Part Tot PDF

Ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques II
La numeració posicional i les operacions suma i resta.
Universitat Rovira i Virgili

- Carme Julià Ferré -
La numeració posicional i les operacions suma i resta. Ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques II 1 / 1
Usos i representacions del nombres naturals
Els sistemes de numeració
Inicis dels nombres amb els nens
Adquisició de la suma i resta
El càlcul pensat
El càlcul xifra a xifra (algorismes)
Índex
1 Usos i representacions del nombres naturals

2 Els sistemes de numeració
3 Inicis dels nombre amb els nens
4 Adquisició de la suma i resta
5 El càlcul pensat
6 Els càlculs xifra a xifra (algorismes)
Tema 2: La numeració posicional i les operacions suma i resta. Ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques II 2 / 55
El càlcul pensat
Per què s’han creat els nombres?
La necessitat de comptar. Determinar quants elements hi ha

en una col·lecció. Es necessita la percepció d’una magnitud
discreta, formada per un agregat d’unitats. Permeten
determinar el cardinal d’una col·lecció.
La necessitat de mesurar. Tenim percepció de la grandària
d’una magnitud contínua: una longitud, un pes, un volum, etc.
I volem quantificar aquesta grandària. Com fer-ho? Caldrà triar
una unitat com a patró de comparació. Sorgeix el problema
següent: Quant farà una taula que medeix més d’un metre de
llarg però que no arriba a dos?
El càlcul pensat
Per què s’han creat els nombres?
La necessitat de comptar. Determinar quants elements hi ha

en una col·lecció. Es necessita la percepció d’una magnitud
discreta, formada per un agregat d’unitats. Permeten
determinar el cardinal d’una col·lecció.
La necessitat de mesurar. Tenim percepció de la grandària
d’una magnitud contínua: una longitud, un pes, un volum, etc.
I volem quantificar aquesta grandària. Com fer-ho? Caldrà triar
una unitat com a patró de comparació. Sorgeix el problema
següent: Quant farà una taula que medeix més d’un metre de
llarg però que no arriba a dos?
El càlcul pensat
Els nombres naturals
Són el nombres que utilitzem per comptar. El primer és l’1. Els altres
es formen sumant 1 al nombre anterior. Es poden representar en una
recta.
El càlcul pensat
Usos socials dels nombres
Expressió de cardinalitat: 45 alumnes, 60 cadires, etc.

Expressió de l’ordre: ha quedat 3r a la cursa, avui és el 3r dia de la setmana.
Codis numèrics: telèfon, DNI, classe, el codi postal, etc.
Càlcul: 45 × 8, etc.
Expressió de mesures: Són les 11:05, tinc 22 anys, la porta fa 2.5 metres, la
carpeta pesa uns 300g, etc.
Expressió de relacions: el 20% són nois, dos de cada cinc fumen, etc.
Escales d’informació: lectura en gràfics diversos, lectura de temperatura, etc.
Numeració: edificis d’un carrer, les plantes d’un edifici, etc.
El càlcul pensat
Sistemes de numeració
Orígens
Inicialment, les petites quantitats de magnituds discretes es
representaven mitjançant una col·lecció de ratlles en un pedra,
pedretes, etc.
Això era molt poc pràctic: calia elaborar uns signes per representar
directament la cardinalitat de la col·lecció.
Què és un sistema de numeració?

És un conjunt de signes i regles que permeten expressar els
nombres. Al llarg de la història, la humanitat ha fet servir diversos
sistemes de numeració.
El càlcul pensat
Orígens
Inicialment, les petites quantitats de magnituds discretes es
representaven mitjançant una col·lecció de ratlles en un pedra,
pedretes, etc.
Això era molt poc pràctic: calia elaborar uns signes per representar
directament la cardinalitat de la col·lecció.
Què és un sistema de numeració?

És un conjunt de signes i regles que permeten expressar els
nombres. Al llarg de la història, la humanitat ha fet servir diversos
sistemes de numeració.
El càlcul pensat
Orígens
Els egipcis i els romans recorrien a un sistema en què cada símbol
representava una quantitat, idependentment del lloc que ocupés. Es
tractava de sistemes de numeració additius.
El càlcul pensat
El sistema egipci
Es representaven les quantitats de l’u al nou mitjançant palets. Es va inventar un signe
per al deu, un altre per al cent, per al miler, etc. Com escriuríeu 999?
El càlcul pensat
Els nombres romans

Es tracta d’un conjunt de símbols:
I d’unes normes d’ús:

Els signes I, X, C i M no es poden repetir més de tres vegades.
Els signes V, L i D no es repeteixen.
Els romans se’n van adonar que més de 3 símbols iguals no es
veuen bé a cop d’ull. Per evitar-ho, van fer servir la idea de la
resta: Un símbol I, X, C posat a l’esquerra d’un simbol V, L, D o
X, C, M respectivament , li restava el seu valor a aquest.
El càlcul pensat
Sistema de numeració decimal

Els hindús i els àrabs van introduir el sistema de numeració aràbiga,
un sistema en què el valor de cada símbol depèn del lloc que ocupa.
Es tracta d’un sistema de numeració posicional i és el que nosaltres
fem servir en l’actualitat.
En el sistema decimal, les quantitats es representen utilitzant el 10
com a base aritmètica. La base del sistema és la quantitat que es
pren incialment per agrupar i determina el nombre de signes
necessaris per escriure els nombres en aquella base.
Això vol dir que el sistema decimal necessita 10 xifres diferents:
0123456789
Així, tenim un nombre limitat de signes que permeten escriure tots
els nombres que podem pensar.
El càlcul pensat
Valor de les xifres

Valor intrínsec d’una xifra: quantitat que expressa isoladament.
El 0 és una excepció, perquè expressa absència de quantitat.
Valor posicional d’una xifra: valor que pren la xifra en funció de
la posició que ocupa en el nombre.
El càlcul pensat
Ordre
Les posicions en un nombre s’anomenen ordre. Quan es escribim
un nombre, cal indicar les unitats de cada ordre. Si no hi ha unitats
en un determinat ordre, utilitzarem el zero.
En els nombres expressats en el sistema decimal, una unitat d’un
ordre representa deu unitats de l’ordre inferior. El primer ordre
correspon a les unitats, el segon a les desenes, el tercer al centenes,
unitats de miler, desenes de miler, etc.
El càlcul pensat
Valor numèric d’un nombre (sumem el valor posicional de cada xifra)

2.684.052 =
2 × 106 + 6 × 105 + 8 × 104 + 4 × 103 + 0 × 102 + 5 × 101 + 2 × 100 =
2×1.000.000+6×100.000+8×10.000+4×1.000+0×100+5×10+2
I amb els decimals?

73, 901 =
7 × 101 + 3 × 100 + 9 × 10−1 + 0 × 10−2 + 1 × 10−3 =
7 × 10 + 3 × 1 + 9 × 0, 1 + 0 × 0, 01 + 1 × 0, 001
El càlcul pensat
Valor numèric d’un nombre (sumem el valor posicional de cada xifra)

2.684.052 =
2 × 106 + 6 × 105 + 8 × 104 + 4 × 103 + 0 × 102 + 5 × 101 + 2 × 100 =
2×1.000.000+6×100.000+8×10.000+4×1.000+0×100+5×10+2
I amb els decimals?

73, 901 =
7 × 101 + 3 × 100 + 9 × 10−1 + 0 × 10−2 + 1 × 10−3 =
7 × 10 + 3 × 1 + 9 × 0, 1 + 0 × 0, 01 + 1 × 0, 001
El càlcul pensat
Materials interessants: Cartonets de valor de posició i blocs

multibase
El càlcul pensat
Materials interessants: recta numèrica

La utilitzem per representar els nombres naturals seguits i així
apreciar les relacions d’ordre i de proximitat. Cada nombre està
representat per una posició o per una distància (per al càlcul).
El càlcul pensat
Cal tenir clar...

Què entenem per unitats, desenes, centenes, milers?
Com es descomposen els nombres o com es formen a partir de
paquets d’aquests ordres d’unitats?
Com es relacionen els diferents ordres d’unitats?
Quina relació de grandària hi ha?
Què passa amb la xifra zero? Representa una quantitat?
El càlcul pensat
Compte: no sempre coincideix la numeració simbòlica i la numeració parlada!
Exemple: 20
No diem dideu, sinó vint. Després seguim amb la regla additiva:
vint-i-un, vint-i-dos, etc.
Exemple: 193
Diem Cent noranta-tres, 100 + 90 + 3, els diem de manera additiva,
sumant els diferents ordres d’unitat. En canvi, no escrivim
100903! En passar de 100, s’adopta una idea multiplicativa:
dos-cents vol dir clarament dos de cent.
El càlcul pensat
Quadre de la centena o quadre numèric
Patrons i regularitats
El càlcul pensat
Base del sistema de numeració
I si la base del sistema fos 5?

Si només tinguéssim una mà, segurament la base escollida per al
sistema de numeració hagués estat 5.
Considerant base 5, representeu sobre una recta numèrica les
quantitats des de l’1 fins al 25.
I com seria fins al 100?
Construïu el corresponent quadre numèric fins a la quantitat 25.
El càlcul pensat
Cal tenir en compte que...

Els nens/es es troben els usos dels nombres i les seves diverses
representacions alhora. A més, han d’associar les grafies dels signes
numèrics a les paraules.
Inicis
Associació nombre-quantitat, relacions lògiques més que, menys
que, un més que, un menys que. Eines:
Recitant els nom dels nombres (comptar fins) aprenen la relació

de l’ordre.
Fent una correspondència objecte-paraula numèrica aprenen a
comptar una col·lecció d’unitats (objectes). A més, assignen la
mesura de la col·lecció a l’últim número (últim un a un).
El càlcul pensat
Què saben els nens?

Tenen un bagatge d’experiència en la manipulació de col·leccions
d’objectes i l’ús dels nombres.
Per on cal començar?
És important un treball inicial de relació amb números

importants: el 5, el 10, etc. (de cara al càlcul).
Treballar també els nombres referents d’apreciació de quantitat
(nombre d’alumnes, anys d’un alumne, hores d’escola, dies de
la setmana, etc.).
Adquirir la idea de la magnitud dels diferents ordres (fins al miler
com a mínim).
El càlcul pensat
Trams numèrics al llarg de l’escolaritat
Cal distingir entre...

Saber comptar fins a i reconèixer grafies.
Coneixement profund lligat al sentit de la magnitud.
Relacions importants i operativitat.
No es tracta d’induir una mecànica, sinó un treball que porti al
sentit numèric!
El càlcul pensat
Trams numèrics al llarg de l’escolaritat. Seqüència
Nivell Comptar, grafia, Operativitat i

idea magnitud relacions
E. Infantil 0-30 0-10
Primer 0-100 0-30 (ocasionalment
desenes fins 100)
Segon 0-1000 0-100 en profunditat
Desenes complertes i centenes
Fins 400-500
Tercer 0-10000 0-1000 en profunditat
Nombre de 3 xifres en sumes i restes
Productes i divisions
(0-100 i desenes complertes)
Pautes en nombres de 3 xifres
El càlcul pensat
Síntesi aspectes fonamentals treball de numeració 1r-3r
Paraules-nombre.
Comptar col·leccions d’objectes (paraules, sons, etc.).
Agrupar per comptar (diners, grups de 5, 2 i unitats).
Apreciació global d’una quantitat (col·leccions organitzades o
constel·lacions, nombre exacte, col·leccions grans o
desorganitzades, estimació, nombre aproximat).
Reconeixement de grafies i producció.
Sèries numèriques. Relacions anterior i següent.
Significat especial del zero.
Estructuració dels nombres-quantitat al voltant de 5 i 10.
El càlcul pensat
Síntesi aspectes fonamentals treball de numeració 1r-3r
Situar nombres a la línia numèrica. Situar nombres al quadre

numèric. Observar i verbalitzar regularitats.
Sentit operatori. Variació d’una quantitat, augmentar o disminuir
i associar a la idea de sumar i restar.
Descomposició (i composició) de nombres ajudats del 5 i del 10
per nombres del tram 0-100. Inici de la idea de valor de posició.
Referents per la quantitat de 10, 100 i 1000. Relacions
multiplicatives entre elles.
Composició i descomposició de nombres segons els diferents
ordres de magnitud. Escriptura additiva i escriptura multiplicativa
(4t).
El càlcul pensat
El sentit del terme operació aritmètica

Visió funcional. Per a què serveix?
Sentit matemàtic. Com s’opera amb els nombres? Quines
estratègies es poden fer servir?
Representació. Com es representa una operació?
Representació per mètodes intuïtius i per mètodes formals.
El càlcul pensat
Com entenen els alumnes de Primària les operacions?

Com a interioritzacions d’operacions (o canvis) en situacions
físiques.
Exemple: situació quantitativa

Tenim una col·lecció de 6 llapis damunt la taula. Com podem
variar-ne la quantitat? Per exemple, n’afegim 5 més i volem saber
quants n’hi ha ara.
Possibles estratègies: comptar els 6 llapis, afegir els 5 llapis i
comptar el total.
Es pot comptar d’un en un.
Es pot comptar a partir del 6.
El càlcul pensat
Què necessita saber l’alumne?

Els alumnes necessiten saber relacionar els números uns amb els
altres. Per exemple, els serà útil saber:
Que el 6 passa una unitat del 5 (aquesta descomposició del 6

ens permet visualitzar dos grups de 5, que fan 10 i comptar un
més per obtenir l’11).
Al 6 li falten 4 unitats per ser 10 (una desena).
Que el 5 equival a la quantitat de dits d’una mà.
Que el 5 es pot descompondre en 4 i 1 (aquesta descomposició
permet completar amb el 6 i el 4 la desena i comptar un més per
arribar a l’11).
El càlcul pensat
Com tractar una situació de vivència amb una operació matemàtica?

Els següents aspectes són molt importants en l’aprenentatge de les
operacions i els nombres:
Primer cal decidir amb quina operació aritmètica la tractarem.
És a dir, cal adquirir el sentit o la semàntica de l’operació.
Després cal decidir com fer el càlcul que es planteja. Es tracta
de desenvolupar habilitats de càlcul.
El càlcul pensat
La semàntica (sentit) de les operacions suma i resta
Aquestes dues operacions estan lligades entre sí, tant des del punt
de vista abstracte dels nombres (5 + 8 = 13, 13 − 8 = 5), sinó també
des del punt de vista del sentit aplicat a situacions quotidianes.
La suma
S’associa a ajuntar, afegir, rebre.
La resta
S’associa a separar, treure, perdre o a completar, calcular
diferències.
Exemples: Tenia 17 euros, m’he comprat una joguina que m’ha
costat 13 euros, quants euros m’han quedat? (treure)
Si vull comprar un cotxet que val 17 euros i només tinc 13 euros,
quant em falta? (completar)
El càlcul pensat
Categories semàntiques de les operacions suma i resta
En considerem tres de diferents:

Canvi (o operació).
Parts-tot (partició).
Comparació (més abstracta, demana tenir clares les dues
anteriors).
El càlcul pensat
Canvi (sis tipus de problemes)
Augment:
1 Tinc 6 cotxes i me’n regalen 4, quants en tinc ara?
2 Tinc 6 cotxes i me’n regalen uns quants. Ara en tinc 10.
Quants cotxes m’han regalat?
3 Tenia alguns cotxes i me’n van regalar 4. Si ara en tinc 10,
quants cotxes tenia al principi?
El càlcul pensat
Canvi (sis tipus de problemes)
Disminució:
1 Tinc 15 euros i me’n gasto 6 en un regal. Quants me’n
queden?
2 He gastat 6 euros en un regal, ara només en tinc 9. Quants
euros tenia abans de comprar el regal?
3 Tenia 15 euros però ara només me’n queden 9, perquè he
comprat un regal. Quan em va costar el regal?
El càlcul pensat
Parts-tot (dos tipus de problemes)
1 A la classe hi ha 11 nens i 9 nenes. Quants alumnes hi ha?

2 En una classe hi ha 23 alumnes. Hi ha 12 nens. Quantes nenes
hi ha?
El càlcul pensat
Comparació (6 tipus de problemes)
1. L’Anna té 8 bales i en Joan en té 10. Quantes bales de més

té en Joan que l’Anna?
2. L’Anna té 8 bales i en Joan en té 3 més. Quantes bales té en
Joan?
3. L’Anna té 8 bales i en té 3 més que en Joan. Quantes bales
té en Joan?
El càlcul pensat
Comparació (6 tipus de problemes)
4. La Maria té 8 caramels i en Pere 12. Quants caramels menys

té la Maria que en Pere?
5. La Maria té 9 caramels i en Pere en té 4 menys. Quants
caramels té en Pere?
6. La Maria té 6 caramels i en té 4 menys que en Pere. Quants
caramels té en Pere?
El càlcul pensat
És molt important el tractament de situacions quotidianes. Hem d’analitzar els

contextos en els que aquestes situacions es poden donar.
Contextos (sentit que tenen els nombres en aquell cas concret)

Context de mesura: magnituds físiques com la longitud o la massa (situació de
canvi en els exemples anteriors).
Context de mesura: diners (els tractarem per separat).
Context cardinal (mesura d’una col·lecció). Situació de parts-tot i comparació
en els exemples anteriors.
Context d’ordre. Exemples:
1 Avui és dia 7. Quin dia serà el meu aniversari si falten encara 9 dies?
2 La Mireia va per la pàgina 18 d’un llibre. Si entre ahir i avui ha llegit 7
pàgines, per quina pàgina anava abans-d’ahir?
El càlcul pensat


El càlcul pensat


El càlcul pensat


El càlcul pensat
Activitat
Escriviu un problema que impliqui una situació de suma o resta (una
sola operació) per a cadascuna de les caselles del requadre. Heu de
procurar que tinguin un sentit aplicat real (no estereotipat). Els
números han de ser naturals, dins el rang 0-100.
context canvi parts-tot comparació

semàntica
mesura
(longitud
o pes)
diners
cardinal
ordre
El càlcul pensat
Diferents nivells de càlcul

Càlcul comptant. Es tracta de comptar d’1 en 1, amb pedretes, amb els dits,
etc.
Càlcul estructurat o càlcul sense comptar. Es tracta de calcular mitjançant
estructures, fent servir models adients que permeten comptar sense comptar d’1
en 1. Com més formes diferents utilitzem per representar els nombres, més fàcil
ho tindran els nens per veure les relacions entre ells i per manipular-los.
Model lineal (collarets, xarxes o frames, recta numèrica)

Model grupal (botons, blocs, etc.)
Model combinatori (àbacs)
Càlcul formal. En aquest nivell de càlcul, els nombres s’utilitzen com objectes
mentals, sense materials estructurats. El càlcul s’obté fent servir relacions
numèriques (propietats de les operacions, estratègies de càlcul, etc).
El càlcul pensat

etc.

El càlcul pensat

etc.

El càlcul pensat
Applet per treballar càlcul estructurat
El càlcul pensat
Objectiu
Facilitar als nens aconseguir la transició des del càlcul comptat a l’estructurat, fins
arribar al càlcul formal. És a dir, els alumnes han de ser capaços de captar relacions
numèriques. Els ajudarà el fet de modelitzar de manera física o gràfica aquestes
relacions.
L’objectiu és que els nens adquireixin habilitats del càlcul pensat amb els nombres
abstractes, no amb les quantitats i col·leccions organitzades que modelitzen. S’ha de
procurar que no es facin massa dependents d’aquestes representacions.
Veure transparències: Inici càlcul
El càlcul pensat
Exemple diferents nivells de càlcul, referència: Marja van den Heuvel-Panhuizen,

Educación matemática en los Países Bajos, Correo del Maestro, n.149, p.23-54, 2000
S’organitza un restaurant a la classe. Un dels alumnes és el cambrer. La professora
els facilita un moneder amb monedes d’1 i 5 florins (moneda holandesa). Se’ls
presenta el menú del restaurant als alumnes (es comenta en què consisteix cada cosa
que apareix al menú) i se’ls pregunta:
Quant costarà un gelat i un pastisset? Com ho pagareu?
El càlcul pensat

Maureen va comptar 13 monedes d’1 florí: sis monedes per al gelat i set per al
pastisset (càlcul comptant).
Thijs i Nick van canviar cinc monedes d’un florí per una de cinc florins i van
pagar el gelat amb 5 i 1 i el pastisset amb 5, 1 i 1. Aleshores, van veure que els
dos de cinc feien deu i els tres uns feien 13 en total (càlcul estructurat).
Al final, Nick va posar les monedes en fila: 5, 5, 1, 1, 1.
El càlcul pensat

Maureen va comptar 13 monedes d’1 florí: sis monedes per al gelat i set per al
pastisset (càlcul comptant).
Thijs i Nick van canviar cinc monedes d’un florí per una de cinc florins i van
pagar el gelat amb 5 i 1 i el pastisset amb 5, 1 i 1. Aleshores, van veure que els
dos de cinc feien deu i els tres uns feien 13 en total (càlcul estructurat).
Al final, Nick va posar les monedes en fila: 5, 5, 1, 1, 1.
El càlcul pensat

Luuk va idear la següent estratègia: Primer poso tres florins dels sis amb els set
florins, això em dóna deu florins, i tres, són tretze (càlcul estructurat, cap a
càlcul formal).
Hannah no va fer servir monedes, sinó que va calcular: 6 i 6 són 12, i 1 són 13
florins. A un altre estudiant se li va ocórrer que: 7 i 7 són 14, menys 1, 13
(càlcul formal).
Observació
Cal destacar les diferències entre els alumnes, quant a habilitats de càlcul i nivell de
comprensió dels nombres. Tot i això, es pot treballar sobre un mateix problema i, el fet
de compartir i comentar les diferents estratègies entre ells, pot funcionar com a
palanca per elevar la seva comprensió.
El càlcul pensat

càlcul formal).
(càlcul formal).
Observació
El càlcul pensat

càlcul formal).
(càlcul formal).
Observació
El càlcul pensat
Què saben els nens quan arriben a Primària?
Tram 0-10
Coneixen les relacions numèriques anterior i següent.
Poden comptar de 2 en 2 i de 5 en 5, en sentit ascendent i
descendent.
Coneixen la grafia del número i la paraula.
Associen aquests nombres a quantitats d’objectes.
Associen sumar amb augmentar i restar amb treure.
Coneixen les descomposicions additives dels primers nombres
(fins a 6).
El càlcul pensat
Estratègies: com sumen?
Tram 0-20
Compten d’un en un (que és el que necessiten per aprendre els
nombres), utilitzant els dits. Quan el nombre que volen sumar és més
gran que els dits, apareixen els problemes. Cal utilitzar estratègies.
Veure estratègies de suma i resta, tram 0-20
El càlcul pensat
Estratègies: com sumen?
Objectiu: adquirir unes estratègies de càlcul

Aquestes són personals. Es basen en uns fets coneguts i en la
capacitat de deduir a partir d’aquests el problema que es presenti.
Exemple: quant és 17-9?
Si fos 17 − 10 serien 7, però com que només en cal treure 9, en queden un més,
8.
Si fos 17 − 7, en quedarien 10. Ara li trec 2 a 10 i en queden 8.
Del 9 al 17 en van, una fins a deu i set més, són 8.
Són 8, ho sé de memòria.
El càlcul pensat
Estratègies: Sistematització dels càlculs mentals de suma i resta
Representacions adequades dels nombres

Tram 0-20. S’utilitza material per manipular i visualitzar
relacions.
Tram 0-100 (càlculs no algorísmics, amb nombres de dues
xifres). Per adquirir les habilitats de càlcul, cal utilitzar de
manera estratègica les pautes dels sistema de numeració.
Aquests càlculs s’aprenen alhora que el sistema de numeració i
per tant, cal ajudar-se de representacions adequades.
Veure transparències: Estratègies suma i resta, Tram 0-100
El càlcul pensat
Estratègies càlcul mental
Molt important abans d’entrar en el càlcul algorísmic o càlcul escrit

tradicional
Càlcul exacte.
Càlcul aproximat: cal tenir habilitat per transformar els nombres
amb d’altres que siguin propers i més fàcils (per exemple, fent
arrodoniment al múltiple de deu o de cent). També cal controlar
els zeros al final de les operacions.
El càlcul pensat
Estratègies càlcul mental
Com practicar càlcul mental?

Tots els dies són de càlcul mental! (el càlcul mental és prioritari en
l’adquisició del sentit numèric). Sense pràctica, no hi haurà agilitat.
Realitzar sèries de CM els deu primers minuts de classe.
Practicar amb applets.
Proposar activitats escrites per practicar setmanalment.
Practicar amb jocs convencionals o inventats.
Implicar a les famílies.
Veure exemples activitat càlcul mental escrit (moodle).
El càlcul pensat
El càlcul algorísmic o escrit tradicional
Característiques
Un algorisme és un procediment que conté una sèrie de passos.
Fer el segon pas implica haver fet el primer. Tothom efectua els
passos de la mateixa manera.
S’escriuen els operands de manera vertical, alineant les xifres
segons valor de posició. S’opera de dreta a esquerra i el
raonament es fa columna a columna. Els algorismes operen xifra a
xifra, no amb la globalitat del nombre com en el cas de càlcul mental.
És important que els alumnes utilitzin els algorismes donant un cert
sentit a allò que fan.
El càlcul pensat
Algorisme de la suma
Es pot modelitzar amb material multibase, treballant els diferents
ordres de magnitud. Per exemple, es pot pensar en un algorisme
expandit, com si calculéssim amb els nombres representats amb els
cartonets de valor de posició:
45 40 + 5
63 60 + 3
El resultat és 100 + 8, que és 108.
El càlcul pensat
Resta portant-ne: algunes tècniques no algorísmiques

Freudenthal (Holanda)
Completant (UK)
Europeu
El càlcul pensat
Algorisme de la resta I: demanar al veí o de canviar el minuend

Implica una situació de treure. Per exemple:
Hem de treure 7 unitats, com que no les tenim, desfarem una desena.
342
197
A nivell de raonament amb els nombres es fa: A 12 li traiem 7 i en
queden 5. El quatre ara és un 3. A 13 li traurem 9 i en queden 4. Ara
el 3 és un 2. Al 2 li traiem 1 i queda 1: 145.
El càlcul pensat
Algorisme de la resta II: emportar-se’n o canviar el minuend i

subtrahend
Es pot raonar amb la idea de treure, però també en el sentit de
complementar.
Quant li falta al nombre més petit per arribar al gran?
442
157
Es converteix el 2 en 12 (donant-li una desena d’unitats). Per tal que
no s’enfadi el nombre de sota, també rep una desena, però a la
columna de les desenes.
És a dir, es fa el raonament següent: Del 7 al 12 en van 5 i ens en
portem 1. Del 6 al 14 en van 8 i en portem 1. Del 2 al 4 en van 2.

Part Tot PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Part Tot PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques II

La numeració posicional i les operacions suma i resta.

Universitat Rovira i Virgili

1 Usos i representacions del nombres naturals

Per què s’han creat els nombres?

La necessitat de comptar. Determinar quants elements hi ha

Per què s’han creat els nombres?

La necessitat de comptar. Determinar quants elements hi ha

Els nombres naturals

Usos socials dels nombres

Expressió de cardinalitat: 45 alumnes, 60 cadires, etc.

Què és un sistema de numeració?

Què és un sistema de numeració?

Els nombres romans

I d’unes normes d’ús:

Sistema de numeració decimal

Sistema de numeració decimal

Valor de les xifres

Sistema de numeració decimal

Valor numèric d’un nombre (sumem el valor posicional de cada xifra)

I amb els decimals?

Sistema de numeració decimal

Valor numèric d’un nombre (sumem el valor posicional de cada xifra)

I amb els decimals?

Sistema de numeració decimal

Materials interessants: Cartonets de valor de posició i blocs

Sistema de numeració decimal

Materials interessants: recta numèrica

Sistema de numeració decimal

Cal tenir clar...

Compte: no sempre coincideix la numeració simbòlica i la numeració parlada!

Quadre de la centena o quadre numèric

Base del sistema de numeració

I si la base del sistema fos 5?

Cal tenir en compte que...

Recitant els nom dels nombres (comptar fins) aprenen la relació

Què saben els nens?

Per on cal començar?

És important un treball inicial de relació amb números

Trams numèrics al llarg de l’escolaritat

Cal distingir entre...

Trams numèrics al llarg de l’escolaritat. Seqüència

Nivell Comptar, grafia, Operativitat i

Síntesi aspectes fonamentals treball de numeració 1r-3r

Síntesi aspectes fonamentals treball de numeració 1r-3r

Situar nombres a la línia numèrica. Situar nombres al quadre

El sentit del terme operació aritmètica

Com entenen els alumnes de Primària les operacions?

Exemple: situació quantitativa

Què necessita saber l’alumne?

Que el 6 passa una unitat del 5 (aquesta descomposició del 6

Com tractar una situació de vivència amb una operació matemàtica?

La semàntica (sentit) de les operacions suma i resta

Categories semàntiques de les operacions suma i resta

En considerem tres de diferents:

Canvi (sis tipus de problemes)

Canvi (sis tipus de problemes)

Parts-tot (dos tipus de problemes)

1 A la classe hi ha 11 nens i 9 nenes. Quants alumnes hi ha?

Comparació (6 tipus de problemes)

1. L’Anna té 8 bales i en Joan en té 10. Quantes bales de més

Comparació (6 tipus de problemes)

4. La Maria té 8 caramels i en Pere 12. Quants caramels menys