EXAMEN PAU SETEMBRE 2010

OPCIÓ A

Llig aquest text i respon les qüestions següents.

Tot esperit
1 Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d‟octubre em van venir a veure dos inspectors
joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m‟espantés, perquè
no era pas sol. M‟explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran
5 quantitat de caos d‟aquest peculiar estat civil.
Jo estava serè («vaporós», em digueren ells) i enacara em sentia esverat.
— ¿I què passa, doncs, amb la meva dona i els meus fills i amb la vida que porto?
«No res. Són imaginacions vostres», em replicaren.
— Bé, sí... Però i ells, els meus parents?
10 «Se us imaginen a vós», van respondre‟m. Se‟ls veia molt segurs i no paraven de repetir-me
que, de moment, no hi havia motius de preocupació. Tant m‟ho digueren que a l‟últim em va venir
suor freda. La noia inspectora em volgué tranquil·litzar una vegada més i em donà uns quants
cops amistosos a l‟esquena; va sonar com si algú piqués un núvol amb els artells (el que pot
l‟aprensió!).
15 — Podeu donar gràcies de no ser un vampir —em digué —. Això sí que és un desfici constant i
un perill per a la família. Veiem cada quadre! Vós, almenys, no feu mal a ningú.
— I com m‟he de comportar?
— Com si tal cosa. Amb naturalitat, i tot pensant que la fantasmagoria d‟ara ja no és com la
d‟abans.
20 Els vaig acompanyar fins a la porta, i pel camí els remerciava per la conformitat que provaven
de dur-me. Però de retorn al menjador, vaig comprovar (ficant-me la mà a la piterera) que entre la
camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit.

PERE CALDERS, Invasió subtil i altres contes, Barcelona, Edicions 62, 1978, p. 59.
1. Comprensió del text.

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Relaciona els recursos tipogràfics i les veus del discurs. [0,5 punts]

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0,5
punts]

2. Anàlisi lingüística del text.

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. Vaig rebre (línia 1): sorda o sonora?
2. descobert (l. 4): oberta o tancada?
3. retorn (l. 21): oberta o tancada?
4. cos (l. 22): oberta o tancada?

b) Indica a quin element del text fan referència els pronoms febles subratllats i quina funció
sintàctica realitzen. [1 punt]
1. Se us imaginen a vós (línia 10)
2. Se‟ls veia molt segurs (l. 10)
3. Tant m‟ho digueren que a l‟últim em va venir suor freda (l. 11-12)
4. entre la camisa i el cos hi tenia una separació de ben bé dos travessos de dit (l. 21-22)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica‟n un

sinònim: [1 punt]
1. xicot (línia 2)
2. serè (l. 6)
3. dona (l. 7)
4. desfici (l. 15)

3. Expressió i reflexió crítica

a) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra civil fins als
anys 70 condiciona la producció narrativa de l‟època. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]

b) El recurs a la creació de personatges fantasmals no és estrany en el món literari. ¿En coneixes

algun altre cas dins de la literatura o en el cinema? Comenta‟l (Extensió: unes 150 paraules) [2
punts]
SOLUCIONS Opció A
Text: Pere Calders “Tot esperit”

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text [1 punt: 0‟5 pel tema; 0‟5 per les parts]

Tema: L‟absurd de l‟existència // Inspecció més enllà de la mort.

Parts bàsiques del text:

- El primer (l. 1-2) i el segon (l. 3-5) paràgrafs situen el lector en el context del relat: el narrador
rep la visita d‟uns inspectors que li indiquen que aquest és un fantasma.
- Les l. 6-19 reprodueixen el diàleg del narrador amb els inspectors que proven de convèncer-lo
amb arguments més o menys absurds que és un fantasma. Entre l. 10-14, el narrador descriu
l‟actitud i el comportament dels inspectors.
- El darrer paràraf (l. 20-23) recull el desenllaç del relat: el narrador acomiada els inspectors i
descobreix que potser sí que és un fantasma.

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies [1 punt]
Resposta semioberta.

c) Relaciona els recursos tipogràfics i les veus del discurs [0‟5 punts: 0‟25 per cada recurs
(cometes, guionets, signes d‟interrogació, parèntesis)]

1. Les cometes serveixen al narrador per a citar dins els seu relat les paraules literals dites pels
inspectors. En la l. 6, la citació serveix per a matisar l‟adjectiu serè amb el qualificatiu que van
fer servir els inspectors: s‟introdueix dins parèntesis “(«varporós», em digueren ells)”.

2. Els guions introdueixen el diàleg entre el narrador i els inspectors.

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text
[0‟5 punts: 0‟25 per la tipologia; 0‟25 pels exemples]

Text narratiu (conte: relata uns fets; utilitza el diàleg).

2. Anàlisi lingüística del text

a) Identifica la pronunciació dels elements subratllats [1 punt: 0‟25 per cada resposta
correcta. Si contesteu malament, descompta]

1. sonora
2. oberta
3. tancada
4. oberta

b) Indica a quin element del text fan referència els pronoms febles subratllats i quina
funció sintàctica realitzen [1 punt: 0‟25 per cada resposta correcta]

1. Dins el diàleg, es refereixen al narrador (representat en la mateixa frase per “a vós”);

complement directe
2. Es refereix als inspectors; complement directe
3. Es refereix a “no hi havia motius de preocupació”, present en la frase anterior; complement
directe
4. Es refereix al complement circumstancial de lloc anteposat: “entre la camisa i el cos”;
circumstancial de lloc

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica’n

un sinònim [1 punt: 0‟25 per cada resposta correcta]

1. xicot: „persona jove de sexe masculí‟; xic

2. serè: „Que reflecteix la tranquil·litat de l‟ànim‟ (DIEC2); tranquil
3. dona: muller, esposa
4. desfici: „Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que
despacienta fortament, a les punyides d‟un desig violent‟ (DIEC2); neguit, malestar, angoixa

3. Expressió i reflexió crítica

En els apartats de Comprensió del text i d‟Expressió i reflexió crítica, les respostes es
valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i
ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de
puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de
l‟expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d‟expressió, es descomptaran 0‟05 punts
per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1
falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes.
Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació
serà 0.

a) Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil
fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època (Extensió: unes 150
paraules) [2 punts]

b) El recurs a la creació de personatges fantasmals no és estrany en el món literari. ¿En

coneixes algun altre cas dins de la literatura o en el cinema? (Extensió: unes 150
paraules) [2 punts]
 EXAMEN PAU SETEMBRE 2010

OPCIÓ B

Llig aquest text i respon les qüestions següents.

Límits de l’adolescència
1 Certament, n‟hi ha que prefereixen parlar d‟“adolescència”. I potser tinguen la seua part de raó. Als
nostres dies, les fronteres d‟edat estan experimentant unes curioses rectificacions, l‟abast de les
quals encara no sabem mesurar. La cosa, en principi, ha de ser anotada en l‟haver de la ciència
mèdica i els seus auxiliars: la “vida” de la gent ha augmentat de manera notòria, sobretot en
5 durada i aguant. Així s‟esdevé, almenys, en aquells països on l‟assistència facultativa, l‟ús de
medicaments, la higiene pública i les cauteles dietètiques aconsegueixen una difusió afectuosa.
No val la pena recórrer a la dada estadística: el fet salta a la vista. En termes generals, la
ciutadania actual tarda més a morir-se: més que abans, vull dir. I em referesc a allò que sol
anomenar-se “mort natural”. D‟un altre cantó les persones “madures” conserven més temps les
10 seues energies. No solament observem en els censos de població una abundància d‟ancians, sinó
que molts d‟ells es mantenen “en plena forma”. Segons sembla, ara, els anys compten d‟una altra
manera. Les etiquetes clàssiques per a graduar la cronologia individual sofreixen un lleuger
desplaçament. El comerç de la vellesa, per exemple, se situa després dels setanta, potser en els
vuitanta. El de la joventut avança un quinquenni, o més. El marge de l‟“adolescència”, doncs,
15 s‟eixampla...
El problema, naturalment, es planteja davant l‟espectacular i vastíssim embull que els nois
d‟avui es porten entre mans. D‟ordinari, la paraula que designa, engloba i fins i tot defineix el
fenomen és “joventut”. Papers i altaveus la repeteixen fins al cansament. ¿Inexacta? No, sense
dubte. Però tampoc no és massa clara. Ja d‟entrada, la ratxa de revoltes i d‟arrogàncies abraça
20 sectors “menys que joves”: gairebé infantils. Ni tan sols la pubertat resulta ser un límit fix. I això és
el que sense voler ofendre ningú, anomenem “adolescència”. La veritat és que el vocable
“joventut”, ambigu, permet manipulacions una mica capcioses. Sempre som joves respecte a algú:
“més” joves que algú. […]
Potser siga per aquí que convinga afinar l‟anàlisi. Nosaltres, els qui ja hem fet els quaranta, —
25 «de cuarenta para arriba...» —, induïts per l‟eufòria sanitàrio-consumista, ens afirmem com a
“joves”: si més no, com a passablement joves. […] Per consegüent, els qui vénen darrere, i, sense
anar més lluny, els nostres mateixos fills, bé podrien resignar-se al nom d‟“adolescents”. És una
solució, per descomptat. I no gens convencional, de més a més. Els qui postulen aquesta
terminologia no van desencaminats. Al cap i a la fi, el concepte d‟“adolescència” que es proposa
30 no és d‟ordre biològic.
JOAN FUSTER, dins Babels i Babilònies (1972), extret de
Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians, Alzira: Edicions Bromera, 1993, p. 140-142.
1. Comprensió del text.

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. [1 punt]

c) Identifica i justifica les marques de modalització que hi ha al text. [0,5 punts]

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0,5
punts]

2. Anàlisi lingüística del text.

a) Indica la pronunciació dels elements subratllats: [1 punt]

1. Certament (línia 1): oberta o tancada?
2. fronteres (l. 4): oberta o tancada?
3. joves (l. 21): oberta o tancada?
4. anàlisi (l. 22): sorda o sonora?

b) Al text hi apareixen una sèrie de connectors que permeten unir unitats sintàctiques superiors a
l‟oració, indica el significat que aporta cada un dels casos següents. [1 punt]
1. en principi (línia 3)
2. D’un altre cantó (l. 9)
3. Per consegüent (l. 26)
4. Al cap i a la fi (l. 29)

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica‟n un

sinònim: [1 punt]
1. s’esdevé (línia 5)
2. salta a la vista (l. 7)
3. s’eixampla (l. 15)
4. embull (l. 16)

3. Expressió i reflexió crítica

a) Valora la repercussió de l‟obra de Joan Fuster en el context de l‟època. (Extensió: unes 150
paraules) [2 punts]

b) Aparentar ser jove és un tema recurrent en la societat actual. Com es manifesta en el teu
entorn. (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]
Opció B
Text: Joan Fuster, “Límits de l’adolescència”

1. Comprensió del text

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text [1 punt: 0‟5 pel tema; 0‟5 per les parts]

Tema: La dificultat d‟establir els límits entre les diverses etapes de la vida.

Parts bàsiques del text:

- El primer paràgraf (l. 1-15) planteja la qüestió sobre la qual pretén reflexionar l‟autor:
l‟allargament de la durada de la vida exigeix una redefinició del concepte d‟adolescència i de
les altres etapes de la vida.
- El segon paràgraf (l. 16-23) posa l‟atenció sobre la dificultat d‟establir els límits de la joventut i
del significat del mot jove, actualment molt relatiu.
- El tercer paràgraf (l. 24-30) serveix de conclusió del text: el problema de definir el concepte
d‟adolescència (i també del de vellesa) està en el fet que l‟etapa de la joventut (entre altres
coses, per interessos comercials) s‟ha allargat fins als quaranta anys. El concepte
d‟adolescència no és només biològic.

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies [1 punt]
Resposta semioberta.

c) Identifica i justifica les marques de modalització que hi ha al text [0‟5 punts: 0‟25 per la
identificació; 0‟25 pels exemples]

Adjectivació; cometes; adverbis; argumentació; citacions en altres llengües; etc.

d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text
[0‟5 punts: 0‟25 per la tipologia; 0‟25 pels exemples]

Text expositivoargumentatiu (assagístic)

2. Anàlisi lingüística del text

a) Identifica la pronunciació dels elements subratllats [1 punt: 0‟25 per cada resposta
correcta. Si contesteu malament, descompta]

1. oberta
2. tancada
3. tancada
4. sonora

b) Al text hi pareixen una sèrie de connectors que permeten unir unitats sintàctiques
superiors a l’oració, indica el significat que aporta cada un dels casos següents [1 punt:
0‟25 per cada resposta correcta]

1. en principi: connector ordenador (marca l‟inici del discurs o d‟una part)

2. D’un altre cantó: connector additiu (introdueix un altre argument)
3. Per consegüent: connector consecutiu
4. Al cap i a la fi: connector de recapitulació

c) Digues el significat que adquireixen aquestes paraules o expressions al text o indica’n

un sinònim [1 punt: 0‟25 per cada resposta correcta]

1. s’esdevé: „un fet, produir-se, tenir lloc‟ (DIEC2); passar, ocórrer

2. salta a la vista: “és evident”, “es veu de seguida”
3. s’eixampla: „fer més ample, més dilatat‟ (DIEC2); créixer, fer-se més gran
4. embull: „conjunt de coses reunides confusament, difícils de separar o de destriar‟ (DCVB);
embolic, garbuix
3. Expressió i reflexió crítica

En els apartats de Comprensió del text i d‟Expressió i reflexió crítica, les respostes es
valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i
ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de
puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de
l‟expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d‟expressió, es descomptaran 0‟05 punts per error.
Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però,
del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una
pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.

a) Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època (Extensió:

unes 150 paraules) [2 punts]

b) Aparentar ser jove és un tema recurrent en la societat actual. Com es manifesta en el

teu entorn? (Extensió: unes 150 paraules) [2 punts]