FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 5

El moviment
En el nostre temps, la velocitat es viu com una necessitat,
com un plaer i com un espectacle. Però, quan no es domi-
na, sempre és un perill.

1. El moviment

2. Moviment rectilini i uniforme

3. Moviment variat. L’acceleració

4. Moviment rectilini uniformement variat

5. La caiguda lliure dels cossos

6. Moviment circular
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 6
1. El moviment
L’astronauta de la fotografia es mou lentament respecte a la nau
espacial i, alhora, gira a una velocitat de 30 000 km/h al voltant del ficar quins són els elements de referència, a vegades
nostre planeta. Per tant, el seu moviment és molt diferent segons si
prenem com a sistema de referència la nau o la Terra.
El punt P indica la posició d’un vaixell.
Es considera que aquest és un mòbil pun-
tual perquè la seva grandària, tot i ser molt
gran, resulta insignificant comparada amb
la distància que recorre.
Alguns exemples de moviments cur-
vilinis són el moviment circular, el
parabòlic i l’el·líptic, les trajectòries
dels quals són, respectivament, una
circumferència, una paràbola i una
el·lipse.
6
1. El moviment
La cinemàtica és la part de la física que estudia el
moviment. Anomenem mòbil el cos del qual estem estu-
diant el moviment.
El moviment consisteix en el canvi de posició d’un mòbil
en transcórrer el temps.
Per poder estudiar un moviment, abans de tot, hem de
saber determinar la posició del mòbil. Observa que, per
descriure la posició de qualsevol objecte, hem d’utilitzar
expressions com ara «sobre la taula», «a la dreta de la
finestra», «a un metre d’altura»..., fent referència a altres
cossos (la taula, la finestra, el terra...). La posició d’un
objecte sempre l’expressem respecte a un cos o conjunt
de cossos, els quals anomenem sistema de referència o
element de referència.
Quan un cos està en moviment, la distància que el
separa dels elements de referència varia en transcórrer el
temps. Així, doncs, el moviment d’un cos sempre es veri-
fica amb relació a un altre o altres cossos. Això s’expres-
sa dient que tot moviment és relatiu.
Tot i que no té sentit parlar de moviment sense especi-
aquests no es mencionen, perquè se’ls sobreentén. Per
exemple, si ens diuen que un camió es desplaça, entenem
que s’ha pres com a referència el terra (o el que és el mateix, la Terra). Si a l’in-
terior d’un tren en marxa, un passatger afirma que la seva maleta no es mou,
suposem que aquesta està en repòs respecte al tren.
1.1 El mòbil puntual i la seva trajectòria
En aquest text considerarem únicament un tipus de mòbil, el mòbil puntual.
S’anomena així un mòbil tan petit, comparat amb el seu recorregut, que es con-
sidera un punt geomètric. També rep els noms de massa puntual, punt mate-
rial o partícula.
Els punts per on passa un mòbil quan es desplaça formen una línia que s’a-
nomena trajectòria. Els moviments es classifiquen en rectilinis (amb trajectòria
recta) i curvilinis (amb trajectòria corba).
1.2 El temps
Ja hem indicat que el moviment és el canvi de posició d’un cos en transcórrer
el temps. Per això, és important saber expressar el temps transcorregut.
El temps comprès entre dos instants s’anomena interval de temps. La
seva durada s’obté sempre restant els temps corresponents a l’instant final (t) i
a l’inicial (t0). Aquesta diferència se simbolitza per Δt, que es llegeix «increment
de temps». Aquest increment sempre és positiu, ja que el temps únicament
transcorre en un sentit.
Δt = t – t0
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 7

1. El moviment

1.3 La posició i el desplaçament

La posició
Vegem un dels mètodes per determinar la posició d’un mòbil puntual quan
coneixem prèviament quina és la trajectòria del seu moviment. Per fer això, hau-
x
rem d’escollir i senyalar sobre la trajectòria del mòbil els elements de referència
següents: O P
■ Un punt qualsevol, O, que anomenarem origen.
■ Un sentit, indicat mitjançant una punta de fletxa, que considerarem sentit
positiu. A. La longitud x de la porció de trajectòria
compresa entre O i P determina la posició
Suposem que un mòbil, la trajectòria del qual és rectilínia, es troba en un del mòbil puntual.
punt P (figura A). La seva posició s’expressa per la longitud x de la porció de
trajectòria compresa entre O i P.
Per indicar a quin costat de l’origen es troba el mòbil, assignarem valor posi-
tiu a la longitud x si el sentit O cap a P és el que hem escollit com a positiu. Si
és el contrari, li assignarem un valor negatiu.

El desplaçament
Si el mòbil puntual es desplaça des de P0 fins a P (figura B), el canvi de posi-
ció l’expressarem mitjançant la longitud de la porció de trajectòria compresa
entre les posicions inicial i final del mòbil, i en direm desplaçament.
Per calcular el desplaçament, restarem les longituds corresponents a la
posició final i a la posició inicial del mòbil. Aquesta diferència se simbolitza amb
Δx, que es llegeix «increment de x».

Δx = x – x0 B. El desplaçament del mòbil és x – x0 = Δx.

EXEMPLE
Calcula el desplaçament del mòbil de la figura quan es trasllada: de A a B,
de B a C, i de C a D.
Calcula’n també el desplaçament total.
De A a B: Δx = xB – xA = 4 m – 1 m = 3 m
De B a C: Δx = xC – xB = –2 m – 4 m = –6 m
De C a D: Δx = xD – xC = –4 m – (–2 m) = –2 m
Desplaçament total: Δx = 3 m – 6 m – 2 m = –5 m
D C A B

⫺4 m ⫺2 m 0m 2m 4m

A C T I V I TAT S
1 Un mòbil parteix de la posició x0 = 246 km i realitza successivament els des-
plaçaments següents: x1 – x0 = 37 km, x2 – x1 = – 24 km i x3 – x2 = 15 km.
Calcula les posicions x1, x2 i x3 del vehicle en acabar cadascun dels seus des-
plaçaments. Quin és el desplaçament total que ha realitzat?

2 Quina diferència hi ha entre posició i desplaçament?

7
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 8
1. El moviment
Observa que la velocitat mitjana úni-
cament depèn de les posicions inicial i
final del mòbil, però no de les seves
posicions intermèdies.
Per exemple, quan un mòbil realitza
un recorregut i acaba tornant al punt
de partida, diem que la seva velocitat
mitjana en el recorregut complet és 0
(com si no s’hagués mogut).
Generalment, en l’estudi dels movi-
ments, emprarem més la velocitat ins-
tantània que la mitjana. Quan es men-
ciona la velocitat d’un mòbil sense
especificar si es parla de la mitjana o
de la instantània, s’entén que és la
velocitat instantània.
Les velocitats dels dos cotxes són diferents;
en canvi, es mouen amb una rapidesa igual.
8
1.4 La velocitat
Velocitat mitjana
S’anomena velocitat mitjana entre dos instants determinats el desplaçament
que realitza un mòbil per unitat de temps entre aquests instants.
Δx x – x0
vm = –––– = ––––––––
Δt t – t0
On x i t representen, respectivament, els valors finals de la posició i el temps;
x0 i t0 són els corresponents valors inicials.
En el Sistema Internacional (SI), la unitat de longitud és el metre i la de
temps, el segon. Per tant, la unitat de velocitat és el metre per segon (m/s).
Un m/s és la velocitat d’un mòbil que es desplaça un metre cada segon.
A més de la unitat del SI, en la pràctica s’utilitzen molt sovint altres unitats
de velocitat; la més emprada és el quilòmetre per hora (km/h).
Velocitat instantània
Els velocímetres de les motos i dels cotxes no indiquen la velocitat mitjana
del vehicle en un recorregut llarg, sinó la velocitat en cada instant, la qual deno-
minem velocitat instantània.
S’anomena velocitat instantània la velocitat mitjana en un interval de temps
molt curt.
La rapidesa
En la figura apareixen dos automòbils, A i B, que es mouen en sentits con-
traris. La velocitat del cotxe A, que es desplaça en sentit positiu, és de 20 m/s.
Com que l’automòbil B es mou en sentit contrari, la seva velocitat s’ha de
considerar negativa, de –20 m/s. En conseqüència, les velocitats dels vehicles
A i B són diferents, ja que tenen diferent signe. Però podem dir que ambdós
mòbils es mouen amb una rapidesa igual: 20 m/s.
S’anomena rapidesa el valor absolut de la velocitat.
Per definició, la rapidesa no pot ser mai negativa. En el llenguatge comú s’a-
costuma a confondre velocitat i rapidesa.
v = 20 m/s v = -20 m/s
A B
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 9

1. El moviment

2. Moviment rectilini i uniforme

Un moviment rep el nom de rectilini quan la seva trajectòria és una recta i uni-
forme quan la seva velocitat és constant.

Això significa que la velocitat mitjana entre dos instants qualssevol sempre
té el mateix valor. La velocitat mitjana i la instantània coincideixen. Per això, en
el moviment uniforme, no es distingeix entre velocitat mitjana i velocitat ins-
tantània i parlem simplement de velocitat:
Δx x – x0
vm = –––– = ––––––––
Δt t – t0 Si un moviment té velocitat constant,
però la seva trajectòria no és recta,
L’equació que expressa la posició del mòbil en funció del temps s’anomena direm que és un moviment curvilini
equació del moviment. L’equació del moviment uniforme s’obté aïllant x de uniforme. Les equacions anteriors
l’expressió anterior: també són vàlides per a aquest tipus
de moviments.
x = x0 + v (t – t0) = x0 + v Δt

EXEMPLE
Un vehicle es desplaça amb moviment uniforme, a una velocitat de 20 m/s, des d’un punt A cap a un altre B, situat
a 200 m de distància.

a) Escriu l’equació del seu moviment i calcula’n la posició al cap de 15 s.

b) Escriu l’equació del moviment d’un altre vehicle que, 2 s més tard, surt de B i es desplaça cap a A a una veloci-
tat de –30 m/s.

a) Prendrem com a origen el punt A (per la qual cosa, x0 = 0). Considerarem que el sentit del moviment és el positiu
i que l’instant en què el mòbil surt de A és t0 = 0.
Aplicant l’equació x = x0 + vΔt, resulta: x = 0 + 20 (t – 0), és a dir, x = 20t.
La posició al cap de 15 s s’obté substituint t per aquest valor en l’equació del moviment: x = 20 m/s  15 s = 300 m

b) El segon mòbil surt de B (x0 = 200 m), 2 s després que el primer (en l’instant t0 = 2 s). La seva velocitat és de –30 m/s.
Aplicant l’equació x' = x0 + v Δt, resulta: x' = 200 – 30 (t – 2), és a dir, x' = 260 – 30t.

A C T I V I TAT
3 Escriu les equacions dels moviments uniformes que tenen les característiques
següents:

Instant inicial Posició inicial Velocitat

Mòbil 1 0s 0 m 4 m/s

Mòbil 2 5s –20 m 8 m/s

Calcula les posicions dels dos mòbils en l’instant t = 10 s.

9
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 10

1. El moviment

2.1 Gràfiques del moviment rectilini i uniforme

La gràfica velocitat-temps (v-t)
La figura A representa les gràfiques velocitat-temps de dos mòbils amb
moviments uniformes de sentits contraris. La velocitat del primer és de 5 m/s i
la del segon és de –3 m/s.

v v
⫺⫺⫺⫺ ⫺⫺⫺⫺
m/s m/s
4
8
7
2
6
5
4 5 10 t/s
3
⫺2
2
1
⫺4
0 5 10 t/s

A. Gràfiques v-t de moviments uniformes.

■ La gràfica velocitat-temps d’un moviment uniforme és sempre una

recta paral·lela a l’eix de temps, ja que la velocitat té el mateix valor en
tots els instants.
t/s x/m x/m
En el primer exemple de la figura A, com que la velocitat és positiva, la recta
0 10 60 es troba per sobre de l’eix de temps. En el segon, el mòbil es desplaça en sentit
2 20
4 30 contrari. És per això que la seva velocitat s’ha de considerar negativa i la gràfica
6 40 40 està per sota de l’eix de temps.
8 50
10 60
20
La gràfica posició-temps (x-t)
Representem a continuació les gràfiques posició-temps dels dos mòbils de
l’exemple anterior.
0 10 t/s
Suposem que el primer mòbil, que té una velocitat de 5 m/s, parteix de la
posició x0 = 10 m en l’instant t0 = 0 s.
L’equació del seu moviment és:
B. Gràfica posició-temps (x-t) d’un moviment
rectilini i uniforme amb velocitat positiva.
x = x0 + v (t – t0) = 10 + 5t
Si donem diferents valors a t en l’equació, obtindrem un conjunt de valors
de x. Representant-los, s’obté la gràfica B.
t/s x/m x/m
■ La gràfica posició-temps d’un moviment uniforme sempre és una recta,
0 50 60 la inclinació de la qual depèn de la velocitat.
2 44
4 38 Com més elevada sigui la velocitat, més gran serà l’angle que forma la recta
6 32 40
8 26 amb l’eix de temps. Quan el mòbil es desplaça en sentit positiu, la velocitat és
10 20 positiva i el valor de x augmenta amb el temps.
20
Suposem que el segon mòbil, amb una velocitat de –3 m/s, parteix de la
posició x0 = 50 m en l’instant t0 = 0 s.
0 10 t/s x = x0 + v (t – t0) = 50 – 3t
Si donem valors diferents a t, obtindrem un conjunt de valors de x.
C. Gràfica posició-temps (x-t) d’un moviment
rectilini i uniforme amb velocitat negativa. Representant-los gràficament, s’obté la gràfica de la figura C.

10
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 11

1. El moviment

Podem observar que, quan un mòbil es desplaça en sentit negatiu, el valor

x/m
de x disminueix en transcórrer el temps. La gràfica, al contrari que en el cas
explicat en la pàgina anterior, resulta descendent (d’esquerra a dreta). 60
50
Si el mòbil estigués en repòs, la seva posició no variaria en transcórrer el
40
temps. La gràfica resultaria, en aquest cas, una recta horitzontal.
30 P
És útil representar dos o més moviments sobre els mateixos eixos per 20
poder-los comparar fàcilment. Això ens permet de veure quina distància sepa- 10
ra els mòbils en cada instant, determinar on i quan es creuen, etc. En la figura
de la dreta s’han representat sobre uns mateixos eixos les gràfiques x-t dels 0 2 4 6 8 10
dos mòbils anteriors (figures B i C de la pàgina anterior). Podem comprovar, per t/s
exemple, que es creuen al cap de 5 s de començar a moure’s, en un punt situat
a 35 m de l’origen (punt P de la gràfica D). D. Gràfica x-t dels moviments anteriors
(figures B i C), representada sobre els matei-
xos eixos.

EXEMPLE
Un mòbil parteix de la posició x0 = 20 m en l’instant t0 = 0 i es desplaça amb x/m
300
una velocitat constant v1 = 20 m/s en sentit positiu. Un altre mòbil surt a per-
seguir-lo 2 s més tard des de la posició x0 = 0, a una velocitat v2 = 30 m/s.
Determina gràficament quan i on, el segon vehicle atraparà el primer. 200

L’equació del moviment del primer mòbil és:

100
x1 = x0 + v1 (t – t0) = 20 + 20 (t – 0) = 20 + 20t
La del segon mòbil és: 0 2 4 6 8 10
t/s
x2 = x0 + v2 (t – t0) = 0 + 30 (t – 2) = 30t – 60
⫺100
En la figura apareixen les gràfiques corresponents. Les coordenades del punt
on es tallen les dues rectes són la solució del problema. El segon mòbil atra-
pa el primer en l’instant t = 8 s i en la posició x = 180 m.

A C T I V I TAT S
4 Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps per a un mòbil que, par-
tint del punt x = 0, es desplaça a 7,5 m/s, des de l’instant t0 = 0 fins a t = 30 s.
Accidents de trànsit
per excés de velocitat
5 Dos punts, P i Q, disten 300 m.
Cada any, més d’un milió de perso-
De P surt un mòbil i es dirigeix cap a Q a 15 m/s. Un altre mòbil surt de Q, 4 s
nes moren a tot el món a causa d’ac-
més tard, i es dirigeix cap a P a 25 m/s.
cidents de trànsit, i 50 milions resul-
Determina i representa gràficament l’instant i la posició en què es creuaran. ten ferides. La major part dels acci-
dents són deguts a un excés de velo-
6 a) Un vehicle es desplaça amb moviment uniforme, a una velocitat de 20 m/s, citat.
des d’un punt A cap a un altre, B, situat a una distància de 200 m. La velocitat és un dels factors en els
Escriu l’equació del seu moviment i calcula’n la posició al cap de 15 s. quals s’està treballant més des de la
Comissió Europea per aconseguir
b) Escriu l’equació del moviment d’un altre vehicle que, 2 s més tard, rebaixar el nombre de morts a les
surt de B i es desplaça cap a A amb una velocitat de –30 m/s. carreteres.

11
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 12

1. El moviment

3. Moviment variat. L’acceleració

Fins aquí hem estudiat el moviment uniforme, en el qual la velocitat roman
constant. Existeixen altres moviments, anomenats no uniformes o variats, en
els quals la velocitat varia en transcórrer el temps.
La velocitat no canvia mai instantàniament. Per passar d’un valor a un altre,
ha de prendre, necessàriament, tots els valors intermedis.
Per estudiar els moviments variats, es defineix una magnitud, l’acceleració,
que relaciona el canvi de velocitat instantània d’un mòbil amb el temps emprat
a realitzar-lo.

S’anomena acceleració mitjana entre dos instants l’increment de velocitat ins-

tantània que experimenta un mòbil en cada unitat de temps entre aquests instants.

Segons aquesta definició, l’acceleració mitjana és:

Δv v – v0
am = –––– = –––––––––
Δt t – t0
La unitat d’acceleració del SI és el m/s cada s, que es representa m/s2.

Podem definir diverses unitats d’ac-

celeració. Per exemple, si mesurem Un m/s2 és l’acceleració d’un mòbil que, en cada segon transcorregut, expe-
la velocitat en km/h i el temps en rimenta un increment de velocitat d’1 m/s.
minuts, haurem d’expressar l’accele-
ració en quilòmetres per hora cada L’acceleració mitjana corresponent a un interval de temps molt petit (que pràc-
minut. Un mòbil tindrà una acceleració ticament es considera un instant), la denominarem acceleració instantània.
d’1 km/h min quan, cada minut, la
seva velocitat incrementi 1 km/h.
EXEMPLE
Un cotxe circula a 60 km/h quan el conductor accelera. Al cap de 2 min la
seva velocitat és de 100 km/h. Calcula l’acceleració mitjana del cotxe
expressada en km/h min i en m/s2.
L’increment de velocitat és Δv = 100 km/h – 60 km/h = 40 km/h.
L’acceleració expressada en km/h min és:
Δv 40 km/h
am = –––– = ––––––––– = 20 km/h min
Δt 2 min
Per expressar l’acceleració en m/s2, hem de multiplicar-la per 3 factors de
conversió:
20 km 1 000 m 1h 1 min
am = ––––––––  ––––––––––  –––––––––  –––––––– = 0,092 m/s2
h min 1 km 3 600 s 60 s

A C T I V I TAT S
7 Explica què signifiquen a i b i quina de les dues acceleracions és més gran.
a) Una acceleració mitjana de 5 cm/s min.
b) Una acceleració mitjana de 2 000 km/h2.

8 Expressa l’acceleració de 3 000 km/h2 en m/s2.

12
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 13

1. El moviment

4. Moviment rectilini uniformement

variat
S’anomena moviment rectilini uniformement variat (m.r.u.v.) el moviment
d’un mòbil que es desplaça sobre una recta amb acceleració constant.

Això significa que, en qualsevol interval de temps, l’acceleració mitjana del

mòbil té el mateix valor.
Per això, en el m.r.u.v. parlarem simplement d’acceleració, sense que calgui
especificar l’interval de temps en què la velocitat ha variat.
L’expressió de l’acceleració en el m.r.u.v. és:
Δv v – v0
a = –––– = ––––––––
Δt Δt

Aïllant v s’obté l’expressió de la velocitat en el m.r.u.v.:

v = v0 + a Δt
Mitjançant procediments matemàtics, que s’estudien en cursos superiors,
es calcula el desplaçament del mòbil en un interval de temps Δt:
Δx = v0 Δt + 1/2 a (Δt)2
Aquesta expressió és l’equació del moviment rectilini uniformement
Cal tenir sempre present que les
variat, perquè proporciona la posició del mòbil en funció del temps.
equacions exposades en aquest
De les dues equacions anteriors, se’n dedueix una tercera, de gran utilitat
apartat únicament són vàlides per al
en molts casos, en la qual no intervé el temps:
moviment uniformement variat. És un
v2 – v 20 = 2aΔx greu error aplicar-les quan l’accelera-
ció no és constant.
Si la rapidesa (mòdul de la velocitat) d’un moviment està creixent, es diu
que el moviment és accelerat. Per contra, quan la rapidesa està disminuint,
diem que el moviment és retardat.
Per exemple, si la velocitat d’un mòbil varia des de 10 m/s fins a 15 m/s, el
seu moviment és accelerat (la rapidesa creix de 10 m/s fins a 15 m/s). Si la velo-
citat canvia des de –8 m/s fins a –10 m/s, el moviment també és accelerat (la
rapidesa augmenta de 8 m/s a 10 m/s).

EXEMPLE
Un cos, que parteix del repòs, es mou amb m.r.u.v. La seva acceleració és A C T I V I TAT
de 8 m/s2. Quant de temps tardarà a recórrer 100 m?
9 Quina velocitat assolirà una nau
x – x0 = v0 Δt + 1/2 a (Δt)2 (1) espacial al cap de 4 min i 10 s d’en-
Si: x0 = 0; v0 = 0; t0 = 0, l’expressió (1) es converteix en: x = 1/2 a t2 d’on lairar-se si, durant aquest temps, es
deduïm: manté amb m.r.u.v. i la seva accele-
ració és de 32 m/s2?
2x 2x
t2 = –––– ; t = ––––
a a Expressa el resultat en km/h.
Si x = 100 m i a = 8 m/s2: Quina distància recorre en el temps
2 ⫻ 100 m esmentat?
t = ––––––––––––– =5 s
8 m/s2

13
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 14

1. El moviment

4.1 Gràfiques del moviment rectilini

uniformement variat
En el moviment rectilini uniformement variat (m.r.u.v.), considerem tres tipus
a
⫺⫺⫺⫺⫺
2 de gràfiques:
m/s

3 ■ Gràfica acceleració-temps (a-t).

■ Gràfica velocitat-temps (v-t).
2
■ Gràfica posició-temps (x-t).

1 Suposem que una moto, quan es mou a 10 m/s, incrementa la seva veloci-
tat durant 8 s amb una acceleració constant de 2 m/s2. Vegem-ne les gràfiques
del moviment durant aquests 8 s.
0 8 t/s
Gràfica acceleració-temps (a-t)
A. Gràfica a-t d’un m.r.u.v. L’acceleració és Com que l’acceleració és constant, la gràfica que representa el seu valor en
constant i el seu valor és 2 m/s2.
funció del temps resulta ser una recta horitzontal (figura A).

Gràfica velocitat-temps (v-t)

En un m.r.u.v., la velocitat del mòbil en funció del temps és:
v
⫺⫺⫺⫺
m/s v = v0 + a (t – t0)
t/s v/m/s
0 10 30 Com que en el cas que estem considerant
2 14
4 18 v0 = 10 m/s, a = 2 m/s2 i t0 = 0, resulta:
6 22 20
8 26 v = 10 + 2t
10 Donant diferents valors a t en l’equació anterior, construïm la taula de la figura B.
Si representem els valors d’aquesta taula, s’obté la gràfica v-t del moviment, que
podem veure a la dreta de la taula.
0 10 t/s
La gràfica velocitat-temps d’un moviment uniformement variat és una recta.
La seva inclinació depèn del valor de l’acceleració. Com més gran sigui aques-
B. Gràfica v-t d’un m.r.u.v.; velocitat inicial:
v0 = 10 m/s, acceleració: a = 2 m/s2. ta, major serà l’angle que formi la recta amb l’eix de temps. Quan l’acceleració
resulta negativa, la gràfica és una recta descendent.

Gràfica posició-temps (x-t)

x/m Per obtenir la gràfica posició-temps, suposarem que, per a t = 0, la posició
t/s x/m de la moto és x0 = 0.
200
0 0 L’equació del m.r.u.v. és:
2 24
4 56 x – x0 = v0 Δt + 1/2 a (Δt)2
6 96
100
8 144 Com que v0 = 10 m/s i a = 2 m/s2,
resulta: x = 10t + 1/2 2t2,
és a dir, x = 10t + t2

0 10 t/s Donant diferents valors a t en l’equació de segon grau anterior, obtenim la

taula de la figura C i la seva gràfica corresponent, que és un arc de paràbola.
C. La gràfica x-t del moviment uniforme-
ment variat és sempre un arc de paràbola; La gràfica posició-temps d’un moviment uniformement variat és sempre un
aquest arc serà diferent segons quin sigui el arc de paràbola.
sentit del moviment i segons si la seva rapi-
desa augmenta o disminueix.

14
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 15

1. El moviment

v
⫺⫺⫺⫺
EXEMPLE m/s

60
Interpreta el tipus de moviment en cadascun dels trams de la gràfica velo-
citat-temps representada en la figura del marge.
40
Quin és el desplaçament total realitzat pel mòbil des de l’instant t = 0 fins al
t = 10 s?
20
En el primer tram (de l’instant t = 0 al t = 2 s), el moviment és rectilini i uni-
formement variat, ja que la seva gràfica és una recta ascendent. La veloci-
tat del mòbil augmenta de 0 a 50 m/s i la seva acceleració és positiva. 0 5 10 t/s

En el segon tram (de l’instant t = 2 s al t = 6 s), la velocitat és constant, de

50 m/s. Per tant, es tracta d’un moviment rectilini i uniforme. L’acceleració
del mòbil és nul·la.
En el tercer tram (de l’instant t = 6 s al t = 10 s), novament el moviment és
uniformement variat, però retardat. La velocitat del mòbil disminueix des de
50 m/s fins a 0. La seva acceleració és negativa. Per aquest motiu, la grà-
fica té una inclinació descendent en augmentar el temps. El moviment té el
mateix sentit que en els trams anteriors, ja que la velocitat és positiva en
tots els instants.
Per conèixer el desplaçament Δx1 del mòbil en el tram inicial, primer hem
de calcular-ne l’acceleració:

Δv v – v0 (50 – 0) m/s 50 m/s

a = –––– = –––––––– = –––––––––––––– = –––––––––– = 25 m/s2
Δt Δt (2 – 0) s 2s
El desplaçament en aquest tram es calcula:

1 1
Δx1 = v0 Δt + ––– a (Δt)2 = ––– ⫻ (25 m/s2) (2 s)2 = 50 m
2 2
El desplaçament, Δx2, en el segon tram es pot aïllar de l’equació del movi-
ment uniforme v = Δx/Δt.

Δx2 = v Δt = 50 m/s ⫻ (6 – 2) s = 200 m

En el tercer tram l’acceleració és:

Δv v – v0 (0 – 50) m/s 50 m/s

a = –––– = ––––––– = ––––––––––––––– = ––––––––– = –12,5 m/s2
Δt Δt (10 – 6) s 4s
I el desplaçament és:
1
Δx3 = v0 Δt + ––– a (Δt)2
2
1
Δx3 = 50 m/s ⫻ 4 s + ––– ⫻ (–12,5 m/s2) ⫻ (4 s)2
2
Fent operacions obtenim Δx3 = 100 m.

El desplaçament total realitzat pel mòbil en els tres trams del moviment és:

Δx = 50 m + 200 m + 100 m = 350 m

15
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 16

1. El moviment

v
⫺⫺⫺⫺
m/s EXEMPLE
60 a) Determina l’acceleració del mòbil la gràfica v-t del qual apareix en la figura
del marge.
40
b) Representa la gràfica x-t entre els instants t = 0 i t = 10 s, si quan
t = 0, x0 = 0.
20
a) En la gràfica podem veure que la velocitat inicial (en l’instant t = 0) és
50 m/s i la velocitat final (en l’instant t = 20 s), és 10 m/s.
0 10 20 t/s L’acceleració del mòbil és, per tant:
Δv v – v0 (10 – 50) m/s –40 m/s
a = –––– = ––––––– = –––––––––––––––– = –––––––––– = –2 m/s2
Δt Δt (20 – 0) s 20 s
Observa que l’acceleració resulta negativa. Per aquest motiu, la gràfica té
una inclinació descendent quan augmenta el temps (d’esquerra a dreta).
b) Com que es tracta d’un m.r.u.v., el desplaçament es calcula segons:
1
Δx = v0 Δt + ––– a (Δt)2
2
Com que v0 = 50 m/s, x0 = 0, a = –2 m/s2, resulta:
1
x = 50t + ––– (–2)t2 = 50t – t2
2

Si assignem diferents valors a t, x

⫺⫺
400 m
obtenim la taula i la gràfica corres-
ponent.
300
t (s) x (m)
0 0 200
2 96
4 184 100
6 264
8 336
10 400 0 5 10 t/s

A C T I V I TAT S
10 Escriu les equacions de la posició en funció del temps, per a cadascun dels movi-
ments les característiques dels quals figuren en el quadre.

Posició Instant Velocitat Acceleració

Mòbil
inicial (m) inicial (s) inicial (m/s) (m/s2)
A 2 0 20 –4
B 0 5 –8 6
C –6 1 12 –2
D 5 –2 0 10
E 10 8 5 0

11 Dibuixa les gràfiques velocitat-temps de cadascun dels moviments de l’activitat

anterior.

16
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 17

1. El moviment

5. La caiguda lliure dels cossos

Quan un cos cau, la resistència a causa del fregament amb l’aire pot exer-
cir un efecte important i frenar-ne notablement el moviment. Això és el que
passa quan deixem caure un cos molt lleuger i de gran superfície, com per
exemple, un full de paper. En canvi, el fregament de l’aire afecta poc un cos
pesant i de superfície petita, com ara una bola de plom.
Si, mentre un cos cau, únicament actua sobre aquest el seu propi pes, diem
que la caiguda és lliure. Aquest fenomen es produeix quan els cossos cauen
en el buit o quan el fregament amb l’aire pràcticament no els afecta.
S’ha observat que, en caiguda lliure, tots els cossos pròxims a la superfície de
la Terra es mouen amb una acceleració constant, el valor de la qual és 9,81 m/s2.
Aquesta acceleració, denominada acceleració de la gravetat, se simbolit-
za amb g. El seu valor varia lleugerament en els diferents punts de la superfície
terrestre i disminueix amb l’altitud. Però, com que les diferències són molt peti-
tes, s’accepta el valor de 9,81 m/s2 per a tots els punts situats al nivell del mar
o a poca altitud.
És important saber que el signe de l’acceleració de la gravetat ha de ser
sempre el que correspongui al sentit cap avall.
Ens pot semblar estrany que tots els cossos (siguin lleugers o pesants) cai-
guin amb una acceleració igual. Ens fa la impressió que els cossos més
pesants cauen més ràpidament. Però això es deu al fet que el fregament amb
l’aire els afecta menys que als cossos lleugers.

EXPERIÈNCIA
Existeix una experiència que ho
demostra clarament. En l’interior d’un
tub de vidre ample introduïm alguns
petits objectes de pesos molt diferents,
El paracaigudista no baixa amb moviment
com ara una ploma, un suro i una bole- 1 accelerat, sinó uniforme. Això es deu a la
ta de plom (1). Si col·loquem el tub en força de fregament amb l’aire, que contra-
resta el pes de l’home i el seu equip.
posició vertical i li donem la volta molt Extracció
de l’aire
ràpidament, podrem observar com els amb una bomba
de buit
cossos més lleugers triguen més a
caure pel tub que els cossos més
pesants (2).
A continuació, amb una bomba de buit,
extraiem tot l’aire de l’interior del tub i
repetim l’experiència. Llavors els cos-
sos cauen amb una acceleració igual i
A C T I V I TAT S
arriben al fons del tub simultàniament 12 Què s’entén per acceleració de la
2
(3). gravetat?

13 Calcula quant temps tarda a arri-

3 bar al terra una bola de plom que
es deixa caure sense velocitat ini-
cial des d’una altura de 20 m.
Considera negligible la resistència
de l’aire.

17
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 18

1. El moviment

EXEMPLE
Llancem una bola de plom verticalment cap amunt amb una velocitat inicial
de 20 m/s. Suposant negligible la resistència de l’aire, calcula:
a) L’altura màxima que aconseguirà.
b) El temps que tardarà a tornar a la posició inicial.

a) Prendrem com a origen el punt de partida del mòbil i el sentit positiu cap
amunt. L’instant zero serà el del llançament. Per tant, serà:
x0 = 0, t0 = 0; v0 = 20 m/s
L’acceleració de la gravetat sempre té el signe corresponent al sentit cap
avall. Com que hem pres el sentit positiu cap amunt, l’acceleració serà
negativa:
a = –g = –9,81 m/s2
Si el fregament amb l’aire és negligible, el moviment serà uniformement
variat. Aplicant la fórmula v2 – v 20 = 2a Δx entre el punt de partida i el punt
més alt (on v = 0), resulta:
v2 – v 20 0 – (20 m/s)2 –400 m2/s2
Δx = –––––––––– = ––––––––––––––––––– = –––––––––––––– = 20,4 m
2g 2 ⫻ (–9,81 m/s2) –19,62 m/s2

b) Quan el mòbil torna al punt de partida, el desplaçament total (Δx) és nul.

Aplicant l’equació del moviment uniformement variat:
1
Δx = v0 Δt + ––– a (Δt)2
2
Resulta:
1
0 = 20t + ––– (–9,81)t2
2
Dividint aquesta equació per t, tenim:
0 = 20 – 4,905t, d’on deduïm t = 20/4,905 = 4,08 s
La bola tardarà 4,08 s a tornar al punt de partida.

A C T I V I TAT S
14 Quina de les tres gràfiques correspon al moviment d’un cos que és llançat
verticalment cap amunt, arriba a una certa altura i torna a caure cap al punt
de partida? Justifica per què dues de les gràfiques són incorrectes.
v v v

t t t
a) b) c)

15 Des de dalt d’un gratacels es llança verticalment cap avall una pedra amb velo-
citat inicial de 2 m/s. Si la pedra arriba a terra al cap de 5 s calcula l’altura del
gratacels (suposem nul·la la resistència de l’aire).

16 Es llança verticalment cap amunt una pedra amb una velocitat inicial de 30 m/s.
Quina velocitat tindrà quan arribi a una altura de 10 m? (Suposem negligible la
resistència de l’aire.)

18
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 19

1. El moviment

6. Moviment circular
Anomenem moviment circular el que té com a trajectòria una circumferència.

Per determinar la posició del mòbil, es pren com a referència un punt P0 de

la circumferència. Si el mòbil es troba en el punt P (figura A), la seva posició es
pot donar per mitjà de:
a) La longitud de l’arc s amb origen P0 i extrem a P.

b) L’angle θ que formen els radis OP0 i OP.

⫹
s

s⫽r
␪
P0
O

1 rad

A. La posició del mòbil P es determina amb B. Un angle d’un radian. La longitud de

l’arc s o l’angle θ. l’arc s és igual a la del radi.

La circumferència es pot recórrer en dos sentits.

Habitualment, es considera positiu el sentit contrari al del gir de les busques
d’un rellotge, com s’indica en la figura A. En aquest cas, seran positius tant l’arc
s com l’angle θ, ja que, per traslladar-se des de l’origen O fins al punt P, cal
recórrer-los en sentit positiu.

En el Sistema Internacional, l’angle θ s’expressa en radians (rad).

Un radian és un angle que, quan té el seu vèrtex en el centre d’una cir-

cumferència, abasta un arc de longitud igual a la del radi (figura B).

Una circumferència completa té 360º i la seva longitud és 2πr, és a dir, 2π

radis. Per tant, 360º equivalen a 2π rad. Un radian equival aproximadament a
57º 18’.
Imaginem un angle de θ radians amb vèrtex en el centre d’una circum-
ferència de radi r. Segons la definició de radian, aquest angle comprendrà un
arc s la longitud del qual contindrà θ vegades el radi. Per tant, es pot escriure:

s=θr

La mateixa relació es compleix entre l’arc recorregut (Δs) i l’angle girat (Δθ)
pel mòbil:

Δs = Δθ r

19
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 20

1. El moviment

EXEMPLE
Una roda ha girat 120º. Calcula la longitud de l’arc recorregut per un punt
A de la roda situat a 50 cm del centre.

Sabem que una circumferència completa té 360º i la seva longitud és 2πr.

La longitud de l’arc recorregut, Δs, serà:

2πr 120 ⫻ 2 ⫻ 3,14 ⫻ 50

Δs = 120º ⫻ ––––––– = –––––––––––––––––––––––– cm = 105 cm
360º 360

6.1 Moviment circular uniforme

Quan un mòbil recorre una circumferència amb velocitat constant, es diu que
el seu moviment és circular uniforme.

En el moviment circular uniforme es defineix la velocitat lineal (v) i la velo-

citat angular (ω).

La velocitat lineal, en un moviment circular uniforme, és la longitud de l’arc

recorregut pel mòbil en cada unitat de temps.

Δs
v = ––––
Δt

La velocitat angular, en un moviment circular uniforme, és l’angle que gira el

mòbil per unitat de temps.

Δθ
ϖ = ––––
Δt

En el Sistema Internacional, la velocitat angular s’expressa en radians per

segon (rad/s).

Un radian per segon és la velocitat angular d’un mòbil que gira un radian cada
segon.

Altres unitats de velocitat angular molt emprades són les revolucions per
segon (rev/s) i les revolucions per minut (rev/min o rpm). Una revolució és el
mateix que una volta i equival, per tant, a 2π rad.

La relació entre la velocitat lineal i l’angular es pot trobar a partir de la igual-

tat següent:

Δs = Δθ r

20
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 21

1. El moviment

Dividint-la per Δt resulta:

Δs Δθ r
–––– = ––––––
Δt Δt

Però com que:

Δs Δθ
–––– = v i –––– = ω
Δt Δt

Per tant:

v=ωr

En un moviment circular uniforme, la velocitat lineal és igual a la velocitat angular

multiplicada pel radi.

EXEMPLE
Un punt d’una roda, que gira amb moviment circular uniforme, està situat
a 20 cm de l’eix de rotació i té una velocitat lineal de 8 m/s.

Calcula la velocitat lineal d’un altre punt B, de la mateixa roda, que és a 30 cm

de l’eix.

Calculem primer la velocitat angular de la roda.

De l’expressió v = ω r, es dedueix: ω = v/r.
Com que en el punt A, v = 8 m/s i r = 0,2 m:

8 m/s
ω = ––––––––– = 40 rad/s
0,2 m

Tots els punts de la roda tenen una velocitat angular igual, ja que giren el
mateix angle en cada unitat de temps.
Si en el punt B, r = 0,3 m, la seva velocitat és:

v = ω r = 40 rad/s  0,3 m = 12 m/s

A C T I V I TAT S
17 Els punts de la perifèria d’una roda, que està girant, tenen una velocitat line-
al de 54 km/h. Si la roda té un radi de 40 cm, quina és la velocitat angular?
Expressa el resultat en rev/min.

18 Calcula la velocitat angular en rad/s de les busques horàries d’un rellotge, la

dels minuts i la dels segons.

19 Una roda gira a 30π rad/s. Calcula quantes voltes fa en 15 minuts.

21
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 22

1. El moviment

RESUM
■ El moviment consisteix en el canvi de posició d’un mòbil en transcórrer el temps.

■ La posició d’un objecte sempre l’expressem respecte a un cos o conjunt de cossos als quals anomenem sistema
de referència o element de referència.

■ Els punts per on passa un mòbil quan es desplaça formen una línia denominada trajectòria.

■ El desplaçament és la longitud de la porció de trajectòria compresa entre les posicions inicial i final del mòbil. Se sim-
bolitza amb Δx.

■ La velocitat mitjana entre dos instants donats és el desplaçament que fa un mòbil per unitat de temps entre aquests
instants.

■ La velocitat instantània és la velocitat mitjana en un interval de temps molt curt.

■ La rapidesa és el valor absolut de la velocitat.

■ Un moviment s’anomena uniforme quan la seva velocitat és constant i rectilini quan la seva trajectòria és una recta.

■ L’equació del moviment rectilini i uniforme és: x = x0 + v Δt

■ La gràfica velocitat-temps d’un moviment uniforme és sempre una recta paral·lela a l’eix de temps, ja que la velo-
citat té el mateix valor en tots els instants.

■ La gràfica posició-temps d’un moviment uniforme és sempre una recta, la inclinació de la qual depèn de la velocitat.

■ L’acceleració mitjana entre dos instants determinats és l’increment de velocitat instantània que experimenta un mòbil
en cada unitat de temps entre aquests instants.

■ Un m/s2 és l’acceleració d’un mòbil que, en cada segon transcorregut, incrementa la seva velocitat en 1 m/s.

■ S’anomena moviment rectilini uniformement variat (m.r.u.v.) el d’un mòbil que es desplaça sobre una recta amb
acceleració constant.

■ L’expressió de l’acceleració en el moviment rectilini uniforme variat és: a = Δv/Δt

■ L’equació del m.r.u.v. és: Δx = x – x0 = v0 Δt +1/2 a (Δt)2

■ La gràfica velocitat-temps d’un moviment uniformement variat és una recta.

■ La gràfica posició-temps d’un moviment uniformement variat és sempre un arc de paràbola.

■ En caiguda lliure, tots els cossos pròxims a la superfície de la Terra es mouen amb una acceleració constant de 9,81 m/s2.
Aquesta acceleració rep el nom d’acceleració de la gravetat i se simbolitza amb g.

■ Un radian és un angle que, quan té el seu vèrtex en el centre d’una circumferència, abasta un arc de longitud igual
que la del radi. Un radian equival aproximadament a 57º 18’.

■ Quan un mòbil recorre una circumferència amb velocitat constant, es diu que el seu moviment és circular uniforme.

■ La velocitat lineal, en un moviment circular uniforme, és la longitud de l’arc recorregut pel mòbil en cada unitat de
temps: v = Δs/Δt

■ La velocitat angular, en un moviment circular uniforme, és l’angle que gira el mòbil per unitat de temps: ω = Δθ/Δt

■ En un moviment circular uniforme, la velocitat lineal és igual a la velocitat angular multiplicada pel radi.

22
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 23

ACTIVITAT Objectiu Material

– Observar que quan un cos cau, la resistència
EXPERIMENTAL a causa del fregament amb l’aire pot frenar-ne
– Moneda d’un euro
– Paper
notablement el moviment. – Cartró
Caiguda lliure
– Tisores
dels cossos

PROCEDIMENT

Prepara un disc de paper i un de cartró una mica més petits que la moneda.

Agafa la moneda entre els dits polze i índex, col·loca-la horitzontalment i deixa-la caure
des d’una certa altura (A).

Repeteix l’operació amb el disc de cartró (B) i després amb el de paper (C).

Podràs observar que la moneda arriba a terra abans que el disc de cartró i aquest
abans que el de paper.

Ara col·loca, successivament, el disc de cartró i el de paper sobre la moneda i deixa’ls

caure.

L’aire no frena el cartró ni el paper. La velocitat de caiguda és la mateixa que la de la

moneda sola (D).

Amb aquesta experiència podem observar que un objecte lleuger cau amb la matei-
xa velocitat que un de més pesant si aconseguim que el fregament de l’aire afecti poc.

A B C D

ACTIVITAT

Descriu l’experiència que demostra que, en el buit, tots els cossos, pesants o lleugers,
cauen amb la mateixa acceleració.

23
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 24

1. El moviment

A C T I V I TAT S F I N A L S
1 Explica el significat dels termes següents: 7 Determina la posició del mòbil, en l’instant t = 0, en els
moviments uniformes les equacions dels quals són les
a) Mòbil puntual.
següents:
b) Sistema de referència.
a) x1 = 10t
2 Quina diferència hi ha entre posició i desplaçament? b) x2 = 12 – 8t
c) x3 = 20 (t – 3)
Ajuda’t amb un esquema.
d) x4 = 150 – 10 (t + 8)
Quin símbol emprem per representar la posició i el des-
plaçament d’un mòbil puntual sobre la seva trajectòria? Troba la velocitat del mòbil en cada cas.
(Expressa el temps en segons i la posició del mòbil x en
3 Defineix els termes següents: velocitat mitjana, velocitat metres.)
instantània i rapidesa.
8 Interpreta les diferents parts de la gràfica x-t representada
4 Les velocitats de quatre mòbils són: en la figura.

Mòbil A: vA = 15 m/s Calcula la velocitat del mòbil en cadascun dels trams de la

Mòbil B: vB = –12 m/s gràfica i representa la gràfica velocitat-temps corresponent.
Mòbil C: vC = –20 m/s
Mòbil D: vD = 8 m/s x/km

Ordena’ls de menor a major: 60

a) segons la velocitat i
b) segons la rapidesa. 40

5 En la taula següent s’indica la posició d’un mòbil en dife-

20
rents instants.

Temps (t/s) Posició (x/m) 0 1 2 t/h

0 4
5 12 9 Un mòbil, la posició del qual és x0 = 4 m en l’instant zero,
10 18 es desplaça amb moviment rectilini i uniforme en sentit
20 8 positiu.

La seva velocitat és de 15 m/s.

Calcula’n la velocitat mitjana:
Expressa’n la posició en funció del temps i dibuixa la gràfica
– Entre els instants t = 0 s i t = 5 s.
corresponent.
– Entre els instants t = 10 s i t = 20 s.
– Entre els instants t = 0 s i t = 20 s.
10 Un ciclista inicia una carrera des d’un lloc determinat i, des-
prés d’avançar amb una velocitat constant de 45 km/h
6 Escriu les equacions dels moviments uniformes que tenen
durant mitja hora, descansa 10 min i torna al punt de par-
les característiques següents:
tida.
Instant Posició La tornada la fa també a velocitat constant, però tarda 45 min.
Velocitat
inicial inicial
Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps
Mòbil 1 2s 0m 4 m/s
des que surt fins que torna.
Mòbil 2 0s 15 m 3 m/s

Mòbil 3 5s –20 m 6 m/s

Mòbil 4 8s 130 m –10 m/s

24
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 25

1. El moviment

11 Escriu les equacions dels moviments de dos mòbils A i B, 17 Quines són les equacions dels moviments representats en
que es desplacen sobre la mateixa recta amb moviments la figura? Interpreta aquestes gràfiques.
uniformes.
x/m
El mòbil A surt de l’origen en l’instant zero i es desplaça a 10

4 m/s en sentit positiu.

El mòbil B surt 6 s més tard del punt x = 80 m i es mou
amb una rapidesa igual que A, però en sentit contrari.
En quin instant es creuaran? 0
5 10 t/s

12 Dos mòbils A i B surten simultàniament de dos punts que

disten 200 km, i es dirigeixen en línia recta l’un cap a l’altre
amb velocitats de 60 km/h i –40 km/h, respectivament.
⫺10
Dibuixa sobre els mateixos eixos les gràfiques posició-
temps d’ambdós mòbils, i dedueix en quin punt i en quin
instant es creuaran. 18 Un mòbil, que recorre una recta, es mou a una velocitat de
20 m/s en l’instant t = 0. En l’instant t = 30 s, la seva velo-
13 Un automòbil, amb velocitat constant de 60 km/h, passa citat és de 5 m/s.
per un punt.
a) Calcula’n l’acceleració suposant que és constant.
Mitja hora més tard passa pel mateix punt una moto, que b) Si continua movent-se amb la mateixa acceleració,
es desplaça en la mateixa direcció i sentit amb una veloci- quina serà la seva velocitat a t = 40 s i a t = 60 s?
tat de 90 km/h.
Al cap de quant temps i a quina distància del punt esmen- 19 Representa les gràfiques velocitat-temps i posició-temps
tat la moto atraparà l’automòbil? d’un mòbil que es mou amb una velocitat inicial de 10 m/s
i que frena amb una acceleració constant de –0,8 m/s2 fins
14 Escriu les equacions dels dos moviments, les gràfiques posi- que s’atura.
ció-temps dels quals s’han representat en la figura adjunta.
20 Representa, des de t = 0 fins a t = 8 s, la gràfica del movi-
Interpreta les gràfiques:
ment d’un mòbil que parteix en l’instant t = 0 del punt
a) En quins instants surten els mòbils?
x = 20 m, amb una velocitat inicial de 6 m/s i una accele-
b) De quins punts surten?
ració constant de –2 m/s2.
c) En quin sentit es desplacen?

21 Un tren augmenta la seva velocitat de 26 km/h a 80 km/h

x/m en 2 min. Calcula’n l’acceleració mitjana en aquest interval
de temps, expressada en km/h i en m/s2.
60

22 Calcula l’acceleració i el desplaçament total realitzat en 40 s

40
pels dos mòbils, les gràfiques v-t dels quals s’han represen-
tat en la figura.
20
v
⫺⫺⫺⫺
m/s
30
0 5 10 t/s

20
15 Defineix:

a) Acceleració mitjana. Escriu-ne la fórmula. 10

b) Moviment rectilini uniformement variat (m.r.u.v.).

16 Què significa que l’acceleració d’un mòbil té un valor 0 20 40 t/s

d’1 cm/s2?
⫺10

25
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 26

1. El moviment

23 Un mòbil passa per la posició x0 = 30 m en l’instant t0 = 4 s 28 Quant de temps tarda a arribar al terra un objecte pesant
amb una velocitat v0 = 15 m/s. que es deixa caure, sense velocitat inicial, des d’una altura
de 10 m? Considera negligible la resistència de l’aire.
a) Expressa’n la posició i la velocitat en funció del temps,
si es mou amb una acceleració constant de 6 m/s2.
29 Amb quina velocitat cal llançar una pedra verticalment cap
b) Calcula’n la posició en l’instant en què la velocitat és de avall, des de la boca d’un pou de 50 m de profunditat, per
45 m/s. tal que arribi al fons en 2 s? Amb quina velocitat arribarà?
Suposa nul el fregament amb l’aire.
24 a) Determina l’acceleració del mòbil la gràfica v-t del qual
apareix en la figura. 30 Llancem un cos verticalment cap amunt amb una velocitat
inicial de 90 km/h. Si considerem insignificant la resistència
b) Calcula el seu desplaçament en l’interval de temps
de l’aire, calcula quina altura aconseguirà i quant temps
representat en la gràfica.
tardarà a arribar de nou al punt de partida.
c) Podem trobar la seva posició per a t = 20 s?
31 Què és un radian? Ajuda’t amb un esquema.
v
⫺⫺⫺⫺
m/s
32 Expressa una velocitat angular de 200 rpm (revolucions per
60 minut) en rad/s.

40 33 Calcula l’angle girat i l’arc recorregut en 5 min per l’extrem

de l’aspa d’un ventilador que descriu una circumferència
de 20 cm de radi amb una velocitat angular de 80 rad/s.
20

34 Dos cavalls d’uns cavallets estan situats, respectivament, a

0 10 20 t/s 3 m i a 1,8 m del centre de la plataforma circular. Calcula
la diferència de velocitat lineal entre ells quan els cavalls
estiguin girant amb una velocitat angular de 6 rev/min.
25 Interpreta la gràfica velocitat-temps representada en la
figura. Calcula el desplaçament total realitzat pel mòbil.

v
⫺⫺⫺⫺
m/s

60
50
40
30
20
10

0 5 10 t/s

26 Un tren, que parteix del repòs, triga 40 s a aconseguir una

velocitat de 10 m/s, amb moviment uniformement variat.
Calcula’n l’acceleració i l’espai que recorre en els 40 s.
27 Explica el significat dels termes següents:
a) Caiguda lliure d’un cos.
b) Acceleració de la gravetat.
35 Un automòbil descriu una corba, que és un arc de circum-
ferència de 45º i 220 m de longitud. Quant mesura el radi
de la corba?
36 Calcula la velocitat angular en voltes/min de les busques
horàries d’un rellotge, la dels minuts i la dels segons.

37 Dos punts A i B d’una plataforma giratòria es troben, res-

pectivament, a 2 m i a 3,5 m de l’eix de rotació. Si la velo-
citat lineal de A és de 6 m/s, quina és la de B?

26
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 27

1. El moviment

A C T I V I TAT S D E S Í N T E S I
1. Un mòbil té una acceleració de 2 m/s2. Explica el que això significa.

2. Explica què és un moviment circular uniforme.

3. En la taula següent figuren les posicions d’un automòbil en quatre instants diferents:

Temps Posició
(min) (km)

20,00 57,200
20,01 57,224
28,00 68,000
28,01 68,150

a) Calcula’n la velocitat mitjana entre els instants t = 20 s i t = 28 s.

b) Calcula’n la velocitat instantània en l’instant t = 28 s.

4. Dues estacions ferroviàries, M i N, estan separades entre elles per una distància de 48 km. A les 8 h surt de M cap a N un tren,
que viatja amb moviment rectilini uniforme, a una velocitat de 45 km/h. A les 8,15 h surt un altre tren de N i es dirigeix cap a M
a 60 km/h. En quin punt es creuaran? Resol el problema numèricament i gràficament, prenent M com a origen i sentit positiu de
M a N.

5. Un mòbil, que parteix del repòs, es mou amb una acceleració constant de 8 m/s2.
a) Quant de temps tardarà a recórrer 100 m?
b) Quina serà la velocitat en l’instant en què arribi a aquesta distància?

v
⫺⫺⫺⫺
m/s

30

20

10

0 5 10 t/s

6. En la figura superior s’ha representat la gràfica velocitat-temps d’un moviment.

Determina la velocitat inicial i l’acceleració.
Expressa la posició del mòbil en funció del temps suposant que, en l’instant t = 0, es troba en l’origen.

7. Un disc gira a 33,3 revolucions per minut. Expressa la seva velocitat angular en rad/s. Calcula la velocitat lineal d’un punt de la
vora del disc si el radi és de 15 cm.

8. Una roda de 80 cm de radi fa dues voltes i mitja. Expressa l’angle que ha girat en radians i calcula la longitud de l’arc descrit
per un punt de la perifèria de la roda.

27
FQ4_unitat_01 11/4/08 18:06 Página 28
ciència, t ècnica i s ocietat
Efectes del moviment sobre l’organisme
Un avió acostuma a viatjar a una velocitat aproximada
de 900 km/h, sense que els passatgers ho notin ni patei-
xin cap efecte sobre el seu cos. De fet, la Terra es mou per
l’espai amb una velocitat més elevada i nosaltres, que ens
movem amb ella, ni tan sols ho percebem.
No passa el mateix quan parlem d’acceleració. Quan
varia la velocitat del vehicle en què viatgem, experimentem
una sensació com si una força actués sobre tot el nostre
cos. Quan el vehicle accelera, aquesta força té sentit con-
trari al del moviment i, quan frena, el mateix sentit del
moviment.
Generalment, aquesta força és feble perquè l’acceleració
és petita. Però si l’acceleració arriba al valor de g (9,81 m/s2),
llavors la força que experimentem iguala el nostre pes.
Els astronautes, quan són llançats cap a l’espai, estan
sotmesos a acceleracions de l’ordre 4g (és a dir, 4 vega-
des l’acceleració de la gravetat). En aquests moments
experimenten la sensació que el seu pes és 5 vegades
més elevat que l’habitual.
Les grans acceleracions provoquen trastorns en l’or-
ganisme. Entre 4g i 5g pot produir-se una pèrdua
momentània de la visió. Entre 5g i 7g es pot experimentar
vertigen. Les acceleracions superiors poden provocar sín-
copes o, fins i tot, la mort. L’efecte depèn de la intensitat
del fenomen i, sobretot, de la durada.
L’ésser humà pot suportar acceleracions molt elevades
si són molt breus. Després de llançar-se des d’un trampolí
alt d’una piscina, en ser frenat per l’aigua, s’experimenta
una acceleració que pot ser superior a 10g. Existeixen
casos d’accidents en què algunes persones han arribat a
suportar acceleracions molt breus de fins a 500 vegades la
de la gravetat.
Els mareigs que pateixen algunes persones quan viat-
gen amb cotxe o amb vaixell és a causa dels canvis conti-
nus que experimenta l’acceleració del vehicle.
També la ingravidesa, estat en el qual un cos no sent
l’atracció de la gravetat, provoca molts trastorns en l’orga-
nisme dels astronautes durant la seva estada a l’espai.
En la ingravidesa, els astronautes floten dins la nau i a
la llarga es produeix atrofia muscular, osteoporosi, dismi-
nució del nombre de glòbuls rojos, problemes cardiovas-
culars, etc.
Les estacions espacials permanents efectuen canvis
periòdics de la tripulació per evitar situacions d’ingravidesa
massa prolongades.
ACTIVITAT
A www.ecasals.net trobaràs una llista de pàgines web que et
poden ajudar a resoldre aquesta activitat.
1. A l’agost del 2007 es va enviar a l’espai una nau espacial que
comptava entre la seva tripulació amb una mestra d’escola.
Informa’t d’aquest fet.