w

w
w
.m
cg
ra
w
-h
ill.
es
4 ESTUDI DEL MOVIMENT

es
ill.
-h
w
ra
Si ets una mica observador, t’adonaràs que tot el que ens envolta està en moviment. Tu mateix,
des que t’has llevat aquest matí has estat en moviment permanent: has agafat la roba per ves-
cg

tir-te; has anat al lavabo per rentar-te i pentinar-te; has anat a la cuina per esmorzar i, finalment,
has anat a classe, caminant, amb cotxe, amb autobús, amb metro o amb bicicleta.
Per fer tots aquests moviments has recorregut una distància i ho has fet a una velocitat determi-
.m

nada, perquè no és el mateix anar caminant, amb bici o amb cotxe. I has trigat un temps diferent a
fer el mateix recorregut que hi ha des de casa teva fins al centre escolar segons com hi hagis anat.
En definitiva, el moviment és un fenomen que sempre és present en la nostra vida. Fins i tot quan
w

estem quiets, ens movem, perquè el nostre planeta, la Terra, gira sobre si mateixa i al voltant del
Sol.
w

Són aquests els únics moviments que ens afecten? En absolut, ja que el Sol també es desplaça
per la galàxia mitjançant un moviment giratori al voltant del seu centre; al seu torn, la galàxia es
w

mou dins del cúmul de galàxies al qual pertany, que està ancorat als moviments del supercúmul
que el conté.
Doncs bé, en aquesta unitat estudiaràs totes les variables que intervenen en els moviments, sen-
se oblidar que la cinemàtica és la part de la física que estudia els moviments.
 Et proposem un repte
Quan un cos cau, ho fa sempre amb el mateix movi-
ment? Et proposem dos experiments senzills per il-
lustrar el fenomen:
Experiment 1

es
Els objectes pesants cauen abans?
Agafa una goma d’esborrar i un full de paper i deixa’ls
caure des d’una alçada de dos metres. Quin ha arribat

ill.
primer a terra?
Ara, arruga el paper fins a fer-ne una pilota i repeteix
l’experiment. Quin objecte ha arribat primer a terra?

-h
Què ha variat?
Experiment 2

w
Agafa quatre gots alts, deixa’n un de buit, un altre om-
ple’l d’aigua, un altre d’oli i l’últim de glicerina (en pots
ra
comprar en una drogueria). Aconsegueix quatre daus
de plàstic i un cronòmetre.
Deixa caure el dau als diferents gots des d’uns cinc
cg

centímetres per damunt del líquid i mesura el temps

que triga a arribar al fons. Pots explicar les
diferències?
.m

El vídeo següent et pot ajudar:

Sumari goo.gl/l6yfAJ
Com explicaries el que passa amb l’oli?
1 El moviment
w

2 Sistemes de referència
w

3 Magnituds del moviment

4 Velocitat
w

5 Moviment rectilini uniforme (mru)

6 Acceleració

7 El moviment en la teva vida

 1 El moviment
El moviment forma part de les nostres vides i, de fet, vinculem la vida mateixa
a l’existència de moviment. La matèria inerta no es mou i, per això, assumim
erròniament que allò que no es mou no està viu. El moviment és la caracterís-
tica més evident del nostre entorn, fins al punt que el nostre cervell s’ha espe-
cialitzat a detectar-lo. Quan mires una pel·lícula, el que et crida l’atenció és el
cos que es mou. Però què significa que es mou?

es
PENSA I RAONA

En alguns videojocs, el personatge ha de travessar laberints intricats, recórrer

castells i conduir un cotxe pels carrers d’una ciutat. Però:

ill.
a) Què és el que es mou a la pantalla, el protagonista o el paisatge?
b) Com detectem que hi ha moviment?
c) Com definiries el moviment?

-h
Sembla clar que el moviment es caracteritza per un canvi de posició d’un cos
respecte a un altre o respecte al medi on es troba. Però:
d) com podem identificar qui es mou?

w
Imagina’t assegut amb un amic en
un tren que avança cap endavant a
6 km/h. Per a tu, es mou el paisatge,
6 km/h
ra
el tren, el teu amic, tu mateix?

6 km/h
cg

Fora del tren, a l’estació,

.m

asseguda a l’andana, hi ha
Ara comences a caminar cap a una dona que mira a l’interior
l’últim vagó del tren a 6 km/h. Qui del vagó mentre tu camines.
o què es mou? Com respondria ella les
preguntes anteriors?
w

Deus haver comprovat que no és tan evident definir què és el que es mou. El
w

que sembla moviment per a un observador, per a un altre observador no ho és.

Per això diem que el moviment és relatiu a l’observador.
w

ACTIVITATS

1. Ets en una nau espacial sense finestres, al costat d’una cadira i una pilota.
a) Com saps si estàs en moviment?
b) S’obre una finestreta i veus que s’apropa una altra nau. Quina de les
dues es mou?

108 UNITAT 4
2 Sistemes de referència
Per poder dir que un cos està en moviment, hem de comparar el seu estat
respecte a un altre cos que suposarem en repòs. Tanmateix, la identificació
d’un cos sense moviment no deixa de ser una elecció arbitrària.

PENSA I RAONA

Imagina’t que estàs assegut en
un banc del passeig. Pel teu
costat hi passa gent; per a ells
El teu banc està ancorat a
la Terra, que triga un any a
traslladar-se al voltant del Sol,
es
ill.
El Sol, juntament amb el
Sistema Solar, rota en un
període de 225 milions d’anys al
La via làctia pertany a l’anomenat
cúmul local de galàxies, que al seu
torn s’apropa a uns cúmuls i

-h
tu estàs en repòs. Però ho pots que considerem quiet. Però voltant del nucli galàctic de la s’allunya d’uns altres. Hi ha, doncs,
assegurar? està en repòs? Via Làctia. Però està en repòs? alguna cosa en repòs?

Disposar d’un punt fix no és suficient per identificar el moviment. Es podria

w
pensar que n’hi hauria prou amb determinar la distància d’un cos a aquest punt
fix, però què passa en uns cavallets de fira? En aquesta atracció et mous, però
la distància entre tu i un punt fix no varia.
ra
FÍSICA 2.0
Cal alguna cosa més que una distància per estudiar el moviment. Per solucionar-
ho, farem ús d’unes direccions privilegiades, anàlogues a la rosa dels vents, de
Alguns jocs posen a pro-
cg

manera que puguem mesurar la distància respecte a aquestes direccions.

va la nostra habilitat per
manipular els sistemes
Un sistema de referència (SR) consisteix en l’elecció de:
de referència.
• Un punt considerat fix anomenat origen o punt de referència.
.m

Balance 3D és un joc per

• Una o diverses direccions privilegiades anomenades eixos. a Android en el qual cal
manipular una bola que
El nombre de direccions privilegiades (anomenat dimensió) dependrà de la
roda, al mateix temps
manera com es mogui el cos.
w

que es pot modificar la

Si avança en línia recta: Si fa una corba: Si fa un arc espiral: visió del SR.
Entra a:
w

1D 2D 3D
Y Z
play.google.com/store
X X X Y i busca Balance 3D de
w

un eix dos eixos tres eixos

BMM-Soft.

ACTIVITATS

2. Identifica quantes dimensions necessites, com a mínim, per descriure els moviments següents:
a) Un llançament a cistella. b) El tret d’una bala. c) El vol d’una mosca.
d) Una cursa de motos. e) Els 100 metres llisos. f) Un viatge a Mart.

UNITAT 4 109
 3 Magnituds del moviment
3.1. Coordenades cartesianes i posició
Es poden construir molts sistemes de referència (SR) diferents, però, entre
tots, n’hi ha un de particularment senzill: el sistema de referència cartesià.
En aquest sistema, els eixos escollits, anomenats cartesians, són perpendicu-
lars entre si i estan dividits en mesures concordes a les unitats emprades.

es
Cada punt de l’espai està
Y definit per dues coordenades
40 (1, 40) cartesianes, en forma de parella
ordenada (x, y).

ill.
Cadascun dels eixos defineix una 30
distància a l’origen, anomenada (8, 25)
coordenada cartesiana, i
(2, 20) (7, 19)

-h
s’acompanya amb el nom de l’eix. 20

10
(5, 10)

FÍSICA 2.0
0,0
1 2 w 3 4 5 6 7 8 X
ra
Una vegada hem establert com es localitza un punt de l’espai, podem definir
A l’enllaç següent troba- un concepte clau en el moviment: la posició.
cg

ràs algunes aplicacions

sobre el concepte de tra- Tot cos ocupa, en un temps determinat, un punt de l’espai. Aquest punt
jectòria. s’identifica mitjançant unes coordenades que determinen la posició del
Entra a: cos.
.m

goo.gl/CBGa93 Malgrat que el punt de l’espai que ocupa un cos en un instant és invariant,
I tria l’entrada: les seves coordenades, és a dir, la seva posició, depèn del SR escollit. Per
trayectoria això s’anomena posició relativa.
w

EL LABORATORI A L’AULA Sistemes de referència

w

1. Aparta totes les taules de l’aula i fixa’t en les rajo- parets. Fixa el sentit positiu de cada eix com el
les de terra. Cinc alumnes se situaran sobre la ra- que s’allunya de la porta.
w

jola que vulguin. Localitzarem les seves posicions
en dos SR.
a) Agafa com a origen la rajola de l’extrem de la
porta i, com a eixos, les parets.
b) Ara agafa com a origen una de les rajoles del
centre de l’aula i, com a eixos, la fila i la columna
que, passant per l’origen, són paral·leles a les
Localitza les posicions dels companys en ca-
dascun dels SR. Són les mateixes?
c) Cadascun d’aquests cinc alumnes s’agafa a si
mateix com a origen i escull els eixos com vul-
gui, però perpendiculars entre si. Amb aquest
SR, localitza la resta dels companys.
d) De tots els SR, quin és el millor? N’hi ha algun
que consideris privilegiat?

110 UNITAT 4
 3.2. Moviment, trajectòria i
desplaçament
Una vegada hem establert el sistema de referència i sabem determinar les
posicions que té un cos, podem determinar quan es mou.

El moviment es defineix com el canvi de posició d’un cos al llarg del temps,
en un sistema de referència determinat.

es
La longitud de En el seu camí, el cos passa Ja sabem identificar el moviment, ja
y la trajectòria per posicions successives. que només hem d’observar si un cos
efectuada s’anomena canvia de posició.
espai recorregut. Quan passa això, el cos ocupa

ill.
successivament diferents posicions
en el seu moviment i va dibuixant una
corba anomenada trajectòria.

-h
S’anomena trajectòria el
De vegades només interessa determinar la diferència conjunt de posicions suc-
entre el punt inicial i el punt final, independentment
del camí recorregut. Això permet definir un nou
cessives per les quals passa
un cos en el seu moviment.
Hem
escollit
com a
concepte, el desplaçament.

w
El desplaçament és la longitud del seg-
ra
origen ment que uneix les posicions inicial i fi-
el punt de nal del moviment d’un cos.
llançament.
cg

En cada eix, per determinar el desplaçament (∆x, ∆y) n’hi ha prou amb restar
les coordenades inicial i final de la trajectòria.
∆x = xfinal − xinicial ∆y = yfinal − yinicial
.m

ACTIVITATS
w

3. L’Alba, la Cèlia i la Carla són tres germanes que van al ma-

y (m)
teix institut. Com que tenen diferents amigues, recorren
Carla
w

tres camins diferents, anomenats A, B i C. 800 A

a) Han seguit la mateixa trajectòria, les tres germanes?
b) Quin et sembla que ha estat el desplaçament en cada
w

600
cas? Cèlia

400
Un migdia, l’Alba es queda a dinar a l’institut, però les se-
ves germanes tornen a casa juntes pel camí C. B
C
c) Quins et sembla que han estat el desplaçament i la dis- 200 Alba
tància recorreguda per cada germana des que han sortit?
d) Penses que en algun cas coincideixen desplaçament i
200 400 600 800 1000 x (m)
distància recorreguda?

UNITAT 4 111

RECORDA
Utilitzem factors de con-
versió per transformar
una unitat en una altra.
• Per a distàncies:
4 Velocitat
El moviment es produeix quan canvia la posició d’un cos en el temps, però
aquest canvi es pot produir amb ritmes molt diferents. Un automòbil i una bici-
cleta poden recórrer tots dos un quilòmetre, però no ho han de fer necessà-
riament en el mateix temps.
PENSA I RAONA

es
1 km
Un automòbil i una bicicleta recorren un quilòmetre.
1 000 m
a) És possible que tots dos triguin 1,5 minuts a efectuar el trajecte?
• Per a temps: Ara repeteixen el recorregut, però el cotxe triga 18 segons.

ill.
1 h 1 h b) Quina diferència hi ha ara entre el cotxe i la bicicleta?
o
3600 s 60 min
Cal una magnitud que quantifiqui el ritme diferent amb què es produeix un

-h
moviment determinat. Aquesta magnitud és la velocitat.

La velocitat (v) mesura el ritme al qual s’efectua un moviment. Es calcula

w
com la relació (quocient) entre el desplaçament (∆x) i el temps destinat a
fer-lo (∆t).
ra
∆x En el sistema internacional d’unitats (SI), la velocitat es mesura
v=
∆t en metres per segon (m/s).
cg

Una altra unitat molt habitual per expressar la velocitat són els quilòmetres per
hora (km/h).
.m

ACTIVITATS

4. A la taula de la dreta pots llegir la velocitat que assoleixen alguns ani-

w

Animal Velocitat (km/h)

mals en km/h. A quin animal et sembla que ens referim en els casos
lleopard 100
següents?
w

gasela 72
a) 20 m/s b) 666,6 m/min
ós 25
c) 0,416 km/min d) 0,028 km/s
w

lleó 65
5. Fixa’t en la taula i respon. Podries expressar la velocitat del lleopard
gos 40
en cm/s?
6. La ciutat de València està separada 90 km de la de Castelló. A 30 km de València hi ha una gasolinera des
de la qual surt un cotxe, en sentit cap a Castelló, i triga 50 minuts a arribar-hi. Calcula la velocitat a la qual
es mou, considerant l’origen a la gasolinera. Repeteix-ho situant l’origen a València.
7. Busca informació i determina la velocitat del rècord del món masculí i femení dels 100 metres llisos, en
km/h i en m/s.

112 UNITAT 4
 EXPERIMENTA Velocitat, espai i temps

1. Per consolidar el concepte de velocitat, et proposem l’activitat següent: En el cas que et sigui im-
possible fer l’experiment,
Vés al teu centre escolar o institut pel mateix camí, però de tres maneres
agafa la taula següent com a
diferents: caminant, corrent i amb bicicleta. En els tres casos, òbviament,
resultat.
la distància que recorres és la mateixa, però el temps que trigues a recór-
rer-la varia substancialment. Dis-
El primer dia, vés-hi amb bicicleta, dotada de comptaquilòmetres. Marca tàn- Dia 1 Dia 2 Dia 3
cia t (s) t (s) t (s)

es
set punts de referència i determina la distància (en metres) des de casa
(m)
teva fins a cada punt. D’aquesta manera, coneixeràs tant la distància total
fins al centre escolar com les parcials de diferents punts de referència. 150 34 50 125

Durant els tres dies següents, repeteix el mateix recorregut de diferents 350 74 117 292

ill.
maneres, mesurant els temps que trigues a passar per cadascun dels punts 500 104 167 417
de referència. Amb aquests temps emplena una taula espai-temps.
700 144 234 584

-h
Distància (m) Dia 1 t (s) Dia 2 t (s) Dia 3 t (s) 950 194 317 792
1 200 244 400 1 000

Per acabar la feina, representa les dades de la taula en un mateix grà-

w
fic, indicant l’espai recorregut a les ordenades i el temps emprat a les
abscisses.
ra
Finalment, respon les qüestions següents:
a) Quin tipus de gràfiques has obtingut? Ajusta cada funció, determina la fun-
ció que la descriu i digues quines conclusions n’obtens?
cg

b) A què atribueixes que el primer punt de la primera gràfica es desviï de la

recta que ha sortit?
.m

c) A quina magnitud del moviment et sembla que pot correspondre el pen-

dent de les rectes?
w

EL LABORATORI A L’AULA Miniolimpíades

w

2. Amb l’ajuda del vostre professor d’Educació Física, c) Cerca informació de les velocitats del rècord
organitzareu unes miniolimpíades d’atletisme amb del món i del rècord d’Espanya de 100 m.
w

curses de 100 metres. Compara-les amb les obtingudes per tots els
En grups de quatre o cinc alumnes, amb l’ajuda components del vostre grup. Quin dels alum-
d’un cronòmetre, anoteu el temps que trigueu ca- nes triaríeu com a representant de les vostres
dascun a recórrer els 100 m. miniolimpíades?

a) Calcula la velocitat (en m/s) a la qual cadascú d) Fes una representació gràfica de les velocitats
recorre els 100 m. obtingudes a la cursa per tots els alumnes del
teu grup.
b) Calcula la velocitat en km/h.

UNITAT 4 113
 4.1. Celeritat i velocitat
Un cop après el concepte de velocitat, és important que no el confonguis amb
VOCABULARI el de celeritat; són conceptes diferents, però es poden confondre amb facilitat.

Escalar: magnitud física PENSA I RAONA

el valor de la qual queda
identificat únicament per Imagina’t que vols anar a casa d’un amic des de casa teva. Et sembla que és
un nombre més una uni- igual la direcció i el sentit cap a on et dirigeixis encara que vagis a la mateixa
tat, com la massa. velocitat que has utilitzat per arribar aquest matí fins a l’institut?

es
Vector: magnitud física Recorres amb bicicleta la distància
el valor de la qual reque- que hi ha des de casa teva fins a l’ins-
reix, a més d’un nombre, titut, que està en la direcció est, i ho
una direcció i un sentit

ill.
fas de manera constant, per exemple
d’aplicació. Tot això se- a 15 km/h.
guit de la seva unitat,
com la velocitat.

-h
També recorres amb bicicleta la dis-
tància que hi ha des de casa teva fins
a la d’un amic, que està en direcció

w
a) Quina és la velocitat en cada cas?
sud, al mateix ritme.
ra
b) On seràs en cada cas d’aquí a 10 segons?

La necessitat d’indicar la direcció del moviment, i també el seu sentit, permet

cg

definir dues magnituds relacionades:

La velocitat és la magnitud vectorial que indica el ritme al qual es produeix

un moviment i la direcció i el sentit d’aquest moviment. El seu mòdul és la
.m

celeritat.
w
w

Direcció: Est-Oest Sentit: Est

Mòdul: v (m/s)
(Celeritat)
w

ACTIVITATS

8. En un mercat, un lladre et roba la cartera i surt
corrent a una velocitat de 20 m/s. Al cap de deu
segons, quan vas a pagar el que estaves com-
prant, t’adones del robatori. Podries situar la po-
sició del lladre? Raona la teva resposta mitjançant
un diagrama.
9. Fes una taula on expressis la celeritat i la veloci-
tat a la qual et mous per recórrer les distàncies
següents: 10 m E, 40 m S, 30 m O i 40 m N, si
trigues 3 s, 12 s, 14 s i 15 s, respectivament. A qui-
na distància del punt de partida has acabat el teu
moviment? Dibuixa el recorregut que has fet.

114 UNITAT 4
4.2. Velocitat instantània i mitjana
Quan viatges amb cotxe i mires el velocímetre, de què t’adones? De ben segur
que deus veure que varia moltes vegades. Estàs observant la velocitat del cot- FÍSICA 2.0
xe en cada instant.
Aquesta pàgina et per-
El velocímetre d’un cotxe ens indica met visualitzar diferents
la rapidesa o el mòdul de la velocitat animacions que t’aporta-
en un instant determinat. ran més informació sobre
Si el mires constantment, comprova- les magnituds vectorials.

es
ràs que la velocitat va canviant a cau- goo.gl/CBGa93
sa de frenades, accelerades, etc. Tria les entrades:
Aquesta magnitud es coneix com a
• Caos aeri
velocitat instantània.

ill.
• Velocitat mitjana
La velocitat instantània és la velocitat que té un mòbil en un moment do- • De viatge
nat, en un punt de la seva trajectòria. És una magnitud vectorial i el seu

-h
valor numèric és la celeritat.

Si en lloc d’agafar aquests intervals consideres la totalitat del temps invertit en

w
el viatge, estaràs considerant la velocitat mitjana que ha tingut el teu
automòbil.
ra
La velocitat mitjana és el quocient entre l’espai total recorregut pel mòbil
i el temps que empra a recórrer aquest espai.
cg

La distància de Madrid a Zamora és de 300 km. Si triguem dues hores i mitja

a recórrer el trajecte, per saber a quina velocitat hem anat en el conjunt del
viatge n’hi haurà prou amb dividir el desplaçament total (∆x) pel temps emprat
(∆t):
.m

∆x 300 km
v =  =     = 120 km/h
∆t 2,5 h
Aquesta velocitat no només inclou les diferents velocitats instantànies, sinó
w

fins i tot les possibles parades que haguem fet al llarg del viatge.
w

ACTIVITATS
w

10. La velocitat instantània pot ser diferent de la ve-
locitat mitjana?
11. Podries dir en quin tipus de moviment coinci-
deix sempre la velocitat mitjana amb la velocitat
instantània?
12. Un ciclista ha recorregut 10 km en 15 minuts; un
altre ha recorregut 12 km en 16 minuts, i un tercer,
1 000 metres en 90 segons. Quin dels tres s’ha
mogut amb més celeritat?
13. Un camió ha recorregut els 16 km que separen la
fàbrica del magatzem en 12 minuts per una car-
retera amb un límit de velocitat de 80 km/h. Ha
superat el límit de velocitat?

UNITAT 4 115

On:
x0 = posició inicial (m)
x = posició final (m)
v = velocitat (m/s)
5 Moviment rectilini uniforme (mru)
Un moviment especialment important és el que es produeix en línia recta, a
velocitat constant, i que es coneix com a moviment rectilini uniforme i amb les
sigles mru. En aquest cas, el SR utilitzat necessita un sol eix (una dimensió),
que fem coincidir amb la línia que defineix la trajectòria.
Per descriure aquest moviment fem servir una expressió matemàtica que pro-
vé de la definició de velocitat:
∆x x − x0

es
∆t = temps emprat (s) v= = → x − x0 = v · ∆t → x = x0 + v · ∆t
∆t ∆t

EXEMPLE RESOLT

ill.
1. Tres ciutats A, B i C estan separades 60 km i 80 km, respectivament. Un cotxe surt de B a les 8.00 h en
direcció a C a 54 km per hora. Contesta:

-h
a) Quan arribarà a la seva b) On estarà situat a les 8.50 h? c) A quina velocitat hauria d’haver
destinació? anat si havia d’arribar a les 8.50 h?
Solució
Fem un dibuix i indiquem el sistema de referència
(SR). L’origen el posem on ens interessi més, en el w A B C
ra
nostre cas, la ciutat A, i el sentit positiu de l’eix l’aga-
fem a favor del moviment. 54 km/h
Considerem l’origen de temps el moment de la sorti-
cg

60 km 80 km x
da del cotxe.

a) DADES FÓRMULA RESOLUCIÓ RESPOSTA

Substituint…
.m

x0 = 60 000 m 140 000 = 60 000 + 15 · ∆t El cotxe triga 1 h i

x = 140 000 m 140 000 − 60 000 = 15 · ∆t
x = x0 + v · ∆t 28 min. És a dir, arriba
v = 54 km/h = 15 m/s
80 000 a les 9.28 h.
t=? ∆t = = 5 333, 33 s = 1 h 28 min 53 s
w

15
b) DADES FÓRMULA RESOLUCIÓ RESPOSTA
w

x0 = 60 000 m Substituint… El cotxe es troba a

x=? x = 60 000 + 15 · 3 000 105 km de l’origen,
x = x0 + v · ∆t
v = 54 km/h = 15 m/s x = 60 000 + 45 000 de la ciutat A i a 45 km
w

t = 50 min = 3 000 s x = 105 000 m de B.

c) DADES FÓRMULA RESOLUCIÓ RESPOSTA
Substituint…
x0 = 60 000 m
140 000 = 60 000 + v · 3 000 Per arribar a les 8.50 h,
x = 140 000 m
x = x0 + v · ∆t 140 000 − 60 000 = v · 3 000 el cotxe ha de circular
v=?
80 000 a 96 km/h.
t = 50 min = 3 000 s v= = 26,666 m/s = 96 km/h
3000

116 UNITAT 4
5.1. Les gràfiques del mru
Coneixes la importància de la representació gràfica en ciències, i el moviment
no n’és una excepció. Però quina forma tenen les gràfiques?

PENSA I RAONA

Imagina’t que vas amb bicicleta a una velocitat constant de 20 km/h durant
dues hores.
a) Construeix una taula de temps, espai i velocitat durant aquestes dues ho-

es
res a intervals de 0,5 hores i representa les gràfiques e-t i v-t.
b) Saps on et trobaries al cap d’1 hora i 45 minuts? Quina seria la teva velocitat
en aquest moment?
c) Interpreta el resultat i la relació que hi ha entre la velocitat, l’espai i el

ill.
temps a partir de la gràfica representada.

Les representacions gràfiques de la velocitat enfront del temps i de l’espai

enfront del temps en un moviment rectilini i uniforme tenen com a resultat:

-h
e v
La gràfica e-t correspon a La gràfica v-t correspon
una recta entre el punt inicial
i el punt final. El pendent de
la recta és la velocitat. w a una horitzontal, ja que
la velocitat no varia en tot
el recorregut.
ra
t t
cg

EXEMPLE RESOLT

2. Un cotxe es mou d’acord amb la gràfica següent. Determina quants com- x (m)
portaments diferents manifesta. Calcula la velocitat mitjana de cada tram i
.m

20
la velocitat mitjana de tot el moviment.
Solució 10

Primer hem d’identificar els trams que hi apareixen. En el nostre cas n’hi ha dos:
w

Tram I: des de t = 0 s fins a t = 5 segons. L’espai varia linealment → mru. 5 10 15 t (s)

Tram II: des de t = 5 fins a t = 15 segons. L’espai no varia: repòs.
w

Calculem la velocitat mitjana de cada tram:

x0 = 0 m x = 20 m El desplaçament ∆x = x − x0 = 20 m ∆x 20 m m
Tram I: v =  = = 4 
w

t0 = 0 s t=5s El temps emprat ∆t = t − t0 = 5 s ∆t 5 s s

x0 = 20 m x = 20 m El desplaçament ∆x = x − x0 = 0 m ∆x 0 m m
Tram II: v =  = = 0 
t0 = 5 s t = 15 s El temps emprat ∆t = t − t0 = 10 s ∆t 15 s s

Ara calculem la velocitat mitjana de tot el recorregut:

Tram x0 = 0 m x = 20 m El desplaçament ∆x = x − x0 = 20 m ∆x 20 m m
v =  = = 1, 33 
I i II t0 = 0 s t = 15 s El temps emprat ∆t = t − t0 = 15 s ∆t 15 s s

UNITAT 4 117
 6 Acceleració
Quan anem amb bici, sempre partim del repòs i, a poc a poc, anem augmen-
tant la velocitat fins a assolir una velocitat màxima al cap d’un temps. Segura-
ment et deus haver preguntat per la magnitud que mesura el canvi de velocitat
respecte al temps.

EXPERIMENTA Sent l'acceleració

es
2. Puja a un cotxe amb un adult i, amb l’ajuda d’un cronòmetre, anota les
dades del canvi de velocitat i el temps emprat durant aquests canvis, de
manera que, en cada variació de 10 km/h, anotis el temps emprat.
Amb les dades apuntades, i repetides diverses vegades, decideixes cons-

ill.
truir una taula de doble entrada, velocitat-temps, que podria ser com
aquesta:
velocitat (km/h) 0 20 40 60 80 100 120

-h
temps (s) 0 4 8 12 16 20 24
Contesta i raona les qüestions següents:

w
a) Construeix la mateixa taula amb la velocitat expressada en metres per se-
gon enfront del temps en segons.
ra
b) Representa les dades de la taula de l’apartat a) en un sistema d’eixos car-
tesians, col·locant la velocitat a les ordenades i el temps a les abscisses.
c) Quin tipus de gràfica has obtingut?
cg

d) A quina magnitud correspon el valor del pendent de la recta?

Cal una magnitud que determini el ritme al qual canvia la velocitat, és a dir, la
.m

velocitat de canvi de la velocitat. Aquesta magnitud és l’acceleració.

L’acceleració (a) mesura el ritme al qual varia la velocitat. Es calcula com la

relació (quocient) entre la variació de velocitat (∆v) i el temps que triga a
w

produir-se aquesta variació (∆t).

∆v En el sistema internacional d’unitats (SI), l’acceleració es mesura
a=
w

∆t en metres per segon al quadrat (m/s2).

ACTIVITATS
w

14. Un guepard asiàtic és capaç de passar del repòs
a 100 km/h en 3,5 segons, més ràpidament que
molts cotxes esportius. Quina acceleració màxi-
ma assoleix?
15. Un cotxe circula a 72 km/h i s’atura en 4 segons.
Quina acceleració han realitzat els seus frens?
16. Un avió de reacció té una acceleració de 6g, on g
és l’acceleració de la gravetat i el seu valor és de
9,81 m/s2 . Calcula el temps que triga aquest avió
a passar de 300 km/h a velocitat supersònica
(340 m/s).

118 UNITAT 4
6.1. Moviment rectilini uniformement SABIES QUE...

accelerat (mrua) El moviment rectilini uni-

En aquest moviment, el mòbil es desplaça per una trajectòria rectilínia amb formement accelerat té
una acceleració fixa o constant, i això provoca un canvi constant en la seva les equacions següents:
velocitat. Si l’acceleració és positiva, augmentarà de manera constant la veloci- 1
tat del mòbil. Si és negativa, disminuirà la seva velocitat fins que s’aturi, fet que x = x0 + v0 · t + a · t 2
2
es correspon amb una situació de frenada.
v = v0 + a · t

es
El mrua és el moviment en el qual la trajectòria és una recta i l’acceleració v 2 = v02 + 2 · a · e
roman constant. en què e és l’espai recor-
regut
A. Les gràfiques del mrua

ill.
e = x − x0
Ara que ja has après el concepte d’acceleració, és important conèixer la repre-
sentació gràfica de la velocitat amb el temps.

-h
v
Les representacions gràfiques de la velocitat enfront del temps en un movi-
ment rectilini uniformement accelerat tenen com a resultat una línia recta en-
tre el punt inicial i el punt final. El pendent d’aquesta recta és l’acceleració del
mòbil.
w t
ra
EXEMPLE RESOLT

3. Calcula l’acceleració d’un cos que es mou d’acord amb la gràfica se- v (m/s)
cg

20
güent de velocitat enfront de temps.
Solució 15

v0 = 10 m/s Variació de la velocitat 10

.m

v = 15 m/s ∆v = v − v0 = 5 m/s ∆v 5 m/s m

a =  = = 0, 25  2 5
t0 = 0 s El temps emprat ∆t 20 s s
0
t = 20 s ∆t = t − t0 = 20 s 0 5 10 15 20 t (s)
w

ACTIVITATS
w

17. Una moto es mou d’acord amb la gràfica següent. 18. Un cotxe que circula a 54 km/h té una acceleració
Determina l’acceleració de cada tram. de 2 m/s2 durant 5 segons. Representa la gràfica
w

v (m/s) de la velocitat enfront del temps que s’obtindrà

35 en aquest temps.
30
25 19. Un avió que aterra a 360 km/h s’ha d’aturar en
20 20 segons. Quina acceleració té l’avió? Represen-
15
ta la gràfica de la velocitat enfront del temps del
10
5 seu moviment.
0
0 10 20 30 40 t (s)

UNITAT 4 119
 EXEMPLES RESOLTS

4. Un radar de carretera, per comprovar la velocitat Podem dir, per tant, que la seva velocitat ha estat de
a la qual circulen els automòbils, que està limitada 100/2,5 = 40 m/s, que passada a km/h ens donaria:
a 120 km/h, fa dues fotografies en dos punts se- m 1 km 3600 s km
parats per 100 metres i mesura el temps entre les 40  · · = 144 
s 1 000 m 1 h h
dues fotografies. Un vehicle ha trigat 2,5 segons
Circula a 144 km/h, per sobre de la velocitat permesa.
a recórrer la distància entre els dos punts. Pots
determinar si el vehicle respecta els límits de ve- A

es
locitat establerts en aquesta via?
100 m
Solució
B
La distància que ha recorregut el mòbil és la que se-

ill.
para els dos senyals del radar, 100 metres. Per tant, el
vehicle ha recorregut la distància de 100 m en 2,5 s.

-h
5. Un cos fa el moviment que es representa a la taula e (m)
adjunta: 150

temps
(s)
0 10 20 30 40 50 60
w 100
ra
50
espai
0 25 50 75 100 125 150
(m) 0
0 20 40 60 t (s)
cg

Qüestions:
b) Tot seguit, calculem el pendent de la recta, que
a) Representa gràficament els valors de la taula. coincidirà amb la velocitat mitjana:
b) Quina ha estat la velocitat mitjana del mòbil al 150 − 50 m
.m

llarg del recorregut? v = pendent = = 2,5

60 − 20 s
Solució
Expressem la velocitat en km/h:
a) En primer lloc, representem les dades que ens do-
m 1 km 3600 s km
w

nen en uns eixos cartesians: 2,5  · · = 9 

s 1 000 m 1 h h
w

6. Podries calcular la velocitat mitjana d’un ciclista Ara, convertim aquest resultat per expressar-lo en
w

sabent que ha trigat 15 minuts a recórrer 12 km? km/h:

Expressa-la en km/h i en m/s. km 60 min km
0,8 · = 48
Solució min 1 h h
Apliquem l’equació que relaciona la velocitat mitjana
I en m/s:
amb l’espai recorregut i el temps:
∆e 12 km km 1 000 m 1h
vm =   =  = 0,8 km/min 48 · · = 13,3 m/s
∆t 15 min h 1  km 3600 s

120 UNITAT 4
 EXEMPLES RESOLTS

7. Caminant per la muntanya i en plena tempesta, Solució

veiem la resplendor d’un llamp i, al cap de 3 se- De l’enunciat pots deduir que el temps que ha trigat el
gons, sentim el tro. so produït pel llamp a recórrer la distància que volem
Sabries dir a quina esbrinar ha estat de 3 segons.
distància estem de Per tant, aplicant l’equació que ja coneixes:
la  tempesta sabent
x = x0 + v · t
que el so es propaga
x = 0 + v · t = 340 m/s · 3 s = 1 020 m

es
en l’aire a una veloci-
tat de 340 m/s? Som, aproximadament, a 1 km de la tempesta.

ill.
8. Un motorista parteix del repòs, puja per una ram- ∆V 17 m/s
pa i assoleix el cim a una velocitat de 17 m/s en un b) am = = = 2,4 m/s 2
∆t 7s
temps de 7 segons.

-h
c) Pel fet de ser un mrua, la representació gràfica de
Calcula: la velocitat enfront del temps és una línia recta.
a) El canvi de velocitat que ha tingut el motorista. v (m/s)

b) L’acceleració mitjana del motorista.

c) Dibuixa la gràfica v-t resultant. w 17
ra
Solució
a) El canvi de velocitat serà:
∆v = vf − vi = 17 m/s − 0 = 17 m/s
cg

7 t (s)

9. Una locomotora es mou a una velocitat de 90 km/h b) La velocitat final quan s’atura serà de 0 m/s. Com
i frena amb una acceleració d’1 m/s2 . que partia d’una velocitat de 25 m/s i durant l’ope-
.m

ració de frenada té una acceleració de −1 m/s2, apli-

Calcula: cant l’equació anterior, el temps per aturar-se serà:
a) La velocitat de la locomotora al cap de 4 segons
m m
d’haver començat a frenar. v − v0 0 s − 25 s
w

b) El temps emprat en el procés de frenada fins a t =  =  = 25 s

a m
aturar-se. −1 2
s
w

c) Elabora la gràfica v-t.

c) v (m/s)
Solució
w

25
a) La locomotora, quan comença a frenar (a = −1 m/s2),
es mou amb una velocitat inicial de 90 km/h, que
és equivalent a 25 m/s. Per tant, aplicant l’equació:
v = vo + a · t = 25 m/s − 1 m/s2 · 4 s = 21 m/s
velocitat al cap dels 4 s de frenada. 25 t (s)

Com que l’acceleració de frenada li fa perdre 1 m/s comencem a temps zero a 25 m/s i acabem al cap
cada segon, en 4 segons perdrà 4 m/s. de 25 s a 0 m/s (aturats).

UNITAT 4 121
 7 El moviment en la teva vida
Ara estudiarem alguns moviments quotidians i els associarem a experiències
reals.

Caiguda lliure de cossos

Quan un cos és a prop de la superfície terrestre, està sotmès a l’acció de la
gravetat, una acceleració conseqüència de la força del mateix nom i que con-
diciona el moviment dels objectes.

es
En els moviments verticals, el nostre SR tindrà el terra com a origen i l’eix po-
sitiu anirà en direcció vertical, sentit ascendent. En aquestes condicions, la
velocitat serà positiva si puja i negativa si baixa. La gravetat serà sempre ne-

ill.
gativa, perquè s’oposa als increments de velocitat (amb compte, que no als de
celeritat).
Les equacions anteriors del mrua són vàlides substituint l’acceleració a per la

-h
gravetat g (9,8 m/s2) amb signe negatiu.
 on l’espai:
1 
x = x0 + v0 · t − g · t v = v0 − g · t v = v0 − 2 · g · e  e = x − x0 > 0 si puja
2 2 2

EXEMPLE RESOLT
2

w  e = x − x < 0 si baixa
 0
ra
10. Un test ha caigut des del ter- Per tant, aplicarem l’equació següent:
x (m)
rat d’un edifici. L’alçada des
cg

del terrat fins a terra és de v = ± v02 − 2 ⋅ g ⋅ e on

20 metres. Calcula amb qui-
na velocitat arribarà a terra i v = − 0 − 2 · 9,8 m/s 2 · (− 20 m) = − 19,8 m/s
.m

quant trigarà.
La velocitat del test quan arribi a terra serà de 19,8 m/s,
Solució i com que baixa, agafem el signe negatiu.
El cos comença en la posició El temps el podem calcular utilitzant qualsevol de les
w

20 m i acaba a terra: 1

equacions: x = x0 + v0 · t − g ⋅ t 2 ; v = v0 − g · t
x0 = 20 m e = x − x0 2


x=0m e = 0 − 20 = −20 m Fem servir la primera, aïllant el temps:

w

Com que es tracta d’un cos que 2 ⋅ x0 2 · 20 m

t= = = 2,02 s
cau lliurement, la seva velocitat inicial és zero: v0 = 0 m/s. g 9,8 m/s 2
w

ACTIVITATS

20. Amb quina velocitat arribarà a terra un cos que b) 50 kg

cau des de 50 m d’alçada i amb una massa de: c) Què et sembla que passaria si féssim aquest
a) 20 kg mateix experiment a la superfície de la Lluna?

122 UNITAT 4
Llançaments verticals ascendents
En el llançament vertical cap amunt, la gravetat fa que disminueixi progressi-
vament la velocitat del cos que puja, partint d’una velocitat inicial. Al punt més
alt, el cos s’atura, de manera que la velocitat final d’aquest moviment serà nul-
la. Has de tenir en compte que l’acceleració de la gravetat ha estat negativa en
tot el trajecte.

EXEMPLE RESOLT

es
11. Llancem una pilota verticalment cap amunt amb v0 2  (20 m/s)2
una velocitat de 20 m/s. h =  =  = 20, 41 m
2 g 2 · 9,8 m/s
a) Quina alçada assoleix?

ill.
b) Tenim dues equacions:
b) Quant temps triga a arribar a dalt de tot?
1
Solució vf = v0 − g · t o x = x0 + v0 t − g ⋅ t 2
2

-h
a) Amb les dades que tenim, gravetat i velocitat
Utilitzem la primera, recordant que
inicial, localitzem l’equació que més s’hi adapta:
v f = v02 − 2 gh , on h representa l’alçada. Com que v0 20 m/s
vf = 0 m/s t =  =  = 2,04 s
la velocitat final vf és zero, aïllem h:
w g 9,8 m/s 2
ra
Situacions de frenada
cg

L’acceleració pot afavorir el moviment augmentant la velocitat, com hem vist

fins ara. Però hi ha moltes situacions en la vida diària en què s’oposa al movi-
ment: són els esdeveniments de frenada. En aquests casos l’acceleració és
negativa, i això provoca que disminueixi la velocitat del mòbil.
.m

EXEMPLE RESOLT
w

12. Calcula l’espai recorregut per un cotxe que es Després, apliquem les equacions del moviment recti-
mou amb velocitat uniforme de 90 km/h, si el lini uniforme per calcular l’espai que recorre abans de
w

conductor observa que hi ha un animal al mig de trepitjar el fre:

la carretera i triga 1,2 s a trepitjar el fre. Si frena e = v0 · t = 25 m/s · 1,2 s = 30 m
a partir d’aquest moment amb una acceleració de
w

3,0 m/s2 , calcula la distància total recorreguda en Tot seguit, calculem l’espai que recorre frenant fins
la frenada. que s’atura per complet:

Solució v 2 − vo 2 0 2 − 25 2 − 625
e’ = = = = 104,17 m
Primer passem la velocitat a unitats del SI: 2·a 2 · ( −3,0 ) − 6,0
L’espai total és la suma dels dos espais: el que recorre
km 1 000 m 1h m sense frenar i el que recorre frenant:
v0 90= · · 25
h 1 km 3600 m s eT = e + e’ = 134,17 m

UNITAT 4 123
 MAPA CONCEPTUAL
Copia aquest mapa al teu quadern i afegeix-hi
MOVIMENT
les fórmules per calcular velocitat, accelera-
ció i espai recorregut. Inclou-hi també alguns segons la trajectòria
exemples de moviments.
Rectilini Circular

Velocitat instantània segons la velocitat

es
Velocitat mitjana Uniforme Accelerat

ill.
si la velocitat si l’acceleració
és constant és constant

-h
Moviment rectilini uniforme Moviment rectilini uniformement
(mru) accelerat (mrua)

MIRA AL TEU VOLTANT

w
ra
El futur dels trens
Actualment, podem afirmar que el futur dels trens d’alta ve-
cg

locitat són, sens dubte, els sistemes de desplaçament magnè-

tic. La idea va sorgir dels físics americans James R. Powell i
G. Dandy que, per evitar el fregament, van aconseguir que el
tren «levités». És a dir, imagina’t que la teva taula fos un imant i
.m

que hi apropessis des de dalt un altre imant pel mateix pol. Notaries que l’imant «no vol» apro-
par-se a la taula; «flota» i, per tant, no fregaria amb la taula. Aquest fet es basa en el fenomen
de la superconductivitat, descobert per H. Karmelingh Onnes l’any 1911. La cerca de materials
superconductors a temperatures no gaire baixes actualment és un camp de recerca per a nom-
w

brosos científics. El prototip japonès ML500R va arribar als 515 km/h en unes proves.

Qüestions
w

a) Cerca informació a Internet sobre els trens magnètics i situa’ls en un mapa fent servir Google
Earth, Google Maps o Dipity. Com t’imagines que seran els trens d’aquí a 150 anys?
w

b) En moltes pel·lícules futuristes, els cotxes suren sobre la carretera. Et sembla que seria possible
aquest tipus de via? Quines dificultats tindria construir-la? Què passaria amb els vianants si els
cotxes viatgessin a unes velocitats tan elevades?
c) Molts trens que circulaven amb màquines dièsel estan sent substituïts per trens elèctrics per re-
duir la contaminació atmosfèrica. Tenint en compte que a Espanya un alt percentatge de l’elec-
tricitat que consumim procedeix de centrals termoelèctriques, consideres adequada l’afirmació
del text en cursiva?

124 UNITAT 4
 PRÀCTICA DE LABORATORI

Estudi d’un moviment uniformement accelerat

Objectiu
Calcular l’acceleració en un mrua. Estudiar el descens per un pla inclinat.

Materials
• Carril de descens entre 2 i 2,5 metres. • Cronòmetre (analògic o digital amb

es
• Suport amb nou. fotocèl·lula).
• Bola d’acer. • Paper mil·limetrat.

Muntatge

ill.
Posa el carril tal com s’indica a la figura i assenya-
la-hi cinc o sis posicions equiespaiades.
40
Procediment

-h
80
1) Deixa rodar una bola pel carril inclinat i mesura 120
el temps quan passi pel primer senyal. Aquest 160
temps serà t1. Repeteix aquesta mateixa ope-
ració per al mateix senyal almenys dues vega-
w
des més. Així obtindràs els temps t2 i t3. Efectua
Tingues-ho en compte
Per prendre mesures precises, la inclina-
ció del pla no ha de superar els 10°.
ra
la mitjana d’aquests tres temps per obtenir el
temps mitjà de la primera posició.
2) Tot seguit, repeteix les mateixes operacions i mesura els temps quan la bola passi pel segon
cg

senyal; així obtindràs els temps per a aquesta distància recorreguda. Calcula de nou la mitjana
d’aquests temps per obtenir el temps d’aquesta posició.
3) Torna a repetir les operacions per a la resta de les distàncies assenyalades.
.m

Construeix la taula següent:

e e (cm) t1 (s) t2 (s) t3 (s) tm (s)

40
w

80
120
w

Qüestions
a) Representa gràficament les distàncies recorregudes enfront del temps mitjà que ha trigat la
w

bola a recórrer aquestes distàncies.

b) A quin tipus de funció correspon la gràfica? Determina l’expressió matemàtica que la descriu.
c) Planteja el problema com un mrua en què el SR té per origen l’inici del moviment, l’eix positiu
coincideix amb el carril i la velocitat inicial és nul·la. Determina la funció que s’obté i compara-la
amb la que has obtingut a l’apartat anterior. Pots determinar ara l’acceleració de descens de la
bola?
d) Si tens l’oportunitat de fer-ho, varia la inclinació del carril i repeteix tot l’experiment. Trobes al-
guna relació entre la inclinació i l’acceleració?

UNITAT 4 125
 ACTIVITATS FINALS a) b)
e e

Activitats bàsiques
t t

1. Defineix què és un sistema de referència. c) d)

2. Quines diferències hi ha entre el desplaçament v v
i l’espai recorregut per un mòbil?

es
3. Com definiries la trajectòria d’un mòbil?
t t
4. Quina magnitud roman constant en el movi-
ment rectilini uniforme? I en el moviment uni- e) f)
formement accelerat?

ill.
a a
5. Per què quan voles amb avió sobre l’oceà, en
un dia sense núvols, no pots demostrar que
l’avió està en moviment? t t

-h
6. La figura següent és la representació gràfica 8. Un vehicle circula a 54 km/h en direcció est
del moviment d’un cos. Respon les qüestions durant deu minuts. Després, a 72 km/h en
següents: direcció sud durant deu minuts més. Final-
ment, torna a casa seva a 90 km/h. Calcula:
e (m)
30

20 w a) L’espai recorregut i el temps emprat en cada

tram.
ra
10 b) La velocitat mitjana del recorregut.
0 c) El desplaçament realitzat.
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 t (s)
9. Respon les qüestions següents:
cg

a) Explica raonadament els moviments que el a) Com varia la velocitat de caiguda d’un cos
mòbil ha seguit des del començament. que es deixa anar des del cim d’una mun-
b) Quina ha estat la velocitat del mòbil en cada tanya cap avall?
.m

tram? b) Quina variació pateix la velocitat de caiguda

c) Quin espai ha recorregut mentre ha durat el d’un cos que es llança cap amunt?
moviment? 10. Quan els cossos cauen en caiguda lliure:
d) Quin ha estat el desplaçament del mòbil? a) A quina acceleració estan sotmesos?
w

e) Calcula la velocitat mitjana del recorregut. b) Quin és el seu valor?

7. De les gràfiques següents, dedueix raonant les 11. Indica cossos o sistemes materials que es
w

teves respostes: moguin al voltant teu contínuament, des dels

a) Quines corresponen a un mru i quines a un núvols fins al mar.
mrua? 12. La gràfica següent representa el moviment de
w

b) Hi ha alguna gràfica que no correspongui a dos cotxes.

cap dels moviments que hem estudiat? e
a) b) 1

e e 2

t t a) Quin ha circulat a més velocitat?

d)
b) Quin tipus de moviment han efectuat?
c)
v v

126 UNITAT 4
t t
Activitats de consolidació
13. Si el trajecte de casa a l’institut amb bicicleta
el fas amb una velocitat mitjana de 20 km/h i
trigues 13 minuts a arribar-hi, a quina distància
de casa teva és l’institut?
Activitats avançades
18. El moviment, sobre una línia horitzontal,
corresponent a un mòbil, ve donat per
l’expressió: e = 10 + 20t, on l’espai s’expressa
en metres i el temps en segons. Calcula:

14. Un amic i tu feu una cursa. Li dónes 50 metres
d’avantatge. Tots dos aneu en la mateixa direc-
ció i el mateix sentit, però la velocitat del teu
amic és de 18 km/h i la teva és de 25 km/h.
es
a) La posició de l’objecte al cap de 30 segons.
b) El temps que passarà fins que el mòbil sigui
a 500 metres de l’origen.

a) Quant temps trigues a atrapar el teu amic?
b) Quin espai has recorregut fins llavors.
c) Representa la gràfica espai/temps dels dos.
ill.
c) Quina és la velocitat del mòbil?
d) Representa la gràfica del moviment.
19. Dues famílies van amb cotxe a visitar una ciutat

-h
que és a 450 km del seu lloc d’origen. Una de
d) Què significa el punt de tall de les dues rec- les dues va a 100 km/h de mitjana, mentre que
tes? l’altra va a 120 km/h.
15. Les dades de e, v i t corresponents al
començament d’un recorregut que ha fet
un cotxe amb mrua s’han recollit a la taula
següent de manera incompleta.
w a) Quant temps abans ha de sortir el cotxe més
lent perquè es trobin en una gasolinera a
240 km del punt de partida?
ra
b) Si el cotxe que circula a més velocitat surt
Temps (s) 0 5 10 15  minuts més tard, quant temps trigarà a
atrapar l’altre i quina distància hauran reco-
Velocitat (m/s) 0 40 80 rregut tots dos en aquest moment?
cg

Espai (m) 0 400 700 c) Representa els dos moviments a la mateixa

gràfica.
a) Copia i completa la taula.
20. L’equació de velocitat d’un mòbil ve donada
.m

b) Calcula l’acceleració del cotxe. per l’expressió següent: v = 30 + 3t, on la velo-

c) Representa les gràfiques e-t, v-t i a-t.
16. El moviment d’un cos respon a la gràfica de la
figura següent.
w
citat està expressada en m/s i el temps en s.
Contesta les qüestions següents:
a) Quin tipus de moviment té el mòbil?

v (m/s) b) Quina és la velocitat inicial del mòbil?

40 c) Quin és la seva velocitat al cap de 5 segons?
w

30
20 d) Quina és la seva acceleració?
10 e) Quin espai recorre en 50 s?
w

0
0 10 20 30 40 t (s) f) Quant temps cal perquè el mòbil tingui una
velocitat de 35 m/s?
Contesta:
g) Construeix una gràfica v-t que representi el
a) Quin moviment fa en cada tram? moviment.
b) Calcula l’espai recorregut quan han passat 21. Calcula la profunditat d’un pou, sabent que si
30 s. hi tirem una pedra passen 4 segons fins que
17. Des de quina alçada ha caigut un cos que sentim el soroll que fa quan xoca contra l’aigua.
arriba a terra amb una velocitat de 20 m/s? (dada: velocitat del so: 340 m/s).

UNITAT 4 127
 POSA EN MARXA LES TEVES HABILITATS

PISA
Don Juan Tenorio
Segur que coneixeu la història de l’intrèpid Don Juan
Tenorio, personatge ideat per José Zorrilla a mitjan
segle XIX. Zorrilla narra les desventures de Don Juan, un
galant que, després d’una aposta, ha de seduir la màxima

es
quantitat de donzelles, i que de vegades ha de fugir o
s’ha de batre en duel.
Aquesta vegada, localitzem Don Juan al segle XXII i, pre-
veient les possibles incidències, s’ha proveït d’un cinturó

ill.
antigravetat de l’últim model.
Diu el text: «Estava Don Juan amb la seva estimada al
terrat del pis vuitanta-sis, quan sobtadament va ser sor-
près pel pare de la donzella. El pare va treure l’espasa

-h
làser i de la mateixa manera va respondre Don Juan.
Però havia oblidat recarregar-la la nit anterior, i no
s’encengué com esperava.

w
Sorprès per això i recordant la seva última adquisició, va somriure a la seva estimada i es va llançar per
la balconada. Al cap de dos segons del salt, va accionar el cinturó i la gravetat ja no el va afectar.»
Sabries respondre les preguntes?:
ra
Pregunta 1
cg

Com et sembla que acaba la història? Escull la resposta i raona-ho:

a) Quan activa el cinturó, Don Juan queda suspès a l’aire, ja que no l’afecta l’acceleració de la gravetat.
En conseqüència, el pare de la donzella l’atrapa i en fa xixina.
.m

b) Quan activa el cinturó, Don Juan comença a pujar, ja que, com que no hi ha gravetat, la Terra no
l’atreu i surt expulsat cap a l’espai exterior.
c) Quan activa el cinturó, Don Juan queda alliberat de l’acceleració de la gravetat, però continua
baixant i es trenca una cama.
w

d) Quan activa el cinturó, Don Juan queda surant, pot volar com un ocell i, movent els braços,
s’escapa.
w

Pregunta 2
w

Representa la gràfica de velocitat enfront de temps corresponent al moviment del personatge.

Pregunta 3

Imagina com seria la vida si no hi hagués l’acceleració de la gravetat.

Escriu un text de deu línies on relatis una història semblant a l’anterior en què apareguin almenys tres
efectes diferents en la realitat, a conseqüència de la falta d’aquesta acceleració.

128 UNITAT 4
 Tasca competencial
El perill del terra mullat

Objectiu ja que, si coneixes l’espai, pots calcular la

velocitat del moviment. És interessant que
practiquis fins que obtinguis sempre una
Analitzar la influència del terra mullat sobre la velocitat semblant.

conducció. En aquest cas, utilitzaràs una bici-
cleta com a sistema de locomoció.
Producte final
es
3. Ara, fes el recorregut i frena en sec quan
arribis al punt B. Mesura el temps del tram
mru, i també la distància de frenada: des
del punt B fins que la bici s’aturi (sense fer

Com a resultat, elaboraràs un tríptic informatiu
en el qual explicaràs com afecta el terra mullat
ill.
derrapar la roda de darrere). Amb aquestes
mesures tindràs la velocitat prèvia i la dis-
tància de frenada, i així podràs completar al
teu quadern una taula com la següent.

-h
a la conducció. Mostraràs tots els resultats
obtinguts i tractaràs de conscienciar el lec- Repeteix l’experiment fins a tres vegades
tor de la perillositat de conduir sobre un ferm amb aquesta velocitat, aproximadament,
mullat. i obtingues la distància mitjana de frenada

Passos que has de fer w per a aquesta celeritat.

e (m) t (s) v (m/s) Frenada (m)

ra
En primer lloc, necessites unes bicicletes i
un lloc ampli com el pati de l’escola. També
cg

necessites una mànega o bastantes galledes

d’aigua, un cronòmetre i una cinta mètrica. Si Mitjanes:
és possible, utilitza cons de senyalització per
marcar les mesures. Com sempre, formaràs
un equip de recerca de tres o quatre mem- 4. Prova-ho després amb dues velocitats més.
.m

bres. Quan acabis, has d’obtenir una taula  amb

1. Divideix el recorregut en tres trams: zona
d’acceleració, zona mru i zona de frenada,
i marca’ls d’alguna manera: amb guix, amb
w
tres velocitats diferents i cada velocitat
amb tres mesures diferents.
5. Ara, mulla la zona de frenada i repeteix les

cons, amb una motxilla… nou mesures intentant tornar a assolir

les velocitats anteriors, i obtingues una nova
A B taula. Hauràs de tenir per a cada velocitat
w

zona zona velocitat zona dues distàncies de frenada: una en sec i una
altra en mullat.
acceleració constant (mru) frenada
w

6. Representa en una gràfica de barres les

mínim mínim almenys velocitats i les distàncies de frenada corres-
20 metres 30 metres 15 metres ponents, en sec i en mullat. Augmenta molt
la distància amb el terra mullat?
2. En primer lloc, has d’escollir la velocitat de 7. Elabora un tríptic divulgatiu on expressis els
la bicicleta. Per fer-ho, practica una mica i, resultats obtinguts i tracta de conscienciar
entre dos companys, determineu el temps el lector sobre el problema de córrer quan el
que triga a recórrer la zona mru (entre A i B), terra està mullat.

UNITAT 4 129
 ELS MILLORS CONTINGUTS D’SECUNDÀRIA PER FORMAR-SE

es
ill.
-h
w
ra
cg
.m

Accedeix a la nostra web i podràs veure la nostra oferta de novetats per a Secundària, i també
w

l’aprenentatge adaptatiu que proporciona SmartBook, ja que no hi ha cap estudiant igual.

w

www.secundariamhe.cat/eso
w
 McGraw-Hill Education
una editorial global al teu servei
FORMACIÓ
McGraw-Hill Education de España durant les darreres dècades, dóna PROFESSIONAL
suport al món educatiu amb projectes i serveis editorials. Volem agrair CERTIFICATS
CICLES
l’enorme confiança que al llarg d’aquests anys heu dipositat en nosaltres

es
FORMATIVUS
i esperem poder continuar comptant amb la vostra inestimable col·laboració en la
difusió dels nostres continguts editorials.

ill.
Gràcies a aquesta confiança podem desenvolupar la nostra activitat amb l’objectiu clar d’oferir
material nou i de qualitat a professors i alumnes, de manera que ajudi a assolir els objectius marcats
en cadascun dels nivells educatius.

-h
Podeu consultar els nostres continguts a les pàgines web següents:

w
www.secundariamhe.cat www.secundariamhe.cat/eso www.secundariamhe.cat/batxillerat

ra
BATXILLERAT UNIVERSITAT

cg
.m
www.smartbookmhe.es www.mcgraw-hill.es www.mhe.es

w
SECUNDÀRIA MEDICINA

w
w PRIMÀRIA
PROFESIONAL

Per a més informació: www.mcgraw-hill.es / Telèfon: 902 289 888

En aquest catàleg obtindreu informació sobre el nostre projecte editorial a Secundària i Batxillerat, E-mail:educador@mheducation.com
inclòs el fons de què disposem amb nombrosos recursos complementaris on el material visual destaca
www.smartbookmhe.es
de manera notable.
Telf. contacto: 902 656 439 http://mghlibros.distriforma.es/

McGraw-Hill te facilita disponer de tus eBooks y libros

¡No esperes más para tenerlos!
Un sistema rápido y cómodo al recibirlo en tu domicilio
Contacta con MGHLibros

es
www.mcgraw-hill.es / www.mhe.es

ill.
-h
w
ra
cg
.m
w
w
w

Distriforma y MGHLibros: Distribuidor de ebook y venta tradicional

McGraw-Hill y Distriforma colaboran gestionando la librería virtual

En esta página web puedes disponer de nuestro fondo actualmente activo