Trigonometria 4ESO

TEMA 7
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA
CONTINGUTS
Dimensió resolució Raons trigonomètriques d’un angle agut: sinus, cosinus i tangent.
de problemes Relacions trigonomètriques fonamentals. Cas dels angles de 30º, 45º i 60º.
Resolució de triangles rectangles.
Resolució de triangles obliquangles. Estratègia de l’altura.
Raons trigonomètriques d’un angle qualsevol.
Dimensió raonament Semblança de triangles com a base de la trigonometria.

i prova
Dimensió Càlculs a partir de propietats trigonomètriques aplicats a la vida quotidiana.
connexions Càlcul manual i mental.
Dimensió Representació d’angles i triangles. Representació del quadrant i de la circumferència goniomètrica.

comunicació Expressió oral i escrita dels conceptes associats a la trigonometria.
i representació Coneixement de l’ús del regle, el transportador, l’escaire, el cartabó i el compàs.
Coneixement de l’ús de la calculadora i del paper mil·limetrat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Dimensió resolució Resoldre problemes de la vida quotidiana utilitzant símbols i mètodes algebraics, i avaluar altres mètodes
de problemes de resolució possibles com per exemple l’assaig error o bé el càlcul numèric amb mitjans tecnològics.
Resoldre situacions en què cal identificar relacions quantitatives i determinar el tipus de funció que pot
modelitzar-les.
Dominar les raons trigonomètriques d’un angle agut i saber utilitzar-les per calcular costats i angles. Conèixer
les relacions entre aquestes raons.
Saber resoldre triangles rectangles a partir d’un costat i un angle o a partir de dos costats. Saber resoldre
triangles obliquangles aplicant l’estratègia de l’altura.
Saber utilitzar la circumferència goniomètrica per representar angles qualssevol i valorar-ne les raons.
Saber fer servir amb eficàcia la calculadora científica per fer càlculs trigonomètrics.
Dimensió raonament Planificar i utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes, tals com la realització
i prova de conjectures, la seva justificació i la generalització.
Dimensió connexions Utilitzar models geomètrics per facilitar la comprensió de conceptes i propietats algebraics i per a la resolució
de problemes en aquest context.
Utilitzar models que facilitin la comprensió de conceptes i propietats per a la resolució de problemes en
contextos d’altres disciplines. Emprar també relacions que afavoreixin l’anàlisi de situacions i el raonament.
Dimensió Expressar verbalment i per escrit amb precisió raonaments, relacions quantitatives i informacions
comunicació que incorporin elements matemàtics, simbòlics o gràfics, valorant la utilitat del llenguatge matemàtic.
i representació
184
OBJECTIUS DE L’APRENENTATGE
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
DE L’ÀMBIT MATEMÀTIC
Dimensió resolució Entendre el plantejament de problemes en què intervinguin angles i costats de triangles, i raons i relacions
de problemes trigonomètriques.
C1 Determinar correctament la informació que s’hi aporta i la que es demana.
Utilitzar representacions geomètriques com a suport dels càlculs.
C2 Calcular angles i costats de triangles, i raons i relacions trigonomètriques.
Saber emprar diferents sistemes per resoldre problemes i per comprovar solucions.
C3 Revisar els procediments utilitzats i, si cal, rectificar-los.
Recórrer al càlcul manual o al mental, segons que convingui.
Dimensió raonament C5 Raonar els criteris de semblança de triangles, en especial rectangles, com a base de la trigonometria.
i prova Utilitzar el càlcul en situacions properes, com per exemple per calcular angles, dimensions i distàncies
C6 en problemes amb escales obertes, estels, avions o satèl·lits enlairats, arbres i edificis alts, pous
i penya-segats...
Dimensió connexions C7 Saber aplicar la trigonometria i el que té de relació amb l’àlgebra per resoldre problemes.
C8 Identificar l’aplicació de la trigonometria en les ciències experimentals, en les ciències socials...
Dimensió Saber dibuixar angles i triangles.
comunicació C9 Saber dibuixar el quadrant i la circumferència goniomètrica sobre paper mil·limetrat.
i representació
Resoldre problemes trigonomètrics plantejats de manera gràfica.
Exposar, oralment o per escrit, les idees matemàtiques de manera entenedora emprant la terminologia
C10 adequada.
Habituar-se a comprendre les idees matemàtiques expressades pels companys i companyes.
Familiaritzar-se amb l’ús del regle graduat (o la cinta mètrica), el transportador d’angles, l’escaire,
el cartabó i el compàs com a eines de mesura i de dibuix.
C12 Aprendre a utilitzar les tecles trigonomètriques de la calculadora, i emprar-les per fer les operacions
més feixugues.
Utilitzar el programa GeoGebra per consolidar els coneixements apresos.
Competències bàsiques
GENERALS
CB1. Competència Saber interpretar adequadament i amb la màxima precisió els enunciats dels problemes.
comunicativa, lingüística Ser capaç d’expressar correctament les idees matemàtiques i d’explicar els procediments emprats
i audiovisual per a la resolució dels problemes.
Adquirir i utilitzar el vocabulari específic adequat.
Saber interpretar informació expressada en llenguatge gràfic.
CB3. Competència en el Valorar les matemàtiques com un mitjà per estudiar fets quotidians.
coneixement i la interacció
amb el món físic
CB5. Competència digital Practicar amb el programa GeoGebra de geometria, àlgebra i càlcul.
CB7. Competència d’aprendre Saber millorar l’atenció, la concentració i la memòria.

a aprendre Obtenir informació i transformar-la en coneixement propi.
Aplicar coneixements i destreses adquirits amb anterioritat en altres contextos.
CB8. Competència Mostrar iniciativa pròpia.
d’autonomia, iniciativa
Organitzar les tasques i els temps d’una manera adequada.
personal i emprenedoria
185
7
Notes
TEMA 7
TRIGONOMETRIA
Fa més de 3.000 anys, babilonis i egipcis van utilitzar la semblança i els rudiments de trigonometria
per mesurar camps, fer construccions, i fins i tot per a l’astronomia i la navegació... Aquests conei-
xements van passar a Grècia, on cal destacar dos grans astrònoms (perquè trigonometria i astrono-
mia van plegats):
Hiparc de Nicea (180-125 aC), considerat el «pare de l’astronomia», va consolidar el sistema sexa-
gesimal per mesurar angles. Tenint en compte que l’essència de la trigonometria és substituir mesu-
res angulars per mesures lineals, va elaborar unes taules en les quals associava la mesura de cada
angle amb la longitud de la corda corresponent.
Ptolemeu d’Alexandria (85-165) va ampliar i va millorar l’obra d’Hiparc i va escriure un enorme

tractat d’astronomia de tretze llibres, que es va acabar anomenant l’Almagest, (‘el més gran’).
Els indis, durant els segles IV i V, van desenvolupar una trigonometria amb un enfocament diferent
del dels grecs: van associar a cada angle la longitud de la semicorda de l’angle doble (el que poste-
riorment s’anomenaria sinus de l’angle), aconseguint així treballar amb triangles
rectangles, més fàcils de manejar.
Els àrabs (segles IX-x) es van inspirar en l’Almagest de Ptolemeu

però van utilitzar les taules dels sinus dels indis, les van ampliar
amb altres mesures i les van millorar. La seva tri-
gonometria, ben fonamentada i molt pràctica,
es va estendre per Europa a partir del segle XII.
150
Libro_Mates_4tESO_2016.indb 150 14/06/16 11:28
Una raó trigonomètrica és un nombre que s’associa a cada angle. Aquest nombre carac-
teritza l’angle mitjançant un cert criteri. És interessant reflexionar sobre els dos criteris
descrits en aquesta columna: el grec (la corda associada a l’angle) és més natural; el cri-
teri seguit pels indis (la meitat de la corda de l’angle doble), encara que més sofisticat,
és preferible, perquè permet treballar amb triangles rectangles. Per això es va acabar
imposant amb el nom de sinus de l’angle.
És molt curiós l’origen de la paraula sinus per designar aquesta raó trigonomètrica.
Es descriu en la pàgina 175 del llibre de l’alumne, al final d’aquesta unitat.
186
solucions
Quin és el fonament
de la trigonometria
Abans de començar, utilitza el que ja saps
a) L’estaca (vertical) i l’ombra
Quin és el fonament de la trigonometria (horitzontal) són els catets
La trigonometria es basa en la semblança de triangles rectangles: d’un triangle rectangle.
La raó entre dos costats d’un triangle rectangle és igual a la raó entre els costats corresponents de
qualsevol altre triangle que s’hi assembli. El mateix ocorre amb cada
Observa com s’aplica aquesta propietat en l’exemple següent: arbre i la seva ombra.
• Un grup d’amics volen mesurar les altures dels 35 arbres d’una parcel·la plana. Per a això, pro- b) Perquè, en qualsevol altre
cedeixen així:
cas, els afectaria el moviment
– Claven a terra una estaca vertical, que sobresurt 163 cm. del Sol. Perquè els triangles
– A continuació, corren a assenyalar els extrems de les ombres dels 35 arbres i de l’estaca. siguin semblants, cal mesurar
– Fet això, i ja sense presses, mesuren i anoten. Aquests són alguns resultats:
totes les ombres en el mateix
Estaca Cirerer Xiprer Pollancre
instant.
Mesura de l'ombra 76 cm 1,12 m 2,37 m 3,9 m c) Cirerer 8 2,4 m
a) Raona que l’estaca i l’ombra que fa formen un triangle rectangle.

Xiprer 8 5,09 m
Passa el mateix amb cada arbre i l’ombra que fa? Pollancre 8 8,39 m
b) Per què s’han d’afanyar a assenyalar els extrems de les ombres?
Raona que tots els triangles formats per un arbre, o per l’estaca, i
l’ombra corresponent són semblants. Notes
c) Calcula les altures del cirerer, del xiprer i del pollancre, aproxi-
mant-les fins als decímetres.
L’altura de cada arbre es podria haver obtingut multiplicant la

163
longitud de l’ombra que feia per = 2,145. Aquest nombre és el
76
resultat de dividir els catets de qualsevol triangle rectangle amb un 163
angle de 65°. És, per tant, un nombre associat a aquest angle. S’ano-
mena tangent de 65°.
65°
Antigament, es recorria a unes taules en què es trobaven aquests
76
nombres. Actualment, els obtenim amb la calculadora.
Hauràs de recordar
• Quan són semblants dos triangles rectangles.
• Com es poden utilitzar les ombres per mesurar certes longituds inaccessibles.
www1. Alguns continguts estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, juntament amb

algunes activitats per posar-los en pràctica.
151
Abans de començar
Amb aquest exercici es pretén que els alumnes s’iniciïn en l’essència de la trigono-
metria: la raó entre dos costats d’un triangle rectangle és igual a la raó entre els costats
corresponents en altres triangles semblants al primer.
Hauràs de recordar
El web www.espaibarcanova.cat ofereix recursos amb què activar coneixements previs
i repassar continguts bàsics imprescindibles per abordar amb èxit l’estudi de la unitat.
Es pot treballar què representen els plans, les maquetes i els mapes; com s’interpreten
i per a què serveixen.
187
coneixements mínims
• Conèixer les definicions
de les raons trigonomètriques
d’un angle.
• Obtenir-les de manera
1. Raons trigonomètriques d’un angle agut
gràfica, mesurant els costats A la pàgina anterior hem relacionat els dos catets d’un triangle rectan-
Recorda
d’un triangle rectangle. gle, de manera que el seu quocient (raó) ens ha servit per resoldre
Raó. S’anomena raó entre
triangles rectangles semblants a ell. Ara ens disposem a estudiar totes les
dos nombres el seu
solucions possibles raons entre dos dels costats d’un triangle rectangle.
quocient.
7.1. En un triangle semblant als 1.1. Definicions

del marge, amb les mides que B
Sobre un angle agut a, construïm un triangle rectangle, ABC. Donem
hagi dibuixat cada alumne:
les definicions següents amb les seves corresponents abreviatures:
BC
sin 34° = ≈ 0,56 longitud del catet oposat a a BC
AB sinus de a = sin a =
longitud de la hipotenusa AB a
AC A
cos 34° = ≈ 0,82 longitud del catet contigu a a AC C
AB cosinus de a = cos a =
longitud de la hipotenusa AB
BC Per designar angles, se solen
tg 34° = ≈ 0,68 longitud del catet oposat a a BC utilitzar lletres gregues com:
AC tangent de a = tg a =
longitud del catet contigu a a AC a alfa
b beta
Notes Aquestes relacions s’anomenen raons trigonomètriques de l’angle a.
g gamma
1.2. Càlcul gràfic (aproximat) f fi
de les raons trigonomètriques d’un angle
La definició mateixa ens proporciona un mètode per calcular les raons
trigonomètriques d’un angle agut:
Es dibuixa l’angle. Des d’un punt, B, d’un dels seus costats es traça B
una perpendicular a l’altre costat. D’aquesta manera es forma un triangle
rectangle ABC. Se’n mesuren els costats: AC = 41 mm, BC = 28 mm,
AB = 50 mm.
Ara, amb aquestes dades, calculem les raons trigonomètriques:
BC 28 41 28 a
sin a = = = 0,56 cos a = = 0,82 tg a = = 0,68 A
C
AB 50 50 41
Podríem mesurar l’angle amb el transportador. Obtindríem a = 34°.
Per tant:
sin 34° = 0,56 cos 34° = 0,82 tg 34° = 0,68
Les mesures efectuades són aproximades. Per tant, les relacions finals
també ho són.
ACTIVITATS
7.1. Dibuixa sobre un angle com l’anterior, 34°, un triangle rectangle molt més gran. Troba’n les raons tri-
gonomètriques i observa que hi obtens, aproximadament, els mateixos valors.
152
Iniciem la pàgina definint les raons trigonomètriques d’un angle agut. Com que és la
primera vegada que els estudiants tenen contacte amb aquest concepte, s’ha de pres-
tar un interès especial en el fet que assumeixin que les raons trigonomètriques són nom-
bres associats al seu angle i que serveixen per relacionar els costats d’un triangle.
Si es disposa de temps, convé que cada alumne i alumna dibuixi un triangle rectangle
qualsevol, en mesuri els costats i calculi les raons trigonomètriques d’un dels angles
aguts. Després, que mesuri l’angle amb el transportador i que en comprovi els resultats
amb la calculadora.
188
7
TEMA
• Obtenir les raons
trigonomètriques d’un angle
1.3. Les raons trigonomètriques depenen de manera gràfica sobre
el quadrant goniomètric.
de l’angle, però no del triangle
C" • Saber que depenen
B' Què passaria si sobre el mateix angle a anterior haguéssim traçat un
B altre triangle rectangle diferent? de l’angle, no del triangle.
Pots comprovar, mesurant, que les raons trigonomètriques que s’ob-
a
tenen són les mateixes, malgrat petites diferències degudes a impreci- solucions
A sions en la mesura. També podem demostrar-ho, basant-nos en la sem-
C C' B"
blança dels triangles ABC, AB'C' i AB''C''. 7.2.
sin cos tg
En ABC En AB' C' En AB'' C''
10° 0,18 0,98 0,18
sin a BC/AB B'C'/AB' B''C''/AB'' 20° 0,34 0,94 0,37
30° 0,5 0,86 0,58
Fes-ho tu Com que els triangles ABC, AB'C' i AB''C'' són semblants: 40° 0,64 0,76 0,84
Raonant d’una manera sem- BC B'C' B''C'' 50° 0,76 0,64
= =
blant, demostra que el cosi- AB AB' AB'' 60° 0,86 0,5
nus d’un angle no depèn del És a dir, és indiferent calcular el sinus sobre qualsevol dels triangles.
70° 0,94 0,34
triangle. I el mateix es pot dir per al cosinus i per a la tangent. 80° 0,98 0,18
GeoGebra
1.4. Una plantilla per mesurar
raons trigonomètriques
Sobre paper mil·limetrat es traça un quadrant de
Notes
circumferència de radi 10 cm, que prenem com
a unitat.
T Els angles se situen amb un costat sobre l’eix X.
En el triangle rectangle OCS, com que la hipote-
S nusa mesura 1, els catets SC i OC mesuren sin a
0,5 i cos a, respectivament. Les mesures es fan amb
facilitat en el paper mil·limetrat:
sin 34° = 0,56 cos 34° = 0,83
Com que OU = 1, la tangent es mesura tam-
bé directament:
UT UT
tg 34° = = = UT = 0,68
OU 1
34° Observa que, a partir d’un cert angle, la tan-
O 0,5 C U gent ja no es pot mesurar directament.
ACTIVITATS
7.2. Utilitzant una plantilla com la de dalt i un transportador d’angles, calcula el sinus i el cosinus de 10°,
20°, 30°, 40°, 50°, 60°, 70° i 80°, i la tangent d’aquells que puguis.
GeoGebra
153
El paper mil·limetrat és molt útil per visualitzar les raons trigonomètriques d’angles aguts.
Si no es disposa d’aquest material, es pot donar una quadrícula 10 Ò 10 que els serveixi
per realitzar l’activitat proposada al final de l’epígraf. En aquest cas, han d’observar que
les lectures que es fan dels catets seran amb una única xifra decimal o amb dues, en ca-
sos en què es vegi clarament quin valor prendrà la centèsima.
189
• Aplicar les relacions
trigonomètriques
fonamentals per obtenir
dues raons d’un angle 2. Relacions trigonomètriques fonamentals
coneixent-ne l’altra.
Els valors de sin, cos i tg d’un mateix angle no són independents, sinó
Notació
que estan relacionats, de tal manera que coneixent-ne un, podem calcu-
solucions lar els altres dos. Les relacions que els lliguen són les següents (se solen En comptes de (sin a)2 se sol
7.3. cos 37° = 0,8 anomenar relacions fonamentals): posar sin 2 a. De la mateixa
manera:
tg 37° = 0,75 sin a (cos a)2 = cos 2 a i
(sin a)2 + (cos a)2 = 1 [I] = tg a [II]
cos a
(tg a)2 = tg 2 a
7.4. sin 28° = 0,47 Tanmateix, i per evitar confu-
Aquestes igualtats són fàcils de demostrar:
cos 28° = 0,88 sions, utilitzarem durant aquest
[I] (sin a)2 + (cos a)2 = ( ) ( )
BC
AB
2
+
AC
AB
2
=
BC 2 + AC 2
AB 2
=1 curs l’expressió amb parèntesi.
Notes per tant pel teorema de Pitàgores es compleix que BC 2 + AC 2 = AB 2.

B
sin a BC AC BC
[II] = : = = tg a
cos a AB AB AC
En les activitats resoltes següents veiem com, coneguda una raó
trigonomètrica d’un angle, es poden calcular les altres dues. a
A C
ACTIVITATS RESOLTES
1. Sabent que cos a = 0,63, calcula s = sin a i t = tg a.
Mitjançant la igualtat I, conegut sin a obtenim cos a, i viceversa.
s 2 + 0,632 = 1 8 s 2 = 1 – 0,632 = 0,6031 8 s = √0,6031 = 0,777
(Només prenem l’arrel positiva, perquè sin a ha de ser positiu).
0,777
t= = 1,23 Solució: sin a = 0,777 tg a = 1,23
0,63
2. Sabent que tg a = 2, calcula s = sin a i c = cos a.

Mitjançant les igualtats I i II, coneguda tg a s’obtenen, resolent un sistema d’equacions, sin a i cos a:
s °
=2 § s = 2c
c ¢
s 2 + c 2 = 1 §£ (2c)2 + c 2 = 1 8 4c 2 + c 2 = 1 8 5c 2 = 1
c = √5 ; s = 2 √5
1 només prenem
c2 = ÄÄÄÄ8 c = 1 ÄÄÄÄ8 racionalitzant
5 l’arrel positiva √5 5 5
Solució: sin a = 2 √ 5 = 0,894 cos a = √ 5 = 0,447

5 5
ACTIVITATS
7.3. sin 37° = 0,6. Calcula cos 37° i tg 37°. 7.4. tg 28° = 0,53. Calcula sin 28° i cos 28°.
154
La idea clau que s’ha de transmetre en aquest apartat és que n’hi ha prou a conèixer una
de les raons trigonomètriques d’un angle per obtenir-ne la resta de manera immediata.
190
7
complements importants
TEMA
• Saber les raons
trigonomètriques de 30°,
Ä 2.1. Raons trigonomètriques de 30°, 45° i 60° 45° i 60°.
√3
Els triangles rectangles els angles aguts dels quals són 45°, 30° o 60°
solucions
apareixen amb molta freqüència, per la qual cosa resulten especialment
interessants en geometria. Trobarem les raons trigonomètriques d’aquests √2 √2
angles. 7.5. cos 45° = 8 sin 45° =
2 2
1 Raons trigonomètriques de 45° √3
7.6. cos 30° =
La hipotenusa d’aquest triangle rectangle isòsceles 2
Ä h mesura:
√3 1 √3
—
3 h = √12 + 12 = √2. Per tant: tg 30° =
3
60° 45°
1 sin 45° = 1 = √2 , cos 45° = √2 , tg 45° = 1 7.7.
45° √2 2 2
30° sin a cos a tg a

Ä Ä
1
— √
— √3
2 — Raons trigonomètriques de 30° i de 60° 0,94 0,34 2,76
2 2 2
1 30° Calculem l’altura d’aquest triangle equilàter: 0,57 0,82 0,69
√ () √ √
a
60° 1 2 1 3 √3 4 /5 3/5 4/ 3
sin cos tg a= 12 – = 1– = =
2 4 4 2
1/2 0,96 0,27 3,5
30° 1 √3 √3
2 2 3 Per tant: 1/2 √3 / 2 √3/ 3
√2 √2 cos 30° = √3 = √3
1 1/2 1
45° 1 sin 30° = tg 30° = = √2 /2 √2 / 2 1
2 2 2 2 √3/2 √3 3
√3 1
sin 60° = √3 tg 60° = √3/2 = √3
60° √3 1
2 2
2
cos 60° =
2 1/2 7.8. 2,3 m de longitud.
ACTIVITATS 7.9. sin a = 0,71

tg a = 1,01
7.5. Tenint en compte que tg 45° = 1, troba el va- 7.8. Un fuster vol fer una escala de tisora, els bra-
lor de sin 45° i de cos 45° mitjançant les relacions ços de la qual, una vegada oberts, formin un angle 7.10. sin a = 0,57
fonamentals. de 60°.
cos a = 0,82
Perquè l’altura de l’es-
7.6. Tenint en compte que sin 30° = 1/2, troba el cala, estant oberta, sigui GeoGebra
valor de cos 30° i de tg 30° mitjançant les relacions de 2 metres, quina longi-
fonamentals. tud haurà de tenir cada
braç? Notes
7.7. Completa en el quadern la taula següent:
sin a 0,94 4/5
7.9. Calcula el sinus i la tangent d’un angle el co-
cos a 0,82 √3/2 sinus del qual val 0,8.
tg a 3,5 1
7.10. Calcula el sinus i el cosinus d’un angle la
En les operacions on apareguin radicals, treballa tangent del qual val 0,7.
amb ells; no utilitzis la seva expressió decimal.
GeoGebra
155
Amb algunes de les activitats proposades en aquesta pàgina, es pretén que els alumnes
i les alumnes es familiaritzin tant amb l’obtenció com amb els valors de les raons trigo-
nomètriques de 30°, 45° i 60°.
191
• Fer anar la calculadora
per obtenir les raons
trigonomètriques d’un angle.
3. Utilització de la calculadora
solucions
en trigonometria
7.11. a) 0,998; b) 0,515;
c) 0,404; d) 0,266; e) 0,508; Les calculadores científiques ens donen directament el valor del sinus, del
Tecles trigonomètriques
f) 18,268; g) 0,174 cosinus o de la tangent de qualsevol angle. També ens diuen quin és l’an-
gle del qual coneixem el valor d’una de les seves raons trigonomètriques. Per al càlcul i maneig de les
www2. Ampliació. El radian Vegem els passos per treballar en trigonometria amb la calculadora: raons trigonomètriques, fins ara
com a mesura d’angles. només hem utilitzat les opera-
Selecció del mode deg (graus sexagesimals) cions aritmètiques de la calcu-
Les calculadores manegen tres unitats de mesura d’angles: ladora: + - * / i $.
Notes • Graus sexagesimals (DEG). Són els que utilitzem normalment.
En aquest apartat aprendrem
a fer servir les tecles específi-
• Graus centesimals (GRA). Un angle recte té 100 graus centesimals.
cament trigonomètriques.
Mai usarem aquesta unitat de mesura.
• Radians (RAD). Aquesta unitat de mesura d’angles està relacionada
amb l’estudi funcional de les raons trigonomètriques (funcions tri-
gonomètriques). A batxillerat s’usarà ben sovint.
En aquest curs utilitzarem, exclusivament, els graus sexagesimals.
Per tant, selecciona en la calculadora el mode DEG, a partir de la tecla
M o !, segons el model de calculadora.
Anotar un angle. Tecla O
Per escriure l’angle 38° 25' 36'', es procedeix així:
38O25O36O{«°…¢“\\\\\|} sO{∫«°o“∞o«\}
S’anota l’angle en forma sexagesimal S’expressa l’angle en forma se-
i es mostra en forma decimal xagesimal
En les CALCULADORES DE PANTALLA DESCRIPTIVA també es procedeix així:
38O25O36O= Atenció
En algunes calculadores anti-
Càlcul d’una raó trigonomètrica. Tecles ß © t gues, les tecles de les raons tri-
Per calcular sin (47° 25'), es procedeix així: gonomètriques i les seves in-
ß47O25O {¢|…¢‘\\\\\|} = {≠…|«\“£«£∞‘“‘} verses es premen després del
nombre corresponent.
És a dir, sin 47° 25' = 0,736.
Per trobar sin 47°: 47 ß
Anàlogament, es procedeix amb cosinus, ©, i tangent, t.
ACTIVITATS
7.11. Obtén les raons trigonomètriques següents i escriu els resultats, arrodonint a les mil·lèsimes.
a) sin 86° b) cos 59° c) tg 22° d) sin 15° 25' 43''
e) cos 59° 27' f ) tg 86° 52' g) sin 10° 30'' (atenció, 10° 0' 30'')
www 2. Ampliació. El radian com a mesura d’angles.
156
Una vegada que es faci anar amb destresa el càlcul de les raons trigonomètriques, és espe-
cialment interessant aprendre a utilitzar les tecles trigonomètriques, en la calculadora.
L’escriptura d’un angle en forma sexagesimal, el pas de forma decimal a sexagesimal,
i viceversa, el càlcul d’una raó trigonomètrica d’un angle o de l’angle que correspon a
una raó trigonomètrica… podrien ser activitats realitzades per l’alumnat amb les orien-
tacions del professor o professora.
També és convenient ensenyar la diferència entre les tecles d i G, i insistir en la im-
portància de tenir la calculadora en el mode d abans de realitzar cap càlcul trigono-
mètric. Si no es fa, els resultats obtinguts seran incorrectes.
192
7
TEMA
• Fer anar la calculadora
per obtenir un angle
Funcions inverses: ﬁ (sß), Â (s©), T (st) coneixent-ne una raó
trigonomètrica, així com
Quin és l’angle el sinus del qual val 0,5? Sabem que és 30°. La forma de
preguntar-li-ho a la calculadora és així: dues raons d’un angle
coneixent-ne l’altra.
s ß 0,5 = {∫∫∫∫«≠}
Anàlogament:
solucions
cos a = 0,56 8 a? 8 s© 0,56 =sO{∞∞o∞\o«£…‘«}
tg a = 3 8 a? 8 st 3 =sO{|‘o««o∞¢…‘°} 7.12. a) a = 65° 30' 19''
b) a = 80° 16' 1''
3.1. Càlcul d’una raó trigonomètrica
coneixent-ne una altra c) a = 65° 9' 55''
Sabem que cos a = 0,63. Quant val tg a? d) a = 18° 46' 41''
Per resoldre aquest problema, vam haver de recórrer a les igualtats
fonamentals (pàgina 154). Ara podem fer-ho directament amb les tecles e) a = 4° 35' 19''
trigonomètriques de la calculadora:
f ) a = 28° 21' 27''
s©0,63={∞≠…£¢£°||¢} t={‘…“«“\£≠\°}
Angle el cosinus del qual és 0,63 La tangent n’és 7.13.
Recorda
Amb les CALCULADORES DE PANTALLA DESCRIPTIVA podem procedir anàlogament: cos a = 0,91 8 sin a = 0,415
\ és un lloc de memòria tg a = 6,41 8 cos a = 0,154
on se situa l’últim resultat s©0,63= t\=
(answer) obtingut. cos a = 0,06 8 tg a = 16,637
Però també es pot fer directament:
cos a = 0,96 8 tg a = 0,292
La tangent de l’angle el cosinus
ts©0,63= del qual és 0,63 val 1,23269… tg a = 0,1 8 sin a = 0,0995
www3. Reforç.
ACTIVITAT RESOLTA
Ús de la calculadora
Sabem que tg a = 2. Quant val cos a?
en trigonometria.
st 2={\«…¢«¢£¢°°““£} ©={≠…¢¢|“‘«∞£∞∞}
1444442444443 14444244443
8 cos a = 0,447
L’angle la tangent del qual és 2 El cosinus d’aquest angle Notes

Amb PANTALLA DESCRIPTIVA ©st 2 =
ACTIVITATS
7.12. Dóna el valor de l’angle a en forma sexa- 7.13. Calcula sin a sabent que cos a = 0,91.
gesimal, en cada cas: Calcula cos a sabent que tg a = 6,41.
a) sin a = 0,91 b) tg a = 5,83 Calcula tg a sabent que cos a = 0,06.
c) cos a = 0,42 d) tg a = 0,34 Calcula tg a sabent que cos a = 0,96.
e) sin a = 0,08 f ) cos a = 0,88 Calcula sin a sabent que tg a = 0,1.
www 3. Reforç. Ús de la calculadora en trigonometria.
157
Resulta interessant saber per què als estudiants, en el llibre, no se’ls parla del radian com
una altra unitat per mesurar angles. El motiu radica en el fet que per a problemes de tri-
gonometria, astronomia, navegació i resolució de triangles s’utilitzen les mesures dels
angles en graus, no en radians. En cursos superiors es veurà l’avantatge dels radians a
l’hora de representar i estudiar les funcions trigonomètriques.
193
• Resoldre triangles rectangles.
Notes 4. Resolució de triangles rectangles

Resoldre un triangle és trobar un o més elements desconeguts (costats o
angles) a partir d’alguns elements coneguts.
Les raons trigonomètriques ens permeten resoldre qualsevol tipus de
triangle rectangle.
B
Coneguts dos costats
c
• El tercer costat s’obté mitjançant el teorema de Pitàgores. a ^ a
sin A = —
c
• Cada un dels angles aguts es troba a partir de la raó trigonomètrica
A
que el relaciona amb els dos costats coneguts. b = c2 – a2
B
Coneguts un costat i un angle c=— a
^
• Un altre costat es troba mitjançant la raó trigonomètrica que el a cos B
relaciona amb el costat i l’angle coneguts. ^ ^

A = 90° – B
^
• L’altre angle agut és complementari del que coneixem. b = a · tg B
ACTIVITATS RESOLTES
1. Els dos catets d’un triangle rectangle mesuren 17 cm i 40 cm. Troba els angles del triangle.
17
L’angle a es relaciona amb els dos catets mitjançant la tangent tg a = = 0,425
40
17 Trobem amb la calculadora l’angle la tangent del qual és 0,425:
a
40 st0,425=sO{“«o‘o«‘…||}. És a dir, a = 23° 1' 32''
L’altre angle és el seu complementari: 90° – 23° 1' 32'' = 66° 58' 28''
2. En un triangle rectangle, un angle agut mesura 27° i la hipotenusa 46 m. Troba els dos catets.
b és el catet oposat a l’angle de 27°. Per tant:
b
46 m
b sin 27° = 8 b = 46 · sin 27° = 20,88 m
46
27° c
c Anàlogament: cos 27° = 8 c = 46 · cos 27° = 40,99 m
46
3. L’Iris està fent volar el seu estel. Ha deixat anar 36 m de fil i mesura l’angle que
forma la corda amb l’horitzontal, 62°. A quina altura es troba l’estel sabent que la
36 m mà de l’Iris que sosté la corda és a 83 cm de terra?
a
a és l’altura de l’estel per damunt de la mà de l’Iris.
62° a és el catet oposat a l’angle de 62°. El sinus és la raó trigonomètrica que la rela-
ciona amb la hipotenusa:
a
sin 62° = 8 a = 36 · sin 62° = 31,79 m
36
L’estel és a una altura de 31,79 + 0,83 = 32,62 m.
4. c/2 5 cm Quant mesura l’apotema d’un pentàgon regular de costat c = 10 cm?
aa
a 36° 5 5
a = 360° : 10 = 36° tg 36° = 8 a= = 6,88
a tg 36°
L’apotema mesura 6,9 cm.
158
En aquest epígraf s’estudia la resolució de triangles rectangles en situacions reals.

El professor o la professora pot anar proposant activitats que facin reflexionar l’alumnat
sobre la importància de dibuixar un triangle que representi l’enunciat del problema i so-
bre el qual convé escriure les dades que tenim i aquelles que hem de calcular. D’aques-
ta manera, es veurà fàcilment quina és la raó trigonomètrica que relaciona ambdues
dades. Les activitats resoltes que apareixen en aquest apartat poden servir de guia.
194
7
solucions
TEMA
7.14. a = 34° 3' 39,27''
b = 55° 86' 51,73''
ACTIVITATS RESOLTES S
5. Des d’un satèl·lit artificial es veu la Terra dins d’un angle 70° d 7.15. Un altre catet 8 115,45 m
T h
de 140°. Calcula: H Hipotenusa 8 144,56 m
a) La distància a què es troba la Terra. OS = R + d
OT R OH = R – h 7.16. r ≈ 26,13 cm
En el triangle OTS: cos 20° = = R
OS R+d
20° apotema ≈ 24,14 cm
R R
R+d= 8 d= – R = 408,56 km
cos 20° cos 20° 7.17. a) d = 1.944,2 km
O
b) L’àrea de la porció de Terra visible des del satèl·lit.
a) S b)
b) A = 59.572.592,72 km2
Radi de la Terra: R = 6.366 km
70° d 70°
Per calcular l’àrea del casquet esfèric visible des de S hem h
7.18. d = 12,587 km
T T
de conèixer l’altura, h, del casquet; per tant, A = 2πR · h. H
www4. Reforç. Resolució
OH R–h de triangles rectangles.
En el triangle OHT, cos 20° = = 8 R R–h
OT R R R
8 R – h = R cos 20° 8 h = R – R cos 20° = 20° 20°
= R(1 – cos 20°) = 383,92 km Notes

Àrea del casquet = 2πRh = 15.356.323 km2 O O
6. A quina altura sobre la superfície terrestre hem de pujar per veure un lloc situat a 1.000 km de distància?
Un quadrant de meridià terrestre té 10.000 km i correspon a un angle de 90°. 1.000 km
A un arc de 1.000 km li correspon un angle de 9°.
S En el triangle OTS:
d
OT R R R
1.000
km T cos 9° = = 8 R+d= 8 d= –R
OS R+d cos 9° cos 9°
( cos1 9° – 1) = 79,353 km
R
R
9° d = 6.366
Hauríem d’elevar-nos a 79.353 m.
ACTIVITATS
7.14. Els dos catets d’un triangle rectangle me- 7.17. Des d’un coet espacial es veu la Terra sota
suren 48 cm i 71 cm. Calcula’n, en graus i minuts, un angle de 100°.
els dos angles aguts. a) A quina distància de la Terra es troba en aquest
instant?
7.15. En un triangle rectangle un angle agut me- b) Quina és l’àrea de la porció de terra visible des
sura 37°, i el catet oposat, 87 m. Troba’n l’altre catet del coet?
i la hipotenusa.
7.18. A quina altura sobre la superfície de la Terra
7.16. Troba el radi d’un octàgon regular de 20 cm hem de pujar per veure un lloc situat a 400 km de
de costat. Quant fa l’apotema? distància?
www 4. Reforç. Resolució de triangles rectangles.
159
195
• Resoldre triangles
obliquangles per mitjà
de l’estratègia de l’altura.
5. Resolució de triangles obliquangles
Notes Problema 1
El triangle del marge no és rectangle. Per obtenir-ne el costat descone- 14 cm ?
gut, el partim en dos triangles rectangles amb un costat comú:
48°
B • El triangle ABH és rectangle. En coneixem la 17 cm
hipotenusa i un angle agut. Podem calcu-
14 cm a lar-ne els dos catets:
h
h
48° sin 48° = 8 h = 14 · sin 48° = 10,4 cm
14
A x H y C
17 cm x
cos 48° = 8 x = 14 · cos 48° = 9,37 cm
14
• En el triangle rectangle BHC coneixem BH = h = 10,4 cm i podem
B
calcular molt fàcilment HC = y = 17 – x = 17 – 9,37 = 7,63 cm.
Coneguts els dos catets, calculem la hipotenusa:
a
a = √h2 + y 2 = √10,42 + 7,63 2 = 12,9 cm h
Reflexionem: l’altura, h, ha partit el triangle obliquangle en dos trian-

gles rectangles. En el primer es calculen elements que serveixen per H y C
obtenir, finalment, el costat a en l’altre triangle.
Problema 2
B
Fem com en el cas anterior: l’al-
tura h determina dos triangles ?
a
h rectangles. Amb ells relaciona-
rem x i y.
53° 28° 53° 28°
A x H y C 87 m
87 m
En ABH , tg 53° =
h
8 h = x tg 53°
°
x § x tg 53° = y tg 28°
¢ 1,33x = 0,53y
h
En BHC , tg 28° = 8 h = y tg 28° §
y £
Com que x + y = 87, tenim un sistema de dues equacions amb dues
incògnites:
x + y = 87 ° x = 87 – y
¢
1,33x = 0,53y£ 1,33(87 – y) = 0,53y 8 y = 62,2 m
B
Conegut y podem calcular a:
y 62,2
En BHC , cos 28° = 8 a= = 70,4 m a
a cos 28°
En aquest cas hem hagut de resoldre simultàniament els dos triangles
rectangles. Relacionant algebraicament les conclusions (un sistema 28°
d’equacions) s’obtenen els segments que busquem. H y C
160
Didàcticament, és molt interessant que, qui aprèn, intenti treure el màxim partit d’allò
que sap. L’alumne té coneixements suficients per resoldre triangles obliquangles sense
necessitat de noves eines. L’estratègia de l’altura és, simplement, una petita empenta
perquè ho faci si aquest triangle no és rectangle… perquè, tractant una de les seves al-
tures, s’obtenen dos triangles rectangles que sap resoldre, o bé cada un per separat, o
bé l’un després de l’altre, o bé ambdós simultàniament (recorrent a l’àlgebra).
196
coneixent-ne una altra
Sabem que cos a = 0,63. Quant val tg a?
Per resoldre aquest problema, vam haver de recórrer a les igualtats
7
fonamentals (pàgina 154). Ara podem fer-ho directament amb les tecles solucions
TEMA
7.19. BC = 27,04 cm
s©0,63={∞≠…£¢£°||¢} t={‘…“«“\£≠\°}
Angle el cosinus del qual és 0,63 La tangent n’és 7.20. El globus es troba
5.1. Estratègia de l’altura
Amb les CALCULADORES DE PANTALLA DESCRIPTIVA podem procedir anàlogament: a 14,28 m d’altura.
Recorda
A la pàgina anterior s’ha aplicat aquesta estratègia.
\ és un lloc de memòria 7.21. a) h = 79,88 m
on se situa l’últim resultat s©0,63= t\=
(answer) obtingut.
Qualsevol triangle no rectangle pot ser resolt, aplicant els mètodes de b) AB = 92,24 m
resolució de triangles
Però també es pot ferrectangles,
directament:mitjançant l’estratègia de l’altura. BC = 112,97 m
Consisteix a triar adequadament una de les altures del triangle de ma- ì
nera que, en traçar-la, s’obtinguin dosLa tangent rectangles
triangles de l’angle resolubles
el cosinus c) B = 75°
ts© 0,63 = delalgebraicament
qual és 0,63 val
(per separat o conjuntament) relacionant els1,23269…
resultats.
www5. Ampliació. Resolució
de triangles qualssevol:
ACTIVITAT
CTITIVAT RESOLTA
Sabem
Vols conèixer a = 2. Quant
que tgl’amplada cos a?d’un arbre que és a la vorera opo-
vali l’altura
d’un riu teoremes dels sinus
sada. Per això, et situes enfront de l’arbre i mesures l’angle que forma l’ho- i del cosinus.
st
ritzontal amb la visual
2={\«…¢«¢£¢°°““£} ©={≠…¢¢|“‘«∞£∞∞} 8 cos a = 0,447
a la part alta de l’arbre (41°).14444244443
1444442444443 T’allunyes de l’arbre, en
GeoGebra
direcció perpendicular a la
L’angle la vorera,
tangent caminant
del qual és25
2 m. Tornes a mesurar
El cosinus d’aquestl’angle
angle
que forma l’horitzontal amb la visual a la part alta de l’arbre. Ara són 23°. B
A
Notes
ACTIVITATS y
7.12. Dóna el valor de l’angle a en forma sexa- 7.13. Femsin

Calcula unaa bona
sabent que cos a = Anome-
representació. 0,91.
gesimal, 23°
en cada cas: A 41° Calcula cos a sabent a = riu
que tg del 6,41.
x nem x l’amplada i y l’altura
B 25 m
a) sin a = 0,91 b) tg a = 5,83 a l’arbre.
Calcula tg de sabent que cos a = 0,06.
c) cos a = y 0,42 ° d) tg a = 0,34 Calcula tg a sabent que cos a = 0,96.
°
e) sin a= =x 0,08 § 8 y = xf·) 0,87
tg 41° cos a = 0,88
§ Calcula sin a sabent que tg a = 0,1.
8 0,87x = 0,42x + 25 · 0,42 8 0,45x = 10,5 8 x = 23,3;
www 3. Reforç.y ¢Ús de la calculadora en ¢ trigonometria.
tg 23° = § 8 y = (x + 25) · 0,42 § y = 23,3 · 0,87 = 20,3
x + 25 £ £
Solució: L’amplada del riu és de 23,3 m, i l’altura de l’arbre, de 20,3 m. 157
ACTIVITATS
7.19. En un triangle ABC, calcula BC conei-

^
7.21. Una antena de ràdio està subjecta al sòl
xent AB = 37 cm, AC = 50 cm i A = 32°. amb dos tirants de cable d’acer, com indica la figura.
B
7.20. La Rosa es col·loca en un punt B, i jo en A,

a 5 metres d’ella, de ma-
nera que els punts A, B
i C queden alineats. 60° 45°
Si els angles a i b A 126 m C
fan 40° i 50°, respectiva- a) Calcula l’altura de l’antena.
ment, a quina altura es a b b) Calcula la longitud dels cables.
^
troba el globus? A B C c) Calcula el valor de l’angle B.
www 5. Ampliació. Resolució de triangles qualssevol: teoremes dels sinus i del cosinus.
GeoGebra
161
Creiem que els teoremes dels sinus i del cosinus s’han de deixar per al pròxim curs. No
obstant això, per si algun professor o professora desitja que els alumnes hi recorrin, els
hem inclòs en la pàgina web de l’alumnat, juntament amb les aplicacions.
197
• Conèixer la circumferència
goniomètrica.
• Calcular raons
trigonomètriques d’angles
6. Raons trigonomètriques: angles de 0° a 360°
de 0º a 360º.
6.1. Circumferència goniomètrica RADI = 1 Y
GeoGebra Tracem una circumferència de radi 1. Prenem un sistema de coordena-

des amb l’origen en el centre de la circumferència.
Notes Els angles se situen sobre la circumferència de la manera següent: 240°

X
• El seu vèrtex en el centre.
• Un dels costats coincidint amb el semieix positiu de les X.
• L’altre costat se situa on correspongui, obrint-se l’angle en el sentit
contrari al moviment de les agulles del rellotge.
Aquesta circumferència, sobre la qual se situen els angles com queda
descrit, s’anomena circumferència goniomètrica. Amb ella resulta molt
senzill definir i visualitzar les raons trigonomètriques d’angles qualssevol.
6.2. Sinus i cosinus d’un angle entre 0° i 360° 90°

Y
Si situem un angle agut, a, sobre la circumferència goniomè- cos a A

trica, cos a i sin a són, respectivamente, les coordenades x B cos b
i y del punt A en el qual el segon costat de l’angle talla la
circumferència. sin a
sin b b
Per extensió, definim: a
g
180°
O A' X
(cos f, sin f) són les coordenades del punt en què el segon sin g d
costat d’un angle qualsevol, f, talla la circumferència go- cos g sin d
C
niomètrica.
Es compleix, en tots els casos, que (sin f)2 + (cos f)2 = 1.
cos d
D
En el gràfic, la direcció de les fletxes indica el signe:
270°
° dreta + ° amunt +
cos: ¢ sin: ¢
£ esquerra – £ avall –
T tg a
90°
A
6.3. Tangent d’un angle entre 0° i 360° B
t
Situem l’angle sobre la circumferència goniomètrica. Tracem la recta t b tg g

a
tangent a la circumferència en U. El segon costat de l’angle, o la seva g
180° U
prolongació, talla la recta t en el punt T. La tangent de l’angle és igual d
a la mesura del segment UT, amb el signe corresponent, positiu cap C
tg b
amunt i negatiu cap avall. En tots els casos es compleix la relació:
D
sin f 270°
tg f =
cos f
tg d
Els angles de 90° i 270° no tenen tangent.
GeoGebra
162
Si el quadrant goniomètric va ser molt útil per visualitzar les raons trigonomètriques
d’un angle agut, igual de pràctica serà la circumferència goniomètrica per visualitzar les
raons trigonomètriques d’un angle qualsevol. Tenim així una generalització de la raó tri-
gonomètrica d’un angle agut a angles més grans.
També en aquest epígraf convé explicar als estudiants les limitacions de la calculadora
en les operacions trigonomètriques, perquè un cop sigui conegut el valor d’una raó tri-
gonomètrica, el valor de l’angle estarà entre –90° i 90° en el cas del sinus i la tangent,
i entre el 1r i 2n quadrant en el cas del cosinus.
Com en totes les operacions que es realitzen amb la calculadora, s’ha de fomentar con-
tínuament l’estimació prèvia del resultat i la seva anàlisi.
198
7
solucions
TEMA
7.22. 1,96
1,88
ACTITIVAT RESOLTA
Situa sobre la circumferència goniomètrica els angles 141°, 233° i 338°. Representa’n les seves raons trigo-
nomètriques (sin, cos i tg) i valora-les numèricament. 0,47
Per facilitar la valoració de les raons trigonomètri- –0,9

4° 0,88
1,33 ques, pots imprimir d’internet la circumferència go- 15
62
0,44
°
niomètrica dibuixada sobre paper mil·limetrat. Aquí
24
l’hem representada reduïda a menys de la meitat de 300°
3°
1 –0,89
–0,49
la seva mida real. Situant-hi els angles convenient- –0,87
ment, la lectura dels valors de les raons goniomètri- –0,45 0,5

–0,78 ques és immediata.
sin 141° = 0,63

0,63 141° –1,73
cos 141° = –0,78
tg 141° = –0,81 62° 154° 243° 300°
233°
sin 0,88 0,44 –0,89 –0,87
338° –0,37 sin 233° = –0,8
cos 0,47 –0,9 –0,45 0,5
–0,8 cos 233° = –0,6
0,93 –0,4 tg 1,88 –0,49 1,96 –1,73
tg 233° = 1,33
OA' OA'
sin 338° = –0,37 7.23. a) cos a = = = OA'
–0,6
–0,81
OA 1
cos 338° = 0,93
–1
tg 338° = –0,40 b) (sin a)2 + (cos a)2 = OA 2 = 1
c) (sin b)2 + (cos b)2 = OB 2 = 1
7.24.
ACTIVITATS 0° 90° 180° 270° 360°
sin 0 1 0 –1 0
7.22. Situa sobre la circumferència goniomètrica 7.24. Digues el valor de sin a i cos a quan a
cos 1 0 –1 0 1
els angles val 0°, 90°, 180°, 270° i 360°.
62°, 154°, 243° i 300°
7.25. cos F
Representa les seves raons trigonomètriques i dó- 7.25. En aquest cercle es
na’n el valor aproximat. dóna el signe de sin f segons
el quadrant en què es trobi l’an-
+ + – +
7.23. A la pàgina anterior, en la circumferència
goniomètrica sobre la qual s’han representat el sinus
gle f. Comprova que és cor-
recte i fes-ne un de semblant – – – +
i el cosinus, hi ha un triangle acolorit, OA'A. per a cos f.
a) Raonant sobre ell i tenint en compte que OA = 1,
OA' OU
justifica que cos a = OA' i sin a = A'A. 7.26. Tenint en comp- A
T
7.26. = 8
b) Aplicant el teorema de Pitàgores en aquest trian- te la semblança dels trian- AA UT
gle justifica que (sin a)2 + (cos a)2 = 1. gles OA'A i OUT, i que AA' · OU AA'
c) Justifica que (sin b)2 + (cos b)2 = 1, raonant sobre OU = 1, demostra que:
tg a 8 UT = = 8
sin a OA OA
el triangle corresponent. sin fa
= tg a a cos a AA' sin a
cos af O A' U 8 tg a = =
OA cos a
www 6. Circumferència goniomètrica sobre paper mil·limetrat.
www 7. Transportador d’angles circular (angles de 0° a 360°). www6. Circumferència
www 8. Reforç. Càlcul de raons trigonomètriques amb la circumferència goniomètrica.
163 goniomètrica sobre paper
mil·limetrat.
Libro_Mates_4tESO_2016.indb 163 14/06/16 11:29 www7. Transportador
d’angles circular (angles
de 0° a 360°).
www8. Reforç. Càlcul
de raons trigonomètriques
amb la circumferència
goniomètrica.
199
• Manejar angles de mesures
qualssevol, amb calculadora i
sense ella. 6.4. Ángles de mesures qualssevol
7
Els valors compresos entre 0° i 360° ens permeten mesurar qualsevol an-
solucions
TEMA
gle. Però també podem donar sentit a altres mesures. Per exemple, podem
7.27. 1.837° 8 37° interpretar 400° com una volta completa (360°) més un angle de 40°. És 400° = 360° + 40°
a dir, 400° = 360° + 40° = 40°. Les raons trigonomètriques de 400°

3.358° 8 118° seran, per tant, les mateixes que les deFuncions
40°. inverses: ﬁ sß Â (s©), T (st)
( ),
1.381° 8 –59° En general, a = a + 360° · n, essent n és
Quin unl’angle
nombre el enter qualsevol
sinus del qual val 0,5? Sabem que és 30°. La forma de
(positiu o negatiu). preguntar-li-ho a la calculadora és així:
3.805° 8 –155°
s ß 0,5 = {∫∫∫∫«≠}
www9. Ampliació. Càlcul Anàlogament:
Angles negatius
de raons trigonomètriques cos a = 0,56 8 a? 8 s© 0,56 =sO{∞∞o∞\o«£…‘«}
que es relacionen amb L’angle de 300° pot expressar-se així: 300° = 300° – 360° = –60°. Per
tg a = 3 8 a? 8 st 3 =sO{|‘o««o∞¢…‘°} a
això, ben sovint, els angles que queden situats sota l’eix X, és a dir, els –a
les d’altres angles. 360° – a
compresos entre 180° i 360°, es designen amb una mesura negativa.
3.1. Càlcul d’una raó trigonomètrica
Notes 6.5. Calculadora coneixent-ne una altra
Les calculadores donen directament elSabem quesin,
valor de a = i0,63.
coscos qual- val tg a?
tg deQuant
sevol angle. Per resoldre aquest problema, vam haver de recórrer a les igualtats
Per exemple: fonamentals (pàgina 154). Ara podem fer-ho directament amb les tecles
ß 3842 = {–≠…°°“£¢|∞£“°∞} 8 sin 3.842° = –0,88
© –597 = {–≠…∞¢¢\«£≠«∞≠‘} 8 s©
0,63={∞≠…£¢£°||¢} t={‘…“«“\£≠\°}
cos (–597°) = –0,54
Angle el cosinus del qual és 0,63 La tangent n’és
t 8324 = {∫≠…£\∞\°°||¢°} 8 tg 8.324° = 0,97
Amb les CALCULADORES DE PANTALLA DESCRIPTIVA podem procedir anàlogament:
Recorda
Si li preguntem a la calculadora quin és l’angle la raó trigonomètrica
Dóna un valor
Per a
\qual
del és unéslloc
undenombre
memòriadeterminat, respon de la manera següent: entre
8 {∫∫∫∫∫–«≠} s© Iß 0,8= = 8 {∞«…‘«≠………} t\=
on seIß 0,63
–0,5 =
situa l’últim resultat
sinus –90° i 90°
(answer) obtingut.
I© –0,5 = 8 {∫∫∫∫∫‘“≠} Però I© 0,8 =
també 8 {«\…°\£………}
es pot fer directament: cosinus 0° i 180°
It – 4 = 8 {–|∞…£\«………} It 1 = 8 {∫∫∫∫∫¢∞} tangent –90° i 90°
La tangent de l’angle el cosinus
ts©
És a dir, dels molts angles que tenen aquesta
0,63 =trigonomètrica, la
raó
del qual és 0,63 val 1,23269…
calculadora en dóna un, seguint el criteri que es facilita en el marge.
ACTITIVAT
CTIVITAT RESOLTA
Sabem que
Expressa amb a = 2.compresos
tgvalors Quant valentre a?
cos –180° i 180° els angles següents:
a) 775° b) 1.400°
775 360 st 775° =={\«…¢«¢£¢°°““£}
360° · 2 + 55° = 55° ©={ ≠…¢¢|“‘«∞£∞∞}
2 8 cos a = 0,447
1444442444443 1.400
14444244443 360 1.400° = 360° · 3 + 320° = 320° =
55 2 L’angle la tangent del qual és 2 El cosinus320 3 angle 320° – 360° = – 40°
d’aquest =

ACTIVITATS
7.27. Expressa amb valors entre –180° i 180° aquests angles: 1.837°, 3.358°, 1.381° i 3.805°. Comprova
ACTIVITATS
amb la calculadora que, en cada cas, coincideixen les raons trigonomètriques d’un i altre angle.
www 9. Ampliació. Càlcul de raons trigonomètriques que es relacionen amb les d’altres angles.
7.12. Dóna el valor de l’angle a en forma sexa- 7.13. Calcula sin a sabent que cos a = 0,91.
gesimal, en cada cas: Calcula cos a sabent que tg a = 6,41.
164 a) sin a = 0,91 b) tg a = 5,83 Calcula tg a sabent que cos a = 0,06.
c) cos a = 0,42 d) tg a = 0,34 Calcula tg a sabent que cos a = 0,96.
e) sin a = 0,08
Libro_Mates_4tESO_2016.indb 164
f ) cos a = 0,88 Calcula sin a sabent que tg a = 0,1. 14/06/16 11:29
www 3. Reforç. Ús de la calculadora en trigonometria.
157
200
7
competències rellevants
TEMA
7.28. C1 C3
ACTIVITATS 7.29. C1 C3
7.31. C1 C3 C10
Practica Relacions fonamentals
SOLUCIONS
Raons trigonomètriques d’un angle agut 7.33. Si sin a = 0,28, calcula cos a i tg a
ì ì
utilitzant les relacions fonamentals (a < 90°). 7.30. a) sin B = 0,90; cos B = 0,438;
7.28. Troba les raons trigonomètriques de
ì ì
tg B = 2,051; sin C = 0,438;
l’angle a en cada un d’aquests triangles:
7.34. Troba el valor exacte (amb radicals) ì ì
de sin a i tg a sabent que cos a = 2/3 (a < 90°). cos C = 0,90; tg C = 0,4875
ì ì
a) 7m b)
cm
c) b) sin B = 0,991; cos B = 0,133;
1,6
1 a 7.35. Si tg a = √5, calcula sin a i cos a
ì ì
tg B = 7,467; sin C = 0,133;
ì ì
m
25 a a (a < 90°). cos C = 0,991; tg C = 9,955
m 32 60 ì ì )
8m m
7.36. Calcula i completa aquesta taula, al c) sin B = 0,896; cos B = 0,4;
ì ì )
teu quadern, amb valors aproximats: tg B = 2,016; sin C = 0,4;
7.29. Mesurant els costats, troba les raons
^
ì ì
cos C = 0,896; tg C = 0,496
trigonomètriques de B en cada cas: sin a 0,92
a) B b) A
7.31. 72 = 1,962 + 6,722;
cos a 0,12
242 = 23,042 + 6,722
ì ì
tg a 0,75 sin B = 0,28; cos B = 0,96;
ì
B tg B = 0,292. Coincideixen.
C
C A 7.37. Calcula el valor exacte (utilitzant ra-
dicals) de les raons trigonomètriques que falten en la Notes
7.30. Troba les raons trigonomètriques dels
^
taula següent (a < 90°).
angles dels triangles rectangles següents (A = 90°):
sin a 2/3
a) b = 56 cm; a = 62,3 cm
b) b = 33,6 cm; c = 4,5 cm cos a √2/3
c) c = 16 cm; a = 36 cm tg a 0,75 2
7.31. Comprova, amb el teorema de Pità-

gores, que els triangles ABC i AHB són rectangles. Calculadora
A Troba en cada un les
raons trigonomètri-
7.38. Completa la taula següent, utilitzant
7 cm
24 cm
6,72 cm ^ la calculadora:
ques de l’angle B i
C H 23,04 cm B compara’n els resul- a 15° 55° 20' 72° 25' 40'' 85,5°
1,96 cm tats. Què hi veus?
sin a
7.32. Calcula les raons trigonomètriques cos a

^ ^
dels angles A, C, ABD i CBD . tg a
B
7.39. Troba l’angle a en cada cas. Expres-
cm sa’l en graus, minuts i segons.
12 cm
15 a) sin a = 0,58 b) cos a = 0,75 c) tg a = 2,5
A C d) sin a = √5 e) cos a = 1 f ) tg a = 3 √2
D 16 cm 3 √3
solucionari
de les activitats
165
7.28. 7.29. 7.34. sin a = √ 5/3; tg a = √ 5/2

sin a cos a tg a
ì ì ì
7.35. sin a = √ 30/6; cos a = √ 6/6
a) 0,28 0,96 0,29 sin B cos B tg B
b) 0,724 0,69 1,05 a) 0,82 0,59 1,4
7.36. 7.37.
c) 0,47 0,88 0,53 b) 0,34 0,95 0,36 sin a 0,92 0,6 0,99 sin a 2/3 √7/3 2 √5/5

cos a 0,39 0,8 0,12 cos a √5/3 √2/3 √5/5
7.30. i 7.31. Vegeu les solucions al marge. tg a 2,35 0,75 8,27 tg a 2 √5/5 √7/2 2

7.32. ì ì ì ì
A C ABD CBD 7.38. a 15° 55° 20' 72° 25' 40'' 85,5°
sin 0,8 0,6 0,6 0,8 sin a 0,26 0,82 0,95 0,997
cos 0,6 0,8 0,8 0,6 cos a 0,97 0,57 0,30 0,078
) )
tg 1,3 0,75 0,75 1,3 tg a 0,27 1,45 3,16 12,71
7.33. cos a = 0,96; tg a = 0,292 7.39. a) 35° 27' 2'' / b) 41° 24' 35'' / c) 68° 11' 55'' / d) 48° 11' 23'' /
e) 54° 44' 8'' / f) 76° 44' 14''
201
7.44. C1 C3
7.45. C1 C3
7.40. Troba, amb la calculadora, les altres 7.44. Dibuixa dos angles el sinus dels
7.46. C1 C2 raons trigonomètriques de l’angle a en cada un dels quals sigui 2/5 i troba’n el cosinus.
casos següents:
7.47. C1 C3
a) sin a = 0,23 b) cos a = 0,74 c) tg a = 1,75 7.45. Dibuixa un angle menor que 180° el
7.48. C1 C2 C6 cosinus del qual sigui –2/3 i troba’n el sinus i la tan-
d) sin a = 1 e) tg a = √3 f ) cos a = √3
2 gent.
7.49. C1 C2 C6 √2
7.50. C1 C2 C4 7.46. Sabent que tg a = –2 i a < 180°,

Raons trigonomètriques troba sin a i cos a.
7.51. C1 C2 C4 d’angles qualssevol
7.52. C1 C3 C6 7.41. Situa en la circumferència goniomè- Aplica el que has après
trica els angles següents i indica el signe de les seves
Notes raons trigonomètriques: 7.47. Troba la mesura dels costats i an-
a) 128° b) 198° c) 87° gles desconeguts en els triangles rectangles següents
^
d) 98° e) 285° f ) 305° (A = 90°):
Comprova-ho amb la calculadora. a) b = 7 cm c = 18 cm
b) a = 25 cm b = 7 cm
7.42. En cada un d’aquests cercles està in- ^
c) b = 18 cm B = 40°
dicat el signe de les raons trigonomètriques de a, ^
segons el quadrant en què estigui. Quin correspon a d) c = 12,7 cm B = 65°
^
sin a? Quin a cos a? I quin a tg a? e) a = 35 cm C = 36°
a) b) c)
– + + + – + 7.48. Quan els raigs del sol formen 40°
amb el terra, l’ombra d’un arbre mesura 18 m. Quina
– + – – + – n’és l’altura?
7.49. Una escala de 3 m està recolzada en

7.43. Activitat resolta
3
una paret. Quin angle forma l’escala amb el terra si
a) Dibuixa dos angles el sinus dels quals sigui . la base està a 1,2 m de la paret?
4
Q 3/4 P En la circumferència goniomètri-
ca, sobre l’eix vertical senyalem
7.50. D’un triangle isòsceles en coneixem
A el costat desigual, 18 m, i l’altura, 10 m. Quant me-
O 3/4 i tracem per aquest punt una
suren els seus angles?
paral·lela a l’eix horitzontal que ta-
lla la circumferència en P i Q.
Els angles AOP i AOQ tenen el sinus igual a 3/4.
7.51. Calcula el perímetre i l’àrea d’un tri-
angle isòsceles en el qual l’angle desigual mesura
b) Troba’n el cosinus. 72° i la mesura del costat oposat a aquest angle és de
( 34 ) + (cos a) = 1
2
(sin a)2 + (cos a)2 = 1 8 2 16 m.
8 cos a = ± √7
9 7
(cos a)2 = 1 – =
16 16 4 7.52. Els braços d’un compàs, que mesu-
ren 12 cm, formen un angle de 50°. Quin és el radi
cos AOP = √7 i cos AOQ = – √7 de la circumferència que pot traçar-se amb aquesta
4 4
obertura?
solucionari
de les activitats 166
7.40. a) cos a = 0,97; tg a = 0,24 / b) sin a = 0,67; tg a = 0,91 / 128° 198° 87° 98° 285° 305°
c) sin a = 0,87; cos a = 0,5 / d) cos a = 0,71; tg a = 1 / sin + – + + – –
e) sin a = 0,87; cos a = 0,5 / f) sin a = 0,5; tg a = 0,58 cos – – + – + +
7.41. tg – + + – – –
a) b) c)
7.42. a) cos a / b) sin a / c) tg a
128° 198°
87°
7.44. cos a = ±√ 21/5
7.45. sin a = √ 5/3; tg a = –√ 5/2
7.46. sin a = 2√ 5/5; cos a = –√ 5/5
d) e) f ) ì ì
7.47. a) a = 19,31
ì
cm; B = 21° 15' 2'';
ì
C = 68° 44' 58''
98° 285° 305°
b) c = 24 cm; B = 16° 15' 37''; C = 73° 44' 23''
ì
c) a = 28 cm; c = 21,45 cm; C = 50°
ì
d) b = 27,23 cm; a = 30,05 cm; C = 25°
ì
e) c = 20,57 cm; b = 28,32 cm; C = 54°
202
7
TEMA
7.53. C1 C2 C3
7.54. C1 C2 C3
7.53. Calcula l’altura, h, i l’àrea dels trian- 7.58. Un senyal de perill en una carretera
gles següents: ens adverteix que el pendent és del 12 %. Quin an- 7.55. C1 C3 C6
a) B b) B gle forma aquest tram de carretera amb l’horitzontal?
7.56. C1 C3 C6
Quants metres hem descendit després de recórrer
cm
h h
28 cm 7 km per aquesta carretera? 7.57. C1 C3 C6
18
65° D 7.58. C1 C3 C6
A 32 cm C D A
35°
13 cm C 7.59. Troba:
a) La longitud AC. 7.59. C1 C2 C3
7.54. Calcula l’altura sobre el costat AB
b) L’àrea del triangle ABC.
7.60. C1 C2 C3
en els triangles següents: B
a) B b) B 7.61. C1 C2 C6
23 cm 35 cm
70° h
40°
15 cm 23 cm
A
53° 34°
C
Notes
A D
A C C
Tingues en compte que AC = AD + DC .
7.55. Per mesurar l’altura d’un arbre, ens

7.60. Troba, de cada triangle, l’altura i el
situem a 20 m de la seva base i observem, des del
costat desconegut.
terra, la part més alta sota un angle de 50°. Quant
a) B
mesura l’arbre?
7.56. Dues antenes de ràdio estan subjec-

18 cm
h
a
tes al terra per cables tal com indica la figura.
65°
B A C
P
D 23 cm
100 m
45° b) B
75 m
30°
60° 30°
A P C Q E 17 cm 29 cm
h
Calcula la longitud de cada un dels trams de ca- 50°
ble i la distància AE. A x P y C
7.57. Un talús, pel qual s’accedeix a un

túnel, té la forma i les dimensions de la figura. Resol problemes
Calcula la profunditat del punt B.
A 7.61. Per mesurar la distància entre dos
25 m illots, A i B, prop d’una platja, senyalem en un
30° 10 m punt P, alineat amb A i B, i tracem per P una
recta perpendicular a AB. Sobre aquesta línia, ens
30 m situem en un punt Q a 100 m de P i mesurem els
angles PQB = 78° i PQA = 53°. Calcula la distàn-
50°
B cia entre els illots.
solucionari
de les activitats
167
7.48. L’arbre mesura 15,1 m. 7.55. L’arbre mesura 23,8 m.

7.49. a = 66° 25' 19'' 7.56. AB = 115,47 m; BC = 200 m; CD = 106,7 m;
DE = 86,6 m; AE = 349,25 m
7.50. Els dos angles iguals mesuren 48° 46''.
El desigual mesura 83° 58' 28''. 7.57. 35,48 m
7.51. Perímetre = 43,2 m 7.58. a = 6° 53' 32''
Àrea ≈ 88,1 m2 Hem descendit 840 m.
7.52. Radi = 10,14 cm 7.59. a) AC = 42,84 cm / b) 393,49 cm2

7.53. a) h = 16,3 cm; A = 260,8 cm2 / b) h = 16,1 cm; A = 104,61 cm2 7.60. a) h ≈ 16,31 cm; a ≈ 22,42 cm
b) h ≈ 13,02 cm; x ≈ 10,93 cm; y ≈ 25,91 cm
7.54. a) h = 14,1 cm / b) h = 14,8 cm
7.61. Els illots disten 337,8 m.
203
7.62. C1 C2 C3 C6
7.63. C1 C2 C3 C6
7.62. En un hort hi ha un pou d’1,2 m 7.66. Des d’un
7.64. C1 C2 C3 C6 d’ample. Quan està buit veiem, des del brocal, la penya-segat a 20 m sobre
vora oposada del fons sota un angle de 70° amb el nivell del mar, s’obser-
7.65. Rúbrica C1 C2 C3 C8
l’horitzontal. Quan l’aigua puja, veiem la vora opo- va un helicòpter en pràc-
7.66. C1 C2 C3 C6 sada de l’aigua sota un angle de 42°. Quina és l’altu- tiques de salvament. Una
ra del pou? Quant ha pujat l’aigua? persona descendeix verti-
7.67. C1 C2 C3 C6 calment fins a un vaixell en
7.68. C1 C2 C3 C6 7.63. Des del lloc on sóc, la visual de la què hi ha algú en perill. Si
torre forma un angle de 32° amb l’horitzontal. els angles d’observació son 75°
7.69. C1 C2 C3 C6 de 75° per a l’helicòpter i 38°

20 m
38° per al vaixell, quant me-
7.70. C1 C2 C3 surarà el cable que va des de
l’helicòpter fins al vaixell?
Notes 7.67. Dos edificis disten entre si 150 me-

tres. Des d’un punt del terra que hi ha entre els
50° 32°
25 m dos edificis, veiem que les visuals als punts més
alts d’aquests formen amb l’horitzontal angles de
Si m’hi acosto 25 m, l’angle és de 50°. Quina és
35° i 20°.
l’altura de la torre?
Quina és l’altura dels edificis, si sabem que tots
Mira l’activitat resolta de la pàgina 161. dos mesuren el mateix?
7.64. Un avió es troba a una altura de 7.68. En dues comissaries de policia, A i C,

1.200 metres i l’angle d’observació des de la torre s’escolta l’alarma d’un banc B.
de control de l’aeroport (angle que forma la visual Amb les dades de la figura, calcula la distància
cap a l’avió amb l’horitzontal) és de 30°. del banc a cada una de les comissaries.
A quina distància es troba l’avió del peu de la B
torre si aquesta mesura 40 m d’altura?
R 7.65. Per calcular l’altura de l’edifi- 27° 35°

ci, PQ, hem mesurat els angles que indica la figura. A 5 km C
Sabem que hi ha un funicular per anar de S a Q, la
longitud del qual és de 250 m. Troba PQ. 7.69. Sabem la distància de casa nostra a
P l’església, 137 m; la distància de casa nostra al dipò-
sit d’aigua, 211 m, i l’angle, 43°, sota el qual es veu
des de casa el segment els extrems del qual són l’es-
Q
glésia i el dipòsit. Quina és la distància que hi ha de
l’església al dipòsit d’aigua?
10°
0m Atenció: Traça l’altura sobre el costat de 211 m
25
30° 7.70. Les tangents a una circumferència de

S R centre O, traçades des d’un punt exterior, P, for-
men un angle de 50°. Troba la distància PO sabent
que el radi de la circumferència és 12,4 cm.
solucionari
de les activitats 168
7.62. El pou té una altura de 3,3 m. L’aigua va pujar fins a 2,2 m. 7.67. Els edificis tenen una altura de 35,92 m.
7.63. 32,84 m 7.68. AB = 3,24 km; BC = 2,57 km
7.64. La distància de l’avió al peu de la torre és de 2.340,3 m. 7.69. De l’església al dipòsit de l’aigua hi ha 144,93 m.
7.65. PQ = 56,66 m 7.70. PO = 29,34 cm
7.66. El cable té una longitud de 115,5 m.
204
7
TEMA
7.71. C1 C2 C3 C7
7.72. C1 C2 C3 C7
7.71. En un trapezi isòsceles de bases AB i 7.76. En una circumferència de 6 cm de
DC, coneixem els costats AB = 5 m i BC = 3 √2 m, radi inscrivim un triangle isòsceles l’angle desigual 7.73. C1 C2 C3 C7
i els angles que forma la base major amb els costats del qual mesura 70°. Troba el perímetre i l’àrea del
7.74. C1 C2 C3 C6
oblics, que són de 45°. Troba’n l’àrea. triangle inscrit.
7.75. C1 C2 C3 C6
7.72. El costat de la base d’una piràmide 7.77. En la parcel·la ABCD sabem que
quadrangular regular mesura 6 m i l’angle APD = 60°. ^ ^ ^
B = D = 90°; A = 120°; AD = 18 m i AB = 29 m.
7.76. C1 C2 C3
Troba’n el volum. Volem esbrinar la longitud de la diagonal AC. 7.77. C1 C2 C3 C6
P
B C
7.78. C1 C2 C3 C10
29 m
B
7.79. C1 C2 C3 C10
C
A D A 7.80. C1 C2 C3 C10
18
m
D 7.81. C1 C2 C3 C10
7.73. Troba l’angle que forma la diagonal Un amic topògraf ens suggereix prolongar els
d’un cub d’aresta 6 cm amb la diagonal de la base. costats BA i CD fins que es tallin en un punt P i
esbrinar quant mesura l’angle APD . Fes-ho tu.
Notes
Reflexiona sobre la teoria

a
7.78. Observa el triangle rectangle MPN,
i en les igualtats següents, substitueix els punts sus-
pensius per sin, cos o tg.
Problemes + M
n
m m
7.74.
^ ^
Per il·luminar una parcel·la rectan- a) … M = b) … N =
p p P
gular s’han col·locat tres focus en P de manera que
^ m ^n p
els angles d’il·luminació APB , BPC i CPD són c) … M = d) … N =
n p
iguals. Una avaria apaga el focus central. m
A B C
50 m
N
P D 7.79. Hi ha algun angle a tal que sin a =
Quina és l’àrea i el perímetre de la zona enfosqui- = 3/5 i tg a = 1/4?
da, si AP = 50 m?
7.80. Hi ha algun angle agut el sinus del
7.75. Des d’un far F s’observa un vaixell A qual sigui major que la tangent? Justifica la resposta.
sota un angle de 43° respecte de la línia de la costa;
i un vaixell B, sota un angle de 21°. El vaixell A és a 7.81. En un triangle rectangle, un dels catets
5 km de la costa, i el B, a 3 km. mesura el doble que l’altre. Quant valen les raons
Calcula la distància entre els vaixells. trigonomètriques de l’angle menor?
solucionari
de les activitats
169
ì
7.71. Àrea = 24 m2 7.77. APD = 30°; AC = 47,4 m
ì
7.72. Volum = 37√ 2 m3 7.78. a) sin M = m/p
ì
7.73. a = 35° 15' 52'' b) cos N = m/p
ì
c) tg M = m/n
7.74. Perímetre = 215,4 m ì
d) sin N = n/p
Àrea = 1.442,5 m2
7.79. No. Si sin a = 3/5 8 tg a = 3/4 ? 1/4
7.75. La distància entre els vaixells és de 3,17 km.
7.80. No, perquè en un triangle rectangle la hipotenusa és més gran
7.76. Perímetre = 30,8 cm que el catet contigu.
Àrea = 44,8 cm2
7.81. sin a = √ 5/5; cos a = 2√ 5/5; tg a = 1/2
205
7.82. C1 C2 C10
7.83. C1 C2 C10
7.82. Pot existir un angle el sinus del qual b) sin (180° + a) i sin a
7.84. C1 C2 C10 sigui igual a 2? I un angle el cosinus del qual sigui cos (180° + a) i cos a 180° + a
igual a 3/2? Raona les respostes. tg (180° + a) i tg a a
7.85. C1 C2 C5
7.86. Rúbrica C1 C5 C7 C8 7.83. Indica, en cada cas, en quin qua-
drant és l’angle a:
7.87. C1 C5 C7 C8 a) sin a > 0, cos a < 0 b) tg a > 0, cos a > 0 c) sin (360° – a) i sin a
c) sin a < 0, cos a > 0 d) sin a < 0, cos a < 0 cos (360° – a) i cos a
Notes 7.84. Els dos angles aguts d’un triangle
tg (360° – a) i tg a a
rectangle s’anomenen complementaris perquè la 360° – a

seva suma és un de recte. Observa la figura, comple-
ta la taula i expressa simbòlicament el que n’obtens:
7.87. Situa l’angle donat sobre la circumfe-
a 90° – a
B rència goniomètrica i expressa’n les raons trigono-
sin mètriques utilitzant un angle agut com en l’exemple:
a a
c cos Exemple: 215°
90° – a
A C tg sin 215° = –sin 35°
b
cos 215° = –cos 35°
tg 215° = tg 35°
7.85. Usant les relacions fonamentals, de-
mostra que:
a) (sin a + cos a)2 + (sin a – cos a)2 = 2 a) 150° b) 240° c) 300°
(sin a) + sin a · (cos a)
3 2 d) 225° e) 100° f ) 320°
b) =1
sin a
c)
(sin a)3 + sin a · (cos a)2
= tg a 7.88. Activitat resolta
cos a Troba els angles compresos entre 0° i 360° que ve-
1 rifiquin l’equació trigonomètrica:
d) 1 + (tg a)2 =
(cos a)2 2(cos x)2 – cos x – 3 = 0
cos x = y
2(cos x) – cos x – 3 = 0 ÄÄ8 2y 2 – y – 3 = 0
2
Aprofundeix 3/2 Impossible, perquè cos x Ì 1.

y = 1 ± √1 + 24 =
4 –1
R 7.86. Sobre la circumferència gonio-
cos x = –1 8 x = 180°
mètrica senyalem un angle a en el primer quadrant
i a partir d’aquest dibuixem els angles:
180° – a 180° + a 360° – a 7.89. Resol les equacions següents sabent
Cerca la relació que existeix entre: que 0° Ì x Ì 360°:
a) sin (180° – a) i sin a a) (sin x)2 – sin x = 0
cos (180° – a) i cos a 180° – a
b) 2(cos x)2 – √3 cos x = 0
tg (180° – a) i tg a a
c) 3 tg x + 3 = 0
d) 4(sin x)2 – 1 = 0
e) 2(cos x)2 – cos x – 1 = 0
solucionari
matsapp 170
7.82. No, en cap cas. Tant el sinus com el cosinus d’un angle són, 7.86.
sempre, més petits que 1. a) sin (180° – a) = sin a; cos (180° – a) = –cos a; tg (180° – a) = –tg a
7.83. a) Segon / b) Primer / c) Quart / d) Tercer b) sin (180° + a) = –sin a; cos (180° + a) = –cos a; tg (180° + a) = tg a
7.84. a 90° – a
c) sin (360° – a) = –sin a; cos (360° – a) = cos a; tg (360° – a) = –tg a
sin a = cos (90° – a)
sin b/a c/a
cos a = sin (90° – a)
7.87. a) sin 150° = sin 30°; cos 150° = –cos 30°; tg 150° = –tg 30°
cos c/a b/a b) sin 240° = –sin 60°; cos 240° = –cos 60°; tg 240° = tg 60°
tg b/c c/b
tg a = 1/tg (90° – a)
c) sin 300° = –sin 60°; cos 300° = cos 60°; tg 300° = –tg 60°
7.85. a) Desenvolupant els quadrats, s’obté: 2[(sin a) 2
+ (cos a) ] = 2
2 d) sin 225° = –sin 45°; cos 225° = –cos 45°; tg 225° = tg 45°
b) Traient factor comú sin a i simplificant, s’obté: sin a/sin a = 1 e) sin 100° = sin 80°; cos 100° = –cos 80°; tg 100° = –tg 80°
c) Traient factor comú sin a i simplificant, s’obté: sin a/cos a = tg a f) sin 320° = –sin 40°; cos 320° = cos 40°; tg 320° = –tg 40°
d) Substituint tg a = sin a/cos a, s’obté la igualtat. 7.89. a) x = 0°; x = 180°; x = 90° /
b) x = 90°; x = 270°; x = 30°; x = 330° / c) x = 135°; x = 315° /
d) x = 30°; x = 150°; x = 210°; x = 330° / e) x = 0°; x = 120°; x = 240°
206
7
matsapp
TEMA
M tspp A
En aquest apartat es proposen
activitats competencials més
contextualitzades perquè
l’alumnat prengui consciència
A
M
D
A
TE CA de la utilitat de les
M ÀT I C A A P L I
matemàtiques en qualsevol
àmbit, especialment
en els més quotidians.
1. Fil i agulla
1. C1 C3 C4 C6 C10
A la sastreria Perarnau estan treballant a corre-cuita per enllestir el vestuari dels participants d’una rua que
passarà pels carrers del poble amb motiu de la festa major. Han de tallar unes peces de roba tal com indi-
cava el dissenyador en els patrons que pots veure aquí; però, per alguna raó que no han pogut aclarir (no
poden localitzar el dissenyador) hi falten algunes mides. Ajuda els sastres i calcula la longitud dels costats
Notes
externs de cada peça de roba:
31 cm
25°
e a
62°
64°
b
d
60°
c
30°
f
g
14
cm
55°
j h
Pensa una altra pregunta per plantejar-la a un

53°
35° 43°
company o companya de la classe. Primer l’has de
resoldre tu per comprovar que està ben plantejada
i i per saber quina és la solució correcta.
solucionari
171
matsapp
1. Fil i agulla Costat g 8 Hipotenusa del 1r triangle, 2a peça = 28 cm

a 28 cm
Costat a 8 tg 25° = 8 a = 14,46 cm sin 55° = 8 g = 34,18 cm
31 cm g
Hipotenusa del 1r triangle = 34,20 cm
Costat j 8 Costat adjacent a l’angle de 55° = 19,60 cm
34,20 cm
Costat e 8 tg 62° = 8 e = 18,18 cm 19,60 cm
e tg 35° = 8 j = 28 cm
j
Hipotenusa del 2n triangle = 38,73 cm
d Costat h 8 Hipotenusa del penúltim triangle = 34,18 cm
Costat d 8 cos 64° = 8 d = 16,98 cm
38,73 cm 34,18 cm
tg 43° = 8 h = 36,65 cm
h
Costat c 8 Costat oposat a l’angle de 64° = 34,81 cm
34,18 cm
34,81 cm sin 43° = 8 i = 50,12 cm
sin 60° = 8 c = 40,20 cm i
c
Els càlculs de les hipotenuses i altres costats s’han fet habitualment pel
b teorema de Pitàgores i, un cop comprovada la solució mitjançant la
Costat b 8 cos 60° = 8 b = 20,10 cm
40,20 cm trigonometria, coincideixen els resultats.
14 cm
Costat f 8 tg 30° = 8 f = 24,25 cm
f 207
2. C1 C2 C3 C6 C10
solucions
a) Opció A:
2. Un dia a cal fuster
A la fusteria i ebenisteria Quercus reben l’encàrrec següent: han
de fer un pressupost per a unes prestatgeries per aprofitar els
90 cm
b
buits que queden sota les escales d’una casa unifamiliar. Aquests
60 cm
30 cm
a espais tenen forma de prisma triangular.
150 cm Per al buit de l’escala del primer pis, els clients demanen que
els facin un pressupost que reculli dues opcions diferents, una
90 60
= 8 a = 100 cm amb dos prestatges (A) i l’altra amb tres (B).
150 a
90 30
= 8 b = 50 cm
150 b • En l’opció A, volen el primer prestatge a 30 cm de terra i el se-
Sa 8 100 · 80 = 8.000 cm2 = 0,8 m2 gon, 30 cm més amunt que el primer;
Sb 8 50 · 80 = 4.000 cm2 = 0,4 m2 • En l’opció B, el primer prestatge anirà a 20 cm de terra; el
Opció B: segon, 25 cm més amunt que el primer, i el tercer, 20 cm més
amunt que el segon.
c
90 cm
65 cm
b
45 cm
20 cm
En Ferran, un treballador de la fusteria, va a la casa dels clients a prendre

a
mides i comprova que els buits de les escales fan 1,5 m de base, 90 cm d’al-
150 cm tura i 80 cm de fons.
90 70
= 8 a = 116,67 cm
150 a Tenint en compte totes aquestes dades, ajuda en Ferran a fer el pressupost i respon:
90 45 a) Quina serà la superficie de cada prestatge?
= 8 b = 75 cm
150 b b) Per col·locar els prestatges al buit de l’escala, com en aquest cas, els
90 25
= 8 c = 41,67 cm fusters de Quercus tallen les fustes de biaix. Quant ha de mesurar
150 c
l’angle del biaix d’aquests prestatges? Serà el mateix per a tots els
Sa 8 116,67 · 80 = 9.333,6 cm2 =
prestatges?
= 0,933 m2
Sb 8 75 · 80 = 6.000 cm2 = 0,6 m2 c) Si els clients escullen un tipus de fusta el metre quadrat de la qual costa 30 €, quant costarà la fusta de
Sc 8 4
1,67 · 80 = 3.333,6 cm2 = l’opció A? I la de l’opció B? I si escullen una fusta que costa 42 € el metre quadrat, quant costarà la
= 0,333 m2 fusta de l’opció A? I la de l’opció B?
d) Dissenya ara la teva prestatgeria amb la forma que vulguis i utilitzant la quantitat de fusta que necessitis.
Notes Calcula’n el cost.
solucionari
matsapp 172
2. Un dia a cal fuster e)

x
a) Vegeu solució al marge. a 14 z
y 30
90
b) tg a = ; a › 31° a
19 90
150
t 60
Sí, serà el mateix angle per a tots: és l’angle del buit de l’escala.
c) Amb fusta a 30 €/m2:
a = 31°
Opció A: 0,8 m2 + 0,4 m2 = 1,20 m2 8 1,20 m2 · 30 €/m2 = 36 €
Opció B: 0,933 m2 + 0,6 m2 + 0,333 m2 = 1,866 m2 Prestatge per als CD (fan 14 cm d’alt):
1,866 m2 · 30 €/m2 = 55,98 € 14
tg 31° = 8 y = 23,3 cm
I amb fusta a 42 €/m2: y
Opció A: 1,20 m2 · 42 €/m2 = 50,4 € El prestatge hauria de mesurar 23,3 + els 30 cm que fan
Opció B: 1,866 m2 · 42 €/m2 = 78,37 € els 30 CD = 53,3 cm de llarg.
d) Resposta lliure. x
tg 31° = 8 x = 32,03 cm
53,3 cm
Per tant, hauria d’estar a 90 – 32,03 = 57,97 cm del terra.
208
7
solucions
TEMA
150 75
f) = 8 h = 45 cm
90 h
Els catets mesuraran 45 i 75 cm.
Per al segon pis, que té unes escales que van
cap a les golfes, de mides idèntiques a les del
primer pis, els clients volen una altra prestatge-
ria diferent. Tenen una col·lecció de 30 CD, de 90 cm
dimensions 14 cm Ò 14 cm Ò 1 cm, i una altra h

de 30 DVD, de dimensions 19 cm x 14 cm x 2 cm.
Demanen que els facin pressupost per a dos
75 cm 75 cm
prestatges on puguin col·locar-los tots, de ma-
nera que al prestatge superior hi hagi només CD j) a = 31°
y
i, a l’altre, només DVD, i tenint en compte que, x
en ambdós casos, es puguin veure els lloms x
amb els títols. x 90 cm
x
e) A quina altura, respecte del terra, cal col-
locar els prestatges per minimitzar el cost del x
material?
150 cm
A més, els clients volen tapar els prestatges i y

tg 31° = ; per tant,
la resta del buit d’aquest tram d’escala que dóna x
a les golfes. Hi posaran dues portes de fusta, una y = tg 31°x 8 y = 0,60x
de forma triangular i una altra de forma trapezoï- Per altra banda, 4x + y = 90 i obtenim
dal, de manera que cada una ocupi la meitat de ° y = 0,60x
la longitud de la base del buit. el sistema ¢
£ 4x + y = 90
que té per solucions
f ) Quant mesuraran els catets de la porta triangular?
x = 19,56 i y = 11,74.
g) Quant mesuraran els seus angles?
h) Quant mesuraran els angles de la porta trapezoïdal? Així, la longitud del costat de cada
i) Quina serà la superfície de cada porta? Quin serà el cost de la fusta emprada, si s’escull la més cara de quadrat serà de 19,56 cm.
la fusteria Quercus? I s’escull la barata?
Notes
La Isabel, una altra treballadora de la fusteria, al-
hora que proporciona als clients el pressupost que ha
elaborat en Ferran, els proposa una nova opció: una
prestatgeria de disseny esglaonat formada per baldes
horitzontals i verticals que formen 10 quadrats, tal
com pots veure a la imatge.
j) Calcula la longitud del costat de cada quadrat per-

què la prestatgeria càpiga dins del buit de l’escala
i tots els quadrats siguin iguals.
k) Calcula el cost de la fusta que s’hi empraria, si
s’escollís la més cara i s’aprofités tota la fondària
del buit.
solucionari
173
matsapp
Prestatge per als DVD (fan 19 cm d’alt): Cost a 42 €/m2: STOTAL = 0,675 m2 8 0,675 m2 · 42 €/m2 = 28,35 €
19 Cost a 30 €/m2: 0,675 m2 · 30 €/m2 = 20,25 €
tg 31° = 8 t = 31,62 cm
t
j) Vegeu solució al marge.
El prestatge hauria de mesurar 31,62 + els 60 cm que fan els 30 DVD
(2 cm d’ample cada un) = 91,62 cm de llarg. k) Les baldes horitzontals faran:
z 2 · 4 quadrats · 19,56 cm = 156,48 cm
tg 31° = 8 z = 55,05 cm 1 · 3 quadrats · 19,56 cm = 58,68 cm
91,62 cm
Per tant, el prestatge hauria d’estar a 90 – 55,05 = 34,95 cm del terra. 1 · 2 quadrats · 19,56 cm = 39,12 cm
1 · 1 quadrat · 19,56 cm = 19,56 cm
f ) Vegeu solució al marge.
273,84 cm
g) 31°, 90° i 59°.
Les verticals faran el mateix (hi ha les mateixes).
h) 90°, 90°, 59° i 121°. Longitud total: 2 · 273,84 = 547,68 cm
0,75 m · 0,45 m Superfície de fusta: 5,4768 m · 0,90 m = 4,381 m2
i) Porta triangular: S = › 0,17 m2
2 Cost de la fusta: 4,381 m2 · 42 €/m2 = 184 €
0,90 m + 0,45 m
Porta trapezoïdal: S = · 0,75 m › 0,5 m2
2
209
Notes
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS
174
Organitza els teus coneixements

En aquesta pàgina, a tall de recapitulació, es proporciona a l’alumnat un esquema que
recull els conceptes bàsics que s’han treballat al llarg del tema. Els servirà per situar d’una
manera organitzada els coneixements que han adquirit.
210
7
Notes
TEMA
I per acabar...
Llegeix i comprèn
Geometries diverses ^ ^
A B^ C
La geometria convencional i intuïtiva, amb la qual analitzem l’espai pròxim, és a
dir, el que veiem al nostre voltant, s’anomena geometria euclidiana. Pensa, per
exemple, en el principi La suma dels angles d’un triangle val 180°, que és cert quan ^
A C
^
dibuixes en un paper les rectes que uneixen tres punts. ^ ^ ^

A + B + C = 180°
No obstant això, hi ha altres geometries, igual de consistents des del punt de vista
teòric, però més efectives i realistes si s’amplia l’objectiu a l’explicació de l’univers.
Pensa ara que construïm un triangle més gran, sobre la superfície terrestre, amb B
segments de cercles màxims. Els costats serien arcs de circumferències, i podríem
enunciar el principi La suma dels angles del triangle és més gran que 180°.
A C
La geometria que assumeix aquest principi s’anomena geometria el·líptica.
I si construïm un triangle enorme, en un espai corb deformat per una massa
estel·lar o per un forat negre (sembla que les coses són així a l’univers), obtindríem ^ ^ ^
A + B + C > 180°
un triangle diferent dels anteriors. En aquestes condicions La suma dels angles del
triangle és menor que 180° (Geometria hiperbòlica).
B ^ ^ ^
A + B + C < 180°
MASSA
A C
La utilització d’aquestes «altres» geometries més generals, que engloben com a cas particular l’euclidiana,
ha permès grans avenços de la física moderna (astrofísica, teoria de la relativitat, anàlisi de la propagació
d’ones, etc.).
Per què la paraula sinus

Com has vist en la introducció històrica d’aquesta unitat, els indis caracteritzaven els angles mitjançant «la
semicorda de l’angle doble», la qual cosa nosaltres anomenem sinus.
Ells ho anomenaven amb un nom semblant a jya, que significa semicorda, clar.
Com es va passar de jya a sinus? s
a
Els àrabs, en passar al seu idioma el text indi, no van traduir a l’àrab aquesta paraula,
sinó que en van transcriure el so.
Uns segles després (s. XI), a Itàlia, es va traduir al llatí. Però el traductor, en no trobar
significat a la paraula jya, va suposar que es tractava d’un error i va pensar que devia ser jayb, que significa
plec. Ho va traduir al llatí com sinus. D’aquí, el nostre sinus.
175
I per acabar...
Cada tema ofereix textos amb informació curiosa i activitats lúdiques. En definitiva,
una manera de jugar amb les matemàtiques.
211
IM
intel·ligències múltiples
TEMa 7
intel·ligències tasques activitats
Activitats de comparar, ordenar, relacionar, operar amb 7.2 a 7.4, 7.12, 7.13,
nombres. 7.27 a 7.32
7.8, 7.14, 7.18, 7.20,
LOgicomatemàtica Resolució de problemes. 7.21, 7.48 a 7.52,
7.61 a 7.77
7.8, 7.23, 7.26,
Argumentacions lògiques: rols, punts de vista.
7.61 a 7.77
Treball de l’expressió escrita. 7.31
Lingüística 7.8, 7.14, 7.18, 7.20,

Lectura comprensiva. 7.21, 7.48 a 7.52,
7.61 a 7.77
Reconeixement de relacions: classificar, categoritzar,
Naturalista 7.78
comparar…
Activitats que requereixin orientació espacial. 7.22, 7.41
ESPACIOVISUAL
Representació de situacions de manera visual. 7.1, 7.53 a 7.60
Intrapersonal Argumentació de la resposta. 7.23, 7.80, 7.82
212
Notes…

213

Trigonometria 4ESO

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Trigonometria 4ESO

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 7

Dimensió raonament Semblança de triangles com a base de la trigonometria.

Dimensió Representació d’angles i triangles. Representació del quadrant i de la circumferència goniomètrica.

CB7. Competència d’aprendre Saber millorar l’atenció, la concentració i la memòria.

Ptolemeu d’Alexandria (85-165) va ampliar i va millorar l’obra d’Hiparc i va escriure un enorme

Els àrabs (segles IX-x) es van inspirar en l’Almagest de Ptolemeu

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 150 14/06/16 11:28

a) Raona que l’estaca i l’ombra que fa formen un triangle rectangle.

L’altura de cada arbre es podria haver obtingut multiplicant la

www1. Alguns continguts estan desenvolupats en www.espaibarcanova.cat, juntament amb

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 151 14/06/16 11:28

7.1. En un triangle semblant als 1.1. Definicions

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 152 14/06/16 11:28

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 153 14/06/16 11:28

Notes per tant pel teorema de Pitàgores es compleix que BC 2 + AC 2 = AB 2.

2. Sabent que tg a = 2, calcula s = sin a i c = cos a.

Solució: sin a = 2 √ 5 = 0,894 cos a = √ 5 = 0,447

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 154 14/06/16 11:28

30° sin a cos a tg a

ACTIVITATS 7.9. sin a = 0,71

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 155 14/06/16 11:28

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 156 14/06/16 11:29

L’angle la tangent del qual és 2 El cosinus d’aquest angle Notes

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 157 14/06/16 11:29

Notes 4. Resolució de triangles rectangles

relaciona amb el costat i l’angle coneguts. ^ ^

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 158 14/06/16 11:29

En aquest epígraf s’estudia la resolució de triangles rectangles en situacions reals.

8 R – h = R cos 20° 8 h = R – R cos 20° = 20° 20°

= R(1 – cos 20°) = 383,92 km Notes

Hauríem d’elevar-nos a 79.353 m.

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 159 14/06/16 11:29

Reflexionem: l’altura, h, ha partit el triangle obliquangle en dos trian-

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 160 14/06/16 11:29

7.12. Dóna el valor de l’angle a en forma sexa- 7.13. Femsin

7.19. En un triangle ABC, calcula BC conei-

7.20. La Rosa es col·loca en un punt B, i jo en A,

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 161 14/06/16 11:29

GeoGebra Tracem una circumferència de radi 1. Prenem un sistema de coordena-

Notes Els angles se situen sobre la circumferència de la manera següent: 240°

6.2. Sinus i cosinus d’un angle entre 0° i 360° 90°

Si situem un angle agut, a, sobre la circumferència goniomè- cos a A

Situem l’angle sobre la circumferència goniomètrica. Tracem la recta t b tg g

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 162 14/06/16 11:29

Per facilitar la valoració de les raons trigonomètri- –0,9

ment, la lectura dels valors de les raons goniomètri- –0,45 0,5

sin 141° = 0,63

a dir, 400° = 360° + 40° = 40°. Les raons trigonomètriques de 400°

Amb PANTALLA DESCRIPTIVA ©st 2 =

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 157 14/06/16 11:29

7.31. Comprova, amb el teorema de Pità-

7.32. Calcula les raons trigonomètriques cos a

15 a) sin a = 0,58 b) cos a = 0,75 c) tg a = 2,5

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 165 14/06/16 11:29

7.28. 7.29. 7.34. sin a = √ 5/3; tg a = √ 5/2

7.50. C1 C2 C4 7.46. Sabent que tg a = –2 i a < 180°,

7.49. Una escala de 3 m està recolzada en

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 166 14/06/16 11:29

7.55. Per mesurar l’altura d’un arbre, ens

7.56. Dues antenes de ràdio estan subjec-

7.57. Un talús, pel qual s’accedeix a un

Libro_Mates_4tESO_2016.indb 167 14/06/16 11:29

7.48. L’arbre mesura 15,1 m. 7.55. L’arbre mesura 23,8 m.