LES MATEMTIQUES EN EL RGIM NAZI

Una de les caracterstiques ms importants del nazisme va ser la manipulaci, a fora de la propaganda i l'educaci, de la ideologia dels ciutadans. Des de petits, els alemanys eren educats per esdevenir veritables nazis. Les idees del partit nacionalsocialista eren inculcades en els seus joves ments de formes inimaginables. Mitjans de comunicaci com la rdio o la premsa es van convertir en un simple mtode d'adoctrinament poltic de les grans masses. Per, sobretot, els nazis veien com a objectiu principal modelar els nens a la seva imatge, ja que eren ells, els joves, els que mantindrien el Reich en el futur. Hi havia tot tipus de formes d'aconseguir-ho: Mitjanant contes infantils, mitjanant canons, mitjanant l'adaptaci de la histria als ideals nazis ... No obstant aix, tamb van usar formes molt poc comuns d'adoctrinament. L'exemple ms representatiu de fins on podia arribar el govern era mitjanant l's de les matemtiques com una altra forma de "educar polticament". I s que, encara que sembli estrany, els ministres d'educaci nazi no deixaven cap front obert i aprofitaven qualsevol oportunitat per difondre les seves idees (de fet, existia un ministeri dedicat especialment a "l'educaci del poble i la propaganda"). Com s possible que s'aprofitessin les matemtiques com una arma ideolgica? s de sobres conegut que les escoles nazis educaven polticament als nens perqu no estiguessin en contra de Hitler amb assignatures com la histria o la filosofia, molt fcilment manipulables, per... De veritat era possible usar una matria com les matemtiques amb aquest objectiu? Doncs s, els ministres d'educaci ho van aconseguir amb gran mestria. Res millor que veure un exemple d'aquella poca:

Problema 1
"Un boig costa cada dia 4 marcs, un invlid 5'5 marcs, un criminal 3'5 marcs. En molts casos, un funcionari no cobra ms que 4 marcs, un empleat 3'6 marcs, un aprenent 2 marcs. Calculeu quant costen anualment els 300.000 bojos i epilptics d'Alemanya. Quant s'estalviaria l'estat si aquests individus fossin eliminats? Quants prstecs de 1000 marcs podrem concedir a matrimonis si pogussim economitzar aquests diners?" El missatge que hi ha desprs d'aquest senzill problema de matemtiques s clar: Plantar una llavor d'odi cap a tot el que "sobrava" a l'Alemanya nazi. D'aquesta manera, s'aconseguia que els joves es van indignar davant l'alt preu que costava mantenir a malalts mentals o aturats, i que, alhora, pensessin que si aquests eren eliminats, aquests diners es podria invertir en fins que els beneficiaven a ells , com concedint prstecs a joves matrimonis. s natural que amb aquest tipus d'arguments, els nois comencessin a desenvolupar l'odi del qual feien gala els seus governants.

Si observem l'escassa dificultat d'aquest exercici, podem observa que probablement era resolt en classes de nens de molt escassa edat. Ja llavors se'ls comenava a inculcar aquesta cultura discriminatria. Vegem un altre exercici matemtic que apareix en els llibres de text nazis:

Problema 2
"Entre els tres grups racials ms importants d'Europa, es va detectar el segent creixement de la poblaci entre 1900 i 1930: - Poblaci teutnica: De 124,000,000-149,000,000. - Poblaci llatina: De 103,000,000-121.000.000. - Poblaci eslava: De 166,000,000-226,000,000. Assumint un nivell de creixement constant, calcula el creixement d'aquests tres grups en un perode de deu anys. Quin ser el percentatge de poblaci dels tres grups en l'any 1960 si aquesta tendncia continua? Quins riscos per a la poblaci alemanya pots percebre si no ocorre un canvi en aquesta tendncia? " s especialment interessant aquesta ltima pregunta. Un dels trets ms bsics del nazisme era l'intent que "la raa ria" es mantingus pura i predomins sobre totes les altres. Els nazis consideraven com un dret de la raa ria el imposar-se sobre la resta i conquerir els seus territoris. Els jueus eren l'enemic absolut d'Alemanya, i eren considerats els principals causants de la seva decadncia, per tamb es desprenia odi cap a qualsevol altra raa, per exemple cap als eslaus, com es pot observar en el problema. El creixement de la poblaci d'altres tnies era considerat una amenaa. El pitjor de tot s que els nens s'encarregaven d'arribar per si mateixos a aquesta conclusi desprs de fer l'exercici. s a dir, ning els deia "els jueus sn dolents", sin que els seus exercicis de matemtiques (manipulats, s clar) feien que ells mateixos raonessin aquesta conclusi i arribessin a ella. Vegem un tercer exemple de problema matemtic:

Problema 3
"Per l'edificaci d'un manicomi es necessiten 6 milions de marcs. Quantes cases residencials, a 1.500 marcs cadascuna, s'haguessin pogut construir en lloc del manicomi?" El rerefons ideolgic que s'amaga darrere de tan senzill problema s ben diferent a la intenci d'educar matemticament als nens. De nou, es carrega contra malalts mentals. Tot aquell que no era perfecte racialment devia ser eliminat. Des dels que presentaven problemes fsics (com invlids o deformes) fins aquells que simplement eren diferents a l'ideal nazi (per exemple, l'homosexualitat tamb es considerava un

problema mental i era tractada en manicomis), tots eren un problema per a Hitler i no feien res ms de suposar despeses per al govern. s bastant paradoxal que una cincia tan objectiva i allunyada de la poltica com sn les matemtiques pogus ser manipulada d'una forma tan vil per Hitler i el seu govern, per aix va ser. Durant anys, llibres de text plens de problemes similars van servir per formar joventuts hitlerianas en els ideals poltics del partit nacionalsocialista. La cincia mai pot estar relacionada amb una determinada ideologia poltica, per els tirans s que poden aprofitar-se de l'educaci amb objectius ms foscos, com va passar amb els nazis i les matemtiques. Per acabar aquest article, deixo un petit extracte que Adolf Hitler va escriure en el seu llibre "La meva lluita": "La culminaci de tota tasca educacional de l'Estat racista consistir en infiltrar instintiva i racionalment en els cors i els cervells de la joventut que li est confiada, la noci i el sentiment de raa. Cap adolescent, sigui home o dona, haur de deixar l'escola abans de trobar-plenament convenut del que significa la puritat de la sang i la seva necessitat. " Per si de cas, la situaci sempre es pot controlar per la fora:

Problema 4
Una bomba s llanada des dun avi que vola a 100 m/s (la resistncia del vent s prescindible). Si lavi vola a 1000 m, calcula: a) b) c) d) Quant triga la bomba en arribar a terra? Calcula la distncia de vol de la bomba En el moment de limpacte, a quina velocitat anir la bomba? Quina ser la seva fora si t un pes d1 kg?