834853 _ 0006-0031.

qxd 10/6/08 12:27 Página 6

1 PLA DE TREBALL

En aquesta unitat...
• Aprendràs a descriure
els moviments amb
El moviment

les magnituds
característiques.
• Estudiaràs els conceptes
de velocitat i acceleració.
• Seràs capaç de descriure
un moviment rectilini uniforme
(m.r.u.), un moviment rectilini
uniformement accelerat
(m.r.u.a.) i un moviment
circular uniforme (m.c.u.).

Fernando Alonso és pilot

de Fórmula 1. Es va
proclamar campió
del món l’any 2005
i el 2006 en el Gran
Premi del Brasil. Ara bé,
l’any 2006 el rècord de la
volta més ràpida el té
Juan Pablo Montoya,
que va fer la volta
al circuit (4.309 m)
en 1 minut i
11,473 segons.
Sabries calcular
la velocitat mitjana
en aquesta volta
ràpida?

6
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 7

Per començar, experimenta i pensa

En aquesta unitat coneixeràs tot el que es relaciona amb el moviment: posició, trajectòria,
velocitat, acceleració. Però primer farem dues experiències que t’ajudaran a plantejar-te
algunes preguntes curioses sobre el tema. Si ara no saps respondre-les, quan hagis acabat
la unitat segur que sabràs fer-ho. Intentem-ho.

1 EXPERIÈNCIA: trajectòria circular

La bala gira per la vora del plat, però...

En quina direcció continuarà el moviment

quan surti del «circuit»?

c
a
b

21
EXPERIÈNCIA: caiguda lliure
2 3

Es deixen caure al mateix temps i des Si posem el full de paper Ara fem una bola amb el
de la mateixa altura un llibre i un full sobre el llibre, hi arriben paper... Arriben a terra
de paper... Què arriba abans a terra? a la vegada. Per què? alhora?

7
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27
L’elecció del sistema de referència
és arbitrària. Si viatgem en autobús
i elegim com a sistema de referència
el carrer, estarem en moviment, però
si triem un sistema de referència lligat
a l’autobús, estarem en repòs.
Lineal o espai
unidimensional
8
Página 8
1 Com es detecta el moviment
A primera vista, sembla senzill determinar si un cos es mou o no. Imagina’t
que estàs esperant l’autobús a la parada i veus que s’acosta; t’adones que
passa per davant de diverses cases fins que arriba on ets tu. És clar que l’au-
tobús es mou i tu no.
Puges a l’autobús, seus a la vora d’una finestra i l’autobús arrenca. Aparent-
ment no et mous del teu seient, com quan estaves a la parada. Ara bé, per la
finestra pots veure que les cases que hi ha davant teu canvien contínua-
ment. Pots assegurar que no et mous respecte de l’autobús, però sí que ho
fas respecte de qualsevol que t’observi des del carrer.
1.1 Primeres conclusions
Quan ets a la parada, l’autobús es mou i tu, no.
Un cos es mou quan canvia de posició respecte d’un punt fix a mesura
que passa el temps.
Quan estàs assegut a l’autobús en marxa, et mous respecte d’un observador
que tingui com a referència el carrer, però no et mous respecte d’un altre
observador que també estigui a l’autobús.
El moviment és relatiu, ja que depèn del sistema de referència.
1.2 Sistemes de referència
Observa les il·lustracions següents. Quin punt o conjunt de punts prenem
com a referència en cada escenari de moviment?
Pla o espai bidimensional Espacial o espai tridimensional
Un sistema de referència és un punt o un conjunt de punts que utilitzem
per determinar si un cos es mou.
Un cos està en moviment si canvia de posició respecte del sistema
de referència a mesura que passa el temps, i està en repòs si la posició
no canvia.
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 9

1.3 Posició
Per estudiar el moviment dels cossos n’hem de conèixer la posició, que es
determina sempre respecte d’un sistema de referència.
La posició es mesura indicant la separació entre el cos d’origen i el sistema de
referència. Per indicar la posició d’un cos no n’hi ha prou de dir que està a 5 m
de l’origen; cal afegir en quina direcció i en quin sentit; per això donem les co-
ordenades de l’extrem del vector de posició (ជ r ).
Observa aquestes il·lustracions:

Lineal o espai unidimensional Pla o espai bidimensional Espacial o espai tridimensional

Y Z

Vuelo
de la mosca
Recorregut
En aquest de la moto
cas, el vector
de posició Revolt Ángel
coincideix Nieto
amb la O
Revolt O X
direcció Y
Dry Sack X
del camí
seguit pels La posició s’indica mitjançant La posició s’indica mitjançant
corredors un vector que té com a origen un vector que té com a origen
O
el punt O i com a extrem les el punt O i com a extrem
La posició s’indica donant la distància a coordenades del punt on és les coordenades
l’origen del sistema de referència. la moto. del punt on és la mosca.

Alguna cosa sobre vectors...

Un vector és un segment orientat. En un vector distingim:
S’utilitza per representar magnituds • Punt d’aplicació: és l’origen del vector. sentit
en què, a més d’indicar una quantitat • Mòdul: és la mida del vector.
punt d’aplicació

ul
(el mòdul), cal precisar la direcció

òd
• Direcció: és la de la recta

m
i el sentit; aquestes magnituds
que conté el vector.
s’anomenen vectorials, i es representen
• Sentit: és el que indica direcció
ជ ).
amb una lletra amb una fletxa a sobre (v
la punta de la fletxa.

ACTIVITATS
1. ●● Imagina’t que a la pista d’atletisme prenem la meta com a origen
del sistema de referència (100 m). Com indicaries la posició
dels dos corredors?

2. ●● Tenint en compte el sistema de referència que hem establert

en el circuit de Xerès, indica la posició dels revolts Ángel Nieto
i Dry Sack.

3. ●●● En el sistema de referència de l’habitació on vola una mosca,

indica la posició de la mosca que s’ha posat 2 m a l’esquerra
Carolina Kluft, atleta sueca, en
de l’origen, 1 m endavant (allunyant-se del llum) i 0,5 m per
una cursa de 200 m en el campionat
sota de l’origen.
de Göteborg 2006 (Suècia).

9
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 10

1.4 Trajectòria
AMPLIACIÓ
La trajectòria és el camí que descriu el mòbil en el recorregut que fa.
Què significa Δ? És a dir, el conjunt de punts per on passa en el seu moviment.
Δ és un símbol que es llegeix
«increment». Al costat del símbol Depenent de la forma, el moviment pot ser:
d’una magnitud, Δ representa
• Rectilini, si la trajectòria és una línia recta.
‘el que s’incrementa o varia
aquesta magnitud’. • Curvilini, si la trajectòria és una línia corba. Si la corba té forma de circum-
ferència o de paràbola, tindrem moviments circulars o parabòlics.
Per exemple, quan un cos es mou
des d’una posició «origen» L’ espai que recorre el mòbil en la trajectòria, mesurat en unitats de longitud és
a una altra posició «final», l’espai recorregut (x). En les il·lustracions de la pista, el circuit i el vol de la
l’increment del desplaçament mosca, la trajectòria (en vermell) és el camí seguit pel mòbil.
(Δx) representa la diferència
entre la posició inicial i la
1.5 Desplaçament
posició final.

El desplaçament d’un mòbil és un vector que té l’origen en el punt inicial

del moviment i l’extrem en el punt final del moviment.

El desplaçament només coincideix amb l’espai recorregut pel mòbil quan la

trajectòria és una línia recta.
Observa que la mida del vector desplaçament (Δជ r ) (en negre a les il·lustra-
cions) coincideix amb la distància mínima que separa aquests dos punts.

Lineal o unidimensional Pla o bidimensional Espacial o tridimensional

Z Δជ
r
Y
Revolt
Revolt Michelin
ជ
r1 ជ
r2
Peluqi

Δជ
r
Δជ
r
ជ
r1 ជ
r1 ជ
r2

ជ
r2 O
X
O Y
Revolt Revolt X
O Dry Sack Sito Pons En el moviment en l’espai, el vector
desplaçament tampoc no coincideix
El vector desplaçament (en negre) El vector desplaçament (en negre) amb la trajectòria. Té com a origen
coincideix en direcció amb no coincideix amb la trajectòria, l’extrem del vector posició ជ
r1 i com
la trajectòria en un moviment i és la diferència entre els vectors a extrem el mateix que el vector
lineal. posició ជr2 i ជ
r1 . posició ជ
r2.

ACTIVITATS
4. ● Treballant sobre el circuit de Xerès:
a) Busca algun tram del circuit en què el desplaçament
coincideixi amb l’espai recorregut.
b) Tenint en compte el resultat anterior, completa
l’oració:
El desplaçament coincideix amb l’espai recorregut quan
el mòbil descriu una trajectòria .
c) Dibuixa el desplaçament i l’espai recorregut quan
una moto es desplaça des del revolt Sito Pons fins
al revolt Michelin del circuit de Xerès.

10
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 11

2 Velocitat
Quan estudiem el moviment d’un cos, una de les primeres característiques
que en determinem és la velocitat.

La velocitat d’un mòbil és el desplaçament que experimenta per unitat de

temps. És una magnitud vectorial:
desplaçament Δជ
r
velocitat = =
temps emprat Δt
En el sistema internacional, la velocitat s’expressa en m/s.

Aquest curs treballarem gairebé sempre amb moviments rectilinis. En aquests

moviments, el mòdul del vector desplaçament (Δជ r ) coincideix amb l’espai
recorregut (x).

x1 x2
A B
t1 t2

En un moviment lineal, quan el mòbil es desplaça des de A fins a B:

x − x1 Δx
Espai recorregut = x 2 − x1 = Δx; v = 2 → v=
t 2 − t1 Δt
Per tant, parlarem d’espai recorregut pel mòbil per unitat de temps. Depenent
del moviment de què es tracti, es pot utilitzar el m/s, el km/h, el km/s, etc.

Seguretat viària: TEMPS DE REACCIÓ ACTIVITATS

STOP

El temps de reacció és el temps 5. ● La llum recorre tres-cents mil

mínim que necessita una persona per quilòmetres per segon.
percebre un fet i prendre una decisió Expressa’n la velocitat en km/h
sobre això. En un adult, el temps i en m/s.
de reacció mitjà oscil·la entre 0,75
i 1 segon. STOP 6. ●● Seguretat viària. Tenint en
Quan un cotxe circula per compte que el temps de reacció
una carretera, ha de mantenir mitjà d’un adult és de 3/4
una distància de seguretat respecte del cotxe que té al davant. de segon, calcula quina
Aquesta distància depèn de la velocitat i ha de ser, com a mínim el doble distància recorre un cotxe,
de la distància que es recorre a aquesta velocitat en el temps de reacció. com a mínim, des que observa
Observa l’esquema següent (valors aproximats considerant un temps una situació de perill fins
de reacció d’1 s). que pren una decisió, si viatja
a 120 km/h. I si viatja a 50 km/h?
14 m 12 m Tenint en compte els resultats
50 km/h
anteriors, justifica la norma
26 m
que limita a 50 km/h la velocitat
25 m 40 m dels cotxes en una via
90 km/h
urbana.
65 m
STOP 7. ●● Seguretat viària. Indica
33,3 m 70 m quina ha de ser la distància
103,3 m de seguretat d’un cotxe
120 km/h
que circula a 120 km/h.
Distància de detenció = Distància de reacció + Distància de frenada I si el cotxe circula a 50 km/h?

11
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27
AMPLIACIÓ
Què és un instant?
Observa una gota d’aigua
quan arriba a una superfície.
Un instant és un interval
de temps molt petit, que tendeix
a zero.
12
Página 12
2.1 Velocitat mitjana i velocitat instantània
És fàcil entendre els conceptes de velocitat mitjana i velocitat instantània.
Estudiarem, des del punt de vista cinemàtic, un viatge.
Ens desplacem des d’Amposta fins a Vic. La distància que separa les dues
poblacions és de 237 km. Aquest trajecte es fa gairebé tot per autovia, en
què la velocitat màxima permesa és de 120 km/h.
Si tardem 2 h 30 min a recórrer els 237 km que separen les dues ciutats, po-
dem dir que la velocitat mitjana del viatge ha estat de:
espai recorregut 237 km km
vmitjana = = = 94, 8
temps 2, 5 h h
És obvi que no hem anat a aquesta velocitat tot el trajecte. Per exemple, a
l’autovia hem anat més de pressa i, en passar per Granollers, més a poc a
poc, perquè es tracta d’una zona urbana i hem de conduir amb molta pre-
caució.
Si durant el trajecte observes el velocímetre, coneixeràs la velocitat instantà-
nia i comprovaràs que unes vegades és superior i unes altres inferior a la ve-
locitat mitjana.
En definitiva:
El velocímetre ens indica el valor de la velocitat en cada instant: és la
velocitat instantània.
La velocitat mitjana en un recorregut es calcula dividint l’espai
recorregut entre el temps que es tarda a recórrer-lo.
D’acord amb la seva definició, la velocitat és un vector la direcció i el sentit
del qual coincideixen amb els del vector desplaçament.
Y Y Y
A ជ
v ជ
v
ជ A B A B
v
B
O X O X O X
Gràfica (a) Gràfica (b) Gràfica (c)
En les figures es representa el vector desplaçament d’un mòbil (en negre) que
es mou des de A fins a B. Si aquests dos punts estan separats, el vector veloci-
tat (en blau) que obtenim representa la velocitat mitjana en aquest interval.
Gràfica (a).
Si els dos punts, A i B, estan molt pròxims, de manera que el mòbil es trobi en
B un instant després d’estar en A, obtindrem la velocitat instantània. Observa
que la velocitat instantània té la direcció de la tangent a la trajectòria en aquest
punt i el sentit del moviment. Gràfiques (b) i (c).
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 13

Moviment rectilini
3 uniforme (m.r.u.)
En la vida quotidiana és molt difícil trobar objectes que es moguin amb velo-
citat constant, ja que sempre hi ha un fregament que fa que la velocitat dismi-
nueixi. Però és molt útil com a aproximació estudiar el moviment amb veloci-
tat constant, ja que té unes equacions molt senzilles i ens aporta molta
informació.

Com que la velocitat és una magnitud vectorial, direm que es manté

constant quan no canvia:
• El mòdul, és a dir, el valor numèric.
• La direcció, que és la recta que el conté.
• El sentit, que es determina per la punta de la fletxa.

Per tant, perquè no canviï la direcció, la trajectòria ha de ser una línia recta
i el mòbil sempre ha d’anar en el mateix sentit i amb el mateix valor de la El vol d’aquest avió és un bon exemple
velocitat. de m.r.u.
Aquest moviment s’anomena moviment rectilini uniforme (m.r.u.).

3.1 Equacions del moviment rectilini uniforme

En el moviment rectilini, com que la trajectòria és una línia recta, el valor
del vector desplaçament coincideix amb l’espai recorregut.

0 x0 xf

xf, posició final

xf − x0 x − x0
v= = f (1) x0, posició inicial
tf − t0 t v, velocitat
ACTIVITATS
En l’equació anterior: 8. ● Calcula l’espai que recorre
Considerem que posem el cronòmetre en marxa quan comencem a estudiar el un cotxe que es desplaça en
moviment, t0 = 0 i tf = t. Per tant, t és el temps que tarda de passar de x0 a xf. línia recta i amb una velocitat
constant de 72 km/h, quan es
Aïllant xf en l’equació (1), obtenim una expressió que ens permetrà conèixer la mou durant 30 minuts.
posició del mòbil en qualsevol instant:
9. ● El temps que tarda una
persona a recórrer 300 m és
L’equació que determina la posició en cada instant en un m.r.u. és:
de 15 minuts. A quina velocitat
xf = x0 + vt; v és constant es mou?

13
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 14

3.2 Representació gràfica del moviment

rectilini uniforme (m.r.u.)
Representarem gràficament les equacions d’un m.r.u., moviment rectilini uni-
forme. Per fer-ho, partim d’un exemple. Observa com has d’interpretar la des-
cripció del moviment.

RECORDA EXPERIÈNCIA: descripció del moviment

En un sistema d’eixos cartesians,
l’eix horitzontal (X ) és l’eix Un mòbil parteix d’un punt situat a una distància de dos metres respecte
d’abscisses, i el vertical (Y ) de l’origen de coordenades i duu una velocitat constant de 5 m/s.
és l’eix d’ordenades. Això vol dir que:
Y (ordenades) La velocitat és constant ⎯→ v = 5 m/s
L’espai inicial és de 2 m → x0 = 2 m
X abscissa Escrivim l’equació d’aquest m.r.u. Ens assegurem que totes les magnituds
estan expressades en unitats SI.
xf = x0 + v ⋅ t → xf = 2 + 5t
Y ordenada
Obtenim una taula amb els valors posició-temps i fem la
representació gràfica d’aquestes dues magnituds (gràfica espai
X (abscissa) recorregut-temps).
Col·loquem a l’eix d’ordenades (eix Y ) els valors de la posició (x)
i a l’eix de les abscisses (eix X ), els del temps (t). Observa que les escales
de cadascun dels eixos no han de ser iguals; s’han d’adaptar a les dades.

x (m)
22

t (s) x (m) 18
0 2 14
1 7
10
2 12
3 17 6
4 22
ACTIVITATS 2

10. ● Com seria la gràfica d’un 0 1 2 3 4 t (s)

m.r.u. en què comencem a
v (m/s)
comptar el temps quan el
mòbil es troba en l’origen De manera semblant,
fem la representació 5
de coordenades?
de la velocitat enfront
11. ● Descriu: com seria la forma del temps (gràfica v-t).
2
de la gràfica x-t d’un mòbil Com que la velocitat
amb m.r.u. que avança, des no varia, la gràfica és
0
d’una posició allunyada, cap una línia recta. 0 2 4 6 8 10 12 14 t (s)
a l’origen de coordenades?
Conclusions sobre les representacions gràfiques de les variables
12. ● Com seria la forma de la en el m.r.u:
gràfica v-t d’un mòbil amb • La gràfica x-t és una línia recta que talla l’eix d’ordenades en la posició
m.r.u. que avança, des d’una inicial (x0).
posició allunyada, cap a • La gràfica v-t és una línia horitzontal, paral·lela a l’eix d’abscisses,
l’origen de coordenades? que talla l’eix d’ordenades en el valor de la velocitat del mòbil.

14
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 15

3.3 Com es poden conèixer les característiques

d’un m.r.u. a partir de les gràfiques?
La gràfica espai recorregut-temps (x-t) d’un m.r.u. ens permet conèixer les
característiques del moviment. A partir de la gràfica següent deduirem com
és el moviment.
x (m)
90
(x1, t1) RECORDA
80
El pendent d’una recta.
60 Si coneixem les coordenades de
(Δx)
dos punts d’una recta, podem
(x2, t2) calcular-ne fàcilment el pendent.
30
(Δt)
Y
0 Q
yQ
0 2 4 6 8 10 12 t (s)
yQ −yP
• Per conèixer el valor de l’espai inicial, busquem el punt en què la gràfica P
yP
talla l’eix d’ordenades. En aquest cas, x0 = 92,5 m. xQ −xP
• Per conèixer la velocitat, llegim els valors temps i posició (t, x) de dos
punts de la línia i apliquem l’expressió de la velocitat:
xP xQ X
x − x1 30 − 80
v= 2 = = −6, 25 m/s
t 2 − t1 10 − 2 yQ − yP
Pendent =
xQ − xP
Què significa que la velocitat tingui un valor negatiu?
Significa que cada vegada està més a la vora del punt que hem pres com a
origen del sistema de referència per a l’espai recorregut (x0 = 0). És a dir,
que el mòbil comença el moviment allunyat del punt que hem pres com a
origen de referència i s’hi apropa.
L’ equació del m.r.u. corresponent a la gràfica és:
xf = x0 + vt → x = 92,5 − 6,25 ⋅ t
Matemàticament, l’equació del m.r.u. és l’equació d’una recta en què x0 és
l’ordenada en l’origen i v és el pendent; en aquest cas, el pendent de la recta
és negatiu.

ACTIVITATS
13. ● Ordena els mòbils següents segons 14. ● El moviment x (m)
la velocitat (de més a menys). d’un cos es pot
representar
x (m) 55
per la gràfica
D
de la dreta.
C
200 Per a cada
B
A tram, determina 25
les característiques
100 del moviment,
l’equació de t (s)
5 12 17
velocitat i la
0 t (s) representació v-t. −20
0 1 2 3 4 5 6

15
834853 _ 0006-0031.qxd 1/7/08 08:41 Página 16

3.4 Càlcul de la velocitat mitjana

Quan un cos que es mou duu una velocitat diferent en diferents trams del
seu recorregut, en determinem la velocitat mitjana calculant l’espai total que
recorre i el temps total que inverteix en aquest recorregut.

1. EXERCICI RESOLT

L’Anna va a comprar el diari a un quiosc que hi ha a 60 m de casa seva,

al mateix carrer. Tarda 1 minut a arribar-hi i 1 minut més a comprar-lo;
a la tornada corre una mica i aconsegueix arribar a casa en 40 s.
Quina és la velocitat de l’Anna a l’anada? I a la tornada? Quina és
la velocitat mitjana de l’Anna comprant el diari?
Si comparem la velocitat mitjana dels
trens i els cotxes en aquesta espai recorregut 60 m m
fotografia, quins creus que tenen més • Anada: v = = =1
temps emprat 60 s s
velocitat mitjana?
espai recorregut 60 m m
• Tornada: v = = = 15
,
temps emprat 40 s s
espai recorregut (60 + 60) m m
• Velocitat mitjana: vm = = = 0,75
temps emprat (600 + 60 + 40) s s

Observa en l’exemple anterior que per calcular la velocitat mitjana també

hem tingut en compte el temps que l’Anna està aturada.

La velocitat mitjana no és la mitjana aritmètica de les velocitats.

La velocitat mitjana només coincideix amb la mitjana aritmètica de les velo-

citats quan els intervals de temps de cadascuna són iguals.

ACTIVITATS
15. ●● Imagina’t que fem un recorregut de 10 km, 17. ● Calcula la velocitat mitjana d’un tren, en m/s, que
de manera que els 9 primers anem a 54 km/h, recorre 190 km en una hora i mitja.
i el quilòmetre restant a 90 km/h. Quina serà
18. ● Calcula la velocitat mitjana d’un cos que
la velocitat mitjana?
té el moviment
16. ● Calcula x (m) representat x (m)
la velocitat 75 en la gràfica 10
mitjana d’un de la dreta.
5
cos que té
50
el moviment 0
representat 15 30 45 t (s)
en la gràfica 25 −5
de la dreta.
−10
0
t (s) −15
5 10 15

−25 −20

16
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 17

3.5 Moviment de dos mòbils

2. EXERCICI RESOLT

Vila de Munt i Vila de Vall estan separats per 20 km. Per tant, igualem les dues equacions:
L’Ignasi, que viu a Vila de Munt, truca a l’Àlex, que viu 10t = 20.000 − 8 ⋅ (t − 600) →
a Vila de Vall, i decideixen agafar les bicis i trobar-se a → 10t + 8t = 20.000 + 4.800 →
mig camí entre els dos pobles. Tal com han quedat, → 18t = 24.800 →
l’Ignasi surt a les onze en punt i pedaleja a una velocitat
24.800 1 min
de 10 m/s. L’Àlex ha d’acabar de recollir la cuina; per això →t = = 1.377,8 s ⋅ = 23 min
no pot sortir fins a les onze i deu, i la seva bici només 18 60 s
li permet anar a 8 m/s. Es trobaran a les 11h i 23 minuts.
Calcula on es troben i a quina hora. La posició en què es troben serà:
x = 10t = 10 ⋅ 1.377,8 = 13.778 m = 13,8 km de Vila de Munt.
1. En primer lloc, hem de fer un esquema del problema,
semblant al de la figura:

Punt de trobada
Vila de Munt Vila de Vall
F G
F

x=0 x x = 20 km
v = 10 m/s tI = t v = 8 m/s
Ignasi tA = t − 10 min Àlex

tI = temps que empra l’Ignasi en arribar al punt de trobada.

tA = temps que empra l’Àlex en arribar al punt de trobada.

• Triem un origen del sistema de referència. En el

nostre exemple és Vila de Munt, el lloc on hi ha
l’Ignasi. En conseqüència, l’Àlex inicia el camí en la
posició x = 20 km (20.000 m). Quan es troben, tots dos
estaran en la mateixa posició, x.
• Triem un origen de temps. En el nostre exemple Resposta gràfica:
és el moment en què l’Ignasi surt del seu poble. x (m)
Fem la
Quan es troben, l’Ignasi ha pedalejat un temps t representació Àlex
i l’Àlex, t menys 10 minuts (600 segons). L’Àlex és gràfica de les
ràpid recollint la cuina. equacions dels dos 13.778 ← Punt de
trobada
moviments. Tingues
2. Plantegem les equacions de moviment per als dos en compte que
corredors amb unitats del SI. Tingues en compte els valors del
que l’Àlex es desplaça cap a l’origen; per tant, la seva temps han d’estar Ignasi
velocitat és negativa: per sobre i per sota
• Ignasi: x = 10t de 1.378 s. 0
0 1.378 t (s)
Parteix de l’origen del sistema de referència i va
a una velocitat de 10 m/s.
• Àlex: x = 20.000 − 8 ⋅ (t − 600) Ignasi Àlex
Parteix d’una distància inicial de 20.000 m de l’origen t (s) x (m) t (s) x (m)
i es desplaça cap a l’origen (per això la velocitat és 0 0 0 20.000
negativa) en un temps igual que el de l’Ignasi,
600 6.000 600 20.000
però amb 600 segons menys.
1.200 12.000 1.200 15.200
Quan es troben, tots dos estaran en la mateixa posició,
1.377,8 13.778 1.377,8 13.778
és a dir, el punt x és el mateix.

17
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08
Marc Coma accelerant en un tram
de l’etapa entre Tan-Tan i Zouérat.
Ral·li Lisboa-Dakar 2007.
ជ
v Moviment curvilini
ជ
v
ជ
v versos punts d’aquesta trajectòria. Recorda que és un vector tangent a la tra-
ជ
v ជ
v ជ
v ជ
Moviment rectilini
Com pots observar, perquè un mòbil
tingui els dos components
de l’acceleració, ha de tenir un
moviment curvilini variable, és a dir,
un moviment curvilini la velocitat
del qual també canviï el mòdul.
18
12:27 Página 18
4 Acceleració
La majoria de vegades els mòbils no es mouen sempre a la mateixa velocitat, si-
nó que aquesta va canviant al llarg del recorregut. Per estudiar aquests movi-
ments definim una magnitud nova: acceleració.
L’acceleració és una magnitud que mesura el que varia la velocitat d’un
mòbil per unitat de temps.
ជ vជ − vជi Δvជ
a= f =
t f − ti Δt
L’acceleració és una magnitud vectorial. En el SI s’expressa en (m/s)/s = m/s2.
Actualment hi ha la recomanació d’expressar les unitats d’aquesta magnitud
en m ⭈ s⫺2.
Dir que l’acceleració d’un mòbil és 2 m/s2 és dir que la seva velocitat aug-
menta 2 m/s cada segon.
Si la velocitat disminueix a mesura que avança el temps, el moviment s’ano-
mena desaccelerat o amb acceleració negativa.
Dir que l’acceleració d’un mòbil és −2 m/s2, és dir que la seva velocitat dis-
minueix 2 m/s cada segon.
4.1 Components de l’acceleració
La magnitud acceleració mesura el que varia el vector velocitat per unitat de
temps. El vector velocitat pot variar en mòdul i en direcció; per tant, tin-
drem dos components de l’acceleració:
• L’acceleració tangencial (at) mesura el que varia el mòdul de la velocitat
per unitat de temps:
v − vi Δv
at = f =
tf − t i Δt
• L’acceleració centrípeta o normal (an) mesura el que varia la direcció
del vector velocitat per unitat de temps:
v2
an = , on r és el radi de la curvatura de la trajectòria.
r
Si el cos descriu una trajectòria circular, r és el radi d’aquesta circum-
ferència.
En la figura es mostra la trajectòria de dos mòbils i el vector velocitat en di-
ជ
v jectòria en cada punt.
• Moviment rectilini: només canvia el mòdul de la velocitat; per tant, no-
més hi ha acceleració tangencial.
v
• Moviment curvilini: canvia el mòdul de la velocitat i la direcció; per
tant, hi ha acceleració tangencial i centrípeta o normal.
Si el moviment és rectilini, només pot tenir acceleració tangencial, ja que la
velocitat només pot canviar en mòdul.
Un moviment circular sempre tindrà acceleració, encara que no variï el mò-
dul de la velocitat, ja que la direcció del vector velocitat canvia contínua-
ment. Un moviment circular la velocitat del qual sigui constant en mòdul,
només tindrà acceleració normal o centrípeta.
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 19

Moviment rectilini
5 uniformement accelerat (m.r.u.a.)
En aquest apartat estudiarem alguns tipus de moviments en què la velocitat
canvia; són els moviments accelerats. Limitarem l’estudi als casos en què
l’acceleració és constant, és a dir, als moviments rectilinis uniforme-
ment accelerats.

El moviment rectilini uniformement accelerat (m.r.u.a.) és un movi-

ment en què la trajectòria és una línia recta i l’acceleració és constant.

5.1 Equacions del moviment rectilini

uniformement accelerat
En aquest cas, com que la trajectòria és rectilínia, no canvia ni la direcció En una cursa de cavalls l’acceleració
ni el sentit, només el mòdul de la velocitat: per això només hi ha accelera- no és constant. Tanmateix, en els
ció tangencial. primers segons de la cursa es pot
considerar que el moviment és
vf, velocitat final m.r.u.a.
vf − v0 v − v0
a= = f (1) v0, velocitat inicial
tf − t0 t a, velocitat

En l’equació anterior:
Si considerem que posem el cronòmetre en marxa quan comencem a estu-
diar el moviment, t0 = 0 i tf = t, aleshores t és el temps que tarda a passar de
v0 a vf .
Aïllant vf en l’equació (1), obtenim l’expressió següent:

L’equació que determina la velocitat en cada instant en un m.r.u.a. és:

vf = v0 + at (2)

Les equacions del moviment rectilini uniformement accelerat són:

at 2
xf = x0 + v0t + vf = v0 + at
2

Deducció de l’equació de posició

Per obtenir l’equació que permet conèixer la posició del Substituint el valor de vf per l’equació (2):
mòbil, necessitem usar el concepte de velocitat mitjana. v0 + at + v0 2v + at at
Com vam veure a la pàgina 12, la velocitat mitjana vm = = 0 = v0 + (3)
2 2 2
coincideix amb la mitjana aritmètica de les velocitats
només quan el mòbil canvia de velocitat en intervals de La definició de velocitat mitjana és::
temps iguals, i això és el que passa amb el moviment espai recorregut x − x0
vm = = f (4)
uniformement accelerat. temps t
Així, per exemple, si un cotxe es mou amb una acceleració Igualant les equacions (4) i (3) i operant:
de 2 m/s2, vol dir que la seva velocitat augmenta 2 m/s cada xf − x0 at at 2
segon. = v0 + → xf − x0 = v0t +
t 2 2
Entre els instants inicial i final:
v + v0 obtenim l’equació de posició del m.r.u.a.:
vm = f at 2
2 xf = x0 + v0t +
2

19
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 20

5.2 Representació gràfica del moviment rectilini

uniformement accelerat (m.r.u.a.)

3. EXERCICI RESOLT

Representarem gràficament les equacions d’un m.r.u.a.
de les característiques següents:
Cas 1: Un mòbil es desplaça en línia recta des d’un punt
situat a 2 metres de l’origen amb una velocitat inicial de
3 m/s i una acceleració constant de 2 m/s2.
Això significa que:
x0 = 2 m
v0 = 3 m/s
a = 2 m/s2
Escrivim les equacions d’aquest m.r.u.a.
Ens assegurem que totes les magnituds estan
expressades en unitats del SI i ho indiquem:
1 Això significa que:
xf = x0 + v0 t + at 2
2 x0 = 2 m
xf = 2 + 3t + t 2, magnituds expressades en unitats del SI.
vf = v0 + at
vf = 3 + 2t ; magnituds expressades en unitats del SI.
Obtenim una Taula amb els valors posició-temps i fem la
representació gràfica de la variació de l’espai enfront del
temps (gràfica x-t).
En les dues gràfiques anteriors cal destacar que:
• La gràfica x-t és una semiparàbola que talla l’eix
d’ordenades en la posició inicial (x0). Si l’acceleració és
positiva, la paràbola creix cap amunt; i si l’acceleració
és negativa, creix cap avall.
• La gràfica v-t és una recta inclinada que talla l’eix
d’ordenades en el valor de la velocitat inicial del
mòbil. Si l’acceleració és positiva, la recta és ascendent;
i si és negativa, descendent.
Cas 2: Un mòbil es desplaça en línia recta
des d’un punt situat a dos metres de l’origen
amb una velocitat inicial de 3 m/s i una acceleració
constant de −2 m/s.
v0 = 3 m/s
a = −2 m/s2
Les gràfiques d’aquest moviment són:
• Posició:
x (m)

x (m) 4
t (s) x (m)
40 x = 2 + 3t −t 2
0 2 x = 2 + 3t + t 2
1 6 30
2 12 2
20
3 20
4 30 10
5 42 2
0 0
0 1 2 3 4 5 t (s)
0 1 2 3 4 5 t (s)

Amb els valors velocitat-temps representem la variació de

la velocitat enfront del temps (gràfica v-t). • Velocitat:
v (m/s) v (m/s)
t (s) v (m/s)
16 6
0 3 14 4 v = 3 −2t
v = 3 + 2t
1 5 12 2
10 0
2 7
8 −2 1 2 3 4 t (s)
3 9 6 −4
4 11 4 −6
2
5 13 0 Com que acceleració és negativa, la paràbola va cap avall
0 1 2 3 4 5 t (s) i la recta de la velocitat té pendent negatiu.

20
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 21

5.3 Moviment de caiguda lliure

Segur que has observat que, quan es deixa anar un cos, cau. De manera
semblant, quan llances un cos cap amunt, puja fins que arriba un moment
en què baixa.
En tots dos casos, el moviment que porta el cos és un m.r.u.a. L’a cceleració
és de 9,8 m/s2 i es designa amb la lletra g; també s’anomena acceleració de
la gravetat, g, és una magnitud vectorial; la direcció és vertical i el sentit,
cap al centre de la Terra. Això determina que g = −9,8 m/s2 té signe nega-
tiu, perquè prenem com a referència l’eix y, cap amunt positiu i cap avall,
negatiu.
Per obtenir les equacions que determinen el moviment de caiguda lliure
partim de les del m.r.u.a. Per a la posició:
1
x f = x 0 + v0t + ⋅ at 2
2
En el cas de caiguda lliure, el moviment és vertical. Per això prenem l’eix y,
com que l’acceleració té sentit cap avall, es considera negativa:
1 Galileu va demostrar que, si aconseguim
yf = y0 + v0t − ⋅ 9,8 t 2 eliminar la resistència de l’aire, una
2 ploma cau amb un moviment idèntic al
Sabem que, vf = v0 + at. En aquest cas només hem de substituir l’acceleració: d’una poma. Tots dos objectes arriban
vf = v0 − 9,8 t al terra al mateix temps.

Les equacions del moviment de caiguda lliure són:

1
yf = y0 + v0 t − ⋅ 9,8 t vf = v0 −9,8t
2

vf = 0 vf = 0
F

g g
Fig. (1). Quan
F
F

llancem un cos Fig. (2). Quan baixa, la velocitat és

F

cap amunt, la seva cada vegada més negativa, és a

velocitat dir, el mòdul augmenta, però el
disminueix fins signe és negatiu, ja que el mòbil
F

v0 > 0 v0 < 0
que es fa zero. va cap avall.

4. EXERCICI RESOLT

Llancem cap amunt una pilota amb una velocitat L’altura màxima és l’altura a la qual la velocitat
de 15 m/s. Calcula: es fa zero:
a) Quina és l’altura màxima que assoleix. ymàx → v = 0
b) Quant temps tarda a assolir aquesta altura. Amb l’equació (2) podrem calcular el temps que tarda
La pilota té un m.r.u.a. l’acceleració del qual és g = −9,8 m/s2. a assolir l’altura màxima:
Les equacions d’aquest moviment són: 15
0 = 15 − 9,8t → t = = 153
, s
1 9,8
yf = y0 + v0t − ⋅ 9,8 t 2 (1)
2 Substituint el valor dels temps en l’equació
vf = v0 + at (2) de posició:
Triem com a origen d’espai i de temps el punt en què 1
ymàx = 0 + 15 ⋅ 153
, − ⋅ 9,8 ⋅ (153
, )2 = 11,48 m
es llança la pilota. 2

21
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 22

Moviment circular uniforme

6 (m.c.u.)
C’ Un moviment circular és el que té un mòbil la trajectòria del qual és una cir-
cumferència. Si el mòdul de la velocitat de gir és constant, el moviment és
B’
ϕ circular uniforme. Per exemple, les busques d’un rellotge, el moviment de
A’ ϕ
ϕ rotació de la Terra, etc.
A B C Per establir una relació entre l’angle i l’arc girat, es defineix el radian.

Un radian (rad) és un angle inscrit en una circumferència que delimita

un arc amb una longitud igual al radi de la circumferència. És la unitat en
què s’expressen els angles en el SI.
Esquema d’un moviment circular.
Si arc (s) = radi (r) → angle (ϕ) equival a 1 radian
Al radi s’han marcat tres punts, A, B,
i C. Quan el disc gira un angle ϕ els
tres punts es desplacen fins Per determinar l’angle, en radians, d’un arc de longitud s en una circum-
a les posicions A', B' i C'. ferència de radi r utilitzem l’expressió següent:
s
ϕ=
r
Observa que l’espai angular en radians és adimensional, ja que resulta de di-
s vidir una longitud entre una altra longitud.
ϕ L’angle en radians equivalent a tota la circumferència (360º) és:
r 2πr
ϕ= = 2π
r
També es pot establir la relació entre el valor d’un angle expressat en graus se-
xagesimals i el seu valor en radians:
En una circumferència es compleix 2π rad
que l’arc (s) és igual a l’angle (ϕ) ϕ ( rad ) = ϕ ( ° ) ⋅
pel radi (r). 360°
6.1 Espai recorregut en un moviment circular
Per estudiar el moviment circular hem d’utilitzar magnituds angulars. L’es-
pai angular es representa amb la lletra ϕ.

Quan l’angle escombrat es mesura en radians, la relació entre l’angle (ϕ)

i l’espai lineal que correspon a l’arc recorregut (s) que descriu el mòbil és:
arc = angle ⋅ radi
s = ϕ⋅ r

5. EXERCICI RESOLT

Un punt situat a la perifèria d’una roda recorre 20 cm. Calcula l’angle

Quan escombrat, sabent que el radi de la circumferència és de 4 m.
els soldats En primer lloc passem les unitats al SI:
d’aquesta 1m
desfilada arribin 20 cm ⋅ = 0,2 m
100 cm
al revolt, els del costat
exterior hauran de fer unes Això vol dir que ha recorregut un arc de 0,2 m de longitud:
passes més llargues, ja que, encara
que recorren el mateix angle, l’espai s = ϕ ⋅ r → 0,2 = ϕ ⋅ 4 → ϕ = 0,05 rad
lineal que recorren és més gran.

22
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 23

6.2 Velocitat en un moviment circular uniforme

En un moviment circular es defineix la velocitat angular (ω) com la relació
entre l’angle recorregut (ϕ) mesurat en radians, i el temps que tarda a recór-
rer-lo. Si la velocitat angular és constant, es diu que el mòbil té un movi-
ment circular uniforme.

En el SI, la velocitat angular s’expressa en rad/s.

ϕ rad La velocitat és un vector tangent
ω= en cada punt de la trajectòria.
t s
La velocitat en un m.c.u. és constant
en mòdul, però no en direcció i sentit.
Hi ha una relació entre la velocitat angular i la velocitat lineal:
ϕ
s v
ϕ r s v
ω= = = →ω=
t t r⋅t r
Observa que un mòbil amb moviment circular uniforme manté constant el
mòdul de la velocitat lineal, però no la direcció i el sentit.

6.3 Acceleració en un moviment circular uniforme

Encara que el mòdul de la velocitat lineal d’un mòbil amb moviment circular
uniforme es mantingui constant, la direcció del vector velocitat canvia en ca-
da punt de la trajectòria. Recorda que el vector velocitat és tangent a la tra-
jectòria en cada punt.
Per aquest motiu, un mòbil amb moviment circular uniforme no té accelera-
ció tangencial (que mesura la variació del mòdul del vector velocitat), però sí
que té acceleració normal o centrípeta (que mesura el que varia la direcció
del vector velocitat). Partint de l’expressió d’acceleració normal:
v2 ( ω ⋅ r )2
an = = → a n = ω2 ⋅ r En aquesta atracció es descriu
r r un m.c.u. Observa la direcció
de les cames en el recorregut.
El moviment circular uniforme com a moviment periòdic
Quan la velocitat d’un mòbil que té moviment circular es manté constant,
el moviment es repeteix cada cert temps. Es diu que és un moviment pe- ACTIVITATS
riòdic. 19. ●● Calcula la velocitat
angular de la Terra en unitats
Els moviments periòdics es caracteritzen per dues magnituds: el període i
del SI. Suposant que és
la freqüència.
una esfera de 6.370 km de radi,
a quina velocitat lineal ens
Període (T) és el temps que tarda el moviment a repetir-se. En el SI s’ex- devem estar movent?
pressa en segons (s). Per a un moviment circular, és el temps que tarda el
mòbil a fer la volta. 20. ● Calcula el període
i la freqüència de les tres
Freqüència (ν) –es llegeix «nu»– és el nombre de vegades que es
repeteix el moviment en un segon. S’expressa en s−1 en el SI, però també busques del rellotge
en cicles/s o hertzs (Hz). Per a un moviment circular, és el nombre (la de les hores, la dels minuts
de voltes que fa el mòbil en un segon. i la dels segons).
D’aquestes definicions es dedueix que el període és la inversa 21. ● El tambor d’una rentadora
de la freqüència. gira a 0,5π rad/s. Calcula’n
1
T = el període i la freqüència.
ν

23
834853 _ 0006-0031.qxd 1/7/08 08:42 Página 24

Resum
1. Com es detecta el moviment 3. Moviment rectilini uniforme (m.r.u.)
Sistemes de referència
És un moviment en què es mantenen constants
el mòdul, la direcció, el sentit i, per tant, la velocidad.
Un sistema de referència és un punt o un conjunt
de punts que utilitzem per determinar si un
L’equació que determina la posició en cada instant en
cos es mou.
un m.r.u. és: xf = x0 + vt; v és constant.

Un cos està en moviment si canvia de posició

4. Acceleració
respecte del sistema de referència a mesura
que passa el temps, i està en repòs si la seva posició
no canvia. L’acceleració és una magnitud que mesura el que varia
la velocitat d’un mòbil per unitat de temps.
Alguna cosa sobre vectors
ជ vជ − vជi Δvជ
Un vector és un segment orientat. Hi distingim: a= f =
t f − ti Δt
• Punt d’aplicació: és l’origen del vector.
sentit
• Mòdul: és la mida del vector.
ió

Components de l’acceleració
ac

ul

• Direcció: és la de la recta
lic

òd
ap

• L’acceleració tangencial (at) mesura el que varia

m

que el conté.
d’
nt

el mòdul de la velocitat per unitat de temps:

pu

• Sentit: és el que indica la punta direcció

de la fletxa. vf − vi Δv
at = =
Trajectòria t f − ti Δt
• L’acceleració centrípeta o normal (an) mesura el que va-
La trajectòria és el camí que descriu el mòbil en el seu ria la direcció del vector velocitat per unitat de temps.
recorregut, és a dir, el conjunt de punts per on passa v2
en el moviment que fa. an = , on r és el radi de curvatura de la trajectòria.
r

5. Moviment rectilini uniformement

Desplaçament
S’anomena desplaçament d’un mòbil un vector que té
l’origen en el punt inicial del moviment i l’extrem en el
punt final del moviment.
accelerat (m.r.u.a.)
El moviment rectilini uniformement accelerat
(m.r.u.a.) és un moviment en què la trajectòria és una
línia recta i l’acceleració és constant.

2. Velocitat Les equacions del moviment rectilini uniformement

accelerat són:
S’anomena velocitat d’un mòbil el desplaçament que at 2
xf = x0 + v0t + ; vf = v0 + at
experimenta per unitat de temps. 2
És una magnitud vectorial:
En el SI l’acceleració s’expressa en m/s2.
desplaçament Δជr
velocitat = =
temps emprat Δt Moviment de caiguda lliure
En el SI, la velocitat s’expressa en m/s. Les equacions del moviment de caiguda lliure són:
1
yf = y0 + v0 t − ⋅ 9,8 t ; vf = v0 − 9,8t
2
Velocitat mitjana i velocitat instantània
6. Moviment circular uniforme (m.c.u.)
El velocímetre ens indica el valor de la velocitat en cada
En el SI, la velocitat angular s’expressa en rad/s.
instant: és la velocitat instantània.
ϕ rad
La velocitat mitjana en un recorregut es calcula dividint ω=
l’espai recorregut entre el temps que es tarda t s
a recórrer-lo. En un m.c.u., el mòbil segueix una trajectòria circular
i es mou amb el mòdul de la velocitat constant.

24
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 25

Activitats
1. Com es detecta el moviment 27.●● L’estel Pròxima del Centaure, el més proper al Sol,
es troba a 4,2 anys llum de distància. Un any llum
22.●● Indica en quines situacions hi ha moviment per al equival a la distància recorreguda per la llum en un any.
pilot que tripula un avió quan té lloc el subministrament Com que la llum viatja a 300.000 km per segon, calculant
de combustible en vol per mitjà d’una nau els segons que té un any obtenim la distància,
d’abastament, respecte de: que equival a 9.460.800.000.000 km.
a) La Terra. c) Un núvol. a) Com es pot calcular la distància que recorre la llum
b) El pilot de la nau d’abastament. d) La cua de l’avió. en un any?
Dada: 1 any ~ 31.536.000 s.
23.● Classifica les trajectòries següents: rectilínia,
b) Quant tardarà la llum d’aquest estel a arribar fins
circular...
a la Terra?
a) El llançament d’un tir lliure de bàsquet.
c) Si en una escala cada milió de quilòmetres es
b) L’enlairament d’un coet espacial. representa com un mil·límetre, a quina distància
c) El moviment d’una sínia. deu estar Pròxima del Centaure?
d) El llançament d’un penal. d) Expressa amb notació científica totes les quantitats
calculades.
24.●●● Un explorador surt d’un punt, de manera que
en recórrer 10 km en direcció sud, 10 km en direcció est
i 10 km en direcció nord, es troba al mateix punt que al 6. EXERCICI RESOLT
principi.
a) Quina distància recorre? Una de les atraccions que no pot faltar en cap
fira és la sínia. Quan hi puges:
b) Quin desplaçament fa?
c) En quin punt del planeta es compleix aquesta a) Quin tipus de trajectòria descrius?
situació? b) Quin espai recorres si fas 10 voltes?
d) Com és la trajectòria descrita per Dada: L (circumferència) = 2 ⋅ π ⋅ r ; r (radi) = 11 m.
l’explorador?
c) Quin serà el desplaçament si fas 10 voltes?
25.●●● Dibuixa el vector desplaçament quan surts a la
d) I quan ets al punt més alt de la
pissarra des del lloc on seus a classe.
roda?
a) Prenent la teva taula com a referència.
a) La trajectòria és circular:
b) Coincideix el desplaçament amb l’espai
una circumferència.
recorregut?
c) Com hauria de ser la trajectòria perquè no coincidís b) La longitud recorreguda en descriure
amb l’espai recorregut? una volta completa és:
L = 2 π ⋅ r = 2 π ⋅ 11 = 69,11 m
26.●● El moviment d’un cotxe teledirigit segueix la En fer deu voltes, l’espai total
trajectòria rectilínia representada en la gràfica. recorregut és:
x (m) 69,11 m ⋅ 10 = 691,1 m
35
30 c) El desplaçament és un vector que té
25 l’origen al punt inicial i l’extrem al punt
20 final.
15 Com que en completar les deu voltes els
10 dos punts coincideixen, el desplaçament
5 serà zero.
0 t (s)
0 10 20 30 d) Al punt més alt de la sínia el desplaçament
es representa amb un vector que va del punt
Indica la posició i l’espai recorregut per als temps origen, el punt més baix, és a dir, on puges,
següents: al punt més alt. Aquest espai és el diàmetre
a) t = 0 s c) t = 20 s de la roda: 22 m.
b) t = 10 s d) t = 30 s

25
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 26

Activitats
2. Velocitat 31.●● Calcula la velocitat mitjana per a cadascun
dels rècords mundials masculins d’atletisme:

7. EXERCICI RESOLT Longitud Temps Velocitat Velocitat

de la pista emprat mitjana mitjana
Quins dels vehicles següents seran fotografiats pel (m) (s) (m/s) (km/h)
radar de la policia de trànsit per ser multats quan 60 6,39
circulen per una autopista en què la velocitat màxima
100 9,77
permesa és de 120 km/h?
200 19,32
a) Un automòbil que viatja a 1.500 m/min.
400 43,18
b) Un autobús que es mou a 2 km/min.
c) Una moto amb una velocitat de 40 m/s.
d) Un camió circulant a 70 milles/h 32.● L’agència espacial ha dissenyat un híbrid entre avió
i aeronau espacial no tripulada que ha assolit
Dada: 1 milla = 1.609 m.
una velocitat de 6,7 Mach. Expressa aquesta velocitat
Canviem a km/h totes les velocitats: en m/s i en km/h.
m 1 km 60 min Dada: 1 Mach = 340 m/s.
a) 1.500 ⋅ ⋅ = 90 km/h
min 1.000 m 1h
33.●● Llegeix el text i respon les preguntes.
km 60 min
b) 2 ⋅ = 120 km/h Els nous trens de levitació magnètica es mouen,
min 1h
per ser exactes, floten, a una velocitat de 430 km/h.
m 1 km 3.600 s Aquesta tecnologia utilitza la força de repulsió entre
c) 40 ⋅ ⋅ = 144 km/h
s 1.000 m 1h dos pols magnètics per lliscar sobre la via sense tocar
milles 1.609 m 1 km el terra. D’aquesta manera, la fricció es redueix a zero.
d) 70 ⋅ ⋅ = 112,6 km/h El rècord de velocitat el té un prototipus japonès,
h 1 milla 1.000 m
amb 521 km/h.
a) Quant es tardaria a fer un trajecte amb aquesta nova
La moto serà fotografiada i el seu conductor rebrà tecnologia entre Sevilla i València, que són a una
una multa per excés de velocitat. distància de 650 km?
b) Quant temps s’estalvia si es fa el mateix recorregut
amb el rècord de velocitat?
28.● Ordena de més gran a més petita aquestes c) Per quina raó aquests trens poden circular
velocitats: a velocitats molt més altes que els trens
a) Un ocell que recorre 10 km en 20 minuts. normals?
b) Un atleta que recorre 100 m en 10 segons. 34.●● El peix espasa pot assolir una velocitat
c) Un vaixell que recorre una milla marina en mitja de 130 km/h quan es desplaça pel mar. Calcula
hora. (Dada: 1 milla marina = 1.852 m.) el temps que tardaria a travessar l’estret
de Gibraltar, que fa 14,4 km.
29.● Ordena les velocitats següents en ordre creixent:
Quant temps tardaria el nedador David Meca a fer
a) Un camió que circula a 15 m/s. aquesta travessa si neda a una velocitat
b) Una moto que es mou a 48 km/h. de 8 km/h?
c) Una ciclista que circula en pista a 1.400 cm/s.
d) Un automòbil que es desplaça a 360 m/min. 35.●● Llegeix el text i respon les preguntes.
La velocitat dels trens que circulen entre Madrid
30.●● El rècord mundial de velocitat en la distància i Saragossa augmentarà de 250 a 300 km/h. Això es
de 100 m està en 9,77 s (2007). tradueix en una retallada de 15 minuts en el trajecte
a) Calcula la velocitat mitjana. de 300 km entre la capital i Saragossa.
b) En algun punt del recorregut s’haurà superat a) Calcula el temps que tarda un tren a anar des
aquesta velocitat? de Madrid fins a Saragossa a cadascuna de
c) Per què aquest valor no es pot assolir en les velocitats indicades.
les curses de llarga distància? b) És exacte dir que el viatge s’escurça en 15 min?

26
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 27

3. Moviment rectilini uniforme (m.r.u.) 37.●● Una atleta s’entrena en una pista d’atletisme
en el sentit des de la meta fins a la sortida (que prenem
com a origen del sistema de referència). Comencem
8. EXERCICI RESOLT a estudiar el seu moviment quan passa davant
de la posició 85 m. Suposant que es mou amb
Els trens d’alta velocitat són els que circulen a més un m.r.u. a la velocitat de 9,1 m/s:
de 200 km/h. Dibuixa les gràfiques espai-temps a) Escriu l’equació del moviment que fa.
i velocitat-temps per a un viatge en tren d’alta
b) Fes la representació de les gràfiques x-t i v-t.
velocitat a 200 km/h entre Madrid i Barcelona,
que disten 600 km.
38.●● La gràfica representa la posició d’un automòbil
Per representar les gràfiques primer ordenem en funció del temps. Indica el que passa:
en una taula els valors de la velocitat, l’espai
x (m)
i el temps. Com que la velocitat és constant, 2
podem triar intervals de mitja hora per fer 4
la representació.
3
Velocitat 1
200 200 200 200 200 200
(km/h) 2 3
Espai (km) 100 200 300 400 500 600
1
Temps (h) 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0
t (s)
v (km/h) 0 2 4 6 8 10
200
a) En el primer tram: t0 = 0 i tf = 4 s.
150 b) En el segon tram: t0 = 4 s i tf = 10 s.
c) Representa una situació real, l’últim tram?
100 Per què?

50 39.●●● En l’últim tram del ral·li Dakar, a 30 km de la meta,

passa pel control un vehicle tot terreny a una velocitat
0 t (h) constant de 100 km/h.
0 1 2 3
Al cap de cinc minuts, ho fa una moto a una velocitat
x (km) constant de 136 km/h. Quin vehicle arribarà primer
a la meta?
600
40.●●● El moviment d’un cos es pot representar per
500 la gràfica següent.
400 x (m)
300
200 10

100 0 t (s)
0 t (h) 15 25 50
0 1 2 3

−20

36.●● Una patinadora que llisca en una pista de gel amb

un m.r.u. es mou a 16 m/s. Si comencem a estudiar el a) Per a cada tram, determina les característiques del
moviment que fa quan passa per la posició de sortida: moviment.
a) Escriu l’equació del moviment que fa. b) Determina l’equació de la velocitat.
b) Fes la representació de les gràfiques x-t i v-t. c) Fes la representació v-t.

27
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 28

Activitats
41.● La gràfica del moviment d’una alumna en una cursa 4. Acceleració
de 50 m s’indica a continuació:
45.●● El Thrust SCC és un vehicle híbrid entre cotxe i avió
x (m) capaç d’accelerar de 0 a 1.000 km/h en només 16 s.
50 Calcula l’acceleració que pot aconseguir i el temps que
tardarà a trencar la barrera del so (1.235 km/h).
40
46.●● Calcula l’acceleració de cada mòbil suposant que,
30 partint del repòs, al cap de deu segons assoleixen
la velocitat indicada.
20 a) Un cotxe de Fórmula 1: 250 km/h.
b) Un atleta d’elit: 10 m/s.
10
c) Un cargol corredor: 10 m/h.
0 t (s)
0 2 4 6 8 10 12 47.●● Calcula i ordena de menys a més l’acceleració
centrípeta en cada apartat:
a) Quina relació hi ha entre l’espai recorregut i el
temps? Quina és la velocitat? a) Una sínia que es mou a 20 km/h amb un diàmetre
de 22 m.
b) Quin espai haurà recorregut després d’un minut
mantenint el mateix ritme? b) Uns cavallets que es mouen a 15 km/h amb un radi
de 5 m.
c) La trajectòria és rectilínia? Per què?
c) Un vagó en una muntanya russa que descriu un ris
42.● Un vehicle circula per una carretera recta de 10 m de diàmetre a 80 km/h.
i horitzontal. Els espais que recorre i els temps
que empra es reflecteixen en la taula:
STOP 48.●● Seguretat viària. Un vehicle que va a 80 km/h té
una acceleració de frenada màxima de ⫺6,5 m/s2.
Espai (m) 0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 6.000 Calcula quant temps tarda a aturar-se el vehicle,
com a mínim, i quin espai recorre fins que s’atura.
Temps (s) 0 10 20 30 40 50 60
STOP 49.●● Seguretat viària. S’anomena distància
a) Representa la gràfica espai-temps. de detenció l’espai que recorre un vehicle
b) Quina classe de moviment porta el vehicle? des que el conductor s’adona que s’ha d’aturar
c) Calcula el pendent de la gràfica i indica el que fins que ho aconsegueix.
representa físicament. Per calcular-la, cal sumar a la distància de reacció,
d) Escriu l’equació del moviment. la distància de frenada.
e) Calcula gràficament i analíticament l’espai Calcula la distància de detenció per a un cotxe
recorregut en dos minuts. que va a 80 km/h. Recorda que el temps mínim
de reacció és de 3/4 s i que l’acceleració de frenada
f) Representa la gràfica velocitat temps
màxima de la majoria dels cotxes estàndard és
Utilitza un full de càlcul per representar les gràfiques de ⫺6,5 m/s2.
d’aquesta activitat.

43. ● Un guepard es mou amb v = 110 km/h durant 100 m.
a) Quant temps empra en recórrer aquesta distància?
b) Quant temps tardaria a recórrer 100 m un estruç a 67
km/h? I un campió olímpic a 10 m/s?
c) Fes la representació gràfica espai-temps i velocitat
temps per a cada cas.
5. Moviment rectilini uniformement
accelerat (m.r.u.a.)
50. ● Per a cadascun dels moviments que hem estudiat
en l’exemple resolt de la pàgina 20, escriu les equacions
i dibuixa les gràfiques que tindríem si el mòbil
comencés els recorreguts en l’origen.

STOP 44.●● Seguretat viària. Un cotxe que es mou a 60 km/h
xoca frontalment amb un altre que va a 72 km/h.
El resultat serà el mateix que si tots dos cotxes
es mouen en el mateix sentit i el segon toca per darrere
el primer? Per què?
51. ● Per a cadascun dels moviments que hem estudiat
en l’exemple resolt de la pàgina 20, escriu les
equacions i dibuixa les gràfiques que tindríem si
el mòbil comencés els recorreguts en l’origen i partint
del repòs.

28
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 29
52. ●●● La gràfica següent indica com varia la velocitat
d’un cotxe durant el seu recorregut. Suposant
que parteix del repòs, determina:
a) Quin tipus de moviment duu en cada tram?
b) Les equacions del moviment en cada tram.
c) L’espai total que recorre.
v (m/s)
30
t (s)
5 11 13
9. EXERCICI RESOLT
Una moto arrenca quan es posa verd el semàfor amb
una acceleració constant de 2 m/s2. Just al moment
d’arrencar, un cotxe que es mou amb una velocitat
constant de 54 km/h l’avança.
a) Quant temps tarda la moto a agafar el cotxe?
b) A quina distància del semàfor l’agafa?
c) Quina és la velocitat de la moto en el moment
que l’agafa?
• Dades de la moto: x0 = 0 m, v0 = 0 m/s, a = 2m/s2
• Dades del cotxe: x0 = 0 m, v0 = 54 km/h = 15 m/s,
a = 0 m/s2, x = posició final del cotxe =
= posició final de la moto.
Moviment de la moto, m.r.u.a.:
1 el temps que tarda a assolir-lo i la distància recorreguda
xf = x0 + v0 ⋅ t + a ⋅ t 2
2 per la policia.
Moviment del cotxe, m.r.u.: x = x0 + v ⋅ t
1 durant 10 s i finalment frena, i s’atura en 5 s. Dibuixa
a) Per a la moto: x = ⋅ 2⋅t2 =t2
2
Per al cotxe: x = 15 ⋅ t
Igualant la posició final x en totes dues equacions
(t 2 = 15 ⋅ t) s’obté que t = 15 s.
b) Portant el temps a qualsevol de les dues equacions
s’obté la distància de trobada, que, lògicament,
serà la mateixa en tots dos casos:
• Per al cotxe, xf = 15 ⋅ 15 = 225 m
1 temps.
• Per a la moto, xf = ⋅ 2 ⋅ t 2 = t 2 = 225 m
2 b) Classifica el moviment.
c) La velocitat de la moto s’obté a partir de l’expressió
corresponent a un m.r.u.a.
vf = v0 + a ⋅ t = 2 ⋅ 15 = 30 m/s
53.●● Una conductora que circula per una autovia
rectilínia a una velocitat de 120 km/h observa amb
sorpresa que a 100 m de distància hi ha un gatet enmig
de la carretera.
a) Quina acceleració ha de comunicar als frens
del cotxe per no atropellar-lo?
b) Quant temps tardarà a aturar-se?
54.●●● Un esportista entrena per un parc corrent a una
velocitat constant de 6 m/s. Observa que, a vint metres
de distància, una esportista corrent a la mateixa
velocitat, direcció i sentit, perd el seu MP3. Quina
acceleració haurà d’assolir el corredor per tornar
l’MP3 abans que passin 10 s?
55.●● Durant un moviment uniformement accelerat
d’un vehicle, les dades d’espai-temps-velocitat es
recullen de manera incompleta en la taula següent:
Temps (s) 0 1 10
Velocitat (m/s) 10 15 20
Espai (m) 0 500
a) Completa la taula.
b) Quina acceleració duu el vehicle?
c) Representa les gràfiques acceleració-temps,
velocitat-temps i espai-temps.
56.●● Un cotxe circula per una via recta a 100 km/h
en una zona limitada a 50 km/h. Un cotxe de la policia
de trànsit, aturat en aquesta zona, arrenca
i el persegueix amb una acceleració d’1,2 m/s2. Calcula
57.●● Un cotxe elèctric en repòs accelera durant 4 s
a 3 m/s2 . A continuació manté la velocitat constant
les gràfiques velocitat-temps i acceleració-temps.
58.●● Les dades de la taula indiquen la velocitat
d’un cotxe en una pista recta.
Velocitat (m/s) 10,0 12,0 14,0 16,0 18,0 20,0
Temps (s) 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0
a) Representa gràficament la velocitat en funció del
c) Escriu l’equació del moviment.
d) Calcula la distància que ha recorregut el cotxe:
• Als 2,5 s.
• Entre l’instant 2,0 s i l’instant 5,0 s.
29
834853 _ 0006-0031.qxd 10/6/08 12:27 Página 30

Activitats
6. Moviment circular uniforme (m.c.u.)
10. EXERCICI RESOLT
62.●● El velocímetre d’una moto marca 100 km/h.
En un parc d’atraccions hi ha una torre de 80 m d’altura Es pot assegurar que l’acceleració és nul·la tant
de la qual baixa un ascensor en caiguda lliure. Sabent en trams rectes com en trams corbats? Per què?
que el sistema de frenada comença a actuar a la meitat
del recorregut, calcula: 63.●● Un viatge en uns cavallets de fira dura dos minuts.
a) El temps que dura la caiguda lliure. Si la velocitat angular és de 0,5 rad/s. Calcula:
b) La velocitat màxima que s’assoleix. a) El nombre de voltes que descriu l’atracció.
c) L’acceleració mitjana de frenada fins b) La distància total que recorre un nen que viatja
que s’atura. assegut a una distància de 5 m de l’eix de gir.
c) L’angle descrit pels cavallets en aquests dos minuts.
La caiguda lliure correspon a un moviment rectilini
uniformement accelerat, en què el valor de 64.●● En un tractor, les rodes del darrere són molt més
l’acceleració és de 9,8 m/s2, i la velocitat inicial, zero. grans que les del davant. En posar-se en moviment,
a) Dels 80 m d’altura total, només 40 m són de quines rodes adquireixen més velocitat angular?
caiguda lliure. La v0 és zero.
1
h = v0 ⋅ t + ⋅ a⋅ t 2→
2 11. EXERCICI RESOLT
1
→ 40 = ⋅ 9,8 ⋅ t 2→ t 2 = 8,16 → t = 2,86 s
2 El DJ d’una discoteca utilitza en les seves sessions
de música un disc de vinil que gira a 33 revolucions
b) vf = v0 + g ⋅ t = 9,8 ⋅ 2,86 = 28 m/s = 101 km/h
per minut. Calcula:
c) Combinant les equacions del moviment a) La velocitat en rad/s.
uniformement accelerat s’obté l’expressió b) El període i la freqüència.
que permet calcular l’acceleració de frenada,
tenint en compte que la distància de frenada és a) El disc es mou amb un m.c.u.:
de 40 m, la velocitat inicial és de 28 m/s i, rev 2π rad 1 min
en aturar-se, la velocitat final és 0. 33 rpm = 33 ⋅ ⋅ = 3,5 rad/s
min 1 rev 60 s
v 2f = v 02 + 2 ⋅ a ⋅ h → 0 = 28 2 + 2 ⋅ a ⋅ 40 → b) El període és el temps que tarda el disc a fer
→ a = −9,8 m/s2 una volta:
El signe negatiu indica que és una desacceleració 2π 2π 2π
o frenada (s’oposa al moviment). ω= →T = →T = = 18
, s
T ω 3,5
La freqüència és la inversa del període:
1 1
ν= = = 0,56 s−1
59.●● Un paracaigudista salta d’un helicòpter des d’una T 1, 8
altura de 3 km. Després de baixar 50 m, obre el seu
paracaigudes i cau a una velocitat constant de 5 m/s.
Calcula el temps que tarda a arribar a terra.
65.●● El disc dur d’un ordinador gira a una velocitat
60.●● Des de dalt de tot d’un edifici de 50 m d’altura es angular de 4.200 voltes per cada minut. Calcula:
deixa caure una pilota. a) La velocitat angular en unitats del SI.
a) Quant temps tarda a arribar a terra? b) El temps que tarda a fer una sola volta
b) Amb quina velocitat hi arribarà? (període).
c) Les voltes que fa en 1 s.
61.●●● Una moneda és llançada verticalment cap amunt
d) La velocitat a què es mou la vora del disc.
des del terrat d’un edifici de 30 m d’altura amb una
velocitat de 5 m/s. Calcula: Dada: diàmetre del disc dur = 10 cm.
a) L’altura màxima que assoleix la moneda respecte el 66.●● La Lluna tarda 29 dies, 12 hores i 44 minuts a fer una
terra del carrer. volta al voltant de la Terra. Calcula la velocitat angular
b) El temps que tarda a arribar a l’altura màxima. de la Lluna al voltant de la Terra i la velocitat lineal.
c) La velocitat amb què arriba a terra. Dada: d T-L = 384.000 km.

30
834853 _ 0006-0031.qxd 1/7/08 08:42 Página 31

EL RACÓ DE LA LECTURA
Velocitats sorprenents
El tsunami viatjava a 700 km/h

El devastador tsunami generat el 26 de desembre [2004] va
agafar tothom desprevingut, fins i tot els grans experts. Els
tsunamis semblen un dels desastres naturals més misteriosos,
però els científics saben moltes coses sobre com tenen lloc. Es
regeixen per les mateixes lleis físiques que les onades genera-
des pel vent. La diferència és la mida. [...]
La velocitat de l’onada depèn de la profunditat de l’oceà. En
aigües de quatre quilòmetres de profunditat, la mitjana del
Pacífic, un tsunami viatja a 700 quilòmetres per hora.
KENNETH CHANG, publicat a
EL PAÍS el 5 de gener de 2005 (text adaptat)

ACTIVITATS
Màquina Z 1. ● Imagina’t un atleta que corregués
La Màquina Z del Laboratori Nacional de Sandia, a Nou Mèxic (Es- a la velocitat que es recull en el segon
tats Units), és capaç de llançar un plat microscòpic a una velocitat text. Quin temps faria en els 100 m llisos?
que, quan xoca contra el seu objectiu, transforma els sòlids en lí- I si ho fes a la velocitat que s’assenyala
quids, els líquids en gasos i aquests en plasmes. per al tsunami?

El sistema dóna a l’objecte que propulsa una acceleració 2. ● En el primer text s’indica que els
100.000.000.000 vegades més gran que la gravetat a la Terra, i fa que científics saben moltes coses sobre com
s’assoleixin en menys d’un segon els 122.310 quilòmetres per hora, tenen lloc els tsunamis, però el que es va
equivalent a uns 34 quilòmetres per segon, 4 metres per segon més generar el 26-12-04 els va agafar
que la velocitat a què es desplaça la Terra per l’espai, 50 vegades més desprevinguts. Aporta alguna reflexió
ràpid que una bala disparada per una escopeta o tres vegades la veloci- sobre aquesta aparent contradicció.
tat que ha de dur un objecte per escapar del camp gravitatori de la Ter- 3. ●● En aquest text es comenta que
ra, segons ha comunicat la institució científica. la velocitat dels tsunamis depèn
Extret de l’edició digital d’EL PAÍS (www.elpais.es) de la profunditat de l’oceà. Aventura
el 9 de juny de 2005 (text adaptat) una hipòtesi raonada sobre quina va
ser la velocitat d’aquest tsunami
(més o menys que l’assenyalada)
WWW
en arribar a la costa.
• ESTUDI DELS MOVIMENTS
4. ● En el segon text hi ha un aparent error
http://www.educaplus.org/movi/index.html
de mesures. Localitza’l i escriu algun
Informació molt completa sobre cinemàtica: velocitat, acceleració, comentari crític sobre aquesta
desplaçament, vectors... En definitiva, una referència excel·lent. relliscada.
• VIAMICHELIN ITINERARIOS 5. ● Dedueix també, a partir de les dades
www.viamichelin.es d’aquest text, quina és la velocitat
En aquest web es poden calcular itineraris per carretera entre
aproximada en el desplaçament
dues ciutats. Ens ofereix la distància que hi ha i el temps estimat de la Terra en la seva òrbita, expressada
per fer el recorregut, amb aquestes dades ens resultarà senzill calcular en quilòmetres per hora. Si viatgessis a
la velocitat mitjana. Es poden programar parades o triar l’itinerari aquesta velocitat, quant temps tardaries
més ràpid, encara que no sigui el més curt. a anar de Lisboa a París (1.734 km)?

31