B AT X I L L E R AT

1r
Llengua catalana
i literatura
SOLUCIONARI
BLOC I ALUMNAT
 1. EL VOCALISME
Comentari
pàgina 9

LA COMUNITAT PROFUNDA DE LES LLENGÜES

Jesús Tuson, Patrimoni natural. Empúries

Tema: la llengua com a sistema de reflexió i explicació del món.

Emissor: Jesús Tuson és catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de lingüística a la Universitat de Bar-
celona, per tant un expert en llengües.
Receptor: públic reduït. És a dir, estudiants de batxillerat o universitaris o bé lectors interessats en temes lin-
güístics i amb uns coneixements elevats.
Canal: un llibre especialitzat.
Finalitat: divulgativa.
Registre: culte (científic), encara que, amb vista a apropar el lector menys especialitzat, de tant en tant, utilitza
un to menys formal i un llenguatge més planer.
Estructura i resum:
Introducció
L’ésser humà és la consciència del món.
L’Homo sapiens és la consciència del món, és a dir, que l’espècie humana coneix i es reconeix en l’entorn i és
capaç de construir un discurs explícit (mític o científic) sobre aquest món.
La llengua determinarà la visió d’aquest món.
Aquesta consciència dependrà de la nostra condició lingüística.
Desenvolupament
L’entorn, per a l’home, és un seguit de fets interrelacionats.
La nostra ment observa els fenòmens de la natura i hi veu causes i conseqüències.
Qualsevol llengua pot expressar la realitat i sempre l’adequaran als referents humans.
En fer-ho, les expressa amb paraules i construccions de la llengua. Totes les llengües del món tenen aquesta ca-
pacitat i totes contenen metàfores amb l’home com a eix vertebrador.
El so com a base comunicativa és un dels universals lingüístics.
I totes les llengües coincideixen en alguns trets essencials o universals. La comunicació lingüística té com a ba-
se fonamental el so i és el domini sensorial vocal-auditiu l’àmbit natural en què es transmeten els senyals del
llenguatge.
Els sons permeten la discriminació semàntica.
Totes les llengües tenen articulacions vocàliques i consonàntiques prototípiques i diferenciadores del significat.
Les llengües són complexes malgrat l’economia de sons.
Aquestes unitats del so són realment molt poques i són un indicador preciós d’economia: els humans hem acon-
seguit dissenyar el llenguatge i les llengües.
El so no ho és tot, cal una morfologia creativa.
Però, per aconseguir-ho, calia una revolució de construcció progressiva: començar a combinar els sons indefini-
dament. La dimensió morfològica és creativa de mena.
La sintaxi pot considerar-se el súmmum del desenvolupament lingüístic.
El punt central i final: la capacitat combinatòria de les llengües es desplega, magistralment, en les oracions i en
els textos.
La sintaxi ofereix a les llengües un poder il·limitat de comunicació.
Les possibilitats concatenatives de les llengües són il·limitades gràcies a la sintaxi.
Cloenda
Som l’espècie sintàctica.

3
1. La llengua com a sistema de reflexió i explicació del món.
2. 1. (1.1.) 1-5
2. (2.1.) 6-30
(2.2.) (2.2.1.) 31-47
(2.2.2.) 48-59
(2.2.3.) 60-77
3. (3.1.) 78-80
3. Resposta model:
Vol dir que som els únics que tenim consciència i actuem de manera racional, que tenim capacitat de raonar, la
qual cosa ens permet, per exemple, en l’àmbit lingüístic, crear unes normes d’accentuació i/o distingir les pa-
raules en agudes, planes i esdrúixoles, o, en l’àmbit químic, crear una taula periòdica on figuren els elements
químics ordenats per nombre atòmic creixent.
4. Els exemples d’abast universal són: les causes i les conseqüències que la nostra ment expressa amb paraules
(dins de la qual cosa trobem l’exemple de les pomes que han caigut de l’arbre a causa d’una pedregada i la ver-
balització d’aquesta situació) i els nivells fonètic, morfològic i sintàctic d’aquestes.
5. El so ens permet articular i, per tant, transmetre senyals determinats de llenguatge que convencionalment
s’han relacionat a un significat o altre.
La morfologia permet classificar/diferenciar i jugar amb aquests sons per tal de construir diferents mots.
La importància del component sintàctic rau en el fet que és aquell que ens permet aglutinar els mots per for-
mar oracions, que és el tret essencial de la nostra espècie, aquell que ens diferencia realment dels altres
animals.
6. El tret essencial de l’espècie és el de poder comunicar-nos, transmetre’ns informació, a partir de les oracions.
7. Emissor: Jesús Tuson és catedràtic de la Facultat de Filologia i professor de lingüística a la Universitat de Bar-
celona; per tant, un expert en llengües.
Receptor: públic reduït. És a dir, estudiants de batxillerat o universitaris o bé lectors interessats en temes lin-
güístics i amb uns coneixements elevats.
Finalitat: divulgativa.
Canal: un llibre especialitzat.
Registre: culte (científic), encara que, amb vista a apropar el lector menys especialitzat, ja que, de tant en tant,
utilitza un to menys formal i un llenguatge més planer.
8. Resposta model:
En fer referència a la pedra com a sàdica i a la poma com a masoquista.
En expressar la possibilitat d’articular metàfores antropomòrfiques amb el llenguatge.
En plasmar conjunts de sons impossibles d’expressar.
En fer referència a la grandesa del llenguatge i de les llengües com a «palau fastuós».
En passar de «gat» a «gol» i indicar que «fa un gol».
En fer referència al mot «repulsionalització» i fer-ho a través d’una frase aparentment molt complexa.
En fer referència al concepte «oració-vida» i en la seva exemplificació.
En l’estirabot final de vincular els ximpanzés amb el fet de parlar dels gossos dels veïns.

Activitats
pàgina 12

1. ...Reposo
[e][ɔ][u]
entre parets solemnes, que em recorden
[e][ә] [ә][ɛ] [u][ɛ] [ә] [ә] [ә] [ɔ] [ә]
cants i converses, guanys de solitari
[a] [i] [u][ɛ][ә] [wa] [ә] [u][i][a][i]
que no refusa cap mirall opac
[ә] [o][ә][u][ә][a] [i][a] [u][a]
per estimar més dignament la vida.
[ә][ә][i][a] [e] [i] [ә] [e] [ә] [i] [ә].
2. a) Pel juny, molt s[ɔ]l i molta s[ɔ]n.
b) Per Sant Ermeng[ɔ]l apaga el gres[ɔ]l i pel set[e]mbr[ә] torna’l a enc[e]ndr[ә].

4
 c) Si vols fer drec[e]r[ә], no deixis la carret[e]r[ә].
d) És l’ofici del burg[ɛ]s, menjar, beure i no fer r[ɛ]s.
3. a) Mal, malícia, maligne, malèvol; pes, pesar, pesat, pesantor; temps, temporada, temporal, temporer.
b) Mal: [a]; malícia, maligne, malèvol: [ә]. Pes: [ɛ]; pesar, pesat, pesantor: [ә]. Temps: [e]; temporada, tempo-
ral, temporer: [ә].
c) El desplaçament de la tonicitat.
4. a) Roc: [ɔ]; rocam, roqueta, roquissar: [u].
b) Tomb: [o]; tombar, tombarella, tombant: [u].
A la primera paraula de cada sèrie, la vocal destacada es troba en posició tònica; en canvi, en els derivats, la vo-
cal destacada ocupa una posició àtona i per aquest motiu es neutralitza.
5. Mocar-se, [u]: moc, [o]. La vocal neutralitzada passa a posició tònica i, per tant, es pronuncia diferent.
Sucar, [u]: suc, [u]. El so és el mateix perquè la vocal es pronuncia de la mateixa manera en posició tònica i
àtona.
Rodar, [u]: roda, [ɔ]. La vocal neutralitzada passa a posició tònica i, per tant, es pronuncia diferent.
Tombar, [u]: tomb, [o]. La vocal neutralitzada passa a posició tònica i, per tant, es pronuncia diferent.
Ronsejar, [u]: ronso, [o]. La vocal neutralitzada passa a posició tònica i, per tant, es pronuncia diferent.
Ruquejar, [u]: ruc, [u]. El so és el mateix perquè la vocal es pronuncia de la mateixa manera en posició tònica i
àtona.
6. Futbolista, futbol; muntar, munta; prosista, prosa; exposar, exposa; funcional, funció; bondat, bo; decorar, deco-
ro; rucada, ruc; renovar, renovo; musical, música; embrutar, embruto; valorar, valoro; gronxar, gronxo.
8. Katmandú [ә ә u]; Ucraïna [u ә i ә]; Raimon [ә i o]; Dídac [i ә]; vídeo [i ә u]; rupia [u i ә]; atmosfera [ә u e ә];
humit [u i]; acne [a ә]; intèrfon [i ɛ u]; medul·la [ә u ә]; olimpíada [u i i ә ә]; omòplat [u ɔ ә]; però [ә ɔ]; perit
[ә i]; timpà [i a]; xassís [ә i]; xiclet [i ɛ]; xofer [u e].
9. Rimen en [e]: a, g. Rimen en [ɛ]: d, e, f. Alternen [e] i [ɛ]: b, c, h.
pàgina 13
10. Rimen en [o]: b, c, f. Rimen en [ɔ]: a, e. Alternen [o] i [ɔ]: d.
12. a) Quan el mar fa llumenetes, poc avancen les barquetes.
b) Per manso que sigui el gos, si el trepitgen és rabiós.
c) Vent de llebeig, dóna mareig.
d) Gat miolador, mai serà bon caçador.
e) A barca vella, tothom hi fa estella.
f) El rossinyol, gàbia no vol.
13. a) t[ow] / p[ow] e) p[ɛ]br[ә] / f[e]br[ә] i) c[ә]rg[ɔ]l / f[ә]s[ɔ]l m) c[ɔ]v[ә] / r[ɔ]b[ә]
b) b[ɔ]sc / f[o]sc f) p[e]ll / v[e]ll j) [ә]rr[ɛ]l / [ә]st[ɛ]l n) s[ɔ]l / d[ɔ]l
c) c[ɔ]m / t[o]mb g) s[o]rd / b[o]rd k) c[e]nt / s[e]nt o) r[ej]n[ә] / f[ɛj]n[ә]
d) c[ɛ]l / f[ɛ]l h) ll[ɔ]c / f[ɔ]c l) p[u]d[ɛ]r / v[u]l[ɛ]r p) s[ɔ]n[ә] / m[o]n[ә]
14. a) futbol, b) víkings, c) termòstat, d) tèxtil, e) míssils, f) hoquei / basquetbol, g) xandalls.
15. a) denuncia, b) anuncia, c) repudia, d) silenciïs.
17. a) xofer (xófer), xassís e) policíaques
b) omòplat f) olimpíades
c) cardíac g) èczema
d) rèptils h) miopia, diòptria
pàgina 16

19. a) Masia s’escriu amb a perquè deriva de la paraula mas, que també s’hi escriu.
b) Amable és adjectiu d’una terminació acabat en -ble.
c) Classe és una excepció ja que és femení i acabat en -e.
d) Ballem s’escriu amb a perquè en posició tònica es pronuncia [a]: ballo.
e) Arbre és masculí acabat en -e.
f) Trobes, la vocal àtona de les terminacions verbals s’escriu amb e quan la vocal neutra és la penúltima lletra.
g) Cus, els verbs cosir, escopir, tossir, sortir s’escriuen amb u quan es troba en posició tònica.

5
 h) Portava s’escriu amb o perquè la 3a persona del singular del present d’indicatiu s’escriu amb o: porta.
i) Miro, la vocal àtona de les terminacions verbals s’escriu amb o en posició final de mot.
j) Canvia, la vocal àtona s’escriu amb a perquè és l’última lletra de la forma verbal.
k) Vine, la 3a persona del singular dels verbs córrer, venir, obrir i omplir s'escriu amb -e final (és una excepció).
l) Rentaves, la vocal àtona de les terminacions verbals s'escriu amb e quan la vocal neutra és la penúltima
lletra.
20. a) La Vella de Valls completa la seva millor actuació del segle per Santa Úrsula.
b) El pintor Joan Capella, nomenat fill predilecte de Vallnegra.
c) La jornada electoral ha estat marcada per l’escepticisme.
d) Metro i Ferrocarrils estrenaran el bitllet únic.
e) Sovint es diu que el tret diferencial del nostre segle és la comunicació.
21. A Grècia hi ha més de mil tres-centes seixanta illes. No totes són habitades, és clar, i moltes són illots deserts
que només visiten les gavines. D’altres, que podrien ser qualificades d’illetes, són una mica més grans; però
com que no tenen aigua ni recursos tampoc no són habitades o només ho són per cabres salvatges.
22. a) unes amigues antigues e) unes places gregues i) unes aigües fosques
b) unes coques fresques f) unes esponges roges j) unes marques roges
c) unes pasqües florides g) unes monges riques k) unes vaques blanques
d) unes oques maques h) unes tiges llargues l) unes taronges belgues
23. a) Quina meravella, la resplendor del sol!
b) L’assassí, un home sense afaitar, estava assegut en un racó de l’ambaixada.
c) Enyorava sense rancor els moments viscuts amb ell.
d) L’assemblea va acordar fer una nova avaluació de l’avaria.
24. treball, punxegut, davant, polseguera, avantatge, sergent, vernís, sanefa, Sardenya, canelons, estendard, mo-
nestir, albercoc, següent, emparar, arravatar, honestedat, litre, ràfega, espàrrec, raspall, efeminat.
25. a) trauràs e) treu i) nasqueren m) traient
b) jec f) extraiem j) naixem n) renaixem
c) naixia g) nascuts k) contrec o) trec
d) distrauré h) distrec l) bestrauré p) retraurien
26. a) L’Empar i l’Esteve treballen en una empresa de Cerdanyola.
b) En el nostre viatge a l’Empordà vam visitar les ruïnes d’Empúries.
c) La ciutat de Terrassa organitza cada any un cicle de concerts de jazz.
d) Vam fer un viatge amb iot per la costa mediterrània fins a Begur.
pàgina 17
27. Al llarg dels meus viatges, en pobles petits he trobat sovint mercats ambulants. Sempre he dedicat una bona
estona a passejar-hi, a tafanejar què s’hi ven, a observar els personatges –venedors i compradors–, a escoltar
els diàlegs. No oblidaré mai el mercat de Figueroles d’Alcalatén, la veïna que havia baixat a la plaça amb bata i,
al damunt de la bata, s’emprovava una combinació. En aquests modestos mercats ambulants –hi arriben, un
dia a la setmana, tres o quatre furgonetes– s’hi pot trobar, normalment, roba, calçat, utensilis de cuina, pro-
ductes alimentaris envasats i poca cosa més.
28. a) recolliràs e) escopiria i) sobresortim m) cull
b) tus f) sobresurt j) tossim n) recollim
c) sortiria g) escup k) escollim o) cosit
d) cus h) surt l) sortit p) descosís
29. a) Cus i descús, li encanta fer anar l’agulla. d) Sempre tus quan recull la cendra.
b) Traiem la brutícia i jaiem a terra. e) Naixem en una nit de lluna plena.
c) Volem venir amb vosaltres. f) Sortiu demà al matí.
30. a) Vam muntar la joguina sense presses.
b) La tramuntana bufa amb força a l’Empordà.
c) Va costar molt de sufocar aquell foc a la muntanya.
d) La joventut sospira i sofreix per aconseguir un títol.
e) No cal fer compliments amb aquest individu.
f) Desa la ploma i els retoladors a l’estoig.
g) És un dia calorós, ens rostirem!
h) El joglar Joan cantava com un rossinyol.
i) Quin assortit de botifarres!
6
 j) El cònsol va enviar torró a Romania.
k) No crec que puguem suportar-ho.
l) La xerrada de l’ateneu és molt avorrida.
m) Comprarem un gerro i una coberteria.
n) El joier m’ha ensenyat el robí.
32. a) bucal c) concorregut e) Mundial g) dulcificant i) nutrients
b) titular d) duplicat f) consular h) curvatura
pàgina 20
33. Tes-ti-mo-ni-at-ge, pui-xan-ça, in-tro-du-ïts, gau-deix, de-sig, pres-si-ons, ac-cep-ta-da, pos-se-i-ri-a, fre-qüents, ar-
que-ò-leg, pot-ser, subs-trat, ba-gat-ges, co-nei-xem, es-cis-si-ó, sar-ra-ï-na, guàr-di-a, ir-re-lle-vant, mit-jons, pa-lla,
gre-nya, mot-lle, cot-xe, col-le-gi, as-cen-sor, go-ril-la, pe-at-ge, in-tel-li-gèn-ci-a, ex-pe-di-ent.
34. Vocal: equació, dinovè, ianqui, ambigüitat.
Semivocal: emboirar.
Consonant: reialme, iogurtera, iode, jaiem, talaia, deies, ianqui, ioga, joiell, espaiós.
Semiconsonant: quasi, freqüència, paraigüer, bilingüisme, ambigüitat.
36. a) Aigua ([aj], [wә]) corrent no mata la gent.
b) Llaura ([aw]) amb bous ([ɔw]) i seràs ric.
c) Núvols en creu ([ɛw]), aigua([aj], [wә]) tindreu ([ɛw]).
d) Boira ([ɔj]) a la muntanya, pastor a la cabanya.
37. Formen diftong creixent: quatre; formen diftong decreixent: eina, pou, relleu. No formen diftong, sinó que són
un hiat: diadema, àrdua, quietud. No formen diftong perquè una de les vocals és part d’un dígraf: així, guerra,
roig.
38. Diftongs decreixents: arraulit, astronauta, creu, arxiu, audició, audàcia, clausura, gaire, seu, boicot, ateneu, eu-
tanàsia, eufòric, pau. Diftongs creixents: guàrdia, guant, conseqüència, quòrum, quasi, delinqüent, ambigüitat,
quadern.
39. a) Fer el petarrell: elisió. g) Ser una bleda assolellada: sinalefa, elisió.
b) Donar una lliçó: sinalefa. h) Estirar-se els cabells: elisió.
c) Posar-se en camí: elisió. i) Faltar un bull: sinalefa.
d) Passar un calvari: sinalefa. j) Passar al davant: elisió.
e) Fer i desfer: sinalefa. k) Pujar els colors a la cara: elisió.
f) Fer un mal gest: sinalefa. l) Prendre el número: elisió.
40. Estan marcats els que en formen:
a) Dues mans per treballar i una boca per menjar.
b) Aigua de gener tot l’any va bé.
c) No hi ha març que no marcegi, ni boig que no bogegi, ni fill de l’ase que no brami.
d) Anar-se’n amb la cua entre cames.
e) O faixa o caixa.
pàgina 21
44. a) l‘oca e) la unió i) l’Índia m) l’unça p) la hac
b) l’ungla f) la essa j) la insolència n) l’hora q) la ema
c) la indústria g) la història k) la il·lusió r) l’àvia r) l’àvia
d) la unitat h) la humilitat l) l’illa o) la hipòtesi
45. a) L’ofici del burgès, menjar, beure i no fer res.
b) La dona del fuster, si pateix gana no pateix fred.
c) Vaig al notari.
d) Posa la roba bruta al cove.
e) La cordada havia arribat al cim de l’Everest.
f) Ja em menjaré l’entrepà pel camí.
46. a) És l‘hora de tocar el dos.
b) La inicial ha d’anar amb majúscula.
c) Avui estudiarem la e i la a.
d) Per l‘agost, bull el mar i bull el most.

7
 e) Van guanyar el campionat d’handbol.
f) Hem visitat la universitat de San Francisco.
g) L’edat avançada, no és per l’aixada.
h) El viatge de noces, el van fer a l‘illa de Menorca.
i) L’home que és peresós, per un pas en dóna dos.
j) La unió fa la força.
47. a) Porta’n, b) Mira’m, c) Vigila’ns, d) Posa’l, e) Indica’t, f) Indica’ls, g) Posa’t, h) Vigila’m.
pàgina 24
48. a) allò, cafè, botxí, cosí, anorèxia, ànec, angúnia, bústia, Àrtic, apèndix, Bàltic, arsènic, anècdota, església, alè,
anàlisi, brutícia, automòbil, caràcter, asmàtic, brúixola, aquí, això, àngel, difícil, caòtic, brànquia, adolescència,
carícia, família, efímer, fondària, èxode, espàrrec, còmplice, dòlar, fúnebre, diàmetre, dòcil, fotògraf, cons-
ciència, cèl·lula, física, fòrum, dimissió, diàfan, faràndula, fràgil.
b) pensàveu, néixer, conèixer, fèiem, trobéssiu, carregàveu, rebíem, aniré, recitéssim, bevíem, teníeu, rom-
príem, volgué, créixer, burxaríem, esbrinaràs, fregàveu, seríeu, llogaríeu, estalviàvem, feríssiu, amagàvem,
passaríeu, netejaré, vindrà.
49. Els mots acabats en -ment s’accentuen quan la forma femenina singular de l’adjectiu del qual deriven també
porta accent: fàcilment, ecològicament, còmodament, àgilment, hàbilment, implícitament, plàcidament, ridícu-
lament, difícilment.
50. pres, encès, suspès, estès, ofès, comprès, entès, imprès, sorprès.
51. Fèiem, fèieu. Rèiem, rèieu. Trèiem, trèieu. Crèiem, crèieu. Dèiem, dèieu. Vèiem, vèieu. Jèiem, jèieu. Sèiem, sèieu.
52. Mitjans, exàmens, fenòmens, examen, fenomen, ciència, gràfic, líric, tabú, Mercè, sintètica, monòton, digués-
siu, teníem, après, compres, diària, ràdio, Penedès, Besòs, antònim, lèxic, sorprendria, tèxtil, exèrcit, entréssim,
erudició, manifestació, tòpic, índex, precís, Ramon, estaran, Berlín, òrgan, còndor, tomàquet, clixé, víking, màr-
queting, cinèfil, famílies, paràgraf, conèixer, néixer, recórrer.
pàgina 25
55. a) Avui no es trobava gaire bé.
b) Si et plau, vés i espera’m fora.
c) Ves, què vols que t’hi digui!
d) Què fas? Véns o et quedes?
e) Aquest matí tenia una son que no em podia llevar.
f) Diuen que el futur és de les dones.
g) Feu el que vulgueu!
h) Vols que et doni les ametlles mòltes?
56. a) En Pep no conduïa gens bé.
b) La crema s’espessia lentament.
c) El meu oncle traduïa obres de l’àrab i de l’alemany.
d) Els cotxes obstruïen molt sovint el pas dels vianants.
e) Es reduïen les possibilitats d’aconseguir un trofeu.
57. a) Cal que l’estat canviï d’estratègia.
b) Els polítics sempre demanen que els ciutadans confiïn en ells.
c) Els companys volen que jo denunciï el que m’ha passat.
d) Nosaltres trobem bé que tu t’associïs amb en Joan.
e) Cal que tu domiciliïs el pagament de les quotes de la moto.
f) M’ha demanant que li enviï un correu electrònic.
58. pa-ï-sos, qua-dern, ra-ïm, re-du-ir, au-ca, o-ï-da, riu, es-qua-dró, brou, qua-si, ve-í.
Contenen hiat: pa-ï-sos, ra-ïm, re-du-ir, o-ï-da, ve-í.
Contenen diftong: qua-dern, au-ca, riu, es-qua-dró, brou, qua-si.
59. Tant l’accent com la dièresi marquen un hiat. País porta accent perquè és un mot agut acabat en -is. Països duu
dièresi perquè és un mot pla acabat en vocal i que, per tant, no es pot accentuar.
60. Pretèrit imperfet de subjuntiu: construís, construïssis, construís, construíssim, construíssiu, construïssin; en-
vaís, envaïssis, envaís, envaíssim, envaíssiu, envaïssin.
Imperatiu: construeix, construeixi, construïm, construïu, construeixin; envaeix, envaeixi, envaïm, envaïu, envaeixin.
61. Resposta model: distribuïm, distribuirà; influïu, influiríeu; suï, suem; atribuïu, atribuint; canviïn, canviessin.
62. Patir, patint, patit; intuir, intuint, intuït; posseir, posseint, posseït; conduir, conduint, conduït.

8
De la paraula al text
pàgina 26
1. [a]- [ә], [a]- [ә], [ә]- [a]- [ә], [ә]- [a]- [ә], [a]-[ә], [a]-[ә], [a]
2. [e], [ә], [ɛ], [ɛ], [ә], [ɛ], [o], [u], [ɔ], [o], [o]
3. lleugerament, rou, portéssiu, gaires
[əw] [ow] [iw] [aj]
4. dibuix, hipocresia, cordial, vaixell, fluix, aire, pàtria, deixà, paisatge, lluïssor
[ø] [i] [i] [i] [ø] [ø] [j] [i] [ø] [j] [i]
5. Accents
Aguda acabada en alguna de les dotze terminacions: passió, matí.
Plana i no acabada en cap de les dotze terminacions: ridícul, arribéssim.
Plana acabada en diftong decreixent: portéssiu.
Esdrúixoles, s’accentuen totes: pàtria, anàlisi.
Dièresis
Per desfer un diftong: lluïssor, esmorteïment.
6. Construint i construir no porten dièresi perquè són excepcions (gerundi i infinitiu).
pàgina 27
7. En els afers sentimentals (Adj, complementa: afers), els italians tenen fama de no disposar de massa sentit del
ridícul (SPrep, complementa: fama; del ridícul –SPrep, complementa: sentit–). Tenen el cor d’una musicalitat es-
filagarsada (SPrep, complementa: cor; esfilagarsada –Adj, complementa: musicalitat–). Quan hom arriba a Itàlia
amb les idees i els sentiments de la societat que ens ha construït (SPrep, complementa: idees i sentiments; que
ens ha construït –OAdj, complementa: societat–), amb la hipocresia, la timidesa, el sentit del ridícul (SPrep, com-
plementa: sentit), el gust de la clandestinitat que ens caracteritza (SPrep, complementa: gust; que ens caracte-
ritza –OAdj, complementa: clandestinitat–), trobem que l’expansionisme, l’exhibicionisme verbal (Adj, comple-
menta: exhibicionisme), té un impudor estrany (Adj, complementa: impudor). Però no arribéssim, per aquest
camí, a interpretacions massa simples (Adj, complementa: interpretacions), excessivament unilaterals (Adj,
complementa: interpretacions). La desfibració cordial (Adj, complementa: desfibració) és una mera (Adj, com-
plementa: malaltia) malaltia infantil (Adj, complementa: malaltia) que acaba per resoldre’s en fredor de dibuix,
passió constructiva, gust per l’anàlisi, lucidesa seca, desproveïda d’il·lusions, lleugerament amarga (OAdj, com-
plementa: malaltia infantil–; de dibuix, –SPrep, complementa: fredor–; passió constructiva –Adj, complementa:
passió–; gust per l’anàlisi –SPrep, complementa: gust–; lucidesa seca –Adj, complementa: lucidesa–; despro-
veïda d’il·lusions –Adj, complementa: lucidesa– lleugerament amarga –Adj, complementa: lucidesa–). Això jo
veig Itàlia [...].
A primera hora del matí (SPrep, complementa: hora) albiràrem, a ponent, la grandiosa (Adj, complementa: cos-
ta) costa oriental (Adj, complementa: costa) de Sardenya (SPrep, complementa: costa). La frescor del rou de l’al-
ba (SPrep, complementa: frescor; de l’alba –SPrep, complementa: rou–) posava sobre el granit rogenc (Adj, com-
plementa: granit) del coster (SPrep, complementa: granit) una humanitat formiguejant (Adj, complementa:
humanitat). El vaixell enfilà el golf degli Aranci (SPrep, complementa: golf), deixà a la dreta de l’illa de Caprera
(SPrep, complementa: dreta; de Caprera –SPrep, complementa: illa–), pàtria de Garibaldi (SPrep, complementa:
pàtria), d’una superba (Adj, complementa: nuesa) nuesa mineral (Adj, complementa: nuesa), i penetrà fins al port
de Terranova (SPrep, complementa: port). En aquest port vaig prendre el tren fins a Sàsser.
Com en totes les illes del Mediterrani (SPrep, complementa: illes) –com a Menorca i a Delos, a Corfú i a Elba–,
l’arribada a Sardenya us fa sentir com una immersió en una estranya (Adj, complementa: llunyania), remota (Adj,
complementa: llunyania), llunyania. A les illes tot té un punt somort (Adj, complementa: punt), d’atonia
(SPrep,complementa: punt), de calma somniosa (SPrep, complementa: punt): és com si portéssiu cotó fluix (Adj,
complementa: cotó) a les orelles. Hi ha persones que no poden sofrir-ho (OAdj, complementa: persones). Jo
m’hi adapto sense gaires compliments. La vida intensa (Adj, complementa: vida) m’empipa. Quan vaig veure
que el tren enfilava un paisatge de terres altes (SPrep, complementa: paisatge), muntanyós (Adj, complementa:
paisatge), poblat de suredes i de pins (Adj, complementa: paisatge), l’aire ple d’olors de farigola, romaní i espí-
gol (Adj, complement: aire; de farigola, romaní i espígol –SPrep, complementa: olors–), amb les flors grogues
(Adj, complementa: flors) de la ginesta (SPrep, complementa: flors), el sòl cobert d’argelagues florides, solitari
i desert (Adj, complementa: sòl; florides –Adj, complementa: argelagues–), em semblà trobar-me altra vegada a
la meva (Adj, complementa: terra) terra materna (Adj, complementa: terra). Encant de Sardenya (SPrep, com-
plementa: encant)!
Sàsser és una petita (Adj, complementa: població) població provinciana (Adj, complementa: població), posada
sobre una gran planura, una marina blanca, verda i trèmula (Adj, complementa: població; gran –Adj, comple-
menta: planura–; blanca, verda i trèmula –Adj, complementa: marina–). El mar es veu al nord, en llunyania, i l’ai-
re hi palpita en una lluïssor blava i lleugera (Adj, complementa: lluïssor). Il leve (Adj, complementa: tremolor) tre-
molor della marina (SPrep, complementa: tremolor). Des de la part elevada (Adj, complementa: part) de la vila
(SPrep, complementa: part), es veu l’illa Asinària i les boques de Bonifaci (SPrep, complementa: boques), l’es-
tret entre Còrsega i Sardenya, terror de la navegació antiga (SPrep, complementa: terror; antiga –Adj, comple-
9
 menta: navegació–). El paisatge és esventat, masculí, d’una puresa lineal fascinadora (Adj, complementa: pure-
sa; fascinadora –Adj, complementa: puresa lineal–). Les taques de blanc (SPrep, complementa: taques), sobre-
tot, estan situades en aquell punt dolç (Adj, complementa: punt) entre l’esmorteïment groguenc (Adj, comple-
menta: esmorteïment) i l’explosió africana (Adj, complementa: explosió): són els blancs de Corot (SPrep,
complementa: blancs), exactament.
8.
Categoria Categoria gramatical
Paraula Mot primitiu
gramatical del mot primitiu

sentimental adjectiu sentir verb

italià adjectiu Itàlia nom
esfilagarsada adjectiu fil nom
timidesa nom tímid adjectiu
interpretació nom interpretar verb
fredor nom fred nom
lucidesa nom lúcid adjectiu
frescor nom fresc adjectiu
solitari adjectiu sol adjectiu
muntanyós adjectiu munt nom
rogenc adjectiu roig adjectiu
expansionisme nom expansió nom
immersió nom immers adjectiu
musicalitat nom músic nom

9. Resposta model:
a) L’autor vol dir que l’illa és tan tranquil·la que no s’hi sent absolutament res, només hi ha silenci i tot això ho
compara a portar cotó fluix a les orelles. Impressió: entorn tranquil, ple de quietud i pausa.
b) L’autor vol dir que, per una banda, el paisatge de l’illa és força deformat, poc pla i el compara a la rudesa mas-
culina; per una altra banda, el fascina el fet de percebre-la de manera clara, ben delineada. Impressió: paisat-
ge rude però atractiu.
10. a) Sentit figurat: Tenen el cor d’una musicalitat esfilagarsada.
Sentit real: Mostren els seus sentiments amb molta naturalitat i alegria.
b) Sentit figurat: La desfibració cordial és una mera malaltia...
Sentit real: Les grans mostres de cordialitat, l’extraversió de la gent de l’illa, només és una aparença.
11. Resposta model:
Personificació: - una marina [...] trèmula
-l’aire hi palpita
Comparació: - l’arribada a Sardenya us fa sentir com una immersió en una estranya, remota, llunyania.
-A les illes [...] és com si portéssiu cotó fluix a les orelles.
12. Resposta model:
El títol és temàtic i, per tant, clarificador del contingut del text, perquè s’ajusta a allò que tracta (ens descriu) en
el text.
13. Descriptiva.
14. Literari.
15. a) Jo m’hi adapto sense gaires compliments: al punt somort, d’atonia, de calma somniosa...
b) Hi ha persones que no poden sofrir-ho: el que produeix l’illa (el punt somort...)
c) ...i l’aire hi palpita en una lluïssor blava i lleugera: a Sàsser, en aquesta població.
16. Així jo veig Itàlia.
17. a) 1a persona: l’autor. Exemples: Així jo veig Itàlia, vaig veure..., em semblà trobar-me...
b) 2a persona del plural: els lectors. Exemples: l’arribada a Sardenya us fa sentir..., és com si portéssiu cotó fluix...
c) 3a persona del singular: el referent de la descripció. Exemples: Sàsser és una petita població..., El paisatge
és esventat...
18. - Jo i els que m’acompanyaven en el viatge: A primera hora del matí albiràrem...
- Els catalans: la societat que ens ha construït, el gust de la clandestinitat que ens caracteritza...
- Jo i els lectors: Però no arribéssim [...] a interpretacions massa simples.

10
19. Temps de la narració: passat. Exemples: albiràrem..., enfilà..., penetrà..., vaig prendre...
Temps de la descripció, de l’opinió, de la valoració: present. Exemples: els italians tenen..., La desfibració cor-
dial és..., El paisatge és...
20. Enumeració:
- Definició: Figura retòrica que consisteix a inserir elements que presenten una mateixa estructura.
- En el text: Ajuda a concretar més la descripció que se’ns està oferint, i a donar més musicalitat i expressivitat
al llenguatge.
Exemples:
- amb les idees i els sentiments de la societat que ens ha construït, amb la hipocresia, la timidesa, el sentit del
ridícul...
- resoldre’s en fredor de dibuix, passió constructiva, gust per l’anàlisi, lucidesa seca, malaltia infantil...
- tot té un punt somort, d’atonia, de calma somniosa.
- El paisatge és esventat, masculí, d’una puresa lineal fascinadora.

11
 2. EL CONSONANTISME
Comentari
pàgina 31
CANÇONS D’AMOR

Joan Barril, Sobre l’amor. Edicions 62

Tema: les cançons d’amor.

Finalitat: la b), fer una reflexió sobre les cançons d’amor.
Tipus de text: causa-efecte (estructura el text a partir de les causes).
Ús de la llengua: connotatiu (usa molts recursos literaris).
Estructura i resum:
Introducció (efecte)
La cançó d’amor sempre és present en moments límit.
Quan la mort és a prop, se’ns acostuma a omplir la boca amb alguna cançó antiga i d’amor.
La cançó d’amor neix amb el record.
Una cançó d’amor no ho és mai quan s’estima, sinó quan es recorda. Passen les idees però les cançons d’amor
van sobrevolant els temps morts de l’espècie i acaben habitant entre nosaltres.
Desenvolupament (causes)
La cançó d’amor té un efecte catàrtic.
Sense cançons d’amor no tindríem paraules d’amor i no sabríem desembarassar-nos de sentiments. En aques-
tes cançons, hi tenim l’única escola per reconduir la nostra mal educada educació sentimental. Només en les
paraules ens sentim segurs.
La cançó d’amor delata els nostres amors ocults.
Aquestes cançons són un petit monument a la mentida inconscient de l’home. S’ha posat de moda no dir men-
tides, i això no hi ha cap adult que ho pugui suportar.
La cançó d’amor és la nostra memòria amorosa.
La cançó d’amor és la continuació lògica del plor de l’infant. Durant l’entreson van apareixent rostres de dones
en penombra que algun dia es van interposar entre la música i el petó. Però el patrimoni sentimental de les can-
çons d’amor perviu i es fertilitza amb les llàgrimes, fa present aquell amor antic.
Els cantants roben el protagonisme als enamorats.
Els amants clandestins maldestres acaben sent la vergonya del gremi. Un bon dia s’adonen que tota la seva his-
tòria ha anat a parar a la veu d’un cantant.
Per què els cantants ho saben tot i ens roben el gest i el dolor?
La cançó d’amor, malgrat repetir-se, continua sorprenent-nos.
Tot està explicat. Tot està contat i cantat. I en canvi ens continua produint una ingènua sorpresa cada vegada
que algú ens descobreix el joc.
Cloenda

Les cançons d’amor les hauríem d’escriure nosaltres.

Potser caldria no deixar el patrimoni de la nostra crònica amorosa als altres, sinó fer-la al dictat d’allò que ens
passa a cada moment. La cançó d’amor ens fa transparents i simples. Potser només ens movem per instint i
ens deixem devorar per instint. Posar música i paraules a aquest fet és el que distingeix l’home o la dona de les
granotes o dels gripaus.

12
1. Tema: les cançons d’amor. Finalitat: fer una reflexió sobre les cançons d’amor.
2. Text causa-efecte, perquè s’estructura a partir de les causes.
3. Estructura: Introducció (efecte) (paràgrafs 1-2) / Desenvolupament (causes) (paràgrafs 3-7) / Cloenda (paràgraf 8).
4. Resposta model:
1r: Alguna cançó ens acostuma a venir al cap en els nostres últims moments de vida. Normalment es tracta de
cançons d’amor.
2n: Les cançons són d’amor no per l’amor que se sent, sinó pel record que susciten. Aquest tipus de cançons
perviuen en el temps i es manifesten de mil maneres diferents.
3r: Les cançons d’amor ens forneixen les paraules d’amor, necessàries per expressar els nostres sentiments.
Les cançons, però, són més perdurables.
4t: Les cançons d’amor ens reporten a la mentida necessària de l’home per sobreviure. En un moment en què
la veritat es defensa a ultrança, les cançons poden ajudar a refugiar-nos en aquesta mentida.
5è: La cançó d’amor està feta de dolor i de record. Està feta de paraules antigues que encara ens fan estremir.
6è: A vegades els amants es pensen que viuen una història única. Les cançons però ja han tractat totes les histò-
ries d’amor.
7è: Els cantants coneixen totes les històries d’amor i les fan públiques. Nosaltres només podem amagar la nos-
tra reconeixença en elles.
8è: Potser ens hauríem de dedicar més a cantar el nostre amor. Al cap i a la fi, això és el que ens distingeix dels
altres animals.
5. Cantar l’amor no vol dir necessàriament ennoblir-lo, però sí que és una manera de decantar-lo.
6. Resposta model:
Les cançons d’amor omplen les nostres vides, perquè ens hi identifiquem i perquè ens menen al record
d’amors passats. Les cançons d’amor ens forneixen un manual sentimental que, sense elles, ens mancaria.
Potser hi hem de donar més importància i dedicar-nos a fer-ne més.
7. Connotatiu (usa molts recursos literaris).
8. Comparació: Figura retòrica per la qual un objecte és comparat amb un altre que hom suposa més conegut, per
fer més sensible aquell o una propietat d'aquell.
Metàfora: Figura de dicció que hom fa quan empra un mot que expressa literalment una cosa per manifestar-ne
una altra que tingui una certa semblança amb aquella.
Personificació: Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d'una persona a un ésser irra-
cional, a una cosa inanimada o abstracta.
Paronomàsia: Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat
el mateix mot en dos sentits diferents.
9. a) La cançó ens acompanya en situacions límit com en els últims moments de la vida. Personificació.
b) Es modifiquen les idees. Metàfora.
c) Les cançons són part de nosaltres, amb elles omplim moltes hores de les nostres vides. Personificació.
d) Les paraules d’amor són les que ens permeten arribar realment a l’altre. Metàfora.
e) La convivència que prediquem és molt idíl·lica de portes enfora. Metàfora.
f) Sembla que els cantants coneguin totes les històries d’amor, és possible? Metàfora.
g) Ja s’ha parlat i s’ha cantat sobre totes les coses. Paronomàsia.
10. Resposta model:
Comparacions:
Aquest tipus de cançons, com caramels perduts a les butxaques de la joventut,... – Aquest tipus de cançons ens
entendreixen i ens omplen de records.
[...] cançons d’amor, com cistells de vímet on deixem reposar tot el que som – En les cançons d’amor s’hi re-
flecteixen els nostres sentiments veritables i prenen força amb el temps.
Quan posem compassos i ritmes a l’amor de les síl·labes, és com folrar un llibre a fi que duri més o com em-
marcar el gargot del nen – Cantar l’amor és fer-lo més perdurable.
Metàfores:
Aquestes cançons de [...] llençols trencadissos – Aquestes cançons d’amors que han desaparegut amb el temps.
l’autenticitat que estava a la nevera – l’autenticitat no era visible, tot i ser-hi.
Mentre estimem –o creiem estimar– nedem en aigües tèrboles – No sabem cap on ens menarà l’amor que sen-
tim, o creiem sentir.
11. Resposta model:
Les cançons són molt importants en les nostres vides.

13
 D’entre totes les cançons, les d’amor són, però, les que verbalitzen els nostres sentiments o, més concreta-
ment, el record d’aquells sentiments que havíem viscut. Elles tenen sobre nosaltres un efecte catàrtic, ens mos-
tren aquells sentiments que nosaltres no sabíem expressar i no volíem mostrar, i són més perdurables.
Amb elles recorrem a la mentida necessària per sobreviure. Amb elles, que estan fetes de dolor i record, ens
estremim, perquè elles s’expressen de mil maneres diferents i expressen tots els amors i desamors possibles.
Per això ens hauríem de dedicar a escriure’n més.

Activitats
pàgina 34

1. Sord: lituà, francès, canadenc, portuguès, finès.

Sonor: alemany, grec, català, valencià, aranès, gironí, danès.
2. Bilabials: bona, peça, metzina.
Alveolars: roda, lluna, cassola.
Dentals: quatre.
Palatals: girava, allunyar-se, xalet.
Velars: cotxe. [r] [z] [g] [ʤ]
4. [t] [ʃ] [m] [ɲ] alveolar alveolar velar palatal
dental palatal bilabial palatal vibrant fricatiu oclusiu africat
oclusiu fricatiu nasal nasal sonor sonor sonor sonor
sord sord sonor sonor
5. a) alveolar, fricatiu, sonor e) palatal, fricatiu, sord i) velar, oclusiu, sord
b) labiodental, fricatiu, sonor f) labiodental, fricatiu, sord j) palatal, lateral, sonor
c) bilabial, oclusiu, sonor g) palatal, nasal, sonor k) dental, aproximant, sonor
d) alveolar, vibrant, sonor h) alveolar, fricatiu, sord l) palatal, africat, sord
6. a)[p], b) [s], c) [k], d) [b], e) [m], f) [l], g) [ɲ], h) [s]
7.
cas teca cara feia massa ema sal
pas, seca, pare, reia, mala, ena, sap,
ras beca Sara seia mapa erra sac

8. a) pas / vas c) cas / gas e) xerro / gerro

b) tos / dos d) calça / calze f) embotxar / embotjar
pàgina 38
10. Les oclusives sonores neutralitzen en posició final de mot i es pronuncien sordes.
a) [p], b) [t], c) [t], d) [p], e) [t], f) [p], g) [k], h) [k], i) [t], j) [k]
11. Sords: cap calent, capçal, cap alt, tot ple, tot àrid, tot sencer, roc estellós, roc toix, roc fantàstic, perquè estan
en contacte amb consonants sordes o vocals. La resta sonoritzen perquè estan en contacte amb consonants
sonores.
12. Apareix un so sord o un so sonor en relació amb la lletra que hi hagi a continuació.
a) Sords: ca[p] ple, ca[p] encès. Sonors: ca[b] de trons, ca[b] gros, ca[b] de pardals.
b) Sords: fre[t] polar, fre[t] humit, fre[t] càlid. Sonors: fre[d] del sud, fre[d] nòrdic.
c) Sords: ami[k] teu, ami[k] seu. Sonors: ami[g] meu, ami[g] nostre, ami[g] vostre.
13. A[ß]ella, [d]au, que[δ]ar, [g]at, pe[ɣ]ar, [b]ossa, [g]ix, a[ß]astar, a[ɣ]uantar, af[ɣ]anesa, ca[ß]er, io[ɣ]urt,
sa[ß]er, pa[ɣ]a, [d]ent, [g]ros, in[d]i, [g]ol, [g]oril·la, e[δ]ucar, re[ɣ]en, a[ß]ellana, fer[ß]or, re[ɣ]al, al[ß]a,
or[δ]enar, in[g]rat, a[δ]olescent.
14. Emmudeixen: camp, alt, font, sant.
Ensordeixen: llop, fred, cub, groc, ràpid, buit, tub, càlid, estúpid.
16. Llarg, tub, fot, quietud, àrid. Norma 1: fot (vocal tònica + p, t, c). Excepcions: tub i quietud. Norma 2: llarg, àrid
(funcionen segons els derivats).
17. a) p/b: destorb, equip, tomb, adob, xarrup, estret, calb, superb, àrab, esquerp, tip, cop, balb, talp, galop, llamp,
Jacob, pot, serp, esnob, ciclop, superb, orb, rumb, xenòfob, Olimp, baobab, corb, gep, rap.
b) t/d: dent, ràpid, paret, esvelt, verd, asfalt, fred, nord, brut, gest, àcid, nebot, covard, estret, sòlid, càndid, es-
túpid, gat, sud, petit, curt, fort, trànsit, brot, inèdit, fluid, intrèpid, esplèndid, fart, acord.

14
 c) c/g: pedagog, duc, llarg, ric, fang, arc, abric, pròfug, badoc, biòleg, càstig, espeleòleg, tic, de-
magog, roc, fàstic, tècnic, mànec, poc, tronc, cartílag, pròleg, llac, equívoc, dramaturg, sacríleg, estrateg, sar-
còfag.
pàgina 39
18. qüestió, cua, conseqüent, freqüent, quotidià, evacuar, quasi, focus, qualificació, innocu, quatre, obliqua, pasqua,
vàcua, quota / cuota, eqüestre, promíscua.
19. sec, trencat, groc, amarg, doblec, parc, demagog, càrrec, préssec, cec, llarg, pessic, vàlid, càndid, palp, grip,
conhort, sord, trist, nàufrag, corc, manyac, sòlid.
20. a) ab-/ap-: absent, apte, absurd, absolut, absorció, abdomen, aptitud, abstemi, abstenció.
b) ob-/op-: observar, opció, obtenir, obtús, optar, obstruir, obsolet, òptica, obturar, optimitzar.
c) ad-/ at-: adjacent, atlas, atzar, adverbi, atmosfera, administrar, adversitat, atleta, adjurar.
d) -nt/-nd/-n: fan, calent, profund, moribund, valent, gran, gegant, violent, fecund, dent, dolent, immund, fre-
qüent, reverend, punt, nan, gormand, ungüent, tint, estupend.
e) -nc/-ng: banc, fang, rang, cranc, franc, sang, trenc, estanc, fonc/fong.
21. Lent, quiet, recte, fort, lícit, exacte, grat, magne, sol·lícit.
24. a) baca: plataforma. / vaca: animal domèstic.
b) ball: acció o art de ballar. / vall: conca d’un riu.
c) baga: nus o llaçada. / vaga: cessació en el treball en vistes a obtenir millores laborals.
d) bast: mancat de finor, polidesa. / vast: de gran extensió.
e) bola: cos esfèric i massís de qualsevol matèria. / vola: verb volar.
f) bena: tira que serveix per subjectar apòsits a un membre. / vena: vas sanguini.
g) buit: espai o lloc que no està ocupat. / vuit: determinant numeral cardinal.
h) bel: crit del bestiar de llana. / vela: tros de roba de tela fina, de gasa.
Resposta model:
Ho haurem de carregar a la baca del cotxe.
La vaca estava pasturant pel prat.
Aquesta nit anirem al ball de festa major.
En aquella vall hi ha molts masos.
Passa el mosquetó per la baga.
La comunitat treballadora ha decidit fer vaga dimecres vinent.
No sap comportar-se, és molt bast.
És el propietari d’un terreny molt vast en aquest municipi.
En aquest joc, el contrincant no pot tocar la teva bola.
Mira com vola aquell pardal.
M’han embenat la cama amb una bena molt gruixuda.
Se’t marca molt aquesta vena del coll.
Té dos germans i vuit cosins.
No me’n sabia avenir, el nou local estava completament buit.
Aquest bé té un bel molt estrident.
Aquest vel l’utilitza per ballar la dansa del ventre.
25. a) avi, avorrit, embenada. d) envernissat, alcova, gavatx, Biscaia.
b) baró, arriba, gavardina, biga, acaba. e) Esteve, canviat, automòbil, desimbolta.
c) probable, cerebel, canvis. f) pavelló, proves, gravar.
pàgina 42
26. Resposta oberta.
28. a) La primera fa[z]e d’inclu[z]ió dels mu[z]ulmans en els paï[z]o[z] a[z]iàtics ha quedat desfa[z]ada, no
[s]’ob[s]erva cohe[z]ió [s]o[s]ial.
b) Tinc la impre[s]ió que el ca[z]i no pre[z]enta admi[s]ió lliure.
c) A Bru[s]el·le[s], després de la digre[s]ió dels manifestants, es produí una col·li[z]ió amb la poli[s]ia, que exer-
cí una brutal repre[s]ió.

15
29. a) El [ӡ]ove pa[ӡ]ès va beure [ʃ]erès i s’a[ӡ]agué sota un [ʃ]iprer.
b) El pro[ӡ]ecte d’en [ʃ]avier, [ӡ]ove mon[ӡ]o [ӡ]esuïta de [ʃ]àtiva, plagué a sa ma[ӡ]estat.
c) L’en[ʃ]aneta pu[ӡ]ava pel frà[ӡ]il castell a [ӡ]enollons.
pàgina 43
30. a) L’agutzil avisà el metge tot enviant-li un missatge al despatx.
b) L’atzar va fer que el raig caigués damunt del garatge del jutge.
c) Tothom desitjava que finalitzés el setge de la Garrotxa.
31. a) [z], b) [ӡ], c) [ʤ]. Els sons fricatius i africats sonoritzen en contacte amb consonants sonores i quan van se-
guits de vocal.
32. a) [z]: dos homes, dos dies; [s]: dos trens, dos camions.
b) [ӡ]: feix de palla, feix ample; [ʃ]: feix feixuc, feix car.
c) [ʤ]: vaig amb tu, vaig bé; [tʃ]: vaig sol, vaig content.
33. a) e[z]molar, e[s]pant, e[s]timar, e[z]garrifós, e[s]trany, e[z]micolar, e[z]barriar, e[s]tirar, e[z]bufegar, e[s]pill,
e[s]corça.
b) Pu[dӡ]mal, Pu[tʃ]serdà, Pu[dӡ]dàlver, Pu[dӡ]delfí, Pu[dӡ]garí, Pu[tʃ]pardines.
36. a) [ӡ]; la grafia g davant e, i. f) Fricatiu, palatal, sonor.
b) [s]. g) [s].
c) [ks]. h) Africat, palatal, sonor; [dӡ]
d) c: [s]; s: [z]. i) [əlz].
e) [t]; l’ensordiment a fi de mot. j) [pɾuδuɛӡəmmiɾəsio].
pàgina 44
37. masia: so sonor entre vocals; recipient: so sord entre vocals; professor: so sord entre vocals; dansa: so sord en-
tre consonant i vocal; lluç: so sord a final de mot; llençol: derivat de llenç que acaba amb ç.
38. a) cirera e) visita i) cementiri m) tassa q) bicicleta
b) guitza f) esmorzar j) gasela n) embranzida r) bossa
c) ciri g) cec k) disset o) ozó s) dissabte
d) sec h) circ l) policia p) passeig t) pausa
39. a) puresa, b) mestressa, c) rosa / rossa, d) classe, e) carrossa, f) camisa, g) rossa / rosa, h) fase, i) cosa, j) mis-
sió, k) base, l) tesi, m) paisatge, n) tassa, o) segó / cegó, p) entusiasme.
40. a) missió, consistia, assolir, fluïdesa, trànsit, dissabte.
b) decisió, dissident, enfonsà, posició, dels, compromissaris.
c) tendresa, marquesa, assuaujà, discussió, baronessa, duquessa.
d) relació, Susanna, Eusebi, crisi, episodi, ser, apoteòsic.
41. Resposta model:
El Marc porta una rosa per a la noia rossa.
La base d’aquesta bassa és rectangular.
En aquesta rasa és on van trobar dos gossos de raça dàlmata.
L’envasament dels organismes aquosos el durem a terme a la riba de l’embassament.
La carpeta és d’un color rosenc, semblant al d’una rosa, no rossenc, tirant a ros.
Anem sota aquell salze a ballar salsa.
42. reflexió, excedent, accés, exquisit, accelerar, tassa, accèssit, excèntric, bixest, accent, exèrcit, coxofemoral, ac-
cessòria, taxista, ics.
43. inclusió, explotació, impressió, comissió, decisió, revisió, compressió, persuasió, repressió, evasió, adhesió,
transmissió, emissió, previsió, visió, col·lisió, admissió.
44. [s]: matalassos, compassos, arrossos, rossos, russos, espessos, passos, interessos, trossos, accessos, fra-
cassos.
[z]: usos, seriosos, permisos, mesos, avisos, gasos, difusos, refusos, casos, països.
45. a) assegurà, b) s’asserenà, c) s’ha associat, d) d’assaonar, e) assedegats, f) Assenyala-li, g) Assaboriu.
pàgina 45
46. a) entresuar e) hendecasíl·lab i) pressentir m) ressò
b) prosseguir f) contrasentit j) suprasensible n) fotosíntesi

16
 c) ressenyar g) assolellar k) dissociar o) asimetria
d) parasintètic h) autoservei l) ressorgir p) ressentir-se
47. esgarrifança, coneixença, aliança, naixença, enyorança, desavinença, compareixença, creença, prometença, ma-
tança, temença.
48. a) ànsia, b) ciri, c) cançó, d) sentinella, e) capçal, f) cérvol, g) setrilleres, h) tapís, i) llençol, j) cera,
k) simple, l) concili, m) sèquia, n) serraller, o) seducció, p) cervell, q) postal, r) matalàs, s) lluç,
t) simfonia.
50. a) accedir c) accepció e) excepció
b) excedir d) accedir f) excés
51. a) burgès, b) girafa, c) assaig, d) pluja, e) àngel, f) xerès, g) xemeneia, h) coix, i) reixa, j) xocar, k) fitxer, l) re-
buig, m) faig, n) cartutxera, o) safareig, p) mitjana, q) lletja, r) paisatge, s) allotjament, t) platja, u) jutjat, v) ad-
judicar, w) adjectiu, x) vaig, y) mixeta.
pàgina 47
53. [əlßiɲanə], [ʎuen], [kam], [fen], [kuɱfiδen], [tom], [insiδen], [balen], [iɾakun], [əstriδen], [biwlen], [trem],
[durmin], [rəßen], [pɾəziδen], [ʎam], [nəßəɣan], [den], [fəkun], [əm], [əßiɲo], [bəɲɔləs], [urɣəɲa], [kəɲeʎəs],
[sərδaɲə], [uɲa], [əɾɛɲs], [bələɲa], [puliɲa], [maɲənɛt], [pərpiɲa], [bəlsəɾɛɲ], [bəɲeɾəs], [ləstaɲ], [liɲɔlə],
[munsɛɲ].
56. encavalcar, enfundar, embarcar, encerclar, engrandir, embassar, encistellar, ennuvolar, embrutar, encoratjar, en-
llaçar, emmandrir, empal·lidir, empunyar, envellir, empaperar, empresonar, embossar, emperesir, embogir, em-
blanquinar, empobrir, embrancar, embruixar, endolcir, embafar, emboirar.
57. L’Anna i la Susanna van comprar la premsa del diumenge. Van pujar al tramvia amb un somriure a la boca. Hi ha-
via símptomes que el temps canviaria i no podrien jugar a tennis. Tanmateix, com que havien de fer la compta-
bilitat de l’últim bienni del club, van decidir de tornar a casa i connectar l’ordinador.
58. giny, bany, lluny, reny, refrany, bony, company, any, disseny, estany.
59. a) exempt, b) compte, c) paranimf, d) infermer, e) trumfo, f) samfaina, g) presumpte, h) amfitrió, i) convenir,
j) pàmfil, k) triomf, l) inventar, m) assumpte, n) èmfasi, o) infern, p) pamflet, q) simfonia, r) fanfarró,
s) impremta, t) empremta, u) prompte, v) informe, w) enfeinat, x) enfilar.
60. Resposta model:
Va anar amb molt de compte en entrar al paranimf per repartir el pamflet que havien editat a la impremta del
seu cunyat el dia anterior. Es va enfilar per la reixa, i vigilant no deixar cap empremta va forçar la porta i va re-
partir per l’espai tots els exemplars que duia.
Prompte va arribar l’amfitrió de l’acte que s’havia de dur a terme, el fanfarró del rector, que va patir un atac de
cor en adonar-se de la gravetat de l’assumpte. Fins al cap de mitja hora no va arribar un presumpte infermer, per-
què sembla que estava molt enfeinat. En valorar-ne l’estat, va emetre un informe en què posava èmfasi en la
gravetat del cor del rector i va convenir endur-se’l amb l’ambulància.
A dins sonava una simfonia tètrica sospitosa, semblava que en comptes d’anar cap a l’hospital anessin cap a
l’infern. El rector es va adonar del parany i, per això, es va inventar una excusa per fer parar l’ambulància.
S’amagava un trumfo, per tal d’aconseguir el triomf d’aquella emboscada. Sort que el suposat infermer era bas-
tant pàmfil i va sortir-se’n exempt de qualsevol atemptat.
M’ho explicava tot dues hores més tard al bar del poble, mentre es cruspia un bon plat de samfaina. L’aventura
l’havia deixat ben afamat. Entre mos i mos, va ser quan vaig explicar-li que havia estat víctima d’una broma de
càmera oculta.
pàgina 49
61. Resposta oberta.
62. Resposta oberta.
63. genoll [ӡənoʎ], setrill [sətriʎ], Sabadell [səßəδeʎ], fill [fiʎ], cabell [kəßɛʎ], aparell [əpəɾɛʎ], ull [uʎ],
escull [əskuʎ], Ripoll [ripoʎ], consell [kunsɛʎ], vell [beʎ], conill [kuniʎ], renill [rəniʎ], rampell [rəmpeʎ],
cordill [kurδiʎ], pell [peʎ], coltell [kulteʎ], clatell [kləteʎ], endoll [əndoʎ], retall [rətaʎ], cisell [sizeʎ],
segell [səӡeʎ].
64. Es pronuncia: a), d), g) h), i), m), n), o), p), q), x), perquè no es tracta ni de mots amb sufixos derivatius, ni d’in-
finitius acabats en -ar, -er i -ir.
No es pronuncia perquè es tracta d’un d’infinitiu acabats en -ar, -er o –ir: b), f), t), w).
No es pronuncia perquè es tracta de mots amb sufixos derivatius: c), e), l), r), s), u), v).
No es pronuncia per d’altres motius: j), k).
65. [fluɾistəɾiə], [kləßiʎə], [əlləɣa], [pluɾikəӡa], [kləɾəδat], [ərəgla], [illuzio], [kləwδika], [əlßərӡinia], [əlßiɾə],
[rəkləma], [fləwtistə], [kluɾiδɾik], [sɛllə], [planʃə], [kləwe], [əlßəra], [sɛʎə], [blukəӡa], [bləʃa], [kluɾufillə].

17
66. a) cala / calla e) taleu / talleu
b) mil / mill f) pala / palla
c) cul / cull g) pèl / pell
d) col / coll h) mal / mall
68. cristal·lí; metàl·lic, metal·lúrgia; pel·lícula, il·lícit; flagel·lar, coral·lí; capil·lar; lul·lista.
69. monorim, infraroig, extraradi, grecoromà, ultraràpid, termoregulador, postromàntic, monorail, prerequisit, auto-
retrat, multiracial.

De la paraula al text
pàgina 50
1. [ɔ], [e], [o], [ɔ], [ɔ], [ɛ], [e], [e], [ɔ], [o], [o], [ɛ]
2. cr[ea]t, re[ea]l, b[ə]l[ea]r, [ə]v[i]d[e]ntm[e]nt, r[eə]lit[a]t. No es produeix la neutralització de la a o la e en [ə],
en els casos [ea] perquè es tracta d’una excepció i tampoc en el cas de les dues últimes e d’evidentment, per-
què en els adverbis acabats en -ment hi ha dues vocals tòniques.
3. Resposta model:
Diftongs creixents: llengua, conseqüència, quadriculat.
Diftongs decreixents: veure, mai, veus.
4. [s]-[z], [k], [ʃ], [ӡ]-[z], [ʎ], [tʃ], [ɲ], [ӡ], [dz], [z], [k], [ʃ], [z], [r], [z], [r]-[ɾ]
pàgina 51
5. [s], [z], [z], [s], [z], [z]. En els casos de [z] tenim una sonorització ja que la paraula següent comença amb una
vocal o una consonant sonora; en els casos de [s], no hi ha cap fenomen, es manté el so que sord correspo-
nent, perquè després hi ha una consonant sorda.
6. veig: La terminació és -ig perquè els mots derivats porten g, j, tg o tj (vejam, vegeu...).
senzill: Perquè posem z quan tenim so d’essa sonora després de consonant.
expressa: El so d’essa sorda entre vocals es marca amb doble essa.
impedeix: Si volem que la x soni xeix i no pas ics, hem d’usar el dígraf ix.
força: Els mots de la mateixa família contenen ce (forces) i no pas sa.
gent: La regla diu que hem descriure g davant de e.
emprat: Cal escriure oclusiva sorda en paraules agudes acabades en vocal + oclusiva.
trastoquin: Cal utilitzar el dígraf qu, perquè si seguim el paradigma donaria *trastocin.
ja: La regla diu que davant de a cal escriure j.
cosa: Entre vocals cal una essa si volem que soni sonora.
7. dins, preposició / el, determinant / trastorn, nom / general, adjectiu / de, preposició / la, determinant / llengua,
nom / que, pronom / significa, verb / interferència, nom / l’, determinant / espanyol, nom / hi ha, verb / cas, nom
/ particular, adjectiu / del, preposició + determinant / creat, adjectiu / en, preposició / algunes, determinant / pa-
raules, nom / relatives, adjectiu / als, preposició + determinant / sentits, nom / corporals, adjectiu / en concret,
locució adverbial / els, determinant / mots, nom / mirar-veure-escoltar-sentir, verbs / i, conjunció.
8. Noms concrets: televisor, columna, home.
Noms abstractes: trastorn, percepció, sentit, decisió, interferència.
9. En aquest text, hi abunden els mots abstractes; això passa perquè en els textos informatius es tracten idees i
nocions.
10. Veure/mirar: veu, mirar, vaig veure. Escoltar/sentir: d’escoltar, sent, sentit.
11. Sinònims de trastorn en el mateix context: pertorbació, commoció, trasbals, desordre, alteració i confusió, per-
què són les paraules que es refereixen al fet d’alterar el bon ordre, el funcionament, d’una cosa, i no tenen a
veure amb el torbament de l’ànim.
12. Resposta model: Últimament ha agafat una dimensió preocupant.
13. Metalingüística.
14. Baleàric.
15. Presenta un ús metafòric perquè no expressa de manera directa (sinó interpretativa, connotativa) el contingut
del text.
16. Argumentativa.
17. 1. Tesi / 2. Argumentació / 3. Conclusió.
18. Tesi: 1r paràgraf / Argumentació: 2n, 3r, 4t i 5è paràgrafs / Conclusió: 6è paràgraf.

18
19. -per marcar citacions
citacions:
darrerament veig molta televisió
aquest canal no el veig quasi mai
no veig el televisor perquè la columna me’l tapa
això ensuma molt bé
això sap a glòria
-per referir-se a l’ús metalingüístic
ús metalingüístic:
els mots mirar, veure, escoltar i sentir
Una cosa és mirar i una altra, veure.
el verb mirar
l’ús d’escoltar
s’usa incorrectament escoltar
20. Ironia.

19
 3. LA MORFOSINTAXI (1)
Comentari
pàgina 55

MONSTRES: UN SUPOSAT ESTAT DE DESORDRE

Jordi Planella, Els monstres. UOC

Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el títol).
Funcions del llenguatge: referencial.
Estructura i resum:
Introducció
El mite de Medusa.
Exemple de construcció del monstre: la mitologia grega. Medusa, molt representatiu. Ovidi a Les Metamorfosis.
L’infanticidi: éssers amb deformitats.
Marie Delcourt, estudiosa del món clàssic que va posar en evidència la pràctica de l’infanticidi: exposar els in-
fants nascuts amb deformitats perquè els fan por; signe de la còlera dels déus.
El ciborg postmodern.
Ciborg: barreja d’orgànic, mitològic i tecnològic. Aquestes imatges fan que la realitat i la ficció es transparentin.
Desenvolupament
L’imaginari col·lectiu crea monstres terrorífics que simbolitzen la diferència i la por.
La història de la humanitat conté éssers estranys i monstres que ens produeixen i provoquen pors. Els imagi-
naris de la diferència produeixen i reprodueixen aquestes figures i els somnis i malestars que se’n desprenen.
La definició de teratologia.
La ciència teratològica (estudia i ordena els monstres). La monstruositat denota negativisme, naturalesa demo-
níaca, estat de caos. Monstrum feia referència a l’advertiment del més enllà d’una irrupció sobrenatural en l’or-
dre natural.
La definició de monstre.
Monstrum (`aquell que revela´), emparentat amb la bèstia, escapa a les seves normes: encarna l’esperit de la
creació i el traspàs de qualsevol límit concebible; habita en els confins del món conegut i s’hi mou sigil·losament
i amb actitud amenaçadora.
La monstruositat trenca l’equilibri natural.
L’existència dels monstres posa en qüestió la vida en relació amb el seu poder de mostrar-nos l’ordre. En el mo-
ment en què l’espai trenca l’ordre natural es qüestiona tot allò que era considerat «normal».
La monstruositat s’oposa a la vida, però provoca fascinació.
La monstruositat s’acaba convertint en el veritable contravalor de la vida (però no pas la mort), ja que és l’ame-
naça del no-acabament de la creació, però alhora és meravellosa i fascinant. Els canvis ens menen a l’espai im-
possible i ens anuncien interrogants d’ordre biològic, el mateix ordre que constitueix i proclama la fragilitat i el
desordre humans.
Els monstres mostren la diferència corporal per això ens neguitegen.
Els monstres són fruit de l’imaginari col·lectiu. Els monstres són com el soroll de fons i neixen d’un imaginari
col·lectiu a partir d’una diferència, gairebé sempre corporal, que es mostra evident. A causa d’això bona part de
la societat veu les transformacions corporals com quelcom inquietant.
Cloenda
El costat desconegut de nosaltres mateixos ens provoca fascinació.
La fascinació ve d’allò que nosaltres no volem conèixer de nosaltres mateixos, la que ens recorda que aquest
altre jo està format per situacions d’alteració i desordre.

20
 1. Tema: els monstres (el tema, en aquest cas, correspon perfectament amb el títol).
2. Funció del llenguatge: referencial, perquè informa sobre un tema determinat de la realitat: els monstres.
3. Estructura: Introducció (els tres exemples) / Desenvolupament (La història de la humanitat [...] context geogrà-
fic.) / Cloenda (l’últim paràgraf).
4. Casos concrets de monstres – Explicació etimològica del terme – Relació amb l’alteració de l’ordre / de la reali-
tat - Reaccions.
5. En relació amb els subtemes aportats en l’activitat anterior, els paràgrafs afegeixen informació a la idea general
que cada un d’ells representa.
6. Els exemples ens fan adonar que els monstres han existit al llarg de la història. Els monstres, però, es van adap-
tant a cada època i presenten peculiaritats en relació amb ella; ens movem des d’un ésser mitològic amb poders
sobrenaturals i característiques no humanes, a éssers fruits de l’avenç tecnològic, passant per éssers amb defor-
macions –que es creien que eren víctima de la còlera dels déus. Les similituds entre ells rauen en el fet d’escapar-
se dels paràmetres considerats normals. D’aquesta manera reforça la idea de l’existència de monstres.
7. Producte de la imaginació, d’una imaginació que se’n va més enllà de la normalitat més convencional.
8. La paraula monstre etimològicament significa ¬«aquell que revela, adverteix o mostra». Prové dels conceptes
grec i llatí de térata i monstrum, respectivament. Tératos significa «monstre» i monstrum fa referència a una
realitat sobrenatural. El mot té un valor negatiu, demoníac i caòtic.
9. Resposta model:
Com que els monstres ens mostren realitats més enllà d’allò que considerem l’ordre natural de les coses en el
nostre món «normal», la seva existència posa en dubte aquesta «normalitat» que donem per sobreentesa en
les nostres vides.
10. Com que els monstres provoquen temença però alhora també provoquen fascinació, pel fet d’ésser diferents
de la realitat més comuna, això comporta reaccions d’odi i de rebuig, però també d’admiració i d’acceptació.
Mostren que l’ordre de la vida, al qual estem tan avesats, en qualsevol moment es pot trencar i, encara més,
que nosaltres també en podem ser víctimes.
11. Es pot resoldre tant amb rebuig com amb acceptació, perquè en representar realitats que s’allunyen de la rea-
litat més comuna tant poden provocar por com fascinació per aquesta realitat desconeguda.
12. Fa l’efecte que les idees que exposa l’autor del text siguin més vàlides, si també les entenen així les autoritats
en el tema.
13. Resposta model:
Els mostres han existit en tots els temps. La paraula prové del grec i del llatí i fa referència a un estat caòtic i
negatiu, demoníac, al marge de l’ordre humà preestablert; per això la seva existència qüestiona la vida consi-
derada «normal». Però els monstres, en mostrar una alteració de l’ordre, de la qual podem ser víctimes fins i tot
nosaltres mateixos, no només provoquen por, també provoquen fascinació. Això es reflecteix en reaccions de
rebuig i d’acceptació.

Activitats
pàgina 60
1. a) capitana: sufixos específics.
b) euga: arrels diferents.
c) filla: formació bàsica.
d) psicòloga: sufixos específics.
e) guilla: el masculí guillot es forma a partir del femení.
f) óssa: canvis en la consonant, duplica essa.
g) ministra: canvis en la vocal e  a.
h) pensionista: invariable; terminació -ista.
2. a) La bibliotecària i l’alcaldessa són òrfenes de mare.
b) L’euga de la neboda de la princesa ha estat campiona.
c) La sacerdotessa de l’emperadriu és enemiga de la pagesa de la reina.
d) La sogra de l’arquitecta va ajudar a néixer la poltra de la monja.
e) L’Agustina és padrina de la nora de la parricida.
f) L’àvia de la diputada s’ha fet pelegrina i ha adoptat na Clementina com a pupil·la.
g) La baronessa i la comtessa de la tsarina es troben sovint a la consulta de la psiquiatra.
h) L’amiga de la serva és boletaire major de la marquesa.

21
4. a) una editorial, b) la salut, c) el delta, d) el fi, e) el còlera, f) un canalla, g) la fi, h) la canal, i) l’ordre (masc.),
j) el son.
pàgina 61
6. a) el canal, uns avantatges. e) el coma, un senyal. i) la síndrome, la sida.
b) el costum, els llums. f) el pendent, la vall, una aroma. j) la fi, la desfilada, les disfresses.
c) les postres, el son. g) la resplendor, la llum, la canalla.
d) la salut, una oïda h) unes anàlisis, el pols.
7. a) enllaços (acabats en ç  -os); b) arbusts/os (acabats en -st, doble plural -s / -os); c) dimecres (invariable);
d) problemes (formació bàsica, -a àtona  -es); aeroplans (acabats en vocal tònica  -ns); triomfs (forma bàsica
+ -s); oboès (excepció vocal tònica -ns); guix (acabats en -x  -os); permís (acabats en -s  -os).
8. a) pasqües, arrugues, casaques, àligues, places, oques, amigues, platges, franges, aigües, llegües, taronges,
espigues, alforges, èpoques.
b) peça, pluja, raça, eruga, llengua, truja, esperança, estaca, boca, figa, petja, esponja, maça, hamaca, traça.
Canvis: ca  ques, ça  ces, ja  ges, ga  gues, qua  qües, gua  gües (i al revés).
9. usos, tornavisos, interessos, arrossos, barnussos, matisos, congressos, gossos, nusos, passadissos, esbossos,
països, paradisos, mesos, embarassos, marquesos, esposos, nassos, tapissos.
10. -os: avenços, esqueixos, crucifixos, embruixos, braços, despatxos, guixos, cartutxos, peixos, fluxos; -s/-os:
safareigs/jos, imposts/os, trepigs/tjos, cascs/os, contrasts/os, pretexts/os, arbusts/os, raigs/jos, texts/os.
11. canapès, mercès, vostès, comitès, bambús, menús, cautxús, tabús, dominós.
pàgina 62
13. a) equació, fatiga; b) peix, llaç, túnica; c) tauró, gorja; d) huracà, erosió; e) missió, raça; f) avenç, operació, pulmó;
g) degà, pròrroga; h) lliçó, traïció; i) poll, cabell; j) emissió, gas.
14. instantani, instantània, instantanis, instantànies; italià, italiana, italians, italianes; gandul, gandula, ganduls,
gandules; aprensiu, aprensiva, aprensius, aprensives; embriac, embriaga, embriacs, embriagues; tenaç, tenaç,
tenaços, tenaces; exacte, exacta, exactes, exactes; honest, honesta, honests/os, honestes; boig, boja,
boigs/jos, boges; ortodox, ortodoxa, ortodoxos, ortodoxes.
15. Una terminació: amable, amables; brillant, brillants; jove, joves; carnal, carnals; rosa, roses; papallonejant,
papallonejants; perceptible, perceptibles; cordial, cordials; persistent, persistents; decent, decents; fàcil, fàcils.
Dues terminacions: agitat, agitada, agitats, agitades; cortès, cortesa, cortesos, corteses; discret, discreta,
discrets, discretes; rodó, rodona, rodons, rodones; blanc, blanca, blancs, blanques; preciós, preciosa, preciosos,
precioses; blanc, blanca, blancs, blanques; propi, pròpia, propis, pròpies; negre, negra, negres, negres; lluminós,
lluminosa, lluminosos, lluminoses; nacrat, nacrada, nacrats, nacrades; tebi, tèbia, tebis, tèbies; bonic, bonica, bo-
nics, boniques; expressiu, expressiva, expressius, expressives; pigallat, pigallada, pigallats, pigallades; bru, bru-
na, bruns, brunes; encantat, encantada, encantats, encantades; dolç, dolça, dolços, dolces; fet, feta, fets, fetes.
17. a) uns luxes burgesos; b) uns sopars estantissos; c) uns sous escassos; d) uns professionals seriosos; e) uns
fills agradosos; f) uns aparells postissos; g) uns llits llevadissos; h) uns alumnes malaltissos; i) uns caminars
indecisos; j) uns veïns airosos.
18. cortès, cortesa, cortesos, corteses; suís, suïssa, suïssos, suïsses; massís, massissa, massissos, massisses;
xamós, xamosa, xamosos, xamoses; las, lassa, lassos, lasses; ansiós, ansiosa, ansiosos, ansioses; ros, rossa,
rossos, rosses; rus, russa, russos, russes; gros, grossa, grossos, grosses; il·lús, il·lusa, il·lusos, il·luses; gris,
grisa, grisos, grises; precís, precisa, precisos, precises; esponjós, esponjosa, esponjosos, esponjoses; gras,
grassa, grassos, grasses; boirós, boirosa, boirosos, boiroses; plegadís, plegadissa, plegadissos, plegadisses;
avariciós, avariciosa, avariciosos, avaricioses; difús, difusa, difusos, difuses; castís, castissa, castissos,
castisses; mestís, mestissa, mestissos, mestisses.
pàgina 63
20. a) mal, tranquil, paral·lel; b) avar, rar, clar, bàrbar, car; c) atent, dolent, valent, opulent, calent, violent, suculent.
21. audaç, audaç, audaços, audaces; feliç, feliç, feliços, felices; atroç, atroç, atroços, atroces; tenaç, tenaç, tenaços,
tenaces; precoç, precoç, precoços, precoces; veraç, veraç, veraços, veraces.
22. solemne, ferotge, jove, infame, simple, deforme, heretge, mediocre, bilingüe, rude, lliure.
23. a) pobre, pobra; b) culte, culta; c) enorme; d) docte, docta; e) còmode, còmoda; f) fúnebre; g) íntegre, íntegra;
h) salvatge; i) directe, directa; j) pulcre, pulcra.
24. boig, boja, boigs/bojos, boges; lleig, lletja, lleigs/tjos, lletges; mig, mitja, mitjos, mitges; roig, roja, roigs/jos, roges.
26. Els cavallers, deixant d’esguardar-les amb recances, foren presentats a les últimes joves dames. Les més
empolainades potser, però també les més vulgars. Els saludaren amb uns somriures pàl·lids que harmonitzaven
amb el seus rostres esblanqueïts, amb els nassos llargs i difícils i les mans místiques i displicents. Aquestes
noies distingides i melancòliques, definitivament lletges, es deien... i eren d’unes famílies il·lustríssimes de les
ciutats.

22
 En alguns llocs de les desolades planúries aquells homes perversos estaven a l’aguait, amagats en uns caus
com unes bèsties salvatges i amb els cors plens d’odi envers totes les races humanes, que els havien foragitat.
Eren els últims que faltaven per augmentar les sensacions tètriques que produïen els erms, els vents glaçadors
i els cels tenebrosos.
pàgina 67
28. a) dels seus; b) les seves; c) la seva; d) la seva; e) els seus / llurs; f) les seves; g) la seva / llur; h) la seva.
29. a) 4a; b) 3r, 5è; c)1r, 8a; d) 4t, 10è; e) 8ns; f) 6a; g) 2ns, 3rs; h) 4ts.
30. El noi de la segona fila té dues dents trencades.
pàgina 68
32. Resposta model: a) una altra; b) qualsevol; c) cadascú; d) qualssevol; e) algunes, certes; f) cap; g) mateix;
h) ningú; i) res.
33. a) gaire, molt; b) molta, gaire; c) gaire, molts; d) gaires, molts; e) molt, gaires.
34. a) res; b) gens; c) gens, res; d) gens, res; e) res, gens; f) res.
pàgina 70
38. a) No estalviïs; b) No et refiïs; c) No suïs; d) No enviïs; e) No denunciïs; f) No rumiïs.
39. Indico, indiques, indica, indiquem, indiqueu, indiquen; aplaço, aplaces, aplaça, aplacem, aplaceu, aplacen; lligo,
lligues, lliga, lliguem, lligueu, lliguen; assajo, assages, assaja, assagem, assageu, assagen; liquo, liqües, liqua,
liqüem, liqüeu, liqüen.
pàgina 74
40. Indicatiu. Present: traiem, traieu, jaiem, jaieu, naixem, naixeu. Passat simple: traguí, tragueres, tragué, tragué-
rem, traguéreu, tragueren; jaguí, jagueres, jagué, jaguérem, jaguéreu, jagueren; naixí, naixeres, naixé, naixérem,
naixéreu, naixeren / nasquí, nasqueres, nasqué, nasquérem, nasquéreu, nasqueren. Futur simple: trauré,
trauràs, traurà, traurem, traureu, trauran; jauré, jauràs, jaurà, jaurem, jaureu, jauran; naixeré, naixeràs, naixerà,
naixerem, naixereu, naixeran. Subjuntiu. Present: traguem, tragueu; jaguem, jagueu; naixem, naixeu / nasquem,
nasqueu. Imperfet: tragués, traguessis, tragués, traguéssim, traguéssiu, traguessin; jagués, jaguessis, jagués,
jaguéssim, jaguéssiu, jaguessin; naixés, naixessis, naixés, naixéssim, naixéssiu, naixessin / nasqués, nasques-
sis, nasqués, nasquéssim, nasquéssiu, nasquessin. Gerundi: traient, jaient, naixent.
41. Indicatiu. Present: puc, pots, pot, podem, podeu, poden; vull, vols, vol, volem, voleu, volen. Futur: podré, podràs,
podrà, podrem, podreu, podran; voldré, voldràs, voldrà, voldrem, voldreu, voldran. Subjuntiu. Present: pugui, pu-
guis, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin. Imperfet: pogués, po-
guessis, pogués, poguéssim, poguéssiu, poguessin; volgués, volguessis, volgués, volguéssim, volguéssiu, vol-
guessin. Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin; vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.
43. a) suspenc, resolc, valc; b) suspenent, resolent, valent; c) suspendran, resoldran, valdran; d) suspe-
níem, resolíem, valíem; e) suspendries, resoldries, valdries; f) suspenen, resolen, valen; g) suspengue-
res, resolgueres, valgueres; h) suspenguessin, resolguessin, valguessin.
pàgina 75
44. a) aprenc; b) conec; c) desconec; d) dissolc.
45. Present d’indicatiu: entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen; absolc, absols, absol, absolem,
absoleu, absolen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen. Present de subjuntiu: entengui,
entenguis, entengui, entenguem, entengueu, entenguin; absolgui, absolguis, absolgui, absolguem, absolgueu,
absolguin; conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin. Imperatiu: entén, entengui,
entenguem, enteneu, entengui; absol, absolgui, absolguem, absoleu, absolguin; coneix, conegui, coneguem,
coneixeu, coneguin.
En els verbs acabats en -ndre, -ldre i -èixer la 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c i, per tant, conjuguen
el subjuntiu i les persones 3a del singular i 1a i 3a del plural de l’imperatiu amb -gu-.
46. a) coneguessis; b) estenc, prenc; c) suspèn, suspenc; d) pretengueu; e) resoleu; f) molen;
g) absolgués; h) aprengueren; i) reconec; j) componguis.
47. 2a del singular i del plural: pur; 3a singular, 1a i 3a del plural: velaritzat.
48. Entén, entengui, entenguem, enteneu, entenguin; dissol, dissolgui, dissolguem, dissoleu, dissolguin; val,
valgui, valguem, valeu, valguin; reconeix, reconegui, reconeguem, reconeixeu, reconeguin.
49. a) coneixeu; b) absoleu; c) esteneu; d) resoleu; e) apreneu; f) enceneu.
50. a) no dissolgueu; b) no suspengueu; c) no venguis; d) no prenguem; e) no aprengueu; f) enceneu;
g) absol; h) moleu; i) ofeneu; j) estén.

23
 pàgina 76
52. a) bec, bevem; b) crec, creiem; c) coc, coem; d) escric, escrivim; e) jec, jaiem; f) ric, riem; h) moc, movem;
i) sec, seiem; j) cloc, cloem.
En cada cas la 1a persona del singular presenta una consonant velar final. Després, es produeix un canvi de lexe-
ma: la primera persona del singular es conjuga amb un lexema velaritzat i la primera del plural, amb lexema pur.
53. Present d’indicatiu: dec (vel.), deus (pur), deu (pur), devem, deveu (amb v), deuen (pur); trec (vel.), treus, treu
(pur), traiem, traieu (amb i), treuen (pur); ric, (vel.), rius, riu (pur), riem, rieu (sense u), riuen (pur). Present de
subjuntiu: degui, deguis, degui, deguem, degueu, deguin (vel.); tregui, treguis, tregui, traguem, tragueu, treguin
(vel.); rigui, riguis, rigui, riguem, rigueu, riguin (vel.).
54. deure: deveu, deureu, degueu, deguéssiu, deveu; caure: caieu, caureu, caigueu, caiguéssiu, caieu; coure: coeu,
coureu, cogueu, coguéssiu, coeu; seure: seieu, seureu, segueu, seguéssiu, seieu.
55. seure: seia, seies, seia, sèiem, sèieu, seien; cloure: cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen.
56. Com seure: riure, jeure, creure i treure. Com cloure: plaure i coure.
57. a) jaguessis; b) traieu; c) caic; d) moguessis; e) beguis; f) visc.
58. beure: beu, begui, beguem, beveu, beguin; creure: creu, cregui, creguem, creieu, creguin; riure: riu, rigui,
riguem, rieu, riguin.
59. a) cou; b) beveu; c) clou; d) rieu; e) caieu; f) esteneu.
pàgina 78
61. a) munyo; b) recullo; c) assenteixo; d) escupo; e) fregeixo; f) cuso; g) consento; h) pressento; i) prohi-
beixo.
62. a) dissenteixen; b) retrunyen; c) s’esmunyi; d) avorreix; e) consento; f) tusso; g) ressenti; h) lluu; i) omple; j) puny.
63. a) cullo, collís, cull, collim, culli; b) surto, sortís, surt, sortim, surti; c) escupo, escopís, escup, escopim, escupi;
d) tusso, tossís, tus, tossim, tussi; e) cuso, cosís, cus, cosim, cusi.
64. Reduir. Present: redueixo, redueixes, redueix, reduïm, reduïu, redueixen. Imperfet: reduïa, reduïes, reduïa,
reduíem, reduíeu, reduïen. Obeir. Present: obeeixo, obeeixes, obeeix, obeïm, obeïu, obeeixen. Imperfet: obeïa,
obeïes, obeïa, obeíem, obeíeu, obeïen.
65. a) han reconstruït, destruïren; b) agraïu; c) obeïres; d) reduïu; e) influïren; f) distribuïa; g) atribuïen; h) succeïren;
i) maleïren.
pàgina 79
66. a) après, pretès; b) romàs, desclòs; c) atès, ofès; d) resolt, imprès; e) establert, suspès; f) comparegut, complert;
g) absolt, comès; h) suplert, entès; i) sofert, pogut; j) fos, begut.

De la paraula al text
pàgina 80
1. [o], [ə], [u], [əi], [ə]-[ə]-[i]-[u]-[i]-[ə], [i], [ə]-[ə]-[ə]-[a], [o], [ə], [u]-[ɔ]-[ə], [ə], [ə], [o]-[ə], [a], [ə]-[a],
[ə]-[u]-[i]-[a], [ə], [ə]-[u], [e], [ə], [ə]-[i]-[i], [ə], [ə]-[u]-[a], [ə], [ɔ]-[ə], [ə]-[a]-[ə], [ə], [a], [i], [ə], [a],
[ə]-[u]-[i]-[a]-[ə], [e], [o],[u]-[i]-[o].
2. esplai [aj], reconeixereu [ɛw], antiquades [wa], conviure [iw], cuiden [uj], caus [aw]
3. a) [s]-[z]-[ɲ]; b) [ʃ]-[k]-[z]-[dz]; c) [s]; d) [dӡ]; e) [ʃ]-[ɣ]; f) [s]-[ʃ]-[ts]; g) [z]-[ʎ]-[s]-[s]-[ɾ]; h) [z]-[dӡ]-[z]-[k]-
[k]-[s]; i) [z]-[ʃ]
4. gràcia, tècnica i mínima són paraules esdrúixoles.
éssers és una paraula plana no acabada en cap de les dotze terminacions.
perquè, també, passió i algú són paraules agudes i acaben en alguna de les dotze terminacions.
pàgina 81
5. esforç-esforços, els noms aguts acabats en -ç fan el plural en -os.
culpa-culpes, setmana-setmanes, secta-sectes, broma-bromes, els acabats en vocal neutra fan el plural en –es.
captació-captacions, excursió-excursions, totes dues acaben en vocal accentuada i per això cal afegir-hi una ena
tant al femení com al plural.
dret-drets, fa el plural en -s.
bosc-boscos, els noms aguts acabats en -sc fan el plural en -os o -s.

24
6.

masculí singular femení singular masculí plural femení plural

sospitós sospitosa sospitosos sospitoses

feliç feliç feliços felices

jove jove joves joves

públic pública públics públiques

famós famosa famosos famoses

decadent decadent decadents decadents

constructiu constructiva constructius constructives

7. La nostra (determinant possessiu), totes (determinant indefinit), les (determinant article), quatre (determinant
numeral cardinal), uns quants (determinant indefinit compost), molts (determinant quantitatiu), algun (determi-
nant indefinit) cap (determinant indefinit).
8. Resposta model:
insistir (Pres. Ind.: insisteixo, insisteixes, insisteix, insistim, insistiu, insisteixen. Pres. Subj.: insisteixi, insisteixis, in-
sisteixi, insistim, insistiu, insisteixin. Imp.: insisteix, insisteixi, insistim, insistiu, insisteixin).
assumir (Pres. Ind.: assumeixo, assumeixes, assumeix, assumim, assumiu, assumeixen. Pres. Subj.: assumeixi,
assumeixis, assumeixi, assumim, assumiu, assumeixin. Imp.: assumeix, assumeixi, assumim, assumiu, assu-
meixin).
seguir (Pres. Ind.: segueixo, segueixes, segueix, seguim, seguiu, segueixen. Pres. Subj.: segueixi, segueixis, se-
gueixi, seguim, seguiu, segueixin. Imp.: segueix, segueixi, seguim, seguiu, segueixin).
9. Present de subjuntiu: canviï, canviïs, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
Imperatiu: canvia, canviï, canviem, canvieu, canviïn.
10. Reconèixer: reconeix, reconegué.
Entendre: entengui (velar), entendré (amb consonant epentètica), entès (sense -n-), entenia (pur).
11. En català hem d’usar mots com treballar o escarrassar-se.
12. Quatre sonats i el que es porta és no fotre res són expressions del registre col·loquial-vulgar. Les expressions
equivalents en registre estàndard serien: quatre bojos i la moda és no fer res.
13. linxament mediàtic: Amb relació als esplais, els mitjans de comunicació sempre han donat una mala imatge dels
monitors o els han culpat dels fets.
ambients derrotistes: Es refereix a aquells espais que sempre tenen una visió pessimista i negativa de les coses.
societats decadents: Societats que es debiliten, que perden els valors.
secta destructiva: Grup de persones organitzat i liderat per algú que té males intencions.
14. Desencantat: Que has perdut la fascinació i ha deixat de plaure’t molt una cosa.
Desmotivat: Que algú ha perdut els motius que l’estimulen a fer una cosa.
No són sinònims exactes. Quan estàs desmotivat vol dir que has perdut el motiu de la fascinació i quan estàs
desencantat has perdut la fascinació sense tenir en compte el motiu.
15. Article d’opinió.
16. Lloar els monitors d’esplais.
17. La ironia.
18. Resumir-ne el contingut principal.
19. «pringuen»: interferència d’una altra llengua.
«xirucaires idiotitzats»: èmfasi, ironia.

25
20. Anàfores lèxiques:
monitors d’esplai, éssers estranys, quatre sonats, xirucaires idiotitzats.
Anàfores gramaticals:
Els reconeixereu, se’ls ha fet saber, se’ls veu feliços, els fa poc integrables, els nega el dret, ells allà, etiquetar-
los, els donaria suport, els hauria d’aturar, se’ls acudeixi.
21. oi: afirmació.
ai, uix: menyspreu.

26
 4. LA MORFOSINTAXI (2)
Comentari
pàgina 84
EL PES D’UNA GRASSA A LA LLUNA

Empar Moliner, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi. Quaderns Crema

Tema: la discriminació per raó de pes (en aquest cas, el títol no és el tema de l’article, només fa referència a un
aspecte humorístic de l’article).
Concepte o exemple: abunda molt més l’exemple que el concepte (la discriminació és injusta).
Intenció: la b), denunciar els prejudicis envers la gent considerada grassa. Ho fa amb un to humorístic.
Estructura i resum: l’oració temàtica.

Introducció
Això de la discriminació és ben estrany.
Els discriminats:
–Tenir caspa està molt mal vist.
–Tenir polls queda molt més bé.
–Ser baix i calb està mal vist.
–Ser molt prim està ben vist en privat i mal vist en públic.
–Ser gras està mal vist en privat i hipòcritament ben vist en públic.

Desenvolupament
Concurs de bellesa «Reina gran talla».
L’expressió «talla gran» no té sentit: la meitat de la població excedeix la mida normal, per tant, haurem de revi-
sar la idea de normal, o catalogar d’anormal la meitat de la població.

Crítica a la societat: televisió, botigues amb talles petites i venedores primes, els homes...
–Reben invitacions, com a obeses que són, per anar a aquests programes de televisió.
–El que no els agrada a aquestes reines de la talla és que a les botigues de roba especial hi hagi
maniquins i venedores primes.
–A les talles grans els passa el mateix que als teatres: com que els arquitectes no són actors, sempre els dis-
senyen malament.
–No van gairebé mai «a les discoteques de talla 36».
–Es veu que a alguns homes els agraden les dones amb quilos, però només a casa, no per passejar-s’hi
pel carrer.
–En elles sempre s’hi fixen els senyors molt grans o els molt traumatitzats.

A través d’un càlcul no gaire complicat, pots saber el que pesaries a tots els planetes del sistema solar. Si pe-
ses 100 quilos a la Terra, a la Lluna en pesaries 16,6; a Plutó, 6,7 i en canvi a Júpiter, 253,3.

Les noies grasses n’estan tipes:

–La Sandra està cansada que, quan va per asseure’s al seient del metro o a l’autobús, la mirin amb cara
que no hi cabrà.
–Cansada de preguntar quant val el vestit de l’aparador i que la dependenta li digui amb cara de sembla menti-
da: «no deu ser per tu?».

Cloenda
S’ha d’invertir en noves tecnologies, perquè en un futur no només vagin a la Lluna els milionaris, sinó també to-
tes les dependentes malvades de la Terra.

27
 1. b) Denunciar els prejudicis envers la gent considerada grassa.
2. La discriminació per raó de pes.
3. El títol no és el tema de l’article, només fa referència a un aspecte humorístic de l’article. El to, per tant, és hu-
morístic i/o irònic.
pàgina 85
4. Abunda molt més l’exemple que el concepte.
5. Estructura: Introducció (1r paràgraf) / Desenvolupament (2n i 3r paràgrafs) / Cloenda (4t paràgraf). Temes per
paràgrafs: L’absurditat de la discriminació (1r). Les situacions insòlites viscudes per les persones grasses (2n).
Les possibilitats de lligar (o no) de les noies grasses (3r). El rebuig a les persones que discriminen les altres a
causa de ser grasses (4t).
6. Actua de conclusió o d’idea que defensa l’autora, en relació amb la qual després presenta arguments que la re-
forcen. S’hi exposa que no s’entén el comportament discriminatori (que després exemplifica).
7. Exemples:
–Tenir caspa està molt mal vist.
–Tenir polls queda molt més bé.
–Ser baix i calb està mal vist.
–Ser molt prim està ben vist en privat i mal vist en públic.
–Ser gras està mal vist en privat i hipòcritament ben vist en públic.
Conceptes:
-Això de la discriminació està mal vist.
-Llavors això [...] de la població.
8. Serveixen per reforçar la idea que l’autora té del comportament discriminatori. Són arguments a favor de la idea
que ella en té; per tant, en contra d’aquest comportament.
9. Es critica que les persones grasses no siguin considerades igual que les altres persones. Ho critica perquè, en
certa manera, això fa que siguin bandejades de la societat.
10. El tercer paràgraf se centra en l’àmbit de les relacions amoroses. I l’autora critica que les possibilitats de lligar
de les persones grasses es basin només en el prejudici que són més simpàtiques i bones persones.
11. S’hi vol expressar un rebuig envers aquella gent que discrimina les persones grasses.
12. S’hi posa de manifest a través de la ridiculització de les persones que actuen de manera discriminatòria.
13. Amaga la voluntat d’aconseguir reflectir que aquest comportament no és correcte. La intenció, per tant, és la
de criticar i denunciar situacions injustes.
14. Resposta oberta: Sí, perquè deixa en evidència la gent que discrimina les persones grasses.
15. «caspós», «pollós», «gran»: ús metalingüístic.
«raons de pes», «a les discoteques de talla 36», «talla gran»: emfatitzar el sentit irònic.
«senyor calb i baixet»: citacions literals.
«anorèctic», «vaca», «cor així de gran», «una grassa però molt grassa que deixés veure la tele al seu fill després
de les dotze de la nit», «Et queda molt bé, precisament jo me n’he quedat un d’igual», «Un conjunt de roba in-
terior una mica sexi no existeix», «La part de baix sempre et va petita», «Si lligues [...] bona persona», «No deu
ser per tu?»: reproduir intervencions en estil directe o indirecte.
«Reina gran talla»: nom del certamen.
16. Resposta model:
No s’entén que la gent discrimini les persones per qüestions que, sovint, són externes a la seva voluntat i que
afecten més de la meitat de la població. En relació amb les persones grasses els toca viure situacions ridícules,
com si no fossin d’aquesta societat. Caldria revisar els motius que porten a aquest comportament i bandejar les
persones que el practiquen per tal d’aconseguir que les persones grasses puguin ser tractades en tot moment
i en tots els àmbits amb normalitat.

Activitats
pàgina 92
1. Resposta model:
a) Eviteu la despesa innecessària d’aigua, el planeta us ho agrairà! / No malgastis l’aigua que tens avui, o no en
podràs fer ús demà!
b) Deixeu seure la gent gran! / Sigues educat i cedeix el teu seient a la gent gran!
c) Construïu futur, penseu en els joves! / Faciliteu un sostre als joves!

28
2. Resposta model:
a) Abans d’acabar, he de dir que tots sereu benvinguts a la inauguració del casal.
b) Trobar-se sol no agrada a ningú.
c) En tornar de la feina, el cotxe tingué una avaria.
d) Per cloure l’acte, m’agradaria acomiadar els assistents i convidar-los a un petit convit.
e) En recordar-ho, rememorà imatges espantoses del passat.
3. a) incorrecta: Arribà a la meta i rebé una copa de mans del president.
b) incorrecta: El detingueren i li van posar una multa per excés de velocitat.
c) correcta.
d) incorrecta: Ha rebut un cop i ha quedat inconscient.
e) correcta.
f) incorrecta: Caigué de l’arbre i es trencà una cama.
g) incorrecta: Es presentà a l’examen i suspengué per quatre dècimes.
h) correcta.
i) incorrecta: Es reuniren i no arribaren a cap acord.
j) correcta.
pàgina 93
6. a) Ha començat a treballar. c) Ja hem acabat de dinar.
b) Estic fent la teva feina. d) Havia de consultar-te un dubte.
7. a) solen venir: reiterativa.
b) estar treballant: durativa; vol sentir: intencionalitat.
c) volia fer: intencionalitat; tornar-la a veure: reiterativa.
d) deuen ser: probabilitat; hauríem d’anar: obligació.
e) podem marxar: possibilitat; hem acabat de dinar: culminació.
f) posen a discutir: inici de l’acció; acaba plorant: culminació.
8. a) Havia de deixar-ho tot clar.
b) Deuen ser les nou.
c) Ha acabat de molestar la gent.
d) El concert està a punt de començar.
e) En Joan vol presentar-se al concurs d’escacs.
f) Ha tornat a fer de les seves.
g) Se sol llevar a trenc d’alba.
h) En Joan pot tenir problemes amb la Marta.
i) La Carme ha deixat de trucar-me. Està enfadada amb mi.
j) No he sortit en tot el cap de setmana i he deixat acabada la feina.
10. Porten preposició a les oracions: b), e), h). Les altres no en porten perquè són verbs transitius.
pàgina 94
11. a) l’ b) l’ c) el d) li e) l’ f) el, li g) el h) li
12. a) culpar, b) reflectir, c) col·lidir, d) aterrar, e) atemorir, f) decebre, g) extradir, h) garantir i) pol·luir.
13. a) L’avió aterrà quan encara no li havien concedit el permís.
b) Tenia moltes expectatives però totes l’han decebut.
c) Els companys han culpat en Carles de l’atracament a mà armada.
d) L’actitud passiva dels ciutadans reflecteix la manca d’il·lusió en les perspectives de canvi.
e) No s’atreveix a sortir de casa. L’han atemorit.
f) Ahir un cotxe col·lidí amb un camió.
15. Resposta model:
No ens va aclarir el problema que teníem per poder aconseguir clarificar aquell compost químic.
Abans de creuar el carrer, el vaig veure encreuar les cames.
El metge em va doblar la ració de pastilles en una recepta que vaig doblegar per posar-la a la cartera.
El van nomenar director de l’empresa i en la presa de possessió em va anomenar a mi.
Van planejar l’excursió en aquell indret per veure planar l’àguila més coneguda del món.

29
 La van posar apartada de les altres gallines i va pondre menys ous.
El Pau i la Roser van renyir fa ja vora un mes i em van renyar quan ho vaig escampar als quatre vents.
La professora em va assenyalar i vaig sortir a la pissarra a senyalar els complements directes de les frases.
16. Resposta model:
Va compondre una esplèndida cançó d’amor.
Volia compondre una novel·la històrica, però li va sortir una novel·la de misteri.
Amb totes aquestes substàncies intentarà compondre un medicament que combati la sida.
Va compondre malament les primeres peces del trencaclosques i ara no sap com sortir-se’n.
Amb totes aquestes paraules desordenades has de compondre una frase amb sentit.
El mirall va reflectir-li el rostre desfigurat per l’accident.
Aquella situació va reflectir que encara havien de debatre molt el tema.
La lluna es va reflectir en l’estany.
Va reflectir tot el que pensava en aquella carta.
En el seu rostre es va reflectir el seu estat d’ànim.
pàgina 95
17. a) faré / donaré b) fa / fem c) fa / donis d) va fer / fa e) fes / dóna
18. a) està / és d) són / està g) ets / estàs
b) és / està e) estar / sóc h) és / estic
c) ets / ets f) està / són i) és / està
19. La primera de cada parella d’oracions fa referència a qualitats inherents i la segona a qualitats transitòries.
Resposta model:
a) No podem fer servir aquest pal perquè el pal és tort.
Hem d’anar a adreçar el pal, perquè a causa de les fortes ràfegues de vent ara està tort.
b) En aquest indret plou molt, la terra és humida.
Com que aquest matí ha plogut, ara la terra està humida.
c) Haurem de comprar una bombeta amb més potència, aquesta és fluixa.
Aquesta bombeta només il·lumina de manera intermitent, està fluixa.
20. a) és d) és / estarà g) són / estar
b) estaran / estarem e) està h) estaran
c) són / estaven, eren. f) són / són
pàgina 103
23. a) a la menuda / al detall; a l’engròs b) a preu fet / a escarada
c) a la bestreta; a compte d) a terminis
24. francament, tímidament, imperceptiblement, certament, elegantment.
26. Resposta model:
a) M’ho va explicar tot fil per randa (amb tots els detalls).
b) Vam tractar punt per punt tot el que segueix (detalladament).
c) Anem a pams i no ens alarmem abans d’hora (examinem-ho bé).
d) Es coneix tota la ciutat pam a pam (minuciosament).
e) A dreta llei no es mereix aquest premi, ha fet trampes (en justícia).
27. a) El terra està fregat, camines de puntetes.
b) Caus per les escales a rodolons.
c) T’ha caigut un anell a terra, camines de quatre grapes.
d) Jugues a la xarranca, camines a peu coix.
e) Si un enemic t’amenaça amb un arma, camines de recules.
f) Has begut més del compte, camines de tort.
g) Fas una pràctica de camuflatge, camines a rossegons.
h) Tot és fosc, camines a les palpentes.
pàgina 104
28. a) a tota vela d) a tot drap
b) cames ajudeu-me e) xino-xano
c) de llampada f) a corre-cuita

30
29. Havent dinat, amb les piques buides i els plats que s’eixuguen cap per avall, la Laura té tota la casa per a ella i
no sap què fer-ne. S’ajeu al sofà i s’enganxa una estona a la sèrie de torn de la televisió; sovint s’hi adorm una
mica, els ulls se li tanquen i s’hi deixa anar, és un moment dolç aquest moment que sembla que caiguis en un
pou fondo que et xucla, i és que et xucla la son cap endins fins que et pren del tot. Li dura poc; de seguida s’es-
pavila, va a la seva habitació i es prepara la classe de francès. El gat la mira fixament des de sobre la prestat-
geria mentre es va llevant a poc a poc. De tant en tant tots dos badallen. La Laura troba la gramàtica difícil, es
cansa d’estudiar i es pregunta si té cap sentit que s’hi esforci. Al cap d’una mica, si la novel·la que té entre mans
li agrada, arracona el francès i s’ajeu al llit a llegir. Però molt sovint també, si té prou temps acaba deixant la no-
vel·la i agafa els pinzells.
30. Resposta model:
a) abans: antany; ara: avui dia, en l’actualitat.
b) alhora: ensems; a destemps: a deshora; immediatament: a l’acte.
c) llavors: aleshores; tot d’un plegat: de cop i volta; tot d’una: a l’instant; al cap de poc: en breu.
31. a) d’ara endavant c) a mitjan
b) d’aleshores ençà d) en l’endemig
32. a) de dalt estant d) d’aquí estant
b) de fora estant e) d’allà estant
c) de lluny estant f) de dins estant
33. Resposta model:
No vam complir les expectatives. Només érem, pel cap alt, vint persones.
Hi havia, pel cap baix, dues-centes persones. No hi cabia ningú més.
Ho volia fer bé; si més no, intentar-ho.
M’hi estaré dos mesos, a tot estirar.
És, si fa no fa, com casa teva.
pàgina 105
35. Resposta model:
Eren gairebé les vuit i en sortir al carrer vaig percebre una sensació molt estranya. Notava l’ambient força enra-
rit. Mai, en aquella hora, no havia vist el carrer tan i tan buit. Pel cap alt érem una desena d’ànimes que vagare-
javen sense gaire esma. Que estrany era tot!
Hi ha força gent que gaudeix de les situacions més inversemblants però a mi no m’agraden gens ni mica. Tot i
que no sóc una persona gaire normal, necessito d’allò més la seguretat de l’entorn si més no la impressió que
tot rutlla si fa no fa com sempre. Vaig recórrer pel cap baix un parell de quilòmetres i estava tan esgotat de cos
i de cap que no me’n vaig adonar fins que hi vaig topar de nassos. En un bar mig tancat la gent s’amuntegava
arreu per veure la final de la Copa d’Europa!!! No hi havia pensat gens en el maleït partit! Estava tan enrabiat
amb mi mateix que vaig decidir no quedar-m’hi. Per avui n’havia tingut prou!
36. a) gaire; molta e) bastant; gens
b) gens f) massa
c) gaires g) prou
d) prou
38. a) Potser li truco demà o potser vaig a veure’l.
b) Mira, fins i tot en Pep s’ha preocupat per tu.
c) Amb les crosses has de caminar a poc a poc.
d) Has de veure’l i a més a més t’hi has de disculpar.
e) Ja t’hem dit moltes vegades que sí que hi anirem.
f) Crec que tots hi faran cap, fins i tot els més veterans.
pàgina 110
39. a) entre; sense d) entre; amb; contra g) sense; contra j) a; a
b) malgrat; en e) amb; segons h) a; sense k) a; amb; malgrat
c) sense; contra f) a; a; amb i) ultra; en; de
40. a) lluny: adverbi; davall: preposició. d) a sobre: adverbi; a sota: adverbi.
b) dins: adverbi; abans de: preposició. e) dalt de: preposició; lluny de: preposició.
c) prop de: preposició; davant: adverbi.

31
 pàgina 111
41. a) Si el consum de tabac no afectés tant Ø la població, no caldria fer tantes campanyes per conscienciar Ø els
ciutadans.
b) En entrar a la sala de conferències, el periodista va saludar Ø els assistents i va aprofitar l’avinentesa per fer
una consulta al delegat.
c) Consultarem Ø els serveis jurídics perquè ens ajudin a redactar una denúncia a les autoritats.
d) Espera Ø els companys i demana’ls si han vist Ø el meu germà.
e) Digueu a l’agent de la nova secció que convoqui Ø els socis per a la setmana vinent.
f) Hem cridat Ø el metge perquè faci una revisió al teu germà.
42. a) Si segueix rient-se de tothom, s’arrisca Ø que li facin el buit.
b) S’entossudeix a ser una persona íntegra i es nega Ø que el manipulin.
c) S’ha adaptat bé al grup però vacil·la a fer nous amics.
d) Aspira Ø que el nomenin director i s’afanya a fer mèrits.
e) S’oposen Ø que construeixin més urbanitzacions i confien Ø que el consistori s’avindrà a discutir el nou pro-
jecte.
f) La tasca de salvament consisteix a evacuar els damnificats. Després caldrà preocupar-se Ø que tothom sigui
reallotjat.
g) Els ocupes s’oposaren al desallotjament de la casa i s’arriscaren Ø que la policia entrés a la nit.
h) Es preocupa Ø que tot funcioni i està al cas de tot però prescindeix Ø que l’elogiïn.
43. a) Les forces especials van tardar a enviar les tropes.
b) La Pepa es gloriejava que tingués tants pretendents.
c) El dirigent polític no es conformà que els resultats fossin tan minsos.
d) L’amenaçaren d’expulsar-lo.
e) Es ressenteix que el critiquin tant.
f) El treball es basa a comparar dos autors del mateix segle.
g) Tot i que es va queixar, es va resignar que el descendissin de categoria.
h) S’exercita a manejar l’aquarel·la.
45. Resposta model:
Aquest document és diferent del que em van donar a l’Ajuntament.
No ha vingut per por de fer el ridícul.
No t’oblidis de fer esment de la subvenció rebuda.
Quina olor de gessamí que fa tota l’habitació.
pàgina 112
46. a) a; per d) a; a; a g) a; de
b) a; de e) a; de h) en
c) a; a; per f) a; a; a i) a; a; a
47. a) mitjà / destinatari
b) «en comptes de» / destinatari
pàgina 113
49. Resposta model:
a) Tothom va comparèixer a l’assemblea tret de tu.
b) En comptes d’anar d’excursió ens quedarem a casa.
c) Les comandes no es poden servir a causa de la forta tempesta.
d) He estalviat molt a fi de comprar-me un habitatge.
e) A pesar dels obstacles que ens han posat, el projecte segueix endavant.
f) He pres moltes precaucions per por dels accidents.
g) Vam avançar la tornada de les vacances a causa de la mort de l’àvia.
h) Pel que fa al tema de la vaga, el discutirem més endavant.
51. a) No hi anirà ningú a causa del mal temps.
b) Els incendis forestals són deguts als descuits de la població.
c) La contaminació de l’aire és deguda als escapaments de les indústries pesants.
d) L’obra de teatre es va clausurar a causa de la poca assistència de públic.

32
 e) Aquestes faltes d’assistència són degudes a una baixa per malaltia.
f) Ningú no podrà fer més fotocòpies a causa de la manca de tinta.
52. a) amb relació a d) amb relació a
b) en relació amb e) en relació amb
c) en relació amb

De la paraula al text
pàgina 114
1. Resposta model: a) en, les; b) terra, dreta; c) troba, dona; d) ordre, totes.
2. [ʃ], [z], [s], [ɲ], [r], [ks], [z], [s], [ʎ], [tʃ], [ӡ], [ɣ], [tʃ], [ӡ], [r], [k], [ӡ], [ß]
3. Diftongs creixents: duia.
Diftongs decreixents: taula, treu, somriure
pàgina 115
4. Totes (determinant indefinit), les (determinant article), fotos (nom comú), de (preposició), la (determinant article),
seva (determinant possessiu), vida (nom comú), caben (verb), en (preposició), una (determinant article), capsa
(nom comú), de (preposició), sabates (nom comú), amb (preposició), les (determinant article), puntes (nom
comú), doblegades (adjectiu), s’amunteguen (verb), sense (preposició), ordre (nom comú).
5. Es conjuga amb dos lexemes: treure o traure.
Resposta model: traient, tret.
Quan la vocal del lexema és tònica s’escriu la vocal que es pronuncia. Quan és àtona sempre s’escriu a.
6. Cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben.
7. Formes compostes: han fet, ha comprat.
Verbs independents: s’ajup a recollir, costa obrir.
Perífrasis verbals: ha de buscar (d’obligació), va fent (durativa), podria semblar (possibilitat), queda oberta (con-
secutiva).
8. Conjuncions: quan era petita, quan desa les tisores, quan ho aconsegueix.
Adverbis i locucions adverbials de temps: ja, de gran, mai, ara, sempre, tot seguit, de seguida, de gran, després.
Sintagmes nominals: un minut, tantes vegades, el pas dels anys, l’anar mirant [...], un instant, el temps just [...].
Sintagmes preposicionals: en seixanta anys, a aquestes altures
9. A part dels adverbis i les locucions adverbials de temps de l’activitat anterior:
Gaire, més, tot, (quantitat)
No, tampoc (negació)
On (lloc)
De bracet, per fi (locucions modals).
10. a) Mirar: Aplicar el sentit de la vista a una persona o cosa, per veure-la. Veure: Percebre la imatge d'un objecte
que els raigs lluminosos provinents d'aquest formen a la retina.
b) Agafar: Subjectar, fer-se seu (quelcom) amb la mà o un altre òrgan o un instrument adequat, per tenir-ho que
no se’n pugui anar, aguantar-ho, emportar-s’ho, transportar-ho, per servir-se’n, per possessionar-se’n.
Arreplegar: Agafar o recollir d’ací i d’allà (coses escampades a terra, disperses, abandonades) per aplegar-les,
guardar-les, apropiar-se’n.
c) Col·locar: Posar (algú o alguna cosa) en un lloc determinat, en una certa posició relativa. Endreçar: Posar en bon
ordre, disposar o arranjar bé.
d) Llambregar: Veure amb un cop d’ull. Contemplar: Esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista.
e) Espolsar: Treure la pols (d’alguna cosa). Expulsar: Treure (algú) d’un lloc on es creu que no ha d’estar.
f) Capsa: Receptacle de cartó, de llauna, de fusta, de vori, etc., de forma variable, més aviat petit, amb una tapa
solta o agafada, destinat a transportar o guardar diferents objectes. Caixa: Receptacle d’una certa grandària,
de forma rectangular, generalment de fusta amb fons i tapa clavats i destinada a aconduir i transportar tota
mena d’objectes.
g) Deixar: Cessar de tenir agafat, de portar al damunt, amb si. Desar: Algú, posar en lloc segur (alguna cosa) per
tal de tenir-la-hi guardada mentre no se n’ha de servir.
h) Llençar: Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n. Llançar:
Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l’aire.
i) Buscar: Assajar, provar, de trobar, de descobrir. Furgar: Remenar (el foc) amb la furga. Fig. Ficar-se en un lloc, en
un afer, tractant activament de veure, d'investigar, de saber o manejar tot el que es pugui.

33
11. Sinònims de:
un grapat de = una gran quantitat de, un munt de, un gran nombre de...
glaçat = gelat, congelat, gebrat...
estimar-se més = preferir, privilegiar...
mandra = peresa, ganduleria, droperia...
humits = mullats, molls, xops, embeguts...
12. Llegenda és un mot polisèmic. En el text té la segona accepció.
Accepcions:
a) Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
b) Títol, escrit explicatiu, d’un pla, d’un mapa, etc.
13. Radicals:
Llambregada: llamp.
Amuntegar: munt.
Fixador: fix.
14. Extern.
15. a) El títol fa referència a la feina que fa la dona. - Cert.
b) El títol és un indicador temporal. - Fals.
c) El títol és una metàfora de l’acabament d’una relació. - Fals.
16. b) Plantejament / Nus / Desenllaç.
17. - Ara en busca concretament una...: de foto.
- La dona furga la butxaca del davantal, en treu unes tisores i...: del davantal.
- Al supermercat n’ha comprat un paquet que duia la llegenda...: de bosses de plàstic.
- Li costa obrir el contenidor i, encara més, encabir-hi la bossa. : al contenidor.
18. Ordenar-les, les deixa, les contempla, en recorda, les ha vistes, en busca una, la contempla, no n’hi ha cap.
19. Es tracta de verbs d’acció.
Resposta model: col·loca, treu, escombra, obrir, encabir...

34
 5. LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES
Comentari
pàgina 118
AVÍS ALS HOMES: SIGUEU TENDRES

Francesc Torralba, La tendresa. Pagès editors

Tema: la tendresa masculina.

Títol: té una funció conativa.
Arguments d’autoritat: un d’August Comte i un altre de Jacques Rousseau.
Connectors:
Afegeixen informació: per això, fins i tot (3), també (5), històricament, en llengua catalana, per això, en l’ac-
tualitat.
Expliquen d’una altra manera: per exemple, perquè (2), en definitiva.
Relacionen per contrast-oposició: però (4), en cap cas, sinó tot al contrari, més aviat, no... sinó.
Estructura i resum: l’oració temàtica.
Introducció
Els qui s’atrinxeren en la duresa es priven a si mateixos de la meravellosa oportunitat de donar-se i de rebre.

Desenvolupament
Un fals sentit del pudor ha fet molt mal en la consciència masculina.
Aquesta idea de masculinitat ha fet molt forat en la nostra història i les seves conseqüències han estat desas-
troses.
Aquesta comprensió tan sectària i a l’hora esbiaixada de la condició masculina ha causat autèntics trastorns en
l’home, perquè s’ha vist obligat a amagar els sentiments, a dissimular-los, a plorar a porta tancada.
No se’ns ocorre relacionar el plor amb la condició masculina.
Els homes, en sentit de gènere, no hem rebut una correcta educació de les emocions i se’ns ha mutilat el sen-
timent de tendresa.
Auguste Comte: com més fred i dur, més home.
La transformació dels rols masculins i femenins que experimenta la nostra societat també ha fet capgirar
aquesta visió tan simple i primària de la dimensió masculina.
Hi ha una dimensió tendra en l’home que no s’ha de castrar, sinó que és bo expressar lliurement, perquè enri-
queix significativament la qualitat d’aquell ésser humà.
L’home que no coneix el dolor –diu Jean Jacques Rousseau– no coneix la tendresa de la humanitat, ni la dolçor
de la commiseració.

Cloenda
La tendresa no és una qualitat lligada al gènere; sinó una possibilitat humana.

1. La funció imperativa o conativa.

2. Tema: la tendresa masculina
3. A través d’arguments (exemples) que reforcen el plantejament que ens ofereix l’autor.
4. Estructura: Introducció (1r paràgraf) / Desenvolupament (2n-10è paràgrafs) / Cloenda (11è paràgraf).
pàgina 119
5. A través de l’oració temàtica.
6. Resposta model: Estar oberts a les emocions.

35
 7. Tradicionalment s’han assignat uns valors als homes i uns altres a les dones.
8. Es refereix als prejudicis de la nostra societat, generats per la pressió cultural. Aquest «imaginari col·lectiu» és
el que encara distingeix els rols entre home i dona.
9. Resposta model:
Després de viure en una societat en què els homes i les dones tenien molt marcat quin era el seu paper i no es-
tava gens ben vist sortir-se’n. Actualment s’estan trencant els prejudicis que es tenien en aquest aspecte i no
només es valora més un home sensible que un que no ho sigui, sinó que l’home també es preocupa per la seva
bellesa i, així, apareixen termes com «metrosexual¬». Ara només cal que les dones aconsegueixin la igualtat re-
al, que es concreti en l’equiparació de directius i directives en l’àmbit empresarial, per exemple.
10. Auguste Comte (1798-1857): filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme.
Jean Jacques Rousseau (1712-1778): escriptor i filòsof suís en llengua francesa.
Com a filòsofs de conegut prestigi els seus arguments són arguments d’autoritat.
La primera cita defensa el plantejament tradicional. La segona, la postura més moderna, o sigui, l’entrada de
l’home en l’esfera del sentimentalisme.
11. Idees principals: no s’ha d’apostar per la grandesa sinó per la senzillesa. En la vida, omplen molt més els petits
gestos i les emocions, que no grans pretensions que no s’assoleixen.
En el fragment de l’activitat, per tant, també s’aposta pel sentimentalisme, com ho fa el text de la unitat, però
no només per indicar que els homes també s’han de deixar seduir en aquest sentit, sinó de manera molt més
genèrica i anant molt més enllà, en relació amb les coses que realment ens omplen en la vida.
a) -les grans promeses utòpiques: les realitats inassolibles, els somnis irrealitzables (de caràcter individual o in-
dividualista)...
-els somnis messiànics: la interpretació religiosa, la interpretació metafísica (per extensió) o sigui la voluntat
de conèixer realitats que estan molt més enllà del nostre abast.
-el baf del cínic: un ambient mancat de confiança en els altres...
b) No. Exposa la necessitat de valorar les coses petites del cada dia, centrant-se, sobretot, en la grandesa dels
aspectes immaterials i senzills de la vida.
c) No. El fragment de l’activitat és més incisiu, més crític. El text de la unitat és més analític.
12. i, fins i tot, – afegeix informació.
per això – expressa causa-conseqüència.
però – relació per contrast-oposició.
en definitiva - expressa causa-conseqüència.
també – afegeix informació.
sinó – relació per contrast-oposició.
13. Tradicionalment s’ha vinculat la tendresa i la sensibilitat només a les dones; l’àmbit propi dels homes se n’allunya-
va. Afortunadament la societat actual està vivint un canvi en aquest sentit. Veiem com l’home també pot introduir-
se en aquest terreny. El dolor és la porta d’entrada i el que ens demostra que els sentiments són aptes per a tothom.

Activitats
pàgina 121
1. a) L’afer urgent que tenim entre mans (S) necessita una anàlisi detallada (P).
b) Tots (S) assenyalaven l’intrús que entrà per la porta lateral (P).
c) Les pintures exposades a la sala (S) es troben en un estat de deteriorament (P).
d) Nosaltres (S) Creiem que la solució no és a les nostres mans (P).
e) Els vidres amb dibuixos de gebre (S) agraden molt a la mainada (P).
2. a) Els adolescents emprenedors (CN) // escriuen atents (CV) el llibre del temps (CN).
b) Els científics de la NASA (CN) // són lluny de comprovar-ne la hipòtesi (CAdv).
c) (Jo) // Tinc un calaix ple de records (CAdj) que no vull donar a ningú (CV).
d) El pare i la mare de la Marta (CN) // llegien junts (CV) les ressenyes de la tesi (CV).
e) Els companys del meu germà (CN) // són capaços de sublevar la classe (CAdj).
f) El conflicte entre tots dos (CN) // és impossible de resoldre (CAdj).
g) El repartidor de diaris (CN) que anava cap al quiosc (CN) // passà per casualitat (CV) per la rectoria (CV)
xiulant La Internacional (CV).
3. El camí del cementiri (CN) era ple de fang (CAdj). El fill del del bar, que era un dels que carregava la caixa (CN), va
relliscar i va anar de poc que no acabessin tots per terra (CV). Els camps dormien i les muntanyes del fons (CN) ju-
gaven a fet i amagar (CV) amb la boira (CV).

36
 Plovia mansament (CV), com si cada gota fos un cavall cansat (CN), i plovia mansament també (CV) en els ulls de
la majoria de la gent del poble (CN). El que era evident (CV) és que, la senyora Enriqueta, tothom se l’estimava. Quan
l’enterramorts va colgar el forat (CV), la mare va deixar-hi un ram de flors (CN) i em va semblar que les flors em mi-
raven i em (CV) deien: «T’esperem, Joan.» Allò em va torbar vivament (CV) i mentre tornàvem cap a casa em vaig
agafar fort (CV) de la mà de l’oncle Bernat. (CN)
pàgina 124
4. a) Tots (pronom indefinit) fem el que podem i, per tant, ningú (pronom indefinit) no ens pot dir res.
b) El verd (adjectiu) dels camps a la primavera commou els vilatans.
c) Vosaltres (pronom personal) aneu tirant, els altres (pronom indefinit) s’hi afegiran després.
d) Cantar (infinitiu) és difícil però cantar i ballar (infinitiu) suposa el domini de dues tècniques.
e) L’ahir (adverbi) explica el que som i el demà (adverbi) ens obre noves perspectives.
f) La «de» (preposició) no s’apostrofa davant de hac aspirada.
5. Resposta model:
a) Algú / nosaltres d) Aquest / aquell
b) Tarragona / Atenes e) Elles / ells
c) Nedar / córrer
6. a) La solució dels problemes que tenim no és gaire encoratjadora.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: problemes, CN de problemes: que tenim).
b) L’exposició de pintures paleolítiques ofereix un caràcter testimonial.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: pintures, CN de pintures: paleolítiques).
c) L’arròs amb bacallà esqueixat ha de coure poc temps.
Estructura: Det + Nucli + CN (nucli del CN: bacallà, CN de bacallà: esqueixat).
d) Els amics d’en Pep i la Laia tenen un encant especial.
Estructura: Det + Nucli + CN (dos SN coordinats: en Pep i la Laia).
e) La gent que s’estressa i que viu sense temps presenta a la llarga ansietat i depressió.
Estructura: Det + Nucli + CN (dues oracions coordinades: s’estressa i viu sense temps, nucli de la primera
oració: s’estressa, nucli de la segona oració: viu, CV de la segona oració: sense temps).
7. Resposta model:
a) La situació és difícil de resoldre.
b) En Pep i la Laia es troben de viatge de noces.
c) El cosí de França que no coneixem arriba demà.
d) Els qui arribin tard no saben el que els espera.
e) Els qui arribin tard i no portin els deures fets seran castigats.
8. a) Complementa víctima. b) Complementa agressió.
9. a) nosaltres, ells. e) tu, la discoteca.
b) jo, jo, ells. f) fer les coses amb temps, fer les coses amb temps.
c) nosaltres, treballar en una ONG. g) jo, els resultats.
d) jo, l’examen.
pàgina 125
10. a) Reciclar paper és una tasca ecològica en la qual tots hem de col·laborar.
b) Els qui no tinguin entrada per veure el concert podran visionar-lo en les pantalles situades fora de l’estadi.
c) Esmerçar temps en feines inútils m’esvera profundament.
d) Resulta interessant assistir a les exposicions orals.
e) Assistir a homenatges de jubilació fa pensar en la rapidesa amb què el temps s’escola.
f) És impossible no reconèixer-li el mèrit que té.
g) M’agrada que tothom es trobi bé a casa.
h) Escoltar dues hores en Pep no es fa pesat perquè té el do de la paraula.
i) Els qui siguin més assenyats no seguiran les consignes dels més esvalotats.
11. Resposta model:
a) Els qui tinguin menys de 18 anys d) perdre temps en aquest assumpte
b) que ningú tingui la intenció de fer-hi res e) ser-hi o no
c) Superar aquesta fita f) que tot surti bé

37
 pàgina 128
15. a) Portar alguna cosa a algú. e) Recuperar algú o alguna cosa.
b) Recordar alguna cosa a algú. f) Queixar-se d’algú o d’alguna cosa.
c) Amagar-se d’algú o d’alguna cosa. g) Negar alguna cosa a algú.
d) Estimar algú o alguna cosa. h) Perdonar algú / Perdonar alguna cosa a algú.
16. Resposta model:
a) Predicat nominal: ella estava boja; no era una bona mare; els nens sempre són de la mare; els nens no són
de ningú; i va ser aleshores quan... Predicat verbal: han passat dos anys...; va venir a l’estudi; em va dir
que...; l’Ernest havia anat a veure...; jo li vaig contestar...; recordo els seus ulls...
b) Transitius: dir, voler, prendre, afirmar, tenir, contestar, recordar, proposar, saber, guanyar, tenir. Intransitius:
passar, anar-se’n, venir, anar.
17. a) Treballa el fil de brodar (CV) sense alegria (CC) a la vora de l’estufa (CC).
b) Comentava la pel·lícula (CV) a la Núria (CV) amb la ironia pròpia de l’expert (CC).
c) S’amagà ahir (CC) a entrada de fosc (CC) a la cova dels Aubardans (CC).
d) Explicà el que li va passar (CV) aquell dia en què tots beguérem una mica (CC).
18. a) amagar: transitiu / amagar-se: intransitiu
b) trobar: transitiu / trobar-se: intransitiu
c) recordar: transitiu / recordar-se: intransitiu
pàgina 130
20. a) en Joan, b) la veu de la Carme, c) el pastís de xocolata, d) la Laia, e) el camí de tornada.
21. Resposta model:
a) Escolto el meu germà / el meu germà i el seu amic / el que em diuen.
b) Recorda el somriure de l’avi de la Laia / que has d’arribar aviat i que has de portar un pastís.
22. a) Escolto la veu de la pluja que cau incessantment sobre la teulada. (SN + SP + O)
b) Voldria que em truquessis i que em convidessis a sopar. (O + Conj coor + O)
c) Té el cap buit i ple de pardals. (SN + SAdj + Conj coor + SAdj + SPrep)
d) L’agència de viatges ens ha ofert un itinerari d’estiu que s’adiu molt bé al nostre tarannà.
(SN + SPrep + O)
e) El professor va comentar als alumnes que podrien superar la mitjana amb un treball extraordinari. (O)
23. a) no, no, sí; b) sí, no, no; c) no, sí, no; d) sí, sí, no.
pàgina 131
25. Resposta model:
a) El metge visita el pacient. f) La crisi afecta els treballadors.
b) El pare vigila el fill petit. g) La tempesta arreplegà els transeünts.
c) La societat no empara els marginats. h) El professor suspengué tots els alumnes.
d) L’empresa no assegura els joves. i) Les autoritats alertaren la població.
e) La Clara estima el Manel. j) Uns malfactors segrestaren el fill de l’empresari.
26. a) La mestra (S) recull l’infant (CD): L’infant és recollit per la mestra.
b) L’aviador (S) esfondrà les cases (CD): Les cases foren esfondrades per l’aviador.
c) El públic (S) animà els participants (CD): Els participants van ser animats pel públic.
d) L’infant (S) reclama atenció (CD): L’atenció és reclamada per l’infant.
27. a) Ho explico, l’explico, n’explico, les explico, ho explico, n’explico quatre.
b) Va portar-ne moltes, va portar-lo, va portar-me, va portar-los, va portar-nos, va portar-ne.
c) Recomana-ho, recomana’l, recomana-ho, us recomana, recomana’ls, recomana’n deu.
28. a) Va citar en Marc i l’Anna per esbroncar-los.
b) He comprat unes cireres precioses i ja no en queda cap.
c) Si no vols aconsellar els teus fills, no ho facis.
d) Va obtenir la titulació i, tot seguit, va penjar-la a la paret.
e) He quedat amb les meves amigues però ja estic cansada d’esperar-les.
29. a) Els venedors de l’Eixample asseguren que no estafen els clients.
b) He vist la Sílvia i li he dit que compri pa, mel i llaminadures.

38
 c) La companyia no assegura els joves d’entre 18 i 26 anys.
d) En Miquel espera els amics a la cantonada.
pàgina 132
31. Admeten CI: regalar, imposar, enviar, assenyalar, comprar, servir, oferir, aturar, agrair, donar.
Resposta model:
Regalaré una foto a la meva mare.
Volen imposar una pena de 15 anys al lladre.
Enviaven una carta a la seva cosina cada mig any.
Van assenyalar l’estàtua al turista.
Volia comprar una joguina a la seva filla.
Serveixen el menjar als malalts.
Volen oferir una recompensa als bombers.
Van aturar l’hemorràgia a la víctima.
Agraeixen el bon comportament al Manel.
Dóna records als teus avis.
32.CI: subratllat, CD: en negreta.
a) Escric / ara / sense presses / un poema / a la Marta.
b) El professor explicà / als alumnes / amb paciència / les obres de Shakespeare.
c) Demanem / amb energia / a les autoritats / que aturin les obres.
d) Ressenyarem / sense gaire esma / les fitxes dels llibres / a la professora.
e) Em / prengué / sense adonar-se’n / la jaqueta.
33. Els CI són: a) a l’avi, b) a la família, c) a la mare.
pàgina 133
34. a) CI, b) CI, c) CD, d) CD, e) CI, f) CD, g) CI, h) CI, i) CI, j) CD, k) CI, l) CI.
35. Subjecte: subratllat.
a) (Jo) Els (CI) trucaré (intr.).
b) M‘(CD)apassiona (tr.) la pel·lícula.
c) T’(CI) importa (intr.) molt la salut.
d) (Ell) Ens (CI) telefonarà (intr.) avui mateix.
e) M‘(CD)impressiona (tr.) molt aquest dibuix.
f) (Ell) Ens (CD) estima (tr.) amb bogeria.
g) T’(CD)horroritza (tr.) que tingui relacions.
h) Els (CI) importa (intr.) molt que el producte tingui tirada.
36. a) Avui he vist l’àvia. f) La selectivitat preocupa els estudiants.
b) Has trucat al teu oncle. g) No vigilis tant el teu germà.
c) Porta els pantalons a la Clara. h) Dóna-ho a la canalla.
d) La teva actitud satisfà els pares. i) Explica-ho als nois.
e) Aquesta moda no agrada a la gent. j) Hem recuperat la nostra filla.
37. a) Agraeix el detall a les amigues: Els agraeix el detall.
b) Escriu una carta a l’avi: Li escriu una carta.
c) Envia un fax a les clientes: Els envia un fax.
d) Fa un regal a la fillola: Li fa un regal.
e) Serveix la beguda als estudiants: Els serveix la beguda.
f) Demana un llapis al seu company: Li demana un llapis.
39. El CD és el que està entre claudàtors. El CI és el que va al darrere del CD.
a) Els hi va portar / Les hi va portar / L'hi va portar / La hi va portar.
b) Envia-l'hi / Envia-la-hi / Envia'ls-hi / Envia-les-hi.
pàgina 135
40. Recordar-se, adonar-se, contribuir, exposar-se, dedicar-se, col·laborar, coincidir, accedir.
Resposta model:
Malgrat la seva edat es recorda de tot.

39
 Es va adonar de la seva tristesa ràpidament.
Els alcaldes respectius han contribuït a l’agermanament dels dos pobles.
S’ha exposat a les baixes temperatures d’aquest indret.
Es dedica a les finances.
Col·laborarà en aquest projecte.
Coincidim en aquest punt de vista.
Accedeixen a la seva última voluntat.
41. a) Es recorda de mi quan té problemes. (se’n)
b) Tots contribuïm a la causa. (hi)
c) És un ximple, es riu de tothom. (se’n)
d) S’acostuma a tenir-ho tot solucionat. (s’hi)
e) La meva parella és fantàstica. Coincidim en tot. (hi)
f) Es recorda de tot el que se li demana. (se’n)
g) No es fia de la seva memòria. La té tan limitada! (se’n)
h) Es fixa molt en tot. És molt observador. (s’hi)
i) La Laia s’oblida de les coses més trivials. (se n’)
j) No s’adona que és impossible de fer-ho tot. (se n’)
42. Resposta model:
a) Es fixa a tenir cura de tots els detalls / que tots els detalls hi siguin.
b) Vacil·la a treballar amb les mans / que el treball manual surti bé.
c) S’exercita a fer esport / que la pràctica de l’esport sigui habitual.
d) Pensa a tenir-te / que l’amor teu és important.
43. a) Confio que...
b) La consigna consisteix a...
c) No s’adona que...
d) Pensa a...
pàgina 137
46. a) És difícil de creure (Atr) però espera tranquil·la (CPred) la notícia del desnonament.
b) És alt i fort (Atr) però roman palplantat (CPred) en qualsevol ocasió.
c) Dorm neguitosa (CPred) tota la nit. Crec que està molt nerviosa (Atr).
d) Viu feliç (CPred) i sempre menja content (CPred). L’hem trobat molt rejovenit (CPred).
e) És bo (Atr) que li agradin les coses salades (CPred).
f) En sentir el comentari els mirà astorat (CPred). No pensava que el podrien tractar d’usurer (CPred).
g) Era intel·ligent (Atr) però es posà malalt (CPred) i restà ancorat (CPred) en el temps.
h) L’han elegit consellera (CPred) i n’està encantada (Atr).
47. Són atributius: a) és estranger / és ben estrany; b) està perdut / està enamorat; c) som tarragonins / som de pe-
dra; d) està malalt / està impacient / està ben disposat.
48. Són predicatius: a) escolta impacient; b) s’enfila alegre; c) camina cec; d) viu afeixugat / viu espantat.
49. a) president / CD c) impacient / Subjecte - esportives / CD
b) salat / CD d) de pirata / CD
50. a) CPred: Francesc / se’n e) CPred: nerviós / hi
b) Atr: la secretària de l’ajuntament: l’ f) Atr: ecologistes aferrissats / ho
c) Atr: les quatre / les g) CPred: viu i content / hi
d) CPred: tresorer de l’escola / el n’ h) CPred: alcalde de la seva ciutat natal / el n’
pàgina 139
52. a) Sóc a casa (lloc) i no sortiré fins al vespre (temps).
b) Treballo molt (quantitat) amb l’ordinador del pare (instrument).
c) Anirem a Blanes (lloc) quan arribi el bon temps (temps).
d) Van marxar abans (temps) amb moltes presses (mode) per no trobar-se amb en Xesc (finalitat).
e) Si no treus bones notes (condició), els pares no et compraran la moto quan acabi el curs (temps).
f) Treballa poc, malament i amb pocs resultats (mode).
g) A causa de la pluja (causa), ahir (temps) no vam poder marxar a la muntanya (lloc).

40
 h) T’escolta amb atenció (mode) amb el fi d’entretenir-te (finalitat).
i) Resol l’enigma sense esma (mode) perquè ja se’l coneix (causa).
j) Malgrat la informació incorrecta que els van donar (concessió), van poder arribar a bon port (mode).
k) Com que els pisos són tan cars (causa), en llogarem un fins que tinguem prou diners per a l’entrada (temps).
l) Treballa molt per aconseguir el càrrec que desitja (finalitat).
53. causa, b) finalitat, c) finalitat, d) causa, e) causa, f) causa, g) finalitat, h) causa.
54. a) fent-ho bé - condició d) per haver arribat tard - causa
b) mirant la televisió - mode e) menjant una dieta equilibrada – condició
c) en arribar - temps
55. a) hi, hi; b) en; c) hi; d) hi; e) hi, en.
56. Abans no arribi l’hora (temps), però, la Laura viu intensament (mode) aquest moment tan dolç que la vida li ha
regalat. S’aixeca, adoba el llit, renta un parell de plats que hi ha a la pica (lloc) i recull la roba que han deixat es-
campada. Com que no hi ha tele (causa), s’entreté mirant per la finestra els teulats de Notre-Dame-des-Blancs-
Manteaux, el vol gallinaci dels coloms i els camins que fan els núvols (mode). Abans de vestir-se (temps) per anar-
lo a trobar (finalitat) es mira nua al mirall de l’armari. Ha canviat i s’agrada. Definitivament, l’amor li prova.

De la paraula al text
pàgina 142
1. Resposta model:
[ɛ]: models, comença, consens, redueix; [e]: bé, present, idea; [ɔ]: força, doncs, cop; [o]: condicions, són, so-
bre.
2. [ʃ]: xafogor, mateix, produeixin.
[ks]: extrem, índex, extret, exclusivament, aproximadament.
[gz]: exacte.
3. Resposta model: prediccions, projeccions, exclusivament.
4. índex: índexs (paraula plana i les paraules planes fan el plural afegint -s).
risc: riscs i riscos (els mots acabats en -sc tenen doble plural).
predicció, precipitació: prediccions, precipitacions (plural amb -ns perquè acaben en vocal tònica).
àrea, primavera, costa: àrees, primaveres, costes (plural en -es perquè són femenins).
5. Els verbs poder i voler alternen la o i la u al radical que, normalment, és amb o, però també hi ha la forma puc
i vull amb u i a més fan tot el present de subjuntiu i l’imperatiu amb u (tant si l’arrel és tònica com si és àto-
na).
Present de subjuntiu: pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin / vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vul-
gueu, vulguin.
Imperatiu: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin / vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin.
pàgina 143
6. El temps verbal que apareix per enunciar les prediccions és el condicional.
Resposta model:
Convindria regionalitzar les prediccions sobre el canvi climàtic...
La temperatura [...] podria augmentar a tot Catalunya...
A Catalunya, la precipitació podria no canviar significativament...
7. Resposta model: acostumen a reproduir (habitud); comença a haver-hi (imminència); podria augmentar (possibi-
litat).
8. a) CAdj (SPrep); b) CN (Adj), CN (O Adj Expl); c) CPred (Adj).
9. Com a conseqüència: presenta la conseqüència probable derivada de l’augment de la temperatura.
Tot i que: matisa l’explicació dient que podria ser un augment superior.
Que: concreta l’explicació amb l’aportació de dades.
No... ni... ni: matisa encara més dient que l’augment serà irregular.
10. predir: anunciar (quelcom que ha de succeir) per do profètic, per conjectura. Pre- és un prefix que significa
«davant», «abans».
Resposta model:
preveure: veure, concebre, per endavant (allò que ha d’ocórrer).
pressentir: tenir la impressió o convicció que ha d’ocórrer (alguna cosa, especialment desagradable, calamitosa).

41
11. Resposta model:
a) En èpoques anteriors el clima era completament distint al d’avui dia.
b) Així, ara cada vegada et pots refiar més dels pronòstics.
c) Al Principat, ens els propers anys, les pluges poden no variar substancialment.
12. bascular, vacil·lar, fluctuar.
13. índex:
1 Dit de la mà més pròxim al polze.
2 Signe, instrument, part d’un instrument, que assenyala o indica alguna cosa.
3 En mat., nombre o lletra que indica el grau d’una arrel.
3 Signe distintiu afegit a un símbol quan és utilitzat per representar magnituds anàlogues però no iguals.
4 Nombre que expressa la relació entre dues o més magnituds. L’índex del cost de la vida. L’índex general de
preus.
5 Llista ordenada dels conceptes, dels noms propis, etc., que apareixen en una obra, amb les indicacions ne-
cessàries per a la seva localització. Índex alfabètic. Índex de matèries.
6 Catàleg dels llibres la lectura dels quals era prohibida per l’Església catòlica.
7 Registre especial utilitzat en la majoria de calculadors per modificar algunes instruccions en el curs de les
programacions.
14. Referencial.
15. Predictiu.
16. b) denotatiu / c) objectiu / e) eina de treball.
17. Condicional.
18. a) Actualment, doncs, les prediccions són cada cop més fiables.
19. Convindria regionalitzar les prediccions sobre el canvi climàtic per a l’àmbit específic de Catalunya.
La temperatura de l’aire a prop de la superfície terrestre podria augmentar a tot Catalunya en el decurs del se-
gle XXI.
A Catalunya, la precipitació podria no canviar significativament durant els propers anys.
20. Són les frases temàtiques, les que recullen les idees principals del text.
21. És un estrangerisme.

42
 6. ELS PRONOMS FEBLES
Comentari
pàgines 147
SANG DE LA NOSTRA SANG

Sergi Pàmies, Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns Crema

Tema: c) crítica a un model d’educació.

Títol: el títol fa referència a la filla, que és sang de la sang dels seus pares («nostra» sang). Aquesta manera de
presentar-la, tan asèptica, tan científica, tan precisa i calculada prefigura el contingut del conte.
Tipus de text: narratiu, relat breu o conte.
Text narratiu:
• Estructura: discontínua, comença el relat en el present i de seguida hi ha un flashback.
• Temps: barreja temps històric (el present) amb el temps narratiu (records).
• Espai: dins de casa (espai interior).
• Personatges:
Els pares són exageradament curosos i obsessionats per donar una excel·lent educació a la filla. Només
viuen per a ella i seran capaços, fins i tot, de separar-se per procurar-li la felicitat i evitar-li qualsevol disgust
o patiment.
La filla és el producte d’aquesta obsessió per donar satisfacció constant al fill, per evitar-li frustracions. Ai-
xí ens trobem davant una noia bastant egoista, ja que és capaç de demanar als pares la separació per po-
der ser com els altres, «normal». I també veiem que és una noia poc comunicativa, atès que ha trigat bas-
tant de temps a explicar-los què li passava.
• Mòbil:
Als pares els mou el desig d’educar correctament la filla.
A la filla la mou el fet de no suportar ser l’única que no té pares separats.
• Conflicte: el genera el desig de voler esdevenir «normal», quan els proposa la seva separació. Es resol amb
la separació dels pares, coherents amb la seva manera d’actuar, pel bé del fill.
• L’absurd: La situació inicial, el fet de plantejar la separació, els canvis prematurs que sofreix la filla en
l’adolescència, el fet que els records només siguin positius, la decisió final de separar-se...
• Connectors temporals:
Després de molts anys de no fumar, quan va néixer la seva filla, d’ençà d’aleshores, fa una estona, tant de
temps, poc abans de sortir, un quart, la infantesa de la nena, els primers anys d’escola, els dos últims anys,
quan la nena tenia deu anys, ara, en poc temps, en quin moment, cada vegada més freqüents, en una pri-
mera fase, en el moment de concebre-la i portar-la al món, en aquest llarg procés, quan el pare acaba l’últi-
ma cigarreta, avui.
• Cohesió (anàfores i connectors):
Anàfores:
El pare encén una cigarreta. Ho va deixar quan va néixer la seva filla.
La filla li (al pare) ha explicat les raons.
Amb pares no separats i els (als pares) ha demanat...
La missió d’educar-la i s’hi van posar.
De la infantesa de la nena només en recorden coses bones.
Encara que no s’ho deien en veu alta, planyien els pares amb fills psicològicament problemàtics O amb re-
tards acadèmics.
El símptoma d’altres transformacions imminents. N’hi va haver moltes.
Li (a la noia) van sortir grans a la cara.
Va deixar de ser la nena i els va provocar el dilema de si continuar dient-li així.
Davant d’ella (la noia).
Amb el director de l’institut, que el va remetre a un especialista.
Deien els altres pares. I s’encongien (el·lipsi de subjecte) d’espatlles.
Ells (els pares), en canvi, van perseverar.
Concebre-la (a la noia) i portar-la al món.
En aquest llarg procés (aquests dos anys).

43
 1. El títol fa referència a la filla, que és sang de la sang dels seus pares («nostra» sang). Aquesta manera de pre-
sentar-la, tan asèptica, tan científica, tan precisa i calculada prefigura el contingut del conte.
2. c) crítica a un model d’educació.
3. Tipologia: text narratiu (relat breu o conte).
4. Estructura (discontínua, comença el relat en el present i de seguida hi ha un flashback): Introducció (1r paràgraf)
/ Desenvolupament (2n-7è paràgrafs) / Desenllaç (8è paràgraf).
5. Temps històric: el present (barrejat amb el temps narratiu passat dels records). Espai: dins de casa, a la sala d’es-
tar (per exemple).
6. Personatges:
Els pares són exageradament curosos i obsessionats per donar una excel·lent educació a la filla. Només viuen
per ella i seran capaços, fins i tot, de separar-se per procurar-li la felicitat i evitar-li qualsevol disgust o patiment.
La filla és el producte d’aquesta obsessió per donar satisfacció constant al fill, per evitar-li frustracions. Així, ens
trobem davant una noia bastant egoista, ja que és capaç de demanar als pares la separació per poder ser com
els altres, «normal». I també veiem que és una noia poc comunicativa, atès que ha trigat bastant de temps a
explicar-los què li passava.
7. Mòbil:
Als pares els mou el desig d’educar correctament la filla.
A la filla la mou el fet de no suportar ser l’única que no té pares separats.
8. Conflicte: en la noia, el genera el desig de voler esdevenir «normal». En els pares, el genera la voluntat de sa-
tisfer la seva filla. Es resol amb la separació dels pares, coherents amb la seva manera d’actuar, pel bé del fill.
9. Situació inicial: la filla demana als pares que se separin per tal de poder ser «normal», ja que, a classe, és
l’única que no té els pares separats.
Resposta model: És absurd que la «normalitat» de la noia es basi en la infelicitat dels pares o que, com a mí-
nim, no contempli com els afecta; ja que en una família totes les relacions són importants, no només unidirec-
cionalment.
10. Resposta model:
Els pares han volgut ser els pares perfectes per tenir, també, la filla perfecta. N’han tingut, potser, massa cura
i s’han abocat, potser, massa en ella; per això ara ella es creu en el dret de poder-los demanar que se separin i
els pares decideixen fer-ho per al seu bé.
La noia arran de l’educació que ha rebut es creu que ella està per sobre de tot i no hauria de ser així. En una família
tots els membres són igual d’importants i ella no sembla tenir en compte els seus pares i la seva felicitat; només sem-
bla tenir en compte la seva, de felicitat. Per tant, el seu comportament, en aquest sentit, no és massa correcte.
11. La transformació que pateix en l’adolescència és la normal, tal com els indica l’especialista.
Li surten pèls a les aixelles i al pubis, i grans a la cara. Comença a fer una olor diferent, a canviar d’amigues i de
vestuari, i esdevé insolent i rebel. És normal en un moment de la vida ple de canvis de tot tipus (fisiològics, psi-
cològics...) en què les persones es qüestionen moltes coses.
12. No és lògic que els pares, que s’estimen, hagin de separar-se per poder donar una educació correcta a la seva filla.
13. Critica les famílies que, amb la voluntat de ser bons pares i mares, el que fan, realment, és viure a mercè de les
seves criatures; són les criatures que han d’actuar d’una manera o una altra en relació amb l’educació que els
forneixen els pares, no a l’inrevés. L’educació en aquestes famílies, per tant, es tergiversa.
14. Connectors temporals: Després de molts anys de no fumar, quan va néixer la seva filla, d’ençà d’aleshores, fa
una estona, tant de temps, poc abans de sortir, un quart, la infantesa de la nena, els primers anys d’escola, els
dos últims anys, quan la nena tenia deu anys, ara, en poc temps, en quin moment, cada vegada més freqüents,
cada vegada més insolent, en una primera fase, en el moment de concebre-la i portar-la al món, en aquest llarg
procés, quan el pare acaba l’última cigarreta, avui.
15. Resposta model:
Una noia adolescent, manifesta als seus pares –després de molt de temps de buscar la manera de combatre’n
el comportament rebel– que tot es deu al fet de sentir-se diferent per ser l’única que no té pares separats. Per
això, els seus pares, que s’estimen i que han intentat tothora fer les coses més correctes per a la bona educa-
ció de la filla –d’una manera, fins i tot obsessiva–, decideixen separar-se.

Activitats
pàgina 152
2. Em a) No em sembla bé que estigueu sempre fent-me la punyeta.
b) Sempre em saluda però avui no m‘ha dit ni fava.
c) Avui m’has pres el pèl. Demà, però, em prendré la revenja.

44
 Et a) Què et sembla si t’arregles una mica i et fas un bon pentinat?
b) No et queda bé aquest vestit, et fa massa prima i t’enfosqueix la cara.
c) Ara et trobes bé però hauries de fer-te les anàlisis que el metge et va demanar.
Es a) Va mirar-se al mirall i no va veure’s gaire bé. Tenia unes ulleres que s’allargassaven pòmuls avall.
b) S’asseuen malament i se senten feliços explicant-se coses.
c) No se sent cap soroll. Tothom s’admira del silenci que hi ha.
Ens a) Va trobar-nos sols i ens va voler acompanyar perquè ens animéssim.
b) No ens dius mai tota la veritat i hem decidit reunir-nos per canviar de delegat.
c) Va recollir-nos al port i va portar-nos a les atraccions. Ens ho vam passar d’allò més bé.
Us a) No us ho passareu bé si no sabeu divertir-vos sols.
b) Va trobar-vos tan excitats que no sabia com calmar-vos.
c) Us heu d’ajudar més i jo intentaré comprendre-us millor.
El a) Porteu-lo cap aquí i estireu-lo al llit. L’hem de deixar dormir.
b) Deixa‘l fer i no l’empipis més.
c) Poseu-lo en fresc i deixeu-lo una estona. Així el refredareu.
La a) Mira-la que trista que està, sempre la ignores i no la invites mai a sopar. Convida-la avui!
b) No la recordo bé però sé que vaig estimar-la tant com la vaig arribar a odiar.
c) Fes-la fora. És una pesada. Fóra millor que l’oblidessis.
Els a) Ahir els va buscar arreu i no va trobar-los enlloc.
b) Posa‘ls aquí perquè aviat vindran a recollir-los. No els deixis a qualsevol banda.
c) Deixa’ls tranquils. Sempre els molestes i els faràs enrabiar.
En a) N’ agafaré una i te’n deixaré unes quantes per a tu.
b) De bolets, va collir-ne un bon grapat. Crec que no en va deixar cap.
c) No en busquis que no en trobaràs.
3. a) m’ho crec, b) te n’adones, c) se’n separa, d) porta’ns-la, e) senyaleu-vos-ho, f) pren-te’l, g) recomana’ns-ho,
h) me l’arregla, i) mira-te’l, j) se’l ven, k) me l’ensenya, l) te’n donem.
pàgina 153
4. a) te’n, b) s’hi, c) se’n, d) me’n, e) s‘hi, f) la’n, g) la hi, h) me’l.
5. a) Va assegurar-los-ho. b) Va regalar-nos-en. c) Va tornar-vos-ho. d) Va recomanar-los-el. e) Va trobar-los-la. f) Va
aconsellar-nos-el. g) Va acompanyar-vos-hi. h) Va dur-vos-en.
6. a) escriu-nos-la, b) torneu-los-hi, c) reclama’ns-els, d) dibuixa’ns-la, e) va portar-vos-els, f) trieu-los-en, g) va es-
criure-us-la, h) recupera’ls-hi.
7. a) se’n, s’ho; b) te’n, -te-les; c) -los-en, li’n; d) se’ls, s’hi; e) -los-els, me’ls; f) me la, la hi.
8. a) porta-m’ho, porta’ns-ho, porta’ls-ho, porta-li-ho.
b) doneu-los-ho, doneu-nos-ho, doneu-m’ho, doneu-li-ho.
9. a) obre’ns-la/el, b) ofereix-me’n, c) comenteu-los-ho, d) arregla’ns el/la, e) diagnostiqueu-los-el, f) porteu-nos-ho,
g) digues-nos-ho, h) explica-l’hi.
pàgina 154
11. a) CN, n'ha pres consciència; b) S, se'n troben molts; c) CN, ser-ne el primer; d) S, en falten cinc; e) CAdj, hi és molt
entès; f) CN, en tinc el pressentiment; g) CAdj, n'és digne; h) S, n'han arribat dos; i) S, en falta molta; j) CN, en sóc.
pàgina 157
15. Davant del verb
a) Me l’ha pres. M‘ho ha pres. Me n’ha pres uns quants.
b) Ens l’obre. Ens n’obre. Ens ho obre.
c) Se’n compra. Se’ls compra. S‘ho compra.
d) Els ho ven. Ens en ven. Ens la ven.
e) Te n’ha trobat. Te’ls ha trobat. T‘ho ha trobat.
f) Us en regala tres. Us les regala. Us en regala.
g) Se’ls amaga. Se n’amaga. S‘ho amaga.
e) Els n’agafa. Els els agafa. Els ho agafa.
Darrere del verb
45
 a) Envia-me’n. Envia-me’ls. Envia-me’n unes quantes.
a) Mira-t’ho. Mira-te’ls. Mira-te’n.
b) Busca’ns-en. Busca’ns-la. Busca’ns-els.
c) Porta’ls-en. Porta’ls-la. Porta’ls-ho.
d) Va trobar-me’ls. Va trobar-me’n. Va trobar-me-les.
e) Va tornar-te’ls. Va tornar-te’n molta. Va tornar-te-la.
f) Va solucionar-nos-la. Va solucionar-nos-els. Va solucionar-nos-ho.
g) Escriu-los-en tres. Escriu-los-els. Escriu-los-la.
pàgina 158
16. a) Prenem-nos-el. Preneu-vos-el. Prengui-se’l.
b) Explica’ns-la. Expliqueu-vos-la.
c) Conti-me’n. Contem-nos-en.
17. Davant del verb:
a) La hi torno. Els hi torno. Els les torno. L’hi torno.
b) Li’n dóna. La hi dóna. Li ho dóna. Els hi dóna.
c) Els hi recordo. La hi recordo. L‘hi recordo. Les hi recordo.
d) L‘hi agafa. Li n’agafa. La hi agafa. Li ho agafa.
Darrere del verb:
a) Explica-la-hi. Explica’ls-hi. Explica-les-hi. Explica-l’hi.
b) Ensenya-la-hi. Ensenya’ls-hi. Ensenya-li’n. Ensenya-li-ho.
c) Porteu-la-hi. Porteu-los-hi. Porteu-l’hi. Porteu-les hi.
d) Va recomanar-li’n. Va recomanar-li’n deu. Va recomanar-los-hi. Va recomanar-les-hi.
pàgina 159
19. a) els la porto; b) els n’escric; c) la hi resolc; d) els n’ofereixo; e) els ho has dut?; f) els les vaig lliurar.
20. Resposta model:
a) Penses a tornar els treballs als estudiants? d) Vols que comenti als teus amics que no vinguin?
b) El Miquel sap el motiu de la teva dimissió? e) Agafo un caramel al botiguer?
c) Portes la nota a la Teresa? f) Donaràs els informes a la Maria?
21. d) Deixa els béns al fill.
22. a) els els, b) els en, c) els hi, d) els la, e) els ho.
23. c) No es creu que ell hagi quedat guanyador.
pàgina 160
25. a) hi: CPred; b) ho: Atr; c) l': Atr; d) n': Atr; e) hi: CPred; f) Atr.
26. a) Em veig prima (CPred, hi) però em sento grassa (CPred, hi). He perdut el sentit comú.
b) El meu cosí és el porter del Barça (Atr, l’). Ho sabies?
c) Ja són les deu (Atr, les). Estàs més tranquil (Atr, ho) o encara et trobes tan nerviós (CPred, hi)?
d) Marina, estàs gelosa (Atr, ho) i això és imperdonable (Atr, ho). No tens cap motiu cert.
e) Es manté serena (CPred, hi) i calmada (CPred, hi). S’està fent gran. (CPred, n’)
f) S’ha fet sòcia del Barça (CPred, n’). Ara tots som culés (Atr, ho)!
g) La Cristina és la promesa del Marc (Atr, l’). Estan tan enamorats (Atr, ho)!
pàgina 161
29. a) És un pesat, sempre es queixa de tot. (CR, se’n queixa)
b) Vols anar amb mi a la muntanya? (CC, anar-hi)
c) Es nega a assistir a la sortida. (CR, s’hi nega)
d) S’asseu tranquil·lament. (CC, s’hi asseu)
e) Es recorda de tots els greuges que li han fet al llarg de la vida. (CR, se’n recorda)
f) Et poses bé? No hi ha manera de treballar amb tu. (CC, treballar-hi)
g) No s’acostuma que el tractin tan bé. (CR, s’hi acostuma)
pàgina 162
30. a) hi, te’n; b) hi, en; c) se n’; d) m’hi; e) -se’n; f) n’hi, n’; g) -s’hi; h) se’n; i) la’n; j) s’hi.
31. a) n’hi, b) li n’, c) n’hi, d) li’n, e) n’hi, f) li’n.

46
32. L‘arròs del foc: treu-l’en; la salsa de la paella: treu-la’n; els bistecs de la gelera: treu-los-en; les faves de la cas-
sola: treu-les-en.
pàgina 165
35. a) V, b) F, c) V, d) V, e) V, f) V, g) F, h) V, i) F, j) F.
pàgina 166
36. a) Era un dia d’estiu. No feia gaire que havia complert els dotze anys i ho (CD) celebràrem amb un pastís i una
dotzena d’espelmes. Jo en (CD) tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans
i els pares. El sol lluïa i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven
damunt l’arena. M’(CI)explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia
i l‘(CD) encalçava, i ens (CI) omplíem la pell d’escuma, saltant entre les ones. La mar era calma. Quan ja no
vaig poder més, perquè estava cansat i tenia la pell tota d’arrugues a causa del contacte perllongat amb l’ai-
gua, vaig proposar-li (CI) de sortir. M‘(CD)instà a continuar amb els jocs, però vaig negar-m’hi (CR), perquè em
sentia massa esgotat.
b) Benvolgut Bliss. T‘(CI)escric aquestes ratlles per dir-te (CI), per darrera vegada, que vull que em (CI) tornis els
meus diners, i vull que ho (CD) facis el primer de mes, i que me(CI)‘ls (CD) tornis tots. Si no els (CD) rebo,
em disposo a fer alguna cosa sobre el tema, i ja pots suposar a què em refereixo.
c) Els medicaments que havia de prendre d’ençà de la mort del marit la (CD) trastornaven. Feia coses lletges
que no depenien de la pròpia voluntat. Va provar d’explicar-ho (CD) a les veïnes, però no l’(CD)entengueren.
Deien que tot era culpa del vi. ¿El vi? Se n’(CR)hauria pogut riure, si no fos perquè havia perdut les rialles fe-
ia temps. Beure un tassonet de vi amb les menjades mai no l’(CD)afectà gens.
El vi no era la causa de les seves desgràcies. Si de cas, n‘(CN) era el remei. Mai no pensà que la beguda fos
una solució definitiva, ni que li (CI) servís per esborrar els fets passats. Res no pot canviar allò que ha succeït.
No existeixen proeses capaces d’alterar la forma de les experiències viscudes. Ni els déus no ho (CD) acon-
seguirien. Havia de resignar-s’hi (CR), acostar el front, fer-se menuda. L’alcohol apaivagava la pena. Ho (CD)
comprovà quan cada glopada allisava els soscaires de velles imatges. Els records eren com pedres pinyo-
nenques. S’assemblaven als monòlits o a les pedres angulars, tots plens d’arestes. Calia llimar-ne (CN) els caires
més vius, retallar-ne (CN) les vores.
d) Una setmana abans havia mort la veïna del primer. Era una dona vídua que en Martí no coneixia gaire. Sempre
havia provat de defugir-la (CD), quan es trobaven a l’escala. N’(CC)escapava perquè li (CI) hauria fet vergonya que
els veïns veiessin que li (CI) dirigia la paraula. Tothom sabia que s’entenia amb l’oncle. Durant anys, fou un es-
càndol fins que la gent va acostumar-s’hi. (CR) Arribaren a acceptar-ho (CD) com un fet natural i ni en (CR) par-
laven. De tant en tant algú en (CN) feia un acudit de mal gust. La majoria ho (CD) deixava córrer. «Si haguéssim
de treure els pedaços bruts de tothom –remugava na Rosa, quan la portera li’n (CI+CR) parlava–, seria per com
pixar-se de riure.»
37. l’hi / la hi
a) l’hi, b) la hi, c) la hi, d) l’hi.
li’n / n’hi
a) li’n, b) li’n, c) n’hi, d) n’hi.
s’ho / l’hi / li ho
a) s‘ho, b) l’hi, c) li ho, d) l’hi.
pàgina 167
40. a) Abans tenia les idees molt clares. Ara ja no les (CD) hi (CPred) tinc.
b) Si treballes amb el pare, no te’n (CR) penediràs.
c) Té dubtes existencials i jo no els (CD) hi (CI) puc treure.
d) Si no tens diners, no li’n (CI + CD) donis. Ja s’espavilarà.
e) Em pensava que el veuria al teatre però no l’hi (CD + CC) he trobat.
f) Estic acabant els exercicis, només me‘n (CD) falten tres.
g) Volia ser el representant de la secció però no me n’(CD + CPred)han elegit.
h) No té gaire alegria últimament. A veure si pots donar-li’n (CI + CD) una mica.
i) No li (CI) podem donar el càrrec. No n‘(CAdj)és digne.
j) Vol expressar les seves últimes voluntats i el notari les hi (CD + CI) redacta amb cura.

De la paraula al text
pàgina 168
1. [ә], [i]-[u]-[ɛ]-[i]-[ә], [o]-[ә], [ә], [ɔ]-[ә], [e], [ә], [ew], [u]-[i]-[ә], [ә], [u], [i]-[e]-[ә], [ә], [ә]-[ә]-[i]-[o],
[ә], [ɛ]-[ә]-[ә], [ә], [ә]-[e], [ә], [ә]-[ә]-[i]-[ɛ]-[i]-[ә], [ә], [ɔ]-[ә], [o]-[ә], [ә], [ɔ]-[ә]
2. [ʃ], [z], [ks], [ӡ], [gz], [z], [ʃ], [ɲ], [s]

47
 pàgina 169
3. [ӡ]: gènere, origen, exigeix, psicològic.
[ɣ]: obligada, seguretat, agressió, obligar.
4. Davant de a i de u, cal sempre j: jutjat, s’ajusti.
Darrere de vocal altra que i, cal posar-hi el dígraf ix si volem que soni xeix: deixis.
Entre vocals cal dues esses si volem el so sord: comissaria.
La terminació sempre és -ència, amb c i no pas amb s perquè és un sufix invariable: violència.
Davant de e i de i cal afegir-hi una u si volem que soni velar: descriguin.
En paraules planes cal escriure l’oclusiva sorda si els derivats la tenen: medicament, medicar...
Darrere de consonant la x sona xeix, no cal el dígraf ix: marxar.
Per fer el plural de paraules acabades en -ca, si volem conservar el so velar hem de modificar la terminació a
-ques: èpoques.
5. En la primera part abunda el present d’indicatiu perquè fa una definició de violència de gènere, i en la segona,
l’imperatiu perquè dóna instruccions per poder denunciar les agressions.
6. Perífrasis d’obligació: què cal fer, cal prendre, cal fer consignar, no cal que pateixis.
7. Anar: vés, vagi, anem, aneu, vagin.
Exigir: exigeix, exigeixi, exigim, exigiu, exigeixin.
Viure: viu, visqui, visquem, viviu, visquin.
Tenir: tingues (o ten, o té) tingui, tinguem, tingueu (o teniu), tinguin.
8. En la primera part predomina la tercera persona del singular i en la segona, la segona del singular.
9. Connectors temporals: durant totes les èpoques històriques (funció: connectar el tema amb el passat), un cop, pos-
teriorment, anteriorment, abans de, fins que, durant trenta dies, en aquest interval de temps (funció: ordenar tem-
poralment les instruccions que cal seguir davant d’un cas d’agressió).
10. Pronoms febles 3a persona: la que (la violència), qui t’ho ha fet (l’agressió), on t’ho han fet (l’agressió), expli-
ca-ho (que has estat agredida anteriorment), llegeix-la (la teva declaració), si ho consideres necessari (demana
que hi facin les rectificacions corresponents), la persona que la rebi (la denúncia) està obligada a tramitar-la (la
denúncia), denuncia’ls també (els maltractaments), els que (documents).
11. Aquesta família de mots prové del mot llatí vis, que significa força.
Violar (verb), violació (nom), violència (nom), violent (adjectiu), violentar (verb), violador (nom), violentament (ad-
verbi), violable (adjectiu).
12. Resposta model:
Adjectiu Adverbi Verb o nom
por poruc porugament esporuguir
home humà humanament humanitzar
dona doner donívolment donejar
cultura cultural culturalment culturitzar
privar privadesa privadament privatitzar
mèdic medicable medicalment medicar

13. tramitar: fer passar un afer o procés pels tràmits necessaris. Van tramitar el divorci.
trametre: fer anar (algú o alguna cosa) a la seva destinació. Li trameteren un missatger.
14. Limitació i control dels actes.
15. Preeminència: superioritat, preponderància, predomini, hegemonia, supremacia.
Coacció: coerció, forçament, constrenyiment.

48
16. Camp semàntic de la violència:

Personal jurídic
Documents Tipus de violència
o policial

• denúncia 01- dany 13- policia

• declaració 02- sofriment físic 14- guàrdia civil
• demanda (de mesures provisionalíssimes) 03- sofriment sexual 15- jutjat (de guàrdia)
de separació 04- sofriment psicològic 16- testimoni
05- amenaces
06- coacció
07- privació arbitrària de la llibertat
08- maltractament físic
09- lesions
10- ferides
11- agressió
12- situacions violentes

17. Emissor: Institució / Receptor: Víctimes dels maltractaments.

18. b) Donar instruccions a les víctimes sobre els passos a fer per denunciar el cas.
19. Instructiva.
20. Conativa.
21. Títol temàtic.
22. c) 2a persona del singular i temps verbal imperatiu.
23. Majúscules: marquen el títol i els subtítols del text.
Negreta: marquen el títol, els subtítols i els encapçalaments de cada apartat, així com el tema i la crida al final
del text.
Funció genèrica: garantir la claredat del text.

49
 AVALUACIÓ BLOC 1
pàgina 171

1. Criteris de classificació de les vocals: grau d’obertura, punt d’articulació, tonicitat i funcionalitat.
[ə] [ə][a] [u][i] [ə] [e] [i][ə] [ə] [ə][e] [u] [i][a] [u] [ə][ɛ] [u][ə] [ə][ɛ][ə] [ə] [ə][a][ə] [ə] [e][ə] [u] [ə][ɛ]
[ə] [u][i][ə] [e] [ə] [ew] [u][ə] [i][a][ə] [i][ɛ][ə] [ɔ] [ə] [e][ə]
2. Criteris de classificació de les consonants: sonoritat, punt d’articulació i mode d’articulació.
[s], [ʃ], [r]-[ɾ], [s], [s], [ӡ], [z], [ks], [ӡ]-[ɾ], [ks], [ӡ], [ʃ]
3. [ʤ], [tʃ], [ʤ], [s], [z], [z], [z]
4. a) Paraula femenina.
b) Escrivim g davant de e, i.
c) Escrivim -a en les terminacions verbals àtones.
d) Escrivim -s- si volem els so sonor entre vocals.
e) Paraula masculina.
f) Per obtenir el so [tʃ] a final de mot, cal escriure -ig.
g) Per obtenir el so xeix cal el dígraf ix.
h) En mots compostos no cal doblar la essa.
i) Escrivim -ss- si volem els so sord entre vocals.
j) Excepció a la regla (escrivim g davant de e, i).
5. Diftongs: veia, gaire, veure, aire.
En català, vocal feble + vocal forta no fa diftong en aquests contextos: estació, suficient, aparicions, dia. Els tres
casos en què sí que fa diftong són: q/g+u+a/o o q/g+ü+e/i; vocal feble + vocal forta a principi de mot; vocal
+ vocal feble + vocal forta.
Són dígrafs: vaig, mateix.

6. Verbs: m’ha passat, l’he vista, semblava, podrien, ser, pensava, visqués, duria, es pentinaria, vaig assumir,
m’acompanya.
Noms: carrer, instant, llampec, esquena, cabells, mirada, començament, abric, manera, fugacitat, aparicions, do-
lor, familiaritat, ombra.
Determinants: pel (det: el), un, una, la, seva, uns, els, seus, al (det: a), aquesta, aquestes.
Adjectius: intensa, falses.
Adverbis / Locució adverbial: sovint, com, ara, potser, després, a poc a poc, sempre.
Preposicions: pel (prep: per), d’ (de), al (prep: a), sense, per.
Pronoms: m’, l’, la, ella, aquest, m’.
Conjuncions: si, que.
7. estació-estacions / mà-mans (paraules acabades en vocal tònica fa el plural -ns).
vida-vides (plural femení sempre amb -es).
espurneig-espurneigs-espurnejos (doble plural en les paraules agudes acabades en -ig).
llampec-llampecs (plural en -s).
8.

fugaç pulcre gèlid esmaperdut mateix tranquil difús jove ple

fugaç pulcra gèlida esmaperduda mateixa tranquil·la difusa jove plena

fugaços pulcres gèlids esmaperduts mateixos tranquils difusos joves plens

fugaces pulcres gèlides esmaperdudes mateixes tranquil·les difuses joves plenes

50
9. Imperatiu:

tingues / ten / té veu / veges pugues sigues vés

tingui vegi pugui sigui vegi

tinguem vegem puguem siguem anem

tingueu / teniu veieu / vegeu pugueu sigueu aneu

tinguin vegin puguin siguin vagin

Gerundi i participi:

podent tenint vivint veient sabent sent/essent corrent

pogut tingut viscut vist sabut estat/sigut corregut

10. Subjectes:
a. que l’he vista pel carrer.
b. jo, l’home de la meva edat, l’home de la meva edat, l’home de la meva edat, jo, l’home de la meva edat, jo,
l’home de la meva edat.
c. el fet que jo no hagués sabut interpretar res, jo.
11. Funcions:
a) CPred, b) Atr, c) CD, d) CAdj, CAdj, e) CD.
12. Funcions i substitució pronominal:
a. Atr: No l’era.
b. CPred: M’hi vaig sentir.
c. CD - CCLloc: N’hi vaig veure un.
d. CD: Ho juraria.

51