4. Parc del Millenni, les Malloles, parc del Millenni 36
5. Plaa de John Lennon, la Murtra, plaa de John Lennon 46
6. Parc del Millenni, naturistes, parc del Millenni 50
7. Parc del Millenni, hpica Cerdans, parc del Millenni 58
El Garraf negre
8. La ruta de les fonts 64
9. Rotonda de Sant Lloren amb Joan I, castell dEram-
pruny, rotonda de Sant Lloren amb Joan I 80
10. Collegi Marcell Moragas, mines de
ferro, collegi Marcell Moragas 90
11. Parc del Millenni, la Desfeta, parc del Millenni 96
El Garraf roig
12. Can Llong (fontada), roca del Migdia, can Llong 106
13. La Sentiu, la Clota, la Sentiu 110
14. Plaa de lermita de Bruguers, pont de
les Petjades, can Llong (fontada) 120
15. Parc del Millenni, ermita de Bruguers, parc del Millenni 126
16. Parc del Millenni,tur de ca nEspins,parc del Millenni 132
17. La Sentiu, castell de Castelldefels,
castell dErampruny, la Sentiu 136
El Garraf blanc
18. Parc del Millenni, la Morella, parc del Millenni 146
19. Parc del Millenni, camp de tir, parc del Millenni 154
20. La Sentiu, penyes de lliga, la Sentiu 160
21. La Sentiu, pla de les Basses, la Morella, la Sentiu 164
6 7
PRLEG
La motivaci que mha donat limpuls de

preparar i fer aquest llibre s la segent: Gav, a part
dindstria i expansi de blocs de pisos, tamb t pulm
verd, amb una bona xarxa de senders, camins i pistes que
inviten a fer alguna passejada o excursi.
Nhi ha de tota mena i per a tots els gustos i exigncies. Si
llegiu aquest llibre, us adonareu que, amb els recorreguts
que he mesurat i preparat, es poden fer moltes combina-
cions, sense gaireb sortir del municipi.
Podreu fer-ne a peu pla, de mig i gran desnivell, aix com
de curta i llarga durada. Tothom pot triar, des danar de la
cota 0 metres arran de mar, fins als 523 metres del cim
de la Desfeta, sense sortir del terme. O, allargant-se un
xic ms, arribar fins a la Morella, a 593 metres dalria,
punt culminant del masss de Garraf del qual Gav tamb
forma part (Espai Natural del Garraf). He intentat buscar
Biograa uns recorreguts que tamb es puguin fer corrent o amb
BTT, llevat dalguna excepci.
Miquel Sans Fontanet neix a Gav lany 1943. Cursa els
primers estudis al collegi Sagrat Cor de Gav i, ms en- Gav s per excellncia una ciutat oberta a lesport, amb
davant, al collegi Sagrada Famlia, del mateix municipi. grans esdeveniments: mitja marat Gav-Castelldefels,
Ms tard, i com a aprenent dun ofici, refora els estudis marxa de resistncia, caminada Ciutat de Gav, pujada
a lescola daprenents de la Compaa Roca Radiadores. nocturna al castell, aplec de Sant Miquel, marxa del Garraf,
etc, a ms de les sortides per caminar que ofereix el Mu-
Lafici a la muntanya li arriba als 26 anys per mediaci
seu. I noms cal veure tamb la gent que utilitza el carril
dun gran amic de ms edat. s llavors quan comena a
bici de Gav a la platja, una bona manera destar en forma.
descobrir el que la muntanya guarda: la natura, el silenci,
la verdor de plantes i arbres, el paisatge, els masos, els Gav compta amb dues associacions de muntanya: lUME
camins... Aix sorgeix la seva iniciaci. (Uni Muntanyenca Erampruny), amb gaireb cinquanta
anys dexistncia, i lAssociaci Esportiva EXPI (Excursions
Comena a fer muntanyes de Gav i rodalies (Begues, Sant
Pirinenques), molt ms jove, que tamb faciliten rutes i
Climent de Llobregat, Castelldefels, Torrelletes, Olesa i Sit-
itineraris a qui ho desitgi.
ges), i passa ms tard a daltres muntanyes ms llu-nya-
nes, com el Montseny i els Ports per, finalment, conixer el Convenia, doncs, que la gent que viu a Gav pogus conixer
Pirineu i daltres indrets. mitjanant un llibre els seus camins i muntanyes. De ben se-
gur que algun cam mhe deixat, que el caminador ja anir des-
Ha estat limpulsor de la caminada Ciutat de Gav, i
cobrint. Com he dit: caminar sense gaireb sortir del terme.
collabora tamb en altres caminades. s membre funda-
dor de lAssociaci Esportiva EXPI de Gav, i en lactualitat Miquel Sans Fontanet
nexerceix el crrec de president. President de lAssociaci Esportiva EXPI
8 9
El castell dErampruny dalt del cingle de pedra ro-

GAV
dana. Al fons, difusa, la ciutat de Gav. Foto: lautor Comarca del Baix Llobregat, 9 m daltitud sobre el nivell del
mar (plaa Major), terme municipal de 30,8 km2 dextensi,
45.994 habitants (1 de gener de 2010).
Gav s un municipi costaner. El seu terme sestn des
del sector meridional del delta del Llobregat fins al masss
de Garraf, al nord de Castelldefels. Tot i la poca alria, el
punt culminant es el puig de la Desfeta, a 523 m daltitud.
Gav disposa duna xarxa de comunicacions molt completa,
tant per carretera com per ferrocarril. Es mant una certa
activitat agrcola, tant de sec (patates, farratge, garrofes)
com de regadiu, especialment a la plana dltica (hortalis-
ses, fruiters, etc). El producte local que ms renom t sn
els esprrecs, molt apreciats al mercat local i comarcal.
Gav, situat a noms 14 km de Barcelona, ha vist tamb
crixer la seva indstria, motor principal de leconomia actual.
Des dels anys seixanta del segle XX, la vila ha crescut amb
un constant degotall de gent, i ha passat dels 6.860 habi-
tants de lany 1950 als 45.000 que t en lactualitat. Part
daquests resideixen vora mar (Gava Mar, la Pineda). Ac-
tualment, continua en expansi demogrfica i edificatria.
Els seus 4 km de platja fan de Gav tamb un lloc turstic
i destiueig, activitats afavorides pel creixement del sector
de serveis i per lmplia oferta desbarjo.
Les restes prehistriques trobades al barri de can Tintorer
demostren lexistncia dassentaments en aquest territori
des de fa uns 6.000 anys. En poca ibrica es documen-
ta un poblat al tur del Calamot, i diversos assentaments
repartits pel terme (Erampruny, roca del Migdia, etc). En
poca romana, es documenten diversos assentaments,
entre ells una villa al centre urb (rectoria de Sant Pere) i
una mplia zona dancoratge a la plana deltaica, on shan
trobat enterrades restes dantics vaixells romans, i encara
avui es poden veure runes romanes a laire lliure, al pla
de Queralt. A ledat mitjana, el lloc de Gav form part del
terme del castell dErampruny (situat en una zona molt
abrupta, dalt dun penya-segat). A la baixa edat mitjana
es va configurar la baronia dErampuny, que va estar en
mans de la famlia Marc, poetes i literats de gran renom. Al
segle XVI es van reconstruir nombroses masies, moltes de
les quals encara avui drecen les seves parets i construc-
cions. I, entre la segona meitat del segle XVIII i la primera
meitat del XIX, es van dessecar i colonitzar les terres del
delta, i les van convertir en terres de conreu. Des daquell
moment, el municipi va comenar a experimentar un relle-
vant creixement demogrfic i econmic.
10 11
Gav conserva, al centre del nucli urb, lestructura que

Els arbres, matolls, les fondalades i altres obstacles im-
tenia als segles XVI i XVII. Lesglsia parroquial de Sant
pedeixen de vegades la bona medici del terreny. Tot i que
Pere, que data de 1954, es va construir damunt dun tem-
les medicions dels recorreguts, majoritriament, shan fet
ple anterior, de 1629, cremat durant la revoluci de 1936.
amb GPS, es poden veure afectades, amb petites varia-
Ben a prop, a la rectoria, shan trobat les restes duna pos-
cions.
sible esglsia visigtica del segle VI o VII. El nucli conserva
Lautor
algun vestigi del segle XVI com ara la masia de can Tintorer
(restaurada) i algunes cases del s. XVIII, com ara la Casa
Gran. Del segle XIX cal esmentar la Torre Lluc, actual seu
del Museu, i els jardins de la qual sn ara parc municipal,
i la casa Planes i Crehuet, destil neoclssic.
A la muntanya, les runes del castell dErampruny, b cul-
tural declarat dinters nacional, mostren tres recintes. El
recinte sobir, amb diverses estances i una cisterna, era
el palau residencial senyorial. El recinte juss, separat del
primer per un fossat, t un petit eremitori i la capella de
planta rectangular dedicada a sant Miquel, antiga seu par-
roquial documentada ja al segle X. Prop de la capella hi ha
un conjunt de tombes antropomorfes excavades a la roca.
El tercer recinte s lexterior, destinat als pagesos, amb
restes de construccions, i encaixos treballats a la roca per
allotjar-hi diversos estris productius.
Als peus del penya-segat del castell hi ha el santuari de la Mare
de Du de Bruguers, documentat ja al segle XIV. Una part de BIBLIOGRAFIA I CARTOGRAFIA
ledifici s destil romnic, amb un absis que es pot datar a
inicis del segle XIII. La nau (amb quatre capelletes laterals), El disseny dels recorreguts i els plnols esquemtics
el cor i la portalada es van construir a inicis del segle XVI. daquest llibre han estat fets pel mateix autor. No obstant
Gav t altres dos bns culturals dinters nacional: can Dar- aix, per poder confegir aquest llibre shan consultat els
dena i can Riera (dels Ross), amb torres de defensa ados- llibres i mapes que es detallen a continuaci.
sades. El primer t una torre quadrada ja documentada al
segle X, seu duna petita jurisdicci medieval a la vall de la Bibliograa
Sentiu. El segon, abans can Riera del Serguerar, t una torre
rodona del segle XVI construda per defensar-se dels atacs Diversos autors. Cat. Tot Catalunya i Andorra, Ed. Geo/Es-
dels pirates. Altres masies destacables sn can Llong (res- tel (2006-2007), p. 136.
taurada) i can Ribes, amb bonics esgrafiats del segle XVIII.
Gav t un patrimoni de 6.000 anys dantiguitat: les mines Guia de Catalunya, Ed. Caixa de Catalunya, p. 101.
neoltiques, considerades les mines en galeria ms anti-
gues dEuropa. Eren dedicades a lextracci de variscita, Cartograa
mineral verds amb el qual es feien joies. La visita es pot
gestionar des del Museu de Gav, que tamb presenta una Masss de Garraf. Parc Natural. Editorial Alpina. Escala
exposici permanent sobre la histria local on es poden 1:25.000. Granollers, 2003.
veure algunes peces niques com ara la famosa Venus de
Gav, deessa de la fertilitat datada al neoltic mitj. Al ter- Catalunya poble a poble. Baix Llobregat. Escala 1:50.000.
me tamb hi ha altres mines, ms modernes, de les quals Edicions 62 (2006), fascicle nm. 11.
hom extreia ferro. Gav ha conservat fins ara molts antics
oficis: baster, boter, rajoler, ferrer, picapedrer, etc. Plnol de Gav i els seus barris. Ajuntament de Gav (2007).
12 13
Lantic cam de la Sentiu al castell

dErampruny, fet fer per Manuel Girona
cap al 1900. Al fons, les Agulles. Foto: lautor
RELACI DE RECORREGUTS I DISTNCIES
(en negreta sassenyalen els punts de retorn)
Itineraris urbans
1. Ajuntament, Calamot, Ajuntament................ 2,080 km
2. Parc del Millenni, circumvallaci,
parc del Millenni........................................ 5,640 km
La platja
3. Plaa de John Lennon, can Torell, avinguda
del Mar, monument a la Vela, passeig Martim,
passarelles, avinguda del Mar, can Torell,
plaa de John Lennon (Barnasud).................. 8,255 km
La plana
4. Parc del Millenni, avinguda de Joan Carles I,
carretera a Santa Creu de Calafell, avinguda
del Mar, passeig Martim, cam de la Murtra a
les Parets, avinguda del Mar, carretera a San-
ta Creu de Calafell, avinguda de Joan Carles I i
parc del Millenni......................................... 14,280 km
5. Plaa de John Lennon, avinguda del Mar, cam
de la Pineda, la Murtra, avinguda del Mar i
plaa de John Lennon.................................. 9,100 km
6. Parc del Millenni, colnia naturista i vegeta-
riana de can Quatre, can Valls de la Roca, cam
del Calamot, parc del Millenni..................... 4,520 km
7. Parc del Millenni, hpica Cerdans, la Sentiu,
tur de ca nEspins, parc del Millenni........... 4,750 km
El Garraf negre
8. La ruta de les fonts: rotonda de Sant Lloren
amb Joan I, font de can Tries, font del mas
Vilar, font de lAvellanosa, font del Ferro, font
de la Salamandra, font de la Sentiu, avinguda
de la Sentiu (parada dautobs).................... 12,470 km
9. Rotonda de Sant Lloren amb Joan I, font del Fer-
ro, ermita de Bruguers, castell dErampruny,
cova de la Mare de Du, cam de la Canadenca,
rotonda de Sant Lloren amb Joan I............ 9,800 km
14 15
10. Collegi Marcell Moragas, mines de ferro,

ca nAmat, can Trias, collegi Marcell Mo-
ragas.................................................... 7,800 km
ITINERARIS URBANS
11. Parc del Millenni, la Sentiu, torrent de Tibart,
la Clota, la Desfeta, roca Gelena, font del
Ferro, les Ferreres, parc del Millenni........ 18,650 km
El Garraf roig
12. Can Llong (zona de fontada), dipsit daigua,
roca del Migdia, PR-39, can Llong............. 5,600 km
13. La Sentiu, pujada dels Penitents, la Clota,
antic cam al castell, cam de les masies, la
Sentiu.................................................... 11,800 km
14. Plaa del davant de lermita de Bruguers,
castell dErampruny, antic cam al castell,
pont de les Petjades, cam de les masies,
bassa de la Sentiu, la Sentiu (barri), can
Llong (zona de fontada)........................... 7,320 km
15. Parc del Millenni, can Roig, barri de Bruguers,
ermita de Bruguers, dipsit daigua, cam
de les masies, la Sentiu, parc del Millenni... 12,200 km
16. Parc del Millenni, tur de ca nEspins, parc
del Millenni............................................ 3,615 km
17. Can Llong, tur del Llopart, castell de Cas-
telldefels, cam de les masies, antic cam al
castell, castell dErampruny, PR-39, can
Llong................................................... 14,994 km
El Garraf blanc
18. Parc del Millenni, mines de ferro, castell
dErampruny, la Desfeta, la Clota, les Agu-
lles, la Morella, torrent del Ballestar, camp
de tir, pujada dels Penitents, can Bruac, parc
del Millenni............................................ 21,520 km
19. Parc del Millenni, can Pardal, torrent de Ti-
bart, camp de tir, pujada dels Penitents, can
Bruac, riera de la Sentiu, parc del Millenni.... 12,400 km
20. La Sentiu, can Bruac, penyes de lliga, can
Dardena, bassa de la Sentiu, la Sentiu....... 5,110 km
21. La Sentiu, tur del Fetj, pleta del Crvol,
bassot de lArbre, la Morella, torrent del Ba-
llestar, cam de les masies, la Sentiu......... 14,330 km LAndrogin, al parc del
Millenni. Foto: lautor
16 17
1r recorregut
1r recorregut Pujada al Calamot
Pujada al Calamot Desnivell............... 70 m

Dificultat............... molt fcil
Temps caminant.... entre 40 i 50 minuts (anar i tornar)
Recorregut............ 2,080 km
Ciclable................ 100% excepte els ltims 50 m
Camins................. voreres, pista encimentada, senders
Ruta temps altitud

(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: ens situem a la plaa de 0:00 16
Jaume Balmes, donant la cara al ca-
rrer de Sant Pere. Girem a la dreta i
continuem per lampla vorera del car-
rer de Sant Pere. En pocs moments
travessem el carrer de Mart lHum
i, al cap duns metres, creuem el
carrer de Josep Moragues. Hem de
continuar per la vorera. A la nostra
dreta passem pel davant del pave-
ll Jacme March i la zona esportiva
Diagonal.
0,220 Seguim per la vorera i, a pocs me- 0:03
tres, desemboquem a lesquerra
duna rotonda, a lavinguda de Joan
Carles I. Girem amb tendncia a la
dreta, i creuem lavinguda.
Plaa de Jaume Balmes i nou

Ajuntament. Foto: J. Campmany
18 19
0,290 Tot just creuar-la, ens situem al da- 0:05 16 La cova del Calamot.
vant duna de les entrades al parc Foto: J. Campmany
del Millenni.
0,310 Seguim pel cam de lesquerra, enci- 0:05
mentat de color groc i amb lleugera
pujada. A la dreta es pot observar
lAndrogin, escultura de ferro duns
12 m dalria que fou donada pel
grup teatral La Fura dels Baus des-
prs de lentrada a lany 2000. Anem
seguint recte sense deixar el cam,
que amb lleugera pujada ens con-
dueix davant duna carretera local:
s la carretera de Gav a la Sentiu
1,040 Com a complement a aquest recor- 0:21
0,720 Creuem la carretera i, just enfront 0:12 regut podeu baixar uns 4 metres per
nostre, comena un caminet de ter- sota el nivell del cim, orientats al nord,
ra vermellosa, que discorre entre- i trobareu una balma, que en cas de
mig de pinar, crritx i algun matoll. necessitat us pot servir daixopluc.
Desprs de seguir el cam uns pocs
La tornada a la plaa de Jaume Bal-
metres, creuem per sota duns ca-
mes es pot fer pel mateix cam.
bles dalta tensi.
El Calamot. Tur emblemtic de
0,800 Seguim pel mateix cam fins a trobar 0:14
Gav, de gres roig del trisic, que
un senyal lila pintat en una roca i, si
constitueix un mirador privilegiat, tot
ens hi fixem, a la nostra esquerra
i la seva poca alria. Des del cim
hi ha indicis dhaver-hi hagut alguna
es veuen les serretes que envolten
antiga extracci de terra.
el poble, la plana fins al mar, el delta
0,890 Aqu, en aquest punt, hem de fer un 0:16 88 del Llobregat i, ms enll, Montjuc,
gir a lesquerra i seguir per un cami- el Tibidabo, Sant Ramon, i molts al-
net estret amb pujada i fent alguna tres cims de la comarca. Cada any,
ziga-zaga, passant pel mig dels pins per la diada de lOnze de Setembre,
i la vegetaci. Poca estona i des- la Uni Muntanyenca Erampruny,
prs de superar algunes roques de de Gav, hi colloca una senyera vi-
gres roig, ens trobem en un tres i no sible des de gaireb tota la ciutat.
res a dalt del tur del Calamot.
El Calamot.
Vista parcial de Gav des Foto: B. Solina
del Calamot. Foto: lautor
20 21
2n recorregut
2n recorregut Circumvallaci al nucli urb
Circumvallaci al nucli urb Desnivell............... 61 m

Dificultat............... creuaments de carrers
Recorregut............ 5,640 km
Temps caminant.... 1 h 30 min
Ciclable................ 100%
Camins................. voreres i passos de zebra
Ruta temps altitud

(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: rotonda de lavinguda de la 0:00 36
riera de Sant Llore amb el carrer
de Joan I. Seguim avall en direcci
est, i anem trobant a m dreta els
segents carrers: Enric Granados,
Isaac Albniz, Juli Garreta, Frederic
Morera, Pau Casals, Joan Mann, Vi-
cen Bou i Llus Millet. Deixem a m
esquerra una rotonda i continuem
per la mateixa avinguda, amb ten-
dncia a girar a la dreta. Passem, a
la nostra dreta, al costat del camp
de futbol de can Tintorer.
0,600 Rotonda a la nostra esquerra. A la 0:08 32
dreta hi ha lambulatori.
0,775 Seguim per lavinguda de la Riera 0:10 32
de Sant Lloren, i al cap de poca es-
tona trobem una altra rotonda petita
que ens queda a lesquerra. A la dre-
ta hi ha el collegi Sagrada Familia.
Lavinguda de la Riera de
Sant Lloren. Foto: lautor
22 23
1,060 Hem de seguir recte sense deixar 0:14 32 2,470 Un cop creuada, hem de girar a 0:34 11
lavinguda. Al cap de poca estona, lesquerra. Ens trobem a la carrete-
desprs de passar al costat de les ra de Santa Creu de Calafell. Hem
installacions esportives de la ma- de continuar per la vorera. Passem
sia de can Sellars, que queden a la per cinc carrers a la nostra dreta
nostra esquerra, passem pel costat que hi desemboquen i, enfront nos-
duna rotonda ovalada que queda a tre, trobem una gran rotonda amb
la nostra esquerra. Aqu el carrer con- un pont que la travessa (c-234).
tinua amb tendncia a lesquerra.
2,820 Hem de fer un gir a la dreta. Alerta, 0:39 9
1,350 Seguim, i en un no res som a la car- 0:18 26 que no hem de travessar per a res
retera de Barcelona a Santa Creu de la rotonda, denominada de la Roca.
Calafell, altrament dita c-245. Seguim per la vorera i, a la nostra
esquerra, en passem una altra amb
1,840 Desprs de fer un gir a la dreta se- 0:22 24
una olivera: la rotonda de can Ribes.
guim sense canviar de vorera. A la
nostra esquerra tenim la barriada 3,200 Seguim recte en parallel a la ca- 0:45 20
de la Barceloneta, i a la dreta hi des- rretera per un tnel per a vianants
emboquen els carrers de Vctor Ba- recobert de vegetaci frondosa, fins
laguer i del Mas Sellars, de Sarri a trobar la rotonda del Calamot, a
i la rambla dels Vayreda. En aquest la nostra esquerra, amb una olive-
punt fem un gir a lesquerra i traves- ra i el logotip de Gav fet amb flors
sem la carretera. naturals. Al davant veurem el carrer
de Sant Pere, que hem de travessar.
1,880 Seguim per la rambla dels Lluch fins 0:25 18
a lestaci de rodalies, en qu gira- 3,600 Deixem la rotonda a lesquerra i se- 0:51 38
rem a la dreta. guim per lavinguda de Joan Carles
I, noms uns metres, ja que al pri-
2,000 Seguim pel carrer de Salamanca, 0:28 19
mer pas de zebra que trobem, girem
parallel a la via del tren, deixant
a lesquerra i creuem. Un cop pas-
a la dreta el carrer de les Moreres
sada lavinguda, ens trobem en una
i el de Rius i Taulet, fins arribar a
de les entrades al parc del Millenni
lavinguda de Bertran i Gell. All
i, a pocs metres, podrem observar
fem un gir a la dreta i ascendim.
lAndrogin. Sobre davant nostre el
2,370 A poques passes ens trobem amb 0:33 11 barri de les Bbiles, denominat aix
la carretera c-245. La creuem per a causa de les antigues bbiles
passar a laltre costat. que omplien aquest indret, i que es
Estaci de rodalies. Rotonda de les Bbiles.
Foto: J. Campmany Foto: lautor
24 25
beneficiaven de lexcellent argila

daquesta part del terme.
3,700 Sense deixar la vorera, girem a la 0:54 29 LA PLATJA
dreta i seguim fins al proper carrer,
on girem a lesquerra.
3,740 Aquest carrer va parallel a la riera 0:55 27
i s noms per a vianants. En uns
moments desemboquem al carrer
de lAigua. Continuem recte deixant
el parc del Millenni a la nostra es-
querra, i desemboquem al carrer de
lArgila.
4,250 Seguim per aquest carrer fins a tro- 1:03 29
bar una rotonda a la nostra esquer-
ra amb un garrofer. Hem de fer un
gir a la dreta per seguir pel carrer de
Sant Llus.
4,400 Seguim per aquest carrer, fins a 1:08 37
trobar un altra rotonda en qu gira-
rem a lesquerra, per continuar per
lavinguda de Joan Carles I,
4,650 Seguim recte amb lleugera pujada 1:14 40
deixant el cementiri a la nostra es-
querra, fins a trobar una gran roton-
da on desemboca la carretera de
Gav a Begues BV-2041. En aquest
punt, fem un gir a la dreta, i seguim
per lavinguda dErampruny.
4,960 Quan el carrer comena a girar a m 1:19 59
dreta, lhem de deixar per creuar-lo,
tot fent un gir a lesquerra per conti-
nuar pel carrer de Joan I.
6,380 En un tres i no res, trobem una peti- 1:24 58
ta rotonda, inclinada per la situaci
del terreny, on conflueixen els car-
rers de Joan I, rambla de Pompeu
Fabra i cam de Can Tries. Seguirem
la baixada, bastant pronunciada, pel
carrer de Joan I.
6,440 A lacabament de la baixada, hi ha 1:25 60
una gran rotonda, on el carrer de
Joan I suneix amb lavinguda de la
La desembocadura de la riera dels Canyars.
Riera de Sant Lloren, punt inicial i
Foto: J. Campmany
6,640 final daquest recorregut. 1:30 36
26 27
3r recorregut 3r recorregut
La platja de Gav La platja de Gav

Desnivell............... inapreciable
Dificultat............... inexistent
Recorregut............ 8,255 km
Temps caminant.... 2 h 12 min a ritme tranquil
Ciclable................ 100%
Camins................. carrils bici, tart i lloses
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: aparcament de la plaa de 0:00 4
John Lennon. Seguim pel carrer de
la Tcnica, parallel a la C-32.
0,060 Desemboquem a lavinguda de Ber- 0:01
tran i Gell. Hem de girar a la dreta;
creuem la C-32 per sota del pont i
seguim recte pel carril bici.
0,240 A partir daquest punt, lavinguda rep 0:03
el nom davinguda del Mar. La se-
guim pel carril bici que hi discorre en
parallel. Al cap de poca estona, te-
nim al davant una gran rotonda, entre
lavinguda i la carretera B-210 (antic
cam Ral a Valncia). Lhem de creuar,
i el mateix carril bici ens decanta cap a
la dreta per anar a trobar el pas zebra.
Creuem.
0,680 Seguim sempre en direcci sud 0:10
mantenint lavinguda a lesquerra.
Al cap de poc, hi ha una font daigua
potable al mateix cam i, al costat,
les installacions esportives de can
Torell.
0,942 Continuem en parallel a lavinguda, 0:14
i passem per un pontet sobre una
vall daigua o corredora, la corredo-
ra dels Llanars.
1,160 A laltre costat hi ha els planters 0:16
Bordas. En uns moments, passem
pel costat dun altre establiment de
planters: la jardineria Bofill.
28 29
La corredora Mestra. El passeig Martim.

Foto: J. Campmany Foto: lautor
3,100 Creuem lavinguda dEuropa i 0:45

deixem una rotonda a la nostra es-
querra. Seguim, per tant, recte.
3,240 Trobem una altra rotonda entre 0:47
lavinguda del Mar i el carrer dels
Tellinaires, que rep el nom dels an-
tics recollectors de tellerines que hi
havia en aquesta platja. Seguim rec-
1,620 Seguim caminant i, al cap de poc, a 0:23 te i, a poca distncia, passem pel
laltra part de lavinguda, hi desem- costat duna gran escultura vertical
boca el cam del Soberano de Baix. metllica: la Vela, dAntoni Rossell.
1,950 Trobem una segona vall o corredora 0:27 3,450 Continuem recte i, al cap de poc, 0:50
amb comportes, la corredora Mes- creuem el passeig Martim (s un
tra o Principal. La travessem per so- passeig per a vianants). Seguim
bre del pont. recte pel passeig. Al costat de les
palmeres, poca estona desprs, tro-
2,030 Veiem, a laltra banda de lavinguda, 0:28 bem unes dutxes i una font daigua.
un rtol que diu cam de la Sende-
ra: s el cam popularment denomi- El passeig Martim. Cam de lloses.
nat de la Mallola de Dalt. Foto: lautor
2,190 Travessem una tercera vall amb 0:30
comportes: la corredora de Baix.
2,360 Hi ha una font a tocar del comena- 0:34
ment del cam de lArbret. Shi pot
fer un xarrup daigua.
2,540 Petita rotonda entre lavinguda del 0:36
Mar i el cam de la Pineda. Seguim
recte, i creuem el carrer.
2,940 Passem el pont que creua lautovia 0:42
de Castelldefels, C-31. A la dreta, i
per sota del nostre nivell, veiem les
pistes del tennis Pineda Gav.
30 31
3,540 En aquest passeig es pot contemplar 0:52 4,705 Creuem lavinguda dEuropa i, tot 1:12
la singular flora de voramar, aix com seguit, creuem per dalt del pont de
una dilatada vista del mar a lhoritz. lautovia de Castelldefels, C-31.
Ens aturem al pont de la desem-
5,225 Seguim fins a creuar de nou la petita 1:22
bocadura de la riera dels Canyars.
rotonda entre lavinguda del Mar i el
3,740 Tornem enrere pel mateix cam, fins 0:55 cam de la Pineda. Hi passarem per
que, de biaix i a m dreta, en co- lesquerra, tot seguint el carril bici.
mena un altre que t el terra for-
5,375 Al cap de poca estona, trobem una 1:24
mat per lloses vermelloses. T la
font, just a la confluncia amb el
particularitat que va ms a prop del
cam de lArbret.
mar, tot i que segueix en parallel el
passeig Martim. El seguim, girant 5,685 Desprs de caminar uns metres 1:28
un xic a la dreta. ms, creuem la corredora de Baix.
3,852 Creuem contnuament passarelles 0:57 5,975 Travessem la corredora Mestra, tam- 1:33
de fusta que van des del passeig b amb comportes. A la dreta, a laltre
a la platja. Tenim lopci de poder costat de la carretera, hi desembo-
anar a tocar el mar i mullar-nos els ca el cam del Soberano de Baix.
peus, o banyar-nos-hi. La quarta
6,185 Molt aviat i tocant al cam, passa- 1:36
passarella que creuem ve del da-
rem pel davant dels planters Bofill.
vant del monlit de ferro.
Al cap de poca estona, i a laltre
4,228 Seguim recte per la passarella de 1:01 costat de lavinguda, veiem la jardi-
fusta cap al passeig Martim, on gi- neria Bordas. En aquest punt, deixa-
rarem a lesquerra. rem el cam del carril bici i girarem a
lesquerra per agafar el cam de les
4,250 Panell informatiu a la nostra esquer- 1:02
Parets a la Murtra.
ra; girem a la dreta, cap al monlit
metllic. 6,965 Travessem la corredora dels Lla- 1:49
nars, en la qual desemboca una vall
4,395 Al cap de poca estona, tornem a 1:04
de recrrega amb laigua neta provi-
girar a lesquerra, i continuem per
nent de la depuradora de la Murtra,
lavinguda del Mar.
tot just sota del pont.
El passeig Martim. Conuncia entre la corredora dels

Passarella ns a la platja. Llanars i la vall amb laigua depurada.
Foto: lautor Foto: J. Campmany
32 33
7,235 Seguim pel costat de la corredora 1:53

de can Torell. A lesquerra hi ha
lantiga caserna de can Torell, amb
una masia del segle XVIII i, a la dreta,
a laltra banda de la vall, les instal- LA PLANA
lacions esportives del mateix nom.
Seguim recte fins a trobar el carril
bici que discorre uns metres parallel
a la carretera B-210, (antic cam Ral
de Valncia), on fem un gir a la dreta.
7,475 Divisem davant nostre una gran 1:57
rotonda (B-210 amb lavinguda del
Mar). Abans darribar-hi, passem a
laltre costat de la carretera, mirant
de creuar pel pas de zebra.
7,655 Creuada la carretera i situats un altre 2:01
cop a lavinguda del Mar, continuem
recte, en direcci al nucli urb de
Gav. Creuem una darrera vall, la cor-
redora del Matar, i passem per sota
del pont que creua lautopista C-32.
7,550 Fem un gir a lesquerra i seguim pel 2:06
carrer de la Tcnica.
7,955 Seguim per aquest carrer, parallel 2:07
a la C-32, i en pocs moments som
a la plaa de John Lennon, punt de
8,255 sortida i final del recorregut. 2:12
Corredora del Matar.
Foto: J. Campmany
Els conreus de la plana

deltaica. Foto: J. Campmany
34 35
4t recorregut
4t recorregut
El parc agrari
El parc agrari
Desnivell............... inapreciable
Recorregut............ 14,280 km
Temps caminant.... 3 h 35 min a ritme tranquil
Ciclable................ 100%
Camins................. bons; el 88% asfaltats
Ruta temps altitud

(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: de laparcament del parc 0:00 24
del Millenni. Situats a laparcament,
i mirant de cara a lauditori, seguim
recte per cam encimentat de color
groc (ledifici ens queda a lesquerra).
Continuem amb lleugera pujada fins
a trobar un cam de terra a la nostra
dreta, que seguim. Continuem per
aquest cam de terra fins a trobar
davant nostre la carretra local de
Gav a la Sentiu. Just en aquest
punt la creuem, i agafem un cami-
net que tenim al davant.
0,250 Seguim per un cam de terra ver- 0:05
mellosa. Al cap duns moments, el
cam es parteix en dos, i seguim pel
de la dreta.
Parc del Millenni

(vista parcial). Foto: lautor
36 37
0,600 Tornem a trobar un altre cam amb 0:08 carretera a Santa Creu de Calafell
biaix a la dreta, que hem de seguir. i passem per sota duna glorieta
0,700 Al cap de poca estona, trobem una 0:11 15 de maons, vestigi de lentrada de
altra carretera local, un brancal de la lantiga fbrica de teixits Serra Ba-
de Gav a Castelldefels; la creuem let que hi havia hagut aqu mateix.
amb molta precauci. 1,750 Seguim parallels a la carretera, fins 0:31
0,890 Just enfront, el cam continua, i tro- 0:13 20 arribar a una rotonda en la qual,
bem una de les entrades al parc del sense passar-la i girant a la dreta,
Calamot. Anirem seguint el cam travessem la carretera.
per la vora del parc, que quedar 2,000 En pocs moments girem a la dreta 0:35
sempre a la nostra esquerra, i arri- i travessem per sota del pont de la
barem en pocs moments a la pla- via. Seguim per lavinguda de Ber-
ceta i mirador del tur de la Roca. tran i Gell i entrem a la zona in-
1,200 Tot i que la seva alada supera de 0:18 21 dustrial.
poc els 20 metres, ens ofereix una 2100 En aquest punt, i fins a la platja, el 0:37 4
vista immillorable de tota la zona desnivell es mnim, entre 0 i 4 m,
agrcola i industrial de Gav, ja que llevat del pont que creua lautovia.
aquesta zona es troba a la plana Poca estona desprs travessem
deltaica, noms a 4 metres sobre lautopista C-32 de Sitges a Bar-
el nivell del mar. Baixem del mirador celona, per sota dun pont. A partir
per unes rampes encimentades molt daqu entrem de ple al parc agrari.
fcils de trobar, que es veuen des de
dalt, i que ens conduiran sota el tur, 2,950 A partir del pont, aquesta avingu- 0:49
a uns aparcaments prop duna benzi- da rep el nom davinguda del Mar.
nera. Hi passem pel davant. 3,400 Trobem una rotonda, i continuem 0:55 3
1,500 Un cop passada la benzinera, creuem 0:26 7 pel costat del carril bici. Poc des-
pel pas de vianants de lavinguda de prs de deixar la rotonda, a la dreta,
Joan Carles I en direcci est. passem a tocar de les installacions
esportives de can Torell.
1,600 Seguim per la vorera superior de la 0:28
3,600 Seguim pel costat del carril bici de 0:58
lavinguda del Mar en direcci a la
platja. Poca estona desprs pas-
sem per un pont, sobre una vall
daigua: la corredora dels Llanars.
3,875 Desprs duna estona, veiem a la 1:02
dreta un banc dobra amb una font
per poder-se refrescar i fer un xarrup.
3880 Continuem per lavinguda del Mar i 1:07
a lesquerra hi ha el cam del Sobe-
rano de Baix. No lhem de seguir.
4,387 Travessem una altra vall daigua: la 1:09
corredora Mestra o Principal.
El parc del Calamot.
4,770 A poques passes, hi comena un 1:15
Foto: lautor
cam amb un rtol que diu cam de
38 39
sota la corredora. Seguim pel cos- tres duna parada dautobs, girem
tat del carril bici. Poc desprs trobem a lesquerra per travessar lautovia
una altra vall: la corredora de Baix. de Castelldefels, C-31, per dalt dun
altre pont. A la dreta del pont hi ha 11
5,060 Font al costat de la confluncia amb 1:13
el cam agrcola de lArbret. un enorme edifici dapartaments:
s ledifici Bermar. A lesquerra,
5,180 A laltra banda de lavinguda, a m 1:15 2 a laltra banda de lautovia, veiem
esquerra, desemboca un cam deno- lantiga discoteca Silvis.
minat de la Caseta den Nicasi. Se-
7,880 Tot just deixar el pont i, al mateix 1:57 3
guim per lavinguda de Mar, pel costat
del carril bici, i ens trobem amb una revolt, surt un cam.
rotonda molt petita. Seguim recte. 8.200 Girem a la dreta i, al cap de pocs 2:02
5,500 Comena la remuntada dun pont 1:19 11 metres, girem a lesquerra i ens
que travessa lautovia de Castellde- trobem al comenament de la zona
fels, C-31. agrcola de Gav, i concretament al
comenament del cam de les Pa-
5,710 Rotonda entre lavinguda del Mar i 1:23 1 rets a la Murtra.
lavinguda dEuropa. Seguim recte
per la vorera de lampla avinguda. 8,250 Seguim per aquest cam ds agr- 2:03
cola, sense deixar-lo, i anem trobant
5,800 Travessem dos carrers, fins a passar 1:31 corredores o valls daigua que des-
pel costat del monument metllic emboquen a la Murtra, lestany que
dAntoni Rossell, la Vela. queda a la dreta. Tamb podrem
6,000 Uns metres ms endavant hi ha el 1:34 veure en tota la seva magnitud els
passeig Martim. Girem a lesquerra. conreus de la plana deltaica. La pri-
mera que creuem s la corredora de
6,100 Continuem pel passeig Martim fins 1:29 Baix, que ja havem creuat aiges
uns 100 metres abans darribar a amunt.
lacabament (si continuem, haurem
de recular). 8,350 Unes passes ms a lesquerra hi co- 2:04
mea el cam de la Mallola de Baix.
6,500 Girem a lesquerra i seguim fins a tro- 1:36 El passarem de llarg. No hem de
bar el carrer dels Tellinaires, dit aix deixar, de moment, el cam que anem
en record dels antics recollectors seguint de les Parets a la Murtra.
de tellerines (un petit mollusc, com
una clossa) que treballaven a la plat-
ja. All, girem a la dreta i el seguim.
6,600 Anem seguint endavant fins a trobar 1:39
el carrer de Blanes, i all girem a
lesquerra i el seguim.
6,900 Seguim pel carrer de Blanes fins a 1:42
trobar-nos lavinguda dEuropa. Aqu
girem a la dreta i la seguim.
7,100 Continuem caminant bastant de 1:45
tros, que gaireb ens avorrir, sen-
se deixar-lo, fins passada la zona re-
Lestany de la Murtra.
creativa de les Marines. A pocs me-
Foto: lautor
40 41
Estem passant molt a prop de 10,500 Tot seguint pel cam agricola, al cap 2:36
lestany de la Murtra, que es tro- duna bona estona passem al cos-
ba a la dreta. A lesquerra, veiem tat dels planters Bordas, que cauen
la zona agrcola de Gav, amb les a la dreta i davant la carretera o
diferents varietats despcies hort- avinguda del Mar.
coles cultivades als conreus. Es po-
10,830 Creuem la carretera amb molt de 2:39
den apreciar els cavallons dels es-
compte i, un cop a laltre costat, gi-
prrecs de Gav, tan apreciats. Cal
rem a la dreta, en direcci al nucli
recordar que, els primers dies de
urb de Gav. Poc desprs, girant a
maig, Gav celebra una exposici
lesquerra, tornem a agafar el cam
dedicada a lesprrec i altres fruits
de les Parets a la Murtra.
del camp. Travessem una altra vall
una mica ms ampla que les altres, Travessem la corredora dels Lla-
que s la corredora Mestra o Prin- nars, en la qual desemboca una vall
cipal, oberta lany 1721 per desse- de recrrega amb laigua neta provi-
car tota aquesta plana dltica, que nent de la depuradora de la Murtra,
abans era un gran estany insalubre tot just sota del pont.
Si ens hi fixem veurem, a uns 80
10,900 Seguim la vall de la dreta. Tenim, 2:41 4
metres, part de lestany i diverses
a lesquerra, lantiga caserna mili-
classes daus, especialment necs.
tar de can Torell, amb una masia
En creuar les corredores, si pareu del segle XVIII a linterior i, a la
un moment i us hi fixeu, podreu dreta, a laltre costat de la vall, les
observar algunes espcies que installacions esportives del mateix
nien al costat de laigua, i fins i nom. Seguim fins a trobar el carril
tot algun ocellot. Al cap de poc, a bici parallel a la carretera B-210,
lesquerra, comena el cam del antic cam Ral de Valncia, que co-
Soberano de Baix, dit aix perqu municava Barcelona amb les costes
est situat a la part sobirana, o de Garraf. Aqu hem de girar a la
superior, de la corredora Principal. dreta, i seguir en direcci a llevant.
8,800 Travessem un altra vall daigua, la 2:12 El cam de les Parets a la Murtra,
corredora Sobirana. al parc agrari. Foto: J. Campmany
8,900 Al cap duna estona, trobem un indi- 2:14
cador que identifica el cam de la Post,
que conflueix amb el que seguim.
9,720 Seguim sense deixar el cam. Veiem 2:24
a lesquerra un planter tupid de pal-
meres i, ms endavant, a lesquerra,
el cam dels Cacauets, amb el seu
rtol corresponent. Aquest nom pro-
v duna finca que es denominava, a
principis del segle XX, la Cacauetera.
10,480 A tocar daquest cam, en surt un al- 2:33
tre en direcci nord denominat cam
del Soberano de Dalt.
42 43
11,360 Seguim pel carril bici en parallel 2:48

a la carretera fins a pocs metres
abans darribar a la gran rotonda.
All, fem un gir a lesquerra i traves-
sem a laltre costat.
11,520 Un cop a laltre costat de la carre- 2:52
tera, situats altre cop a lavinguda
del Mar, hem de continuar recte i en
parallel a lavinguda, en direcci al
nucli urb de Gav (nord). Creuem
una altra vall, la corredora del Matar
i, un xic ms endavant, passem per
sota del pont que creua lautopista
C-32 de Barcelona a Sitges.
11,900 Seguim per lavinguda, i deixem a 2:56
lesquerra el carrer de la Mquina, El barri dAusis Marc.
que va a Barnasud. Foto: J. Campmany
12,150 Ens trobem a la zona industrial de 3:02 5 13,200 Seguim per lesmentada avinguda 3:17 14
Gav. Deixem una rotonda a la dreta. tot deixant a la dreta els blocs ver-
mellosos del barri dAusis Marc.
12,400 Seguim lavinguda de Bertran i Gell, 3:09
Deixem tamb a lesquerra una
i creuem per sota del pont de la via.
petita rotonda i creuem el carrer
12,780 Al segon carrer desprs del pont, 3:11 7 dApelles Mestres. Tot just al da-
fem un gir a lesquerra i, tot seguit, vant, comena un caminet de terra
pel pas de vianants, travessem la molt ombrvol, que seguim.
carretera a Santa Creu de Calafell,
13,570 Poca estona desprs trobem una altra 3:22 15
C- 245. Situats ja a laltra banda de
rotonda a lesquerra. Aqu creuem el
la carretera, i girant a lesquerra, la
carrer de Sant Pere en direcci mun-
seguim en direcci a Castelldefels.
tanya, i fem un gir a lesquerra, per
12,910 Arribem prop duna rotonda situada 3:13 9 creuar lavinguda de Joan Carles I.
sota dun pont. Fem un gir a la dre-
13,840 Tenim enfront nostre el parc del 3:25 20
ta, i seguim per lavinguda de Joan
Millenni i, just al comenament,
Carles I.
hi ha una placeta on comencen
dos camins. Agafarem el de la dre-
ta, que passa tot just al costat de
lestructura de lAndrogin.
13,900 Aquest cam ens duu en pocs mo- 3:28
ments a laparcament del parc, punt
14,280 de sortida i fi del recorregut. 3:35 24
La rotonda de la c-245 sota el pont.

Foto: J. Campmany
44 45
5 recorregut
5 recorregut Visita a la Murtra
Visita a la Murtra Desnivell............... inapreciable
Recorregut............ 9,100 km
Ciclable................ 100%
Camins................. bons; el 90% asfaltats
Ruta temps altitud

(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: plaa de John Lennon, al 0:00 4
polgon comercial de les Parets.
Situats a la plaa de John Lennon
i donant lesquena al complex de
Barnasud, hem de seguir recte
fins a trobar lavinguda de Bertran
i Gell. Aqu hem de girar a la dre-
ta i seguir per la vorera i pel carril
bici, travessant per sota el pont de
lautopista C-32.
0,300 Passem pel costat duna rotonda 0:05
que ens queda a lesquerra.
0,700 Font al cam, amb una pilona de ferro. 0:11
0,950 Passem pel costat del centre de jar- 0:15
dineria Bofill, que queda a la dreta.
1,500 Un altra font, tamb amb pilona de 0:22
ferro colat.
2,500 Rotonda molt petita (abans de la 0:38 3
pujada al pont) entre lavinguda del
Mar i el cam de la Pineda.
2,900 Aqu fem un gir a lesquerra seguint 0:45
pel cam de la Pineda, i seguim fins
a lacabament de lasfalt. Conti-
nuem per un cam de terra sorrenca.
3,030 Seguim pel carrer de Josep Llus Sert. 0:47
3,700 Lleuger desviament a lesquerra. 0:57
4,150 Seguim per la vorera esquerra i aga- 1:05
fem un cam dus agrcola, tot girant
cap a lesquerra.
46 47
4,300 Al cap de pocs metres de seguir el 1:08

cam, hem de fer un gir a la dreta.
4,350 Cadenat que barra el pas als vehi- 1:09
cles. Lhem de passar.
4,500 Seguim recte fins arribar al final del 1:12
cam, on trobarem just al davant
lobservatori ornitolgic de lestany
de la Murtra. Aquesta s lltima
zona humida amb sortida al mar que
resta al terme de Gav. Antigament,
tot el que avui s plana agrcola era
un enorme estany, per la feina de Desembocadura de la corredora Principal a
generacions de pagesos el va anar lestany de la Murtra. Foto: lautor
dessecant, i el va reduir a aquest
petit bra que avui podem veure. An- cli urb, en direcci nord. El cam
tigament, el primer dagost, els ga- sendinsa als camps, integrats al
vanencs i viladecanencs baixaven a parc agrari del Baix Llobregat. Tra-
lestany per pescar-hi anguiles. Era vessarem, al cap de pocs moments,
lnic dia en qu la pesca hi era per- una vall daigua: la corredora de Baix.
mesa sense autoritzaci, i locasi Poc desprs, en travessem una al-
es convertia en una veritable diada tra: la corredora Mestra o Principal.
festiva. Actualment lestany forma 5,400 Seguim fins al cam del Soberano 1:29
part dels Espais Naturals del Delta de Baix. La denominaci soberano
del Llobregat i la Xarxa Natura 2000. fa referncia al fet que es troba a la
4,700 Desprs dobservar lestany i els 1:15 part superior o sobirana de la corre-
mltiples ocells que shi veuen, tor- dora Principal. Aqu farem un gir a
nem enrere pel mateix cam, fins a lesquerra, per agafar-lo.
la crulla amb el cam agrcola de les 5,600 Seguim aquest cam sense deixar- 1:33
Parets a la Murtra. lo, fins arribar a lavinguda del Mar.
5,100 Seguim aquest cam cap al nu- 1:24 7,100 Creuem la carretera i girem a la dre- 1:41
ta, tot agafant el carril bici. Al cap
de poc, veiem la jardineria Bordas, a
laltra banda de la carretera.
7,900 Ens tornem a trobar amb la font. 1:53
8,150 Seguim pel carril bici i passem pel 1:58
costat duna rotonda que ens queda
a la dreta, s a dir, seguim recte.
8,400 Passem per sota del pont que creua 2:04
la C-32 per sota, i al cap de pocs
metres, girem a lesquerra.
8,800 Al cap de poc, fem cap a la plaa de 2:11
Les comportes de lestany. A m John Lennon.
dreta, la depuradora. Foto: lautor 9,100 Fi daquest recorregut. 2:15
48 49
6 recorregut
6 recorregut El pla de Queralt
El pla de Queralt Desnivell............... 67 m
Dificultat............... fcil
Recorregut............ 4,520 km
Ciclable................ 100%
Camins................. bons
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: parc del Millenni. Comen- 0:00 25
cem pel cam que hi ha a la dreta
de la font de lauditori Marc Grau.
Amb lleugera pujada arribem fins a
trobar-nos amb el carrer de lArgila,
que baixa de Begues. Fem un gir a
lesquerra i continuem per la vorera.
0,128 Seguim per la vorera fins que a 0:02 35
laltre costat del carrer veiem un
rtol indicador. Aqu girem a la dre-
ta, deixem la vorera i creuem el car-
rer. Seguim per un caminet estret
fins a la carretera de Gav a la Sen-
tiu, deixant a m esquerra una gran
rotonda. Creuem la carretera de la
Sentiu i passem a laltre costat. Al
davant nostre tenim el parc de bom-
bers de Gav. Tot seguit, girem a
la dreta i seguim en parallel a la
carretera per un cam molt fressat.
0,370 Seguim per la pista envoltats de 0:06 47
pins bastant joves. Travessem una
rampa amb una cadena a m dreta.
0,615 Som al pla de Queralt. A lesquerra hi 0:10 47
ha el tur de Caagats, i a la dreta la
serra de Queralt, un dels primers con-
traforts del Garraf. Al cap de poca es-
tona, passem pel costat duna altra
cadena. La ignorem i seguim recte.
0,960 Ens creuem amb un cam i un rtol 0:35 52
dels vivers Barri. Seguim la indica-
ci i fem un gir a lesquerra.
50 51
daquesta disciplina van tornar a

installar-se a Gav, en aquest indret.
Seguirem recte per la pista forestal.
1,910 Revolt a la dreta, que hem de seguir. 0:28 43
Al bosc que ens queda a m esquer-
ra hi ha, al costat del torrent de Que-
ralt, uns magnfics exemplars de
roures centenaris, de bella estampa.
1,935 A la dreta veiem una esplanada al 0:28 39
costat duns magatzems abando-
nats, de lantiga fbrica de mobles
metllics CEL. Seguim per la pista.
2,070 Tenim enfront nostre una nau indus- 0:30 31
trial abandonada, la riera dels Ca-
nyars, i un antic pont de mampos-
teria que la creua. Sn les antigues
installacions de la Rockwell-Cer-
dans, una fbrica de telers que es
va fer famosa perqu lany 1968 va
protagonitzar la primera vaga obre-
ra local dirigida per les aleshores
clandestines Comissions Obreres.
Seguim endavant tot fent un gir a
lesquerra i en parallel a la riera.
Roureda al costat del torrent 2,300 Desemboquem al cap de poca es- 0:34 16
de Queralt. Foto: J. Campmany tona en un cam quitranat que va a
lhpica situada dalt del tur de Caa-
1,284 Arribem als antics vivers Barri (hi ha 0:19 60
la porta dentrada a la botiga): els vi-
vers shan de traslladar a causa de la
imminent urbanitzaci de tot aquest
sector de pineda. Trobem una cade-
na a la nostra dreta. Seguim recte.
1,840 Tornem a trobar una altra cadena, 0:27 41
que novament ignorem. Noms a
unes passes, el cam ens obliga a
fer un gir a lesquerra. Davant nostre
ha ha un rtol que indica lentrada a
les installacions de lAgrupaci de
Naturistes i Vegetarians de Barcelo-
na. El naturisme va tenir la primera
installaci a laire lliure a Catalunya
als anys trenta en uns terrenys de
Gav, a lantiga masia de can Tore- Pont sobre la riera dels Canyars.
ll. Als anys seixanta, els seguidors Foto: J. Campmany
52 53
Can Riera amb la seva torre Camps de conreu al pla de Queralt.

de defensa. Foto: lautor Foto: J. Campmany
gats. Enfront nostre i a uns 100 m, 2,800 Al cap de poca estona, desem- 0:43 9
veiem lantiga masia de can Riera boquem a la llera de la riera dels
(ara de la famlia Ross), amb la Canyars, que seguim fent un gir a
torre de defensa adossada. El mas lesquerra. A la nostra dreta hi ha
est documentat ja al segle XV, i a una paret de pedra que es va aixecar
prop seu shan trobat uns enterra- al segle XVIII per evitar que la riera
ments medievals datats al segle inunds els camps de laltre costat.
XIII. La torre de defensa s rodona, 3,010 Noms seguirem riera amunt un 0:46 6
de mitjan segle XVI, i es va construir moment, ja que tot seguit deixarem
per protegir els masovers dels atacs la llera i agafarem un cam que co-
dels pirates, que assolaven les plat- mena a la nostra dreta, al costat
ges del Delta. Tota la masia i la torre duna pilona elctrica.
tenen finestres decorades amb mo-
tius renaixentistes. El rellotge de sol 3,145 Remuntem una rampa curteta i se- 0:48 6
de la faana s de principis del segle guim el cam. Ens desviem a la dre-
XX, i ha estat restaurat recentment. ta i passem per sota duns arbres i
un gran pi. En aquest precs indret,
2,400 Girem a la dreta i passem un pont 0:36 17 antigament can Valls de la Roca, hi
sobre la riera dels Canyars. Seguim ha tot de restes arqueolgiques a
per pista, per aviat la deixem per cel obert dpoca romana. Al costat
seguir per un caminet que surt a m del pi, uns murs encimentats amb
esquerra i que va un bon tros en cal i restes dmfora nevidencien
parallel a la riera, a uns 30 m de lantiguitat i, ms amunt, hi ha un
la carretera c-245 de Gav a Cas- gran dipsit quadrat, mig enderro-
telldefels. cat i abandonat, construt amb opus
2,610 Passem a tocar duns camps con- 0:40 11 quadratum. Hom ha especulat que
reats, a m esquerra. El cam est aquestes restes podrien corres-
bastant tapat per lherba, per aviat pondre a unes oficines porturies
entronquem amb un cam agrcola dpoca romana, ja que el mar ales-
una mica ms ample. hores llepava aquest vessant.
54 55
Runes romanes del pla de Queralt. El Calamot vist des del costat
Foto: J. Campmany de ponent. Foto: J. Campmany
Deixem les runes a m esquerra i

seguim uns moments una lnia elc-
trica, amb curtes pujades i baixades. pocs moments, passem pel costat
Desemboquem en un cam encimen- dun roc que queda a la nostra es-
tat que ens porta a les runes de querra i que no s gaire ms alt que
lantiga fbrica Ytong, que feia blocs els nostres genolls. Al darrere hi ha
lleugers per a la construcci. Sobta un senyal pintat de color lila, que in-
el contrast entre dues runes tan dica el punt per on es pot pujar al
properes, les unes corresponents a tur del Calamot. No hi anirem (ve-
lpoca romana, les altres a lpoca geu litinerari nm. 1 ).
contempornia i industrial. Hem de 4,140 A poques passes hem de girar a la 1:10 47
continuar recte pel cant dret. dreta i passar per sota duna lnia
3,370 Passem per un pla bastant ple de 0:52 9 elctrica.
runa. A lesquerra saprecien les 4,210 Seguim recte cap a la carretera que 1:12 47
restes de la fbrica en estat rnec. tenim al davant. A lesquerra ens
3,510 La pista o cam es divideix en dos; 0:55 18 queda la rotonda que hem vist poc
seguim pel brancal de la dreta. abans de sortir. Hem de creuar la car-
retera amb molt de compte i agafar
3,760 Molt aviat passem per dins duns tubs 0:59 25 davant nostre un cam encimentat.
rectangulars que fan de tnel. Estem
passant per sota del denominat vial 4,230 Estem a dins del parc del Millenni. 1:13 45
del Calamot, i aquests passos sn Anem seguint amb petit desnivell la
per a la fauna. Desemboquem en un baixada encimentada i, a lesquerra,
cam ample de grava compactada. continuem per uns graons de fusta.
3,785 Molt aviat fem un gir a lesquerra i 1:02 21 4,280 Girem a lesquerra i tornem a anar 1:14 40
deixem, per tant, el cam ample. Se- per un cam encimentat.
guim per un cam de terra. 4,320 Una lleugera baixada ens duu a la 1:15 34
3,865 Aviat el cam es divideix en dos. 1:04 25 4,520 font, punt de sortida i fi del recorregut. 1:18 25
Hem de continuar pel de lesquerra.
3,935 Estem caminant pel costat del vial 1:06 27
del Calamot. El seguim i, al cap de
56 57
7 recorregut
7 recorregut Tur de Caagats
Tur de Caagats Desnivell............... 118 m
Recorregut............ 4,750 km
Ciclable................ 99%
Camins................. pista i acceptables
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: font metllica del parc del 0:00 25
Millenni. Prenem direcci oest, a la
dreta de la font, per un cam enci-
mentat i amb lleugera pujada, fins
a trobar el carrer de lArgila, que ca-
nalitza el trnsit de la carretera de
Begues. Girem a lesquerra.
0,115 Seguim per la vorera, fins a la rotonda, 0:02 32
i la creuem. Ens plantem al davant del
nou parc de bombers, que rodegem.
0,310 Un cop a laltre costat, anirem a 0:05 45
trobar una pilona rodona de ciment
que subjecta una lnia dalta tensi.
0,455 Seguim en parallel la lnia durant 0:07 40
unes pilones ms, en direcci sud-
oest (dreta) i amb un lleuger des-
nivell ascendent, fins a la pilona
metllica situada prop de la carena.
0,700 Som a lantiga propietat de can 0:14 63
Cerdans, ara una hpica. No hi ha
ni rtol de propietat privada ni cap
obstacle que ens barri el pas, i per
tant, i durant una estona, passem
per dins de la finca. Observem una
pista rodona per a lentrenament
i exhibici de cavalls, situada a la
nostra esquerra. A laltra m hi ha
un gran casal de concepci singu-
lar: es va dissenyar lany 1950 se-
guint els dictats de larquitectura
racionalista de moda aleshores.
Resta inacabat.
58 59
2,290 Trobem la carretera de Gav a la Sen- 0:37 36

tiu. Girem a lesquerra per un cam
molt fressat i hi caminem en parallel.
2,470 Creuem la carretera de la Sentiu, i 0:42 39
arribem a lrea de lleure de can Llong
2,770 Al cap de poques passes, girem a 0:47 40
la dreta.
2,790 Travessem tota la zona de pcnic 0:48 42
fins a un pontet de fusta installat
per poder creuar el torrent del Llong,
denominat aix a causa de la masia
que presideix tot lespai de lleure.
Hpica Cerdans. La pista 2,900 Creuem el pontet i mirem de trobar 0:50 43
de lespill. Foto: lautor just enfront nostre una pilona gros-
sa metllica de color verd que indi-
Ms avall trobem una pista rectan- ca el sender PR-39, que hi comena.
gular amb un gran espill. Aqu fan
3,000 Prenem el cam de lesquerra en di- 0:52 47
classes dequitaci. Caminem i ob-
recci nord-est. Poc desprs veiem
sevem a m esquerra les quadres,
un altre indicador ms petit, del ma-
amb cavalls a una part i laltra. Pas-
teix color, amb el signe del PR-39.
sem a tocar duns camps de conreu.
Travessem la riera i seguim recte.
1,100 Crulla de camins; el de lesquerra va 0:18 28
3,140 Abans darribar al rtol metllic que 0:55 56
a can Riera (ara dels Ross). El de
tenim al davant, hem de fer un gir a
davant va a la riera dels Canyars i a la
la dreta i seguir fins a la llera duna
c-245. Nosaltres seguim el de la dre-
riera: la riera de les Comes o torrent
ta, parallel a la riera dels Canyars.
de les Males Bragues. Al cap de poc,
1,290 Noms seguim la riera uns moments, 0:21 16 i al costat dun gran pi, ens desviem
ja que el cam gira a la dreta. Hem a lesquerra, i deixem la llera.
de seguir aquest cam sense deixar-
lo. Al cap de pocs moments, trobem
can Quatre, seu de lAssociaci Na-
turista i Vegetariana de Barcelona.
1,850 Seguim per bon cam (agrcola) i 0:31 17
comecem a veure plantacions de
flors diverses. Ens trobem a les anti-
gues installacions dels Vivers Barri.
2,050 Uns metres ms amunt, trobem 0:33 29
lentrada a la finca.
2,140 Seguim caminant i poc desprs tro- 0:35 34
bem les antigues installacions de
la jardineria Herrera. Shi anava per
una pista que desemboca a la dre- Pontet a lrea de lleure
ta, que no seguim. Continuem recte. de la Sentiu. Foto: lautor
60 61
3,210 Continuem per un caminet ms es- 0:57 53

tret i amb pujada, enmig de pins i
crritx. Arribem al cap de poca es-
tona a una rampa feta de fusta que
utilitzen les bicicletes per fer el salt.
3,450 A m esquerra ja es veu el tur 1:05 76
EL GARRAF NEGRE
de ca nEspins. Passem un coll;
a lesquerra ens queda el tur de
ca nEspins, que tenim a tret
descopeta.
3,610 Passem de llarg i, a poques passes, 1:11 89
fem un gir a la dreta.
3,705 Seguim de baixada un moment el 1:13 84
torrent Bergelit. Creuem una lnia
dalta tensi.
4:010 Seguim recte, sense deixar el cam. 1:16 79
A lesquerra, hi ha un cam que hi
desemboca. Lignorem, i seguim
recte.
4,150 Enfront nostre tenim una cadena i la 1:18 60
carretera de Gav a la Sentiu. Uns
metres abans darribar-hi, ens des-
viem a lesquerra.
4,470 Seguim la vora del carrer de lArgila 1:20 50
per un sender i, sense deixar-lo, arri-
bem a un punt on creuem el carrer.
4,670 Just enfront nostre tenim una de 1:25 36
les entrades al parc del Millenni.
Entrem al parc pel cam encimentat
amb lleugera baixada, que ens du a
la font, punt inicial i fi daquest re-
4,750 corregut. 1:27 26
La capella de la Mare de Du de la Salut,

a ca nAmat. Foto: J. Campmany
62 63
8 recorregut
8 recorregut La ruta de les fonts
La ruta de les fonts Desnivell............... 446 m (positius)
Dificultat............... baixa (llevat dalgun tram)
Recorregut............ 12,470 km
Ciclable................ 93%. Del km 5,770 al 6,220 cal dur la
bici a coll. Hi ha algun altre tram de roca
Camins................. majoritriament, bons
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: rotonda situada al final de 0:00 38
lavinguda de la Riera de Sant Llo-
ren al carrer de Joan I.
Situats a la rotonda, anem en direc-
ci a Viladecans per lavinguda de
Miguel de Cervantes. Al cap de poca
estona hem de girar a lesquerra, se-
guint per una pista ampla en direc-
ci a la masia-restaurant Can Feral.
0,152 A la nostra esquerra queda un gran 0:03 46
recollidor daigua de les rieres, la
denominada bassa de laminaci de
la riera de Sant Lloren. De fet, s
una resclosa que atura les avingu-
des en cas daiguat. Creuem un tor-
rent per un primer pont.
0,430 Al cap de pocs passos, creuem 0:08 57
un altre torrent, tamb per un
pont. Cal parar atenci, i girar a
lesquerra pel costat duna cadena.
0,510 Seguim doncs per una pista diferent. 0:10 58
A m esquerra, a laltra banda de la
riera, es veu el barri de can Tries. Tro-
bem una cadena, per seguim recte.
0,750 Ens trobem sota la masia de can 0:16 53
Tries, adaptada com a restaurant
(denominat ara Can Feral). Aquesta
masia va donar nom al barri gava-
nenc que sestn a laltra banda de
la riera. A lentrada del restaurant
es conserven quatre columnes de
64 65
pedra vermella que procedeixen de 0,930 Deixem la font i retornem a la pista 0:20 46
la desapareguda ermita de Sant Llo- tot fent un gir a lesquerra. Seguim
ren, que estava situada a prop, i recte.
que va donar nom a la riera. Trobem
0,970 Pasem pel costat duna torre elc- 0:21
una altra cadena, i seguim uns me-
trica, que ens queda a la nostra es-
tres ms. Hem creuat la divisria en-
querra. Seguim recte.
tre els termes municipals de Vilade-
cans i Sant Climent de Llobregat. 1,010 Trobem una cadena que barra el pas 0:22 55
als vehicles. Hi passem pel costat i
0,890 Girem a lesquerra, de baixada. 0:19 51
seguim recte. Creuem una pista.
0,910 Ens trobem davant de la restaurada 0:20 51
1,080 Trobem una torre elctrica a la nos- 0:24 68
font de can Tries, que raja contnua-
tra esquerra. Seguim recte, amb
ment. No es tracta duna font natu-
tendncia a lesquerra. Al cap de
ral, sin de la sortida duna antiga
poca estona desemboquem en una
mina daigua excavada sota terra a
pista. Hem de seguir recte.
finals del segle XVIII, i que submi-
nistrava aigua a un mol fariner avui 1,210 Crulla. Girem a lesquerra i seguim 0:26 55
desaparegut. Tamb va subministrar per pista encimentada.
aigua, durant dcades, al poble de
1,390 A pocs metres trobem un pilonet ci- 0:30 67
Gav, fins que fou abandonada als
lndric de fusta, amb un senyal groc.
anys quaranta del segle XX. Laigua
Deixem el cam encimentat i seguim
daquesta mina, segons els antics,
pel cam de lesquerra. Hi ha un al-
era la ms bona de tota la contrada.
tre pilonet cilndric de fusta.
Part de la mina va ser destruda a
inicis del segle XXI per construir la 1,470 Trobem una petita esplanada. Seguim 0:31 73
gran bassa de laminaci, per en el cam amb tendncia a lesquerra.
aquest punt hom va obrir una petita A la dreta es divisen uns corrals.
sortida que permet fluir laigua. Anti- 1,560 El cam discorre entre pinedes i una 0:33 73
gament, aiges avall, hi havia hagut vegetaci espessa en qu hi predo-
una altra sortida que fornia daigua mina el crritx. Desemboquem en
al barri de can Tries, daqu el nom un altre cam ms ample, i girem a
de la font. lesquerra. Als arbres hi ha algun
senyal pintat de color taronja i groc.
1,680 Cam a lesquerra, que ignorem. 0:35 72
1,810 Seguim caminant envoltats de ve- 0:36 79
getaci espessa, enmig de pins i
daltres espcies. El cam s evi-
dent i no mostra cap dificultat, llevat
dalgun pi caigut per les ventades
de gener del 2009.
Trobem una crulla, i hem de seguir
recte (pel GR-92). Hi ha uns rtols
metllics collocats en un pal ciln-
Font de can Tries. dric. El cam es ample; de fet, s
Foto: J. Lpez una pista forestal.
66 67
2,260 Al cap dun moment, la pista fa un 0:42 97 La font s al final duna petita mina
revolt bastant pronunciat i deixa una excavada a la terra que recull laigua
petita esplanada a la dreta. All hi flitrada al tur de Rocabruna. Per la
ha un pilonet cildric amb unes lle- forma constructiva, va ser oberta a
tres gravades on sindica la font del finals del segle XVIII, i la font restau-
Mas Vilar. Just al costat hi comena rada el 1936. Als anys vuitanta havia
un sender, que seguim. quedat colgada de fang i terra, fins
que al llarg del 2009 els voluntaris
2,450 El sender s estret, i els voltants, 0:45 96
del Grup Ecologista Quercus i la Uni
tupids de vegetaci. Al cap de poc,
Muntanyenca Erampruny la van re-
fem cap a un petit repl i, a m es-
trobar, netejar i condicionar, per do-
querra, uns metres per sota del nos-
nar el magnfic aspecte que t avui
tre nivell, saprecia la font.
en dia. La placa amb el nom de la
2,630 Hi baixem per unes escales artesa- 0:47 104 font va ser iniciativa de lEscola de
nals fetes de pedra, agafant-nos a Cermica de Gav. A laltra banda
una barana de fusta. Travessem una de la riera encara es pot veure una
riereta (el capal de la riera de Sant placa amb lletres blaves de disseny
Lloren) i trobem la font del Mas noucentista datada lany 1924, que
Vilar. Malgrat el rtol que hi ha, tot convida a respectar lindret.
convida a fer un xarrup daigua.
2,650 Retornem al petit repl i des daqu 0.48 99
fem marxa enrere fins a retrobar la
pista i el pilonet indicador.
2,850 Estem al mig del revolt, i hem de 0:55 96
seguir la pista a m dreta, en direc-
ci a ca nAmat (pel sender GR-92).
En fer el revolt, hem travessat la
divisria dels termes municipals de
Sant Climent i Gav. Al cap de poca
estona ja passem a tocar dun dels
edificis de la colnia Amat. Girem a
la dreta fins aconseguir lesplanada.
3,180 Lesplanada est envoltada dels 1.00 98
edificis de ca nAmat. Aquest mas
s molt antic, i en poca medieval
sel denominava Gili Tou. A lpoca
moderna va passar a mans de la fa-
mlia Ros, una pubilla dels quals, a
mitjan segle XVIII, enlla amb els
Amat, que encara en sn els propie-
taris actuals. La gran masia que avui
podem veure a migdia va ser aixeca-
da per Joan Amat i Ros, lany 1741.
Sn remarcables el magnfic tiller
de lentrada i un castanyer dndies
Font del mas Vilar. que hi ha ben a prop, tots dos ar-
Foto: J. Lpez bres singulars del nostre terme.
68 69
ens trobem, a la dreta, una petita

esplanada. Uns metres ms amunt
hi ha una edificaci cilndrica en for-
ma de torre. Es tracta de la tremuja
o torre de descrrega de les mines
de ferro que hi havia en una cota su-
perior. Antigament, per uns rails, les
vagonetes que sortien de la mina
portaven el mineral fins a la part
superior de la tremuja, i daqu es
carregava en els carros que venien
per la pista on estem ara. El mine-
ral de ferro de Gav sutilitz, lany
1859, per alimentar una fundici
Ca nAmat.
siderrgica a Sants. Ms endavant,
Foto: J. Campmany
era exportat per la platja de Gav
Lany 1898, el propietari del mas va cap a Marsella, i utilitzat com a llast
aixecar diverses cases amb aparta- per als vaixells que sortien de buit
ments, destinades a famlies barce- del port de Barcelona.
lonines que hi venien a estiuejar. El Cal deixar la pista i agafar el cam
conjunt va passar a denominar-se de lesquerra.
Colnia Amat i, als anys vint, era un
dels indrets destiueig ms selectes 3,810 Anem baixat i, al cap de pocs me- 1:10 119
de la burgesia barcelonina. El 1914 tres, travessem una riera. A m
shi va construir una pista de ten-
nis -el primer equipament esportiu
de Gav- i poc desprs un minigolf,
les restes del qual es poden veure
a una banda de lesplanada central.
Un cop situats en aquesta esplana-
da, hem de fer un gir a lesquerra
i seguir la pista en direcci migdia.
3,200 A poques passes, a la nostra dre- 1:00 100
ta, hi ha una ermita particular, dedi-
cada a la Mare de Du de la Salut,
que actuava de capella de la colnia
destiuejants. Unes passes ms en-
ll, trobem una cadena.
Al cap de poc de seguir la pista, a
lesquerra, hi desemboca un altre
cam, que ignorem. Ms endavant
sajunten dos camins amb biaix, un
per cada costat. Seguim recte, amb
lleugera pujada.
Tremuja de les mines de ferro.
3,460 Anem seguint per la pista fins que 1:40 102 Foto: J. Campmany
70 71
5,070 Un cop baixat el cam, girant a 1:31 129

lesquerra i a poques passes, tenim
la font del Ferro. La seva aigua, que
en filtrar-se per la muntanya ha traves-
sat els filons de ferro, s ferruginosa
i, segons diuen, t propietats cura-
tives. Va ser analitzada per primer
cop pel doctor Francesc Sanponts,
lany 1791. Aquest cientfic illustrat
va ser el primer que va construir
una mquina de vapor a Catalunya.
5,110 La font raja molt poc, per sempre 1:32 124
Font de lAvellanosa. ha estat igual, i no sha vist mai
Foto: J. Lpez seca. El color de laigua s mar-
rons, propi del mineral i rocam
esquerra, una rajola ens indica daquesta muntanya.
que estem al costat de la font de
lAvellanosa. Shi accedeix baixant Fem un tastet i continuem per un
unes escales artesanals amb un sender que surt de davant la font,
passam de fusta. La font va ser que desemboca a la pista principal
restaurada lany 2007 pels volunta- (sender GR-92). La seguim tot fent
ris del Grup Ecologista Quercus. un gir a lesquerra.
3,860 Retornem a lesplanada de la pista i 1:11 113 Font del Ferro.

daqu tornem per on hem vingut, en Foto: J. Lpez
lleugera baixada. A la primera crulla
que ens apareix al davant, on des-
emboquen dos camins en biaix, se-
guim el de la nostra esquerra, que
fa una lleugera pujada.
4,250 Trobem un cam a la nostra esquer- 1:17 102
ra, que va a les mines de ferro que
esmentvem abans. Lignorem i se-
guim recte. Al cap de poc hi ha una
crulla i girem a lesquerra, ignorant
per tant laltre cam que tenim al
davant. Hi ha molta vegetaci, amb
algun arbust que colpeja els braos.
4,910 De cop i volta, el cam es divideix en 1:28 112
dos. Seguim pel cam de la nostra
esquerra, que tamb resta un xic ta-
pat. Aix no obstant, s transitable
i ciclable. Al cap de poca estona,
girem a la dreta, per un baixador es-
tret, i relliscs a causa de la humi-
tat. Sevidencia que no gaire lluny hi
ha dhaver una font.
72 73
Detall de la font del Ferro. Font de la Salamandra o de

Foto: J. Lpez can Ramoneda. Foto: J. Lpez
5,170 Seguim doncs per pista principal, 1:33 121

amb lleugera pujada. Al cap duna la Salamandra o de can Ramoneda,
estona ens trobem amb una espla- decorada amb una bigarrada cape-
nada i un revolt. La pista continua, lleta i una imatge del Sagrat Cor.
per a la nostra esquerra hi ha uns 5,880 Desprs de tocar laigua i fer un tas- 1:47 168
rtols metllics indicadors de ca- tet, tornem al sender; seguim amb
mins, amb un pal cilndric, que as- pujada, cada cop ms accentuada,
senyalen en direcci a un caminet i, de sobte, ens trobem amb uns
que comena all. Hem de seguir pins immensos caiguts per les ven-
aquest caminet, que s tamb con- tades de gener de 2009. Hi passem
tinuaci del GR-92 (marques verme- ben ajupits per sota amb les mans
lles i blanques). gaireb a terra.
5,770 El cam ens du a una altra font. Co- 1:45 159 6,150 Seguim el sender GR-92. Ara ens 1:53 215
mena amb lleugera pujada que, ve una pujada curta per empinada.
com ms avancem, ms forta es fa, Caldr agafar-se a algun matoll per
i sacaba gaireb havent de grimpar poder avanar. Quan la pujada per fi
als ltims metres. El cam s molt sacaba, sarriba a un passads en-
tupid de vegetaci a banda i banda. cimentat. A lesquerra hi ha un pil
Aquest tram no s recomanable per de fusta amb el senyal blanc i ver-
a BTT, ja que cal carregar la bicicle- mell del GR-92. Som a Rocabruna.
ta a lespatlla; una possibilitat s Girem a la dreta.
deixar la bicicleta a lesplanada i arri-
bar a la font a peu. Hi ha uns 100 m. 6,220 Travessem la carretera de Gav a 1:56 240
Desprs es pot reprendre litinerari Begues pel costat de lantic restau-
retornant a lesplanada i corrent rant de les Fonts de Bruguers, nom
fins a Bruguers tot seguint litinerari que fa referncia a la font que aca-
nm. 11 daquest llibre, cosa que bem de veure.
afegeix una volta de 2,200 km. Els 6,340 Girant a la dreta, anem en direcci 1:58 241
que anem a peu seguim amunt pel a lermita de Bruguers. Al cap de
sender. Al cap de poca estona hi ha pocs moments ja som a la plaa de
a m dreta un baixador amb escales. lermita, aixoplugats sota el brancam
Hi baixem. Hem arribat a la font de de limmens roure que la presideix.
74 75
6,450 Aquest s un lloc ideal per fer un 2:00 248 (en dess). Va ser construt el 1973
petit respir, fins i tot prendre un caf per abastir aquesta urbanitzaci.
o un esmorzar casol al restaurant
9,660 Donem un quart de volta entorn del 2:52 206
de lermit. Desprs de recuperar
dipsit en direcci a les agulles del
forces, tornem a la carretera. La se-
rellotge i cerquem el cam que surt
guim de baixada, girant a la dreta.
a la dreta, de baixada. El seguim.
6,530 Seguim avall pel costat de la carre- 2:05
9,690 El cam, en alguns trams, discorre 2:52 205
tera. Cal parar compte, ja que no
parallel a la lnia elctrica. Al cap
hi ha un bon cam, i el perill s evi-
de poca estona, creuem per sota de
dent. s el tram de carretera ms
la lnia dalta tensi.
perills, ja que s un dels nics
trams en qu els vehicles poden 10,120 El cam es divideix en dos. Seguim 2:59 169
fer lavanament. Al cap de poca pel de lesquerra.
estona, i a la dreta, comena una
10,290 El cam esdev bastant pedregs. 3:02 155
pista, per ens trobem amb una por-
Passem per sota duna torre dalta
ta metllica amb reixa i uns grans
tensi.
rocs. Hi passarem molt justet pel
costat. La tanca delimita la propie- 10,450 Atenci, hi ha un mal pas de roques, 3:05 149
tat de can Mas de Bruguers, una amb molt de pendent, esglalonat i
antiga masia medieval que, molt re- deforme (els que vagin en BTT hau-
formada, encara es mant dempeus ran de baixar de la bicicleta). Al cap
i senyoreja aquesta part de la vall. de poca estona, tornem a passar
per sota duna torre dalta tensi.
7,430 Cam a lesquerra, que ignorarem. 2:18 185
Albirem les runes de can Flocant,
Si el segussim anirem a parar al
a m dreta. No hi arribem. Si se-
torrent de les Comes, que es forma
gussim enll, arribarem a una fon-
sota el fondal de Bruguers, i a una
dalada, a m dreta, tancada per
srie dedificacions i coberts don
una reixa. All dins hi ha un antic
es capta aigua: lantiga font Bonet.
abeurador per als ramats transhu-
Aquesta aigua es comercialitzava
mants, la Beurada del Senyor, que
envasada als anys vint del segle XX
sabasteix duna surgncia natural.
sota el nom Aguas de Brugus. No-
saltres seguim per la pista. El mal pas de roques.
Foto: lautor.
8,080 Al cap duna bona estona, arribem 2:27 175
a un lloc fotogrfic per excellncia:
ens trobem sota la roca del Migdia
i, com a fons del panorama, veiem
despuntar dalt de tot el castell
dErampruny i, a mig vessant, la
roca Foradada.
8,610 La pista s vermellosa i la roca s 2:34 194
de pedra rodana, gres vermell que
serveix per fer moles, caracteristic
de la zona. Girem a la dreta.
8,980 Creuem una lnia dalta tensi. 2:40 189
9,600 Dipsit vell daiges de la Sentiu 2:51 213
76 77
10,600 Girem a lesquerra, i agafem un al- 3:08 133 11,310 Trobem una pista (cam de les Ma- 3:17 88
tre caminet que senfonsa a la vall. sies) en un revolt. Travessem, a m
esquerra, la riera de la Sentiu. Se-
10,750 Cam envoltat de pins, crritx i altres 3:11 120
guim cap a lesquerra.
matolls, amb alguna alzina. Apareix
una petita esplanada amb grans 11,370 Bassa i font de la Sentiu. La bas- 3:19 87
soques tallades de pins. A m es- sa queda a la dreta, uns metres
querra surt un caminoi cap a una per sota del nostre nivell. Va ser
cucona oberta a la roca, protegida construda al segle XVIII, per regar
per una reixa: aquesta s la deu els conreus i abeurar el bestiar.
principal que alimenta la riera de la Als anys vuitanta va quedar colga-
Sentiu. Hi raja un doll daigua abun- da, fins que els voluntaris del Grup
dant, fins i tot en els estius ms ca- Ecologista Quercus la van restaurar
lorosos. Recull laigua drenada per lany 2003. Hi baixem fins a tocar
tot lesper rocalls dErampruny, laigua. Laigua que cau a la bassa
el pujol Blanc i el tur de la Sentiu. s el sobrant de la captaci que
hem indicat ms amunt, destinada
Tornem a lesplanada i seguim enda-
a abastir daigua les masies de can
vant. Ens apareix una caseta de cap-
Vinyes i can Dardena.
taci daigua, que queda a la dreta.
Aquesta captaci va ser autoritza- 11,450 Tornem a la pista, i girem a la dreta. 3:21 86
da pels barons dErampruny lany Al cap duns metres trobem la cade-
1751. Sen conserva lescriptura. na que barra el pas als vehicles. Hi
passem pel costat.
11,230 De la caseta de captaci surt un tub 3:15 90
soterrat que condueix laigua en la 11,850 Comena lasfalt de lavinguda de la 3:28 83
mateixa direcci que estem seguint. Sentiu.
A voltes el tub de ciment apareix a
12,160 Parada dautobs de lavinguda de 3:34 79
la vista.
la Sentiu.
La cucona de la Sentiu.
12,470 Fi del recorregut. 3:40 50
Foto: J. Campmany
Bassa de la Sentiu.
Foto: lautor
78 79
9 recorregut
9 recorregut Pujada al castell dErampruny
Pujada al castell dErampruny Desnivell............... 350 m
Dificultat............... mitjana. Molta precauci si es baixa a
la cova sota lantiga ermita
Recorregut............ 9,800 km
Ciclable................ no s recomanable, ja que hi ha trams
atrinxerats i amb forts pendents
Camins................. pistes i senders
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: a la rotonda de lavinguda 0:00 39
de la Riera de Sant Lloren amb el
carrer de Joan I.
Pugem pel carrer de Joan I fins aga-
far el cam de can Tries. En aquest
punt girem a la dreta.
0,200 Estem al costat de les primeres ca- 0:03 48
ses del barri de can Tries, i seguim
pel carrer del riu Anoia.
0,600 Seguim per carrer del riu Ebre. 0:10 52
0,700 Seguim per aquest carrer. Al cap de 0:12 53
poca estona, girem a la dreta.
0,800 Seguim de baixada fins que, al 0.14 54
davant nostre, hi ha una porta
metllica que du a una granja
daviram. A pocs metres de la porta,
hem de fer un gir a la dreta, i conti-
nuar fins entrar a la llera de la riera
de Sant Lloren. Aqu hem de fer un
gir a lesquerra.
1,000 Seguim per dins de la llera, a esto- 0:16 46
nes, i en daltres moments pel cos-
tat. Anem trobant camins a banda
i banda que no seguim. Arribem a
una crulla. Seguim a m esquerra.
1,300 Arriba un moment que perdem de 0:20 60
vista la riera, i comena una pujada
curta per forta. Al costat dret, al
mig de la pujada, hi ha la masia de
80 81
can Roig. Acabem la pujada i con-

tinuem recte sense deixar el cam.
1,800 Girem a la dreta per un cam no tan 0:27 76
ample com el precedent.
1,900 Desemboquem al cap de pocs mo- 0:28
ments a la pista de ca nAmat, amb
biaix, que tenim a lesquerra.
2,000 Gaireb immediatament passem per 0:30
davant de lermita de la Salut, i poc
desprs pel mig de la colnia Amat.
2,100 Seguim per una pista ampla. Sense 0:32 96
deixar-la, trobem una cadena que bar-
Capella de la
ra el pas als vehicles, amb un senyal
Mare de Du de la Salut, Foto: lautor
pintat en un dels pilonets que indica
que estem sobre el sender GR-92. sota del nostre nivell hi ha la font de
la Salamandra o de can Ramoneda.
2,200 Seguim per una pista ampla i, al 0:35 104 Hi ha un cam que hi baixa, per no
cap de poca estona, i a lesquerra,
el seguim.
hi desemboca un sender que va di-
recte a la font del Ferro (a uns 50 3,100 Seguim pel caminet estret, de vega- 0:53 175
m). Nosaltres seguim per la pista. des molt empinat. A la dreta hi ha
un parc infantil abandonat.
2,500 Petita esplanada amb un pil de 0:40 120
fusta a la nostra esquerra, que 3,450 Hem de remuntar una pujada curta, 1:03 230
assenyala el GR-92. Deixem la pis- per considerable, fins a unes esca-
ta i continuem pel GR-92, girant a les de ciment. En trobar-les, girem a
lesquerra. la dreta (seguim pel GR-92). Al cap
de poc, passem pel costat de lantic
3,000 El cam estret i ple de vegetaci co- 0:50
restaurant de les Fonts de Brugus,
mena a pujar. Al cap de poc, a la
i trobem al davant la carretera que
nostra dreta i a uns tres metres per
va de Gav a Begues.
3,500 Creuem la carretera amb molt de 1:05
compte i, un cop a laltra banda, gi-
rem a la dreta. Continuem uns me-
tres i passem pel costat duna oli-
vera voltada dun marge. Al davant
tenim lermita de Brugus, amb un
absis romnic del segle XIII i una por-
talada gtico-renaixentista dinicis
del segle XVI. Remuntant una pujada
curta arribem a la plaa del davant,
on hi ha un roure enorme i una creu
de terme gtica. En aquesta ermita,
originalment un oratori de cam de-
Can Roig dicat a Santa Maria Magdalena, shi
Foto: lautor va entronitzar, lany 1509, la imat-
82 83
El roure i la creu de Bruguers. La Foradada i la roca del

Foto: J. Campmany Migdia. Foto: lautor
un pilonet verd, i aqu hem de girar a

la dreta, cap al castell, abandonant
per tant el sender GR-92.
ge de la Mare de Du de Bruguers,
4,380 El recinte del castell est tancat al 1:30 377
procedent duna altra ermita original
pblic per evitar-ne la degradaci,
que havia quedat destruda. La imat-
per el segon diumenge de cada
ge de la Mare de Du de Bruguers
mes shi fan visites guiades gra-
que shi venera s gtica, i fou en-
tutes, grcies a la collaboraci
carregada pel senyor dErampruny,
dels voluntaris de la Uni Munta-
el poeta Jaume Marc II, lany 1387.
nyenca Erampruny. Si aprofitem un
3,600 Seguim pel GR-92 assenyalat amb 1:07 240 daquests diumenges, podem pe-
pilonets marcats amb els colors netrar al recinte del castell i veure
blanc i vermell, amb una pujada bas- la capella de Sant Miquel, dins del
tant acusada i de vegades atrinxe- recinte juss. Aquesta capella es
rada. No shi val a desanimar-se, documenta que existia ja lany 966,
perqu en un quart dhora sarriba i hi ha slids indicis que el castell
al castell. En passar per lermita de fou fundat pel comte Sunyer, fill petit
Bruguers, hem entrat dins lmbit de Guifr el Pils.
de lEspai Natural del Garraf. Al cap
de poca estona dhaver comenat la
pujada, trobem a la nostra esquerra
la roca Foradada.
3,700 Seguim pujant amb esfor, fins arri- 1:09
bar a una esplanada amb pins, gai-
reb als peus del castell.
4,200 Seguim pujant i bufant acompanyats 1:25 345
dels senyals del GR-92, resseguint
per fora el mur ms exterior del cas-
tell, fins que el cam vol comenar
a baixar, just quan enllaa amb una Capella de Sant Miquel dErampruny, les
pista ampla. En aquest punt trobrem Agulles i la Desfeta. Foto: lautor
84 85
4,430 Aprofitant aquestes visites guiades, 1:31 397

podem fer el xafarder i voltar tot el
recinte, entrar dins de la capella i
recrrer el que queda de les depen-
dncies del recinte sobir del cas-
tell. Des daqu es gaudeix duna
magnfica vista sobre el delta del
Llobregat i Barcelona. Un cop satis-
fets, sortim del castell i tornem al
GR-92 pel mateix lloc on hem vingut,
tot fent un gir a lesquerra.
4,500 Anem baixant amb precauci fins a 1:42 Cova de la Mare de Du.
la placeta dels pins. Daquesta pla- Foto: J. Campmany
ceta, baixant a m dreta, en direcci
220 sud-oest, surt un caminet per lajut darrels i branques ens perme-
anar a lantiga ermita de Bruguers i tr arribar fins a la cova. Aquest via-
a la cova de la Mare de Du. rany va ser arranjat lany 2006 pels
voluntaris de lAgrupament Escolta i
4,700 El caminet discorre enmig de llentis- 1:46 335 Guia Roca del Migdia de Gav, per
cle, alzinar i algun arbo. De vegades els elements atmosfrics el mal-
es fa perdedor, per cal seguir gai- meten contnuament. La cova s
reb arran de cingle. En un no res, molt singular, i a linterior presenta
veurem ja les restes de lantiga ermi- una textura semblant a la dels nius
ta. Aquesta ermita, destil prerom- dabelles: es tracta dels tafone, re-
nic, tenia labsis quadrat, i estava sultat de lerosi per vent de la roca
coberta amb volta de can. Ja es do- de gres que conforma el cingle. Dins
cumenta a finals del segle XII, i fou de la cova hi ha una reixeta i una
engrandida grcies a les deixes de imatge de plstic de la Mare de Du
Jaume Marc II, senyor dErampruny. de Bruguers. Segons la llegenda,
5,100 A uns 15 metres, passades les ru- 1:53 aquesta s la cova en qu el pastor
nes, i a m esquerra, hi ha un baixa- va trobar la imatge de la Mare de
dor molt pronunciat i perills que amb Du de Bruguers. Desprs destar-
nos-hi una estona, retornem a la pla-
El castell vist des de ceta dels pins pel mateix cam que
lermita vella. Foto: lautor hem seguit.
5,400 Anem baixant pel cam vermells 1:59 240
del GR-92 i, al cap duna estona, i
desprs de passar altra vegada pel
costat de la roca Foradada, ens si-
tuem a la plaa de Bruguers.
5,910 Baixem fins a lolivera i creuem la 2:14 230
carretera.
6,100 Continuem pel marge de la carrete- 2:17
ra fins a trobar-nos, a m esquerra,
amb unes escales, que pugem. Tot
seguit fem un gir a la dreta.
86 87
7,200 En acabar la pujada i al davant nos- 2:40 185

tre, tenim dues cadenes que barren
el pas als vehicles. Hem de conti-
nuar recte. Aqu comena el cam o
drecera anomenat de la Canadenca,
perqu fou obert per aquesta com-
panyia elctrica a principis del se-
gle XX per estendre la primera lnia
dalta tensi que creuava aquestes
muntanyes.
7,600 Al cap de poca estona passem pel 2:46 182
costat dun dipsit daiges, que
Ca nAmat. deixem a lesquerra.
Foto: lautor
7,900 Hem de seguir aquest cam sense 2:53
6,150 Passem pel costat duna zona ha- 2:19 210 deixar-lo per a res. A lesquerra, al
bilitada per a petanca i entrem a la costat dun pal de telfon amb una
urbanitzaci de Bruguers. Seguim protecci vermella, hi ha un altre
pel carrer de can Mas fins a trobar- cam.
nos amb la carretera de Gav a Be-
gues. En aquest punt hem de girar 8,450 No fem cas daquest cam, i seguim 3:02
a lesquerra i continuar uns metres recte. Al cap de pocs moments
parallels a la carretera. A la canto- creuem amb un cam que puja de
nada del bloc dapartaments, girem les Ferreres i va cap a can Tries. Els
un altre cop a m esquerra, seguint deixem i seguim recte.
per un cam ample amb indicis 8,800 Petita era amb pins cremats. Arri- 3:07
dhaver estat lantiga carretera. bem a Gav.
6,400 Seguim per un cam fora ample, i 2:28 200 9,100 Cadena. Seguim recte pel cam 3:11 133
girem a lesquerra. parallel a la rambla de Pompeu
6,700 Compte! A pocs metres hem de fer Fabra, que tenim a la dreta, en una
un gir a la dreta. cota inferior.
6,740 Hem de superar una petita pila 9,300 Al cap de pocs minuts creuem el 3:14
dextracci de terres, i hem de se- carrer de can Tries pel costat duna
guir per aquest cam. Al cap de poca rotonda que ens queda a la dreta.
estona, a lesquerra, desemboca un 9,600 Seguim recte i de baixada per la 3:20 48
cam que no agafarem; s el que va vorera esquerra del carrer de Joan
a les mines. I. A pocs metres, trobem el collegi
6,900 Seguim recte. Hem de tombar a la Marcell Moragas.
dreta i creuar per sota duna lnia 9,700 Rotonda de lavinguda de la Riera de 3:22
dalta tensi. Sant Lloren amb el carrer de Joan
7,100 Al cap de pocs metres de creuar la 2:38 175 9,800 I, principi i final daquest recorregut. 3:23
lnia i de biaix, ens trobarem amb
una pista, que fa una lleugera puja-
da. La seguirem a m dreta: s la
pista que ve de ca nAmat.
88 89
10 recorregut
10 recorregut Les mines de ferro de Gav
Les mines de ferro de Gav Desnivell............... 180 m
Recorregut............ 7,800 km
Temps caminant.... 2 h
Ciclable................ 100%
Camins................. bons
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: del davant del collegi 0:00 39
Marcell Moragas, al carrer de Joan I.
Pugem per la vorera fins a la roton-
da, travessem el carrer de can Tries
i, just travessar, en un esper de
roca que hi ha enfront, comena un
caminet amb forta pujada. Trepit-
gem el tur de les Ferreres.
0,100 Seguim pel cam i arribem en una 0:02 53
barana de protecci de carrer, al
costat duns blocs de pisos, que
ens queden a lesquerra. En fer
aquests pisos es van trobar encara
algunes mines neoltiques abando-
nades, i alguns enterraments de fa
6.000 anys. Un dells tenia un tre-
sor de collarets i eines excepcional,
que es pot veure al Museu de Gav.
0,310 Trobem una cadena. Seguim enda- 0:05 75
vant.
0,500 Deixem la zona dels pisos i entrem 0:07 90
de ple dins del bosc, on ens trobem
amb una petita esplanada.
0,950 Creuament de camins. Seguim recte. 0.12 126
1,300 Creuem per sota duna lnia dalta ten- 0:16 146
si i, poc desprs, en creuem una altra.
1,500 Seguim fent cam fins a trobar a m 0.19 147
dreta un pal de telfon amb un ca-
ble de tensi protegit amb un tub de
plstic de color vermell. Fem un gir
a la dreta i seguim.
90 91
1,600 Trobem un cam a la dreta, que no 0:22 148 3,590 Sobre una petita esplanadeta. Ens 0:55 180
hem de seguir. Continuem recte. trobem al davant duna mina amor-
titzada convertida en habitacle. Aqu
1,750 Travessem un tallafocs obert sota 0:24
feia vida el guarda quan funcionaven
una petita lnia de mitja tensi.
les mines, a inici i mitjan segle XX.
1,800 Enfront nostre tenim un revolt amb 0:25
3,700 Les mines de ferro queden a la nos- 0:58
dos camins. Seguim pel de la dreta.
tra esquerra, i a uns 6 metres per
2,000 A la dreta, i de biaix, surt un cam 0:29 sota del nostre nivell. La distncia
que no agafem. Continuem recte. que ens en separa s duns 30 me-
tres. Hi podem baixar, tot i que cal
2,200 Ens trobem un altre cam a m dreta 0:31 120
anar amb molt de compte. Cal por-
que tampoc agafem. Ens portaria a
tar una lot per veure-shi.
unes explotacions mineres abando-
nades que poden datar-se a mitjan Les mines tenen una estructura en
segle XIX, quan se nextreia el ferro dos nivells. A linferior, al final de
que alimentava una fundici siderr- tot, encara hi ha restes dels rails i
gica situada a Sants, a Barcelona. travesses per on corrien les vagone-
tes. Aquesta galeria desemboca en
2,350 Creuem el torrent del Fangar. A m 0:34 108
un abocador descries. Ms enll
dreta hi ha la font de lAvellanosa.
saprecia la tremuja on anaven a pa-
2,750 Trobem la pista que ve de ca nAmat. 0:46 139 rar els rails. Les vagonetes plenes
Girem a lesquerra. hi abocaven el contingut, que era
2,780 Deixem la pista i agafem el cam es- 0:47 carregat en carros situats al cam
biaixat que senfila a m dreta, fent de ca nAmat, en una cota inferior.
gaireb un gir de 180 graus. Abocador descries i tremuja.
2,970 Creuem una lnia dalta tensi. El 0:49 Foto: J. Campmany
cam fa un gir a lesquerra.
3,100 Creuem una altra vegada la lnia 0:51
dalta tensi i seguim caminant. A
la dreta saprecien les runes duna
caseta, que marca lentrada a la
zona de les mines de ferro.
3,370 Hem de girar a la dreta, de biaix.
Boques de la mina de ferro.

Foto: lautor
92 93
s remarcable la boca del tnel infe- 5,700 Passem pel davant de can Roig, que 1:31
rior, plena de vegetaci. Es conser- queda a lesquerra. El mas pren el nom
ven els plnols daquest tnel, obert dels propietaris als segles XVII i XVIII.
als anys quaranta del segle XX. Un
5,850 Continuem per un cam ample i que 1:33
cop hem vist la mina, tornem al cam.
fa una baixada molt pronunciada, i
3,800 Al cap de pocs metres, el cam co- 1:02 creuem la riera de Sant Lloren.
mena a baixar, fins a desembocar
6,100 Pista amb biaix a lesquerra, que no 1:37
en un altre un xic ms ample. Se-
agafem.
guim el nou cam girant a lesquerra.
114
6,300 Entrem dins la llera de la riera, i la 1:40
4,200 Davant nostre sens presenta una 1:08
seguim una estona.
baixada curta per amb un fort des-
nivell. Hem de seguir a lesquerra 6,590 Deixem la llera i girem a la dreta. 1:44
amb biaix, i oblidar-nos de la baixada.
121 6,700 Estem entrant al barri de can Tries. 1:45
4,750 Tornem a trobar un altre cam es- 1:14 Seguim fent un gir a lesquerra pel
biaixat. Seguim per lesquerra. carrer del Riu Llobregat
4,800 A la dreta trobem un baixador un xic 1:15 6,750 Al final del carrer girem a lesquerra. 1:47 50
delicat per curt. Superats els pri-
7,050 Al cap de pocs moments fem un al- 1:51
mers metres, cal girar a lesquerra i, a
tre gir a la dreta i poc desprs tor-
quatre passes, trobem la font del Fe-
nem a girar a la dreta, per seguir pel
rro. Laigua t un caracterstic regust
carrer del Riu Fluvi.
de ferro, que prov del seu pas per
les vetes ferroses de la muntanya. 7,100 Tornem a girar a la dreta per agafar
el carrer o la carretera de can Tries.
4,930 Agafem un caminet que surt davant 1:18
de la font fins a desembocar en una 7,200 Arribem a una rotonda. No lhem de 1:53
pista ampla que va en direcci a ca travessar, sin que hem de seguir
nAmat. Hem de girar a la dreta. per la vorera i girar a lesquerra.
4,990 Seguim per la pista ampla, que s 1:19 7,650 Baixem pel carrer de Joan I fins arri- 2:00
el GR-92. Veurem un caminet es- bar al collegi Marcell Moragas,
biaixat a m dreta que no agafarem. punt de sortida i final daquest iti-
7,800 nerari. 2:02
5,180 Cadena; seguim endavant. 1:22
5,400 Arribem a la colnia destiueig de ca 1:25
nAmat, conjunt duna masia i un pa-
rell de cases dapartaments, de clar
regust noucentista. Tirem a la dreta.
5,500 Capella de la Mare de Du de la Salut. 1:27
5,570 Ens trobem amb un altre cam es- 1:28
biaixat al davant nostre. Lhem de se-
guir. Per tant, deixem la pista i el GR-
92. Seguim pel cam de lesquerra.
5,600 El cam sentronca amb un altre de 1:29
bastant ms ample. En aquest punt Cases de la colnia Amat.
girem a lesquerra i el seguim. Foto: lautor
94 95
11 recorregut
11 recorregut A la Desfeta per la Clota
A la Desfeta per la Clota Desnivell............... 600 m aproximadament
Dificultat............... mitjana, perqu s llarg. Cal portar ai-
gua i evitar fer la sortida en dies de calor
Recorregut............ 18,650 km
Ciclable................ 82%
Camins................. trossos de trialera i pedra solta
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
del Millenni.
Seguim pel cam de la nostra dre-
ta (el que hi ha just al costat duna
font) fins a trobar el carrer de lArgila,
que baixa de Begues. Aqu girem a
lesquerra i el seguim en parallel.
0,120 Ens trobem una rotonda al davant. 0:03
0,200 Creuem a laltre costat del carrer 0:05
de lArgila, deixant la rotonda a
lesquerra. Al cap de pocs metres
creuem la carretera de la Sentiu per
davant del nou parc de bombers,
per agafar un cam que segueix la
carretera per sota.
0,260 Seguim pel cam, sense deixar-lo, 0:06
enmig de pins i algun crritx. Al cap
duna estona creuem un cam que
porta als antics vivers Barri.
1,400 A laltra banda de la carretera (a 0:20
la nostra dreta) es divisa lrea de
lleure de la Sentiu.
1,500 El cam sacaba i ens veiem obligats 0:21
a pujar a la vora de la carretera, per
creuar-la. Atenci al trnsit.
1,750 Seguim per la carretera fins arribar a 0.27
lavinguda de la Sentiu. Continuem
per all, amb pujada mantinguda, i
passem pel davant de la masia del
Mol, que deixem a lesquerra. A
96 97
laltra banda del cam, ms amunt, deixem a lesquerra. Passat el pil,

hi ha uns corrals. anem en direcci esquerra cap a la
torre dalta tensi i creuem per sota
2,400 Al cap de poca estona ens trobem 0:35
de la lnia elctrica.
una cadena que barra el pas als ve-
hicles pel cam que va a les masies. 4,390 Enfront nostre comena una puja-
deta curta, seguida tamb duna
2,520 Passem pel costat de la bassa de la 0:38 83
curta baixada. A lesquerra passem
Sentiu, que queda a lesquerra.
a pocs metres duna segona torre
2,900 El cam, tot seguit, fa un gir molt 0:42 elctrica. Seguim fins a trobar-ne
pronunciat a lesquerra, al mateix una tercera, que deixem al costat, i
temps que creua el torrent de la Sen- creuem la lnia dalta tensi. Tot el
tiu, just al costat duna gran alzina. cam segueix lestesa elctrica.
2,960 Seguim per la pista i, al cap de poc, 5,160 Tot seguit ens trobem una baixada 1:10 141
passem pel davant de can Dardena. i un cam estret. En pocs moments
som al torrent de Tibart, i el creuem.
3,150 Seguim per la pista sense desviar- 0:47 90
nos, i al cap de poca estona comena 5,230 Continuem per la drecera, prop del 1:13 129
un cam en biaix, que no agafarem. torrent. El tornem a creuar i, a uns
14 metres, girem a la dreta. Passem
3,360 Aquest cam portaria a la pujada dels 0:51 99
pel costat dun antic forn de cal.
Penitents, que va a parar al camp de
tir i a la collada de la Clota. Hem 5,580 Seguim i creuem per sota de la lnia 1:15
de seguir recte, fins a can Vinyes. elctrica. A la dreta observem una
antiga edificaci en estat molt r-
3,550 Al cap de poc, arribem a can Pardal. 0:55 117
nec, lantic celler de can Bassoles.
3,900 Seguim per la pista fins a trobar-nos 0:58
5,700 Pocs metres desprs creuem al- 1:18
un torrent. En ple revolt, i al costat
tra vegada el torrent, i el tornem a
dun garrofer, el creuem, al mateix
creuar diversos cops.
temps que fem un gir a lesquerra.
5,790 El cam es converteix a estones en 1:20
4,130 Seguim al costat del torrent per uns 1:01 97
un pedregar a causa del roquissar.
camps abandonats enmig dalgun
T indicis dhaver estat ms ample,
garrofer. Al cap de poc, al costat dun
per ara s un viarany. Anem pujant
altre garrofer, hem de girar a la dreta.
tot seguint la lnia dalta tensi i fent
4,250 Remuntem una petita pujada on hi 1:03
ha un pil cilndric de ciment, que
Can Pardal. El celler de can Bassoles.

Foto: lautor Foto: J. Campmany
98 99
lEspai Natural del Garraf, i les admi-

nistracions locals no han pogut clau-
surar-lo, ja que el Tribunal Suprem el
segueix considerant indispensable
per a la defensa nacional.
7,100 Seguim per pista fins arribar ja a la 1:53 343
collada de la Clota.
8,210 A lesquerra hi ha una creu metllica 2:10 404
collocada dalt dun pil trapezodal
de ciment amb unes rajoles. A la
part dreta de la pista hi ha un pi-
lonet metllic verd: seguim aquest
cam, que s el GR-92, tot i que al
cap de pocs minuts lhem de deixar
per seguir-ne un altre que surt a m
esquerra.
8,400 Aquest nou caminet, una mica es- 2:15 411
tret, discorre enmig dalgun pi jove,
roman i matolls, i remunta amunt
fins a creuar una pista ampla, que
seguim tot a la dreta.
9,000 Arribarem per una pista ampla fins a 2:29 498
Les Agulles des de la pista la torre de guaita de la Desfeta.
dels Penitents. Foto: lautor
9,430 El tur de la Desfeta fa de lmit entre 2:38 518
algunes ziga-zagues. Comencem a Gav i Begues, i val la pena estar-
veure senyals de color taronja, bas- shi una estona per observar la di-
tant gastats, pintats a les roques latada panormica que ens ofereix.
duna antiga ruta excursionista. De s el cim ms alt del terme de Gav.
mica en mica pugem fins a dalt del A la dreta de la torre, de cara al mar,
torrent, que ens queda al costat es- surt un corriol que, amb fort pen-
querre. A la serra del davant es divisa dent, ens condueix a una pista ms
ja el camp de tir militar, i sendevina ampla. Som-hi! Els que facin la ruta
el cam denominat dels Penitents. amb BTT, probablement hauran de
6,600 Trobem un pilonet verd metllic i, 1:44 285 dur la bici a lespatlla, ja que el cor-
amb una pujada curta per forta, ens riol, a ms destret, fa una baixada
colloquem al cam dels Penitents, molt pronunciada. Desemboquem
sota les Agulles, a prop duna torre. en un cam molt ms ample, i hem
de continuar fent un gir a la dreta.
6,700 Situats ja en aquest cam o pista, 1:47 310
fem un gir a la dreta i continuem 9,750 La pista baixa encimentada al co- 2:50 427
sense deixar-lo. No triguem gaire a menament, a causa del fort pen-
trobar un senyal on diu, en el sentit dent. Quan sacaba el pendent,
contrari a la nostra marxa, peligro, sacaba tamb lencimentat. Al cap
campo de tiro. Encara que sobti, el duns minuts arribem en una crulla
camp de tir est incls a lmbit de de camins i dues cadenes. Girem i
seguim pel de lesquerra.
100 101
Torre de guaita de la lesquerra. Aviat lenquitranat, molt

Desfeta. Foto: lautor malms, es converteix en un pedrus-
call feixuc de transitar. Continuem
fins a un encreuament de camins.
Deixem el cam dels rocs i el quitr,
i seguim pel cam de lesquerra, al
costat duna barrera metllica.
13,400 El cam ens porta a una petita espla- 3:49 165
nada on hi ha un indicador del GR-92.
13,600 Seguim a lesquerra pel cam am- 3:53 154
ple, GR-92. Al cap de poc veiem a
m dreta un caminet, que seguirem,
i que ens dur a la font del Ferro.
10,050 Arribem a un dipsit daigua, i aqu 2:56 396
sacaba la pista; cal baixar a la dreta 14,330 Laigua de la font raja molt poc i surt 4:00
per un marge dun metre dalada, rovellada, perqu ve de la roca ferru-
un xic difcil. Hi ha un pi al costat. ginosa que hi ha en aquesta zona.
Antigament, aqu hi havia la masia Deixem la font i, a la nostra esquer-
de can Ferrer de la Pineda. ra, hi ha un petit corriolet que amb
una pujada curta i forta desemboca
10,480 Aqu comena una drecera que hem 3:01 358
en un altre. Fem un gir a lesquerra i
de seguir. Anirem trobant senyals
el seguim. Al cap duna estona arri-
grocs a les roques, bastant gasta-
bem a un altre cam ms ample.
des. Cal buscar-les i no desviar-se
del cam, fins que desemboca a la 14,550 Veiem un caminet a la dreta que no 4:09
carretera de Gav a Begues. agafem, ja que va a la mina de ferro.
11,500 Creuem la carretera amb tendncia 3:21 282 14,750 Al cap de pocs minuts desembo- 4:13
a desviar-nos cap a la dreta, ja que quem en una pista molt ms ampla.
just davant i a pocs metres hem de s la pista de ca nAmat. Aquesta
seguir per lenquitranat de lantiga pista va ser oberta lany 1921 pel
urbanitzaci Parc de Gav. Trobem propietari de la colnia, per facilitar-
un creuament de camins en forma hi laccs des de la carretera de Be-
de T. Hem de girar a la dreta. gues. Al costat esquerre, i de biaix,
sen veuen dues ms. Hem de se-
11,820 Enfront nostre i un xic a lesquerra 3:26
guir recte.
comena un cam que cal seguir. Per
tant, deixem lasfalt. 15.150 Esplanada de la tremuja de la mina 4:19 93
de ferro.
11,900 Ens trobem a la serra de Roca Gele- 3:27
na, curis topnim ja documentat al 15,400 Seguim per la pista. A la dreta, i de 4:25 132
segle XIV. Anem seguint fins a trobar biaix, surt el cam que va a la mina.
una torre dalta tensi. En aquest No lhem de seguir.
punt, hem de girar a la dreta.
15,600 Seguim fins a trobar una petita es- 4:29
12,600 Travessem una barrera metllica 3:38 248 planadeta amb dues cadenes. La
i, tot seguit, agafem el cam de de la dreta porta a la carretera de
lesquerra, que presenta traces Begues i, la de lesquerra, a la dre-
dhaver estat enquitranat. En tornem cera de la Canadenca. Continuem
a trobar un altre, per seguim pel de pel cam de lesquerra.
102 103
16,100 Passem pel costat dun dipsit 4:36 185

daigua, que deixem a lesquerra.
16,400 Pal de telfon amb una protecci ver- 4:42 176 EL GARRAF ROIG
mella,don surt un cam. Seguim recte.
16,800 Trobem un cam a la dreta, que no 4:47 134
seguim. Hem dagafar el segent,
que surt uns 12 metres ms enll.
17,000 Passem enmig de pins i algun garro- 4:52 113
fer gros i foradat, que sha de deixar
a banda.
17,200 Trobem una trinxera duns 5 metres 4:55
de fondria per uns 40 de llargria i
per uns 12 metres damplria. s
una explotaci de ferro a cel obert,
que probablement correspon a unes
cates que shi van fer a finals del se-
gle XVIII. Al costat daquesta trinxera
shi va trobar un enterrament neoltic.
17,400 Passem pel costat dun hort de
muntanya, a tocar de la tanca de
filferro. El tenim a lesquerra. Ja
som molt a prop de la carretera de
Gav a Begues. Just uns metres
abans de tocar la carretera girem a
lesquerra i continuem per un tram
de carretera vell en dess, fins anar
a parar al costat duna gran rotonda,
just a lentrada de Gav. Al cap de
pocs metres de passar-la, creuem
lavinguda dErampruny per un
pas de vianants situat davant de
la caserna de la Gurdia Civil. Des-
prs, girem a m dreta i baixem per
lavinguda de Joan Carles I.
17,840 Continuem per lavinguda de Joan
Carles I fins a una segona rotonda,
on girem a la dreta.
18.100 Continuem pel carrer de Sant Llus,
fins al final. Fem un gir a lesquerra i
continuem pel carrer de lArgila.
18,350 Al cap duns moments som ja a 5:23
laparcament del parc del Millenni, La roca del Migdia, amb la
18,650 punt de sortida i final del recorregut. 5:28 22 caracterstica forma de cap de falc,
i el castell dErampruny. Foto: J. Lpez
104 105
12 recorregut
12 recorregut La roca del Migdia
La roca del Migdia Desnivell............... 160 m
Dificultat............... baixa
Recorregut............ 5,600 km
Ciclable................ 100%
Camins................. pista i PR-39
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: aparcament de lrea de 0:00 61
lleure de la Sentiu, a 60 m de la ma-
sia de can Llong.
Continuem pel mateix carrer de
laparcament i passem pel costat
duns contenidors domstics. Des-
emboquem ben aviat al carrer de la
Torrentera, on farem un gir a la dreta
i continuarem fins al final del carrer.
All girarem a lesquerra, i continua-
rem per pista.
0,300 Al cap de poca estona trobem una 0:06 81
cadena que barra el pas als vehicles.
0,550 Trobem una hpica a lesquerra. 0:10 96
Masia de can Llong, rehabilitada

com a restaurant. Foto: lautor
106 107
0,700 Cadena a lesquerra, al mig dun 0:13 102 La roca del Migdia des del sen-
cam que va a un dipsit daigua der PR-39. Foto: lautor.
per als incendis. Enfront nostre, hi
ha una altra cadena. A lesquerra, hi
desemboca lltim carrer de la Sen-
tiu. Travessem la cadena i seguim
recte.
1,100 Continuem per pista amb fora pu- 0:25 125
jada. Al cap duna estona arribem
al dipsit vell daigua de la Sentiu.
1,720 Desprs de fer un respir i contem- 0:35 204
plar el panorama que sens obre al
davant, reemprenem la marxa. La
pista desemboca al sender PR-39.
Girem a lesquerra.
3,200 Seguint el cam, que de vegades 1:07 174
2,430 Seguim pel PR-39 i, al cap de poca 0.50 185
esdev pista, desemboquem al cap
estona, aixecant la mirada veurem
duna estona en un altre cam, on
les roques roges i capritxoses: som
tombem a la dreta.
sota la roca del Migdia. Seguim! A
lesquerra comena un sender que 3,860 Continuem fins a desembocar en 1:17 162
baixa de laparcament del restau- biaix al PR-39.
rant de lermita de Bruguers. Aquest
4,000 Seguim recte per un cam molt ms 1:21 170
cam fou recuperat per lAssociaci
ample i que fa baixada. Al cap de
Esportiva EXPI lany 2002 per poder
poca estona, a m esquerra, i amb
accedir al PR-39 des de lermita de
biaix, comena un cam, que hem
Bruguers. No seguim aquest sende-
dignorar. Seguim els pilonets de
r, sin que continuem per la pista.
color verd.
3,100 Al cap de pocs metres, girem altre 1:03 181
4,300 Apareix un altre cam que surt a 1:28 117
cop a la dreta.
lesquerra, que no hem de seguir.
La Sentiu i, al fons, la plana de Gav, vistos 4,700 Seguim per tant pel PR-39 (pilonets 1:35 96
des de lantic dipsit daigua. Foto: lautor verds). A uns pocs passos, creuem
una lnia dalta tensi. Trobem una
extracci de terres recuperada.
5,000 Creuem una altra lnia dalta tensi. 1:40 59
5,200 Crulla; girem a la dreta. 1:44 55
5,300 Creuem el torrent de les Comes per 1:46 52
un pont.
5,400 Pilona metllica verda a la nostra 1:48 50
esquerra, indicadora del PR-39.
5,500 Aparcament de lrea de lleure 1:50 58
de can Llong, punt inicial i final
5,600 daquest itinerari. 1:52 61
108 109
13 recorregut
13 recorregut De la Sentiu a la Clota
De la Sentiu a la Clota
Desnivell............... 395 m
Dificultat............... no gaire, llevat dalgun tram de forta
pujada i algun indret amb pedruscall
Recorregut............ 11,800 km
Ciclable................ 95% (hi ha alguna roca on cal baixar)
Camins................. senyalitzats (pilons verds i GR-92)
Ruta temps altitud

(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: final de lavinguda de la 0:00 68
Sentiu.
0,200 Masia del Mol. Aquest mas pren 0:03 73
el nom dun antic mol altmedieval
documentat des de lany 980, pro-
pietat del monestir benedict de
Castelldefels. A inicis del segle XII,
la propietat del mol fou transferi-
da a la parrquia de Sant Pere de
Gav, fins que al segle XVIII va ser
alliberat daquest domini. La fam-
lia que menava el mas al segle XV,
els Pineda, foren tamb batlles de
Castelldefels. Una mica ms amunt
de la masia trobem una cadena,
installada entre dos pilons de fe-
rro, que barra el pas dels vehicles al
cam de la Sentiu. Cal travessar-la.
0,300 Seguim pel cam ample i, a 0:05 75
lesquerra, veiem una bassa alimen-
tada per una canonada grossa. Mal-
grat el rtol collocat per lAjuntament
que indica que laigua no t garantia
sanitria, laigua s de mina i es re-
cull uns metres ms amunt. La bas-
sa susava tant per a regar alguns
camps com per abeurar el bestiar.
0,600 Seguim pel cam ample i als pocs 0:09 88
metres, enmig dun revolt, creuem
una riera. Tot just passar-la a m
dreta veiem unes alzines molt grans.
110 111
0,650 Can Dardena. El mas pren el nom 0:10 90 1,100 Seguim per una pista ampla amb 0:21 115
de la famlia Dardena, propietaris del pujada forta i continuada. A la dre-
mas a partir del 1668, per anterior- ta i a pocs metres del cam tenim
ment era conegut com a torre de la can Tard. Aquest mas, fundat lany
Sentiu. La torre s la construcci de 1588, antigament era denominat
planta quadrada i amb un petit fines- mas del coll Roig, perqu el cam,
tr que dna al cam, un xic ms alta que fins ara ha transcorregut enmig
que les teulades de la masia. Aques- de roques vermelles, passa a solcar
ta torre ja est documentada al se- roques blanques.
gle XII, i era la seu duna jurisdicci
2,200 Si deixem per uns moments la pis- 0:45 268
medieval semiindependent dins del
ta i ens apropem a la masia tin-
terme del castell dErampruny. Fo-
drem una magnfica visi de la vall
ren senyors daquesta quadra o juris-
de la Sentiu i de les seves masies
dicci els Santa Oliva, els Picalquers
aix com del castell dErampruny i
i els Cunit. Ms endavant, al 1405,
lermita de Sant Miquel. Girant un
fou adquirida pels senyors del cas-
xic la vista a lesquerra gaudirem
tell dErampruny i lliurada a una fa-
dun bon perfil de les Agulles.
mlia pagesa perqu la mens com
una masia ms. Retornem a la pista ampla i verme-
llosa i passem pel costat duna ca-
0,900 Al cap de poca estona deixem el cam 0:15 106
dena amb un rtol que anuncia el
i continuem per un altre que surt a
perill dun camp de tir. Tornarem a
la nostra esquerra, fent pujada.
trobar un altre pilonet metllic de
1,000 Tornem a trobar un altre cam al cap 0:18 111 senyalitzaci de color verd.
de pocs metres. Fem un gir a la dreta
2,830 La pista es torna asfaltada, per no- 1:20 310
(hi ha un pil metllic de color verd
ms uns metres. En biaix i a la nos-
que amollona el cam). Aqu comena
tra esquerra comencen dos camins,
lanomenada pujada dels Penitents.
que no hem de seguir. Continuem
Pujada dels Penitents. Al fons, les recte. Tornem a trobar un altre pilo-
penyes de lliga. Foto: lautor net verd de senyalitzaci.
3,000 A lesquerra tenim el camp de tir, 1:05 315
una installaci que sobta trobar
dins de lEspai Natural del Garraf. El
camp de tir subica en els antics ter-
renys de dues masies: can Perers i
can Puig de Tibart. Seguim recte, i,
al cap de pocs moments, trobem un
cam esbiaixat al davant nostre que
no agafem. Hem de seguir recte,
amb tendncia a la dreta.
3,300 Baixem i, en enfilar un revolt i pas- 1:11 335
sat un gran pltan, a pocs metres
del cam, a m dreta, veureu una
bassa de prevenci dincendis, que
salimenta de la font denominada
abeurada de Tibart o font del Maset.
112 113
dos vessants. Les del vessant est

van a parar a mar per la riera de la
Sentiu i la dels Canyars, a llevant
del masss de Garraf. Les del ves-
sant oest aflueixen a la riera de Be-
gues, i daquesta a la de Ribes, que
desemboca entre Sitges i Vilanova,
a ponent del masss de Garraf. El
coll de la Clota ha estat la porta
daccs tradicional des del delta de
Ponent a la plana de Begues i, ms
enll, al Peneds.
5,300 Al mateix coll hi ha un pil amb ra- 1:45 402
joles que sost una creu de ferro:
la creu de la Clota, restaurada fa
pocs anys pel Centre dEstudis Be-
guetans. Just aqu girem a la dreta i
seguim per un caminet. A pocs me-
tres, nhi desemboca un altre que s
el GR-92 (senyals vermell i blanc). El
seguim recte (els qui el facin en BTT
han danar amb compte, ja que pot
Bassa contra incendis, a la
haver-hi alguna branca que rasqui els
beurada de Tibart. Foto: J. Campmany
colzes, a part dalgun tros molt pun-
Tibart era el nom de la muntanya que tual en qu cal baixar de la bicicleta
acabem dabandonar (avui serra de per salvar alguna roca. Aix no obs-
can Perers), i labeurada satisfeia la tant, el cam s ciclable). Continuem
set dels ramats que temps enrere pel GR-92 i ens trobem un avenc al
transitaven per aquestes muntanyes. mig del cam, lavenc de la Desfeta.
3,600 No es pot accedir a lactual bassa ja 1:17 301 6,000 No hi ha perill, la boca s petita i 1:57 370
que est protegida per un reixat, per est tapada amb dos pedrots per se-
a m esquerra del cami, uns metres guretat. Trobem una pista. Deixem el
ms amunt, amb sort, podrem tro- GR-92 i fem un gir a la dreta.
bar la surgncia que lalimenta, tot i
6,600 La pista en qu ens trobem baixa 2:04 333
que generalment est seca. Seguim
del castell dErampruny i lermita
fent cam per la pista i amb pujada.
de Sant Miquel. s un cam obert
Creuem per sota duna lnia dalta
de bell nou lany 1902 pel banquer
tensi. Hi ha un pilonet verd.
Manel Girona, que cinc anys enrere
3,900 Travessem pel mig de dos pilonets 1:22 316 havia comprat el castell i la baronia.
metllics que sostenen una cadena El cam, apte per a carros, susava
amb un rtol metllic que diu: peli- per baixar la verema de les vinyes
gro, campo de tiro. del castell. Continuem pel cam,
identificat amb uns senyals grocs
4,050 Seguim per la mateixa pista ampla 1:25 325
ben marcats. Al cap de poca estona,
i empinada, i arribem a la Clota.
a m dreta i tocant al cam, veiem
Aquest coll separa les aiges entre
can Bassoles, masia en estat r-
114 115
Volta del pont de les Petjades. A

langle superior dret, ben visible, la
petjada que li dna nom. Foto: lautor
Can Bassoles. La nestra

emmarca el castell. Foto: lautor
nec. Sobten els seus paraments de
pedra nua, en alguns dels quals es
veuen les pedres disposades en for- Desprs dobservar aquestes curio-
ma despiga (opus spicatum), senyal ses petjades i seguint el cam ens
duna gran antiguitat. El mas pren el trobem a lesquerra una glorieta de
nom del la famlia que el va posseir ciment armat, bastant malmesa.
al llarg del segle XVIII, per a ledat 8,800 Si segussim el cam, arribarem a 2:50 188
mitjana era coneguda com a mas de un altre pont de mamposteria, molt
Font Noves. El nom feia referncia a ben conservat, prop del qual hi ha
una petita du daigua situada una una rajoleria que es va usar per
mica per sota del nivell del mas. Ac- coure els maons utilitzats per fer
tualment la font no existeix, per la els ponts que hem vist. En canvi,
vegetaci de lindret indica un terra en seguir les indicacions grogues,
humit en profunditat. deixem el cam de carro i trenquem,
7,100 Seguim pel cam, on sn remarca- 2:15 298 a m esquerra, per un tram amb fort
bles les defenses de pedra roja, po- pendent, que acaba just al costat de
sades per evitar que carros massa les runes de can Flocant. En aquest
carregats bolquessin rostos avall. indret hi havia un antic mas medie-
Passem per un pontet de mampos- val, el mas Librella, rnec per la des-
teria amb barana de pedra, que tra- poblaci i pestes dels segles XIV i
vessa el torrent de les Canyes Bor- XV. Es va reconstruir a finals del XVI,
des. s el pont de la Petjada. quan era propietat dels amos de la
torre de la Sentiu. Lactual nom li
8,500 Si us atreviu a baixar i anar a sota 2:42 195 prov del sobrenom del propietari
del pont, observareu que a la volta de finals del XVIII i principis del XIX,
hi ha dues rajoles amb unes pet- Isidre Forment, de Sant Climent.
jades marcades per alguna bestio- Aquesta famlia tenia el sobrenom
la: daqu ve el nom que donem a de Flocant. Una altra denominaci
aquest pont. El baixador es troba que apareix als mapes, lhostal de
en acabar la barana i a la dreta. lAse, li prov dun masover del XIX.
Aconsellem assegurar la baixada
amb una cordeta duns 6 metres, ja 9,080 Fem un gir a la dreta deixant la mal- 2:53 117
que el baixador es un xic perills. mesa masia a lesquerra, i entrem a
116 117
Defenses al cam del la dreta, que no agafem. s el que

castell. Foto: B. Solina porta a la pujada dels Penitents,
que hem seguit al comenament
daquest itinerari. Continuem recte
sense desviar-nos. Passem pel cos-
tat de les runes de can Sopes. El
mas era conegut a finals de lpoca
medieval com a mas Gerona, i per-
tanyia a la famlia Vinyes. Els Gero-
na foren importants pagesos medie-
vals, i al segle XIV eren els batlles
del senyor de la torre de la Sentiu.
La construcci actual s recent, del
segle XIX aproximadament.
linici duna pista. A m dreta hi ha 10,200 Creuament de camins. Seguim pel 3:19 91
un hort que es rega amb laigua de de lesquerra.
lantiga beurada del Senyor. Al cap 10,320 En uns moments arribem a can 3:23 100
de pocs moments creuem la riera Bruac, en estat rnec. El mas pren
de la Sentiu. el nom dels propietaris al llarg dels
9,130 Seguim per la pista, i a lesquerra 2:56 segles XVI, XVII i XVIII, que portaven
trobem can Pardal. el cognom dorigen occit Bruach.
Formaven part de les onades migra-
9,400 Al cap de pocs metres, trobem can 3:05 109 tries de sbdits francesos del se-
Vinyes, una masia amb una carac- gle XVI. Abans, en poca medieval,
terstica faana barroca atribuda al el mas havia estat dels Aravitg.
segle XVII. Al segle X, el mas havia
format part de les propietats del mo- 10,400 Deixem la masia a lesquerra i se- 3:25 90
nestir de Castelldefels, per al seguim el cam. Al cap de pocs metres
gle XII fou transferit a lesglsia de fem cap a una pista que seguim sen-
Sant Joan de Viladecans. En poca se deixar-la. Passem just pel costat
medieval el domini til del mas era de les parets duna ferralleria aban-
en mans dels Parellada, bellicosos donada, que queda a m dreta.
pagesos documentats en les lluites 10,600 Tot seguit, creuem la riera Seca, 3:30 72
entre clans familiars que assolaren que ve de la vall de Joan, i que en
el delta del Llobregat a finals del aquest punt suneix amb la riera de
segle XV. Els seus descendents, la Sentiu. Aqu prpiament comena
els Vinyes, en canvi, esdevingueren la riera dels Canyars. Seguim el
prspers, i al llarg del XVIII amplia- cam parallel a la riera.
ren la propietat fins a configurar la
10,900 Abans que la riera desaparegui 3:38 40
segona heretat en extensi de Gav.
per sota dun pont, el cam gira a
Els seus descendents al segle XIX,
lesquerra i amb curta rampa som ja a
els Aguilera, eren vens del Prat.
la rotonda de lavinguda de la Sentiu.
9,650 Davant nostre surt un cam en biaix. 3:09 98
11,400 Fem un gir a lesquerra i anem per 3:48 46
Hem de girar a la dreta i seguir-lo.
la vorera, en pujada continuada,
9,800 Ens tornem a trobar un altre cam 3:12 97 fins arribar al punt de la sortida, i
amb les mateixes caracterstiques a 11,800 final daquest recorregut. 3:55 68
118 119
14 recorregut
14 recorregut Pel romnic gavanenc
Pel romnic gavanenc
Desnivell............... 160 m
Dificultat............... fcil, per forta pujada inicial
Recorregut............ 7,320 km
Ciclable................ 85% (no recomanable, ja que tota la
pujada al castell es fa carregant la bici)
Camins................. senders i pista
Ruta temps altitud

(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: plaa de lermita de Bru- 0:00 68
guers. Cal preveure que larribada
ser en un altre lloc. Lermita est
conformada per dues parts diferen-
ciades. Labsis s romnic, del segle
XIII, i formava part dun petit oratori
de cam. La faana i la nau correspo-
nen a una ampliaci de principis del
segle XVI, inaugurada el 15 de juny
de 1509. Labsis romnic t part
de les tpiques decoracions llom-
bardes, per manca darcuacions.
Possiblement van ser eliminades
durant la reforma del segle XVI, ja
que est documentat que durant les
obres va caure la volta de lermita.
Absis romnic de lermita

de Bruguers. Foto: lautor
120 121
Cal seguir per un cam de terra ver- 88 Arqueria romnica del castell
mellosa que surt just a la plaa, in- dErampruny. Foto: J. Campmany
dicat amb un senyal vermell i blanc,
que s el GR-92. Al cap de pocs mo-
ments i a la nostra esquerra, ens
trobem amb la roca Foradada.
0,100 Curiosa roca amb un forat natural de 0:02
dimensions bastant considerables,
produt per lerosi. Uns metres
ms amunt i seguint el cam, ob-
servem daltres roques tamb amb
capritxosos forats: sn els tafone.
Aqu, el cam comena a enfilar-se
amb un fort pendent, i passa pel mig
darboos i alzines. Arribem en un
repl, gaireb als peus del castell.
0,600 Aqu, sota una petita pineda, podem 0:09
fer un respir; des daquest repl i
en direcci oest surt un corriol no
gaire fressat que en pocs moments
ens portaria a les runes de lantiga
ermita pre-romnica de Bruguers.
Per un baixador molt aeri i perills mita de Sant Miquel. Per entrar-hi cal
podrem accedir a la petita cova de deixar el GR-92 i fent un gir a la dre-
la Mare de Du (vegeu litinerari 9). ta. Al cap de pocs passos arribem
Seguim recte pel GR-92 (hi ha indica- a lentrada del recinte. Shi fan visi-
dors verds de ferro). Al cap de poc, i tes guiades el segon diumenge de
amb pendent bastant acusada, ens cada mes, amb sortida de lermita
trobem al castell dErampruny i er- de Bruguers a les 10.00 h del mat.
0,850 Lermita de Sant Miquel conserva 0:25
restes romniques, i dins del recin-
te sobir del castell hom pot veure
encara arcs i parets daquest estil
arquitectnic. Aqu, per Sant Miquel,
cada any shi fa un aplec. Val la
pena visitar-lo per gaudir de la di-
latada panormica que ens ofereix,
des de la plana del Llobregat, fins a
Collserola, Sant Ramon, la Morella,
les Agulles... En dies clars, shi divi-
sen els Pirineus. Retornem al cam.
Situats de nou al GR-92 continuem
amb lleugera baixada per terra ver-
mellosa. Aqu comena el cam que
La capella de Sant Miquel dErampruny, ens porta a la Sentiu. Al cap de poca
amb elements romnics. Foto: lautor estona, i a la dreta, observem unes
122 123
4,320 No veurem gran cosa del mas, molt 1:43

malms. Girem a la dreta i seguim
per la pista. Als pocs minuts creuem
la riera de la Sentiu. Seguim recte
per una pista ben fresada. A cap de
poc, passem pel costat de la masia
de can Pardal. Encara que no shi ha-
bita es conserva en fora bon estat.
4,700 A pocs metres hi ha la masia de can 1:50
Vinyes.
5,000 La masia estava habitada fins no 1:56
fa gaire. A poca distncia ja obser-
Fals dlmen dErampruny. vem can Dardena. Som al centre de
Foto: lautor. la vall de la Sentiu. Can Dardena,
curioses pedres en forma de dol- abans torre de la Sentiu, era una pe-
men. Per no ho sn; simplement tita fortificaci medieval que, en po-
han quedat aix a causa de lerosi. ca del romnic, dominava la vall. La
torre es documenta al segle XII, i en-
1,100 Ms endavant, trobem un cam que 0:40
cara saguanta en un angle del mas.
es desvia a la dreta i que no segui-
rem. Seguim el GR-92. Al cap de poc, 5,370 Seguim per la pista i a lesquerra, 2:03
per, quan el GR-92 sendinsa en un abans de travessar el torrent, hi ha
bosquet, el deixem i seguim la pista. unes alzines frondoses. Al cap de
poc, un cop travessat el torrent de
1,660 Amb una baixada suau arribem a can 0:49
la Sentiu, veiem la bassa alimenta-
Bassoles, mas de muntanya derrut.
da per una canonada. Lany 2003 el
2,160 Als pocs metres de passar la ma- 0:58 Grup Ecologista Quercus va restau-
sia la pista esdev un cam. Anirem rar aquest emblemtic indret. Tot i
trobant senyals pintats de color groc la manca de garanties sanitries,
gira-sol fins arribar a baix a la vall. laigua que raja s de mina.
Passem per un pont, que creua el
5,780 Trobem una cadena que barra el pas. 2:11
torrent de les Canyes Bordes.
6,200 Passem pel costat del Mol, mas 2:19
3,820 Si es baixa al torrent, als maons de 1:33
encara habitat. Arribem a lavinguda
la volta sobserven unes curioses pe-
de la Sentiu, i baixem per la vorera
tjades produdes per alguna bestiola
amb xalets a banda i banda, fins a
(vegeu la pgina 115). Seguim el
la carretera de la Sentiu.
cam i obsevem de tant en tant res-
tes de barana de pedra que encara 7,010 Fem un gir a lesquerra en direcci 2:29
es conserven. No oblidem que, tot i a Gav, i amb molt de compte tra-
laspecte medieval, aquest cam fou vessem la carretera i agafem un
fet de bell nou lany 1902. Seguim en caminet que la segueix en parallel,
baixada pel cam i passem pel cos- fins que al cap de molt poca estona
tat duna glorieta molt degradada. la tornem a travessar per situar-nos
prop de la masia de can Llong, avui
4,020 Als pocs minuts dhaver passat la 1:37
convertida en restaurant. Al costat
glorieta, i amb una forta baixada,
hi ha lrea de lleure de la Sentiu,
arribem a can Flocant.
7,320 principi i final del recorregut. 2:35
124 125
15 recorregut
15 recorregut Bruguers i la Sentiu
Bruguers i la Sentiu Desnivell............... 280 m
Dificultat............... fcil, llevat de Bruguers al PR-39
Recorregut............ 12,200 km
Temps caminant.... 4 h aproximadament
Ciclable................ 90%
Camins................. bons
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: auditori Marc Grau, al parc 0:00 22
del Millenni.
Sortim pel cam ample i encimentat
que surt a m esquerra, en direcci
a lavinguda de Joan Carles I. Pas-
sem pel davant de lAndrogin, curio-
sa figura humana de ferro duns 12
m dalria, que va ser donada per
La Fura dels Baus desprs de cele-
brar el cap dany del 2000 a la plaa
de Catalunya de Barcelona.
Passat lAndrogin, a pocs metres i
davant nostre, hi ha lavinguda de
Joan Carles I. Girem a lesquerra i
seguim vorera amunt. A la primera
rotonda, passem a laltre costat de
la vorera, per continuar amunt. Pas-
sem pel costat duna altra rotonda,
ms gran que lanterior. Davant nos-
tre, amb lleugera variaci a la dreta,
travessem per un pas de zebra la
carretera de Gav a Begues. Con-
tinuem pujant pel carrer de Clara
Campoamor. Desprs de passar els
primers blocs dhabitatges, i a linici
dun revolt molt tancat i amb pujada,
agafem un sender que surt davant
nostre. Comena amb una forta pu-
jada. Estem al cam de les Ferreres.
Al final de la pujada, no gaire llar-
ga per s acusada, ens trobem un
creuament de camins. El perpendi-
cular a la direcci que duem s el
126 127
cam de la Canadenca. Hem de con- on trobarem una petita esplanada.

tinuar recte pel que tenim davant.
4,400 El cam continua a la banda dreta. 1:30
1,650 El cam fa una baixada continuada 0:33 108 Lhem de seguir fins a desembocar
que ens du fins al barri de can Tries. en un carrer on girem a lesquerra, i
no el deixem fins que, en un ample
2,000 Entrem dins la barriada i, al primer 0:39 46
gir, fa cap a unes escales, desprs
carrer, girem a lesquerra i el seguim
de passar per una zona habilitada
fins al final. Davant nostre trobem
per a petanca. Baixem les escales i,
una porta metllica de doble fulla,
just al davant, trobem un senyal del
quasi sempre oberta, que du en una
GR-92. Seguim aquest sender girant
antiga granja. Sense arribar a la por-
a lesquerra, i passem pel costat de
ta girem a la dreta i seguim fins a
lantic restaurant Les Fonts de Bru-
trobar la llera de la riera de Sant Llo-
gus. Veiem davant nostre la carre-
ren. Desprs girem a lesquerra i la
tera de Gav a Begues, que hem de
seguim sense deixar-la. Trobem ca-
travessar. Un cop creuada, girem a
mins a m dreta, que no agafem. Al
la dreta i a pocs passos trobem una
cap duna estona trobem un fort pen-
olivera voltada dun pedrs, tocant a
dent. Estem passant pel costat de
la carretera. Aixecant la vista es veu
can Roig, que queda a m la dreta.
labsis de lermita de Bruguers, del
2,800 Al cap de 140 metres trobem un 0:56 segle XIII. Remuntem la pujadeta
cam a la dreta que no seguim (ens que hi ha vers lermita i ens situem
portaria a ca nAmat, vegeu litinerari a la plaa de davant de lentrada.
8). Al cap de poc de seguir recte, tro-
5,400 Conv estar-shi una estona per recu- 1:49 240
bem un altre cam de biaix. s una
perar forces i gaudir lentorn. Estem
pista molt ms ampla, que seguim.
als peus del castell dErampruny. Si
3,000 Al cap de poc som a lesplanadeta 1:01 us aboqueu a la miranda, veureu el
de la tremuja de les mines. mar i part de la plana de Gav. Ti-
rem enrere fins a lolivera i girem a la
3,300 Seguim per la pista fins a trobar a 1:07 95
dreta per baixar fins a laparcament
m dreta un altre cam que surt de
del restaurant de lermita. Anem fins
biaix i senfila amunt, fent un gir de
al final de lesmentat aparcament,
gaireb 180 graus. Lhem de seguir.
i travessem a lesquerra una petita
3,500 En aquest nou cam que seguim 1:11 trinxera encimentada, pensada per
anem trobant-ne daltres a la dreta, a les aiges pluvials. Tot just da-
per els passarem de llarg. Al cap
duna estona i caminant pel mig de
pins, ginesta i alguna alzina, fem
cap a una nova pista, just al da-
vant; hi continuem, girant a la dreta.
3,900 Per accedir-hi cal remuntar una pila 1:20
de terra duns 4 metres que ens ba-
rra el pas. Remuntem doncs la pila
de terra i ens situem a lesmentada
pista, que ens dur a la urbanitzaci
de Bruguers. Seguim en pendent con- Lermita de Bruguers i, al fons, el
tinuat fins arribar a la urbanitzaci, castell dErampruny. Foto: lautor
128 129
que seguim. El cam discorre pel

mig dun tallafocs i torres dalta ten-
si. Al cap duna estona ja som a
can Flocant, mas en estat rnec.
8,050 Aqu comena el cam de les masies 2:41 114
(vegeu litinerari 13). Shi veuen al-
guns ametllers, corrals de cabres i
algun tros de terra cultivat, tot i que
ning viu ja permanentment a les
Cam recuperat per masies. Noms a can Dardena, can
lEXPI. Foto: lautor Vinyes i al Mol hi van, de dia, els
vant nostre i en una curta, perillosa masovers. Seguim la pista i passem
i forta baixada, comena un cami- pel costat de can Pardal i, uns mi-
net que seguim amb molt de comp- nuts ms endavant, can Vinyes.
te. Anem trobant senyals discrets 8,700 Cal parar compte, perqu a la dreta i 2:58
de color groc a les pedres i alguna de biaix comena un altra pista que
als arbres. Els hem danar seguint. no hem dagafar. Desprs de passar
El caminet t uns 300 m de forta can Vinyes, arribem en un tres i no
baixada al principi, per s ms bo- res al costat de can Dardena.
nic del que us podeu imaginar, amb
molta vegetaci dalzinar, galzeran, 9,000 Continuem sense deixar la pista i 3:02 100
arbo i alguna espcie ms. A part a pocs metres a m esquerra hi ha
daix, tamb s molt frescal, tot i unes alzines molt frondoses, abans
que una mica perills a causa de la dun revolt. Ms endavant, a m dre-
fullaraca del terra que, com que s ta, trobem la bassa de la Sentiu.
humida, el fa un xic relliscs. El cam 9,250 Seguim per la pista, trobem una 3:05 87
ha estat recuperat per lAssociaci cadena i la passem. Ms endavant
Esportiva EXPI de Gav, ja que feia trobem la masia del Mol i un corral.
molts anys que no shi passava i Seguim fins que comenci lasfalt de
estava tot taponat. Arribem al final lavinguda de la Sentiu. Seguim fins
daquest cam i ens trobem amb a una rotonda de la carretera de Gav
una pista que s el sender PR-39. a la Sentiu i Castelldefels, i prenem
5,700 Seguim tot girant a m dreta i pas- 1:55 direcci a Gav, girant a lesquerra.
sem per sota de la roca del Migdia. 10,400 Situats ja en direcci a Gav, aga- 3:29
6,000 Aquestes roques estan erosionades 2:01 fem un cam a m dreta que se-
pel temps i mostren capritxosos gueix parallel a la carretera i que
forats on nien les aus. Passades no deixarem fins a un altra rotonda
les roques, trobem una pista a m situada al costat del nou parc de
dreta que entronca amb lactual. La bombers. Deixem el cam de terra
seguim tot deixant el PR-39. i creuem la carretera en direcci a
Begues. Al cap de pocs metres, gi-
6,300 Aquesta pista ens du a lantic dip- 2:07 rem a la dreta i entrem al parc del
sit daigua de la Sentiu. Millenni. Seguint un cam encimen-
7,000 Deixem el dipsit a la dreta. Just a 2:20 210 tat arribem rpidament a lauditori
mateix revolt, surt un cam amb mol- Marc Grau, principi i final daquest
ta pedra solta i en lleugera baixada, 12,200 itinerari. 4:00 22
130 131
16 recorregut
16 recorregut El tur de ca nEspins
El tur de ca nEspins Desnivell............... 76 m
Recorregut............ 3,615 km
Ciclable................ 100%
Camins................. pista i acceptables
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
del Millenni.
Prenem el cam encimentat que co-
mena al costat duna font a la part
dreta de laparcament, i puja lleuge-
rament. Al cap de poc trobem el ca-
rrer de lArgila, que baixa de Begues.
Sense creuar-lo, girem a lesquerra.
0,115 Continuem per la vorera fins a trobar 0:02
un cartell indicador situat a laltra
banda. Just en aquest punt hem de
girar a la dreta i creuar el carrer.
0,245 Seguim per un caminet estret fins a 0:04 36
desembocar en una pista de terra
vermellosa. A lesquerra hi ha una
cadena. Hem de girar a la dreta i se-
guir la pista.
0,325 La pista discorre enmig de pineda i 0:07 45
llentiscle. Ens situem a la serra de
Queralt. Seguim la pista, i al cap de
poca estona en creuem una altra.
Hem de seguir recte.
0,632 Creuem un tallafocs i una lnia elc- 0:12
trica.
0,800 A la dreta i a sota tenim el torrent 0:14
Bergelit. Al cap de poca estona, des-
emboquem en un altre cam. Hem
de girar a lesquerra.
1,150 Tenim al davant el tur de ca 0:20
nEspins. No s gaire alt, 121 m,
per shi gaudeix duna vista desta-
132 133
El tur de ca nEspins. 2,000 Travessem la zona fins a la carretera 0:40 51

Foto: lautor de Gav a la Sentiu, que creuem.
2,080 Tot just creuar-la, baixem uns metres 0:42
per agafar el cam que la segueix en
parallel, girant a lesquerra. Seguim
en direcci a Gav. El cam ens obli-
ga, per salvar una riera, a anar un
tros pel costat de la carretera.
2,310 Al cap de poca estona creuem una 0:49 41
pista, on hi ha un vell rtol indicant
la direcci dels antics vivers Barri.
2,380 Tornem a agafar el cam parallel a 0:50 45
la carretera.Creuem tamb una ram-
pa encimentada, que ve de la carre-
tera. Seguirem recte.
cable. El cam es fa atrinxerat i es- 2.660 Estem molt a prop duna rotonda, al 0:55 52
tret en algun punt. Seguim i passem costat del nou parc de bombers. Cal
just gaireb a tocar el cim, que que- parar compte perqu abans darribar-
da a uns 70 m a la dreta. En aquest hi cal creuar la carretera i continuar
punt sacaba la pujada. per un cam que surt just enfront
nostre, barrat per una cadena.
1,175 Seguim pel cam vermells, ara de 0:22 90
baixada, i en breus moments tro- 3,260 Tot just passada la cadena, ens hem 1:02 45
bem al bell mig del cam una rampa de desviar a la dreta per un caminet
de fusta per fer el salt amb bici. Hi no tan ample que segueix el carrer
passem pel costat. de lArgila, i que ens du en un punt
on girem a la dreta per travessar-lo.
1,320 El cam es divideix en dos. Seguim 0:27 80
pel de la dreta. 3,525 A laltra banda, trobem el cam enci- 1:07 38
mentat del parc del Millenni. El se-
1,460 En un moment, i a lesquerra, passem 0:30 73
guim fins arribar a laparcament, punt
a tocar les restes dun forn de cal.
3,615 de sortida i final daquest itinerari. 1:10 26
1,510 Seguim el cam que ens ha de dur a 0:31
la llera duna riera. Girem a la dreta
i la seguim pel costat.
1,580 Desviament a lesquerra, cap a un 0:33 45
rtol indicatiu.
1,680 Trobem la pista ampla que forma 0:35 47
part del sender PR-39. La seguim
girant a lesquerra.
1.710 Al cap de pocs metres creuem la 0:36 49
riera de les Comes per damunt dun
pontet i, al cap de poca estona, en-
trem a lrea de lleure de la Sentiu.
Parc del Millenni. Foto: lautor
134 135
17 recorregut
17 recorregut De castell a castell
De castell a castell Desnivell............... 495 m

Dificultat............... mitjana-baixa
Recorregut............ 14,994 km
Ciclable................ 90%
Camins................. pistes i acceptables
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: parada dautobs de la 0:00 46
Sentiu.
Creuem la carretera i continuem
en direcci a Gav uns metres en
parallel. Deixem la carretera i baixem
uns metres per sota del nostre nivell.
Seguim el cam de sota la carretera.
0,260 Trobem unes runes: sn les restes 0:03 42
duna rea industrial rural vinculada
a can Llong, que es pot datar entre
els segles XVIII i XIX, i que consta
dun pou, un mol, quatre forns de
cal i una rajoleria, ms altres cons-
truccions, com ara una pilona de pe-
dres que ens fa de referncia. Can
Llong era una de les masies ms
riques del terme. Girem seguint el
cam amb tendncia a la dreta, fins
a la llera de la riera dels Canyars.
rea industrial de
can Llong. Foto: lautor
136 137
0,415 Situats dins la riera, a pocs metres 0:05 33 2,120 En arribar a les parets del recinte 0:36 38
i a m esquerra comena un cami- del castell, seguim per un cam en-
net. Creuarem la riera i el seguim. cimentat que porta a lentrada est
del castell i a lermita de Santa Ma-
0,428 Compte, bifurcaci a pocs metres! 0:06 33
ria. Els orgens del castell correspo-
Seguim pel cam de la dreta.
nen a una probable torre fortificada
0,440 Seguim pujant i trobem algun pas 0:06 35 medieval, de la qual noms queden
relliscs, fins a desembocar en un restes arqueolgiques. En lactual
cam molt ms ample, que gira a edifici es distingeixen unes torres
lesquerra. A tan sols unes passes, de pedra vermella, quadrades i ro-
hem de tornar a girar a la dreta, en dones, i uns panys de paret que
direcci a uns transformadors de corresponen a la remodelaci del
corrent que hi ha installats. 1550, i un cos encarat al migdia,
amb grans finestrals quadrats, del
0,600 Trobem una lnea dalta tensi i una 0:10 68
segle XVIII. Laspecte actual corres-
pista. Girem a la dreta i la seguim.
pon a la reconstrucci feta per Ma-
0,690 Cadena que barra el pas als cotxes. 0:12 77 nel Girona lany 1897. El monument
Estem davant de la carretera entre ha estat restaurat recentment.
Castelldefels i la Sentiu. Girem a
Lesglsia de Santa Maria, al costat
lesquerra en direcci a Castellde-
de llevant, s lorigen real del cas-
fels. Passem un collet que separa la
tell. Ja esmentada en documents
vall de la Sentiu de la vall de can Vi-
del segle X, en aquella poca era
nader: s el coll del Carl, denomi-
la seu dun monestir benedict sot-
naci dorigen clarament medieval.
ms a Sant Cugat del Valls. Sota
Aquesta carretera, aqu, ressegueix
lesglsia shan descobert runes
lantic cam reial que, venint de Sant
romanes (hi ha una inscripci con-
Boi per la costa, girava poc abans
servada que ens esmenta el seu
del castell de Castelldefels i entrava
probable propietari), i, per sota
a la Sentiu per enfilar-se desprs pel
del nivell rom, restes dun poblat
Garraf i travessar-lo fins a Sitges.
ibric. Lesglsia fou refeta al segle
0,860 Seguim per la vorera de la carretera, 0:16 80 XI, en poca del romnic, i hi corres-
i passem pel costat del camp de fut- pon la major part de ledifici actual.
bol de la Uni Esportiva Castelldefles Va ser objecte dampliacions als
i de lInstitut Mediterrnia, situats segles XVI i XVIII, i durant la guerra
uns metres a sota del nostre nivell. dEspanya va ser utilitzada com a
Arribem al carrer de Lola Anglada. pres per a brigadistes internacio-
1,590 Travessem el carrer, i seguim per la 0:28 40 nals sancionats. s interessant vi-
vorera fins a una rotonda: a la dre-
ta, es va al centre de Castelldefels
i, a lesquerra, al castell. Agafem la
direcci al castell. La rotonda ens
queda a la dreta.
2,010 Veiem una torre situada davant de 0:34 40
la porta del recinte del castell. Per-
tanyia a una antiga masia, avui des- Castell de Castelldefels.
apareguda. Travessem el carrer. Foto: lautor
138 139
que al cap de pocs metres el cam

es bifurca. Seguim pel de lesquerra,
que fa baixada. Al cap de poques
passes, tornem a girar a lesquerra.
4,620 Creuament de camins. Seguim rec- 1:23 75
te, fent baixada.
4,680 Anem trobant algun tros de pedra. 1:24 72
Cal parar compte de no relliscar. En
un tres i no res, arribem a la llera de
Castell de Castelldefels. la riera dels Canyars.
Foto: lautor
4,860 Creuem la riera i seguim pel cam 1:26 35
sitar-ne linterior, on hi ha una petita que es divisa a lesquerra, uns me-
exposici de la histria de ledifici i tres ms enll, fins a les runes de
del castell annex. Cal arranjar la visi- lrea industrial esmentada abans,
ta anticipadament a lAjuntament de on girem a lesquerra.
Castelldefels, propietari del conjunt.
4,930 Al cap de poc, remuntem el cam fins 1:27 40
2,390 Desprs destar una estona en 0:39 51 a la carretera de Gav a la Sentiu.
aquest precis mirador que ens ofe-
reix la petita esplanada del davant de 5,130 Creuem la carretera i passem a 1:30 47
lesglsia, tornem enrere pel mateix laltra banda, fins a la parada del bus.
cam fins al carrer de Lola Anglada. 5,210 Continuem en pujada per lavinguda 1:33 46
3,130 Creurem el carrer i girem a la dreta. 0:54 40 de la Sentiu, fins a una cadena que
Seguim per la vorera uns metres fins barra el pas als cotxes. Som al cam
al carrer dAgustina dArag. Girem a que va a les masies.
lesquerra i ens endinsem a la pineda 5,910 Seguim per una pista ampla, pas- 1:43 94
per una pista, en direcci nord-oest. sem pel costat de la bassa de la
3,260 Girem a la dreta. A lesquerra ens 0:56 Sentiu, que queda a lesquerra, i al
queda una casa. cap de poc i travessem la riera de la
Sentiu per un revolt caracteritzat per
3,360 Al cap de poca estona, agafem cam 0:58 64 unes alzines grans i frondoses.
en direcci a lesquerra.
3,500 Desemboquem en un cam molt ms 1:01
ample. Seguim recte en direcci est. A
la dreta tenim el barri de Vista Alegre.
3,630 Desprs duna pujada curta per 1:04
empinada, arribem en un repl. Se-
guim recte per una bona pista.
3,880 Al cap de poc, desemboquem en una 1:10 87
pista, en qu girem a lesquerra.
4,060 Creuem una lnia dalta tensi. 1:15 74
4,480 Al cap dun moment deixem un 1:20 73
transformador a la dreta, i creuem Can Dardena i les penyes de
una altra lnia. Fem un gir a la dreta, lliga. Foto: lautor
140 141
6,300 Seguim per una pista en lleugera 1:50 93

pujada, i al cap de poc passem pel
costat de la masia de can Dardena,
que queda a lesquerra.
6,520 Seguim per la pista. A lesquerra en 1:55 100
desemboca una altra, per la igno-
rem i passem de llarg.
6,710 Al cap de poc, veiem un pilonet del sen- 1:58 114
der PR-39, i la masia de can Vinyes.
6,840 Passem a tocar el mas de can Pardal. 2:00 119
7,110 Al cap de poc, creuem una riera. 2:08 121
7,350 Emprenem una pujada curta i empi- 2:11 112 Recinte sobir del castell
nada, fins al planell de can Flocant. dErampruny. Foto: lautor.
Just a lesquerra, comena la dre-
cera que connecta amb el cam a 9,370 Continuem endavant. La pujada s 2:49 300
Erampruny. Seguim el PR-39. ms lleugera, i anem trobant pilons
indicadors del PR-39. Al cap de poca
7,435 Al comenament el cam s una mica 2:13 129 estona, i a m esquerra, hi desem-
feixuc, pel pendent i el terra de pe- boca un caminet, que ve de la Clota.
dres relliscoses, per a mesura que s el GR-92. Lignorarem i seguirem
avancem, el pendent va disminuint, i recte per una pista que esdev alho-
passa a ser de terra vermellosa: pas- ra PR-39 i GR-92.
sem del Garraf roig al Garraf blanc.
A la dreta tenim una glorieta de for- 9,910 Al cap de poca estona i a la dreta, 2:59 240
mig i mamposteria fora malmesa. ens ve un altra pista, que porta a
Begues. Seguim recte, i la ignorem.
7,680 Remuntant alada i seguint les 2:18 187
ziga-zagues del cam, travessem el 10,450 A lesquerra hi ha una curiosa aglome- 3:07 355
barranc de les Canyes Bordes, per raci de pedres similar a un dolmen,
damunt del pont de les Petjades (ve- dorigen natural. Seguim el cam.
geu litinerari 13). 10,487 Tenim molt a prop el castell. Tro- 3:08 361
7,940 Al cap de poca estona arribem a can 2:23 198 bem un indicador del PR-39, que va
Bassoles. al castell, i del GR-92, que segueix
enll cap a lermita de Bruguers. Gi-
rem a lesquerra pel PR-39.
10,755 Som ja al recinte del castell. El re- 3:15 374
cinte est tancat, per es pot visitar
els segons diumenges de mes. Ve-
geu el que indiquem a litinerari 14.
10,960 Val la pena destar-hi una estona per 3:21 401
gaudir de la miranda, que ens ofereix
tot lesper rocalls dErampruny.
Desprs dun petit descans i de fer
Can Flocant fotos, tornem al creuament de ca-
Foto: lautor mins per continuar litinerari previst.
142 143
11,164 Situats al PR-39 i GR-92, agafem a 3:28 374

m esquerra el GR-92, de baixada
mot acusada, que ens du a la plaa
i ermita de Bruguers.
11,734 Desprs duna ullada a lermita 3:46 250
(vegeu-ne ms detalls a litinerari
EL GARRAF BLANC
14), ens dirigim a laparcament de
sota del restaurant. Al final i a m
esquerra, hi ha un baixador. Cal pa-
rar compte perqu els primers quin-
ze metres sn relliscosos i amb fort
pendent. Baixem amb precauci.
11,878 El cam que seguim, recuperat per
lAssociaci Esportiva EXPI, ens
porta al cap de poca estona a una
pista. s el R-39. Girem a la dreta.
12,055 Al cap duna estona desemboca a 3:55 181
m dreta una pista, que ve del dip-
sit vell daiges de la Sentiu. No ens
hem de desviar, cal seguir recte.
12,785 Tornem a trobar una altra pista, que 4:05 185
surt a lesquerra.
13,354 Al cap de poca estona en trobem 4:13 112
una altra, tamb a lesquerra. Hem
de seguir recte pel PR-39, marcat
amb pilonets metllics verds.
13,764 Arribem a lrea de lleure de la Sen- 4:21 92
tiu. Localitzem una pilona metllica
grossa pintada de color verd, que s el
comeament i acabament del PR-39.
14,545 Trobem la carretera de Gav a la 4:33 61
Sentiu i la creuem, tot girant a la
dreta. Seguim pel caminet parallel
a la carretera. Podem baixar al cami-
net situat uns metres per sota del
nostre nivell, evitant aix caminar
per la vorera.
14,724 Uns metres ms endavant ens bar- 4:36 50
ra el pas una riera. Hem de tornar a
creuar la carretera, girant a la dreta.
Unes passes ms enll arribem a
lavinguda de la Sentiu i a la para- Cova de les Agulles.
da dautobs, comenament i final Foto: J. Campmany
14,994 daquest recorregut. 4:40 48
144 145
18 recorregut
18 recorregut La Morella
La Morella Desnivell............... 988 m
Dificultat............... mitjana (pel fort desnivell)
Recorregut............ 21,520 km
Temps caminant.... 6 h mnim (mitja marat de muntanya)
Ciclable................ 65% (no s aconsellable)
Camins................. acceptables. Cal portar bon calat
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: aparcament del parc del 0:00 26
Millenni. Emprenem la marxa en di-
recci est. En uns moments, passat
lAndrogin, ens trobem a lavinguda
de Joan Carles I. Girem a lesquerra
i continuem per la vorera. Passa-
da la segona rotonda i desprs de
creuar pel pas de vianants, ens si-
tuem al carrer de Clara Campoamor.
Seguim pujant fins un revolt molt
tancat. En aquest punt, i al costat
duna barana metllica, comena
un caminet amb forta pujada i pe-
druscall. s el cam de les Ferreres.
Seguim fins a lencreuament situat
al final de la pujada forta. En aquest
punt, girem a lesquerra.
1,800 Seguim sense deixar la pista. Al cap 0:35 126
de poca estona tenim enfront nos-
tre una cadena que barra el pas als
vehicles. Al costat, a lesquerra, nhi
ha un altra, que barra laccs a la
carretera de Begues.
2,880 Seguirem recte per la pista que tenim 0:50 195
al davant. s la que va a ca nAmat.
Seguim en lleugera baixada, fins un
cam a m esquerra que surt de la
nostra pista. En aquest punt girem
a lesquerra i el seguim. s el cam
que va a les mines i a Bruguers.
3,220 Al comenament senfila amb fora 0:58 132
pendent, per al cap duns metres
se suavitza. Trobem indicis dun
146 147
5,420 Continuem pel GR-92 fins arribar 1:47

a la carretera de Gav a Begues,
al costat de lantic restaurant Les
Fonts de Brugus. Amb molt de
compte, passarem a laltre costat i
girem a la dreta. Continuem per la
vorera fins a arribar a la plaa de
lermita de Bruguers.
5,960 Situats a la plaa i desquena a 2:00 246
lermita, a m esquerra comena
un caminet, que continua el GR-92.
Lhem de seguir.
Cova del Miner.
Foto: lautor A pocs passos de deixar la plaa
de lermita, veiem a lesquerra, i a
cam que desemboca a la nostra dre- tocar, la roca Foradada, curiosa cavi-
ta, per no nhem de fer cas. Al cap tat produda per lerosi. El caminet
de poca estona en trobem un altre que estem seguint s un dels ms
que fa un gir a la dreta molt pronun- durs daquest recorregut, ja que en
ciat, de gaireb 180, que seguim. poca distncia senfila 131 m. s
3,450 Ens trobem molt a prop de les anti- 1:05 200 bastant atrinxerat, amb roca i pedra
gues mines de ferro abandonades. solta vermellosa, que de vegades el
En un moment, veiem a la nostra fa relliscs. Arribem a dalt, a uns 30
esquerra, uns 5 metres per sota del m del castell dErampruny, i estem
nostre nivell, i a uns 30 metres del encara al GR-92. Sacaba la pujada i
cam, les boques de les mines. continuem recte per una pista ampla.
3,680 Continuem sense visitar-les (vegeu 1:09 198 6,740 Seguim pel GR-92, per pista ampla. 2:20 377
litinerari 10) i seguim fent cam. Ara Al cap de poca estona passem pel
baixem fins a desembocar en un al- costat duns pedrots que recorden
tre, que seguim girant a lesquerra. un dolmen.
4,000 Trobem una pista que forma part del 1:15 120
sender GR-92. Cal seguir recte.
4,540 Al cap de poques passes i a m 1:20 104
esquerra comena un sender
atrinxerat que du a la font del Ferro.
No el seguim.
4,590 Seguim per la pista el GR-92, fins 1:21 112
arribar a una petita esplanada on co-
mena un sender. Hi ha un pilonet
de fusta amb el senyal del GR-92.
5,300 Seguim pel sender, que forma part 1:45 173
del GR-92. El cam es fa estret per
lespessa vegetaci. Passem per
la font de la Salamandra, situada a Castell dErampruny i capella de Sant
uns dos metres per sota del cam. Miquel. Al fons, el Delta. Foto: lautor
148 149
6,990 Crulla. Deixem el GR-92 i girem a 2:25 10,560 Baixem i tornem al coll dabans. 3:35 547
la dreta. Continuem pel GR-92 que ha-
vem deixat fa un moment. Al cap
7,040 Trobem dues cadenes,i una bifurcaci 2:27
de poc, arribem al coll Sostrell.
en tres camins. Girem a lesquerra.
11,830 Continuem pel GR-92. Trobem un 3:40 474
7,440 Seguim per una pista ampla, enci- 2:32
caminet que, pujant, du al cim de la
mentada a trossos, i de forta puja-
Morella. Girem a la dreta, i seguim
da, fins que a m esquerra i uns me-
pujant pel caminet de roca calcria.
tres desprs dun revolt comena
De vegades hem danar fent sal-
un sender que du a la Desfeta.
tirons per superar petites roques.
7,740 s difcil de trobar el comenament 2:37 Arribem, sense deixar mai el GR-92,
per aquell que no hi hagi passat a un altipl que es divisa no gaire
mai. Cal fixar-shi. Hi ha una roca lluny: s la Morella. Seguim cami-
solta al comenamet que lindica. El nant fins a superar un petit con de
sender tamb puja molt empinat, i roques. Arribem al cim de la Morella.
supera els 100 metres de desnivell
12,980 Val la pena estar-shi una estona per 4:00 593
en molt poca distncia. Arribem per
contemplar la panormica que ens
fi a la torre de guaita de la Desfeta.
ofereix el cim, inclosa la de lantic
8,060 Busquem la pista que baixa a la Clo- 2:40 511 abocador del Garraf, ara feliment
ta i la seguim. Al cap duna estona clausurat, situat aproximadament
veiem a lesquerra un caminet que a un quilmetre. Desprs de fer un
hi desemboca. Lhem de seguir per glop daigua i recuperar forces, re-
baixar fins a la creu de la Clota. emprenem la maxa fins al coll Sos-
trell, pel mateix lloc per on hem vin-
9,280 Seguim el GR-92 en direcci oest, cap 3:08 411
gut. Ens trobem ja al coll Sostrell.
a les Agulles. Desprs duna estona,
arribem a un coll, prop de les Agulles. 14,080 Al cap de pocs metres, desprs del 4:12 474
coll, passem pel costat duna torre
9,880 Aqu girem a lesquerra per anar al 3:20 545
elctrica. A uns 100 metres desprs
cim de les Agulles, i per uns mo-
de la torre, a m dreta comena un ca-
ments deixem el GR-92. Durant
minet, que seguim. Deixem el GR-92.
aquest petit recorregut, pujarem i
baixarem de cota. Cim de la Morella.
Foto: lautor
Camp de tir des del cim

de les Agulles. Foto: lautor
150 151
16,250 Seguim la mateixa pista, cam tam- 4:38 336

b denominat dels Penitents per la
seva duresa, si es puja en sentit
contrari al que seguim. A lesquerra
i apartat unes passes, veiem el mas
rnec de can Tard.
17,350 Continuem baixant, de vegades amb 4:50 268
fora pendent, fins a trobar un cam
esbiaixat a la nostra esquerra, que
porta a can Vinyes i can Dardena.
Cal seguir recte.
18,150 Al cap dun moment, i a la dreta, tro- 4:58 130
bem can Sopes.
18,575 Al cap de pocs minuts hem de deixar 5:02 124
la pista. Girem a lesquerra.
18,710 Al cap de poques passes trobem 5:04 118
can Bruac, en estat rnec.
Torrent del Ballestar.
Foto: lautor 18,788 Seguim pel cam fins a desembocar 5:06 109
en una pista.
14,380 Seguim el cam de baixada, en una 4:16 496
ziga-zaga molt pronunciada. Aquest 18,917 Girem a lesquerra i la seguim. Un xic 5:09 96
cam sembla dorigen medieval, i ms endavant ens trobem amb una
portava de la Morella a la beurada cadena que barra el pas als vehicles.
de Tibart. Hi anirem trobant senyals A tocar de la cadena hi ha la porta
de color taronja bastant gastades. Al dun antic magatzem, de ferralla.
cap duna estona el cam es bifurca 19,170 En pocs instants creuem la riera 5:14 72
al bell mig dun revolt. Hem de seguir Seca, que en aquest punt sajunta
pel de la dreta, i arribem al torrent amb la riera de la Sentiu.
del Ballestar, encaixat entre parets
calcries en forma de bauma. El 19,410 Seguim per la pista parallela a la 5:21 55
topnim Ballestar podria venir dels riera, fins que, superant una curta
mots iberobascos ibai i estarri, que pujadeta, en revolt cap a lesquerra,
junts prendrien el significat de con- ens situem al costat de la carretera
gost del riu. de Gav a la Sentiu.
15,275 Continuem de baixada per un cam 4:26 19,720 Creuem la carretera i passem a 5:27 59
bastant estret fins a desembocar a laltre costat. Girem a lesquerra i
la pista que va de la Clota a la Sentiu. seguim per un cam ample que hi
discorre en parallel fins arribar a
15,950 Girem a la dreta i caminem per una 4:35 308 una gran rotonda.
pista ampla en lleugera pujada. Hi
trobem algun pilonet metllic de 21,230 Girem a lesquerra i creuem un al- 5:52 60
color verd, indicador del PR-39. En tre cop la carretera. Seguim per la
acabar la curta pujadeta, si girem vorera i, en uns instants, girem a
la mirada a la dreta, veiem lantic la dreta i ens endinsem al parc del
camp de tir militar. Millenni, principi i fi daquest recor-
21,520 regut. 6:00 26
152 153
19 recorregut
19 recorregut Serra de can Perers
Serra de can Perers Desnivell............... 320 m
Dificultat............... fcil-mitjana
Recorregut............ 12,400 km
Ciclable................ 90% (el tram del torrent de Tibart s
bastant dur per a la BTT)
Camins................. pista i camins
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
del Millenni
Seguim el cam que hi ha just al cos-
tat duna font en direcci oest, fins a
trobar el carrer de lArgila, que baixa
de Begues. Aqu girem a lesquerra.
0,120 Seguim per la vorera fins a trobar, en 0:02
pocs moments, una gran rotonda.
Aleshores girem a la dreta. Creuem
la carretera de Gav a la Sentiu i
anem a buscar un caminet que la se-
gueix en parallel i en direcci oest.
0,260 La carretera ara ens queda a la 0:06
dreta, i anem seguint fins a trobar
un barranc, on queda tallada. Ens
veiem obligats a creuar altra vegada
la carretera i passar a laltra banda.
1,900 Seguim pujant ara per lavinguda de 0:27 47
la Sentiu i, en acabar lasfalt, arribem
a la masia del Mol, encara habitada.
2,600 Ens trobem davant duna cadena 0:37 73
que barra el pas als cotxes, al mig
del cam que va a les altres masies.
2,700 Abans darribar a un revolt del cam 0:39 84
ombrejada per unes frondoses alzi-
nes, passem pel costat de la bassa
daigua de la Sentiu.
3,100 Arribem a can Dardena, habitada 0:45 80
encara regularment.
154 155
3,300 Veiem un cam esbiaixat a lesquerra, 0:49 96 roca, i algun senyal de color taronja
que porta a la pujada dels Penitents, bastant gastat. El cam senlaira a
que no hem dagafar. una certa alria del llit del torrent.
En algun tram el cam s bastant
3.500 Trobem can Vinyes a la dreta. Enca- 0:52 119
aeri. Conv extremar la precauci.
ra shi veu gent els caps de setma-
na o a lestiu. Passem pel costat del Trobem un pilonet metllic de color
corral, on encara hi ha bestiar. verd i, uns metres ms enll, a la
dreta, tenim una torre dalta tensi.
3,600 A poca distncia trobem can Pardal. 0:54 113
5,770 Remuntem una pujada curteta per 1:35 310
3,950 Arribem al torrent de la Sentiu. Hem 0:59 112
empinada, i desembocarem a la pista
de girar a lesquerra, al mig del tor-
que va del camp de tir a la Clota, deno-
rent i al costat dun garrofer.
minada tamb cam dels Penitents.
4,120 El torrent ara pren el nom de torrent 1:00 103
5,780 Girem a lesquerra i continuem per 1:36 315
del Celler i, ms endavant, torrent de
una pista ampla que fa una lleugera
Tibart. Seguim en parallel al torrent
baixada. Al cap de poc, a la dreta,
per un camp abandonat amb algun o
veiem una font feta dobra, per que
altre garrofer. A la primera torre elc-
normalment no raja: la font del Maset.
trica que veiem, girem a lesquerra.
6,000 A lesquerra del cam, i uns metres 1.41 307
Al cap de pocs metres trobem un
ms avall, hi ha una bassa artificial
pilonet daproximadament un metre
que recull laigua. s una bassa
dalada fet de ciment. Hi hem de
demergncies en cas dincendi, i
passar pel costat girant a lesquerra.
no shi pot accedir perqu est vol-
4,280 Torre de llum. Hi passem pel costat. 1:03 122 tada duna reixa. Aquest indret s
lantiga abeurada de Tibart. Hi ha
4,320 Segona torre elctrica, a lesquerra. 1:04 124
un gran pltan tocant el cam.
4,450 Tercera torre de llum, pel costat de 1:07 135
6,110 Seguim per la pista ampla, que fa una 1:43 305
la qual passem.
pujada sau. Al cap duns instants, a
4,520 Creuem la lnia dalta tensi i, tot 1:08 141 la nostra dreta tenim el camp de tir.
baixant, ens situem a la llera del tor- A lesquerra podem observar el puig
rent de Tibart. de Mont-ras, ple de marges i grans
4,600 Anem seguint el torrent, de vegades 1:10 125 tanques, i pletes abandonades.
dins, daltres de molt a prop, per
sempre a la vora del torrent. Veiem
un antic forn de cal.
4,680 A m dreta veiem les runes del ce- 1:12
ller de can Bassoles.
4,800 Veiem una impressionant paret de 1:15
roques a lesquerra, a laltra banda
del torrent. Estem a uns dotze me-
tres per damunt del torrent.
5,100 A lesquerra desemboca un cam 1:21 174
que no hem de seguir. Les pletes del Mont-rs.
5,350 Comencem a veure pintades a la 1:26 235 Foto: J. Campmany
156 157
Can Tard. Can Bruac.

Foto: lautor Foto: B. Solina
6,600 Conv parar una estona per respirar 1:55 327 9,500 I, al cap de poca estona, trobem la 2:28 100
i contemplar la vall de la Sentiu i les masia de can Bruac.
seves masies, aix com les Agulles, 9,600 Al cap de pocs moments, desembo- 2:30 90
el castell dErampruny i el delta del quem en una pista, girem amb ten-
Llobregat. Ben oxigenats i tranquils, dncia a lesquerra i seguim recte.
reemprenem el cam. Trobem una
cadena que barra el pas als cotxes. 9,700 Passem pel costat duna antiga ferra- 2:33 70
lleria a la dreta, i al davant trobem una
6,900 Trobem, a lesquerra, can Tard, ma- 2:05 315 cadena que barra el pas als cotxes.
sia en estat rnec, en un petit pla.
Comena una baixada bastant llarga. 9,900 Trobem la riera de la Sentiu i la creuem. 2:38 58
La seguim una estona per un cam
7,800 Trobem una pista a lesquerra, que 2:20 268 parallel. La riera queda a la dreta.
du a les masies, i que no seguirem.
10,200 Desprs duna pujada curteta, 2:45 44
9,000 Al cap de pocs moments, passem per 2:23 114 ens situem al comenament de
la masia de can Sopes,en estat rnec. lavinguda de la Sentiu.
9,380 Agafem un desviament per un cami- 2:26 105 10,500 Tenim a la dreta la carretera local. 2:51 47
net que desemboca a lesquerra. La seguim endavant, en direcci a
Gav, pel cam parallel per on hem
vingut. Daqu seguim fins al parc
del Millenni. Arribem al cap duna
estona al parc, inici i final daquest
12,400 recorregut. 3:20 26
Can Sopes.
Foto: J. Campmany
158 159
20 recorregut
20 recorregut Penyes de lliga
Penyes de lliga Desnivell............... 260 m
Dificultat............... fcil, excepte les penyes
Recorregut............ 5,110 km
Temps caminant.... 2h 13 min
Ciclable................ 70%
Camins................. pista, per a la pujada a les penyes el
cam es perd
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: parada de lautobs de 0:00 48
lavinguda de la Sentiu. Ens apropem
a la carretera i, a lltim xalet, girem
a la dreta i baixem fins a la riera.
0,070 Seguim la pista parallela a la riera. 0:01 45
Al cap de poc creuem les rieres de
la Sentiu i Seca, quan conflueixen.
0.360 Girem a lesquerra i seguim la pista. 0:05 44
Veiem les grans parets de ciment
duna ferralleria avui mig abandona-
da. Seguim per la pista.
0,662 Davant nostre hi ha una cadena que 0:10 54
barra el pas als vehicles, que passem.
Girem a la dreta i deixem la pista.
0,952 Seguim per una pista no tan ampla 0:14 75
que al final esdev cam. A la dreta
tenim can Bruac, en estat rnec.
1,010 Seguim fins a desembocar en una 0:16 94
pista ms ampla, on girem a la dreta.
1,090 En uns moments passem pel costat 0:18 103
de can Sopes, tamb en estat rnec.
1,220 Bifurcaci. Seguim a lesquerra per 0:22 106
la pista ampla.
1,610 La pista puja amb fort pendent. s 0:30 120
el cam de la Sentiu a la Clota, tam-
b denominat pujada dels Penitents,
per la seva duresa. A mitja pujada,
desprs dun revolt molt tancat a
lesquerra i abans del segent, gi-
rem a lesquerra i deixem la pista.
160 161
Les penyes de lliga, Conv destar alerta i no baixar ms

de costat. Foto: lautor del compte. Al cap de poc arribem al
collet. El cam ens condueix a laltre
vessant, mentre gira lleugerament
cap a lesquerra en direcci oest.
2,820 Seguim el caminet fins a la pujada 1:28 208
dels Penitents. Hi ha punts on cal vi-
gilar on posem els peus, ja que la ma-
teixa vegetaci tapa el cam. Al cap
duna estona ja arribem a la pista.
3,290 Girem a la dreta i seguim de baixa- 1:38 150
1,900 Anem en direcci sud i baixem un sot 0:40 150 da. Girem a lesquerra. Seguim una
duns metres de fondria. Seguim altra pista.
per un cam bastant estret i molt ta- 3,510 Al cap de poc, girem a la dreta. 1:45 121
ponat per la vegetaci. De vegades,
el cam es fa perdedor, per es tor- 3,550 Passem pel costat de can Dardena, 1:46 115
na a retrobar al cap duns metres. que queda a m dreta.
Envoltats de roman, arbo i crritx 3,830 Passem pel costat dunes frondo- 1:51 100
anem avanant a poc a poc. No hem ses alzines en un revolt pronunciat.
dabandonar aquest cam, ja que s
el que porta a les penyes de lliga. 4,020 A la dreta, uns metres per sota del nos- 1:55 91
Com ms avancem, ms es va veient tre nivell, veiem la bassa de la Sentiu.
el cam. Assolim la carena al cap 4,080 Cadena al mig del cam de les ma- 1:57 86
duna estona, i el cam mateix, tot sies que barra el pas als cotxes. La
fent un gir a la dreta, ens du a laltre travessem.
vessant, superant un petit collet.
4,430 Inici de lavinguda de la Sentiu. 2:05 84
2,340 Anem seguint el cam, que aqu ja 0:55 208
4,740 Parada dautobs, lloc de sortida i 2:09 78
s ms clar. Va fent ziga-zagues,
5,110 final del recorregut. 2:13 48
amb caminets per aqu i per all.
Tots porten al mateix lloc. Tamb Can Dardena, amb la torre altmedieval
es van trobant senyals amb pedres adossada a lesquerra. Foto: J. Campmany
collocades luna damunt laltra.
Assolim una petita carena abans
darribar a les penyes de lliga.
2,430 Remuntem al costat de la carena; 1:00 251
molt a prop tenim ja les penyes de
lliga. Apareix un petit repl abans
de remuntar i grimpar les penyes.
2,560 Petita grimpada i ja sm a les pen- 1:05 288
yes de lliga.
2,580 Desprs de estar-nos-hi una estona 1:08 305
aprofitant la gran miranda que ens
ofereix i fer alguna foto, tornem.
Baixem sempre al costat de la carena.
162 163
21 recorregut
21 recorregut Pla de les Basses

Desnivell............... 625 m
Pla de les Basses Dificultat............... mitjana
Recorregut............ 14,330 km
Ciclable................ no recomanable
Camins................. pistes i senders senyalitzats
Ruta temps altitud
(km) (h:min) (m)
0,000 Sortida: parada dautobs de 0:00 48
lavinguda de la Sentiu.
Seguim durant uns moments la ca-
rretera en direcci a Castelldefels,
fins a la primera crulla, on ens des-
viarem a m dreta per seguir en di-
recci a labocador i a la pedrera.
0,300 Seguim la carretera i passem un 0:04
rtol que ens indica que estem dins
de lmbit del parc del Garraf.
0,940 Molt aviat la carretera es bifurca. Se- 0:12 85
guim pel brancal de lesquerra, que
porta a la pedrera del Corral den
Bruac. Hi ha un rtol indicatiu que
diu Hanson. Piedras y derivados.
1,610 Al cap de poc deixem la carretera i 0:19 110
agafem un cam curt i de molta puja-
da, que ens du al costat duna torre
metllica dalta tensi.
2,010 Superat el desnivell arribem a la ca- 0:27 130
rena de la muntanya, just al costat
de la torre elctrica. Ens trobem al
coll de Santa Maria, que fa de ter-
me entre els municipis de Gav i
Castelldefels. Fa mil anys aquest
coll sanomenava coll de Bertigues
o Bertils, i ja hi ha documentades
vinyes del monestir de Castelldefels
en aquest indret. Al coll hi arriba
tamb un caminet des de la masia
de cal Ganxo, a Castelldefels, cen-
tre de natura i lleure.
164 165
2,080 Desprs de girar a la dreta, seguim 0:31 165 3,220 El cam segueix baixant lleugerament 1:13 306
pujant per la carena de la muntanya. fins a situar-nos en una altra cota.
Anem trobant senyals pintats a la
3,430 Atenci! El cam fins al pla de les 1:16 294
roca de color verd i negre amb algun
Basses es fa ara molt desdibuixat i
de color taronja. Al cap de poques
perdedor, ja que per aquestes con-
passes, trobem un pal rectangular
trades encara hi pasturen ramats.
de fusta amb un rtol que diu Tur
Conv posar-hi els cinc sentits. La
del Fetj - la Morella, que marca la
pedrera ens ha de quedar sempre
primera part del nostre recorregut.
a la dreta de la marxa. El cam, con-
2,120 Anem guanyant alada, mentre se- 0:32 162 vertit en sender, es fa molt estret
guim els senyals. Al cap de poca es- i herbs, i cal anar trobant els sen-
tona, trobem un segon rtol que ens yals negres pintats a la roca. A poc a
indica la direcci per anar a la Morella. poc es va guanyant alria, fins a di-
visar al cap duna estona una esfera
2,210 Seguim remuntant la pujada fins al 0:38 184
i radars i enfront, un xic allunyat, la
cim, on trobem una altra indicaci
Morella. Som al pla de les Basses.
que diu Tur del Fetj.
4,710 Ens apropem, perqu el sende- 1:45 395
2,430 En aquest tram els rtols sn abun- 0:49 274
r ens hi porta, fins al bassot de
dants, ja que al cap de poca estona
lArbre. Sm al Garraf ms caracte-
en tornem a trobar un altre que indi-
rstic, amb un sl de pedra calcria
ca Santa Maria, lloc don venim, i
clivellada per laigua i poblada amb
la Morella, que s on anem.
al tpica mquia de crritx, garric i
2,570 Baixem de nivell uns metres, sem- 0:51 275 margall. Estem en ple paisatge
pre seguint el cam o els senyals. crstic. Enmig daquest ermot blanc
Ens trobem al collet denominat Peu i pedregs, es troben espais circu-
de Santa Mara. A la dreta tenim la lars, com el bassot de lArbre, plens
pedrera del Corral den Bruac, en de pedra argilosa, on la vegetaci
plena activitat. Segons la normati- canvia de cop i volta. Aquests es-
va del Parc del Garraf, ha de tancar pais retenen laigua de pluja i es-
lany 2013 i iniciar la restauraci del devenen improvisats abeuradors a
gran esvoranc obert a la muntanya. lhivern. Sn petites dolines, que
sovint es formen per esfrondament
2,990 Seguim el cam fixant-nos en les 1:06 250
del sostre duna cavitat subterrnia.
marques de pintura negra, que en
molts punts seran les niques que El pla de les Basses des del coll de
ens guiaran. En una estona som a Santa Maria. Foto: J. Campmany
la pleta del Crvol. s remarcable el
gran corral que hi ha al vessant sud
daquest tur. Tot aquest itinerari
que estem seguint era freqentat,
fa molts anys, pels ramats trans-
humants que venien del Pirineu a
hivernar, aprofitant lexistncia de
pastures dhivern i les temperatu-
res benignes del Garraf. La pleta del
Crvol fa de terme entre els munici-
pis de Gav, Castelldefels i Sitges.
166 167
6,310 Crulla. Hi ha pals de fusta amb se- 2:27 495

nyals indicadors. Seguim pel que in-
dica GR-92 girant a m dreta.
6,560 Runes dun altre antic corral. Som a 2:32 507
Campgrs, una altra gran dolina en-
ming dels ermots. Al final de la doli-
na, en direcci sud, hi ha un pou, que
apaivagava la set dels ramats que
antigament shi tancaven. La dolina
est delimitada, a loest, pels cims
del Rascler, avui plens dantenes,
radars i torres de comunicaci. El
Pla de les Basses. Al fons, gran radar situat dins de lesfera
la Morella. Foto: lautor blanca est connectat al centre de
5,220 A lesquerra i dins del bassot, hi ha 1:56 416 trnsit aeri que AENA t a Gav. Des
una petita pila de pedres que indica daqu es controla tot el trnsit aeri
el caminet per on hem de seguir. s civil de la Mediterrnia occidental.
molt estret i punxs a causa de la 6,710 Trobem el sender GR-92 i el seguim. 2:36 517
vegetaci, que de vegades fins i tot
ens priva de veure el terra. No hi ha 7,030 Al cap de poca estona arribem a 2:42 546
prdua, ja que el cim de la Morella la Morella, cim ms alt del Garraf.
ens serveix dorientaci. Al costat La creu de ferro fou inicialment
del cam i a m dreta, veiem lavenc installada lany 1965 pel Grup Ex-
de la Llosa, de 23 m de fondria. Els cursionista Roca (GER) de Gav, en
avencs, pous naturals produts per record duna petita creu installada
laigua, sn un altre fenomen crs- Creu de la Morella i vrtex
tic caracterstic daquest paisatge. geodsic. Foto: lautor
5,290 Superats ja els corriols i caminets 1:59 421
estrets, trobem a la dreta una tanca
metllica de color verd que delimita
lantic abocador metropolit del Gar-
raf. Aquest abocador es va obrir el
1974, tot i la intensa protesta ciuta-
dana que origin, i no va ser clausu-
rat fins a finals de 2006. Actualment
se nha restaurat laspecte exterior,
per al seu interior sacumulen de-
senes de tones descombraries,
que segueixen produint gas met i
alliberant lixiviats que contaminen
els corrents daigua subterrnia. El
gas saprofita en una petita central
de combusti que hi ha dins del re-
cinte, per generar corrent elctric.
6,010 El cam s ms ample i va resseguint 2:21 474
la tanca. Aviat es fa encimentat.
168 169
pel grup catalanista Palestra als anys 9,590 Trobem al pista que va de la Sentiu 3:35 395
trenta i restaurada als cinquanta pel a la Clota per la pujada dels Peni-
Centre Excursionista de Catalunya. tents. Girem a la dreta.
Rovellada i abatuda per la ventada
10,290 La pista fa una lleugera pujada fins 4:02 312
del 24 de gener de 2009, fou restau-
al camp de tir, que queda uns me-
rada per la Uni Muntanyenca Eram-
tres ms endavant a la dreta.
pruny el 20 de desembre segent.
10,450 Hem passat gaireb el camp de tir. 4:05 334
7,340 Desprs destar-hi una estona per re- 2:50 594
cuperar forces, emprenem la baixada, 10,780 Seguim baixant per la pista de terra 4:13 322
tot seguint el GR-92. Trobem el cam vermellosa. Al cap de poca estona, a
ample i seguim girant a lesquera. lesquerra i apartades uns metres del
cam, hi ha les runes de can Tard.
8,390 Desprs de carenar el tur dels Cos- 3:10 487
terets, arribem al coll Sostrell. 11,650 Desemboquem en un altra pista. 4:26 270
Hem de girar a la dreta.
8,500 Seguim pel GR-92 fins a uns cent me- 3:12 475
tres duna torre elctrica. All, en un 12,720 Runes de can Sopes, a la dreta. 4:44 116
petit repl i a m dreta, comena un
13,130 Seguim per la pista. Al cap de pocs 4:50 109
cam. Deixem el GR-92 i el seguim.
moments la deixem i seguim per un
8,730 Al cap de poques passes, girem a 3:16 493 caminet que surt a m esquerra.
lesquerra, en direcci al torrent del
13,250 Al cap de poques passes hi ha can 4:53 108
Ballestar. El trajecte baixa en ziga-
Bruac, en estat rnec.
zaga de forma molt pronunciada,
per un cam dpoca medieval que 13,320 Seguim el cam fins a desembocar 4:55 98
es conserva fora b. Aquest cam en una pista, on girem a lesquerra.
comunicava antigament labeurada 13,430 Trobem una cadena que barra el pas 4:58 88
de Tibart amb el coll Sostrell. als vehicles i, uns metres ms enll,
8,820 Seguim el caminet i anem perdent 3:19 483 la porta dentrada al recinte dun an-
alada fins un altre punt en qu hem tic ferroveller.
de girar a la dreta, per baixar fins a gai- 13,730 Creuem la riera de la Sentiu, que 5:03 71
reb la llera del torrent del Ballestar. sajunta amb la riera Seca per for-
Les Agulles, el torrent del Ballestar mar, ms endavant, la dels Canyars.
i el cam medieval. Foto: lautor
13,930 Seguim en parallel el curs de la 5:06 53
riera que cau a la nostra dreta, fins
abans darribar a un pont. El cam
remunta una petita pujada i ens si-
tua al comenament de lavinguda
de la Sentiu.
14,230 Creuem el carrer girant a lesquerra 5:14 49
i, uns metres ms enll, estem a la
parada dautobs, punt de sortida i
14,330 acabament daquest itinerari. 5:15 48
170 171
Agraments
Tot i que la major part dels itineraris els he fet sol, i que
jo mateix he confegit els plnols esquemtics que acom-
panyen cada itinerari, he fet la majoria de fotografies, i
he realitzat les mesures de temps, distncia i alria que
complementen les descripcions, aquest llibre no hauria
estat possible sense lajuda de diverses persones, a les
quals vull agrair el seu suport: Josep Campmany Guillot,
per ledici i maquetaci del llibre; Marta Jimnez Iborra i
la meva filla Nria Sans Fors, que en diverses etapes han
corregit lingsticament els textos; Manel Alonso i Figue-
res, que ha assessorat la toponmia; i tamb als que han
cedit fotos per al llibre: Joan Lpez Zaldvar i Benet Solina
Garcia. Grcies a tots ells.
172

Llibre Itineraris 20143 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Itineraris 20143 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GAV

21 RECORREGUTS PER FER

Miquel Sans Fontanet

Miquel Sans Fontanet

Miquel Sans Fontanet

La publicaci dun nou llibre s sempre un

Josep Campmany Guillot

Can Riera del Serguerar, de NDEX

La motivaci que mha donat limpuls de

El castell dErampruny dalt del cingle de pedra ro-

Gav conserva, al centre del nucli urb, lestructura que

Lantic cam de la Sentiu al castell

10. Collegi Marcell Moragas, mines de ferro,

1r recorregut Pujada al Calamot

Pujada al Calamot Desnivell............... 70 m

Ruta temps altitud

Plaa de Jaume Balmes i nou

2n recorregut Circumvallaci al nucli urb

Circumvallaci al nucli urb Desnivell............... 61 m

Ruta temps altitud

beneficiaven de lexcellent argila

La platja de Gav La platja de Gav

La corredora Mestra. El passeig Martim.

3,100 Creuem lavinguda dEuropa i 0:45

El passeig Martim. Conuncia entre la corredora dels

7,235 Seguim pel costat de la corredora 1:53

Els conreus de la plana

Ruta temps altitud

Parc del Millenni

11,360 Seguim pel carril bici en parallel 2:48

La rotonda de la c-245 sota el pont.

Ruta temps altitud

4,300 Al cap de pocs metres de seguir el 1:08

daquesta disciplina van tornar a

Can Riera amb la seva torre Camps de conreu al pla de Queralt.

Deixem les runes a m esquerra i

2,290 Trobem la carretera de Gav a la Sen- 0:37 36

3,210 Continuem per un caminet ms es- 0:57 53

La capella de la Mare de Du de la Salut,

ens trobem, a la dreta, una petita

5,070 Un cop baixat el cam, girant a 1:31 129

3,860 Retornem a lesplanada de la pista i 1:11 113 Font del Ferro.

Detall de la font del Ferro. Font de la Salamandra o de

5,170 Seguim doncs per pista principal, 1:33 121

can Roig. Acabem la pujada i con-

El roure i la creu de Bruguers. La Foradada i la roca del

un pilonet verd, i aqu hem de girar a

4,430 Aprofitant aquestes visites guiades, 1:31 397

7,200 En acabar la pujada i al davant nos- 2:40 185

Boques de la mina de ferro.

laltra banda del cam, ms amunt, deixem a lesquerra. Passat el pil,

Can Pardal. El celler de can Bassoles.

lEspai Natural del Garraf, i les admi-

Torre de guaita de la lesquerra. Aviat lenquitranat, molt

16,100 Passem pel costat dun dipsit 4:36 185

Masia de can Llong, rehabilitada

Ruta temps altitud

dos vessants. Les del vessant est

Volta del pont de les Petjades. A

Can Bassoles. La nestra

Defenses al cam del la dreta, que no agafem. s el que

Ruta temps altitud

Absis romnic de lermita