MC5 Física i Química 2

CINEMÀTICA
Índex

1. El moviment

1.1. Mòbil
1.2. Moviment
1.3.Magnituds del moviment: la posició, la trajectòria,
el desplaçament, el temps, la velocitat i l’acceleració
1.3.1. La posició
1.3.2. La trajectòria
1.3.3. El desplaçament
1.3.4. El temps
1.3.5. La velocitat mitjana i la velocitat instantània
1.3.6. L’acceleració

2. El moviment rectilini

2.1. El moviment rectilini uniforme (MRU)

2.1.1. Equació del moviment rectilini uniforme
2.1.2. Gràfiques del moviment rectilini uniforme
2.2. El moviment rectilini uniformement variat (MRUV)
2.2.1.Equacions del moviment rectilini uniformement variat
2.2.2.Gràfiques del moviment rectilini uniformement variat
2.3. La caiguda lliure i el llançament vertical enlaire
Introducció

A l’Univers tot està en moviment: els electrons, els àtoms, els plane -
tes, les galàxies…

En aquesta unitat, estudiareu les magnituds del moviment i les se-

ves unitats.

Aprofundireu en l’estudi del moviment rectilini uniforme i del movi-

ment rectilini uniformement variat.

Aprendreu a construir i interpretar les gràfiques d’aquests movi-

ments i a resoldre’n problemes.

3
1. El moviment
Per què el moviment
dels cossos és rela-
tiu?
Perquè depèn del
sistema de referència
escollit. El moviment
El moviment dels cossos ha plantejat interrogants als científics de d’un cos sempre cal
tots els temps. referir-lo a un sistema
de referència.

1.1. Mòbil

Un mòbil és qualsevol cos que es mou.

Per simplificar l’estudi del moviment, es treballa amb mòbils
puntuals. Això vol dir que no es tenen en compte les dimensi-
ons del mòbil i que se’l considera un punt en moviment.

1.2. Moviment

Un cos està en moviment quan canvia de posició respecte del

sistema de referència escollit.
El sistema de referència és l’element respecte del qual es
descriu el moviment. Pot ser un altre cos, un punt, uns eixos
de coordenades…

Activitat

Imagineu-vos que viatgeu en tren, asseguts al costat d’un amic vos-

tre. En un moment determinat, el tren passa per davant d’una esta-
ció i un nen aturat a l’andana us veu passar en el tren.

En la situació anterior, esteu en moviment o en repòs?

Solució

Esteu en moviment o en repòs segons el sistema de referència es-

collit.

Si el sistema de referència és el vostre amic, esteu en repòs perquè

no us moveu respecte ell. Si el sistema de referència és el nen, es-
teu en moviment perquè us moveu respecte ell.

4
1.3. Magnituds del moviment: la posició, la trajectòria, el despla-
çament, el temps, la velocitat i l’acceleració

1.3.1. La posició

La unitat de posició en
el sistema internacional
d’unitats és el metre
La posició d’un mòbil és el punt on es troba el mòbil. (m).

La posició es representa per la lletra x.

xo és la posició inicial del mòbil i x, la posició final.

1.3.2. La trajectòria

La trajectòria és la línia imaginària formada pels punts per on

passa el mòbil.

Segons la trajectòria, els moviments es classifiquen en rectilinis (de

trajectòria recta) i curvilinis (de trajectòria corba).

Representació de quatre trajectòries possibles per anar del punt A al punt B.

1.3.3. El desplaçament
La unitat de
desplaçament en el
sistema internacional
d’unitats és el metre
El desplaçament s’obté unint la posició inicial i la final del mo- (m).
viment en línia recta.

5
El desplaçament es simbolitza per x – xo, i es calcula restant la posi-
ció final del mòbil de la inicial.

Activitat

El dibuix següent ens mostra la trajectòria seguida per un mòbil que

surt del punt A i arriba al punt B.

Per pensar

Calculeu el desplaçament que ha fet el mòbil i representeu-lo en el Pot ser que, en algun
dibuix. cas, coincideixin la
trajectòria d’un mòbil i
el seu desplaçament?
Solució Solució:
Sí, sempre que el mòbil
segueixi una trajectòria
Per resoldre el problema, llegim l’enunciat i n’apuntem les dades. recta.

Dades:
xA = – 50 m
xB = 200 m

El desplaçament es calcula restant a la posició final del mòbil la po -

sició inicial.

Desplaçament = xB – xA= 200 – (–50) = 250 m

El desplaçament del mòbil és de 250 m.

6
1.3.4. El temps

Un cos es mou quan canvia de posició al llarg del temps. El La unitat de temps en
temps, per tant, és una magnitud important en l’estudi del mo- el Sistema Internacional
d’unitats és el segon
viment. La unitat de mesura del temps en el S.I. és el segon (s).
[s].

El temps es representa per la lletra t.

to és l’instant inicial, i t l’instant final.

El temps que ha transcorregut entre l’instant inicial i el final del movi-

ment és l’increment de temps t – to. Es calcula restant el temps final
del temps inicial. L’increment de temps sempre és positiu perquè el
temps sempre va endavant.

1.3.5. La velocitat mitjana i la velocitat instantània

La unitat de velocitat
La velocitat és la magnitud que relaciona el desplaçament en el Sistema
Internacional d’unitats
amb el temps. Mesura la quantitat d'espai recorregut en una és el metre per segon
(m/s).
determinada quantitat de temps.

La velocitat mitjana d’un mòbil es calcula dividint el desplaçament

que ha fet pel temps que ha tardat a realitzar-lo.
x  xo
vm =
t  to

La velocitat mitjana només depèn de les posicions inicial i final del

mòbil, per tant, no dóna informació de la velocitat en un instant de -
terminat.

La velocitat instantània és la velocitat d’un mòbil en un instant de-

terminat, la que indica el velocímetre.

La unitat de velocitat que fem servir amb més freqüència en la vida

quotidiana és el quilòmetre per hora (km/h), però la unitat del Siste-
ma Internacional és el metre per segon (m/s).

Activitat

Calculeu la velocitat mitjana d’un tren que ha recorregut 150 km en

90 minuts. Expresseu el resultat en unitats del SI.

7
Solució

Dades:
x – xo = 150 km = 150000 m
t – to = 90 min = 5400 s

x  xo
vm =
t  to
150 000
vm = = 27,78 m/s
5 400

La velocitat mitjana del tren és de 27,78 m/s.

1.3.6. L’acceleració

Què vol dir…

… que un cos es mou

amb una acceleració de
L’acceleració és la variació que experimenta la velocitat d’un 5 m/s2?
Vol dir que cada segon
mòbil per unitat de temps. És a dir, ens indica com canvia la que passa, la seva
velocitat (com creix o com decreix) quan transcorre el temps. velocitat augmenta 5 m/s.

La unitat d’acceleració en el Sistema Internacional d’unitats és el metre

per segon al quadrat [m/s2].

2. El moviment rectilini

Un mòbil té moviment rectilini si segueix una trajectòria recta.

El moviment rectilini pot ser moviment rectilini uniforme o moviment
rectilini uniformement variat.

8
 Velocitat mitjana i ve-
2.1. El moviment rectilini uniforme (MRU) locitat instantània
En tot MRU, la velocitat
mitjana sempre té el
Un mòbil es mou amb moviment rectilini uniforme si compleix les mateix valor, i
coincideix amb la
condicions següents: velocitat instantània
perquè el mòbil es mou
a velocitat constant.
1r. Segueix una trajectòria recta. El fet que les dues
2n. Es mou amb velocitat constant. velocitats siguin iguals
fa que, en el MRU, no
es diferenciï entre
2.1.1.Equació del moviment rectilini uniforme velocitat mitjana i
instantània, i es parli
únicament de velocitat.

L’equació del moviment rectilini uniforme és la següent:

x = xo + v · (t – to)

En què: A tenir en compte:

xo = posició inicial Sempre que l’enunciat
d’un problema no doni
x = posició final el valor de les
v = velocitat magnituds inicials (to, v o,
x o) i aquestes no siguin
to = temps inicial la incògnita del
problema, cal
t = temps final considerar que aquestes
magnituds tenen valor
zero. Això simplificarà
Aquesta equació ens permet calcular la posició del mòbil en qualse- les equacions del
moviment.
vol instant.
Si aïllem la velocitat d’aquesta expressió, arribem a l’expressió se-
güent:

x  xo
v=
t  to

9
Activitat
Un cotxe circula amb MRU i velocitat de 90 km/h. Quant temps tar-
darà a arribar a la gasolinera més propera si aquesta és a 80 km?

Resoleu el problema en unitats del SI.

Solució

Dades:
x – xo = 80 km
v = 90 km/h
to = 0
t=?
Tipus de moviment: MRU

Expressem les dades en unitats del SI:

x – xo = 80 km = 80.000 m

km 1 000 m 1h
v = 90 · · = 25 m/s
h 1 km 3 600 s

Apliquem l’equació del MRU:

x = xo + v · (t – to)

Passem xo al membre de l’esquerra canviant-li el signe:

x – xo = v · (t – to).

Com que
to = 0, l’equació queda simplificada: x – xo = v · t

Ara, substituïm les dades que tenim i aïllem el temps:

80000 = 25 · t

80 000
t= = 3200 s
25

El cotxe tardarà 3200 s.

10
Si l’enunciat no demanés resoldre el problema en unitats del SI, el
podríem resoldre en quilòmetres i hores:
80
x – xo = v · t; 80 = 90 · t; t = = 0,89 h
90
60min
0,89 h · = 53,4 min
1h

El cotxe tardarà 0,89 h o bé 53,4 min.

2.1.2. Gràfiques del moviment rectilini uniforme

Magnituds i eixos
a)Gràfica velocitat-temps (v-t)
En totes les gràfiques
de moviment, el
temps se situa en
l’eix x, i l’altra
Ens dóna la velocitat del mòbil en funció del temps. magnitud (posició,
velocitat,
acceleració...) en
l’eix y.
Activitat

En les gràfiques següents, hi ha representades les velocitats de dos

mòbils que es mouen amb MRU.

11
Tenint en compte les gràfiques, empleneu els buits de les taules i
responeu les preguntes.

Mòbil 1

Temps (s) 0 2 4 6 8 10
Velocitat (m/s) 15

a) A quina velocitat es mou el mòbil?

b) Interpreteu el signe de la velocitat.

c) Quina forma té la gràfica v-t ?

Mòbil 2

Temps (s) 0 2 4 6 8 10
Velocitat (m/s) –10

a) A quina velocitat es mou el mòbil?

b) Interpreteu el signe de la velocitat.

c) Quina forma té la gràfica v-t ?

Solució
Gràfica velocitat-temps
Mòbil 1 La gràfica velocitat-
temps d’un MRU és
sempre una recta
paral·lela a l’eix x que
Temps (s) 0 2 4 6 8 10 talla l’eix y en el punt
que correspon al valor
Velocitat (m/s) 15 15 15 15 15 15 de la velocitat.

a) El mòbil es mou amb v = 15 m/s.

b) El signe positiu de la velocitat indica que el mòbil es mou en el

sentit positiu del moviment (cap a x positives).

c) La gràfica v-t és una recta paral·lela a l’eix x que talla l’eix y en el

valor que correspon a la velocitat (y = 15).

Mòbil 2

Temps (s) 0 2 4 6 8 10
Velocitat (m/s) –10 –10 –10 –10 –10 –10

12
a) El mòbil es mou amb v = –10 m/s.

b) El signe negatiu de la velocitat indica que el mòbil es mou en el

sentit negatiu del moviment (cap a x negatives).

c) La gràfica v - t és una recta paral·lela a l’eix x que talla l’eix y en el

valor que correspon a la velocitat (y = –10).

La gràfica v – t, a més de la velocitat del mòbil, ens permet calcular

el seu desplaçament. El desplaçament del mòbil coincideix amb
l’àrea compresa entre la gràfica i l’eix del temps.

b) Gràfica posició-temps (x-t)

Ens dóna les posicions del mòbil en funció del temps.

Les gràfiques següents recullen les posicions dels dos mòbils de Gràfica posició - temps
l’apartat anterior. La gràfica posició-
temps d’un MRU és
sempre una recta
inclinada. El pendent
Mòbil 1 de la recta és igual a la
velocitat del mòbil. A
més velocitat del mòbil,
més inclinació de la
recta.

Mòbil 2

13
Llegim les dades en les gràfiques.

En la gràfica del mòbil 1, llegim que la posició inicial del mòbil és

xo = 0 m i la seva posició final és x = 160 m. Aquest mòbil s’allunya
de l’origen de coordenades.

Podem calcular la velocitat a la que es mou el mòbil a partir del pen-

dent de la recta.

Recordeu que, matemàticament, el pendent d’una recta es calcula

restant dos valors de la variable representada en l’eix y i dividint-los
per la resta dels dos valors que els corresponen de la variable repre-
sentada en l’eix x.
Escollim dos temps qualssevol, busquem en la gràfica les posicions
que els corresponen i calculem la velocitat:

160  0 160
v= = = 16 m/s
10  0 10

El signe positiu de la velocitat del mòbil ens diu que es mou en el

sentit positiu del moviment.
En la gràfica del mòbil 2, llegim que el mòbil surt de la posició inicial
xo = 100 m i la seva posició final és x = 0. Aquest mòbil torna a l’ori-
gen de coordenades. Calculem la velocitat a que es mou el mòbil a
partir del pendent de la recta.

0  100  100
v= = = –10 m/s
10  0 10

El signe negatiu de la velocitat del mòbil ens diu que es mou en el

sentit negatiu del moviment.
Al llibre d'eines matemàtiques del mòdul, disposeu de més infor-
mació per tal d'entendre millor quina relació hi ha entre la veloci-
tat d'un mòbil i el pendent de la recta de la funció x-t.

2.2. El moviment rectilini uniformement variat (MRUV)

El moviment rectilini uniformement variat pot ser:

moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA)

moviment rectilini uniformement retardat (MRUR)

Un mòbil es mou amb moviment rectilini uniformement variat si com-

pleix les dues condicions següents:
1r. Segueix una trajectòria recta.
2n. Es mou amb acceleració constant i no nul•la.

14
 Si el mòbil augmenta la velocitat, és a dir, accelera, el moviment
és rectilini uniformement accelerat (MRUA).

Si el mòbil disminueix la velocitat, és a dir, frena, el moviment és

rectilini uniformement retardat (MRUR).

2.2.1. Equacions del moviment rectilini uniformement variat

Equació de la posició

1
x = xo + vo · (t – to) + · a · (t – to)2
2

En què:

xo = posició inicial
x = posició final
vo = velocitat inicial
v = velocitat final
to = temps inicial
t = temps final
a = acceleració

L’equació de la posició ens permet calcular la posició del mòbil en

qualsevol instant.

Equació de la velocitat

v = vo + a · (t – to)

L’equació de la velocitat ens permet calcular la velocitat del mòbil en

qualsevol instant.

15
 Equació combinada

A partir de l’equació de la posició i de l’equació de la velocitat,

s’obté l’equació següent, la qual ens relaciona la velocitat del
mòbil amb el desplaçament.

v2 = vo2 + 2 • a • (x – xo)

Activitat 1

Un cotxe que circula a 72 km/h frena i s’atura en 5 s.

a) Calculeu l’acceleració de frenada del cotxe.

b) Calculeu el desplaçament del cotxe en els 5 s de frenada.

c) En quin instant es mou a v = 10 m/s?

Solució 1

Dades:
72km 1 000 m 1h
vo = · · = 20 m/s
h 1 km 3 600 s
v=0
to = 0
t=5s

a) Quant val la desacceleració a?

Es tracta d’un MRUR; per tant, cal substituir les dades en una de les
tres equacions del MRUR.

S’ha d’escollir l’equació en la que només hi ha una dada desconegu -

da.

16
De les tres equacions, només podem fer servir la de la velocitat; per-
què en les altres dues, a més de desconèixer la a, també desconei-
xem la x.

v = vo + a · (t – to)

Com que to = 0 l’equació queda simplificada: v = vo + a · t

Substituïm les dades:

0 = 20 + a · 5
–20 = 5 · a
 20
a= = – 4 m/s2
5

L’acceleració de frenada del cotxe és de – 4 m/s 2.

b) Quina distància s'ha desplaçat durant la frenada (x – x o)?

1
x = xo + vo · (t – to) +· a · (t – to)2
2
Com que to = 0, l’equació queda simplificada:

1
x = xo + vo · t + · a · t2
2

Passem xo a l’altre membre i li canviem el signe:

1
x – xo = vo · t + ·a·t2
2

Substituïm les dades:

1
x – xo = 20 · 5 + · (–4) · 5 2
2
x – xo = 100 – 50 = 50 m

El desplaçament durant la frenada ha estat de 50 m.

c) En quin instant de temps (t (v = 10 m/s) ) es mou a una velocitat v = 10

m/s?

v = vo + a · t
10 = 20 + (–4) · t
10 = 20 – 4t
10 – 20 = –4t
–10 = –4t;

17
 −10
t= = 2,5 s
−4

El cotxe es mou a velocitat de 10 m/s quan t = 2,5 s.

Activitat 2

Un mòbil que es mou amb moviment rectilini té una velocitat de

54 km/h quan t = 0 s. Quan t = 8 s la velocitat és de 126 km/h.
a) Calculeu l’acceleració del mòbil durant aquest interval.
b) Calculeu el desplaçament durant aquest interval.
c) Calculeu la velocitat quan t = 5 s.

Solució 2

Dades:
54 km 1 000 m 1h
vo = · · = 15 m/s
h 1 km 3 600 s
126 km 1 000 m 1h
v= · · = 35 m/s
h 1 km 3 600 s
to = 0
t=8s

a) Quant val l'acceleració mitjana en aquest interval de temps?

v = vo + a · (t – to)
v – vo = a · t
v−v o 35−15 20
a= = = = 2,5 m/s2
t 8 8

L’acceleració del mòbil és de 2,5 m/s2.

b) Quin desplaçament ha tingut (x – xo) en aquest interval?

1
x = xo + vo · t + · a · t2
2
1
x – xo = 15 · 8 + · 2,5 · 82
2

18
x – xo = 120 + 80
x – xo = 200 m

El desplaçament del mòbil és de 200 m.

c) Quina ha estat la velocitat a l'instant t = 5 s (v (t = 5 s) )?

v = vo + a · (t – to)
v = 15 + 2,5 · 5
v = 27,5 m/s

La velocitat és de 27,5 m/s.

2.2.2. Gràfiques del moviment rectilini uniformement variat

a) Gràfica acceleració – temps (a – t)

Ens dóna l’acceleració del mòbil en funció del temps.

Les gràfiques a - t de les imatges corresponen a dos mòbils que es

mouen amb MRUV i en el sentit positiu de l’eix x. Gràfica acceleració -
temps
La gràfica
acceleració-temps
d’un MRUV és sempre
una recta paral·lela a
l’eix x que talla l’eix y
en el punt que
correspon al valor de
l’acceleració.

19
Activitat

a) Amb quina acceleració es mou el mòbil 1?

b) Interpreteu el signe de l’acceleració del mòbil 1.

c) Amb quina acceleració es mou el mòbil 2?

d) Interpreteu el signe de l’acceleració del mòbil 2.

Solució

a) El mòbil 1 es mou amb acceleració de 5 m/s2.

b) El signe positiu de l’acceleració ens indica que el mòbil augmenta

la velocitat, és a dir, accelera.

c) El mòbil 2 es mou amb acceleració de – 3 m/s 2.

d) El signe negatiu de l’acceleració indica que aquest mòbil disminu-

eix la velocitat, és a dir, frena.

b) Gràfica velocitat – temps (v – t)

La gràfica velocitat-
temps
La gràfica velocitat-
temps d’un MRUV és
sempre una recta
inclinada. El pendent
de la recta és igual a
l’acceleració del
mòbil. A més
acceleració del mòbil,
més inclinació de la
recta.

20
Activitat

Interpreteu les gràfiques velocitat-temps de la imatge que correspo-

nen a tres MRUV.

Solució
Mòbil 1

El mòbil 1 surt amb v o = 0, va accelerant i, quan t = 4 s, es mou amb

velocitat v = 20 m/s.

Mòbil 2

El mòbil 2 surt amb vo = 10 m/s, va accelerant i, quan t = 6 s, es mou

amb velocitat v = 30 m/s.

Mòbil 3

El mòbil 3 surt amb vo = 80 m/s, va frenant i, quan t = 20 s, s’atura.

Podem calcular l’acceleració dels mòbils:

L’acceleració del mòbil 1 es calcula a partir del pendent de la recta

1:

v−v o 20−0
a= = = 5 m/s2
t−t o 4−0
L’acceleració del mòbil 2 es calcula a partir del pendent de la recta
2:

v−v o 30−10
a= = = 3,33 m/s2
t−t o 6−0

21
L’acceleració del mòbil 3 es calcula a partir del pendent de la recta
3: La gràfica posició-temps
La gràfica posició -
v−v o 0−80 temps d’un MRUV és
a= = = – 4 m/s2 una paràbola. La forma
t−t o 20−0 de la paràbola depèn de
les característiques del
Els mòbils 1 i 2 es mouen amb MRUA, mentre que el mòbil 3 es mou moviment.
amb MRUR.

c) Gràfica posició-temps (x-t)

En les dues primeres gràfiques de la imatge, hi ha representades les

posicions que ocupa al llarg del temps un mòbil que es mou amb
MRUA. En la tercera gràfica, hi ha representades les posicions d’un
mòbil que es mou amb MRUR.

22
2.4. La caiguda lliure i el llançament vertical enlaire

Galileu va descobrir que

en absència d’aire els
cossos cauen amb
acceleració constant.

Galileu Galilei va ser el primer científic a demostrar experimental-

ment que, si no es considera el fregament de l’aire, tots els cossos
propers a la superfície de la Terra cauen cap a ella amb una accele-
ració de 9,8 m/s2, independentment de la seva massa.

Aquesta acceleració s’anomena acceleració de la gravetat i es sim-

bolitza per g, tal i com vas poder veure al lliurament 1.

Això ens diu que, en els moviments de caiguda lliure i de llançament

vertical d’un cos, l’única força que actua sobre el cos és l’atracció
gravitatòria de la Terra, és a dir, el seu pes.

Per tant, la caiguda lliure i el llançament vertical són moviments

rectilinis uniformement variats, i les seves equacions són les del
MRUV.

Activitat 1

Una pilota cau d'un terrat des d'una altura de 50 m. Calculeu el

temps que trigarà a caure i la velocitat amb què arribarà a terra, te-
nint en compte que no hi ha fregament amb l'aire.

23
Solució

Primer farem un gràfic i escriurem les dades:

Plantejament:

Només coneixem l'altura de l'edifici i sabem que la pilota no té velo-

citat inicial. Ens demanen la velocitat amb què la pilota arriba al terra
però primer haurem de calcular el temps que triga en fer aquest re-
corregut.
Com que és un moviment de caiguda lliure, la pilota està sotmesa a
la força d'atracció gravitatòria i per tant el seu moviment depèn de
l'acceleració de la gravetat.

Desenvolupament i càlculs:

Calculem el temps que triga en fer aquest recorregut. Utilitzem la

fórmula

y = y0 + v0 · (t - t0) + (1/2) · g · (t - t0)2

Com que

v0 = 0 m/s
t0 = 0 s
y=0m

24
llavors ens queda,

0 = y0 + 0 · (t - 0) + (1/2) · g · (t – 0)2
0 = y0 + (1/2) · g · t2

Ara hem de tenir en compte que y0 = 50 m i que g = - 9,8 m/s2. L'acce-

leració de la gravetat l'escrivim negativa perquè al nostre sistema de
referència els vectors que apunten cap abaix (cap al centre de la
Terra) tenen sentit negatiu.

0 = 50 + (1/2) · (-9,8) · t2

Aïllem el temps,

(1/2) · (-9,8) · t2 = – 50
−50 100
t2 = =
(−9,8) ·(1/2) 9,8
t=
√
100
9,8
=3,2 s

Una vegada tenim el temps que triga en fer el recorregut podem cal-
cular la velocitat amb què tocarà terra la pilota, és a dir a quina velo -
citat es troba la pilota en aquest instant de temps:

v = v0 + g · (t – t0) = g · t

v = - 9,8 · 3,2 = - 31,4 m/s

Resultat:

La velocitat amb què la pilota tocarà el terra serà de - 31,4 m/s.

Activitat 2

Marxem a un altre edifici de 25 m d'altura. En aquest cas, deixem

caure una pilota, com abans i, al mateix temps, des de terra, llancem
verticalment cap amunt una altra pilota amb una velocitat inicial de
20 m/s. Calcula la posició dels dos objectes quan es troben i el
temps que triguen en arribar-hi. No considerem el fregament amb
l'aire.

25
Solució

Primer farem un gràfic i escriurem les dades:

Plantejament:

El moviment de les dues pilotes depèn de la influència de l'atracció

gravitatòria i per tant tenim un moviment uniformement accelerat
en tots dos casos. En cap dels dos casos disposem de la posició o
del temps ja que són els valors que ens demanen. Per tant planteja -
rem les equacions dels dos moviments i aplicarem la condició que
hem escrit al gràfic, és a dir, que la posició que ocupen les dues pilo-
tes en aquest instant de temps és la mateixa: y1 = y2 ja que el temps
(t) que estan en moviment és el mateix t 1 = t2 = t

Desenvolupament i càlculs:

Plantegem les equacions de moviment de les dues pilotes,

1
y1 = y01 + v01 · (t - t01) + · g · (t - t01)2
2
1
y2 = y02 + v02 · (t - t02) + · g · (t – t02)2
2

26
Com que

v01 = 0 m/s v02 = 20 m/s

t01 = 0 s t02 = 0 s
y01 = 25 m y02 = 0 m

llavors ens queda,

1 1
y1 = 25 + 0 · (t - 0) + · (- 9,8) · (t – 0)2 = 25 + · (- 9,8) · t2
2 2
1 1
y2 = 0 + 20 · (t - 0) + · (- 9,8) · (t – 0) 2 = 20 · t + · (- 9,8) · t2
2 2

Ara apliquem la condició que totes dues pilotes es troben a la matei-

xa posició ja que han estat en moviment el mateix temps,

y1 = y2

1 1
25 + · (- 9,8) · t2 = 20 · t + · (- 9,8) · t2
2 2

1 1
25 - · 9,8 · t2 = 20 · t - · 9,8 · t2
2 2

ens queda una equació amb una única variable, que és el temps (t).
La resolem:

1 1
25 - · 9,8 · t2 = 20 · t - · 9,8 · t2
2 2

com que tenim dos termes idèntics amb el mateix signe a totes dues
bandes de la igualtat, podem eliminar-los,

1 1
25 = 20 · t - · 9,8 · t2 + · 9,8 · t2
2 2
llavors

25 = 20 · t

i per tant:

25
t= = 1,25 s
20

27
Molt bé, per tant les dues pilotes han estat 1,25 segons en movi-
ment i justament en aquest instant és quan es troben. Podem saber
quina és la posició fent la corresponent substitució:

1
y1 = y2 =25 + · (- 9,8) · 1,252 = 17,34 m
2

Fixeu-vos que si hagéssim substituït el temps en l'equació de la pilo-

ta 2 ens hauria donat el mateix, ja que hem imposat la condició de
què y1 = y2

Resultat:

Les dues pilotes es troben a 17,34 m respecte el terra (que és el nos-

tre origen de coordenades) i han trigat 1,25 s en arribar-hi.
Fixeu-vos que la pilota 1 ha recorregut 25 – 17,34 metres mentre que
la distància recorreguda per la pilota 2 coincideix amb els 17,34 me-
tres ja que el nostre origen de coordenades es troba justament al
punt des d'on llancem la pilota 2.

28