Les referències a la URSS en el poema de

Pablo Neruda: “Oda a Stalin”

Maria Fuentes Perete

Literatura del segle XX
Universitat Pompeu Fabra
 Índex
1. Introducció............................................................................1
2. “Oda a Stalin” de Pablo Neruda...........................................2
3. La Revolució de 1917 i Lenin al poema...............................3
4. El règim d’Stalin al poema...................................................5
5. Conclusions..........................................................................7
6. Bibliografía...........................................................................8
 1. Introducció

Tal com es conegut, l’obra poètica i la vida de Pablo Neruda van estar enormement
influenciades pels fets històrics que remeten a la creació de la URSS. La ideologia que va
sorgir de la Revolució de 1917 va impactar en l’autor xilè, tot creant un vincle entre aquest
i els fenòmens revolucionaris que van tenir lloc a l’Europa de l’est. Així s’evidencia a la
seva producció artística, en la qual dedica homenatges a la revolució bolxevic i als seus
dirigents, per la resistència de Leningrad enfront l’atac de l’Alemanya nacionalsocialista
en poemes com “Oda a Stalin”. El mateix autor n’expressa la seva fascinació en el següent
fragment de l’obra Confieso que he vivido. Memorias:

“Amé a primera vista la tierra soviética y comprendí que de ella salía no sólo una lección
moral para todos los rincones de la existencia humana, una equiparación de las
posibilidades y un avance creciente en el hacer y el repartir, sino que también interpreté que
desde aquel continente estepario, con tanta pureza natural, iba a producirse un gran
vuelo.” (Neruda, 1974: 10).

Així doncs, Neruda dedica un gran pes de la seva feina a documentar-se i a

expressar la recepció que li provocaven aquests esdeveniments històrics. “Oda a Stalin”
és un exemple, el poema en el que es centrarà el següent treball, ja que s’hi demostren tot
un seguit de referències històriques. Per tant, resulta interessant analitzar les al·lusions
que fa l’autor a aquest període en el que té lloc l’esclat de la Revolució, l’inici de la URSS
i la mort d’Stalin: el principal protagonista del poema. D’aquesta manera, la intenció
principal del treball consisteix en desfilar la temàtica russa que conté el poema, anant més
enllà d’un simple anàlisi poètic. Per tal d’identificar, al mateix temps, la perspectiva
subjectiva de Neruda al parlar sobre la URSS i els seus dirigents al llarg de tota la
composició. Així mateix, l’estructura del treball es dividirà en tres blocs, en els quals
primer es farà un anàlisi general sobre l’obra a mode d’introducció i, més tard, es parlarà
dels capítols històrics que Neruda esmenta a “Oda a Stalin”: L’inici de la Unió Soviètica
amb la Revolució de 1917, Lenin i la posterior successió del règim d’Stalin a l’Europa de
l’est.

1
 2. “Oda a Stalin” de Pablo Neruda
En el 24é aniversari de la Revolució, Neruda escriu “Oda a Stalin”, on podem veure com
es dirigeix de forma directa al dirigent polític amb un jo poètic definit per la primera
persona del singular: “Camarada Stalin, yo estaba junto al mar en la Isla Negra/
descansando de luchas y de viajes” (Neruda, 2003).

Pel que fa a la forma, és un poema molt narratiu, tot i estar escrit en vers no té rima. Els
versos són curts, el qual li dóna un ritme ràpid en la lectura. El llenguatge que Neruda
utilitza és molt transparent i directe, en el que més aviat hi manquen ornaments. Es tracta,
per tant, d’un estil senzill en el que l’autor s’encarrega de prevaldre el missatge vers la
forma: "El encanto de la poesía de Neruda radica en el enlace orgánico de las palabras,
las imágenes y los sentimientos, mismos que no necesitan ni la cincha del metro poético
ni las campanillas de la rima" (Ehrenburg, 1965). Està ple de referències polítiques, inicia
la oda remuntant-se al dia en el que va morir Stalin i n’expressa la seva pena.

L’autor, per tal de realitzar la lloança, situa al lector a 1914 per recordar tot el seguit
d’esdeveniments que van provocar l’arribada d’Stalin al poder. Per això, resulta necessari
explicar els motius, com la guerra, la gana i la lluita obrera, que van originar l’esclat de
la Revolució de 1917 i van culminar amb la presa del Palau d’Hivern per Lenin i Trotski.
Així doncs, aprofita també per narrar el naixement de la URSS i condecorar el règim
comunista, el qual presenta com a element revelador per a la prosperitat del poble rus,
allunyant-se així de les condicions a les que estava sotmès anteriorment.

És a dir, el poema té un clar i rellevant caràcter ideològic per part de Neruda, el qual
afavoreix en tot moment als líders comunistes. Especialment a Stalin, al qual li dedica la
oda i l’utilitza com a model exemplar, com si aquest fos l’escollit que ens assenyala a tota
la humanitat el camí a seguir. No només per la seva ideologia política, sinó que Neruda
l’enalteix com a ésser idíl·lic. Finalment tanca el poema de forma circular, deixa de
recordar el pas històric de la URSS per tornar al dia de la mort d’Stalin que originava
l’oda. Acaba el discurs el mateix dia que comença l’homenatge, el qual li serveix per
expressar el seu punt de vista sobre el naixement de la URSS i fer un elogi al règim i als
seus dirigents. A més, a banda d’homenatjar al personatge històric, Neruda simbolitza la
seva mort amb un moment de dol per la lluita socialista de 1917 i n’aporta la seva defensa
i l’exaltació sobre el socialisme de l’est d’Europa.

2
 3. La Revolució de 1917 i Lenin al poema

Tal com s’ha esmentat en el punt anterior, Neruda inicia la composició dirigint-se a Stalin,
però per tal que entenguem la importància del protagonista aquest es remunta a 1914:
“Era en 1914. En las fábricas se acumulaban basuras y dolores. Los ricos del nuevo siglo
se repartían a dentelladas el petróleo y las islas, el cobre y los canales” (Neruda, 2003).
Així mateix, l’autor es disposa a ficar en qüestió l’escenari de la Primera Guerra Mundial.
D’aquesta manera, ubica al lector en les condicions en les quals el poble rus es trobava:
“El hambre en los caminos de Europa fue como un viento helado aventando hojas secas
y quebrantando huesos. El otoño soplaba los harapos. La guerra había erizado los
caminos. Olor a invierno y sangre emanaba de Europa como de un matadero
abandonado.” (Neruda, 2003). És tracta d’un panorama desolador, en el qual els habitants
patien les conseqüències bèl·liques. Fernando Mires ho corrobora en el seu article dedicat
al poema:

“Retrocede hasta el año 1914, cuando el mundo estaba dominado por los ricos, quienes
se repartían el petróleo, las islas y el cobre. Así, nos cuenta Neruda como antes de Stalin
los policías ametrallaban al pueblo inerme. Como los gringos bailaban frenéticamente
sobre la sangre de los hombres; como una lluvia de sangre caía sobre el planeta; como los
dueños de burdeles, los propietarios de periódicos, los millonarios se habían apropiado
de la Historia hasta que un día, Lenin condujo a los pueblos hacia la Nueva Tierra
Prometida: La URSS.” (Mires, 2013: 2).

Aquest resulta un punt decisiu en la història, i això ho reflecteix Neruda en el seu

poema: La Revolució de 1917 va possibilitar l’esclat de la URSS: “Entonces con modesto
vestido y gorra obrera,/ entró el viento, entró el viento del pueblo/ Era Lenin./ Cambió la
tierra, el hombre, la vida.” (Neruda, 2003). D’aquesta manera l’autor presenta a Lenin, la
cara visible de la revolta i el representant polític que encapçalaria el primer règim de la
Unió Soviètica. Aquests esdeveniments són descrits amb un to positiu i esperançador, que
dista molt de la situació prèvia en la que estava immers el país. Neruda presenta un
escenari on hi havia una gran demanda de reforma per part de la societat, la qual veu en
Lenin l’oportunitat d’un futur millor: “El aire libre revolucionario/ trastornó los papeles/
manchados. Nació una patria/ que no ha dejado de crecer./ Es grande como el mundo,

3
pero cabe/ hasta en el corazón del más/ pequeño/ trabajador de usina o de oficina (Pablo
Neruda, 2003). És un moment d’apertura pel comunisme que assentava les bases a
l’Europa de l’est: “Era la Unión Soviética./ Junto a Lenin/ Stalin avanzaba/ y así, con
blusa blanca,/ con gorra gris de obrero,/ Stalin,/ con su paso tranquilo,/ entró en la Historia
acompañado/ de Lenin y del viento.” (Neruda, 2003). Per tant, la Revolució de 1917 i
Lenin tenen una importància primordial pel que fa a Stalin, ja que inicien el fenomen que
aquest continuarà: “Stalin desde entonces/ fue construyendo. Todo/ hacía falta. Lenin
recibió de los zares/ telarañas y harapos./ Lenin dejó una herència/ de patria libre y ancha./
Stalin la pobló/ con escuelas y harina,/ imprentas y manzanas” (Neruda, 2003).

4
 4. El règim d’Stalin en el poema
L’inici de l’Oda revela el principal objectiu de Neruda: enaltir la figura d’Stalin. El jo
poètic es dirigeix directament a aquest, i li expressa el dol que sent per la seva mort. Així
ho evidencien els primers versos de la composició: “Camarada Stalin, yo estaba junto al
mar en Isla Negra/ descansando de luchas y de viajes/ cuando la noticia de tu muerte llegó
como un golpe de océano/ Fue primero el silencio, el estupor de las cosas, y luego llegó
del mar una ola grande/ De algas, metales y hombres, piedras, espuma y lágrima estaba
hecha esta ola” (Neruda, 2003). La mort d’Stalin provoca que trontolli el món per a
Neruda: “De historia espacio y tiempo recogió su materia/ y se elevó llorando sobre el
mundo/ hasta que frente a mí vino a golpear la costa/ y derribó a mis puertas su mensaje
de luto/ con un grito gigante/ como si de repente se quebrara la tierra” (Neruda, 2003). El
sofriment que l’autor sent és tan gran que representa una imatge apocalíptica, de
cataclisme, que conquereix el món.

La repercussió de l’esdeveniment s’expressa en termes grandiloqüents i amb un

to solemne, el qual vaticina un futur desolador sense l’existència d’Stalin. Aquests detalls
formals desproveeixen el missatge d’objectivitat, amb el qual s’entreveu clarament la
posició de Neruda. Mires afirma que existeix en l’autor una intenció d’elevar-lo a la
posició divina, que recorda al pastor predicant sobre les qualitats de l’altíssim (Mires,
2013: 3). Per aquest motiu, l’autor de l’article està convençut de la influència dels relats
bíblics en el poema de Neruda, els quals equiparen la figura de Jesús, el messies, amb
Josef Stalin en aquest cas. És un exemple el vers “Las ciudades nacieron,/ los desiertos
cantaron/ por primera vez con la voz del agua”, el qual es compara amb l’Evangeli de San
Mateu per la capacitat d’Stalin de fer miracles (Neruda, 2003). Se’l descriu com una
figura creadora que té la condició innata per fer coses inimaginables, el qual ens torna a
recordar a la figura de Déu. Neruda, per tant, eleva a Stalin un cop més a un nivell superior
al dels mortals, el descriu amb les característiques d’una figura sobrehumana que ha sigut
capaç de crear un home nou: El comunista. Aquest és un home millorat i esperançador,
el qual es defineix com un model exemplar per la resta: “¡Ser hombres! ¡Es ésta/ la ley
staliniana!/ Ser comunista es difícil./ Hay que aprender a serlo./ Ser hombres comunistas/
es aún más difícil,/ y hay que aprender de Stalin” (Neruda, 2003). És a dir, Neruda
personifica en el comunista un ésser humà evolucionat i Stalin n’és el màxim
representant. Per tant, cal fixar-se en les qualitats d’aquests per poder arribar a ser un bon
comunista, ja que no és senzill sense tenir una persona que encarni les condicions

5
necessàries. Aquesta reflexió torna a recordar al cristianisme, degut a que pel devot resulta
primordial tenir una imatge en la que dedicar-se. Sense aquesta figura resulta molt
complicat pel creient imitar les pautes a seguir, pel qual necessita enfocar els seus esforços
en un objectiu concret. En el cas del poema, per això s’envia a Stalin a la terra, segons
Neruda, per a que els comunistes l’identifiquin com la seva referència i aconsegueixin
imitar-lo. D’aquesta manera, tal com diu Mires, “El hombre estalinista, según Neruda, ha
alcanzado también una superioridad con respecto a los demás mortales. Y la figura de
Stalin era, según Neruda, ejemplo señero” (Mires, 2013: 3).

Així doncs, Stalin i la seva ideologia són la causa de que la societat cregui en un
futur esperançador. El dirigent representa en el poema la maduresa de l’home que ha
viscut les misèries de la guerra i s’ha alçat per reconstruir el seu país. Per tant, el poema
finalitza amb un to de dol, ja que ha mort la figura del comunisme, però amb un missatge
conciliador. Neruda ho representa en la veu del pescador amb el que entaula un diàleg el
jo poètic: “Pero Malenkov continuarà su obra” (Neruda, 2003). D’aquesta forma, el
pescador clarifica la continuïtat de l’estalinisme, amb un to espiritual, gràcies a la
successió de Malenkov en el seu càrrec.

6
 5. Conclusions
En suma, després d’haver vist concretament les referències històriques que es
desenvolupen al llarg del poema, podem afirmar que Neruda realitza una exaltació a la
URSS i als seus líders, especialment a Josef Stalin. En el següent fragment, Aguirre
reuneix les declaracions del mateix autor que clarifiquen el missatge que s’ha pogut intuir:

“Después de mi Canto General y de mis viajes por el mundo, he escrito un libro, sin nombre
todavía, en que recojo lo que más he amado de la antigua y de la nueva Europa. Llamo nueva
Europa a la Europa socialista. (...) Quiero que este canto reúna esta unidad amenazada:
nuestro mundo de hoy. Porque los poetas tenemos deberes hacia las esencias nacionales y
hacia la comunicación con todos 10s seres. Tenemos también un deber supremo, y es el de
contribuir a la paz del mundo. La incultura es la guerra. La paz es la cultura.” (Aguirre, 1967:
251).

És a dir, el paper que exerceix Neruda en el poema “Oda a Stalin” és el d’un testimoni
que ofereix la seva opinió sobre el fenomen que va generar la Revolució Russa i els règims
que se’n van derivar. Així mateix, resulta evident el component subjectiu que aporta
l’autor en el poema, ja que és una lloança per la mort del protagonista del poema. És una
oportunitat per adular al règim i als seus dirigents i recordar-li al lector el compromís de
Neruda amb la ideologia comunista. El seu activisme social i polític es veuen reflectits en
l’obra pel factor emocional que l’autor inclou en el relat poètic. D’aquesta manera, la
enorme implicació que Neruda demostra amb la temàtica del poema el porta a elevar les
figures històriques fins al punt de divinitzar-les, com és el cas d’Stalin. El jo poètic creu
fermament en el comunisme exercit a la URSS, el qual es podria vincular amb l’autor per
les seves afirmacions autobiogràfiques a Confieso que he vivido. Memorias: “La
humanidad entera sabe que allí se está elaborando la gigantesca verdad y hay en el mundo
una intensidad atónita esperando lo que va a suceder” (Neruda, 1974). És a dir, Neruda
veu en l’Europa de l’est el model en el que el món ha de fixar-se. En definitiva, si en
sabem identificar el contingut subjectiu alterat per l’entusiasme de l’autor cap a aquesta
ideologia, ens serveix com un record històric de la repercussió enorme que va tenir el
règim comunista en el seu moment. És una eina més per conèixer els fets, la recepció i
les conseqüències que la URSS va provocar en el seu moment. El lector és capaç
d’adonar-se’n de l’èxit que va tenir el comunisme en Neruda, en el qual va arribar a causar
un fenomen d’enaltiment que rosava lo sagrat. Per tant, el lector tot i estar distanciat dels
fets, per temps i espai, té l’oportunitat d’entendre el valor històric dels esdeveniments
gràcies a “Oda a Stalin” de Neruda.

7
 6. Bibliografia

• AGUIRRE, Margarita (1967). Las vidas de Pablo Neruda. Zig-Zag: Santiago de

Chile.

• EHRENBURG, I. G. (1949). Introducción. En P. Neruda. Izdatelstvo Inostranoi

Literatuti: Moscú.
• MIRES, Fernando (2013) “Neruda, el poema de la Maldad” dins de El Mostrador.
Disponible online: http://www.elmostrador.cl/cultura/2013/10/28/neruda-el-poema-
de-la-maldad/. Data de consulta: 05/12/17.
• Neruda, Pablo (2003). “Oda a Stalin” dins de Las uvas y el viento. Debolsillo:
Barcelona.
• Neruda, Pablo (1974). Confieso que he vivido. Memorias. Seix Barral: Barcelona.