FONÈTICA

CATALANA

ANNA MARIA RIBAS MARGARIT

0
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

NIVELL BÀSIC NIVELL MITJÀ NIVELL AVANÇAT NIVELL SUPERIOR

L’alfabet Diftong (creixent i Fonema Contacte de vocals entre mots:
El so i la grafia decreixent) Tret distintiu  Sinalefa
Relació so- grafia Triftong Fonologia  Hiat
Dígraf Hiat Vocals i consonants  Elisió
L’ordre alfabètic Al.lòfons de i/u Neutralització Contacte de consonants entre mots:
La síl.laba El so I les seves qualitats vocàlica  Ensordiment
El còmput sil.làbic Òrgans fonadors L’ AFI  Sonorització
Síl.laba tònica-àtona La fonètica Transcripció  Emmudiment
La divisió sil.làbica fonètica  Sensibilització
Partició de mots a  Assimilació
final de línia  Geminació
Arxifonema i al.lòfon
El prosodema o tret suprasegmental

INFORMACIÓ TEÒRICA
Els sons vocàlics: http://www.slideshare.net/lrius1/sistema-consonntic-presentation?next_slideshow=1
Els sons consonàntics: http://www.slideshare.net/lrius1/fontica-consonants-presentation?next_slideshow=2
Fonètica del català i contacte de sons: http://www.slideshare.net/gerardvilanova/fontica-del-catal-
presentation?next_slideshow=3
Els sons del català: vocals, semivocals i consonants : http://www.slideshare.net/laiapla/els-sons-del-
catal?next_slideshow=4
Els sons del català i els seus dialectes: http://www.ub.edu/sonscatala/ca
Transcripció fonètica (INS Olorda) Sebastià Bech: http://www.iesolorda.org/departaments/cat/fon_tot.pdf
EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS
http://www.slideshare.net/lrius1/prctiques-fontica-presentation
http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicfoneticaduesopcions.htm
http://ipa.typeit.org/full/ (per picar a màquina usant els símbosl fonètica)
EXERCICIS SENSE SOLUCIONARI
http://iesolorda.org/departaments/cat/ex_fonetica.pdf
PER AMPLIAR EL TEMA
http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/fonetica.htm
1
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- L’ALFABET I LA RELACIÓ SO-GRAFIA

L’ALFABET NOM DE LA SONS QUE POT TENIR* EXEMPLES
(lletres del català) LLETRA
a-A A *a+ *Ə+ Casa, assassí
b-B Be o be alta [b] [β][p][Ø] Bicicleta, arbre, verb, tomb
c-C (ç-Ç) Ce-Ce trencada [k] [s] [Ø] [ks] Campió, cistell, capaç, blanc,accent
d-D De [d] [t] [Ø] [δ] Dit, ràpid, dividend, adequat
e-E E *ε+ *e+ *Ə+ Serè, seré, pare
f-F Efa [f] foc
g-G Ge [g] [ʒ] [k] [tʃ] [dʒ] [ɣ] [Ø] Guerra, gerani, llarg, raig, mitges,
agradar, sang
h-H Hac [Ø] hàbit
i-I I o i llatina [i] [j] Avi, feia, iogurt
j-J Jota [ʒ] Jersei
k-K Ca [k] Kilo, Euskadi, folklore, búnker,judoka
l-L Ela [l] ala
m-M Ema [m] [ɱ] Mà, amfibi
n-N Ena [n] [ŋ] [m] [ɱ] Nas, sang, canvi, enfadat
o-O O [ Ͻ] [o] [u] Però, camió, assortit
p-P Pe [p] [Ø] Patró, camp
q-Q Cu [k] Qüestió, Iraq
r-R Erra [r] [ɾ][Ø] Carro, cara, estimar
s-S Essa [s] [z] Serp, cosa
t-T Te [t] [Ø] [ʎ] Trist, sortint, ratlla
u-U U [u] [w] Fortuna, diuen, quan
v-V Ve baixa [b] [β] Vas, divertit
w-W Ve doble [b] [β] [u] Waterpolo, hawaià, cow-boy, walkiria
x-X Ics o xeix [ks] [gz] [ʃ] Taxi, examen, xocolata
y-Y I grega [i] Nova York,lady
z-Z zeta [z] zoològic
*Cal remarcar que:
 Un mateix so pot tenir lletres diferents: [Ə] [b] : passa, passem; vas, bis, hawai
 Una mateixa lletra pot representar sons diferents : la essa pot ser [s] i [z] sal, cosa
 Una sola grafia pot representar dos sons: [ks] luxe
 Dues grafies poden ser un sol so: [ g] guerxo
 Una grafia i cap so: [Ø] harmonia
 Una grafia i aspirada: ehem, he,he,he,
 Algunes lletres no es pronuncien: d,t,b,p,r... sumand, molt, amb, camp, sortir
 Altres lletres només són correctes en mots d’origen estranger, com k,w. Kyoto, Wagner

Definició de so Definició de grafia

Entitat física produïda pel nostre aparell fonador,
mesurable. Es representa entre claudàtors -per
diferenciar-se de la grafia-, i amb un símbol arbitrari,
que pot ser igual o no a la grafia. Del so s’ocupa la
FONÈTICA. Tenim 38 sons.
Símbol gràfic d’escriptura, arbitrari (diferents
llengües, diferents grafies). De la relació entre so i
grafia se n’ocupa l’ORTOGRAFIA. En català tenim 26
lletres.
2

...
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- ELS DÍGRAFS I LA RELACIÓ SO-GRAFIA

DÍGRAFS AMB 1 SO NOM SO EXEMPLE
rr Doble erra [r] Carro
ss Doble essa [s] Cassola
sc Essa ce [s] Ascensor
gu Ge u [g] Guitarra
qu Cu u [k] Forquilla
tg Te ge [dʒ] Metge
tj Te jota [dʒ] Platja
tx Te ics [tʃ ] Cotxe
ig i ge [tʃ ] Maig
ix I ics [ʃ] Peix
ny enya [ɲ] Enyor
ll Ella [ʎ ] Llapis
DÍGRAFS AMB 2 SONS NOM SO EXEMPLE
ts Te essa [ts] Potser
tz Te zeta [dz] Dotze
GEMINACIONS gràfiques i NOM SO EXEMPLE
fonètiques
l·l Ela geminada [ll] Aquarel.la
mm Ema geminada [m m] Gemma
nn Ena geminada [nn] Anna
dd De geminada [d d] Addicte
gg Ge geminada [tʃ ʒ] Suggerir
GEMINACIONS fonètiques NOM SO EXEMPLE
tl Te ela [l l] Atleta
tll Te ella [ʎ ʎ] Espatlla
tm Te ema [m m] Atmosfera
tn Te ena [n n] Ètnia
...
El dígraf ch és propi del castellà i només apareix en cognoms (Estruch, Folch) o paraules estrangeres: scherzo
...
FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- L’ORDRE ALFABÈTIC (en el diccionari)
dígrafs La Ç accentuació sintagmes

Els dígrafs es busquen La ç es troba en Amb paraules que Es fa ordenació contínua, sense
en l’ordre de les lletres la c. Si s’han només es diferencien tenir en compte espais ni guionets,
que presenten. Per d’ordenar dues per l’accent, l’ordre etc.
exemple, el grup ll es paraules que és: Abans-a cada moment- adés,
busca com a l+l, igual només tenen 1r- La que no té accent adeshora-adesiara- a hores d’ara
que el grup l.l aquesta 2n-Accent tancat O bé tenint en compte el primer
Si són dues paraules diferència, 3r- Accent obert component del sintagma i després
amb aquests dos primer va la c: 4t- Dièresi el segon, etc:
dígrafs, primer va ll i Placa-plaça, llac- Ma-mà, oidà-oïda, suí- A cada moment- a deshora- a hores
després l.l: llaç suï d’ara-abans- adés
Cella-cel.la
3

…
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- LA DIVISIÓ SIL.LÀBICA

SÍL.LABA CÒMPUT SIL.LÀBIC SÍL.LABA SÍL.LABA
TÒNICA ÀTONA
Una síl.laba és cada cop de Monosíl.laba : sal És la síl.laba És la síl.laba
veu amb el qual emetem una Polisíl·laba (la resta): pronunciada que no és
paraula:  Bisíl.laba: petó amb més pronunciada
Cor, cor-près  Trisíl.laba: tristesa intensitat en amb més
Trobem síl.labes formades per  Tetrasíl.laba: solidari relació a la resta intensitat
una sola vocal (nucli sil.làbic)  Pentasíl.laba: lluminositat de síl.labes de la ca-pi-tà
acompanyada o no d’altres  Hexasíl.laba: armamentística paraula:
vocals o consonants (marge  Heptasíl.laba: estratosfèricament ca-pi-tà
sil.làbic) : à-ni-ma  ...
No trobem síl.labes sense cap
vocal, excepte les
onomatopeies: pst!

FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- LA PARTICIO DE PARAULES A FINAL

DE LÍNIA
Les paraules que no caben a final de línia es parteixen segons les seves síl·labes , posant un guionet curt al
final de la ratlla i tenint en compte que:

1. No es pot deixar cap lletra sola al final i a l’inici de la línia, excepte si va apostrofada amb l’article, la
preposició o el pronom: l’a-vió (no: a-vió), l’o-dia, l’a-déu, m’a-cusa
2. No es poden separar ni els diftongs ni els triftongs: pe-uet, miau, ai-re (no: a-ire)
3. Si hi ha un apòstrof, no es pot partir per l’apòstrof: d’a-ra (no: d’- ara)
4. El punt de la ela geminada, se substitueix per un guionet: col-legi (no: col·- legi)
5. Hi ha sis dígrafs que NO es poden separar a final de línia: QU,GU, LL, NY, i també IG, IX (en posició
final): Ra-que-ta, pa-gues, ca-llar, pi-nya, raig (no rai-g, ni ra-ig), peix (no pei-x, ni pe-ix), però en
canvi, en altres posicions o quan no són dígrafs, sí que se separen: Cai-xa, Fi-ga
6. Per tant, es poden separar tota la resta: car-ro, pas-sar, jut-ge, plat-ja, pot-ser, cot-xe, at-zar, pei-
xos, Gem-ma, An-na, sug-gerir, pis-ci-na...
7. En el cas dels mots compostos, cal destriar els elements que els integren, per separar-los bé:
o Prefix+ paraula: cel-obert, des-ordre, in-humà, trans-atlàntic, ben-estar, bes-avi
o Mots amb h intercalada: al-hora, co-hibir, mil-homes, sub-hasta
o Altres: nos-altres, vos-altres
...
4
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL MITJÀ- DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS

DIFTONGS TIPUS DE DIFTONGS TRIFTONGS HIATS

Un diftong és un N’hi ha de dos tipus: Un triftong és un grup Un hiat són dues vocals que
grup de dues vocals de tres vocals seguides, estan juntes però pertanyen
seguides que es DECREIXENT: i/u darrere dins de la mateixa a síl.labes diferents, per tant,
pronuncien dins la d’una altra vocal: síl.laba, i dues de les són nucli sil.làbic cadascuna
mateixa síl.laba, i quals són i/u àtones: d’elles, especialment la i/u
una de les quals és  Ai: mai entre consonant i vocal:
una i/u àtona.  Ei: remei  Iai!
 Ii: sortí il.lès  Pa-ra-guai  Ia: di-a-ri, ma-ri-a
Aquesta i/u funciona  Oi. noi  Fè-ieu  Ie: di-e-ta- di-ri-en
com a so intermig  Ui : cuina  Cre-ueu  Io: i-di-o-ma
entre consonant i  Au: pau  Li-qüeu  Ua: e-va-cu-ar
vocal (per això  Eu: veure  Miau  Ue: cru-el-tat
s’anomenen sons  Iu: viure  Guai-tar  Uo: cu-o-ta, e-va-cu-ar
graduals o  Ou: pou  Po-uai-re  Ae:a-e-ro-port
aproximants) 
 Uu: duu Ao: Ta-or-mi-na
 Ea: te-a-tre
CREIXENT: i/u davant d’una  Eo: ge-o-gra-fi-a
altra vocal i darrera G/Q  Oa: co-a-li-ci-ó
 Oe: po-e-ma
 Gua: gual
 Güe: aigües També són hiats les
 Güi: pingüí combinacions de vocal i ï/ü
 Guo: paraiguot amb dièresi:
 Qua: pasqua Ve-ï-na, ca-fe-ï-na, pe-üc
 Qüe: freqüent
 Qüi: adeqüi I també quan la i/u sigui
 Quo: quota tònica i porti accent , segons
les normes d’accentuació:
I també a inici de síl.laba o Llu-ís, con-du-ís, a-gra-í-em
mot:
Hi ha hiats entre mots: demà
 ia: no-ia, iarda,hiat obren, sento òpera, camí
 ie: hie-na, veient ample, qui és ell?
 io: io-de
 ua: pouar
 ue: cre-uen,clauer
 iu: iuca
LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DELS AL.LÒFONS DE LA I/U
- Les vocals i/u són semivocals si formen part dels diftongs decreixents ( reina, raucar).
- Són semiconsonants si estan dins dels diftongs creixents. Llavors s’expressen fonèticament amb *j+ i *w+
respectivament (següent)
- Són consonants si es presenten a inici de mot o síl.laba (iogurt, jeia, riuada, veuen). També s’expressen
fonèticament amb [j] i [w]
...
5
Pàgina

FONÈTICA- NIVELL MITJÀ- EL SO I LES SEVES QUALITATS. LA
FONÈTICA. L’APARELL FONADOR
EL SO i L’APARELL FONADOR HUMÀ
El so és el resultat de les vibracions produïdes pels òrgans
articulatoris.
El so es propaga a través de la vibració d’una partícula
transmesa a una altra partícula. En el buit no es propaga, i
en l‘aigua, més ràpid que en l’aire.
Cada llengua té el seu inventari de sons (la zeta castellana
no sona en català, i la ge catalana , no existeix en castellà)
...
Anna M. Ribas Margarit
QUALITATS DEL SO
La Fonètica és la ciència que estudia el so. N’hi
ha de diversos tipus:
 Fonètica Acústica (ones sonores que
viatgen per l’aire): el so té característiques
d’altura, intensitat, timbre, etc.
 Fonètica auditiva: estudia aspectes com el
nostre llindar d’audició, el nostre llindar de
dolor (si és molt intens, rebenta l’orella),
l’infrasò (freqüència molt baixa i inaudible),
l’ultrasò (ídem anterior, però al revés), etc.
 Fonètica articulatòria: descriu els sons des
del punt de vista de l’aparell fonador humà:
PROCÉS D’ARTICULACIÓ LINGÜÍSTICA
1.Cal expirar per parlar. El diafragma li dóna
més força a l’aire. El diafragma, els pulmons, els
bronquis i la tràquea són les cavitats
infraglòtiques.
2.L’aire passa per les cordes vocals i es torna
sonor/sord. El xiuxiueig és la posició intermitja .
Les cordes són membranes que impedeixen
que els aliments vagin als pulmons. Si es
relaxen serveixen per respirar i si es tensen
serveixen per parlar (vibren). Estan a la laringe,
que és la cavitat glòtica.
3.L’aire surt pel nas o per la boca i es torna
nasal/oral. La faringe, la cavitat bucal i la nasal
són les cavitats supraglòtiques.
4. La boca, la llengua, dents, llavis, maxil.lar,
etc. entren en contacte o es mouen per a
pronunciar els diferents tipus de vocals i
consonants (punt i mode d’articulació). Els
òrgans actius són la llengua, el maxil.lar
inferior, els llavis i el vel del paladar i els passius
són el paladar dur, els alvèols i les dents
superiors.
6
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL AVANÇAT- EL FONEMA. EL TRET DISTINTIU.

FONEMA
Un fonema és un feix
de trets distintius
(sonor/sord, labial/
dental...), que
diferencia fonemes
entre si.
És una unitat
abstracta, una unitat
mínima no
significativa, però sí
distintiva: cel-fel-gel
Per diferenciar-se dels
sons, els fonemes es
representen entre
barres /b/
Els TRETS DISTINTIUS Són
les característiques que
oposen parelles de sons
quan l’aparell fonador els
articula : [p] i [b] són
oclusius i bilabials, però el
primer és sord i el segon és
sonor.
La FONOLOGIA
estudia els fonemes
d’una llengua
...
TRETS DISTINTIUS
Són de diversos tipus:
VIBRACIÓ DE LES CORDES VOCALS:
 Sord: les cordes vocals no vibren, en algunes consonants.
 Sonor: les cordes vocals vibren: a totes les vocals i algunes consonants
PUNT D’ARTICULACIÓ VOCÀLIC (posició de la llengua dins la boca):
 Anterior palatal: la llengua va endavant, en el cas de la vocal a
 Central o medial: la llengua no es mou, en el cas de les vocals e,o
 Posterior o velar: la llengua va al vel del paladar, en el cas de les vocals i,u
PUNT D’ARTICULACIÓ CONSONÀNTIC (òrgans que entren en contacte):
 Bilabial: els dos llavis s’ajunten i es toquen
 Labiodental: les dents superiors toquen el llavi inferior
 Dental: l’àpex o punta de la llengua toca la part interior de les dents superiors
 Alveolar: l’àpex de la llengua toca les genives (cavitats que tenen les dents)
 Palatal: la llengua toca el paladar dur (part central)
 Velar: la llengua toca el vel del paladar, proper a la campaneta o úvula.
MODE D’ARTICULACIÓ (la forma com surt l’aire)
 Oclusiu: els dos òrgans que fan contacte es separen provocant una explosió d’aire
 Fricatiu: no hi ha tancament complet entre els dos òrgans, sinó estretor, i l’aire surt
fregant.
 Africat: oclusió seguida de fricació
 Espirant : sortida de l’aire de forma contínua
 Nasal: l’aire surt per la boca i el nas
 Líquida Lateral: l’aire surt pels dos cantons de la llengua
 Líquida Vibrant: igual que les líquides, però la llengua vibra de forma simple (una
vibració) o múltiple (3 o 4 vibracions).
Per definir un so primer parlem de punt d’articulació, després de mode d’articulació i
després de vibració, precisant si les líquides són laterals o vibrants i si les vibrants són
simples o múltiples:[k], so velar, oclusiu, sord. [r]: so alveolar, líquid, vibrant, múltiple, sonor.

LES VOCALS
Es pronuncien quan cap obstacle interromp la sortida lliure de l’aire. Són sonores i formen nucli de síl.laba.
Les diferències provenen de l’obertura de la boca i la posició de la llengua.Poden rebre l’accent tònic del mot.
sac-sec-séc-sic-soc-sóc-suc
Articulació Articulació Articulació
Obertura de la boca anterior o central o posterior
prepalatal palatal o velar

1r grau [i] camí suc [u]

2n grau [e] rec [o]tot

Vocals
tòniques 3r grau
mel [Ɛ] [ɔ] roc

4t grau [a] pa

[i] caminar sucar [u]

Vocals àtones 1r grau
7

grau intermedi [Ə]panet

Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

LA NEUTRALITZACIÓ VOCÀLICA
La neutralització vocàlica es produeix quan un so canvia en posició àtona, en relació al so que té en posició
tònica. Hi ha dos tipus de neutralitzacions, en català:
LA VOCAL NEUTRA LA O ÀTONA
Els sons [a], [ε] i [e] en posició tònica passen a Els sons [Ͻ] [o] i [u] en posició tònica, es pronuncien
pronunciar-se vocal neutra, [Ə], en posició àtona: [u] en posició àtona:
Casa, mel, greix > caseta, melós, greixós Sol, tou, mur > solet, tovet, mural
…

LES CONSONANTS
Quan diem les consonants es produeixen diverses interrupcions del flux de l’aire. La intersecció de tots els
trets distintius produeix aquest quadre del consonantisme català:
MODE D'ARTICULACIÓ

ORAL

Líquid Aproxi- Nasal

Vibració
Oclusiu Fricatiu Africat
Vibrant Lateral mant

Sonor [b] [β] [m]

BILABIAL
Sord [p]

Sonor [v] [ɱ]

LABIO-DENTAL
Sord [f]

Sonor [d] [δ ]
DENTAL
PUNT Sord [t]
D'ARTI-
Sonor [ɾ][r] [l] [z] [dz] [n]
CULACIÓ ALVEOLAR
Sord [s] [ts]

Sonor [ʎ ] [ʒ] [dʒ ] [ɲ]

PALATAL
Sord [ʃ] [tʃ ]

Sonor [g] [ɣ] [ŋ ]

VELAR
Sord [k]

...
8
Pàgina

L’AFI I LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA
L’AFI
L’Alfabet Fonètic Internacional (AFI
en català i IPA en anglès) és el
conjunt de símbols que representen
tots els sons que es pronuncien a les
llengües de tot el món. És un catàleg
finit i permet aprendre la pronúncia
de qualsevol llengua.
L’Associació de Fonètica Internacional
es va crear l’any 1886, per a fer
estudis comparatius entre idiomes,
dialectes, etc.
Un so del seu catàleg pot aparèixer en
més d’una llengua, i hi ha sons que no
tenen totes les llengües:
[Xardinéro]- [ʒƏrdiné]
Anna M. Ribas Margarit
LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA
Podem transcriure qualsevol cadena de sons amb l’alfabet fonètic
internacional. Només cal especificar diversos aspectes: la vocal
tònica es marca amb accent (sobre la lletra o situat posteriorment) ,
les apostrofacions no apareixen en la tira fònica, sinó que es fusiona
l’article/preposició amb la síl.laba posterior, i cal tenir en compte
tots els fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic , tant dins del
mot com entre mots.
Per exemple:
L’Andreu diu que aviat pagareu la quota del club eqüestre.
[ləndɾe´w di´w kəβja´t pəɣəɾε´w lə kwɔ´tə dəl klu´p
əkwe´stɾə]
El pianista i el violinista no els veuen.
[əl piənístə jəl biulinístə nólz βε´wən]
...
9
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

FONÈTICA- NIVELL SUPERIOR-EL CONTACTE DE SONS

(FONÈTICA SINTÀCTICA)
Quan parlem fluïdament, encadenem tots els sons en una sola tira fònica i això provoca fenòmens de
contacte entre sons contigus. La fonètica sintàctica estudia aquests canvis També hi influeix el silenci i la
dicció ràpida o lenta del parlant, és a dir , el context fònic. La lectura emfàtica desfà els contactes. Tots
aquests contactes produeixen una redistribució sil.làbica: No ho en-tenc // no-wƏn-teŋ
CONTACTE FENÒMENS DE CONTACTE FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE FENÒMENS DE CONSONANTS EN POSICIÓ FINAL DE
ENTRE VOCALS ENTRE VOCALS ENTRE MOTS CONSONANTS DINS DEL MOT O ENTRE MOT
DINS DEL MOT MOTS
Són els SINALEFA: ASSIMILACIÓ: EMMUDIMENT:
diftongs, Es produeix quan es La consonant final de síl.laba Consisteix a no pronunciar un so en un
triftons i fa un diftong entre tendeix a sonar igual que la determinat context:
hiats les vocals final i consonant inicial de la -les oclusives emmudeixen després de
inicial de dos mots síl.laba adjacent: nasal o líquida lateral (camp, tomb,
consecutius (pa -S’assimila la sonoritat o president, malalt)
integral, rei elegant). sordesa (dissabte, pis càlid) -les vibrants en posició final de mot, en
El diftong resultant -S’assimila el punt infinitius, oficis, sufixos...(desar, regidor)
pot ser creixent o d’articulació (tanmateix, en -c/g emmudeixen darrera nasal però fan
decreixent: una Pau, encant, quin gol, infant, que la nasal es torni velar (sang, tanc)
orella(unaorella), em fas nosa). -la s dels plurals –igs, -nxs, -xs,- çs
aviulutí Els tipus d’assimilacions són: (enuigs, esfinxs, falçs)
HIAT:  LABIALITZACIÓ: n fa m -La –s- d’ AQUEST si ve pausa o mot
En canvi, si hi ha davant bilabial: tan començat en consonant : aquest noi,
dues vocals tòniques petit, tanmateix; i n fa ɱ aquest canta
com ara i/u tòniques, davant f/v: enfonsar, -la S final d’AQUESTS: aquests nois
es produeix un hiat enveja -r final d’infinitius i t final de gerundis:
(farà hípica,  DENTALITZACIÓ: n/l es anar, capficar, anant, consistint
dibuixarà àngels) fan al.lòfons dentals -s davant fricatives: els joves, els savis,
ELISIÓ: davant d/t: Andorra, -r de ARBRE, PRENDRE i derivats:
És la desaparició rentar, dissabte. comprendre, suspendre
d’una de les dues  PALATALITZACIÓ: n/l es SENSIBILITZACIÓ:
vocals en contacte, fan ny i ll davant Consisteix a pronunciar un so mut en un
normalment perquè ny,ll,g,j,x: un gerani, el context fònic concret:
són iguals o una és joc, el xivarri. -la –t de VINT, CENT, SANT, seguida de
neutra (una aixeta,  VELARITZACIÓ: n davant mot començat en vocal ( cent anys, vint-
quina hora). c/g es velaritza en ŋ: i-dos, sant Antoni)
L’apòstrof i la sang, fang, tanc -la t dels gerundis i la r dels infinitius si
contracció són ve un pronom feble: fent-ho, fer-la.
marques d’elisions: GEMINACIÓ: -la S d’AQUEST si ve mot començat per
amiganglesa, De vegades ve marcada per vocal: aquest home, aquest últim noi.
quinoraés? l’ortografia: Anna, Gemma, -la b d’AMB seguida de vocal: amb ella.
SINÈRESI: Només es addenda, ombrel.la, ENSORDIMENT:
correcta en poesia i suggerir. Un so sonor oclusiu, fricatiu o africat es
consisteix a -BL i GL geminen l’oclusiva si torna sord en posició final absoluta,
pronunciar com a duen vocal davant: noble, final de síl.laba o davant consonant
diftong un hiat per segle sorda : verb, fred, llarg, pis,
imperatius de -Els grups TLL, TL, TM lleig,absolut,adquirir, cartílag tiroide
còmput sil.làbic del geminen la líquida o nasal : SONORITZACIÓ:
vers: pa-cièn-cia ametlla, setmana, atles Els sons sords finals es sonoritzen en
contacte amb vocal o consonant
10

sonora: els homes, peix al forn, tuf

Pàgina

horrible, lleig i covard, paràgraf nou,

cop moral, les orquídies.
 Anna M. Ribas Margarit

L’ARXIFONEMA i L’AL.LÒFON
AL.LÒFON ARXIFONEMA
És el canvi de so que adopta un fonema segons el context, És la unió de dos fonemes quan s’han
segons els sons anteriors o posteriors a ells, però que NO neutralitzat i han perdut l’únic tret que els
diferencia significats. oposava-
Es representa amb majúscula:
Els espirants, per exemple, els podríem pronunciar oclusius /U/ (o,u Ͻ en posició àtona)
i no canviaria el significat del mot: n dental i l velar, davant /Ə/ (a,ε,e en posició àtona)
dental (entaular, alta) També representa els fenòmens
Els al.lòfons de les oclusives són aquests (es fan espirants): d’ensordiment a final de mot i assimilacions ,
[b]- [β] Babau, abric o les neutralitzacions de conducta
[d]- [δ] dit, adob (vulgarismes, com pon nà- pot anar)
[g]- [ɣ] got, agost Els arxifonemes catalans són:
El segon sol aparèixer entre vocals, darrera fricativa o /P/ (p,b),
lateral, i davant/darrera vibrant: zebra, quadre, ogre, maig /T/ (t,d,),
ventós, calaix buit /K/ (k,g),
Altres al.lòfons de nasals i semiconsonants: /F/ (f,v),
[m] [ɱ] davant f/v : àmfora /S/ (s,z),
[n]- [ŋ] davant c/g: sang, tanc, /ʃ/ ( ʃ,ʒ),
[i] -[j] ,[u]- [w] : iot, cauen /N/ (m,n, ɲ),
Etc. /L/ (l, ʎ),
/R/ (r, ɾ)
…

EL PROSODEMA O TRET SUPRASEGMENTAL

El prosodema o tret suprasegmental és un tret que distingeix dos conjunts d’elements que sonen igual:
L’accentuació : punxa- punxà
L’entonació: interrogacions, exclamacions, ironies... Vol venir- Vol venir? Vol venir! “Vol” venir
La diferència vocal-consonant: pal-mal-mel-cel-tel-tul...
La diferencia sonor-sord: sord-sort
...

11
Pàgina

.
 Anna M. Ribas Margarit

CURIOSITATS
Durant la pubertat, les cordes vocals dels nois creixen un cm i les de les noies 3 o 4 mil.límetres. Això fa que
els nois canviïn la veu a una octava més baixa, i les noies només 1/3 d’octava
L’home escolta entre 20 i 20.000 hertzs (cicles per segon), hi ha gossos que senten fins a 60.000, i els
elefants detecten les de 12. Durant el tsunami de 2004 a Sumatra, els animals van salvar-se perquè el van
sentir que venia i van fugir.
El cos humà funciona com una guitarra, amb l’aire, les cordes i la caixa de ressonància (faringe, rinofaringe,
boca i llavis, és a dir , les cavitats supraglòtiques)
El nombre de sons pronunciables és il.limitat: una sola persona, a més, pot pronunciar un so de formes
diferents. També canvien segons l’anatomia de cada persona i de la situació del seu cos en l’espai. I, també
canvien en funció dels sons que tenen al costat.
Un estranger pot aprendre els sons de la llengua, però no sol distribuir els trets no distintius correctament,
per això diem que té “accent” (acosta els fonemes de la nostra llengua als seus fonemes i els confon)
Es considera que les consonants nasals, laterals i les vocals tenen un so musical i que les oclusives, vibrants i
espirants tenen un so soroll.
En el català central hi ha molts homòfons per culpa de la neutralització de les vocals en posició àtona: s’ho
posarà-suposarà, l’arròs espera-La Rosa espera, és fàcil decorar- és fàcil de curar
Per què les llengües , com el tagalog, que només tenen tres vocals, són precisament a,i,u? Perquè són les
més allunyades i diferents entre sí. L’espanyol i el rus tenen 5 vocals, l’anglès en té 9 i el francès 8.
L’holandès i l’alemany en tenen 14.
Els trets pertinents en una llengua poden no ser-ho en altres, com l’entonació ascendent de MAN en xinès
(enganyar) i descendent (a poc a poc)
Les vocals se senten més que les consonants, sobretot a l’òpera, on se senten vocals cantades tota l’estona.
LES VOCALS ALS DIALECTES CATALANS:
L’alguerès, la variant nord-occidental i la valenciana no tenen vocal neutra, i el balear té una neutra tònica
(que sol ser e oberta en català central i e tancada en català occidental i valencià). El rosselllonès no té e / o
obertes . El nord-occidental i el valencià ténen e/o àtones (no neutralitzen), algunes e àtones sonen i en
lleidetà (ginoll) i el mallorquí no fa o àtona en u, mentre que a Eivissa i Menorca sí que la fan. El rossellonès
tendeix a tancar la o final en –u (Canigú), perd la vocal final dels mots esdrúixos (histori), igual que el balear,
i tant un com l’altre, en algunes zones, els finals –gua-guo es fan –go: aigua/aigo.
LES OCLUSIVES ALS DIALECTES:
La [v] es fa fricativa en balear, alguerès i tarragoní. Antigament v/b sonaven diferent, i d’aquí aquest fet.
A l’alguerès, la d/l entre vocals, les pronuncia r (cara, en comptes de cada).
El valencià fa caure la d intervocàlica: cremada-cremà i també pronuncia les consonants mudes.
El català occidental no gemina: poble (no pobble), i CL,PL,FL es palatalitzen en CLL (plloure).
El balear també fa sonar les mudes i oclusives finals (salt,banc, camp), i fa tl dels grups tll (ametla,batle,
espatla). Fa moltes assimilacions: dissatte (dissabte).
El rossellonès suprimeix la d en mots com vendre (venre)
LES FRICATIVES I AFRICADES ALS DIALECTES:
Les palatals es fan africades al cat. occidental: txerrar, djove, marge, mendjar i en valencià sempre: pludja.
A l’Horta de València els sons fricatius palatals es fan tx sempre (varietat apitxada): plutxa, txoc.
A Barcelona i rodalies la tj/tg es fa tx: fetxe.
La i del dígraf –ix- sona a Lleida i València: peix
El rossellonès elimina el so xeix final: diu pei, en comptes de peix.
A la Ribagorça fan pujar-puyá
LES LATERALS ALS DIALECTES:
La ll es fa y i : palla-paia, genoll-genoi, ceies, ui, vull, assoleiat....al català oriental i a les illes balears.
Al sona au, o u, en alguns llocs: auba (alba), ufals (alfals). El menorquí fa muda la ll intervocàlica: fulla és fua
LES VIBRANTS ALS DIALECTES:
12

El valencià pronuncia totes les r finals: acer, amor, car, autster, clor, cor , exemplar, far, futur, mar, obscur,
cor, pur, rar, sever, sonor, sospir, vampir, vapor... En el català central i el rossellonès, de vegades la reforcen
Pàgina

amb t: cor(t, car(t). A l’alguerès, la r abans de consonant, sona l: (gelmà). També fa sonar totes les mudes
finals i la r es reforça amb t als monosíl.labs (durt) . El balear no pronuncia cap r final.
 Anna M. Ribas Margarit

EXERCICIS DE FONÈTICA
____1. Memoritzeu l’alfabet català i ordeneu alfabèticament aquestes paraules:

PASTA- PORRÓ- POR- PLÀSTIC- PINASSA- PLORAR- PÚNICA- PIS- PRONOSTICAR-PLOR

____2. Deletreja els mots anteriors, tal i com es diuen en català.

____3. Marqueu amb una creu, quin tipus de relació so-grafia es produeix entre aquests
mots:

EXEMPLES 1 so i 2 1 grafia i dos 1 grafia i Grafia 2 grafies i

grafies sons en mots dos sons sense cap 1 so
diferents alhora so
dilluns, fetge, assolir
amb , difunt, sortir
culpable, oficial
àrab, Biscaia
taxi, examen

____4. Ordena alfabèticament aquests mots amb i sense dígrafs I altres expressions:

ATXA, A COR QUÈ VOLS, ADDENDA, AL CAPDAVALL, ARGÜIR, AQUELARRE, ATZUR, A

DESHORA, AIXÒ, ASSOT, ASCENSOR, ALLÀ, ANNA, ANAR, ANYELL, ARRÒS, ARMAR , AL.LÀ,
ACER, AÇORES, ALA, AÏDA, A MANS PLENES, AMOROSAMENT, ASTORAT

____5. Divideix aquestes frases en síl.labes:

 Sofria una paràlisi angoixant, que li impedí fer una al.locució claríssima
 Veureu la subhasta des de la platja via internet i allà mateix pujareu pel quadre
 Paraguai és un país sud-americà d’allò més interessant i sorprenent alhora
 El benestar de tothom és el que m’interessa i vosaltres ho sabeu

____6. Classifica a la graella les paraules que hi ha a continuació segons el nombre de

síl·labes:
història, aigualit, intel·ligència, guarderia, maó, ràdio, treure, guitarra, desitjar, participar, fotocòpia,
museu, informació, ànsia, paella, veure, americà.

2 síl·labes 3 síl·labes 4 síl·labes 5 síl·labes 6 síl·labes

capa matalàs ordinador americana participació

13
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

____7.: Diferencia entre diftongs creixents, decreixents, triftongs i hiats entre aquesta llista
de mots:

quatre, guant,aigües,quadern, qualificació, següent, pingüí, sou,caure,roure,viure , iogurt,àvia, aire, rei,

diable, coix, llaurar, estudiar, bou, bestiar, riure, canviar, treure, cuina, avioneta, prehistòria, hereu ,
consciència, experiència, Maria, paraigua, miau, guaitar, equànime, irradiar , hidrotrineu , arrauxat, cereal,
enllaunar, quota, biennal, entreacte, cueta, linòlium, abeurador, pòdium, iarda, vuitanta, silueta, cloenda
contraindicat, guatlla.

DIFTONG CREIXENT DIFTONG DECREIXENT TRIFTONG HIAT

____8. Fes la transcripció fonètica de les i/u d’aquestes paraules en [ i ], [u], [j], [w]

GUAL- AIGÜES- CUINA- VEURE- LIQÜEU- EVACUAR- MARIA- CUOTA – QUOTA- IODE- PERMÍS

____9 Llegeix aquestes dues imatges, extretes del llibre digital de Digital Text i defineix
quina és la principal diferència entre un so, una grafia i un fonema i com representem, per
escrit, cadascun d’ells.

14
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

____10 Ara continua observant una altra imatge, de la mateixa editorial anterior i contesta
les preguntes de sota:

 Digues quina funció tenen les cavitats infraglòtiques a l'hora de parlar (prova de
parlar sense respirar)
 I la cavitat glòtica?
 I les cavitats supraglòtiques?
 L’aparell fonador és el mateix per a tots els idiomes? Per què en català tenim sons
que altres idiomes no tenen i a l’inrevés? Sabríem pronunciar els sons que són propis
del rus, per exemple? Què ens caldria fer?
 Què vol dir que algú parla “·amb accent”?
 Digues un so que consideris molt típic d’una altra llengua, com per exemple, les
vocals nasals del francès.
 Hi ha persones que fan una pronúncia “pròpia” dels sons de la llengua , que és
diferent? (pensa en els gangosos, la “ela bleda”, el ieisme, etc.)

____11 Mira de descriure per què el so de demanar silenci (sssssss) i el so de l’abella (zzzz)
són diferents, explicant quin és el seu procés d’articulació, des de que l’aire surt dels
pulmons.

____12.Defineix aquests sons segons la vibració de les cordes vocals, el seu punt
d’articulació i el seu mode d’articulació, tot consultant els quadres que trobaràs a la
pàgina següent:
15

[o] [p] [u] [l] [f] [ ]

Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

____13 Remarca en quines d’aquestes paraules s’ha neutralitzat la a/e o bé la o/u

CISTERNA- CAMIÓ- FAÇANA – OCULISTA – PORTALADA- SIMPATIA – OPTIMISME- ÒLIBA -

____14 Què és l’AFI? Cerca sons del castellà, expressats en AFI, que en català no tenim,
com la jota de JAMÓN

____15 Bé, anem a practicar. Transforma aquestes frases a l'Alfabet Fonètic Internacional.
Fixa't en l'exemple(l'accent indica la síl.laba tònica i es posa per darrere):

LA RAMONA VEURÀ LA SEVA COSINA DEMÀ PASSAT

*lƏ rƏmo’nƏ βƏura’ lƏ se’βƏ kuzi’nƏ δƏma’ pƏ'sat’+

 EL FORMATGE ESTÀ DESFET SOBRE LA CUINA

 AVISA'NS SI VOLS VENIR AL COL.LEGI AMB EL NOSTRE COTXE
16

 LA COMPOSICIÓ DE L'AIGUA NO ES FA AMB NITROGEN I OXÍGEN, SINÓ AMB HIDROGEN

 ELS ESTELS LLUIRAN PER SEMPRE MÉS SOBRE EL NOSTRE CAP
Pàgina

 CATALUNYA ÉS UN PAÍS PRÒSPER I EMPRENEDOR EN EL MÓN DE L'EMPRESA

 Anna M. Ribas Margarit

____16 Tot seguit et proposem uns quants exercicis més sobre fonètica :

 D'un soroll també en diem:

□ nom □ so □ grafia □xifra
 Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
□ camiseta □ zero □colze □brasa
 Els símbols amb què representem els sons a l'hora d'escriure es diuen:
□ paraules □ grafies o lletres □vocals
 Quan parlem de so i grafia estem parlant del mateix?
□ sí □ no □ depèn
 Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
□ penjat □ girafa □ pagès □ julivert
 Què creus que va sorgir abans en el llenguatge humà?
□ el so □ la grafia □la xifra
 Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
□ abella □ vidre □cavaller □ bisbe
 A cadascun dels sons de la nostra llengua li correspon una sola grafia?
□ sí □ no □ depèn
 Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
□ caçador □ rossa □circ □ sidral
 A cada grafia de la nostra llengua li correspon només un so?
□ sí □ no □ depèn
 Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules
□ pila □ frase □monada □ edifici
 D'aquestes grafies, n'ni ha algunes que poden representar més d'un so?
□G □T □C □A □P □V
 Hi ha alguna grafia que no representi cap so?
□ sí □ no □ depèn
 Digues quin so es repeteix en totes aquestes paraules:
□ colom □ mural □ulleres □ mossegada
 Com s'anomenen les paraules que representen sons?
□ onomatopeies □ al.literacions □ metàfores
 Subratlla les onomatopeies que hi ha en aquest llistat:
□ DRING □ BOOM □ PLAS □ AIGUA □ DESCANS
 Digues quin d'aquests sons és oclusiu, velar, sonor:
□p □f □g □k □e □l
 Digues quin so es repeteix a totes aquestes paraules:
□ esquitx □ col □ paquet □ kàrate

____17 Expressa el resultat d'aquestes endevinalles i enganyifes amb AFI:

 Surt cantant, fa tuturut i de tots és mal rebut

 Va un indi i mata un vaquer. Qui és el dolent?
 Quin és l'ofici que sempre cansa una lletra?
 Què necessites per tallar-te el cabell?
 Per què els senyors duen barret, els obrers porten gorra i els pagesos barretina?
 Què és el primer que fa tothom quan es desperta?
 Quant hi ha d'aquí a València?
 Quins són els obrers que no treballen mai de dia?
 Quin és el millor negoci?
17

 Un joier i un pagès, en què s'assemblen?

Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

____18 Ara a veure si encercles l'única paraula que conté el so de l'inici del grup:

1 [ ] escopinya animal tennis pintar

2 [ ] botifarra xiulet jersei pintaungles
3 [ Ø ] cantaré arròs escriptor arrenca-li
4 [ ] resaríem arada arrencar sospita
5 [ ᴐ ] difós confiança allò senyor
6 [ u ] ofidi hola estrany espès
7 [ b ] plàstic Waterloo dinarem pensatiu
8 [ ] guerrer guapa gran gendre
9 [ z ] ascendir cassola feliç gasosa
10 * Ə + oblit últim estès innocu

____19 I ara a veure si saps quins paraula està expressada amb l'alfabet fonètic
internacional, en català!:

1 [əzíl] .......................................
2 [dəzukupəsió+ .......................................
3 [ənsizəðóɾə+ .......................................
4 [h βi] .......................................
5 [əskus zə+ .......................................
6 [pəízus+ .......................................
7 [rəz lðɾə+ .......................................
8 [əgziβisió+ .......................................
9 [kul ʒi+ .......................................
10 [əeɾup rt+ .......................................

A la pàgina següent teniu el quadre fonètic de sons consonàntics i vocàlics del català en
blanc. Completeu-lo!

18
Pàgina
 ALFABET FONÈTIC INTERNACIONAL DEL CATALÀ
Completa el quadre amb els símbols de l’AFI corresponents a la llengua catalana (zones marcades en blanc)

MODE D’ARTICULACIÓ PUNT D’ARTICULACIÓ

BILABIAL LABIODEN- DENTAL ALVEOLAR PALATAL VELAR
TAL
cordes vocals sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora
oclusiva
nasal

lateral

consonants
vibrant simple
vib. múltiple

fricativa

africada

TRIANGLE VOCÀLIC

palatal central velar

19
Pàgina
____20 Passa aquests mots, sintagmes i frases a AFI, tenint cura dels fenòmens de contacte
sintàctic:

a) Fred Fred intens Fred vibrant Fred furiós

b) Cub Cub obert Cub marró Cub trencat

c) Càstig Càstig immens Càstig graciós Càstig fort

d) Nois Nois cecs Nois valents

e)Tancat El jardí Canta Confessar Excèntric Transportar

f) Regla Triple Ratlla Futbol Abnegat Adscriure

g) Ètnia Setmana Els jocs Cent anys quant és? Àbside

h) Les roses de la jardinera floreixen abans

____21 Ara feu el contrari amb aquestes frases:

____22. Feu la transcripció fonètica d’aquests contactes o posicions consonàntiques:

 -ENSORDIMENT: òxid, diàleg tosc, absoldre

 -SONORITZACIÓ: joc net, capgirar, pis alt, capdamunt, els bitllets, els avis, peix
agafat

 -ASSIMILACIÓ:

o LABIALITZACIÓ : nen bell, confessar, ben ple, envestir

o DENTALITZACIÓ (a l palatal i n palatal) : falta, canta
o PALATALITZACIÓ (a ny i a ll): el xec, el jardí, un xec, un jardí, el llibre
o VELARITZACIÓ: tancat, sanguinós
20

 -GEMINACIÓ: el llapis, cable, poble, regla, triple, miracle, ratlla, atlàntic, setmana,
Pàgina

admirar, advocat
 Anna M. Ribas Margarit

 -FALSES GEMINACIONS: suggerir, acció, ascensor, excèntric, excusa, hipnosi,

cognom, tècnic

 -EMMUDIMENT: cant, fer, tomb, arbre, prendre, venir, colomar, clar, hoquei, aquest,
verds, sords, bolígrafs, raigs, falçs, compte, exempció, camp, pont, malalt, , els jocs,
les roques, ambdós, estupend, ronc, fang, desigs, ahir, plànol, llombrígol

 -SENSIBILITZACIÓ: anant-hi, amb avió, aquest any, quant és?, sant Andreu, Sant
Esteve

 -NO EMMUDIMENT: cor, amor, mar, or, pur

____23. Ortografia el text fonètic de sota i tot seguit detecta en cada estrofa
els fenòmens fonètics indicats:

1ª estrofa: emmudiment i assimilació de punt d’articulació

2ª estrofa: assimilació
3ª estrofa: sonorització i emmudiment
4ª estrofa: sensibilització, elisió i sinalefa

21
Pàgina

Extret del Llibre de text Altaveu, Ed. Teide.

 Anna M. Ribas Margarit

____24 Descriviu el joc homofònic que proposa Josep M. Ripoll, a aquest poema de
Paper de Versàlia i busqueu-hi elisions,
sinalefes, sinèresis i hiats

Quan inicio un vers, no puc saber

si la versió serà definitiva;
sovint tampoc no sé vers on va el vers,
ni sobre què el poema versa encara.

La diversió s’acaba si a mig vers

no tinc vers on anar; i si, en saber-se,
no veiés el vers clar, no seguiria;
gran fóra l’aversió pel vers truncat.

Potser el revers del vers em tornaria

diversions que l’anvers no em donarà.
Però, poc versàtil, no em diversifico
en més versions que el vers esgotaran.

En verds, no pas en blaus, faré el vers sempre,

i a Anvers podria dir que he escrit com mai…
És versemblant que, a prop de Barcelona,
el vers se’m cansi, doncs, de perversions.

(Extret del llibre de text Altaveu, Ed. Teide)

____25 Llegeix aquestes definicions d’AL.LÒFON I ARXIFONEMA:

http://www.ub.edu/sonscatala/ca/glossari/allofon
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0080998.xml

i ara mira de dir si el castellà també té al.lòfons i arxifonemes. Posa exemples.

22
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

IDEES PER A PROFES!!! Si voleu explicar la importància de tenir "un

piquet d'or", passeu als alumnes la pel.lícula "My fair Lady". Explica la
història d'una florista de baixa classe social i pitjor educació, a la qual un
professor de fonètica s'entesta a ensenyar a parlar bé l'anglès, com a mitjà
d'ascensió social, amb l'objectiu de presentant-la davant de la reialesa i que
passi per una princesa :

23
Pàgina

El Dr Higgins troba Eliza al carrera, parlant "com una verdulera"

 Anna M. Ribas Margarit

El Dr Higgins enregistra la seva parla i pren la decisió d'ensenyar-la

La pel.lícula ensenya els aparells que es feien servir en aquella època per a reproduir el so
24
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

També apareixen els símbols fonètics emprats en aquells moments.

(La pel.lícula és fàcil de trobar, i en color)

25
Pàgina
 Anna M. Ribas Margarit

MÉS IDEES PER A PROFES

a) Quins serien els trets distintius i no distintius d’altres signes ? Com ara un senyal de
tràfic,com “No aparqueu” (dist: color, forma, dibuix...; no dist.: en fusta o metall,
penjat o en un pal, a plaça o carrer...)

b) Treballar rondalles ortofòniques: Una gallina ticamica...

c) Fer rodolins per treballar la e/o oberta i tancada, la neutra, la a tònica, la o àtona...

d) Dictats variats: escriu el/la professor/a i els alumnes diuen quina lletra haig de posar;
escriu el/la professor/a malament i ells corregeixen; escriuen dos o tres nens
malament i els companys corregeixen, escriu el/la professor/a però les paraules
difícils les mima i ells les endevinen i les escriuen; mimen els alumnes, escriuen ells i
cada cop que s’equivoquen fem el joc del penjat; es fan frases amb totes les
paraules mal escrites, dictats preparats, alumnes que corregeixen els companys...

e) JOCS:
a. Joc d’Alícia en terra de meravelles, per al valor distintiu dels fonemes: sarda-
tarda-torda-corda-sorda-...
b. Buscar “parelles alterades” canviant la síl.laba tònica: angles-anglès, pati-
patí, aturat-atura’t, música-musica-musicà, fabrica-fàbrica-fabricà
c. Treballar els homòfons: que estigui-castigui
d. Endevina endevinalla, com sona de debò... descanviïs, atmosfera, xofer,
futbol, diòptries, olimpíada, míssils, rèptils, medul.la...
e. La “cadena de mots”: cada nou mot comença per la consonant o vocal del
mot anterior: serp-patum-miracle-espant- tap-pitrera-armari-idiotesa...
f. Jugar a dir embarbussaments catalans: un carro carregat de rocs corria per
la carretera i les rodes rodaven, rodaven i el carreter renegava.
g. Compondre paraules a partir de cartrons amb consonants i vocals.

26
Pàgina
solucions

MODE D’ARTICULACIÓ PUNT D’ARTICULACIÓ

BILABIAL LABIODEN- DENTAL ALVEOLAR PALATAL VELAR
TAL
cordes vocals sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora
oclusiva p b t d k g
nasal m m lab n ny n velar
ɱ ɲ
lateral l ll
ʎ
consonants vibrant simple r
vib. múltiple rr

fricativa b fricat f v d fricat s z xeix ge g fricat

β δ ʃ ʒ ɣ
africada ts dz tx tg
ʧ ʤ

TRIANGLE VOCÀLIC

palatal central velar

i u
e tancada neutra ə o tancada
ɛ e oberta Ͻ o oberta

Vocals consonants: obren síl.laba o mot (y, w, noia, diuen), Semi-consonants: van davant en els diftongs creixents (j, w, miau, quatre)

27
Semi-vocals: van darrera en els decreixents. (i, u , noi, peu)

Pàgina