07 Guia Didactica Val PDF

7 Geometria del pla.
Moviments
7 GEOMETRIA DEL PLA.

MOVIMENTS
E
n aquesta unitat s’introdueixen tres conceptes nous i bàsics en l’estudi de la geometria: llocs geomètrics, vectors i moviments en el pla. És
fonamental que els alumnes identifiquen l’estudi de la unitat amb el seu entorn, que reconeguen la bellesa de les expressions artístiques
i valoren la necessitat de tenir cultura geomètrica per a fer les seues pròpies creacions. És important que aprenguen a ser rigorosos en la
utilització del llenguatge geomètric, en la realització de càlculs aritmètics i en les representacions gràfiques que hi faran.
Els continguts d’aquesta unitat parteixen de fets concrets i quotidians. L’exposició de cada secció ha d’anar acompanyada de la realització dels
exercicis que es proposen, tant en la mateixa secció com en les pàgines d’activitats finals.
La metodologia s’ha dissenyat de manera que inclou activitats integrades que permetran adquirir diverses competències al mateix temps.
Competència en comunicació lingüística (CCL)

És la protagonista de tota la unitat, i té una importància especial en les seccions Matemàtiques vives, Geometria en l’art i Llig i comprén les
matemàtiques del final del bloc.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT)

Es desenvolupa al llarg de tota la unitat, amb l’aplicació del raonament matemàtic per a descriure, interpretar i representar situacions. Els
alumnes construiran elements geomètrics utilitzant eines de dibuix com el transportador d’angles i programes informàtics.
Competència digital (CD)

S’integra al llarg de la unitat fent partícips els alumnes dels avantatges que té recórrer als mitjans informàtics.
Competències socials i cíviques (CSC)

Es troba present en algunes activitats que permetran desenvolupar la capacitat de comunicar-se d’una manera constructiva.
Competència per a aprendre a aprendre (CAA)

Al llarg de la unitat es considera la necessitat que els alumnes adquirisquen la capacitat de motivar-se per aprendre. Per a fer-ho, es proposen
activitats basades en estratègies d’aprenentatge que desenvoluparan les seues pròpies habilitats i el treball cooperatiu.
Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Es desenvolupa especialment en les últimes activitats de cada secció (Investiga o Desafiament) i en la secció de Matemàtiques vives.
Consciència i expressions culturals (CEC)

S’integra al llarg de tota la unitat i especialment en les seccions Matemàtiques vives i Geometria en l’art.
El temps previst per al desenvolupament de la unitat és de 3 setmanes, encara que s’haurà d’adaptar a les necessitats dels alumnes, ja que cal
tenir en compte el temps necessari per a l’exposició dels treballs.
Objectius
Els objectius que els alumnes han d’aconseguir són:
❚❚ Reconéixer un lloc geomètric en el pla i definir com a llocs geomètrics figures planes conegudes.
❚❚ Reconéixer els angles que s’obtenen en tallar dues rectes, i els angles definits per dues rectes paral·leles tallades per una secant.
❚❚ Relacionar les longituds dels costats d’un triangle rectangle mitjançant el teorema de Pitàgores.
❚❚ Calcular el perímetre i l’àrea d’un polígon, i obtenir la longitud i l’àrea d’una figura circular.
❚❚ Reconéixer les translacions, els girs i les simetries com a moviments en el pla.
❚❚ Obtenir vectors en el pla i aplicar-los en una translació.
❚❚ Aplicar una translació, un gir o una simetria a una figura del pla.
❚❚ Distingir els tipus de simetria i aplicar-los a una figura del pla.
❚❚ Fer una tasca de treball cooperatiu utilitzant la geometria del pla i els moviments.
Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO
194
Geometria del pla. Moviments 7
Atenció a la diversitat
Amb la finalitat d’atendre els diferents ritmes d’aprenentatge dels alumnes, es proposen algunes activitats de reforç i d’ampliació que
podran utilitzar-se com a alternativa o complement a les que hi ha en el llibre de l’alumne.
Material complementari
En el material complementari Comprén i resol problemes es proposen activitats per a treballar la comprensió i la resolució de problemes
relacionats amb la geometria en el pla. D’altra banda, en el material complementari Practica+ hi ha un repàs dels continguts i els procediments
estudiats sobre geometria en el pla, i es proposen noves activitats per a repassar i consolidar aquests continguts.
A més, per a ajudar els alumnes a comprendre i practicar conceptes relacionats amb la geometria en el pla, poden accedir a les lliçons 1113,
1114, 1115, 1116, 1125, 1127 i 1230 de la web www.mismates.es.
P R O G R A M A C I Ó D E L A U N I TAT
Relació
Competències
Continguts Criteris d’avaluació Estàndards d’aprenentatge avaluables d’activitats del
clau
llibre de l’alumne
Llocs 1. Reconéixer llocs geomètrics en el pla. 1.1. Coneix les propietats dels punts de la 1, 5, 6 CCL
geomètrics mediatriu d’un segment i de la bisectriu d’un 76, 78 CMCT
angle, i les utilitza per a resoldre problemes CSC
geomètrics senzills. CAA
1.2 Identifica llocs geomètrics senzills. 2-4, 7-9, 75, 77 SIEE
Relacions entre 2. Manejar relacions entre angles definits per 2.1. Reconeix angles complementaris, 10-17 CCL
angles rectes que es tallen o per rectes paral·leles suplementaris, adjacents, oposats pel vèrtex i 79-82 CMCT
tallades per una secant. corresponents. CSC
CAA
SIEE
Teorema de 3. Relacionar les longituds dels costats d’un 3.1. Calcula longituds de costats desconeguts en 18-20, 25, 84, 85 CCL
Pitàgores. triangle rectangle mitjançant el teorema de un triangle rectangle. CMCT
Aplicacions Pitàgores. 3.2. Aplica el teorema de Pitàgores per a resoldre 21-24, 26-29 CD
problemes en diferents contextos. 83, 86-93 CSC
CAA
SIEE
Perímetres i àrees 4. Obtenir mesures de longituds i àrees de 4.1. Calcula mesures i àrees de polígons. 30-33, 35-38 CCL
de figures planes figures poligonals. 97, 101, 104 CMCT
Polígons CSC
5. Calcular mesures de longituds i àrees de 5.1. Obté mesures i àrees de figures 39-41
Figures circulars CAA
figures circulars. circulars. 105, 110
SIEE
6. Resoldre problemes relacionats amb 6.1. Resol problemes on intervenen figures 34, 42-44, 94-96, CCEC
el càlcul de longituds i àrees. poligonals i figures circulars. 98-100, 102, 103,
106-109, 111, 112
Translacions 7. Obtenir vectors en el pla i aplicar-los 7.1. Determina les coordenades cartesianes i el 45, 46, 114 CCL
Vectors en una translació. mòdul d’un vector. CMCT
7.2. Reconeix les coordenades del vector 47-50, 55 CD
translació i relaciona les coordenades d’un punt 115-117, 119 CSC
amb les del seu traslladat. CAA
Girs 8. Reconéixer les translacions com a 8.1. Aplica una translació geomètrica a una 51-54 SIEE
moviments en el pla. figura. 118 CEC
9. Reconéixer els girs com a moviments en 9.1. Identifica el centre i l’amplitud d’un gir i 56-63
el pla. aplica girs a punts i figures en el pla. 121
Simetries 10. Reconéixer les simetries com a moviments 10.1. Determina les coordenades de punts 65-68, 122
en el pla. transformats per una simetria.
10.2. Obté la figura transformada mitjançant una 69, 70, 123
simetria.
10.3. Reconeix centres i eixos de simetria en 71, 72, 124
figures planes.
11. Relacionar transformacions geomètriques 11.1. Identifica moviments presents en dissenys 64, 73, 74, 113, 120
amb moviments. quotidians i obres d’art i genera creacions Matemàtiques vives
pròpies mitjançant la composició de moviments. 1-3
Treball cooperatiu
G1

195
7 Geometria del pla. Moviments
MAPA DE CONTINGUTS DE LA UNITAT

PER AL PROFESSOR PER A L’ALUMNE
Presentació de la unitat Matemàtiques en el dia a dia

Idees prèvies Contingut web. Descobrint
Repassa el que saps la geometria
1. Llocs geomètrics
Activitats de Reforç
Activitats d’Ampliació
2. Relacions entre angles
Proposta d’avaluació A
Proposta d’avaluació B
3. Teorema de Pitàgores.
Aplicacions Vídeo. Teorema de Pitàgores
4. Perímetres i àrees de figures

planes
• Polígons
• Figures circulars
5. Translacions
• Vectors Vídeo. Translacions
6. Girs
MATERIAL COMPLEMENTARI Vídeo. Girs
7. Simetries
Vídeo. Simetries
Comprén i resol problemes
Què has de saber?

• Relacions entre angles
• Teorema de Pitàgores. Aplicacions
• Moviments en el pla
Practica+ Activitats finals Activitats interactives
Matemàtiques vives Treball cooperatiu

Mosaics Tasca l’estratègia de la qual és Imatge
• B ellesa dels dissenys geomètrics mural, adaptació del Laboratori
MisMates.es inspirats en figures de la naturalesa d’Innovació Educativa del col·legi Ártica,
Lliçons 1113, 1114, 1115, 1116, a partir de Ferreiro Gravié
1125, 1127 i 1230
de la web mismates.es Avança
Teorema de Pitàgores generalitzat
Geometria en l’art
Transformacions geomètriques
Unitats didàctiques
Unitats didàctiques
Matemàtiques
Matemàtiques
orientades
orientades
a les ensenyances
a les ensenyances
acadèmiques
acadèmiques
3r ESO 3r ESO
196
Suggeriments didàctics
7
La presentació de la unitat es podria fer recordant les po-
GEOMETRIA sicions relatives entre rectes i reconeixent els elements i les
DEL PLA. propietats de les figures planes.
MOVIMENTS
Les activitats proposades en la unitat hauran de ser el fil
La presència dels polígons i les figures circulars en la naturalesa
conductor de l’aprenentatge dels alumnes. També s’hi pre-
ha sigut objecte d’estudi des de l’antiguitat. Científics i
matemàtics es van preguntar durant segles per què les abelles
senten estratègies i eines tecnològiques bàsiques.
S
IDEES PRÈVIE coneixen i utilitzen els hexàgons per a construir les bresques
❚ Posicions rela
tives de dues i com són capaces de crear la forma que millor aprofita el pla
amb el mínim cost energètic possible.
És important que els alumnes adquirisquen la destresa de
rectes.
❚ Classificació
dels triangles Els pitagòrics van aconseguir relacionar la superfície de
qualsevol polígon amb la del quadrat i van plantejar un dels
manejar el regle, el compàs i el transportador d’angles, així
tats
segons els cos
i els ang les.
problemes més famosos de la història de les matemàtiques:
la quadratura del cercle. Aquest problema consisteix a obtenir
com utilitzar el llenguatge geomètric i algebraic adequat.
icac ió dels un quadrat que tinga la mateixa superfície que un cercle donat.
❚ Classif
quadrilàters.
❚ Propietats dels Contingut WEB. DESCOBRINT LA GEOMETRIA
paral·lelograms
.
REPASSA EL QUE SAPS
1. Determina si són secants, paral·leles o coincidents.
⎫ ⎫ ⎫
En la secció Matemàtiques en el dia a dia s’introdueix un recurs
a) 3 x − 5 y = 4 ⎪ b) 6 x − 5 y = 1 ⎪
⎪ c) 2 x + 3 y = 4 ⎪
⎪
⎪⎬
3x −5y = 2⎪
⎪
⎭ 4 x + 3 y = 7⎪
⎬
⎪
⎭ 4 x + 6 y = 8⎪
⎬
⎪
⎭ TIC per a complementar la pàgina d’inici amb informació relativa
2. Indica quines de les afirmacions següents són certes. a la unitat. En aquest cas s’explica com es desenvolupa la percep-
a) En un triangle isòsceles, els tres costats són desiguals.
b) Un triangle equilàter és acutangle.
ció de la geometria des que som xiquets. Es pot utilitzar per a mo-
c) En un triangle obtusangle, els tres angles són obtusos.
tivar els alumnes abans de començar a treballar la unitat o com
3. Dibuixa aquests quadrilàters.
a) Rectangle. b) Romboide. c) Trapezi isòsceles.
a ampliació per als alumnes que hi mostren un interés especial.
4. Quina d’aquestes propietats és falsa?
a) El rombe té els costats iguals, però els angles no.
b) El quadrat és un rectangle amb els costats iguals.
c) Les diagonals d’un paral·lelogram formen un angle de 90º.
macv3e23
[Matemàtiques en el dia a dia
A partir dels dos anys, un xiquet és capaç de distingir les
figures geomètriques planes bàsiques, encara que no en
conega els noms ni les propietats; la geometria ens envolta
des que som menuts en les nostres activitats diàries.
] 121
Repassa el que saps

Solucions de les activitats
1. Determina si són secants, paral·leles o coincidents.
a) 3 x − 5 y = 4 ⎫⎪⎪ b) 6 x − 5 y = 1 ⎫⎪⎪ c) 2 x + 3 y = 4 ⎫⎪⎪
⎬ ⎬ ⎬
⎪ 4 x + 3 y = 7 ⎪⎪⎭ 4 x + 6 y = 8 ⎪⎪⎭
3 x − 5 y = 2 ⎪⎭
a) Com que els coeficients de x i y són iguals i els termes independents són diferents, són rectes paral·leles.
b) Els coeficients de x i y són diferents; per tant, són rectes secants.
c) Els coeficients de la segona equació són proporcionals als de la primera; per tant, són rectes coincidents.
2. Indica quines de les afirmacions següents són certes.
a) En un triangle isòsceles, els tres costats són desiguals.
b) Un triangle equilàter és acutangle.
c) En un triangle obtusangle, els tres angles són obtusos.
a) Falsa. Un triangle isòsceles té dos costats iguals i un de desigual.
b) Vertadera. Els tres angles en un triangle equilàter són iguals i mesuren 60º.
c) Falsa. Només un angle pot ser obtús.
3. Dibuixa aquests quadrilàters.
a) Rectangle. b) Romboide. c) Trapezi isòsceles.
Cal comprovar que els alumnes dibuixen un rectangle, un romboide i un trapezi els costats no paral·lels dels quals són iguals.
4. Quina d’aquestes propietats és falsa?
a) El rombe té els costats iguals, però els angles no.
b) El quadrat és un rectangle amb costats iguals.
c) Les diagonals d’un paral·lelogram formen un angle de 90º.
És falsa la propietat de l’apartat c).

197
1. Llocs geomètrics
7 Geometria del pla. Moviments Activitats 7
Aprendràs a... 1. LLOCS GEOMÈTRICS

EXERCICI RESOLT
● Reconéixer un lloc geomètric Tres pobles situats en una plana han decidit millorar les seues instal·lacions.
en el pla.
❚ El poble A vol construir una carretera de circumval·lació de manera que la distància } Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts que equidisten de dues rectes Recorda
● Definir com a llocs geomètrics de qualsevol punt de la carretera al centre de la localitat siga d’1 km. secants, r i s.
figures planes conegudes. La bisectriu d’un angle el
❚ Els veïns dels pobles A i B han acordat la construcció d’un tallafoc a la zona forestal Solució
divideix en dos angles iguals.
que comparteixen. Haurà de complir la normativa segons la qual cada punt del r El lloc geomètric dels
tallafoc ha de distar del poble A el mateix que del poble B. punts que equidisten de
❚ Una companyia d’electricitat modificarà la xarxa elèctrica. Per a fer-ho, ha de situar r i de s són dues rectes
un nou cable que partisca del centre del poble A i la distància de la xarxa a les perpendiculars entre si.
carreteres AB i AC ha de ser la mateixa en cada punt. Es tracta de les bisectrius
dels angles determinats
per les rectes r i s.
Recorda s
Per a representar un punt en

el pla cartesià és necessari 1 Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla equidistants a dues rectes que
conéixer l’abscissa (valor en es tallen formant un angle recte.
l’eix X) i l’ordenada (valor
en l’eix Y), és a dir, les seues 2 Calcula i representa el lloc geomètric del pla els punts del qual es troben a la
coordenades. Per exemple: mateixa distància de la recta 2x + y = 4.
B Y 3 Determina el lloc geomètric dels punts del pla equidistants a dues rectes
A paral·leles.
1 Les millores de les instal·lacions estaran formades per conjunts de punts que
O X compleixen una mateixa propietat. Direm que són llocs geomètrics.
C 1 4 Traça una circumferència de 4 cm de radi i, a continuació, dibuixa i descriu el lloc
geomètric dels punts del pla que es troben a una distància d’1 cm d’aquesta.
S’anomena lloc geomètric en el pla el conjunt de tots els punts del pla que
A(1, 1) B(−3, 2) C(−2, −1) verifiquen una determinada propietat. 5 Dibuixa el segment determinat pels punts A(2, 1) i B(2, 3) i traça’n la mediatriu.
6 Si A i B són dos punts del pla, dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla, Recorda
❚ En el cas del poble A hem de traçar una circumferència P, que compleixen que el triangle ABP és isòsceles.
P Q
amb centre en el poble A i 1 km de radi, perquè tots r r La mediatriu d’un segment és
7 Donats dos punts, A i B, dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla, P, que
els punts d’aquest lloc geomètric es troben a la mateixa A la recta perpendicular a aquest
r verifiquen que el triangle ABP és rectangle. que passa pel seu punt mitjà.
distància.
c
M 8 Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten d’aquests
❚ Per a trobar un lloc que se situe a la mateixa distància i segments.
P d
dissenyar així el tallafoc, hem de traçar la mediatriu del B a) b)
segment d’extrems A i B, és a dir, la recta perpendicular d d’
al segment AB, i que passa pel seu punt mitjà. Q
d’
A m
❚ La direcció de la recta que la companyia elèctrica ha de B b

seguir és la de la bisectriu de l’angle BAC que formen d’
les carreteres BA i AC. d Q
P d d’
C
A
❚ Una circumferència de centre C i radi r és el lloc geomètric dels punts, P, del pla
la distància dels quals al centre és igual a r.
d(P, C) = r Investiga
❚ La mediatriu d’un segment AB és el lloc geomètric dels punts, P, del pla que
9 Uneix els extrems d’un tros de fil a dues xinxetes i punxa-les sobre una cartolina. Amb l’ajuda d’un retolador,
equidisten de A i de B, és a dir, que es troben a la mateixa distància dels extrems
tiba el fil i dibuixa el rastre que permeta la longitud del fil triada.
del segment.
d(P, A) = d(P, B) a) Com s’anomena la figura dibuixada?
❚ La bisectriu d’un angle és el lloc geomètric dels punts, P, del pla que equidisten b) Esmenta alguns objectes o fenòmens en els quals apareguen figures com la que has dibuixat.
de les rectes r i s que formen aquest angle. c) Quina figura obtens si uneixes els extrems del fil a una sola xinxeta i dibuixes el rastre que deixa el retolador
d(P, r) = d(P, s) amb el fil tibant?
122 123
Perquè els alumnes comprenguen el concepte de lloc Per a aprofundir, convé presentar activitats gràfiques senzi-
geomètric, és recomanable que es proposen activitats en lles on hagen de determinar el lloc geomètric que generen
què hagen d’utilitzar el regle i el compàs. dues rectes paral·leles, el lloc que generen dos segments i el
Els resultarà fàcil reconéixer la circumferència com a lloc lloc geomètric dels punts que disten de dos punts fixos (per
geomètric. a fer-ho utilitzaran un fil o cordó i dues xinxetes).
És fonamental que reconeguen les propietats que complei-

xen els punts de la mediatriu d’un segment i de la bisectriu
d’un angle.

1 Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla equidistants a dues rectes que es tallen formant un angle recte.
El lloc geomètric dels punts equidistants a les rectes perpendiculars r i s és la bisectriu de l’angle recte.
Cal comprovar que els alumnes dibuixen dues rectes perpendiculars i que calculen les bisectrius dels angles rectes.
2 Calcula i representa el lloc geomètric del pla els punts del qual es troben a la mateixa distància de la recta 2x + y = 4.
Y Els punts de qualsevol recta paral·lela a 2x + y = 4 equidisten d’aquesta.
2x + y = 4 El lloc geomètric és 2x + y = k, on k és qualsevol nombre real.
1
O 1 X
3 Determina el lloc geomètric dels punts del pla equidistants a dues rectes paral·leles.
El lloc geomètric és una altra recta paral·lela a aquestes que equidista de les dues.

198
4 Traça una circumferència de 4 cm de radi i, a continuació, dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla que es
troben a una distància d’1 cm d’aquesta.
El lloc geomètric són dues circumferències amb el mateix centre que la de radi 4 cm, de 3 cm i 5 cm de radi, respectivament.
Cal comprovar que els alumnes dibuixen una circumferència de 4 cm de radi i que després tracen dues circumferències
amb el mateix centre que l’anterior, de 3 cm i 5 cm de radi, respectivament.
5 Dibuixa el segment determinat pels punts A(2, 1) i B(2, 3) i traça’n la mediatriu.
Y
•B
1 •A
O
1 X
6 Si A i B són dos punts del pla, dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla, P, que compleixen que el triangle ABP
és isòsceles.
•P El lloc geomètric dels punts P és la mediatriu del costat AB.
• •
A B

7 Donats dos punts A i B, dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla, P, que verifiquen que el triangle ABP és rectangle.
• El lloc geomètric dels punts P és la circumferència de centre el punt mitjà del segment AB i dià-
P
metre la distància del punt A al punt B.
A• • •B

8 Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten d’aquests segments.
• •
a) b)
• • •
A
B• •A B
•
••
• •
En cada cas, el lloc geomètric està format pels punts del segment AB.
Investiga
9 Uneix els extrems d’un tros de fil a dues xinxetes i punxa-les sobre una cartolina. Amb l’ajuda d’un retolador, tiba el fil i
dibuixa el rastre que permeta la longitud del fil triada.
a) Com s’anomena la figura dibuixada?
b) Esmenta alguns objectes o fenòmens en els quals apareguen figures com la que has dibuixat.
c) Quina figura obtens si uneixes els extrems del fil a una sola xinxeta i dibuixes el rastre que deixa el retolador amb el fil
tibant?
a) La figura dibuixada s’anomena el·lipse.
b) Resposta oberta, per exemple: En tallar un con amb un pla inclinat que no passe pel vèrtex s’obté una el·lipse; el mo-
viment de la Terra al voltant del Sol descriu una el·lipse.
c) Obtinc una circumferència.

199
2. Relacions entre angles

Aprendràs a... 2. RELACIONS ENTRE ANGLES 10 Calcula l’angle complementari del que abasta un arc de 32º i el suplementari del
que n’abasta un de 10º.
● Reconéixer els angles que Dídac s’ha fixat en les bigues d’una
s’obtenen quan es tallen nova construcció. Per a estudiar-ne 11 Si el suplementari d’un angle té una amplitud de 102º, quina és l’amplitud d’aquest
dues rectes. l’estructura, considera cada biga com angle? Recorda
● Relacionar els angles definits una recta.
12 Dibuixa dos angles adjacents si sabem que l’amplitud d’un és de 45º. Diem que dos angles són
per dues rectes paral·leles Com són els angles que determinen
tallades per una secant. complementaris si la seua suma
dues rectes secants? Quina relació hi ha 13 Dos angles són adjacents i un d’aquests abasta un arc de 30º. Quina és l’amplitud és 90º.
entre els angles determinats per rectes de l’altre?
paral·leles i una que les talla?
14 Si dos angles oposats pel vèrtex tenen una amplitud de 60º, determina l’amplitud
Dues rectes que es tallen en un punt dels seus adjacents.
formen quatre angles.
Observem que els angles A  i B tenen EXERCICI RESOLT

un costat comú, és a dir, són angles
consecutius i, també, suplementaris: } En la figura apareixen els angles
determinats per dues rectes
 + B = 180º
A paral·leles tallades per una recta A
B 30º
 secant. Determina l’amplitud dels B
A Diem que els angles A i B són angles desconeguts si sabem que C E
H
C adjacents. F
D  = 30°.
D G
També són adjacents els angles B i C , Solució
, i D
C i D  i A
.
Són angles oposats pel vèrtex; per tant, sabem que: B = 30º
 i B són adjacents:
Com que A
Els angles A i C són oposats pel vèrtex, ja que els costats de C són prolongació
 . Aquests angles tenen la mateixa amplitud: A
 = C . De la mateixa  + B = 180º → A
A  = 150º
dels costats de A
manera, observem que: B = D   i C són oposats pel vèrtex; aleshores: C = 150º
També A
Si dues rectes paral·leles es tallen amb Els angles E , F , G
 i H
 són corresponents als anteriors. Per tant:
una altra recta, determinen huit angles.
 = E = 150º
A B = F = 30º
Els angles A i E tenen la mateixa
B amplitud, ja que estan formats per  = 150º
C = G  = H
D  = 30º
C A la mateixa recta secant i les dues
D F rectes paral·leles; es tracta d’angles
G E 15 L’amplitud d’un dels angles determinats per dues rectes paral·leles i una recta
corresponents, és a dir: A = E
H que les talla és de 115º. Indica la relació entre tots els angles formats i determina
Anàlogament, són corresponents els l’amplitud dels angles desconeguts.
angles B i F , D  , i C i G
 i H .
16 Calcula l’amplitud dels angles determinats per aquestes rectes.
a) b)
 i B són adjacents: A
Com que A  + B = 180º B 60º
 = E C
Sabem que: A B = F D
150º
A
Així, tenim de: E + B = 180º  + F = 180º
A C
D
I, de la mateixa manera: C + H
 = 180º  = 180º
 + G
D F E
G H
❚ Dos angles són adjacents si estan formats per dues rectes que es tallen en un
punt i són consecutius i suplementaris.
❚ Dos angles són oposats pel vèrtex si estan determinats per dues rectes secants
i els costats d’un són prolongació dels de l’altre. Aquests angles tenen la mateixa DESAFIAMENT
amplitud. El carrer Verd és creuat per dos carrers, el carrer Blau i el carrer Groc, que són paral·lels entre si. D’altra banda,
17
❚ Dos angles són corresponents si estan formats per una recta secant que talla el carrer Verd forma un angle de 130º amb el carrer Groc.
dues rectes paral·leles i es troben situats en el mateix costat respecte a aquestes. Dibuixa un plànol de la zona en el qual es troben aquests carrers i indica l’amplitud de tots els angles que
Aquests angles tenen la mateixa amplitud. formen.
124 125
Abans de començar l’epígraf, convé repassar els conceptes És recomanable presentar aquests conceptes mitjançant di-
d’angle complementari i suplementari mitjançant exemples buixos adequats per a facilitar la comprensió dels alumnes.
gràfics i numèrics. Pot resultar-los difícil la memorització d’aquests noms. Per
Serà necessari que els alumnes reconeguen què són angles a ajudar-los, han de fer les activitats que s’hi proposen, i
adjacents, oposats pel vèrtex i corresponents. assegurar-nos que manegen el llenguatge matemàtic amb
destresa.

10 Calcula l’angle complementari del que abasta un arc de 32º i el suplementari del que n’abasta un de 10º.
El complementari a l’angle de 32º és 90º − 32º = 58º.
L’angle suplementari a l’angle de 10º és 180º − 10º = 170º.
11 Si el suplementari d’un angle té una amplitud de 102º, quina és l’amplitud d’aquest angle?
L’amplitud d’aquest angle és 180º − 102º = 78º.
12 Dibuixa dos angles adjacents si sabem que l’amplitud d’un és de 45º.
180º − 45º = 135º
135º
45º
•
13 Dos angles són adjacents i un d’aquests abasta un arc de 30º. Quina és l’amplitud de l’altre?
Si són adjacents, la seua suma és 180º. L’altre angle mesura 180º − 30º = 150º.

200
14 Si dos angles oposats pel vèrtex tenen una amplitud de 60º, determina l’amplitud dels seus adjacents.
Els seus adjacents tenen una amplitud de 180º − 60º = 120º.
15 L’amplitud d’un dels angles determinats per dues rectes paral·leles i una recta que les talla és de 115º. Indica la relació
entre tots els angles formats i determina l’amplitud dels angles desconeguts.
A = 115º B A i B són adjacents; per tant, B = 180º − 115º = 65º.
D C A = C i B = D perquè són oposats pel vèrtex.
 iH
E , F , G  són corresponents a A  , B , C , D
 , respectivament.
E F
 = C = E = G
Per tant, A  = 115º i B = D  = 65º.
 = F = H
H G

16 Calcula l’amplitud dels angles determinats per aquestes rectes.
a) b)
B 60º
C D
150º
A
C
D
F E
G H

 = 150º
a) D
A  = C = 180º − 150º = 30º
b) C = 60º
B = D  = 180º − 60º = 120º
 i H
E , F , G  són corresponents a 60º, B , C , D  = 60º i
 , respectivament. Aleshores, E = 60º, F = 120º, G
H = 120º.
Desafiament
17 El carrer Verd és creuat per dos carrers, el carrer Blau i el carrer Groc, que són paral·lels entre si. D’altra banda, el carrer
Verd forma un angle de 130º amb el carrer Groc.
Dibuixa un plànol de la zona en la qual es troben aquests carrers i indica l’amplitud de tots els angles que formen.
E C = E =  = 130º
G
F
B = D
 =  = F = 180º − 130º = 50º
H
H
G
A = 130º B
D C


201
3. Teorema de Pitàgores. Aplicacions

Aprendràs a... 3. TEOREMA DE PITÀGORES. APLICACIONS 18 Calcula la longitud, en metres, dels costats desconeguts en aquests triangles.
a) c)
● Relacionar les longituds Encara que a l’Índia i a Mesopotàmia ja es coneixia la B
dels costats d’un triangle relació entre els costats d’un triangle rectangle i en l’antic a
rectangle mitjançant el Egipte s’utilitzava per a distribuir els terrenys o alçar 8 10 8
teorema de Pitàgores. obres arquitectòniques, és el nom de Pitàgores de Samos
(ca. 580-500 aC) el qual finalment ha quedat lligat a aquest a
● Aplicar el teorema de c
Pitàgores per a resoldre famós teorema. 15 c
problemes. b) d) c
Els costats d’un triangle rectangle que formen l’angle recte
s’anomenen catets, mentre que el costat oposat a l’angle
b 12
recte s’anomena hipotenusa. C b A
27
45
Teorema de Pitàgores. En un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels
16
Para atenció catets és igual al quadrat de la hipotenusa.
a2 = b2 + c2 19 Si els catets d’un triangle rectangle mesuren 5 cm i 7 cm, respectivament, calcula
Si a és el costat major d’un
triangle i es verifica que: la longitud de la hipotenusa.
❚ a2 > b2 + c2, llavors el triangle és 20 Calcula la longitud d’un catet d’un triangle rectangle la hipotenusa del qual mesura
obtusangle. 20 m si l’altre catet té 9 m.
❚ a2 < b2 + c2, llavors el triangle és 21 Determina quants metres es desplaça
acutangle.
un xiquet en baixar pel tobogan
aquàtic.
22 Una parcel·la té forma de triangle rectangle, i els seus catets mesuren 9 m i 12 m,

macv3e24 respectivament. Calcula els metres de tanca necessaris per a envoltar-la.
Hi ha moltes situacions geomètriques en les quals intervenen elements que 23 Comprova quines de les ternes següents formen un triangle rectangle. Llenguatge matemàtic
corresponen als costats d’un triangle rectangle. Aquest fet permet aplicar el teorema a) 3 m, 4 m i 5m
de Pitàgores per a resoldre els problemes que es plantegen. Diem que tres nombres,
b) 9 cm, 12 cm i 15 cm a, b i c, formen una terna
pitagòrica si verifiquen que:
c) 5 mm, 6 mm i 7 mm
EXERCICIS RESOLTS d) 10 m, 24 m i 26 m a2 = b2 + c2
} Andreu es troba en el punt D d’aquesta piscina } Olga participa en una carrera. En arribar al punt C del 24 Calcula la longitud de la diagonal d’un pati quadrat el costat del qual mesura 6 m.
rectangular i vol nadar fins a B. Quina és la trajectòria circuit, alguns corredors es confonen i prenen el camí
25 Si els catets d’un triangle rectangle mesuren 4 cm, determina’n la longitud de la
més curta? Quants metres ha de nadar? PC; quina distància recorren fins a P?
hipotenusa.
26 Calcula l’altura d’un triangle equilàter si sabem que els seus costats mesuren 8 dm.
27 Si un mur de 5 m d’alçària s’apuntala amb dos puntals de fusta de 7 m de llarg, a
quina distància del mur s’han recolzat les bases dels puntals?
28 Es vol subjectar un pal de fusta de 8 m d’alçària amb tres cables que van de
l’extrem superior a un punt del terra que dista 3 m de la base del pal. Quina
longitud de cable cal comprar?
Investiga
Solució Solució
La distància mínima per a nadar del punt D al punt B és la El segment PC coincideix amb l’altura h del triangle 29 És l’àrea d’una figura construïda sobre la hipotenusa d’un triangle rectangle igual a la
diagonal del rectangle. Aquesta diagonal és la hipotenusa equilàter ABC i divideix la base per la meitat. L’altura del suma de les àrees de les figures semblants construïdes sobre els seus catets?
5 cm
del triangle rectangle que formen dos dels seus costats triangle és un catet del triangle rectangle la hipotenusa del Comprova si el teu raonament és cert amb aquesta figura. 3 cm
contigus. qual és el costat AC i el catet del qual és la meitat de AB.
4 cm
d = 252 + 502 = 3 125 = 55,9 m h= 42 − 22 = 12 = 3, 46 km
126 127
És fonamental que els alumnes comprenguen el significat
Vídeo. TEOREMA DE PITÀGORES
geomètric del teorema de Pitàgores. Per això, és aconsella-
ble que construïm altres polígons, o semicircumferències, En el vídeo es mostra com crear un arxiu de GeoGebra amb el
qual comprovar el teorema de Pitàgores. Utilitzant dos punts llis-
sobre els costats del triangle rectangle per a demostrar el cants per a determinar les longituds dels catets del triangle rec-
teorema. És important que manegen el llenguatge algebraic tangle, podem dibuixar el triangle i tres quadrats recolzats sobre
i siguen capaços de calcular qualsevol costat d’un triangle els costats que són dinàmics. La finestra de Propietats permet
rectangle coneguts els altres dos. mostrar les àrees dels quadrats segons els triangles obtinguts. Es
pot reproduir a classe per a explicar el procediment amb el pro-
Hem de despertar l’interés dels alumnes resolent problemes grama o com a recurs perquè els alumnes facen una aplicació de
en què desenvolupen el procés de modelització matemàtica GeoGebra sobre el teorema de Pitàgores.
en contextos de la vida quotidiana.

18 Calcula la longitud, en metres, dels costats desconeguts en aquests triangles.
a) b) c) d) c
a b 12
8 10 8 27
45
15 16 c
a) a = b + c → a = 15 + 8 = 225 + 64 = 289 → a =
2 2 2 2 2 2
289 = 17 m
b) a = b + c → 16 = b + 12 → b = 16 −12 = 256 −144 = 112 → b =
2 2 2 2 2 2 2 2 2
112 = 10,58 m
c) a2 = b2 + c 2 → 102 = 82 + c 2 → c 2 = 102 − 82 = 100 − 64 = 36 → c = 36 = 6 m
d) a = b + c → 45 = 27 + c → c = 45 − 27 = 2 025 − 729 = 1 296 → c =
2 2 2 2 2 2 2 2 2
1 296 = 36 m

202
19 Si els catets d’un triangle rectangle mesuren 5 cm i 7 cm, respectivament, calcula la longitud de la hipotenusa.
a2 = b2 + c 2 → a2 = 52 + 72 = 25 + 49 = 74 → a = 74 = 8,6 cm
20 Calcula la longitud d’un catet d’un triangle rectangle la hipotenusa del qual mesura 20 m si l’altre catet té 9 m.
a2 = b2 + c 2 → 202 = 92 + c 2 → c 2 = 202 − 92 = 400 − 81 = 319 → c = 319 = 17,86 m
21 Determina quants metres es desplaça un xiquet en baixar pel tobogan aquàtic.
a2 = b2 + c 2 → 132 = 52 + c 2
→ c 2 = 132 − 52 = 169 − 25 = 144
→c = 144 = 12 m
22 Una parcel·la té forma de triangle rectangle, i els seus catets mesuren 9 m i 12 m, respectivament. Calcula els metres de
tanca necessaris per a envoltar-la.
Calculem el valor de la hipotenusa: a2 = b2 + c 2 → a2 = 92 + 122 = 81+ 144 = 225 → a = 225 = 15 m
Els metres de tanca necessaris són 15 + 9 + 12 = 36 m.
23 Comprova quines de les ternes següents formen un triangle rectangle.
a) 3 m, 4 m i 5 m b) 9 cm, 12 cm i 15 cm c) 5 mm, 6 mm i 7 mm d) 10 m, 24 m i 26 m
a) 5 = 4 + 3 → Sí que formen un triangle rectangle.
2 2 2
c) 7 ≠ 6 + 5 → No formen triangle rectangle.
2 2 2
b) 152 = 122 + 92 → Sí que formen un triangle rectangle. d) 262 = 242 + 102 → No formen triangle rectangle.
24 Calcula la longitud de la diagonal d’un pati quadrat el costat del qual mesura 6 m.
Calculem la hipotenusa del triangle els catets del qual mesuren 6 m cadascun.
a2 = b2 + b2 → a2 = 62 + 62 = 36 + 36 = 72 → a = 72 = 8, 48 m La diagonal mesura 8,48 m.
25 Si els catets d’un triangle rectangle mesuren 4 cm, determina’n la longitud de la hipotenusa.
a2 = b2 + b2 → a2 = 42 + 42 = 16 + 16 = 32 → a = 32 = 5,65 cm La hipotenusa mesura 5,65 cm.

26 Calcula l’altura d’un triangle equilàter si sabem que els seus costats mesuren 8 dm.
La hipotenusa és un dels costats del triangle. Un dels catets mesura la meitat d’un costat: 8 : 2 = 4 cm.
Calculem l’altura, que és l’altre catet del triangle: 82 = h2 + 42 → h2 = 64 −16 = 48 → h = 48 = 6,92 dm
27 Si un mur de 5 m d’alçària s’apuntala amb dos puntals de 7 m de llarg, a quina distància del mur s’han recolzat les bases
dels puntals?
El mur i el puntal formen un triangle rectangle. El mur és un dels catets, i el puntal, la hipotenusa. Calculem l’altre catet
per a determinar a quina distància del mur s’ha recolzat el puntal.
72 = a2 + 52 → a2 = 72 − 52 = 49 − 25 = 24 → a = 24 = 4,89 m S’ha recolzat a 4,89 m del mur.
28 Es vol subjectar un pal de fusta de 8 m d’alçària amb tres cables que van de l’extrem superior a un punt del terra que dista
3 m de la base del pal. Quina longitud de cable cal comprar?
Cal calcular la hipotenusa del triangle rectangle els catets del qual mesuren 8 m i 3 m.
a2 = 82 + 32 = 64 + 9 = 73 → a = 73 = 8,54 m Com que són 3 cables, cal comprar 3 ⋅ 8,54 = 25,62 m.
Investiga
29 És l’àrea d’una figura construïda sobre la hipotenusa d’un triangle rectangle igual a la suma de les
àrees de les figures semblants construïdes sobre els seus catets? Comprova si el teu raonament és 5 cm
cert amb aquesta figura. 3 cm
2
L’àrea del semicercle de diàmetre 5 és: A
Asemicírculo
semicercle 1
= π ⋅ r 2 = π ⋅ ( 2,5 ) = 6,25π cm2 4 cm
2
L’àrea del semicercle de diàmetre 4 és:AAsemicírculo
semicercle22
= π ⋅ r 2 = π ⋅ ( 2 ) = 4 π cm2
2
L’àrea del semicercle de diàmetre 3 és: Asemicírculo3
semicercle 3
= π ⋅ r 2 = π ⋅ (1,5 ) = 2,25π cm2
6,25π = 4π + 2,25π
És cert que l’àrea de la figura construïda sobre la hipotenusa és igual a la suma de les àrees de les figures construïdes
sobre els catets.
203
4. Perímetres i àrees de figures planes

Aprendràs a... 4. PERÍMETRES I ÀREES DE FIGURES PLANES 30 Calcula el perímetre i l’àrea d’aquests paral·lelograms 39 Calcula la longitud de la circumferència i l’àrea del
els costats dels quals mesuren 2 cm i 4 cm. cercle el diàmetre del qual mesura 6,4 cm.
● Calcular el perímetre i l’àrea Polígons a) Un rectangle.
d’un polígon.
Rectangle Quadrat b) Un romboide d’1,3 cm d’altura. EXERCICI RESOLT
● Obtenir la longitud i l’àrea
d’una figura circular. h P = 2b + 2h P = 4a
31 Calcula el perímetre i l’àrea d’aquests quadrilàters.
A=b⋅h A = a2
a) Un rombe amb unes diagonals de 6 cm i 8 cm.
} En un circuit de carreres circular de 25 m de radi
cal traçar un arc de circumferència amb un angle
b a
b) Un trapezi isòsceles amb bases que mesuren 2 cm de 30º i pintar-ne el sector circular corresponent.
Romboide Rombe i 4 cm, i que té una altura de 2 cm. Calcula la longitud de l’arc de la circumferència i
P = 2a + 2b d P = 4a l’àrea del sector circular.
a h D 32 Calcula el perímetre i l’àrea d’un trapezi rectangle les
A=b⋅h Solució
D ⋅d bases del qual mesuren 3 cm i 7 cm si el costat oblic
a A= La longitud de l’arc de circumferència és:
b 2 té 5 cm.
Triangle b Trapezi 30 º
a 33 Calcula el perímetre i l’àrea d’un triangle: L = 2π ⋅ 25 ⋅ = 13,09 m
P=a+b+c P=a+b+c+B 360 º
c a c a) Isòsceles els costats iguals del qual mesuren 10 cm
Para atenció h h
i que té un costat desigual de 8 cm. L’àrea del sector circular mesura:
b b⋅h (B + b) ⋅ h
A= A= b) Acutangle l’altura del qual mesura 12 m i divideix
❚ Podem descompondre un 2 B 2 30 º
polígon regular de n costats en la base sobre la qual recolza en dos segments de A = π ⋅ 252 ⋅ = 163,62 m2
360 º
n triangles isòsceles iguals. Polígon regular 5 m i 10 m, respectivament.
❚ L’apotema d’un polígon és el P = b ⋅ nre. de costats 34 Divideix les següents figures en unes altres de més
segment que uneix el punt mitjà b 40 Determina la longitud de l’arc de 45º d’una
P ⋅a senzilles i determina’n l’àrea.
d’un costat amb el centre del , a és la longitud de l’apotema. circumferència el diàmetre de la qual mesura 10 dm.
a A= a) b)
polígon. 2 41 Calcula l’àrea d’un sector circular de 60º en un cercle
el radi del qual mesura 7 cm.
42 Calcula l’àrea d’aquestes zones ombrejades.
EXERCICI RESOLT
a) b)
5 cm
3 cm
} Calcula l’àrea d’un pentàgon regular el costat del qual mesura 6 cm si el
radi de la circumferència circumscrita és de 5 cm.
2 cm
1 cm
Solució 2 cm
L’apotema forma un triangle rectangle amb el radi 1 cm 5 cm
3 cm
Recorda i la meitat del costat.
1 cm
Per tant, podem aplicar el teorema de Pitàgores 35 Calcula l’àrea d’un hexàgon regular el costat del qual
El costat d’un hexàgon regular per a calcular la seua longitud, és a dir: 43 Calcula el perímetre i l’àrea de les zones ombrejades
mesura 12 cm.
té la mateixa longitud que en aquestes figures.
el radi de la circumferència a= 52 − 32 = 16 = 4 cm r 36 Quina és l’àrea d’un hexàgon regular de 3 cm
circumscrita a aquest hexàgon. a a) b)
d’apotema?
(6 ⋅ 5) ⋅ 4 2 cm
Així, l’àrea és: A = = 60 cm2 60º
2 37 Calcula l’àrea d’un triangle equilàter que té un 1 cm
perímetre de 9 dm.
150º
38 El costat d’un pentàgon regular mesura 4 cm, i la
Figures circulars seua apotema 2,75 cm. Calcula’n l’àrea.
Circumferència Arc de circumferència
L = 2πr L = 2πr ⋅
α DESAFIAMENT
360 º
44 Un arquitecte ha dissenyat una estructura com la de la
figura per a un cartell publicitari.
R
r α Determina’n l’àrea que caldrà pintar quan es col·loque
r r el cartell.
Llenguatge matemàtic
El nombre π es defineix Cercle Sector circular Corona circular
com la raó entre la longitud
α
d’una circumferència i el seu A = πr2 A = πr 2 ⋅ A = π ( R2 − r 2 )
diàmetre. 360 º
128 129
Els alumnes ja han estudiat en cursos anteriors com cal- hi ha entre el radi de la circumferència circumscrita al polí-
cular perímetres i àrees de polígons, i la longitud de la cir- gon i la seua apotema.
cumferència i l’àrea del cercle. La nostra tasca consistirà a Per primera vegada estudiaran els conceptes d’arc de cir-
aconseguir que apliquen les fórmules adequades en proble- cumferència, sector circular i corona circular. Cal assegurar-
mes contextualitzats. nos que manegen correctament el sistema sexagesimal per
Com a introducció, hem de descriure els elements i les pro- a la mesura d’angles.
pietats de les figures planes. És important que reconeguen És fonamental que en acabar l’epígraf els alumnes hagen
que podem descompondre un polígon regular de n costats desenvolupat l’actitud de curiositat i indagació de da-
en n triangles isòsceles iguals. des necessàries per a abordar correctament un problema
El càlcul de l’apotema d’un polígon regular pot pre- geomètric.
sentar dificultats. Hem de deixar clara la diferència que

30 Calcula el perímetre i l’àrea d’aquests paral·lelograms els costats dels quals mesuren 2 cm i 4 cm.
a) Un rectangle. b) Un romboide d’1,3 cm d’altura.
a) P = 2b + 2h = 2 ⋅ 2 + 4 ⋅ 2 = 12 cm
A = b ⋅ h = 2 ⋅ 4 = 8 cm2
b) P = 2a + 2b = 2 ⋅ 2 + 4 ⋅ 2 = 12 cm
A = b ⋅ h = 4 ⋅ 1,3 = 5,2 cm2

204
31 Calcula el perímetre i l’àrea d’aquests quadrilàters.

a) Un rombe amb unes diagonals de 6 cm i 8 cm.
b) Un trapezi isòsceles amb bases que mesuren 2 cm i 4 cm, i que té una altura de 2 cm.
a) Calculem la longitud dels costats: a2 = 32 + 42 = 9 + 15 = 25 → a = 25 = 5 cm
D ⋅ d 8 ⋅ 6 48
P = 4a = 4 ⋅ 5 = 20 cm A = = = = 24 cm2
2 2 2
b) B − b = 4 − 2 = 2 cm
Calculem els costats desconeguts: a2 = 12 + 22 = 1+ 4 = 5 → a = 5 = 2,23 cm
( B + b) ⋅ h ( 4 + 2) ⋅ 2
P = a + b + a + B = 2,23 + 2 + 2,23 + 4 = 10,46 cm A = = 6 cm2 =
2 2
32 Calcula el perímetre i l’àrea d’un trapezi rectangle les bases del qual mesuren 3 cm i 7 cm si el costat oblic té 5 cm.
Calculem l’altura del trapezi:
52 = h2 + (7 − 3)2 → h2 = 52 − 42 = 25 −16 = 9 → h = 9 = 3 cm
( B + b) ⋅ h (7 + 3) ⋅ 3 10 ⋅ 3 30
P = h + b + a + B = 3 + 3 + 5 + 7 = 18 cm A = = = = = 15 cm2
2 2 2 2
33 Calcula el perímetre i l’àrea d’un triangle:
a) Isòsceles els costats iguals del qual mesuren 10 cm i que té un costat desigual de 8 cm.
b) Acutangle l’altura del qual mesura 12 m i divideix la base sobre la qual recolza en dos segments de 5 m i 10 m, res-
pectivament.
a) P = a + b + c = 10 + 10 + 8 = 28 cm
Calculem l’altura del triangle:
102 = h2 + 42 → h2 = 102 − 42 = 100 −16 = 84 → h = 84 = 9,16 cm
b ⋅ h 8 ⋅ 9,16 73,28
Per tant: A = = = = 36,64 cm2
2 2 2
b) La base del triangle mesura 15 cm. Calculem la longitud dels altres dos costats.
a2 = 122 + 52 = 144 + 25 = 169 → a = 169 = 13 cm
b = 12 + 10 = 144 + 100 = 244 → a =
2 2 2
244 = 15,62 cm
b ⋅ h 15 ⋅12 180
P = a + b + c = 13 + 15,62 + 15 = 43,62 cm A = = = = 90 cm2
2 2 2
34 Divideix les següents figures en unes altres de més senzilles i determina’n l’àrea.
a) b)
5 cm
3 cm
1 cm
2 cm
1 cm
3 cm
a) Podem calcular l’àrea de la figura com a suma de les àrees de dos trapezis isòsceles. La base major de cada trapezi
mesura 5 cm, la base menor 1 cm i l’altura 3 : 2 = 1,5 cm.
( B + b) ⋅ h (5 + 1) ⋅1,5
Afigura = 2 ⋅ = 2⋅ = 6 ⋅1,5 = 9 cm2
2 2
b) La figura està composta per un quadrat de 3 cm de costat i dos quadrats d’1 cm de costat.
Afigura = a2 + 2 ⋅ b2 = 32 + 2 ⋅12 = 9 + 2 = 11 cm2

205
35 Calcula l’àrea d’un hexàgon regular el costat del qual mesura 12 cm.
Primer calculem l’apotema:
122 = a2 + 62 → a2 = 122 − 62 = 144 − 36 = 108 → a = 108 = 10,39 cm
P ⋅a 12 ⋅ 6 ⋅10,39 748,08
Aleshores, l’àrea és: A = = = 374,04 cm2 =
2 2 2
36 Quina és l’àrea d’un hexàgon regular de 3 cm d’apotema?
Calculem el costat de l’hexàgon que és igual al radi, aplicant el teorema de Pitàgores.
2 2 2
⎛ r ⎞⎟ r r
2 2 ⎜
r = a + ⎜⎜ ⎟⎟ → r = 3 +
2 2
→r −
2
= 9 → 3r 2 = 36 → r 2 = 12 → r = 12 = 3, 46 cm
⎝ 2 ⎠⎟ 4 4
P ⋅a 3, 46 ⋅ 6 ⋅ 3 62,28
El costat de l’hexàgon mesura 3,46 cm, per tant: A = = = = 31,14 cm2
2 2 2
37 Calcula l’àrea d’un triangle equilàter que té un perímetre de 9 dm.
Els costats del triangle mesuren 3 dm. Calculem l’altura del triangle.
2 2
32 = h2 + (1,5 ) → h2 = 32 − (1,5 ) = 9 − 2,25 = 6,75 → a = 6,75 = 2,6 dm
b ⋅ h 3 ⋅ 2,6 7,8
Per tant, l’àrea és: A = = = = 3,9 dm2
2 2 2
38 El costat d’un pentàgon regular mesura 4 cm, i la seua apotema 2,75 cm. Calcula’n l’àrea.
P ⋅ a 4 ⋅ 5 ⋅ 2,75 55
A= = = = 27,5 cm2
2 2 2
39 Calcula la longitud de la circumferència i l’àrea del cercle el diàmetre del qual mesura 6,4 cm.
El radi de la circumferència és 6,4 : 2 = 3,2 cm.
L = 2πr = 2 ⋅ 3,14 ⋅ 3,2 = 20,096 cm
A = πr2 = 3,14 ⋅ 3,22 = 32,1536 cm2
40 Determina la longitud de l’arc de 45º d’una circumferència el diàmetre de la qual mesura 10 dm.
α 45 1 413
L = 2πr ⋅ = 2 ⋅ 3,14 ⋅ 5 ⋅ = = 3,925 dm
360 º 360 360
41 Calcula l’àrea d’un sector circular de 60º en un cercle el radi del qual mesura 7 cm.
α 60 9 231,6
A = πr 2 ⋅ = 3,14 ⋅ 72 ⋅ = = 25,64 cm2
360 º 360 360
42 Calcula l’àrea d’aquestes zones ombrejades.
a) b)
2 cm
5 cm
1 cm
a) A = π ( R2 − r 2 ) = 3,14 ⋅ ( 52 − 22 ) = 3,14 ⋅ ( 25 − 4 ) = 3,14 ⋅ 21 = 65,94 cm2

1 1 2 1
b) A = Aquadrat − ⋅ Acercle = c2 − πr = 12 − ⋅ 3,14 ⋅ 12 = 1 − 0,785 = 0,215 cm2
4 4 4

206
43 Calcula el perímetre i l’àrea de les zones ombrejades en aquestes figures.

a) b)
2 cm
60º
1 cm
150º

α 60 753,6
a) L = 2πr ⋅ = 2 ⋅ 3,14 ⋅ 2 ⋅ = = 2,09 cm
360 º 360 360
α 60 753,6
A = πr 2 ⋅ = 3,14 ⋅ 22 ⋅ = = 2,09 cm2
360 º 360 360
b) L’àrea ombrejada està formada per dos sectors circulars de 180º − 150º = 30º d’amplitud.
α 30 376,8
LT = 2 ⋅ L = 4 πr ⋅ = 4 ⋅ 3,14 ⋅1⋅ = = 1,05 cm
360 º 360 360
α 30 188, 4
AT = 2 ⋅ A = 2πr 2 ⋅ = 2 ⋅ 3,14 ⋅12 ⋅ = = 0,52 cm2
360 º 360 360
Desafiament
44 Un arquitecte ha dissenyat una estructura com la de la figura per a
un cartell publicitari.
Determina l’àrea que caldrà pintar quan es col·loque el cartell.
La figura està composta per un rectangle, un trapezi i un triangle. En calculem les àrees.
Arectangle = b ⋅ h = 20 ⋅ 12 = 240 cm2
( B + b ) ⋅ h (30 + 20 ) ⋅10 50 ⋅10
AAtrapecio
trapezi
= = = = 250 cm2
2 2 2
L’altura del triangle és 30 − 12 − 10 = 8 cm.
b ⋅ h 20 ⋅ 8
AAtriángulo
triangle
= = = 80 cm2
2 2
AT = Arectangle + Atrapezi + Atriangle = 240 + 250 + 80 = 570 cm2
L’àrea que caldrà pintar és 570 cm2.

207
5. Translacions

Aprendràs a... 5. TRANSLACIONS 45 Dibuixa els punts A(3, 5) i B(6, 3) i el vector AB .
Determina les coordenades cartesianes del vector i EXERCICI RESOLT
● Reconéixer les translacions Laura ha preparat un nou logotip per a una marca de productes cosmètics. Quina calcula’n el mòdul.
com a moviments en el pla. transformació geomètrica ha utilitzat?
46 Representa i calcula les coordenades cartesianes del
} Un triangle té per vèrtexs els punts A(4, 2),
● Obtenir vectors en el pla i  B(8, 4) i C(5, 6). Determina el triangle que
s’obté en traslladar-lo mitjançant el vector
aplicar-los en una translació. vector AB , sent els punts A(−2, 3) i B(3, −1). Dibuixa v = (3, 1) i dibuixa’n la translació.
● Aplicar una translació a una també un vector amb les mateixes coordenades
figura del pla. l’origen del qual siga l’origen de coordenades. Solució
47 Calcula les coordenades del punt P’ traslladat de Per a traslladar una figura, calculem els punts

P(1, 2) mitjançant el vector v = (4, 1). Representa la traslladats dels vèrtexs. En aquest triangle, els vèrtexs
translació i dibuixa-la. traslladats són els següents:
A’(4 + 3, 2 + 1) = A’(7, 3)
48 Mitjançant una translació, el punt P(1, 5) s’ha
transformat en P’(5, 6). Quin és el vector de la B’(8 + 3, 4 + 1) = B’(11, 5)
En primer lloc, Laura ha dibuixat un dodecàgon regular. A continuació, l’ha traslladat translació aplicada? C’(5 + 3, 6 + 1) = C’(8, 7)
a la dreta per obtenir-ne un altre amb la mateixa forma i grandària. Diem que ha fet
49 Calcula les coordenades del punt P si, en traslladar-lo
un moviment en el pla. 
mitjançant el vector v = (−2, 4), s’ha transformat en
I finalment, ha traslladat els dos dodecàgons cap avall i ha completat el disseny amb el punt P’(4, 6).
un octàgon.
50 Al punt P(0, 3) li apliquem una translació mitjançant el

vector u = (3, 4) i obtenim el punt P’. A continuació,
Un moviment en el pla és una transformació geomètrica que conserva la forma
al punt P’ li apliquem una altra translació mitjançant
i la grandària de qualsevol figura. 
el vector v = (−2, −1) i el resultat és el punt P’’.
Representa la translació i determina les coordenades
Vectors de P’’.
Y B (6 , 2) macv3e25
Laura ha utilitzat un vector per a aplicar a cada figuraY una translació. B (6 , 2) 51 Trasllada els punts A(1, 2) i B(5, 8) mitjançant el
Si A(2, 1) i B(6, 2) són dos punts del pla,
1
Des de l’origen,
1
A (2 , 1)
A (2 , 1)
A, a l’extrem, B, ens

vector v = (2, 3).
per a indicar que ens movem  des de A desplacemO4 unitats
O 1 1
a la dreta i 1 unitat
X
X a) Comprova gràficament que els punts A, A’, B i B’ 53 Els vèrtexs d’un quadrat són A(2, −2), B(5, −2),
Para atenció fins a B, dibuixem el vector AB. cap amunt. estan alineats. C(5, 1) i D(2, 1).
Y a) Determina la figura obtinguda en aplicar una
 Y B (6 , 2) Y
A
B
B
1u
b) Determina la recta, r, que passa pels punts A i B. 
translació mitjançant el vector v = (3, −6).
❚ La direcció del vector fix AB és A (2 , 1) 1 A 1u c) Quina és la figura que resulta en traslladar la
la que indica la recta que passa
1 1 4u
4u 
recta r mitjançant el vector v ? b) Comprova gràficament si els punts A’, B’, C’ i
pels punts A i B. O 1 X
O
O 1
1
X
X 
d) Trasllada la recta r mitjançant el vector w = (−1, 5).
D’ són els vèrtexs d’un quadrat.
❚ El sentit és l’orientació que
Y 
Podem indicar les coordenades del 54 Trasllada un cercle amb centre C(3, 3) i radi de
marca l’origen i l’extrem del
vector com: AB =A(4, 1)
B
Y
Y 52 Calcula les coordenades dels extrems del segment
 
2 unitats mitjançant el vector v = (4, 2).
vector. 1u 1 AB = (4 , 1) A’B’, obtingut per una translació de vector v = (−2, 4)
1 1 AB = (4 , 1)
❚ El mòdul és la distància que 4u aplicada al segment AB, els extrems del qual són a) Quant mesura el radi del cercle traslladat?
O 1 X
separa els punts A i B. Podem O 1 X O 1 X A(−4, 3) i B(−1, 5). Dibuixa’n la translació. b) Quines són les coordenades del centre traslladat?
calcular-lo aplicant el teorema 
de Pitàgores: Un vectorY fix en el pla, AB , és un segment orientat que té l’origen en A ( a1 , a2)
 1 en B ( b1 , b2AB
i l’extrem ) . =Les
(4 ,seues coordenades cartesianes són:
AB =
2
( b1 − a1 )
 + (b
2
2
− a2 ) 1)  Investiga
Per exemple, si AB = (4, 3), AB =X( b1 − a1 , b2 − a2 )
 O 1
Tots els vectors que tenen les mateixes coordenades que un vector fix es 55 Observa les figures dibuixades.
llavors: AB = 42 + 32 = 5 
representen amb un vector lliure, v .  Y
a) Quin és vector u de la translació que transforma
 la figura A en la figura B?
Fixa’t que, en traslladar A(2, 1) mitjançant el vector v = (4, 1), es transforma en:
b) Determina les coordenades del vector
v
de la
A’(2 + 4, 1 + 1) = B(6, 2) A C
translació que s’ha fet a la figura B per a obtenir
1

Una translació de vector v és un moviment que transforma un punt, P, del pla
la figura C.
  c) La figura C és també la transformada per una

O 1 X
en un altre punt, P’, de manera que el vector PP ’ coincideix amb el vector v :
  translació de vector w de la figura A. Quines són

PP ’ = v les coordenades de w ? B
En traslladar el punt P ( p1 , p2)

mitjançant el vector v = ( v1 , v 2), s’obté el punt
 
d) Troba la relació que hi ha entre els vectors u , v i
traslladat: P ’ ( p1 + v1 , p2 + v 2)

w.
130 131
Per a introduir l’epígraf, podem dibuixar un polígon, un Hem
 d’insistir
 en la diferència que hi ha entre els vectors
vector i el polígon resultant d’aquesta translació. D’aquesta AB i BA perquè reconeguen que tenen el mateix mòdul i
manera reconeixeran la necessitat de la definició de vector. direcció, però un sentit oposat.
Utilitzarem el dibuix de tres vectors equipolents en el pla per
Vídeo. TRANSLACIONS
a explicar-los què és un vector lliure.
En el vídeo es mostra la resolució de l’exercici dibuixant un polígon
El càlcul del mòdul hem de presentar-lo de manera gràfica i aplicant una translació sobre aquest amb el programa GeoGe-
perquè el relacionen amb l’aplicació del teorema de Pitàgo- bra. Si s’activa des de la finestra de Propietats l’opció de Mostra el
res. valor, podem veure les coordenades dels vèrtexs traslladats.
És important practicar el càlcul de les coordenades d’un Pot reproduir-se a classe per a explicar el funcionament del pro-
grama o com a recurs perquè els alumnes facen una aplicació de
vector fix de manera gràfica i algebraica fins a assegurar-
GeoGebra amb algun dels exercicis de translació proposats.
nos que els alumnes ho dominen.



45 Dibuixa els punts A(3, 5) i B(6, 3) i el vector AB . Determina les coordenades cartesianes del vector i calcula’n el mòdul.
Y Calculem les coordenades cartesianes:
A (3, 5)
• —› 

AB AB = (6 − 3, 3 − 5) = (3, −2)
• Calculem el mòdul del vector:
B (6, 3)


1 AB = 32 + (−2)2 = 9+4 = 13 unitats
O 1 X

208


46 Representa i calcula les coordenades cartesianes del vector AB , sent els punts A(−2, 3) i B(3, −1). Dibuixa també un
vector amb les mateixes coordenades l’origen de les quals siga l’origen de coordenades.
• Y Calculem les coordenades cartesianes.
A (–2, 3) —› 

1 AB AB = ( 3 −(−2), −1 − 3) = (5, −4)
O• 1 X
•
B (3, –1)
–›
v
(5, –4)
•

47 Calcula les coordenades del punt P’ traslladat de P(1, 2) mitjançant el vector v = (4, 1). Representa la translació i dibuixa-la.
Y P’ (5, 5) Calculem les coordenades del punt P’.
•
P ’ ( p1 + v1 , p2 + v 2 ) → P ’(1+ 4, 2 + 1) → P ’(5, 5)
–›
v
•
P (1, 2)
1
O 1 X

48 Mitjançant una translació, el punt P(1, 5) s’ha transformat en P’(5, 6). Quin és el vector de la translació aplicada?
P ’ ( p1 + v1 , p2 + v 2 ) → P ’ (1+ v1 , 5 + v 2 ) P ’(5, 6) → 1+ v1 = 5; 5 + v 2 = 6 → v1 = 4 yi v 2 = 1 → v = (4, 1)


49 Calcula les coordenades del punt P si, en traslladar-lo mitjançant el vector v = (−2, 4), s’ha transformat en el punt P’(4, 6).
P ’ ( p11 + v11 , p22 + v 22 ) → P ’ ( p11 + ( −2 ) , p22 + 4 ) P ’(4, 6) → p11 + ( −2 ) = 4; p22 + 4 = 6 → p11 = 6 yi p22 = 2 → P (6, 2)

50 Al punt P(0, 3) li apliquem una translació mitjançant el vector u = (3, 4) i obtenim el punt P’. A continuació, al punt P’ li

apliquem una altra translació mitjançant el vector v = (−2, −1) i el resultat és el punt P’’. Representa la translació i deter-
mina les coordenades de P’’.
Y Calculem P’.
P ’ ( p1 + u1 , p2 + u2 ) → P ’(0 + 3, 3 + 4 ) → P ’(3, 7)
–› P’ (3, 7)
P’’ (1, 6) v•
• Calculem P’’.
–›
u
•P (0, 3) P ’ ( p’1 + v1 , p’2 + v 2 ) → P ’’ ( 3 + ( −2) , 7 + ( −1)) → P ’’(1, 6 )
2
O 2 X
51 Trasllada els punts A(1, 2) i B(5, 8) mitjançant el vector v = (2, 3).


a) Comprova gràficament que els punts A, A’, B i B’ estan alineats.
b) Determina la recta, r, que passa pels punts A i B.
c) Quina és la figura que resulta en traslladar la recta r mitjançant el vector v ?


d) Trasllada la recta r mitjançant el vector w = (−1, 5).
A’ ( a1 + v1 , a2 + v 2 ) → A’(1+ 2, 2 + 3) → A’(3, 5) B’ ( b1 + v1 , b2 + v 2 ) → B’(5 + 2, 8 + 3) → B’(7, 11)
a) Y •B’ (7, 11) A, A’, B i B’ estan alineats.
• B (5, 8)
•A’ (3, 5)
2 • A (1, 2)
O 2 X

b) L’equació de la recta és y = mx + n. Com que passa per A(1, 2) → 2 = m + n. Com que passa per B(5, 8) → 8 = 5m + n
m + n = 2 ⎫⎪⎪ 3 3 3 1
⎬ → 4m = 6 → m = → + n = 2 → n = 2− =
5m + n = 8 ⎪⎭ ⎪ 2 2 2 2
3 1
L’equació de la recta r és: y = x +
2 2
209
c) És la mateixa recta r.

d) Traslladem els punts A(1, 2) i B(5, 8) mitjançant el vector w = (−1, 5).
A”( a1 + w1 , a2 + w 2 ) → A”(1+ ( −1) , 2 + 5 ) → A”(0, 7)

B”( b1 + w1 , b2 + w 2 ) → B”( 5 + ( −1) , 8 + 5 ) → B”( 4, 13)

L’equació de la recta és y = mx + n.
3
Com que passa per A’’(0, 7) → n = 7. Com que passa per B’’(4, 13) → 13 = 4m + 7 → m =
2
3
La recta obtinguda mitjançant la translació és una recta paral·lela l’equació de la qual és y =
x +7
2

52 Calcula les coordenades dels extrems del segment A’B’, obtingut per una translació de vector v = (−2, 4) aplicada al
segment AB, els extrems del qual són A(−4, 3) i B(−1, 5). Dibuixa’n la translació.
Traslladem els punts A i B mitjançant el vector v .
 Y
A’ (–6, 7) • B’ (–3, 9)
A’ ( a1 + v1 , a2 + v 2 ) → A’(−4 + ( −2 ) , 3 + 4 ) → A’(−6, 7) –›
• v
B’ ( b + v , b + v ) → B’(−1+ ( −2 ) , 5 + 4 ) → B’(−3, 9)
1 1 2 2 –› • B (–1, 5)
v
•
A (–4, 3) 2
O 2 X

53 Els vèrtexs d’un quadrat són A(2, −2), B(5, −2), C(5, 1) i D(2, 1).
a) Determina la figura obtinguda en aplicar una translació mitjançant el vector v = (3, − 6).

b) Comprova gràficament que els punts A’, B’, C’ i D’ són els vèrtexs d’un quadrat.

a) Traslladem els punts A, B, C i D mitjançant el vector v . b) Y
A’ ( a1 + v1 , a2 + v 2 ) → A’ ( 2 + 3, − 2 + ( −6 )) → A’(5, − 8 ) 2
B’ ( b + v , b + v ) → B’ ( 5 + 3, − 2 + ( −6 )) → B’(8, − 8 )
1 1 2 2 O 2 X
C ’ ( c1 + v1 , c2 + v 2 ) → C ’ ( 5 + 3, 1+ ( −6 )) → C ’(8, − 5) D’ (5, –5) C’ (8, –5)
• •
D’ ( d + v , d + v ) → D’ ( 2 + 3, 1+ ( −6 )) → D’(5, − 5)
1 1 2 2
• •
La figura obtinguda és un quadrat de vèrtexs A’, B’, C’ i D’. A’ (5, –8) B’ (8, –8)
54 Trasllada un cercle el centre del qual és C(3, 3) i radi de 2 unitats mitjançant el vector v = (4, 2).

a) Quant mesura el radi del cercle traslladat?
b) Quines són les coordenades del centre traslladat?
a) El radi del cercle no varia en aplicar-hi una translació, per tant, mesura 2 unitats.
b) C ’ ( c1 + v1 , c2 + v 2 ) → C ’(3 + 4, 3 + 2) → C ’(7, 5)
Investiga
55 Observa les figures dibuixades.
 Y
a) Quin és el vector u de la translació que transforma la figura
A en la figura B?

b) Determina les coordenades del vector v de la translació que A C
1
s’ha fet a la figura B per a obtenir la figura C.
O 1 X
c) La figura C és també la transformada per una translació de
 
vector w de la figura A. Quines són les coordenades de w ?
   B
d) Troba la relació que hi ha entre els vectors u , v i w .

a) u = (4, −5)

c) w = (10, 0)

b) v = (6, 5)
  
d) w = u + v

210
6. Girs
Aprendràs a... 6. GIRS 56 Efectua els següents moviments.

a) Un gir de centre O i −90º d’angle al punt A(0, 3).
● Reconéixer els girs com a David ha utilitzat un altre programa per a reproduir el nou logotip de la marca de
moviments en el pla. cosmètics. Quina transformació geomètrica ha utilitzat? b) Un gir de centre O i 180º d’angle al punt B(5, 0).
● Aplicar un gir a una figura
c) Un gir de centre O i 90º d’angle al punt C(4, 4).
del pla. 57 Quina ha de ser l’amplitud d’un gir perquè a un punt, P, li faça correspondre el
mateix punt P?
Para atenció
58 Calcula les coordenades dels vèrtexs de la figura que s’obté en girar amb centre O
i angle de 90º el triangle que té per vèrtexs A(2, 2), B(3, 2) i C(2, 5). Per a girar una figura, n’hi ha
prou amb girar els punts que la
59 Dibuixa la figura que s’obté en girar amb centre O i 180º d’angle el cercle amb determinen.
centre en C(3, 1) i 2 unitats de radi.
EXERCICI RESOLT
En primer lloc, David ha dibuixat l’octàgon irregular i un dodecàgon regular. A
continuació, ha obtingut el centre de l’octàgon i ha girat 90º el dodecàgon al voltant
d’aquest punt, amb la qual cosa n’ha obtingut un altre amb la mateixa forma i } Determina les coordenades dels punts P’ i P’’ que s’obtenen en fer els girs
successius.
grandària que l’anterior.
a) Y b) Y
Seguidament, ha repetit el moviment girant dues vegades més el dodecàgon en el
mateix sentit fins a completar el disseny. P’’
2
P’ C’ P’’
1
Llenguatge matemàtic Un gir de centre C i angle α és un moviment que transforma un punt, P, del O
C
X O X
1 2
Per a identificar els angles pla en un altre punt, P’, de manera que els segments CP i CP’ tinguen la mateixa P’ C
de gir, utilitzem lletres longitud i formen un angle amb amplitud α. P
gregues α, β, χ… P
´ = α
d(C, P) = d(C, P’) i PCP
Solució
El sentit del gir depén del signe de l’angle α. Així: a) P’(−3, −1) P’’(−1, 3) b) P’(−1, 1) P’’(5, 1)
❚ Si α > 0, el sentit de gir és contrari al de les agulles del rellotge.
❚ Si α < 0, el sentit de gir coincideix amb el de les agulles del rellotge. 60 Calcula les coordenades dels vèrtexs de la figura que s’obté en aplicar dos girs
consecutius amb centre O i angles de 90º i 180º, respectivament, al triangle de
EXERCICI RESOLT vèrtexs A(2, 2), B(4, 2) i C(5, 4). Com pot obtenir-se la figura resultant amb un únic
moviment?
} Aplica un gir de centre O(0, 0) i de 60º d’angle al punt P (1, 3 ) . S’obté 61 Dibuixa la figura que s’obté en girar un cercle de centre P(2, 2) i 1 unitat de radi
el mateix resultat si girem P en l’altre sentit? al voltant del punt C(4, 1) amb un angle de −90º. Aplica a la figura obtinguda un
Solució altre gir amb centre D(2, 4) i un angle de 90º.
62 Representa el segment AB, els extrems del qual són A(2, 3) i B(−4, 1), i aplica-
li dos girs consecutius de centre O i angles de 50º i 40º, respectivament. Seria
diferent el resultat si s’aplicara primer el gir de 40º i després el de 50º? Raona la
resposta.
63 Indica raonadament si són vertaderes o falses les afirmacions següents.
a) En aplicar al punt P(2, 5) un gir de centre O i angle de 90º, obtenim el punt
P’(−5, 2).
b) En aplicar al punt Q(6, 1) un gir de centre O i angle de 90º, obtenim el punt
Q’(1, −6).
c) En aplicar al punt R(4, 2) un gir de centre C(3, 4) i angle de 90º, obtenim el
punt A’(6, 6).
macv3e26
Investiga
Observa que, en aplicar un gir, el centre O al voltant del qual girem les figures és un 64 Amb l’ajuda del programa GeoGebra, crea un disseny per al logotip d’un nou producte, utilitzant figures
punt que es manté invariable pel moviment. geomètriques i moviments en el pla. Elabora un informe amb els elements triats i les indicacions necessàries
Quan apliquem successivament dos girs de centre O i angles α i β, el resultat és per a reproduir el logotip.
equivalent a fer un únic gir de centre O i angle α + β.
132 133
Començarem girant un punt en el pla cartesià amb ampli-
Vídeo. GIRS
tuds còmodes de manejar i centre l’origen de coordenades,
per a explicar a continuació com s’ha de fer el gir d’un seg- En el vídeo es mostra el procediment que cal seguir per a resoldre
l’exercici fent els girs proposats amb regle i compàs.
ment, d’un polígon i d’una circumferència.
Es pot reproduir a classe per a explicar el procediment o com a
Hem de ser rigorosos en l’explicació de com s’han de fer recurs perquè els alumnes ho repassen més tard.
girs el centre dels quals no siga l’origen de coordenades.
És important que els alumnes generen figures pròpies mit
jançant la composició de girs amb diferent centre.

56 Efectua els moviments següents.
a) Un gir de centre O i −90º de angle al punt A(0, 3).
b) Un gir de centre O i 180º de angle al punt B(5, 0).
c) Un gir de centre O i 90º de angle al punt C(4, 4).
a) A’(3, 0) b) B’(−5, 0) c) C’(−4, 4)
57 Quina ha de ser l’amplitud d’un gir perquè a un punt, P, li faça correspondre el mateix punt P?
L’amplitud del gir és 360º.
58 Calcula les coordenades dels vèrtexs de la figura que s’obté en girar amb centre O i angle de 90º el triangle que té per
vèrtexs A(2, 2), B(3, 2) i C(2, 5).
Les coordenades dels vèrtexs del triangle obtingut mitjançant el gir són A’(−2, 2), B’(−2, 3) i C’(−5, 2).

211
59 Dibuixa la figura que s’obté en girar amb centre O i 180º d’angle el cercle amb centre en C(3, 1) i 2 unitats de radi.
Y
1 •
C
O 1 X
•
C’

60 Calcula les coordenades dels vèrtexs de la figura que s’obté en aplicar dos girs consecutius amb centre O i angles de 90º
i 180º, respectivament, al triangle de vèrtexs A(2, 2), B(4, 2) i C(5, 4). Com pot obtenir-se la figura resultant amb un únic
moviment?
En aplicar el primer gir s’obté el triangle de vèrtexs A’(−2, 2), B’(−2, 4) i C’(−4, 5).
Després del segon gir, els vèrtexs del triangle són A’’(2, −2), B’’(2, −4) i C’’(4, −5).
La figura resultant es pot obtenir amb un únic gir de centre O i amplitud 270º.
61 Dibuixa la figura que s’obté en girar un cercle de centre P(2, 2) i 1 unitat de radi al voltant del punt C(4, 1) amb un angle
de −90º. Aplica a la figura obtinguda un altre gir de centre D(2, 4) i un angle 90º.
Y El punt P(2, 2) es transforma en P’(5, 3) en el primer gir i després del segon gir s’obté P’’(3, 7).
P’’
•
90º
D•
•P’
• –90º
P
1 •
C
O 1 X

62 Representa el segment AB, els extrems del qual són A(2, 3) i B(−4, 1), i aplica-li dos girs consecutius de centre O i angles de
50º i 40º, respectivament. Seria diferent el resultat si s’aplicara primer el gir de 40º i després el de 50º? Raona la resposta.
Y El resultat és el mateix que si haguérem fet un únic gir de 90º. Per tant, el resultat és el mateix
•
A’ (–3, 2)
• A (2, 3) que si s’aplica primer el gir de 40º i després el de 50º.
• 1
B (–4, 1)
O 1 X
•
B’ (–1, –4)

63 Indica raonadament si són vertaderes o falses les afirmacions següents.
a) En aplicar al punt P(2, 5) un gir de centre O i angle 90º, obtenim el punt P’(−5, 2).
b) En aplicar al punt Q(6, 1) un gir de centre O i angle 90º, obtenim el punt Q’(1, −6).
c) En aplicar al punt R(4, 2) un gir de centre C(3, 4) i angle 90º, obtenim el punt A’(6, 6).
a) Vertadera b) Falsa. Obtenim el punt Q’(−1, 6) c) Falsa. Obtenim el punt A’(5, 5).
Investiga
64 Amb l’ajuda del programa GeoGebra, crea un disseny per al logotip d’un nou producte, utilitzant figures geomètriques i
moviments en el pla. Elabora un informe amb els elements triats i les indicacions necessàries per a reproduir el logotip.
Resposta oberta.

212
7. Simetries
Aprendràs a... 7. SIMETRIES 65 Indica les coordenades del punt simètric a P(5, 2):
a) Respecte a l’eix d’ordenades. c) Respecte a l’eix d’abscisses.
● Reconéixer les simetries com Júlia és l’encarregada d’ensenyar el nou disseny del logotip als responsables de
a moviments en el pla. vendes de productes cosmètics. En fer la presentació, ha triat un altre tipus de b) Respecte a l’origen de coordenades. d) Respecte al punt C(3, 0).
● Distingir els tipus de simetria transformació geomètrica. Quina ha utilitzat? 66 Calcula el punt transformat per una simetria axial en cada cas.
i aplicar-los a una figura del
a) Si A(−3, 4) i l’eix de simetria és l’eix d’ordenades.
pla.
b) Si B(−2, 4) i l’eix de simetria és l’eix d’abscisses.
c) Si C(1, −3) i l’eix de simetria és l’eix d’ordenades.
d) Si D(−5, −3) i l’eix de simetria és l’eix d’abscisses.
67 Dibuixa la recta, r, que passa pels punts P(1, 0) i Q(0, 1) i determina les coordenades
dels punts simètrics de A(1, 3), B(3, 4), C(3, 0), D(2, −1), E(−2, 2), F(−2, −2) i
G(1, −3) respecte a r.
68 Quines són les coordenades dels extrems del segment resultant d’una simetria
A partir del primer dodecàgon i dibuixant una recta, n’ha obtingut un altre amb respecte a l’eix d’ordenades del segment AB els extrems del qual són A(−1, 3) i
la mateixa forma i grandària que l’anterior, aplicant una simetria axial, com si es B(4, 0)? I respecte a l’eix d’abscisses?
reflectira en un espill. 69 Calcula la figura simètrica respecte a l’origen de coordenades del quadrat els
Després ha dibuixat l’octàgon i usant el centre ha traçat, mitjançant una simetria vèrtexs del qual són A(2, −2), B(5, −2), C(5, 1) i D(2, 1), respectivament.
central, el tercer dodecàgon amb la mateixa forma i grandària que el primer.
Para atenció Repetint el procés, ha completat el logotip. 70 Dibuixa la figura simètrica respecte a l’eix d’abscisses d’una circumferència que té
per centre C(−4, −2) i el radi de la qual mesura 3 unitats.
❚ Si un objecte és simètric, té un
❚ Una simetria axial d’eix r és un moviment que transforma un punt, P, del pla en 71 Representa un triangle equilàter, un quadrat, un pentàgon regular i un hexàgon
o diversos eixos de simetria, de
manera que, en aplicar sobre un altre, P’, de manera que la recta r és la mediatriu del segment PP’. regular i traça’n els eixos de simetria.
una part d’aquest una simetria ❚ Una simetria central de centre C és un moviment que transforma un punt, P,
72 Identifica els objectes simètrics i copia els dibuixos en el quadern, i indica’n els
axial, n’obtenim l’altra part. del pla en un altre, P’, de manera que el punt C és el punt mitjà del segment PP’. Para atenció
eixos de simetria. Tenen centre de simetria aquests objectes? Per què?
Els eixos de simetria d’una figura
són rectes que la divideixen en
EXERCICI RESOLT dues parts que coincideixen en
doblegar la figura per aquestes.
} Indica les coordenades del punt simètric a P(4, 3):
a) Respecte a l’eix d’ordenades. d) Respecte al punt C(2, 1).
b) Respecte a l’eix d’abscisses. e) Respecte a la recta r: 2x + y = 6.
c) Respecte a l’origen de coordenades.
❚ Els eixos de simetria d’un Solució
objecte simètric es tallen en
un punt que és centre d’una
simetria central per a aquest
objecte. 73 Dibuixa un quadrat, ABCD, i fes una simetria central respecte al vèrtex C. A
continuació, aplica un gir amb centre en C i 180º d’angle. Quina figura hi obtens?
Per què?
Investiga
74 Si a una figura, F, li apliquem un moviment, obtenim una altra figura, F’. Si fem un altre moviment amb aquesta
última figura, obtenim F’’. D’aquesta manera, F’’ és el resultat de la composició de dos moviments.
macv3e27
Dibuixa un rectangle en paper quadriculat i determina la figura que obtens en compondre:
❚ Una translació de vector paral·lel a la base del rectangle i una simetria axial d’eix paral·lel a la seua altura.
a) P1(−4, 3) b) P2(4, −3) c) P3(−4, −3) d) P4(0, −1) e) P5(0, 1)
❚ Una simetria axial d’eix paral·lel a l’altura i una altra simetria axial d’eix paral·lel a l’anterior.
❚ Una simetria axial d’eix paral·lel a l’altura i una altra simetria d’eix paral·lel a la base.
Observa que dos punts simètrics:
a) Podries obtenir la figura final amb un únic moviment en cada cas? Si la resposta és afirmativa, explica quin
❚ Respecte a l’eix d’ordenades tenen les abscisses oposades i les ordenades iguals.
seria el moviment equivalent a la composició.
❚ Respecte a l’eix d’abscisses tenen les abscisses iguals i les ordenades oposades.
b) Si canvies l’ordre en compondre els moviments, obtens el mateix resultat? Justifica la resposta.
❚ Respecte a l’origen de coordenades tenen les abscisses i les ordenades oposades.
134 135
Els alumnes reconeixeran fàcilment el concepte de simetria Hem d’insistir en la necessitat de ser rigorosos a l’hora de
axial. Convé aclarir-los que l’eix de simetria és la mediatriu fer representacions gràfiques; han d’estar clares, amb una
del segment generat per un punt P i el seu transformat P’. escala adequada i han de presentar les dades rellevants.
Convé presentar el concepte de simetria central, de centre
Vídeo. SIMETRIES
l’origen de coordenades, dibuixant una figura i aplicant-li la
composició de dues simetries axials, primer respecte de l’eix En el vídeo es mostra la resolució de l’exercici calculant els punts
simètrics amb el programa GeoGebra. Si seleccionem la simetria
X i després respecte de l’eix Y. axial o central obtenim la posició de cada punt.
Quan el centre no siga l’origen de coordenades, cal insistir Pot reproduir-se a classe per a explicar el funcionament del pro-
que el centre de la simetria és sempre el punt mitjà del seg- grama o com a recurs perquè els alumnes facen una aplicació de
ment generat per un punt P i el seu homòleg P’ en el gir. GeoGebra amb algun dels exercicis de simetria proposats.
És convenient que els alumnes siguen capaços de generar

figures pròpies mitjançant la composició de moviments.

65 Indica les coordenades del punt simètric a P(5, 2):
a) Respecte a l’eix d’ordenades. c) Respecte a l’eix d’abscisses.
b) Respecte a l’origen de coordenades. d) Respecte al punt C(3, 0).
a) P’(−5, 2) b) P’(−5, −2) c) P’(5, −2) d) P’(1, −2)

213
66 Calcula el punt transformat per una simetria axial en cada cas.

a) Si A(−3, 4) i l’eix de simetria és l’eix d’ordenades. c) Si C(1, −3) i l’eix de simetria és l’eix d’ordenades.
b) Si B(−2, 4) i l’eix de simetria és l’eix d’abscisses. d) Si D(−5, −3) i l’eix de simetria és l’eix d’abscisses.
a) A’(3, 4) b) B’(−2, −4) c) C’(−1, −3) d) D’(−5, 3)
67 Dibuixa la recta, r, que passa pels punts P(1, 0) i Q(0, 1) i determina les coordenades dels punts simètrics de A(1, 3), B(3, 4),
C(3, 0), D(2, −1), E(−2, 2), F(−2, −2) i G(1, −3) respecte a r.
Y B Els punts simètrics són:
•
E’ A A’(−2, 0)
• • •
F’
• B’(−3, −2)
E P
1•
• •
Q C G’
• •
C’(1, −2)
A’ O 1 D•D’ X D’(2, −1)
• • •C’ E’(−1, 3)
B’ F r
•
G F’(3, 3)
G’(4, 0)
68 Quines són les coordenades dels extrems del segment resultant d’una simetria respecte a l’eix d’ordenades del segment AB
els extrems del qual són A(−1, 3) i B(4, 0)? I respecte a l’eix d’abscisses?
❚❚ Respecte a l’eix d’ordenades: A’(1, 3) i B’(−4, 0)
❚❚ Respecte a l’eix d’abscisses: A’(−1, −3) i B’(4, 0)
69 Calcula la figura simètrica respecte a l’origen de coordenades del quadrat els vèrtexs del qual són A(2, −2), B(5, −2),
C(5, 1) i D(2, 1), respectivament.
Les coordenades dels vèrtexs del quadrat simètric respecte a l’origen de coordenades són A’(−2, 2), B’(−5, 2), C’(−5, −1)
i D’(−2, −1).
70 Dibuixa la figura simètrica respecte a l’eix d’abscisses d’una circumferència que té per centre C(−4, −2) i el radi de la qual
mesura 3 unitats.
Y
•
1
O 1X
•

71 Representa un triangle equilàter, un quadrat, un pentàgon regular i un hexàgon regular i traça’n els eixos de simetria.

214
72 Identifica els objectes simètrics i copia els dibuixos en el quadern, i indica’n els eixos de simetria. Tenen centre de simetria
aquests objectes? Per què?

Cal comprovar que els alumnes copien els objectes simètrics (cistella, pilota de bàsquet, arbre, sol, porteria, paret del re-
llotge, milotxa), tracen els eixos de simetria i identifiquen si tenen centre de simetria. Els objectes que no tenen centre de
simetria són aquells en els quals no tots els seus punts tenen el seu simètric respecte d’un punt.
73 Dibuixa un quadrat, ABCD, i fes una simetria central respecte al vèrtex C. A continuació, aplica un gir amb centre en C i
180º d’angle. Quina figura hi obtens? Per què?
Cal comprovar que els alumnes dibuixen un quadrat ABCD.
En aplicar una simetria central de vèrtex C, fem un gir de centre C i una amplitud de −180º.
En fer a continuació un gir de 180º tornem a la figura inicial.
Per tant, obtenim el quadrat inicial.
Investiga
74 Si a una figura, F, li apliquem un moviment, obtenim una figura, F’. Si fem un altre moviment amb aquesta última figura,
obtenim F’’. D’aquesta manera, F’’ és el resultat de la composició de dos moviments.
Dibuixa un rectangle en paper quadriculat i determina la figura que obtens en compondre:
❚❚ Una translació de vector paral·lel a la base del rectangle i una simetria axial d’eix paral·lel a la seua altura.
❚❚ Una simetria axial d’eix paral·lel a l’altura i una altra simetria axial d’eix paral·lel a l’anterior.
❚❚ Una simetria axial d’eix paral·lel a l’altura i una altra simetria d’eix paral·lel a la base.
a) Podries obtenir la figura final amb un únic moviment en cada cas? Si la resposta és afirmativa, explica quin seria el
moviment equivalent a la composició.
b) Si canvies l’ordre en compondre els moviments, obtens el mateix resultat? Justifica la resposta.
r r s r
A B A’ B’ B’’ A’’ A B B’ A’ A’’ B’’ A B B’ A’
D C D’ C’ C’’ D’’ D C C’ D’ D’’ C’’ D C C’ D’

C’’ D’’ s
–›
v
B’’ A’’
a) En el primer cas, es pot obtenir la figura final fent una simetria d’eix la recta mediatriu del segment C’C’’.
En el segon cas, la figura final es pot obtenir mitjançant una translació de la figura inicial.
En el tercer cas es pot fer un gir de centre el punt de tall de les rectes r i s i amplitud 180º.
b) Solament en el tercer cas s’obté el mateix resultat en compondre els moviments. En els dos primers casos s’obté el
mateix rectangle però amb els vèrtexs invertits.

215
Què has de saber?

7 QUÈ has de saber ? Activitats Finals 7
Llocs geomètrics Teorema de Pitàgores. Aplicacions
75 Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla 83 Comprova si els triangles els costats dels quals tenen
Tin en compte Relacions entre angles
que disten: les mesures següents són rectangles.
❚ Dues rectes secants formen dos a) 3 cm de l’origen de coordenades. a) 4 cm, 6 cm i 7 cm
Determina l’amplitud dels angles desconeguts, si A = 120º.
angles adjacents si són consecutius
b) 1 cm del punt P(1, 1). b) 5 m, 12 m i 13 m
i suplementaris.
❚ Dues rectes secants formen dos 120º D 76 84 Si els catets d’un triangle rectangle mesuren 9 cm
Representa en el pla cartesià els punts A(1, 1) i B(3, 1)
angles oposats pel vèrtex si els i dibuixa el lloc geomètric dels punts que equidisten i 40 cm, respectivament, calcula la longitud de la
costats d’un són prolongació dels B C
d’aquests. Com s’anomena? hipotenusa.
de l’altre. Aquests angles tenen la
mateixa amplitud. 77 85 Calcula la longitud d’un catet d’un triangle rectangle
E Dues rectes paral·leles disten entre si 4 cm; dibuixa
❚ Dos angles són corresponents H
i descriu el lloc geomètric dels punts que equidisten la hipotenusa del qual mesura 37 m si l’altre catet té
si estan formats per una recta d’aquestes. 35 m.
F G
secant que talla dues rectes
paral·leles i es troben situats en el 78 Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla 86 Els dos costats iguals d’un triangle isòsceles mesuren
mateix costat respecte a aquestes.  i B són adjacents: A
Com que A  + B = 180º → B = 60º que equidisten de dues rectes secants que formen un 12 cm i l’altre costat, 6 cm. Calcula la longitud de
Aquests angles tenen la mateixa l’altura sobre el costat desigual.
amplitud. En ser angles oposats pel vèrtex, sabem que: angle de 60º.
 = C = 120º
A B = D
 = 60º 87 Determina la longitud de la base d’un triangle
Relacions entre angles isòsceles d’11 m d’altura els costats iguals del qual
Els angles E , F , G  són corresponents als anteriors. Per tant:
 i H mesuren 61 m.
79 L’amplitud d’un dels angles determinats per dues
 = E = 120º
A B = F = 60º C = G
 = 120º  = H
D  = 60º
rectes secants és de 40º. Quina és l’amplitud dels 88 Calcula quant mesuren els costats iguals d’un
altres? triangle isòsceles si les longituds del costat desigual i
de l’altura són 32 dm i 63 dm, respectivament.
Tin en compte Teorema de Pitàgores. Aplicacions 80 Indica la relació que hi ha entre tots els angles formats
per dues rectes paral·leles i una recta que les talla. Si 89 Calcula les mesures dels costats i dels angles
Teorema de Pitàgores Calcula l’àrea i el perímetre d’un rombe les diagonals major i menor del qual mesuren desconeguts d’aquest triangle. Quant mesura l’altura
un d’aquests angles abasta un arc de 55º, determina
En un triangle rectangle, la suma 10 cm i 6 cm, respectivament. del triangle?
l’amplitud dels altres angles.
dels quadrats dels catets és igual al
Calculem la longitud dels costats del rombe aplicant
quadrat de la hipotenusa. 81 Calcula l’amplitud dels angles interiors de la figura si
3 cm el teorema de Pitàgores en un dels quatre triangles
a2 = b2 + c2 que formen les seues diagonals. els segments AC i BD són perpendiculars.
5 cm
a= 5 +3 =
2 2
34 = 5,83 cm B C
10 ⋅ 6 x x
El perímetre és: P = 4 ⋅ 5,83 = 23,32 cm L’àrea és: A = = 30 cm2
2
Tin en compte Moviments 60º

 Calcula les coordenades del punt transformat de P(4, 2) en aplicar cadascun dels 60º 10 cm
❚ En una translació de vector v A D
següents moviments.

transformem un punt, P, en un
  90 Una barca navega 8 km cap a l’est i, després de
altre, P’, de manera que: PP ’ = v . a) Translació de vector v = (1, 2). d) Simetria respecte a l’eix X.
❚ Un gir de centre C i angle α
82 Quina és l’amplitud de l’angle B si les rectes que canviar de rumb, navega 15 km cap al sud. A quina
b) Gir de centre O i angle de 90º. e) Simetria respecte a O(0, 0). distància del punt inicial es troba?
transforma un punt, P, en un altre, passen per A i per C són paral·leles?
P’, de manera que: d(C, ) = d(C, P’) c) Simetria respecte a l’eix Y. f) Simetria respecte a C(2, 0). a) A c) A 91 Quina és la distància màxima que pot recórrer un
 =α
i PCP´ a) P1(5, 4) 35º 30º
Y jugador de futbol sala en una pista de 40 m de llarg
❚ En una simetria axial d’eix r P2 P1 b) P2(−2, 4) B i 20 m d’ample?
transformem un punt, P, en un
c) P3(−4, 2) B
altre, P’, de manera que r és la P3 P 92 Pere i Enric ixen d’una plaça amb les bicis al mateix
40º 20º
mediatriu de PP’. d) P4(4, −2) C C temps per dos carrers perpendiculars entre si. Si Pere
1
❚ En una simetria central de centre e) P5(−4, −2) circula a 9 m/s i Enric ho fa a 12 m/s, calcula quina
C transformem un punt, P, en un O X b) A d) A
1 50º 30º distància els separa al cap de 2 min.
altre, P’, de manera que C és el P5 P6 P4 f) P6(0, −2)
punt mitjà de PP’. B 93 Determina a quin pis d’un edifici pot accedir un grup
B de bombers que disposa d’una escala que mesura
50º 15º 20 m si ha de recolzar-la al carrer a 8 m de l’edifici i
C C cada pis té una alçària de 3 m.
136 137
En aquesta secció es destaquen els conceptes i els procediments més importants que els alumnes han d’haver aprés després
d’estudiar aquesta unitat. En aquest moment, els alumnes han de ser capaços de:
❚❚ Reconéixer els angles que s’obtenen quan es tallen dues rectes.
❚❚ Relacionar els angles definits per dues rectes paral·leles tallades per una secant.
❚❚ Reconéixer les longituds dels costats d’un triangle rectangle mitjançant el teorema de Pitàgores.
❚❚ Aplicar el teorema de Pitàgores per a resoldre problemes.
❚❚ Descriure els elements necessaris que intervenen en cadascun dels moviments estudiats. Calcular gràficament i numèrica-
ment les coordenades d’un punt P´ obtingut en aplicar un moviment a un punt P.
Activitats finals
75 Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla que disten:
a) 3 cm de l’origen de coordenades.
b) 1 cm del punt P(1, 1).
a) El lloc geomètric és una circumferència de centre l’origen de coordenades i radi, 3 cm. Cal comprovar que els alumnes
dibuixen aquesta circumferència correctament.
b) El lloc geomètric és una circumferència de centre P(1, 1) i radi 1 cm. Cal comprovar que els alumnes dibuixen aquesta
circumferència correctament.

216
76 Representa en el pla cartesià els punts A(1, 1) i B(3, 1) i dibuixa el lloc geomètric dels punts que equidisten d’aquests. Com
s’anomena?
Cal comprovar que els alumnes dibuixen en un pla el segment d’extrems A(1, 1) i B(3, 1) i en tracen la mediatriu, que és
la recta x = 2.
El lloc geomètric dels punts que equidisten dels punts A i B és la recta mediatriu del segment AB.
77 Dues rectes paral·leles disten entre si 4 cm; dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts que equidisten d’aquestes.
Cal comprovar que els alumnes dibuixen dues rectes paral·leles r i s que disten 4 cm, i una recta t paral·lela a aquestes
que dista 2 cm de cadascuna.
Els punts que equidisten de les rectes r i s són els que pertanyen a la recta t, que és paral·lela a les dues i dista 2 cm de
cadascuna.
78 Dibuixa i descriu el lloc geomètric dels punts del pla que equidisten de dues rectes secants que formen un angle de 60º.
Cal comprovar que els alumnes dibuixen dues rectes secants r i s que formen un angle de 60º i tracen la bisectriu d’aquest
angle, la recta t, i del seu adjacent de 120º, la recta p.
Els punts que equidisten de les rectes secants r i s són els de les rectes t i p, bisectrius els angles de 60º i 120º, respectivament.
79 L’amplitud d’un dels angles determinats per dues rectes secants és de 40º. Quina és l’amplitud dels altres?
L’oposat pel vèrtex al de 40º ha de mesurar també 40º, i els altres, 180º − 40º = 140º cadascun.
80 Indica la relació que hi ha entre tots els angles formats per dues rectes paral·leles i una recta que les talla. Si un d’aquests
angles abasta un arc de 55º, determina l’amplitud dels altres angles.
A = F i C = H perquè són oposats pel vèrtex.

A
B G iH són adjacents, per tant, G
 = 180º − 55º = 125º.
E F C Per tant, A = C = F = H
 = 55º i B = E = D
 =G = 125º.
D
G
H = 55º

81 Calcula l’amplitud dels angles interiors de la figura si els segments AC i BD són perpendiculars.
B C Com que els segments AC i BD són perpendiculars, la figura està formada per dos
triangles rectangles.
 = B = 180º − (90º + 60º) = 180º − 150º = 30º
D
 = C = 60º
A
60º
A D
 si les rectes que passen per A i per C són paral·leles?
82 Quina és l’amplitud de l’angle B
a) A b) A c) A d) A
35º 50º 30º 30º
B B
B B
40º 50º 20º 15º
C C C C

Per a calcular l’amplitud de l’angle B , allarguem els costats dels angles fins que tallen les rectes paral·leles.
a) 180º − (40º + 35º) = 105º; B = 180º − 105º = 75º c) 180º − (30º + 20º) = 130º; B = 180º − 130º = 50º
b) 180º − (50º + 50º) = 80º; B = 180º − 80º = 100º d) 180º − (30º + 15º) = 135º; B = 180º − 135º = 45º
83 Comprova si els triangles els costats dels quals tenen les mesures següents són rectangles.
a) 4 cm, 6 cm i 7 cm b) 5 m, 12 m i 13 m
a) 72 ≠ 62 + 42 → No és un triangle rectangle. b) 132 = 122 + 52 → És un triangle rectangle.

217
84 Si els catets d’un triangle rectangle mesuren 9 cm i 40 cm, respectivament, calcula la longitud de la hipotenusa.
a2 = b2 + c 2 → a2 = 92 + 402 = 81+ 1 600 = 1 681 → a = 1 681 = 41 cm

85 Calcula la longitud d’un catet d’un triangle rectangle la hipotenusa del qual mesura 37 m si l’altre catet té 35 m.
a2 = b2 + c 2 → 372 = 352 + c 2 → c 2 = 372 − 352 = 1 369 −1 225 = 144 → c = 144 = 12 m

86 Els dos costats iguals d’un triangle isòsceles mesuren 12 cm i l’altre costat, 6 cm. Calcula la longitud de l’altura sobre el
costat desigual.
Considerem el triangle format per l’altura, la meitat del costat desigual i un dels costats iguals.
a2 = b2 + c 2 → 122 = 32 + c 2 → c 2 = 122 − 32 = 144 − 9 = 135 → c = 135 = 11,62 cm
87 Determina la longitud de la base d’un triangle isòsceles d’11 m d’altura els costats iguals del qual mesuren 61 m.
a2 = b2 + c 2 → 612 = 112 + c 2 → c 2 = 612 −112 = 3 721−121 = 3 600 → c = 3 600 = 60 m
La meitat de la base mesura 60 cm. Aleshores, la base mesura 60 ⋅ 2 = 120 m.
88 Calcula quant mesuren els costats iguals d’un triangle isòsceles si les longituds del costat desigual i de l’altura són 32 dm
i 63 dm, respectivament.
a2 = b2 + c 2 → a2 = 322 + 31,52 = 1 024 + 992,25 = 2016,25 → a = 2016,25 = 44,9 dm
Cada costat igual del triangle mesura 44,9 dm.
89 Calcula les mesures dels costats i dels angles desconeguts d’aquest triangle. Quant mesura l’altura del triangle?
És un triangle equilàter, per tant, tots els costats mesuren 10 cm i els angles 60º.
Considerem el triangle format per l’altura, la meitat d’un costat i la hipotenusa del qual
és un altre dels costats.
x x
a2 = b2 + c 2 → 102 = 52 + c 2
→ c 2 = 102 − 52 = 100 − 25 = 75 → c = 75 = 8,66 cm
60º
10 cm La seua altura és de 8,66 cm.

90 Una barca navega 8 km cap a l’est i, després de canviar de rumb, navega 15 km cap al sud. A quina distància del punt
inicial es troba?
Calculem la hipotenusa del triangle de catets 8 km i 15 km.
a2 = b2 + c 2 → a2 = 82 + 152 = 64 + 225 = 289 → a = 289 = 17 km
Es troba a 17 km.
91 Quina és la distància màxima que pot recórrer un jugador de futbol sala en una pista de 40 m de llarg i 20 m d’ample?
La distància màxima que pot recórrer és la mesura de la diagonal de la pista.
a2 = b2 + c 2 → a2 = 402 + 202 = 1 600 + 400 = 2000 → a = 2000 = 44,72 m
La distància màxima és de 44,72 m.
92 Pere i Enric ixen d’una plaça amb les bicis al mateix temps per dos carrers perpendiculars entre si. Si Pere circula a 9 m/s
i Enric ho fa a 12 m/s, calcula quina distància els separa al cap de 2 min.
En 2 min, Pere haurà recorregut 9 ⋅ 120 = 1 080 m i Enric, 12 ⋅ 120 = 1 440 m.
Considerem el triangle rectangle que té per catets la distància que han recorregut Pere i Enric pels carrers perpendiculars.
a2 = b2 + c 2 → a2 = 1 0802 + 1 4402 = 1166 400 + 2073600 = 3240 000 → a = 3240 000 = 1 800
La distància que els separa són 1 800 m = 1,8 km.
93 Determina a quin pis d’un edifici pot accedir un grup de bombers que disposa d’una escala que mesura 20 m si ha de
recolzar-la al carrer a 8 m de l’edifici i cada pis té una alçària de 3 m.
a2 = b2 + c 2 → 202 = 82 + c 2 → c 2 = 202 − 82 = 400 − 64 = 336 → c = 336 = 18,33 m
Cada pis té una altura de 3 m → 18,33 : 3 = 6,11 Podran accedir al sisé pis.

218
7 Geometria del pla. Moviments Activitats Finals 7

Perímetres i àrees de figures planes 105 La longitud d’una circumferència és 8 cm. Quant en Moviments 119 Calcula les coordenades dels vectors que transformen
mesura el radi? el triangle 1 en els altres.
94 Calcula el perímetre i l’àrea d’un quadrat la diagonal 113 Determina si la transformació utilitzada per a obtenir
106 La roda d’una bicicleta té 40 cm de diàmetre. Y
del qual mesura 10 cm. les figures següents és un moviment.
Quants metres haurà recorregut després de fer
95 Calcula el perímetre i l’àrea del quadrat interior de 35 voltes? a)
la figura. 1 1 3
107 Calcula l’àrea d’una pista de patinatge circular
envoltada per una tanca de 120 m.
6 cm O X
1
108 Calcula l’àrea d’una corona circular formada per dos
cercles concèntrics els radis dels quals mesuren 3 cm 2
8 cm i 6 cm, respectivament.
b)
109 Calcula l’àrea de la zona ombrejada en cadascuna
8 cm 6 cm d’aquestes figures.
a) b) 120 A partir del trapezi 1 s’han obtingut les altres figures
96 En un triangle rectangle, un dels catets mesura la mitjançant determinats moviments. Indica de quin
meitat que la hipotenusa i l’altre, 15 cm. Quina és la moviment es tracta en cada cas.
seua àrea?
Y
97 Dibuixa un rombe les diagonals del qual mesuren 10 cm
i 16 cm, respectivament. Calcula’n el perímetre i l’àrea. c)
1 2
98 Determina l’àrea i el perímetre d’aquestes figures. 4 cm 4 cm 1
a) 5 cm
110 Calcula la longitud d’un arc de 120º en una O 1 X
circumferència el radi de la qual mesura 8 cm. Quina
és l’àrea del sector circular corresponent?
5 cm 4 3
111 Determina l’àrea de les zones ombrejades en les
d)
figures següents.
a) b)
8 cm 121 Indica el centre i l’amplitud dels girs que deixen
invariants cadascuna d’aquestes figures.
b) 2 cm 30º a) Un rectangle.
20º
3 cm b) Un rombe.
4 cm c) Una estrela regular de sis puntes.
4 cm

114 Representa i calcula les coordenades del vector AB 122 Representa en uns eixos de coordenades el punt
en cada cas. P(3, −4) i calcula’n els transformats en aplicar-li una
112 Una pista d’atletisme està formada per dos carrers
6 cm a) A(2, 1), B(5, 2) c) A(−1, 2), B(−4, 2) simetria:
d’1 m d’ample cadascun.
b) A(0, 2), B(1, −4) d) A(−3, −1), B(2, −3) a) Respecte a l’eix d’abscisses.
99 Calcula la longitud de l’altura d’un trapezi les bases b) Respecte a l’origen de coordenades.
115 Quin és el vector de la translació que, aplicada al
del qual mesuren 20 cm i 12 cm si té la mateixa àrea c) Respecte a l’eix d’ordenades.
que un rombe les diagonals del qual mesuren 14 cm punt P(−2, −4), el transforma en P’(0, 5)?
i 30 cm. Quina figura obtens en unir els quatre punts?
116 Calcula les coordenades del punt P si, en traslladar-lo

mitjançant el vector v = (1, −2), es transforma en el 123 Dibuixa el triangle els vèrtexs del qual són A(1, 2),
100 Determina la longitud dels costats d’un triangle
equilàter l’àrea del qual mesura 4 cm2. 80 m 2º 150 m punt P’(2, 1). B(3, 2) i C(3, 5) i calcula les coordenades de la figura
1º que s’obté en aplicar-li una simetria:
101 Quina és l’àrea d’un hexàgon regular de 4 cm de 117 Un triangle té per vèrtexs els punts A(3, 1), B(6, 4) i a) Respecte a l’eix d’abscisses.
C(7, 2). Determina el triangle que s’obté en traslladar-
costat? 
lo mitjançant el vector v = (−2, 1) i dibuixa’n la
b) Respecte a l’eix d’ordenades.
102 Calcula l’àrea d’un parc infantil amb forma d’hexàgon translació. c) Respecte a l’origen de coordenades.
regular, si els costats mesuren 8 m.
118 Trasllada un cercle amb centre en C(3, −2) i amb 124 Indica quines de les següents figures tenen un o més
103 Quant mesura la superfície d’un octàgon regular 
3 unitats de radi mitjançant el vector v = (5, 3). eixos de simetria.
inscrit en un quadrat de 4 m de costat? a) Un trapezi isòsceles.
a) Calcula la longitud d’una volta en cada carrer. a) Quant mesura el radi del cercle traslladat?
104 Calcula l’àrea d’un octàgon regular els costats del b) Determina la distància a la qual s’ha de situar un b) Quines són les coordenades del centre del cercle b) Un rectangle.
qual mesuren 2 cm. corredor al carrer 2 per disputar una carrera. traslladat? c) Una semicircumferència.
138 139
94 Calcula el perímetre i l’àrea d’un quadrat la diagonal del qual mesura 10 cm.
Anomenem a la mesura del costat del quadrat i apliquem el teorema de Pitàgores.
a2 + a2 = 102 → 2a2 = 102 → a2 = 100 : 2 → a = 50 = 7,07 cm
P = 4a = 4 ⋅ 7,07 = 28,28 cm
A = a2 = 7,072 = 49,9849 cm2
95 Calcula el perímetre i l’àrea del quadrat interior de la figura.
Anomenem a la mesura del costat del quadrat i apliquem el teorema de Pitàgores.
6 cm
a2 = b2 + c 2 → a2 = 82 + 62 = 64 + 36 = 100 → a = 100 = 10 cm
P = 4a = 4 ⋅ 10 = 40 cm
8 cm A = a2 = 10 ⋅ 10 = 100 cm2
8 cm 6 cm
96 En un triangle rectangle, un dels catets mesura la meitat que la hipotenusa i l’altre, 15 cm. Quina és la seua àrea?
Anomenem a la mesura de la hipotenusa i apliquem el teorema de Pitàgores.
2
⎛ a⎞ a2
a2 = b2 + c 2 → a2 = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ + 152 = + 225 → 4 a2 = a2 + 900 → 3a2 = 900 → a2 = 300 → a = 300 = 17,32 cm
⎝ 2 ⎠⎟ 4
La hipotenusa mesura 17,32 cm i l’altre catet, 17,32 : 2 = 8,66 cm.
b ⋅ h 15 ⋅ 8,66 129,9
A= = = = 64,95 cm2
2 2 2
L’àrea del triangle és de 64,95 cm2.

219
97 Dibuixa un rombe les seues diagonals del qual mesuren 10 cm i 16 cm, respectivament. Calcula’n el perímetre i l’àrea.
Cal comprovar que els alumnes dibuixen el rombe de diagonals 10 cm i 16 cm.
Considerem el triangle rectangle els catets del qual mesuren la meitat de les diagonals i la hipotenusa és el costat del
rombe, i apliquem el teorema de Pitàgores.
a2 = b2 + c 2 → a2 = 52 + 82 = 25 + 64 = 89 → a = 89 = 9, 43 cm
P = 4a = 4 ⋅ 9,43 = 37,72 cm
D ⋅ d 10 ⋅16 160
A= = = = 80 cm2
2 2 2
98 Determina l’àrea i el perímetre d’aquestes figures.
a) 5 cm b)
5 cm 4 cm 4 cm
6 cm
8 cm
a) Calculem el costat desconegut del trapezi, que és igual a la seua altura, aplicant el teorema de Pitàgores:
a2 = b2 + c 2 → 52 = 32 + c 2 → c 2 = 52 − 32 = 25 − 9 = 16 → c = 16 = 4 cm
P = 5 + 5 + 8 + 4 = 22 cm
( B + b ) ⋅ h (8 + 5) ⋅ 4 13 ⋅ 4
A= = = = 26 cm2
2 2 2
b) P = 4 ⋅ 3 + 6 ⋅ 6 + 4 ⋅ 3 = 12 + 36 + 12 = 60 cm
Calculem l’altura del triangle equilàter:
a2 = b2 + c 2 → 42 = 22 + c 2 → c 2 = 42 − 22 = 16 − 4 = 12 → a = 12 = 3, 46 cm
Calculem l’apotema de l’hexàgon regular:
b2 = c 2 + a2 → 62 = 32 + a2 → a2 = 62 − 32 = 36 − 9 = 27 → a = 27 = 5,2 cm
b⋅h P ⋅a 4 ⋅ 3, 46 6 ⋅ 6 ⋅ 5,2
AT = 2 ⋅ Atriangle + Ahexàgon = 2 ⋅ + = 2⋅ + = 13,84 + 93,6 = 107,44 cm2
2 2 2 2
99 Calcula la longitud de l’altura d’un trapezi les bases del qual mesuren 20 cm i 12 cm si té la mateixa àrea que un rombe
les diagonals del qual mesuren 14 cm i 30 cm.
D ⋅ d 30 ⋅14
Calculem l’àrea del rombe: AArombe
rombo
= = = 210 cm2
2 2
(B + b) ⋅ h (20 + 12) ⋅ h
AAtrapecio
trapezi
= → 210 = → 420 = 32h → h = 13,125 cm
2 2
L’altura del trapezi mesura 13,125 cm.
100 Determina la longitud dels costats d’un triangle equilàter l’àrea del qual mesura 4 cm2.
Anomenem a el costat del triangle equilàter. Expressem l’altura h en funció del costat.
2
⎛ a⎞ a2 3a2 3a2 a
a2 = ⎜⎜⎜ ⎟⎟⎟ + h2 → a2 = + h2 → h 2 = →h= = 3
⎝ 2 ⎟⎠ 4 4 4 2
b⋅h a a a2 16
A= →4= ⋅ 3→4= 3 → a2 = = 9,24 → a = 9,24 = 3,04 cm
2 2 2 4 3
El costat del triangle mesura 3,04 cm.

220
101 Quina és l’àrea d’un hexàgon regular de 4 cm de costat?

Calculem l’apotema de l’hexàgon regular.
b2 = c 2 + a2 → 42 = 22 + a2 → a2 = 42 − 22 = 16 − 4 = 12 → a = 12 = 3, 46 cm
P ⋅ a 6 ⋅ 4 ⋅ 3, 46
A= = = 41,52 cm2
2 2
L’àrea és 41,52 cm2.
102 Calcula l’àrea d’un parc infantil amb forma d’hexàgon regular, si els costats mesuren 8 m.
Calculem l’apotema de l’hexàgon regular.
b2 = c 2 + a2 → 82 = 42 + a2 → a2 = 82 − 42 = 64 −16 = 48 → a = 48 = 6,93 cm
P ⋅ a 6 ⋅ 8 ⋅ 6,93
A= = = 166,32 cm2
2 2
L’àrea és 166,32 cm2.
103 Quant mesura la superfície d’un octàgon regular inscrit en un quadrat de 4 m de costat?
Si inscrivim un octàgon regular en un quadrat, obtenim 4 triangles rectangles isòsceles als cantons els catets dels quals
mesuren x i la hipotenusa b dels quals és el costat de l’octàgon.
b2 = x 2 + x 2 → b 2 = 2 x 2 → b = x 2
4
4 = 2 x + b → 4 = 2 x + x 2 → 4 = x (2 + 2) → x = = 1,17
2+ 2
b = 1,17 2 = 1,65 cm
L’apotema de l’octàgon mesura 2 cm.
P ⋅a 8 ⋅1,65 ⋅ 2
A= = = 13,2 cm2
2 2
La superfície de l’octàgon mesura 13,2 cm2.
104 Calcula l’àrea d’un octàgon regular els costats del qual mesuren 2 cm.
L’àrea de l’octàgon l’obtindrem restant a l’àrea del quadrat circumscrit l’àrea dels quatre triangles isòsceles dels cantons.
Els costats iguals dels triangles compleixen que x 2 + x 2 = 22 → 2 x 2 = 4 → x 2 = 2 → x = 2 cm
b⋅h 2⋅ 2
L’àrea de cada triangle és: A = = = 1 cm2
2 2
2
Aoctàgon = Aquadrat − 4 ⋅ Atriangle = ( 2 + 2 2 ) − 4 = 4 + 8 2 + 8 − 4 = 8 + 8 2 = 19,31 cm2
105 La longitud d’una circumferència és 8 cm. Quant mesura el radi de la circumferència?
L = 2πr → 8 = 2 ⋅ 3,14 ⋅ r → 8 = 6,28r → r = 1,27 cm
106 La roda d’una bicicleta té 40 cm de diàmetre. Quants metres haurà recorregut després de fer 35 voltes?
Calculem la longitud de la roda: L = 2πr = 2 ⋅ 3,14 ⋅ 20 = 125,6 cm
125,6 ⋅ 35 = 4 396 cm = 43,96 m
Haurà recorregut 43,96 m.
107 Calcula l’àrea d’una pista de patinatge circular envoltada per una tanca de 120 m.
Calculem el radi de la pista.
L = 2πr → 120 = 2 ⋅ 3,14 ⋅ r → 120 = 6,28r → r = 19,11 m
A = πr2 = 3,14 ⋅ 19,112 = 1 146,7031 m2
108 Calcula l’àrea d’una corona circular formada per dos cercles concèntrics els radis dels quals mesuren 3 cm i 6 cm, respec-
tivament.
A = π ( R2 − r 2 ) = 3,14 ⋅ ( 62 − 32 ) = 3,14 ⋅ ( 36 − 9 ) = 3,14 ⋅ 27 = 84,78 cm2
221
109 Calcula l’àrea de la zona ombrejada en cadascuna d’aquestes figures.

a) b)
4 cm 4 cm
a) Acercle = π ⋅ 22 = 3,14 ⋅ 4 = 12,56 cm2

1 1 1 1
b) A = Acercle − Aquadrat = ⋅ π ⋅ 42 − ⋅ 42 = 3,14 ⋅ 4 − 8 = 4,56 cm2
4 2 4 2
110 Calcula la longitud d’un arc de 120º en una circumferència el radi de la qual mesura 8 cm. Quina és l’àrea del sector cir-
cular corresponent?
α 120 α 120
L = 2πr ⋅ = 2 ⋅ 3,14 ⋅ 8 ⋅ = 16,75 cm A = πr 2 ⋅ = 3,14 ⋅ 82 ⋅ = 66,99 cm2
360 º 360 360 º 360
111 Determina l’àrea de les regions ombrejades en les figures següents.
a) b)
2 cm 30º 20º
3 cm

α 30 α 340
a) A = 4 πr 2 ⋅ = 4 ⋅ 3,14 ⋅ 22 ⋅ = 4,19 cm2 b) A = πr 2 ⋅ = 3,14 ⋅ 32 ⋅ = 26,69 cm2
360 º 360 360 º 360
112 Una pista d’atletisme està formada per dos carrers d’1 m d’ample cadascun.
a) Calcula la longitud d’una volta en cada carrer.
b) Determina la distància a la qual s’ha de situar un corredor al carrer 2 per a disputar una carrera.
a) Calculem la longitud del carrer 1.
LC1 = 150 ⋅ 2 + 2 ⋅ 3,14 ⋅ 40,5 = 300 + 254,34 = 554,34 m
Calculem la longitud del carrer 2.
2º
LC2 = 150 ⋅ 2 + 2 ⋅ 3,14 ⋅ 41,5 = 300 + 260,62 = 560,62 m
80 m 150 m
1º b) Un corredor del carrer 2 s’ha de situar a 560,62 − 554,34 = 6,28 m del corredor
del carrer 1.

113 Determina si la transformació utilitzada per a obtenir les figures següents és un moviment.
a) c)

b) d)

222
a) Gir c) No és un moviment, la figura no manté la mateixa grandària.

b) Translació d) Gir


114 Representa i calcula les coordenades del vector AB en cada cas.
a) A(2, 1), B(5, 2) b) A(0, 2), B(1, −4) c) A(−1, 2), B(−4, 2) d) A(−3, −1), B(2, −3)
Cal comprovar que els alumnes representen els punts i tracen el vector correctament en cada cas.


a) AB = ( b1 − a1 , b2 − a2 ) = ( 5 − 2, 2 −1) = ( 3, 1)


b) AB = ( b1 − a1 , b2 − a2 ) = (1− 0, −4 − 2 ) = (1, −6 )


c) AB = ( b1 − a1 , b2 − a2 ) = ( −4 − ( −1) , 2 − 2 ) = ( −3, 0 )


d) AB = ( b1 − a1 , b2 − a2 ) = ( 2 − ( −3 ) , −3 − (−1)) = ( 5, −2 )
115 Quin és el vector de la translació que, aplicada al punt P(−2, −4), el transforma en P’(0, 5)?
P ’ ( p1 + v1 , p2 + v 2 ) → P ’ ( −2 + v1 , −4 + v 2 ) → −2 + v1 = 0; −4 + v 2 = 5 → v1 = 2, v 2 = 0

Per tant, el vector de la translació és v = (2, 9).

116 Calcula les coordenades del punt P si, en traslladar-lo mitjançant el vector v = (1, −2), es transforma en el punt P’(2, 1).
P ’ ( p1 + v1 , p2 + v 2 ) → P ’ ( p1 + 11 , p2 + ( −2 )) → p1 + 1 = 2; p2 + ( −2 ) = 1 → p1 = 1, p2 = 3
Per tant, el punt P és (1, 3).
117 Un triangle té per vèrtexs els punts A(3, 1), B(6, 4) i C(7, 2). Determina el triangle que s’obté en traslladar-lo mitjançant el

vector v = (−2, 1) i dibuixa’n la translació.
A’ ( a1 + v1 , a2 + v 2 ) → A’ ( 3 + ( −2) , 1+ 1) → A’(1, 2)
B’ ( b1 + v1 , b2 + v 2 ) → B’ ( 6 + ( −2) , 4 + 1) → B’( 4, 5)
C ’ ( c1 + v1 , c2 + v 2 ) → C ’ ( 7 + ( −2) , 2 + 1) → C ’(5, 3)
Cal comprovar que els alumnes dibuixen el triangle de vèrtexs ABC, el triangle de vèrtexs A’B’C’ i el vector de la translació.
118 Trasllada un cercle amb centre C(3, −2) i amb 3 unitats de radi mitjançant el vector v = (5, 3).

a) Quant mesura el radi del cercle traslladat?
b) Quines són les coordenades del centre del cercle traslladat?
a) El radi del cercle traslladat mesura el mateix que el cercle original, 3 unitats.
b) C ’ ( c1 + v1 , c2 + v 2 ) → C ’ ( 3 + 5, −2 + 3) → C ’(8, 1)
119 Calcula les coordenades dels vectors que transformen el triangle 1 en els altres.
Y

❚❚ Triangle 1 en 2: v = (3, −2)

❚❚ Triangle 1 en 3: u = (5, 0)
1 1 3
O X
1
2

223
120 A partir del trapezi 1 s’han obtingut les altres figures mitjançant determinats moviments. Indica de quin moviment es tracta
cada cas.
Y ❚❚ Trapezi 2: S’ha obtingut mitjançant una simetria respecte de l’eix
d’ordenades.
1 2 ❚❚ Trapezi 3: S’ha obtingut mitjançant un gir.
1 ❚❚ Trapezi 4: S’ha obtingut mitjançant una translació.
O 1 X
4 3

121 Indica el centre i l’amplitud dels girs que deixen invariants cadascuna d’aquestes figures.
a) Un rectangle.
b) Un rombe.
c) Una estrela regular de sis puntes.
a) El centre de gir és el punt on es tallen les diagonals i l’amplitud és de 180º.
b) El centre de gir és el punt on es tallen les diagonals i l’amplitud és de 180º.
c) El centre de gir és el punt on es tallen les rectes que passen pels vèrtexs oposats i l’amplitud és de 60º.
122 Representa en uns eixos de coordenades el punt P(3, −4) i calcula’n els transformats en aplicar-li una simetria:
a) Respecte a l’eix d’abscisses.
b) Respecte a l’origen de coordenades.
c) Respecte a l’eix d’ordenades.
Quina figura obtens en unir els quatre punts?
Cal comprovar que els alumnes representen el punt P(3, −4).
a) Cal comprovar que els alumnes representen el punt P’(3, 4).
b) Cal comprovar que els alumnes representen el punt P’’(−3, 4).
c) Cal comprovar que els alumnes representen el punt P’’’(−3, −4).
S’hi obté un quadrat.
123 Dibuixa el triangle els vèrtexs del qual són A(1, 2), B(3, 2) i C(3, 5) i calcula les coordenades de la figura que s’obté en
aplicar-li una simetria:
a) Respecte a l’eix d’abscisses. b) Respecte a l’eix d’ordenades. c) Respecte a l’origen de coordenades.
Cal comprovar que els alumnes dibuixen el triangle ABC.
a) Cal comprovar que els alumnes dibuixen el triangle de vèrtexs A’(1, −2), B’(3, −2) i C’(3, −5).
b) Cal comprovar que els alumnes dibuixen el triangle de vèrtexs A’’(−1, 2), B’’(−3, 2) i C’’ (−3, 5).
c) Cal comprovar que els alumnes dibuixen el triangle de vèrtexs A’’’(−1, −2), B’’’(−3, −2) i C’’’(−3, −5).
124 Indica quines de les següents figures tenen un o més eixos de simetria.
a) Un trapezi isòsceles.
b) Un rectangle.
c) Una semicircumferència.
a) Té un sol eix de simetria.
b) Té dos eixos de simetria.
c) Té un sol eix de simetria.

224
Matemàtiques vives
7 7
MATEMÀTIQUES VIVES Mosaics
RELACIONA
Al palau de l’Alhambra de Granada es conserven els millors mosaics realitzats en el període de l’Espanya
musulmana (segles XIII-XIV) durant el regnat de la dinastia nassarita. 2 Els mosaics més senzills s’inspiren en la naturalesa i estan formats per un únic tipus de polígon regular.
La religió islàmica busca la bellesa en els dissenys geomètrics, i els artesans, inspirats en aquesta recerca, En un mosaic, les tessel·les no poden superposar-se ni deixar-hi buits sense recobrir. Observa la imatge de
van fer possible la creació dels anomenats polígons nassarites. la bresca d’abelles de la primera pàgina d’aquesta unitat.
Un mosaic està format per motius que es repeteixen anomenats tessel·les. Les tessel·les de l’Alhambra són COMUNICA
a. Quin nom rep el polígon de la tessel·la del mosaic generat per les abelles?
peces de forma cúbica, fetes de roques calcàries, materials de vidre o ceràmiques de diferents grandàries.
La part visible de moltes d’aquestes són polígons.
b. Amb l’ajuda del programa GeoGebra, dibuixa un mosaic a partir d’un triangle equilàter i
un altre a partir d’un quadrat. UTILITZA LES TIC
c. En crear un mosaic amb polígons regulars, quina és la suma dels angles que concorren en un dels seus
vèrtexs?
PENSA I RAONA
REFLEXIONA
3 El sòl del saló de recepció té un mosaic format per

triangles i quadrilàters. Els costats de tots els polígons
tenen la mateixa longitud.
❚ El saló de convidats està cobert pel mosaic que pots
Ocellet veure en la fotografia.
❚ La cuina té un mosaic al sòl format per triangles
equilàters i hexàgons regulars. Els costats mesuren el
mateix.
❚ Imagina que formes part de l’equip de restauradors.
Avió Os
a. Esbrina com poden realitzar-se els dos mosaics diferents que combinen els polígons RESOL
indicats per al sòl del saló de recepció.
b. Quina és la tessel·la del mosaic del saló de convidats? Explica quins moviments s’han d’aplicar per a construir
un mosaic idèntic.
COMPRÉN
UTILITZA EL LLENGUATGE MATEMÀTIC REPRESENTA
1 Els artistes musulmans van plasmar a l’Alhambra els seus coneixements del concepte de simetria i van
realitzar el seu treball de tessel·lació del pla mitjançant moviments: translacions, girs i simetries sobre
c. Dibuixa un mosaic que permeta fer la restauració del sòl de la cuina. Hi ha més solucions possibles? Si la resposta
una mateixa figura.
és afirmativa, indica quines.
a. L’os nassarita és un polígon còncau de dotze costats que s’obté a partir d’un quadrat en el qual es retallen
dos trapezis de dos costats oposats i es col·loquen mitjançant girs en els altres dos costats també oposats.
Quin és el nombre mínim de colors necessari perquè no hi haja dos ossos del mateix color amb un costat L
TREBAL IU
en comú? RAT
COOPE
ARGUMENTA
b. Busca en internet quin és el procés de construcció de l’ocellet a partir d’un polígon. Com s’anomena aquesta
figura geomètrica?
UTILITZA LES TIC UTILITZA EL LLENGUATGE MATEMÀTIC
c. Quins moviments es poden aplicar per a dibuixar el mosaic la tessel·la del qual és l’avió?
PENSA I RAONA
140 141
Mosaics
En aquesta secció treballem d’una manera més concreta les competències, en particular, la competència matemàtica. Es
proposa un procés de modelització matemàtica en què els alumnes hauran d’analitzar, interpretar i comunicar una situació
artística que els permetrà reconéixer la geometria en el seu entorn.
En la resolució de diferents activitats de comprensió, relació i reflexió, els alumnes desenvoluparan algunes de les competèn-
cies matemàtiques avaluades per l’estudi PISA: Argumenta, Utilitza el llenguatge matemàtic, Utilitza les TIC, Pensa i raona,
Comunica, Resol o Representa.
Per a finalitzar la secció s’inclou l’apartat Treball cooperatiu, on es proposa una tasca l’estratègia cooperativa de la qual és
Imatge mural, adaptació del Laboratori d’Innovació Educativa del col·legi Ártica, a partir de Ferreiro Gravié.
Per a desenvolupar aquesta tasca, els alumnes treballaran sobre una imatge d’un mosaic. Descobriran quina és la tessel·la del
mosaic i els seus moviments. Primer treballaran de manera individual i després per parelles. Cada alumne explicarà a la classe
l’opció del seu company.

Comprén
1 Els artistes musulmans van plasmar a l’Alhambra els seus coneixements del concepte de simetria i van realitzar el seu
treball de tessel·lació del pla mitjançant moviments: translacions, girs i simetries sobre una mateixa figura.
a) L’os nassarita és un polígon còncau de dotze costats que s’obté a partir d’un quadrat en el qual es retallen dos trapezis
de dos costats oposats i es col·loquen mitjançant girs en els altres dos costats també oposats. Quin és el nombre mínim
de colors necessari perquè no hi haja dos ossos del mateix color amb un costat en comú?
b) Busca en internet quin és el procés de construcció de l’ocellet a partir d’un polígon. Com s’anomena aquesta figura
geomètrica?

225
c) Quins moviments es poden aplicar per a dibuixar el mosaic la tessel·la del qual és l’avió?
a) El nombre mínim de colors necessari perquè no hi haja dos ossos del mateix color amb un costat en comú és 2.
b) L’ocellet s’obté fent modificacions a un triangle equilàter.
c) S’hi poden aplicar simetries i girs.
Relaciona
2 Els mosaics més senzills s’inspiren en la naturalesa i estan formats per un únic tipus de polígon regular. En un mosaic, les
tessel·les no poden superposar-se ni deixar-hi buits sense recobrir. Observa la imatge de la bresca d’abelles de la primera
pàgina d’aquesta unitat.
a) Quin nom rep el polígon de la tessel·la del mosaic generat per les abelles?
b) Amb l’ajuda del programa GeoGebra, dibuixa un mosaic a partir d’un triangle equilàter i un altre a partir d’un qua-
drat.
c) En crear un mosaic amb polígons regulars, quina és la suma dels angles que concorren en un dels seus vèrtexs?
a) És un hexàgon.
b) Resposta oberta.
c) La suma dels angles que concorren en un dels seus vèrtexs és de 360º.
Reflexiona
3 El sòl del saló de recepció té un mosaic format per triangles i quadrilàters. Els
costats de tots els polígons tenen la mateixa longitud.
❚❚ El saló de convidats està cobert pel mosaic que pots veure en la fotografia.
❚❚ La cuina té un mosaic al sòl format per triangles equilàters i hexàgons regulars.
Els costats mesuren el mateix.
❚❚ Imagina que formes part de l’equip de restauradors.
a) Esbrina com poden realitzar-se els dos mosaics diferents que combinen els
polígons indicats per al sòl del saló de recepció.
b) Quina és la tessel·la del mosaic del saló de convidats? Explica quins moviments s’han d’aplicar per a construir un mosaic
idèntic.
c) Dibuixa un mosaic que permeta fer la restauració del sòl de la cuina. Hi ha més solucions possibles? Si la resposta és
afirmativa, indica quines.
a) Un dels mosaics està format per una fila de triangles equilàters encaixats els uns en els altres i davall una fila de qua-
drats el costat dels quals coincideix amb el costat del triangle superior.
En l’altre, la figura que es repeteix és un quadrat i triangles equilàters en cadascun dels costats.
b) La tessel·la és un triangle equilàter. Es pot obtenir el mosaic fent girs de diferents centres i simetries.
c) Hi ha dues possibles solucions. Una és un hexàgon regular envoltat de triangles equilàters encaixats els uns en els altres.
En l’altra, la figura que es repeteix és un hexàgon amb un triangle equilàter en cada costat.
Treball cooperatiu
La tessel·la d’aquest mosaic és un trapezi rectangle. Per a la construcció de la figura base del mosaic s’han de fer girs de 90º i
per a la construcció del mosaic n’hi ha prou amb fer girs de diferents centres.

226
Avança. Teorema de Pitàgores generalitzat

En la secció Avança d’aquesta unitat s’introdueix el teorema
AVANÇA Teorema de Pitàgores generalitzat
Si un triangle no és rectangle, podem calcular la longitud d’un dels seus costats aplicant el teorema de Pitàgores
de Pitàgores generalitzat.
generalitzat. L’altura d’un triangle no rectangle determina dos triangles que són rectangles, és a dir, dos triangles
en els quals es compleix el teorema de Pitàgores.
És important que els alumnes reconeguen la necessitat de
Triangle acutangle Triangle obtusangle
Anomenem m la projecció del costat b que determina
l’altura, h, sobre la base, c, del triangle.
Anomenem m la projecció del costat b que determina
l’altura, h, sobre la base, c, del triangle.
saber calcular la longitud d’un dels costats d’un triangle
C C quan no siga rectangle. Perquè ho entenguen fàcilment,
b a b
a
podem traçar l’altura d’un triangle no rectangle i veure que
A
m
H c
n
B
H
m
A
n
c B
es generen dos triangles que sí que ho són.
Per ser AHC un triangle rectangle: Per ser AHC un triangle rectangle:
b =h +m →h =b −m
2 2 2 2
Com que BHC també és un triangle rectangle:

2 2
b =h +m →h =b −m
2 2 2 2
Com que CHB també és un triangle rectangle:

2 2
És convenient que manegen el procés de modelització del
a2 = h2 + (c − m)2
Aleshores: a2 = b2 − m2 + (c − m)2
a2 = h2 + (c + m)2
Aleshores: a2 = b2 − m2 + (c + m)2
problema per a arribar a la fórmula final en un triangle acu-
a2 = b2 − m2 + c2 + m2 − 2cm
a2 = b2 + c2 − 2cm
a2 = b2 − m2 + c2 + m2 + 2cm
a2 = b2 + c2 + 2cm
tangle i en un triangle obtusangle.
A1. Dibuixa un triangle acutangle si sabem que
els costats b i c mesuren 8,94 cm i 12 cm,
A2. Dibuixa un triangle obtusangle si sabem que
els costats b i c mesuren 8,24 cm i 13 cm,
respectivament, i que la projecció de b sobre c respectivament, i que la projecció de b sobre c
mesura 4 cm. Quina és la longitud del costat a? mesura 2 cm. Quina és la longitud del costat a?
A1. Dibuixa un triangle acutangle si sabem que els costats
b i c mesuren 8,94 cm i 12 cm, respectivament, i que la
GEOMETRIA EN L’ART Transformacions geomètriques
projecció de b sobre c mesura 4 cm. Quin és la longitud
M. C. Escher (1898-1972) va ser un artista holandés conegut pels seus gravats, en els quals, a partir de figures i
transformacions geomètriques, va representar elements reals al costat de formes impossibles, i va crear així mons
imaginaris. Per a dissenyar les seues obres es va inspirar en l’art islàmic, i va dur els mosaics a un nivell superior. del costat a?
Cal comprovar que els alumnes dibuixen el triangle cor
rectament.
2
a2 = b2 + c 2 − 2 cm = ( 8,94 ) + 122 − 2 ⋅12 ⋅ 4 =
G1. Indica el tipus de moviment utilitzat per Escher en cadascun dels gravats anteriors. = 79,9236 + 144 − 96 = 127,9236
142 a= 127,9236 = 11,31 cm
A2. Dibuixa un triangle obtusangle si sabem que els costats b i c mesuren 8,24 cm i 13 cm, respectivament, i que la projecció
de b sobre c mesura 2 cm. Quina és la longitud del costat a?
Cal comprovar que els alumnes dibuixen el triangle correctament.
2
a2 = b2 + c 2 + 2cm = ( 8,24 ) + 132 − 2 ⋅13 ⋅ 2 = 67,8976 + 169 + 52 = 288,8976
a= 288,8976 = 17 cm
Geometria en l’art. Transformacions geomètriques

Podem plantejar aquesta secció com un concurs d’investigació de disseny gràfic. Els presentem tres gravats fets per Escher
i cada alumne haurà de presentar un informe en què explique el tipus de moviment que va utilitzar l’artista en cadascun.
G1. Indica el tipus de moviment utilitzat per Escher en cadascun dels gravats anteriors.

En el primer gravat va fer translacions; en el segon, simetries i girs de 120º; i en el tercer, translacions i simetries.

227
PROPOSTA D’AVALUACIÓ
PROVA A
1. Determina el costat desconegut, el perímetre i l’àrea d’aquests triangles.

a)
20 cm b)
15 cm c
39 cm
a 24 cm

a) a = b + c → a = 242 + 202 = 576 + 400 = 976 → a =
2 2 2 2
976 = 31,24 cm
P = a + b + c = 31,24 + 24 + 20 = 75,24 cm
b⋅h 20 ⋅ 24
A= = = 240 cm2
2 2
b) a2 = b2 + c 2 → 392 = 152 + c 2 → c 2 = 392 −152 = 1521− 225 = 1 296 → c = 1 296 = 36 cm
P = a + b + c = 39 + 15 + 36 = 90 cm
b⋅h 15 ⋅ 36
A= = = 270 cm2
2 2
2. Calcula l’altura d’un triangle isòsceles si se sap que els costats iguals mesuren 5 m i el costat desigual, 6 m.
Considerem el triangle rectangle que té per catets l’altura del triangle i la meitat d’un costat, i com a hipotenusa, un dels
costats iguals del triangle.
a2 = b2 + c 2 → 52 = 32 + c 2 → c 2 = 52 − 32 = 25 − 9 = 16 → c = 16 = 4 cm
L’altura del triangle mesura 4 cm.
3. Calcula l’àrea d’una corona circular formada per dos cercles concèntrics els radis dels quals mesuren 5 cm i 10 cm, res-
pectivament.
A = π ( R2 − r 2 ) = 3,14 ⋅ (102 ⋅ 52 ) = 3,14 ⋅ (100 − 25 ) = 3,14 ⋅ 75 = 235,5 cm2
4. Calcula l’àrea d’aquesta figura.

16 cm AT = Arectangle + Acercle = b ⋅ h + πr2
AT = 16 ⋅ 8 + 3,14 ⋅ 42 = 128 + 50,24 = 178,24 cm2
4 cm
24 cm
5. Quin moviment ha transformat un triangle en un altre: translació, gir o simetria?

D És una simetria central de centre C.
C B
E
A

228
PROPOSTA D’AVALUACIÓ
PROVA B
1. Calcula l’àrea d’un sector circular de 60º en un cercle el radi del qual mesura 2 m.
α 60 753,6
A = πr 2 ⋅ = 3,14 ⋅ 22 ⋅ = = 2,09 m2
360 º 360 360
2. Calcula l’àrea d’un octàgon regular inscrit en una circumferència de radi 10 cm i l’apotema del qual mesura 9,2 cm.
Calculem la longitud del costat.
Per això, considerem c la meitat del costat de l’octàgon.
a2 = b2 + c 2 → 102 = 9,22 + c 2 → c 2 = 102 − 9,22 = 100 − 84,64 = 15,36 → c = 15,36 = 3,92 cm
Aleshores, el costat de l’octàgon mesura 3,92 ⋅ 2 = 7,84 cm.
P ⋅a 8 ⋅ 7,84 ⋅10
A= = = 313,6 cm2
2 2
3. Una parcel·la rústica té un preu de venda de 100 € per metre quadrat. Calcula el preu total fixant-te en la forma i les me-
sures que es representen en el dibuix.
60 m b⋅h
AT = Atriangle + Arectangle + Acercle = + b ⋅ h + πr2
2
Calculem la base del triangle.
18 m
m
a2 = b2 + c 2 → 392 = 362 + c 2
39
→ c 2 = 392 − 362 = 1521−1 296 = 225 → c = 225 = 15 m

15 ⋅ 36
AT = + 60 ⋅ 36 + 3,14 ⋅ 182 = 270 + 2 160 + 1 017,36 = 3 447,36 m2
2
Per tant, el preu de la parcel·la és: 3 447,36 ⋅ 100 = 344 736 €
4. Determina gràficament el punt A’ transformat del vèrtex A mitjançant la simetria de centre el punt mitjà del costat BC i
indica quina figura formen els vèrtexs ABA’C.
A A ABA’C formen un paral·lelogram.
B •
B C C
•
A’
5. Representa el triangle de vèrtexs A(−4, 3), B(−2, 6) i C(−4, 6) i calcula les coordenades del seu simètric:
a) Respecte de l’eix d’abscisses.
b) Respecte de l’eix d’ordenades.
c) Respecte de l’origen de coordenades.
Cal comprovar que els alumnes representen les simetries correctament.
a) A’(−4, −3), B’(−2, −6) i C’(−4, −6)
b) A’’(4, 3), B’’(2, 6) i C’’(4, 6)
c) A’’’(4, −3), B’’’(2, −6) i C’’’(4, −6)

229

07 Guia Didactica Val PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

07 Guia Didactica Val PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

7 Geometria del pla.

7 GEOMETRIA DEL PLA.

Competència en comunicació lingüística (CCL)

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT)

Competència digital (CD)

Competències socials i cíviques (CSC)

Competència per a aprendre a aprendre (CAA)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEE)

Consciència i expressions culturals (CEC)

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

MAPA DE CONTINGUTS DE LA UNITAT

Presentació de la unitat Matemàtiques en el dia a dia

2. Relacions entre angles

4. Perímetres i àrees de figures

Què has de saber?

Practica+ Activitats finals Activitats interactives

Matemàtiques vives Treball cooperatiu

Repassa el que saps

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

Aprendràs a... 1. LLOCS GEOMÈTRICS

Per a representar un punt en

❚ La direcció de la recta que la companyia elèctrica ha de B b

És fonamental que reconeguen les propietats que complei-

Solucions de les activitats

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

2. Relacions entre angles

Observem que els angles A  i B tenen EXERCICI RESOLT

Solucions de les activitats

180º − 45º = 135º

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

3. Teorema de Pitàgores. Aplicacions

22 Una parcel·la té forma de triangle rectangle, i els seus catets mesuren 9 m i 12 m,

Solucions de les activitats

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

a2 = b2 + c 2 → 202 = 92 + c 2 → c 2 = 202 − 92 = 400 − 81 = 319 → c = 319 = 17,86 m

21 Determina quants metres es desplaça un xiquet en baixar pel tobogan aquàtic.

a2 = b2 + b2 → a2 = 42 + 42 = 16 + 16 = 32 → a = 32 = 5,65 cm La hipotenusa mesura 5,65 cm.

4. Perímetres i àrees de figures planes

Solucions de les activitats

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

31 Calcula el perímetre i l’àrea d’aquests quadrilàters.

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

a) A = π ( R2 − r 2 ) = 3,14 ⋅ ( 52 − 22 ) = 3,14 ⋅ ( 25 − 4 ) = 3,14 ⋅ 21 = 65,94 cm2

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

43 Calcula el perímetre i l’àrea de les zones ombrejades en aquestes figures.

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

Solucions de les activitats

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

51 Trasllada els punts A(1, 2) i B(5, 8) mitjançant el vector v = (2, 3).

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

Aprendràs a... 6. GIRS 56 Efectua els següents moviments.

Solucions de les activitats

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

És convenient que els alumnes siguen capaços de generar

Solucions de les activitats

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

66 Calcula el punt transformat per una simetria axial en cada cas.

Unitats didàctiques Matemàtiques orientades a les ensenyances acadèmiques 3r ESO

A B A’ B’ B’’ A’’ A B B’ A’ A’’ B’’ A B B’ A’

D C D’ C’ C’’ D’’ D C C’ D’ D’’ C’’ D C C’ D’

4. Perímetres i àrees de figures