Cinemàtica: Cinemàtica en Una Dimensió Cinemàtica en Dues Dimensions

28
BLOC
1 CINEMÀTICA
BLOC 1 BLOC 1
1 2
CINEMÀTICA
CINEMÀTICA EN UNA DIMENSIÓ EN DUES DIMENSIONS
Si les nedadores més ràpides d’aquesta cursa de natació poden fer els 100 metres lliures en Has pujat alguna vegada en una atracció com aquesta? Des de terra, els espectadors observen
53 segons, a quina velocitat creus que neden, de mitjana? que els passatgers dins les cistelles de la sínia descriuen trajectòries circulars.
El moviment dels cossos és un dels primers fenòmens físics que ens desperta la curiositat. Si la sínia gira en sentit contrari a les agulles del rellotge, quina direcció té el vector velocitat
Com podem caracteritzar que un cos es mou ràpid o a poc a poc? de cada passatger?
A un viatger que està mirant per la finestra de la vagoneta, en el moment que la sínia passa
pel punt més alt li cau un objecte. Si la sínia continua el seu moviment, com veu caure
l’objecte el viatger? Si no hi actua el fregament amb l’aire, on anirà a recollir l’objecte quan
hagi baixat de l’atracció?
Unitat 1 Unitat 2
Cinemàtica Cinemàtica
en una dimensió en dues dimensions
01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 28 14/11/11 16:40

BLOC 1
1
CINEMÀTICA EN UNA DIMENSIÓ
Si les nedadores més ràpides d’aquesta cursa de natació poden fer els 100 metres lliures en
53 segons, a quina velocitat creus que neden, de mitjana?
El moviment dels cossos és un dels primers fenòmens físics que ens desperta la curiositat.
Com podem caracteritzar que un cos es mou ràpid o a poc a poc?

30 1 BLOC 1. CINEMÀTICA
j 1.1 El moviment
i els sistemes de referència
Ja sabem que els cossos ocupen zones de l’espai, és a dir, es troben en determinats punts
o posicions de l’espai. Si aquestes zones canvien, diem que els cossos s’han mogut.
EEll moviment
m és el canvi de la posició d’un cos al llarg del temps.
La descripció del moviment dels cossos constitueix la part de la física anomenada cine-
màtica. Per simplificar l’estudi del moviment d’un cos, sigui gran o petit, en molts casos
es pot negligir el seu volum i suposar que tota la seva massa està concentrada en un punt
(que sol ser el seu centre de masses). És la cinemàtica del mòbil puntual o partícula.
A més, per estudiar el moviment sempre cal prendre una referència, que sol ser algun
objecte sense moviment aparent. Aclarim-ho amb un exemple.
Considerem una cursa atlètica de 100 m llisos amb tres participants (fig. 1.1):
Fig. 1.1. Cursa de 100 m llisos. j En el moment de la sortida, els participants estan quiets i els cronòmetres que mar-
quen el temps per a cada atleta estan a zero.
j Quan comença la cursa, els participants corren i els cronòmetres marquen el temps.
j A mesura que els participants van arribant a la meta, s’aturen els cronòmetres.
Podem analitzar el moviment de la cursa de maneres diferents:

j Considerem la gent asseguda a les graderies mirant la cursa com a punt de referèn-
cia. Abans de començar la cursa, no hi ha moviment. I durant la cursa els atletes
Important estan en moviment respecte de la gent que és a la graderia.
j També podem considerar com a referència un punt qualsevol de la superfície de la
L’elecció de les coordenades més Terra, que, com ja sabem, gira al voltant del Sol. Respecte del Sol, tothom es mou,
adients pot simplificar molt l’es- tant els atletes com la gent que està asseguda a la graderia mirant la cursa.
tudi dels moviments. En general,
les coordenades utilitzades són les En aquest exemple observem que el moviment és relatiu, depèn de l’observador i de la
cartesianes, en què representem referència (eixos de coordenades) que utilitza. Per tant, en l’estudi del moviment hem
l’eix d’abscisses, eix de les X, i l’eix d’escollir un sistema de referència. A continuació, expliquem els sistemes de referència
d’ordenades, eix de les Y (fig. 1.2). que utilitzem més sovint.
Podem emprar altres coordenades
sempre que siguin ortogonals en-
tre si. Per exemple, en l’estudi de
Sistema laboratori
moviments circulars utilitzem les És el sistema de referència que es troba en la superfície terrestre i poden ser els edificis
coordenades polars (radi i angle). que hi estan fixats (l’aula, casa nostra, el carrer, etc.), ja que tots aquests objectes estan
en repòs respecte la superfície de la Terra. Els eixos de coordenades estan fixos al terra
(fig. 1.2).
+
Sistema fora del laboratori

– +
És aquell sistema que té el seu origen de coordenades fora del sistema laboratori. Per
exemple, al centre de la Terra (sistema Terra), al centre del Sol, a un satèl.lit, al centre
–
d’una galàxia...
En realitat, no existeix cap punt de l’Univers que estigui en repòs absolut. Per tant, no
Fig. 1.2. Sistema de referència de coor- existeix el moviment absolut; tots els moviments són relatius.
denades cartesianes.
En aquesta unitat farem servir el sistema de referència laboratori.

1 31
Exemple 1
Observació del moviment d’un cos (fig. 1.3) segons diferents sistemes de referència:

Observador a dalt

Observador a baix

Observador dins el tren Observador a l’andana
Fig. 1.3. a) Una bola que cau des d’un edifici; b) Moviment d’un tren.
a) Una bola que cau des d’un edifici. Resolució

Podem definir el sistema de referència de moltes ma- a) Des de dalt i des de baix de la torre el moviment és
neres, pensem-ne dues: vertical i observem que la bola baixa, però com que
j Observació del moviment des de dalt de la torre. el sistema de referència en cada un dels casos és di-
ferent, quan l’observem caient des de dalt de la torre
j Observació del moviment des de baix de la torre. la coordenada Y és negativa, mentre que quan l’ob-
servem des de baix, és positiva.
b) Moviment d’un tren.
b) Un observador quiet dins el tren veu que el tren ro-
j Observació del moviment asseguts dins del tren.
man quiet i que el que es mou és el paisatge. No hi ha
j Observació del moviment des de l’andana de l’es- moviment relatiu del tren respecte de l’observador. Un
tació. observador situat a l’andana de l’estació observa el
moviment horitzontal del tren en la direcció X i en
Quines observacions s’han fet? sentit positiu.
Act ivit at s
1> Analitza aquest fet: c) L’hostessa que es dirigeix al seu seient per es-
tar a punt en el moment de l’enlairament.
Un avió està agafant velocitat en la pista d’enlai-
rament. Com veu el moviment de l’avió: d) Un viatger assegut al seu seient.
a) Una persona a la torre de control de l’aeroport.
2> Citeu cinc cossos que estiguin en repòs respecte
b) El xofer del cotxe que ha posat combustible i va del sistema laboratori i cinc cossos que es moguin
cap a dins de l’aeroport en sentit contrari a l’avió. respecte del sistema laboratori.

j 1.2 Trajectòria i tipus de moviment

Els moviments es classifiquen segons la trajectòria que descriuen els cossos en moviment.
Anomenem trajectòria el conjunt de totes les posicions o punts de l’espai per on

A
passa un cos en moviment.
Fonamentalment, el moviment pot ser de dos tipus, rectilini i circular (fig. 1.4). Qualse-
vol altre tipus de trajectòria es pot considerar com una combinació d’aquests moviments.
j Moviment rectilini: la trajectòria que segueix el cos és una línia recta. Es tracta,
per tant, d’un moviment en una dimensió.
j Moviment circular: la trajectòria que segueix el cos és una circumferència. Es trac-
ta, doncs, d’un moviment en dues dimensions.
j Moviment parabòlic: la trajectòria que segueix el cos és una paràbola; també és
un moviment en dues dimensions. A la unitat següent veurem que és la combina-
ció de dos moviments rectilinis.
j Hi ha més tipus de moviments, com per exemple, aquells en què la trajectòria és una
el.lipse, una hipèrbola, una paràbola, etc. En l’estudi del moviment del sistema solar
ens trobarem amb aquests tipus de trajectòries.
j Altres tipus més complicats poden ser els moviments en tres dimensions: les trajec-
tòries helicoïdals, el moviment d’una papallona, etc.
a)
b)
Fig. 1.4. a) Moviment rectilini; b) Moviment circular (moviment aparent dels estels).

1 33
j 1.3 Les magnituds cinemàtiques

Tot seguit presentarem les magnituds que permeten estudiar els moviments, anomena-
des magnituds cinemàtiques.
A. Temps
Ja sabem que el moviment és el canvi de posició d’una partícula en el transcurs del
temps. Per tant, és essencial poder mesurar aquest temps, i també utilitzar una refe-
rència per poder saber l’origen del temps o instant de temps zero.
Per tenir en compte la durada de qualsevol moviment utilitzem l’increment del temps o
interval de temps (fig. 1.5). Si un esdeveniment té una certa durada, de manera que
comença en l’instant de temps t1 i acaba en l’instant de temps t2, el temps transcorre-
Fig. 1.5. La diferència entre dos valors de
gut, o increment de temps, és: temps t 2 i t 1 és l’increment o interval
de temps.
D t 5 t2 2 t1
Important
El temps és una magnitud escalar i la seva unitat en el SI és el segon, s.
Llegirem el símbol D com un incre-

ment, que indica un estat final
B. Posició menys un estat inicial, o bé un
estat 2 menys un estat 1 anterior.
D 5 final 2 inicial 5
L posició
La p és un punt de l’espai on es troba una partícula en un moment deter- 5 estat 2 2 estat 1
minat. Es representa en relació amb l’origen O del sistema de coordenades amb

la magnitud r, anomenada vector de posició.

La posició és una magnitud vectorial i la seva unitat en el SI és el metre, m.

D
Quan la posició de la partícula va variant amb el temps, el valor de r (mòdul i/o direc-

ció) també va variant amb el temps. S’expressa amb la funció r (t) anomenada equació

del moviment.

C. Desplaçament

Fig. 1.6. Vectors de posició i desplaça-

EEll d
desplaçament és el canvi de posició d’un cos entre dos instants de temps
ment associats a dues posicions A i B.
determinats, i se simbolitza per D r (fig. 1.6).
Fixa-t’hi
El desplaçament és una magnitud vectorial i la seva unitat en el SI és el metre, m.
Per calcular el desplaçament entre una posició inicial A i una posició final B descri- El desplaçament no necessària-

tes, respectivament, per r1 i r2, al vector de posició final li restem el vector de posició ment coincideix amb la trajec-
inicial: tòria real de la partícula (que a
la figura 1.6 és un tram de línia

D r 5 r2 2 r1 corba).

D. Velocitat
LLa velocitat és una magnitud física que mesura com varia la posició d’un cos en
relació amb el temps.
La velocitat és una magnitud vectorial i la seva unitat en el SI és el metre per segon, m/s.
En funció de com es calculi, podem dividir el desplaçament efectuat pel cos entre la
durada de temps en què el fa (increment de temps).
Depenent de com siguin aquests intervals de temps, podem parlar de velocitat mitjana
Fig. 1.7. Els velocímetres indiquen veloci- i de velocitat instantània (fig. 1.7).
tats instantànies.
Velocitat mitjana
LLa velocitat mitjana és el canvi de la posició d’un mòbil en un interval finit de

temps.

Si un mòbil està a l’instant de temps t1 a la posició determinada pel vector de posició r1

D i a l’instant t2 a la posició determinada per r2, la velocitat mitjana es defineix segons:
D
r2 2

r r1
vm 5 —— 5 ————
Dt t2 2 t1

Aquesta velocitat depèn de les posicions inicial i final considerades. Així, si diem que la
velocitat mitjana per anar de Sabadell a Barcelona ha estat de 80 km/h, això no vol dir
que durant tot el recorregut s’hagi anat a aquesta velocitat, sinó que el resultat de di-
Fig. 1.8. La velocitat mitjana vm del mò- vidir la distància total recorreguda i el temps total emprat, dóna un valor de 80 km en
bil entre els punts A i B té la direcció de una hora.
Dr entre A i B.
Com veiem a la figura 1.8, la velocitat mitjana sempre té la direcció del desplaçament.
Velocitat instantània
Si volem saber la velocitat en un instant, hem d’analitzar un interval de temps molt

900 petit, de manera que el valor de D t s’apropi a zero, i es pugui considerar com un

00
instant de temps. De la mateixa manera el desplaçament, D r, també tendeix a zero.
D D
90
D Observeu que a mesura que ens anem apropant a t, tant l’increment de posicions

0 com l’increment de temps es van fent cada vegada més petits. En el límit, o si-
D

9 gui, quan tn tendeix a t, D t tendeix a zero i es pot considerar com un instant.
D Per tant, definim la velocitat instantània com:

r (tn) 2 r (t) Dr
v 5 lim —————— 5 lim —— 5 lim vm
tn t tn 2 t Dt 0 D t Dt 0
Com veiem a la figura 1.9, la velocitat instantània és un vector tangent a la tra-

jectòria.

LLa velocitat instantània és el valor del quocient entre el desplaçament
Fig. 1.9. En el límit, obtenim la velocitat instan- i l’increment de temps quan D t tendeix a zero.
tània, que és un vector tangent a la trajectòria.

1 35

Evidentment, si fem que D t s’apropi a zero, el desplaçament D r associat també serà
molt petit, però el quocient entre les dues magnituds pot ser finit, i diferent de zero.
E. Acceleració
Si
Si lla velocitat instantània d’un cos varia en el transcurs del temps, podem mesu-
rar el seu ritme de canvi amb la magnitud anomenada acceleració.
L’acceleració és una magnitud vectorial i la seva unitat en el SI és el metre per segon al

quadrat, m/s2.
Per calcular l’acceleració que porta un cos entre dos instants determinats de temps hem

de dividir l’increment de la velocitat del cos, D v 5 v2 2 v1, per l’increment del temps.
Com en el cas de la velocitat, podem parlar d’acceleració mitjana i instantània.
Acceleració mitjana
LL’acceleració
’ac mitjana és el canvi de la velocitat en un interval finit de temps
i ve donada per:
Dv v2 2 v1
am 5 —— 5 ————
Dt t2 2 t1
Segons aquesta definició, l’acceleració mitjana és un vector amb la mateixa direcció

i sentit que D
v.
Acceleració instantània
Si volem saber l’acceleració d’un mòbil en un punt i un instant de temps concrets, hem
de considerar un interval de temps molt petit, és a dir, que D t s’apropi a zero.
Anàlogament
A à a la velocitat instantània, definim l’acceleració instantània com:

Dv
a 5 lim —— 5 lim am
Dt 0 D t Dt 0
j 1.4 Moviments rectilinis

Els moviments en una sola dimensió són aquells en què la seva trajectòria és una recta
i s’anomenen moviments rectilinis.
Podem escollir un sistema de referència de coordenades cartesianes de manera que es tin-
guin moviments en l’eix de les X (eix d’abscisses) o bé en l’eix de les Y (eix d’ordenades).
Per fer l’estudi de qualsevol moviment rectilini hem de tenir en compte tot el que hem
vist fins ara: el sistema de referència i les magnituds que cal estudiar.

A. Sistema de referència
Utilitzem el sistema laboratori; en aquest cas és una recta amb origen de coordenades
arbitrari. La recta s’escull de forma que la trajectòria del mòbil hi estigui a sobre.
Donem sentit positiu a la posició x que és a la dreta d’aquest origen, i sentit negatiu a
a)
la que és a l’esquerra d’aquest punt, si ens referim a l’eix d’abscisses (fig. 1.10 a).
Si ens referim a l’eix d’ordenades, agafem també un origen arbitrari i les posicions que es-
tan per sobre d’aquest punt són positives i les que estan per sota d’aquest punt, negatives
(fig. 1.10 b).
b)
B. Magnituds cinemàtiques
Totes les magnituds estudiades fins ara són aplicables a qualsevol tipus de moviment.

Són les magnituds vectorials r, D r, v i a, que han de ser determinades pel mòdul, la
direcció i el sentit. Però quan la trajectòria de la partícula és una recta, podem simpli-
ficar el caràcter vectorial que tenen aquestes magnituds.
En el cas del moviment rectilini, aquests vectors tenen una única direcció invariable
Fig. 1.10. Sistema de referència. a) En (eix d’abscisses o eix d’ordenades), el mòdul és el valor que tenen aquestes magnituds
l’eix d’abscisses donem sentit positiu a la
posició X que és a la dreta d’aquest origen, sobre aquesta recta, i el sentit té com a criteri de signes el representat a la figura 1.10.
i sentit negatiu a la que és a l’esquerra Per tant, podem fer servir aquestes magnituds com a escalars i les simbolitzem amb x o
d’aquest punt; b) En l’eix d’ordenades do- y (posició), D x o D y (desplaçament), v (velocitat) i a (acceleració). S’ha de tenir en
nem sentit positiu a la posició Y que està compte que el caràcter vectorial d’aquestes magnituds afecta els seus mòduls de signe
per sobre d’aquest origen, i sentit negatiu positiu o negatiu, d’acord amb el criteri que hem establert.
a la que és per sota d’aquest punt.
C. Temps
Per analitzar el temps que ha transcorregut mentre es realitza un moviment (o sigui D t),
hem de tenir en compte que:
j Quan analitzem un sol moviment, l’origen de referència del temps és t0 5 0.

j Quan analitzem dos o més moviments simultàniament, hem de fixar l’origen del
temps per a un dels moviments, i els altres restaran fixats a partir d’aquest.
Per exemple, quan dos cotxes passen per una posició determinada en diferents mo-
ments; normalment agafem t0 5 0 per al cotxe que passa en primer lloc, i anotem el
temps de passada del segon cotxe en referència al primer.
D. Posició
És el punt que ocupa una partícula sobre la recta. La posició queda determinada quan
fixem l’origen de coordenades.

En general, hem designat el vector de posició amb el simbol r. En el moviment rectilini,
com que només tenim una dimensió, designem la posició com a x o com a y, segons es
tracti d’un moviment horitzontal o vertical.
Durant el moviment, la posició de la partícula va variant al llarg del temps i, per tant,
és una funció del temps. Tenint en compte això, expressem la posició per a x (t) o bé
y (t), i l’anomenem equació del moviment.

1 37
Exemple 2
Per
P l’autopista AP-7 circulen dos cotxes, un de color de temps les 10 h, just quan hi passa el cotxe ver-
vermell i un de color blau, en direcció a la Jonquera. El mell.
cotxe de color vermell passa pel peatge de Granollers
a les 10 h, agafa la targeta i continua la seva ruta. A b) Cotxe vermell Cotxe blau
les 10.15 h passa pel mateix peatge el cotxe de color
blau i fa el mateix. x0 5 0 x0 5 0
a) Determineu el sistema de referència més convenient. Origen de referència de posició: peatge de Granollers.
b) Anoteu la posició i el temps inicial dels dos cotxes. Cotxe vermell Cotxe blau
Resolució t0 5 0 t0 5 15 min
a) Prenem com a origen de referència de posició el Origen de referència de temps: quan el rellotge marca
peatge de Granollers i com a origen de referència les 10 h.
E. Desplaçament
Ja sabem que el desplaçament és el canvi del vector posició d’una partícula en el

temps i que es designa per D r 5 r2 2 r1. En el moviment rectilini l’anomenem D x o
D y, segons si es tracta d’un moviment horitzontal o bé vertical. Aquest desplaçament
pot ser positiu, negatiu o zero, en funció de com es mogui el cos respecte de l’origen
de coordenades que hem agafat.
D x 5 x2 2 x1 D y 5 y2 2 y1
Exemple 3
Ens
E trobem en una caminada popular. La sortida és a la plaça de la Vila del poble i els par- Grup Posició
ticipants es dirigeixen cap a una muntanya on hi ha una ermita, a 5 km de la plaça, en un
recorregut que podem considerar rectilini. Hi participen 5 grups i tots surten al mateix 1 2,5 km
temps. Després d’una hora les seves posicions són les indicades a la taula 1.1. 2 3 km
a) Representeu les seves posicions en una recta. 3 4 km
b) Quin ha estat el desplaçament de cada grup des de la sortida fins al cap d’una hora? 4 4 km
5 5 km
c) Quants quilòmetres s’ha de desplaçar el grup 1 per arribar al lloc on és el grup 3?
Taula 1.1
d) Quants quilòmetres s’ha de desplaçar el grup 5 per arribar on és el grup 2?
e) Quants quilòmetres s’ha de desplaçar el grup 4 per arribar on és el grup 3?
Resolució
a) Prenem l’origen de referència de posició a la plaça de la Vila, x1 5 0. Representem les
posicions de cada grup en la figura 1.11 al mateix instant de temps.

G G
G G
G

x 5 Fig. 1.11

b) Apliquem D x 5 x2 2 x1 per a cada grup i veiem que Posició final grup 3, x2 5 4 km

el valor d’x1 és 0 per a tots els grups, ja que han
sortit alhora del mateix lloc on hem agafat l’origen Apliquem D x 5 x2 2 x1 5 4 2 2,5 5 1,5 km cap a
de coordenades. l’ermita, ja que és positiu.
Calculem D x per a cada grup i veiem que coincideix d) D’acord amb la taula de dades tenim:
amb la posició (taula 1.2).
Posició inicial grup 5, x1 5 5 km
Grup Desplaçament Posició final grup 2, x2 5 3 km
1 2,5 2 0 5 2,5 km
Apliquem D x 5 x2 2 x1 5 3 2 5 5 22 km cap al
2 3 2 0 5 3 km poble, ja que és negatiu.
3 4 2 0 5 4 km
4 4 2 0 5 4 km e) D’acord amb la taula de dades tenim:
5 5 2 0 5 5 km Posició inicial grup 4, x1 5 4 km
Taula 1.2
Posició final grup 3, x2 5 4 km
c) D’acord amb la taula de dades tenim:
Apliquem Dx 5 x2 2 x1 5 4 2 4 5 0 km, no hi ha
Posició inicial grup 1, x1 5 2,5 km desplaçament.
F. Velocitat
És la variació de la posició d’una partícula respecte del temps:
Dr
v 5 ——
Dt
En el moviment rectilini la velocitat pot ser positiva o negativa; això depèn sempre de
1
2
la variació de la posició, o sigui, del signe del desplaçament, ja que D t mai no serà
negatiu (fig. 1.12).
xA xB
El mòdul de la velocitat s’anomena celeritat o rapidesa. En el cas del moviment rec-
1 v. D x 5 xB 2xA .
tilini, el vector velocitat és la celeritat afectada de signe 1 o 2 segons el seu sentit.
2 v, D x 5 xA 2xB ,
Analitzem les dues maneres de considerar la velocitat estudiades abans.
Fig. 1.12
Velocitat mitjana
La mesurem amb l’expressió:
Dx x2 2 x 1
vm 5 —— 5 ————— en els moviments horitzontals
Dt t2 2 t1
Dy y2 2 y 1
vm 5 —— 5 ————— en els moviments verticals
Dt t2 2 t1
Segons els criteris que hem considerat anteriorment, aclarim el significat d’aquesta
magnitud amb l’exemple següent:

1 39
Exemple 4
U
Un noi s’entrena per a una cursa. En una hora fa el recorregut que es descriu a la t (s) x (m)
taula 1.3, recorregut que podem considerar rectilini:
0 0
a) Calculeu la velocitat mitjana per a cada tram.
600 1 000
b) Què signifiquen els valors nuls o negatius del desplaçament? 1 200 2 500
c) Calculeu la velocitat mitjana global. 1 500 2 500
d) Calculeu la velocitat mitjana entre t 5 1 200 s i t 5 3 600 s. 2 000 4 000

2 520 2 500
e) Calculeu la velocitat mitjana entre t 5 1 500 s i t 5 2 520 s.
3 600 5 000
Resolució
Taula 1.3
a) Fem una taula (taula 1.4), on calculem prèviament l’increment de temps i el
desplaçament de cada tram, i trobem la velocitat mitjana en aplicar l’expressió:
Dx x2 2 x1
vm 5 —— 5 —————
Dt t2 2 t1
Dx
Tram D t 5 t2 2 t1 (s) D x 5 x2 2 x1 (m) vm 5 —— (m/s)
Dt
1 000
1 600 2 0 5 600 1 000 2 0 5 1 000 ——— 5 1,67
600
1 500
2 1 200 2 600 5 600 2 500 2 1 000 5 1 500 ——— 5 2,5
600
0
3 1 500 2 1 200 5 300 2 500 2 2 500 5 0 ——— 5 0
300
1 500
4 2 000 2 1 500 5 500 4 000 2 2 500 5 1 500 ——— 5 3
500
21 500
5 2 520 2 2 000 5 520 2 500 2 4 000 5 21 500 ———— 5 22,88
520
2 500
6 3 600 2 2 520 5 1 080 5 000 2 2 500 5 2 500 ——— 5 2,31
1 080
Taula 1.4
b) El valor nul de D x vol dir que el noi s’ha aturat una d) Entre t 5 1 200 s i t 5 3 600 s:
estona, o bé ha tornat al mateix punt, i el valor nega-
tiu de Dx indica que, durant aquest interval temps, ha Dx x2 2 x1 5 000 2 2 500
vm 5 —— 5 ————— 5 ———————— 5 1,04 m/s
canviat el seu sentit de moviment. Dt t2 2 t1 3 600 2 1 200
c) Entre t 5 0 s i t 5 3 600 s: e) Entre t 5 1 500 s i t 5 2 520 s:

Dx x2 2 x 1 5 000 2 0 Dx x2 2 x1 2 500 2 2 500
vm 5 —— 5 ————— 5 —————— 5 1,38 m/s vm 5 —— 5 ————— 5 ———————— 5 0 m/s
Dt t2 2 t1 3 600 2 0 Dt t2 2 t1 2 520 2 1 500

Després de resoldre aquest exemple, podem fer les observacions següents:

j La velocitat mitjana depèn de les posicions inicial i final, però no de les posicions
intermèdies per on va passant el mòbil.
j Si la velocitat mitjana és zero, podem entendre o bé que el cos no s’ha mogut, o bé
que s’ha mogut i ha tornat a la posició inicial.
En resum, la velocitat mitjana no és res més que un valor mitjà entre l’interval de temps
considerat.
Velocitat instantània
És la velocitat mitjana en un interval de temps molt petit, és a dir, tant D t com D x es
fan molt petits però el seu quocient pot ser un valor no nul.
Apliquem aquest concepte en un exemple.
Exemple 5
C
Calculem la velocitat instantània d’una partícula que descriu un moviment
rectilini. Una partícula descriu el moviment rectilini segons la funció x(t) 5
5 10 t 1 3 t 2 (fig. 1.13), calculeu la velocitat que porta en l’instant t 5 5 s
(taula 1.5).
Resolució
Prèviament donem valors als temps propers a 5 s i construïm una taula (tau-
la 1.5); a continuació fem el gràfic (x-t) corresponent a aquests valors
(fig. 1.13) i seguidament comencem calculant les vm d’aquesta partícula en
intervals de temps cada vegada més petits i que es vagin apropant a 5 s.
D xi
v 5 lim vm 5 lim ———
Dt 0 Dt 0 D t
t (s) x (m)
x
0 0
1 13
2 32

3 57
4 88
5 125

5,00001 125,0004
5,0001 125,004
5,001 125,040003
5,01 125,4003
5,1 129,03 t
5,5 145,75
!
6 168
7 172,70
Fig. 1.13
Taula 1.5

1 41
j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s La velocitat mitjana és:

a t2 5 6 s
125,040003 2 125
Hem de calcular en cada instant de temps la posició vm 5 —————————— 5 40,003 m/s
5,001 2 5
on es troba; substituïm els valors del temps en la
funció x(t). Aquí ho fem només per a un valor. Podeu j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s
comprovar els següents amb l’ajut de la calculadora. a t2 5 5,0001 s
x1 5 10 ? 5 1 3 ? 52 5 125 m x1 5 125 m
x2 5 10 ? 6 1 3 ? 62 5 168 m x2 5 125,004 m
La velocitat mitjana és: La velocitat mitjana és:
168 2 125 125,004 2 125

vm 5 —————— 5 43 m/s vm 5 ———————— 5 40,0003 m/s
625 5,0001 2 5
j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s

j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s
a t2 5 5,00001 s
a t2 5 5,5 s
x1 5 125 m x1 5 125 m
x2 5 145,75 m x2 5 125,0004 m
La velocitat mitjana és: La velocitat mitjana és:

145,75 2 125 125,0004 2 125
vm 5 ———————— 5 41,5 m/s vm 5 ————————— 5 40,00003 m/s
5,5 2 5 5,00,001 2 5
j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s Recollim els valors obtinguts a la taula 1.6:
a t2 5 5,1 s
x1 5 125 m t (s) vm (m/s)
x2 5 129,03 m 5-6 43
La velocitat mitjana és: 5 - 5,55 41,5
5 - 5,1 40,3
129,03 2 125
vm 5 ———————— 5 40,3 m/s 5 - 5,01 40,03
5,1 2 5
5 - 5,001 40,003
j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s 5 - 5,0001 40,0003

a t2 5 5,01 s 5 - 5,00001 40,00003
x1 5 125 m
Taula 1.6
x2 5 125,4003 m
Observeu la successió de les velocitats mitjanes calcu-
La velocitat mitjana és: lades:
125,4003 2 125 43; 41,5; 40,3; 40,03; 40,003; 40,0003 i 40,00003
vm 5 ————————— 5 40,03 m/s
5,01 2 5 Si augmentem l’aproximació cap a 5 s, la velocitat
s’acosta cada cop més a 40 m/s i podem dir que tendeix
j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s cap a 40 m/s. Podem afirmar que 40 m/s és realment la
a t2 5 5,001 s velocitat del cos a l’instant t 5 5 s.
x1 5 125 m Ho sabreu calcular més fàcilment quan conegueu el con-
x2 5 125,040003 m cepte matemàtic de límit i de derivada d’una funció.

Per tant, hem aplicat la definició de la velocitat instantània en un cas concret, el d’un
moviment rectilini:
Dx
v 5 lim vm 5 lim ———
Dt 0 Dt 0 Dt
A partir d’ara anomenarem la vi simplement velocitat, i la representarem per v.
Recorda
G. Acceleració
Si D v . 0 Acceleració 1 Podem aprofitar tot el que hem explicat anteriorment d’aquesta magnitud, però tenint
en compte que ara considerem la trajectòria rectilínia.
Si D v , 0 Acceleració 2
Si D v 5 0 Acceleració 0,
la velocitat es
Acceleració mitjana
manté constant
L’acceleració mitjana s’expressa de la manera següent si els intervals són finits:
D vi v2 2 v1
am 5 ——— 5 —————
Dt t2 2 t1
Acceleració instantània
És l’acceleració mitjana en un interval de temps molt petit en una trajectòria recta.
Anàlogament al que hem vist amb la velocitat instantània, podem definir l’acceleració
instantània com:
D vi
a 5 lim am 5 lim ———
Dt 0 Dt 0 Dt
L’anomenem simplement acceleració.

L’acceleració té el signe de D v, ja que D t sempre és positiu.
En els apartats següents estudiarem dos tipus de moviments rectilinis, el moviment
rectilini uniforme (MRU) i el moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA).
A c ti v it at s
3> Un cos es mou cap a l’esquerra amb una velocitat b) Un cos es mou cap a la dreta, amb una veloci-
de 2,45 m/s. Quant val el vector velocitat? I la tat inicial de 100 m/s; quan han passat 25 s,
celeritat? la seva velocitat val 20 m/s.
R: 22,45 m/s; 2,45 m/s c) Un cos es mou cap a l’esquerra, amb una velo-
citat inicial de 12 m/s; quan han passat 18 s,
la seva velocitat val 72 m/s.
4> Determineu els signes de la velocitat, si augmen-
ta o disminueix i quina acceleració mitjana s’obté d) Un cos es mou cap a l’esquerra, amb una velo-
amb el signe corresponent en els casos següents: citat inicial de 80 m/s; quan han passat 30 s,
la seva velocitat val 15 m/s.
a) Un cos es mou cap a la dreta, amb una veloci-
tat inicial de 15 m/s; quan han passat 30 s, la R: a) 2 m/s2; b) 23,2 m/s2; c) 23,33 m/s2;
seva velocitat val 75 m/s. d) 2,17 m/s2

1 43
j 1.5 Moviment rectilini uniforme (MRU)
El
El moviment d’una partícula és rectilini uniforme quan la seva velocitat és
constant. Per tant la velocitat mitjana i la velocitat instantània coincideixen.
A. Equació del moviment

Considerem una partícula que surt de la posició x0 en l’instant t0 (que no sempre ha de Important
valer 0) i que passa per la posició x en l’instant t. Aplicant la definició de velocitat
obtenim: Si la velocitat d’una partícula és
Dx x 2 x0
v 5 ——— 5 ————— constant no varia ni el seu mòdul
Dt t 2 t0 ni la seva direcció i, per tant, la
Si aïllem x de l’expressió anterior, ens queda: trajectòria és rectilínia.
x 5 x0 1 v (t 2 t0) o x 5 x0 1 v D t
Aquesta expressió és l’equació del moviment rectilini uniforme, que ens permet Important
calcular la posició del mòbil en qualsevol instant de temps. Fixeu-vos que ha estat
deduïda partint de la definició de velocitat. El MRU es caracteritza per:
Si parlem d’una partícula que es mou en l’eix de les Y (moviment vertical), tenim:
x 5 x0 1 v (t 2 t0)
v 5 constant
y 5 y0 1 v (t 2 t0) o y 5 y0 1 v D t
a50
Com són les altres magnituds? La velocitat és constant per la mateixa definició d’aquest
moviment, per tant, l’acceleració és zero, ja que la velocitat no varia.
B. Representació gràfica
En cinemàtica normalment agafem com a variable independent el temps i com a varia- Recorda
ble dependent, la posició, la velocitat o l’acceleració.
Les funcions relacionen dues va-
Gràfic velocitat-temps (v-t) riables, la variable independent i
la variable dependent. Recordeu
j Representem la velocitat en l’eix d’ordenades, ja que la considerem com a variable com es representen gràficament.
dependent; recordem que pot ser 1 o 2.
j Representem el temps en l’eix d’abscisses, ja que és la variable independent.
La representació gràfica del MRU serà d’aquest tipus (fig. 1.14):
a) b)
v v
v 5"

v .

t t
v 5"
Fig. 1.14.
v , a) Velocitat positiva;
b) Velocitat negativa.

Fixeu-vos que de la figura anterior, tant en un cas com en l’altre, s’obté una recta pa-
v ral.lela a l’eix del temps, com era d’esperar tenint en compte que la velocitat es manté
constant.
v 5"
Els gràfics v-t ens poden donar alguna informació més del moviment (fig. 1.15).
q
w
v
Calculem l’àrea ombrejada de la figura:
r
Àrea 5 v (t 2 t0) 5 v Dt
t t t on t 2 t0 5 D t.
r
w
q
Dt 5 t 2 t Recordem l’equació del moviment MRU:

Fig. 1.15 x 5 x0 1 v (t 2 t0) o x 5 x0 1 v D t
Passem x0 al primer membre de la igualtat,
v
x 2 x0 5 v D t ; D x 5 v D t
Observem que l’àrea indicada en la figura 1.15 coincideix amb D x:
v
Àrea 5 D x 5 v D t
v D xi 5 vi D ti Això ens dóna el desplaçament de la partícula o l’espai recorregut.

vi Aquest fet es pot generalitzar en tots els gràfics velocitat-temps: el desplaçament coin-
cideix amb l’àrea limitada per l’eix d’abscisses i la corba v (t), entre dos instants de
t D ti t t
temps determinats (fig. 1.16).
Com hem de calcular aquesta àrea quan el gràfic v-t no és una recta? Si fem petits in-
Fig. 1.16. Si sabem calcular aquesta àrea, tervals de temps, tindrem petits intervals on la velocitat es manté aproximadament
trobarem el desplaçament de la partícula. constant. En la figura 1.16 n’hem fet un; la representació gràfica d’aquests petits inter-
vals s’apropa a la figura d’un rectangle, àrea que sabem calcular.
La suposició que la velocitat es manté constant només és vàlida si aquests rectangles
tenen una base suficientment petita, la qual cosa s’aconsegueix dividint indefinidament
l’interval de temps i passant al límit.
Matemàticament s’expressaria així:
n n
D x 5 lim o
n ` i 51
D xi 5 lim o vi D ti
n ` i 51
Gràfic posició-temps (x-t) o ( y-t)

j Representem la posició en l’eix d’ordenades, ja que la considerem com a variable
La representació gràfica del MRU serà d’aquest tipus (fig. 1.17):
a) b)
Fig. 1.17
a) Representa les velocitats positives; aug-
ment de la posició a mesura que va pas-
sant el temps.
b) Representa les velocitats negatives; dis-
minució de la posició a mesura que va
passant el temps.

1 45
Fixeu-vos que en tots dos casos s’obté també una recta. Ara bé, és una recta que no Recorda
s’ha de confondre amb la recta de la trajectòria real.
Per poder explicar aquests gràfics, analitzem l’equació del moviment: L’equació d’una recta donada en
x 5 x0 1 v (t 2 t0) 5 x0 1 v Dt forma explícita és y 5 n 1 m x, on
n és l’ordenada en l’origen (punt
Per simplificar fem t0 5 0 x 5 x0 1 v t on la recta talla l’eix de les Y) i m
és el pendent de la recta, que me-
Aquesta expressió té la forma de l’equació d’una recta donada en forma explícita, sura la inclinació d’aquesta recta.
y 5 n 1 m x, on n és l’ordenada en l’origen i m és el pendent de la recta.
Fixeu-vos en l’equació del nostre moviment: n coincideix amb x0 (ordenada en l’origen
o posició inicial), i m coincideix amb v (la velocitat), és a dir, el pendent. Si la veloci-
tat és positiva, el pendent és positiu: la recta és creixent; si la velocitat és negativa, el
pendent és negatiu: la recta és decreixent.
Exemple 6
U
Una bola es mou en línia recta cap a la dreta, amb les b) Les representacions gràfiques (fig. 1.18), segons les
posicions i els temps que s’indiquen a la taula 1.7. dades de la taula 1.7, són les següents:
x (m) 0 4,6 9,2 13,8 18,4 23,0 27,0 v $
t (s) 0 2 4 6 8 10 12

Taula 1.7
a) Comproveu que es tracta d’un moviment rectilini uni-

forme.
b) Representeu els gràfics v-t i x-t. t
c) Escriviu l’equació del moviment.
x
Resolució
!
a) Analitzem tres intervals i calculem la velocitat mitjana:
Dx x2 2 x1 %
v 5 —— 5 —————
Dt t2 2 t1
&
4,6 2 0
Entre t 5 0 i t 5 2 5 ————— 5 2,3 m/s
220 % t
18,4 2 9,2 Fig. 1.18
Entre t 5 4 i t 5 8 v 5 ————— 5 2,3 m/s
824
c) L’equació del moviment d’un MRU és:
27,6 2 0
Entre t 5 0 i t 5 12 v 5 ————— 5 2,3 m/s
12 2 0 x 5 x0 1 v (t 2 t0) 5 x0 1 v Dt
Podeu comprovar qualsevol altre interval i trobareu que Determinem els valors de t0, x0 i v.
dóna sempre v 5 2,3 m/s; per tant, es tracta d’un MRU.
Calculem també l’acceleració aplicant la seva definició: De les dades inicials tenim que t0 5 0 i x0 5 0, i que la
velocitat determinada en l’apartat a) val v 5 2,3 m/s.
Dv v2 2 v1
a 5 —— 5 ————— Posant aquests valors en l’equació del moviment, tro-
Dt t2 2 t1 bem que la bola es mou segons l’equació: x 5 2,3 t.
Com que D v 5 v2 2 v1 5 2,3 2 2,3 5 0, comprovem Podeu obtenir la taula de valors inicials (taula 1.7)
que l’acceleració és zero i, per tant, es tracta d’un MRU. donant valors al temps en aquesta última equació.

Sovint representem sobre uns mateixos eixos de coordenades els gràfics posició-temps
de diversos moviments, la qual cosa ens permet comparar-los. Per exemple, podem
veure quina distància els separa a cada instant, podem comprovar on s’encreuen
(fig. 1.19), etc.
' ( '

t t
Fig. 1.19. Gràfic posició-temps de dos mòbils simulta-

nis; representem sobre uns mateixos eixos els gràfics x-t
de dos moviments que s’encreuen, un amb v positiva i
l’altre amb v negativa.
Exemple 7
Per una carretera rectilínia circula un mòbil A, a una velocitat constant de 72 km/h,
i passa davant un rètol que indica que hi ha una gasolinera a 1 500 m. Dos segons
més tard, un altre mòbil B passa per la gasolinera a 108 km/h, circulant en sentit
contrari (fig. 1.20).
)
"

xA5 xB5
tA5 tB5
Fig. 1.20
a) Escriviu les equacions del moviment de cada mòbil.

b) Calculeu en quin instant i en quin punt es troben els dos mòbils.
Resolució
Prèviament, expressem totes les dades en el SI. Apliquem factors de conversió:
km 1 000 m 1h
Mòbil A: 72 ? —— ? ————— ? ———— 5 20 m/s
h 1 km 3 600 s
km 1 000 m 1h
Mòbil B: 108 ? —— ? ————— ? ———— 5 30 m/s
h 1 km 3 600 s

1 47
a) Els dos mòbils circulen amb moviment rectilini i uniforme (MRU) i Mòbil A
l’equació del moviment és:
x 5 20 t
x 5 x0 1 v (t 2 t0) 5 x0 1 v D t
t (s) x (m)
Per poder escriure les respectives equacions del moviment, hem de 0 0
fixar el sistema de referència que utilitzarem (fig. 1.20).
10 200
L’origen de la posició l’agafem on es troba el rètol, mentre que el 20 400
del temps el prenem quan hi passa el mòbil A.
30 600
Mòbil A: x0 5 0, t0 5 0 i v 5 20 m/s; l’equació del moviment 40 800
del mòbil A és, en substituir a l’equació general:
50 1 000
x 5 20 t
Taula 1.8
Mòbil B: x0 5 1 500 m, t0 5 2 s i v 5 230 m/s (va en sentit contrari
al mòbil A); l’equació del moviment del mòbil B és, substituint en
l’equació general:
x 5 1 500 2 30 (t 2 2) Mòbil B
x 5 1 500 2 30 t 1 60 x 5 1 560 2 30 t
x 5 1 560 2 30 t t (s) x (m)
2 1 500
b) Ho podem resoldre numèricament o gràficament.
10 1 260
Numèricament: en el moment en què es troben els dos mòbils, coinci- 20 960
deixen les posicions respectives. Per tant, igualem les dues equacions
30 660
posició-temps.
x 5 20 t 40 360
x 5 1 560 2 30 t 6 50 60
Taula 1.9
20 t 5 1 560 2 30 t
50 t 5 1 560
1 560
t 5 ———— 5 31,2 s x
50

El resultat ens indica que es troben 31,2 s després d’haver passat
el mòbil A per davant del rètol. +, A
Si substituïm el temps en una de les dues equacions, obtenim la posi-

ció en què es troben.
x 5 20 ? 31,2 5 624 m
*
Es troben a 624 m del rètol.
Podeu comprovar que dóna el mateix valor substituint el temps a

l’equació del mòbil B. +, B
Gràficament: fem una taula de valors de cada mòbil (taules 1.8 i 1.9). ! % t
Donant valors al temps trobarem els valors de la posició, i els repre-
sentem en un mateix gràfic posició-temps. El punt on es tallen les
Fig. 1.21. Les dues rectes representades es
dues rectes, que representen els dos moviments, ens dóna la posició tallen en el punt que correspon a x 5 624 m i
i l’instant de temps en què es troben (fig. 1.21). t 5 31,2 s.

A c ti v it at s
5> Un automòbil es troba inicialment (t0 5 0) a la 7> En l’enlairament vertical d’un transbordador espa-
posició x0 5 3 m, i quan han passat 15 s es troba cial els motors han de generar la força necessària
a la posició x 5 53 m. Si suposem que el movi- per vèncer la força gravitatòria de la Terra. Du-
ment és rectilini i uniforme: rant un bon tram, la velocitat que porta es manté
constant; això vol dir que en intervals iguals de
a) Feu un esquema i calculeu la velocitat que
temps, fa recorreguts iguals. Els tècnics aeronàu-
porta.
tics ens han proporcionat les dades que aparei-
b) En quina posició es trobarà quan hagin passat xen a la taula 1.10.
34 s?
a) Quina és la precisió en les mesures de temps i
c) Dibuixeu els gràfics posició-temps i velocitat- de posició?
temps.
b) Comproveu que es tracta d’un moviment recti-
R: a) 3,33 m/s; b) 116,33 m lini uniforme.
c) Representeu els gràfics v-t i y-t.
6> Un automòbil es troba inicialment a l’origen de
coordenades i es mou cap a la dreta i en línia d) Escriviu l’equació del moviment.
recta a una velocitat constant de 72 km/h; en el
mateix moment, un motorista es troba a 500 m t (s) y(m)
de l’automòbil i es mou cap a l’esquerra a una ve-
locitat constant de 54 km/h. 0 0
a) Representeu gràficament els dos moviments 2,23 7,582
en un mateix gràfic posició-temps i determi- 2,57 8,738
neu gràficament en quin moment es troben i
en quina posició ho fan. 2,91 9,894
3,14 10,676
b) Determineu a partir de les equacions del mo-
viment en quin moment es troben i en quina 3,38 11,492
posició ho fan; compareu els resultats amb 3,55 12,070
l’apartat a). Taula 1.10
R: 285,71 m, 14,28 s R: a) 10 ms, 1 mm; d) y 5 3,4 t
j 1.6 Moviment rectilini uniformement

accelerat (MRUA)
EEll moviment d’un cos és uniformement accelerat quan la seva acceleració és

constant. Per tant, l’acceleració mitjana i l’acceleració instantània coincideixen.
A. Equació de la velocitat
Considerem que un cos surt de la posició determinada x0 en l’instant de temps t0 (que
no sempre ha de valer 0) a una velocitat v0 i passa per la posició x en l’instant de temps
t a una velocitat v. Si apliquem la definició d’acceleració tindrem:
Dv v 2 v0
a 5 —— 5 ————
Dt t 2 t0

1 49
Si aïllem v de l’expressió anterior, ens queda:
v 5 v0 1 a (t 2 t0) 5 v0 1 a Dt
Aquesta expressió s’anomena equació de la velocitat MRUA i ens permet calcular la

velocitat del mòbil en qualsevol moment. Fixeu-vos que ha estat deduïda de la definició
d’acceleració.
B. Representacions gràfiques. Equació del moviment
Gràfic acceleració-temps (a-t)

j Representem l’acceleració en l’eix d’ordenades, ja que la considerem com a variable
La representació gràfica del MRUA serà d’aquest tipus (fig. 1.22).
a) b)
a a
a 5"

a .

t t
a 5"

a ,
Fig. 1.22. a) Representa una acceleració constant positiva; b) Representa una acceleració constant
negativa.
Fixeu-vos que tant en un cas com en l’altre s’obté una recta paral.lela a l’eix del temps, com
és d’esperar tenint en compte que pel MRUA l’acceleració és constant al llarg del temps. a
Els gràfics a-t poden donar alguna informació més quant al moviment (fig. 1.23).
Calculem l’àrea ombrejada de la figura,
a 5 constant
Àrea 5 a (t 2 t0) 5 a Dt q
on t 2 t0 5 Dt. w a
r
Recordem l’equació de la velocitat del MRUA:
t0 t t
v 5 v0 1 a (t 2 t0) o v 2 v0 5 a Dt
r
w
q
D t 5 t 2 t0
passem v0 al primer membre de la igualtat,
v 2 v0 5 a Dt Fig. 1.23
D v 5 a Dt
Observem que l’àrea indicada a la figura 1.23 coincideix amb D v:

Àrea 5 D v 5 a Dt
que ens dóna la variació de la velocitat de la partícula en un interval de temps D t.

Gràfic velocitat-temps (v-t)

j Representem la velocitat en l’eix d’ordenades, ja que la considerem com a variable
La representació gràfica del MRUA serà d’aquest tipus (fig. 1.24):
a) b)
Fig. 1.24. a) Representa una acceleració positiva; augment de la velocitat a mesura que va passant
el temps; b) Representa una acceleració negativa; disminució de la velocitat a mesura que va pas-
sant el temps.
Fixeu-vos que tant en un cas com en l’altre s’obté una recta.
Recorda Fem el mateix raonament que quan hem analitzat els gràfics posició-temps del MRU, ja
que veiem que són similars; l’únic que varia és que ara en l’eix d’ordenades representem
la velocitat,
Per resoldre un problema gràfica- v 5 v0 1 a (t 2 t0) o v 5 v0 1 a Dt
ment sempre hem de fixar-nos
molt bé en allò que es representa si t0 5 0 v 5 v0 1 a t
en l’eix d’ordenades.
v0 és l’ordenada en l’origen o velocitat inicial i a, l’acceleració, és el pendent de la rec-
ta. Si l’acceleració és positiva, el pendent és positiu: la recta és creixent; si l’accelera-
ció és negativa, el pendent és negatiu: la recta és decreixent.
Per conèixer el pendent de la recta es pot calcular l’acceleració entre dos instants deter-
minats.
Dv v2 2 v1
a 5 —— 5 ————
Dt t2 2 t1
El pendent en qualsevol punt de la representació gràfica v-t coincideix amb l’acceleració

de la partícula. En les representacions gràfiques de la velocitat del MRU (fig. 1.14) ob-
v $ servem que el pendent és zero, que és el valor de l’acceleració en el MRU.
Del gràfic v-t (fig. 1.25) deduirem l’equació del moviment.
v q Com hem dit en explicar els gràfics v-t del MRU (fig. 1.16), si calculem l’àrea marcada
u
w en la figura 1.25, obtindrem el desplaçament de la partícula i, a partir d’aquest, l’equa-
u v 2 v ció del moviment.
r
v q
L’àrea ombrejada és l’àrea d’un trapezi, que podem descompondre en un rectangle i un
w
r v triangle.
t Rectangle: Àrea 5 v0 (t 2 t0)
r
u
u
w
u
u
q
t t
Dt 5 t 2 t
(v 2 v0) (t 2 t0)
Triangle: Àrea 5 ————————
Fig. 1.25 2

1 51
Dv v 2 v0
De la definició d’acceleració: a 5 —— 5 ———— v 2 v0 5 a (t 2 t0)
Dt t 2 t0
Ho substituïm en l’àrea del triangle i ens queda:
1
Àrea triangle 5 — a (t 2 t0)2
2
Si sumem les dues àrees
1
Àrea 5 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2
2
obtenim, com hem dit, el desplaçament de la partícula (x 2 x0): Important
Àrea 5 D x 5 x 2 x0
Si igualem, ens queda: L’expressió de l’equació del movi-
ment del MRUA en la component
1 y és:
D x 5 x 2 x0 5 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2 1
2 y 5 y0 1 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2
2
I aïllant x trobem
1
x 5 x0 1 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2
2
que correspon a l’equació del moviment rectilini uniformement accelerat.
Gràfic posició-temps (x-t) o (y-t)

j Representem la posició en l’eix d’ordenades, ja que la considerem com a variable
1
L’equació del moviment, x 5 x0 1 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2, és una equació de se-
2
gon grau; per tant, la seva representació gràfica és una paràbola (fig. 1.26).
a) b)
x x x x
x x
a ,
a ,
a .
D x .
D x ,
D x .
a .
D x ,
x x
t t t t
Fig. 1.26. a) Representa les acceleracions positives; b) Representa les acceleracions negatives.

Recorda Per finalitzar l’estudi del MRUA, recordem les dues expressions que caracteritzen aquest
moviment:
1 1
Hem de tenir en compte el signe x 5 x0 1 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2 5 x0 1 v0 Dt 1 — a D t 2
de totes les magnituds cinemàti- 2 2
ques, ja que són magnituds vecto-
v 5 v0 1 a0 (t 2 t0) 5 v0 1 a Dt
rials.
D’aquestes dues expressions, se’n pot deduir una altra en què no intervé el temps.
Aïllem D t de la segona expressió:
v 2 v0
D t 5 ————
a
Substituïm aquest D t en l’altra expressió:
v 2 v0 (v 2 v0)2
1 2
x 5 x0 1 v0 ———— 1 —————
a 2a
v0 v v02 v2 2 v v0 v02
Important x 2 x0 5 — — — 2 — — 1 —— 2 —— — 1 —
—
a a 2a 2a 2a
El MRUA es caracteritza per:
I calculem el comú denominador:
1
x 5 x0 1 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2 2 v v0 2 v02 v2 2 v v0 v02
2
v 5 v0 1 a (t 2 t0) D x 5 ——— 2 ——— 1 —— 2 ———— 1 ——
2a 2a 2a 2a 2a
a 5 constant
Després d’operar ens queda:
v2 v02 v 2 2 v02
D x 5 ——— 2 ——— 5 —————
2a 2a 2a
Si aïllem les velocitats obtenim l’expressió que relaciona la velocitat amb la posició:
v2 2 v02 5 2 a D x
L’ús d’aquesta expressió comporta una pèrdua d’informació del signe de la velocitat, ja
que està elevada al quadrat.
Exemple 8
Un cotxe circula per un tram de carretera recta a una

U Resolució
velocitat de 8 m/s, agafa una acceleració constant i en
4 s la seva velocitat augmenta fins a 72 km/h. Prèviament, expressem totes les dades en el SI.
a) Calculeu la seva acceleració. km 1 000 m 1h

72 —— ? ———— ? ———— 5 20 m/s
b) Calculeu l’espai recorregut en aquest temps. h 1 km 3 600 s
c) Feu el gràfic x-t i v-t, i determineu la posició i la ve- També hem de fixar l’origen de coordenades i l’origen del
locitat del cotxe quan han passat 2,5 s; feu-ho tam- temps, que prenem quan el cotxe circula a v 5 8 m/s,
bé numèricament. on x0 5 0, t0 5 0.

1 53
a) Com que l’acceleració és constant apliquem la seva Numèricament: en la representació gràfica observem
definició: que en el temps 2,5 s la posició del cotxe és de
29,375 m. Agafem l’equació del moviment i substi-
Dv v 2 v0 20 2 8 12
a 5 —— 5 ———— 5 ———— 5 —— 5 3 m/s2 tuïm el temps per 2,5 s.
Dt t 2 t0 420 4
x 5 8 t 1 1,5 t 2 5 8 ? 2,5 1 1,5 ? 2,52 5
b) De l’equació del moviment rectilini uniformement 5 29,375 m
accelerat:
Gràficament: per fer el gràfic v-t hem d’escriure l’ex-
1
D x 5 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2 5 pressió que relaciona la velocitat en funció del
2 temps. Recordem que només hem de donar valors
1 fins a 4 s perquè a partir de 4 s no sabem si continua
5 8 ? 4 1 — 3 ? 42 5 32 1 24 5 56 m amb un MRUA.
2
v 5 v0 1 a (t 2 t0)
c) Gràficament: per fer el gràfic x-t hem d’escriure
l’equació del moviment, assignant només valors fins a Si substituïm els valors d’a, t0 i v0, obtindrem aques-
4 s perquè el problema només ens dóna dades fins ta relació:
v 5 8 1 3t
a aquest temps, a partir de 4 s no sabem si continua
amb un MRUA. Construïm una taula de valors (taula 1.12) per repre-
1 sentar el gràfic v-t (fig. 1.28).
x 5 x0 1 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2
2
t (s) 0 1 2 3 4
Substituint els valors d’x0 , t0 i v0 , obtenim l’equació
del moviment: v (m/s) 8 11 14 17 20
1 Taula 1.12
x 5 8 t 1 — 3 t 2 5 8 t 1 1,5 t 2
2
v $
Construïm una taula de valors (taula 1.11) per repre-
sentar el gràfic x-t (fig. 1.27).

t (s) 0 1 2 3 4
x (m) 0 9,5 22 37,5 56

Taula 1.11
x
t

Fig. 1.28

Numèricament: en la representació gràfica obser-

vem que en el temps 2,5 s la velocitat del cotxe és de
&!
15,5 m/s. En l’expressió de la velocitat en funció del
temps substituïm el temps per 2,5 s.

v 5 8 1 3 t 5 8 1 3 ? 2,5 5 15,5 m/s

Fixeu-vos que el gràfic v-t és una recta de pendent
t
positiu, tal com correspon a un moviment rectilini
uniformement accelerat amb un valor positiu de
Fig. 1.27 l’acceleració.

Exemple 9
EEl gràfic de la figura 1.29 representa la velocitat en b) Espai recorregut:

funció del temps d’una partícula que surt de l’origen de
Calculant l’àrea compresa pel gràfic en cada tram, en
coordenades i segueix un moviment rectilini.
podem saber el desplaçament corresponent. Si els
sumem, obtindrem el desplaçament total.
v $
Resolem aquest apartat calculant les àrees de cada
tram, i en l’apartat d) ho comprovarem amb l’equa-
ció del moviment de cada tram.

Tram 1: triangle 1 rectangle
(30 2 10) ? 5
Àrea 1 5 ——————— 1 10 ? 5 5 50 1 50 5 100 m
2
t
Tram 2: rectangle
Fig. 1.29 Àrea 2 5 30 ? (10 2 5) 5 150 m
a) Comenteu-lo. Tram 3: triangle 1 rectangle

b) Calculeu l’espai recorregut de t 5 0 a t 5 15 s. (30 2 20) ? (15 2 10)
Àrea 3 5 ——————————— 1 20 ? (15 2 10) 5
c) Calculeu l’acceleració en cada tram. 2
d) Feu el gràfic posició-temps de tot el moviment. 5 25 1 100 5 125 m
e) Feu el gràfic acceleració-temps de tot el moviment. Àrea (total) 5 o Àrees 5 100 1 150 1 125 5 375 m
Resolució c) Calculem l’acceleració aplicant la seva definició:

a) Segons l’enunciat, la partícula segueix un moviment Dv v 2 2 v1
rectilini. Això significa que la partícula sempre es a 5 —— 5 —————
Dt t2 2 t1
mou sobre la mateixa recta de t 5 0 a t 5 15 s, en-
cara que variïn el valor de la velocitat i el sentit del Tram 1:
moviment. 30 2 10
a1 5 ————— 5 4 m/s2
Del gràfic velocitat-temps deduïm que aquesta par- 520
tícula varia el seu moviment tres vegades; conside-
Tram 2:
rem-lo en tres trams, i analitzem-los un a un.
a2 5 0 ; hem vist en l’apartat a) que era un MRU.
Tram 1: de t 5 0 s a t 5 5 s
Tram 3:
La velocitat augmenta des de 10 m/s fins a 30 m/s
20 2 30
uniformement. Observeu que el pendent de la recta a3 5 ————— 5 22 m/s2
és constant, es tracta d’un MRUA amb acceleració 15 2 10
positiva.
d) Per fer la taula que ens servirà per al gràfic, cal ob-
Tram 2: de t 5 5 s a t 5 10 s tenir les equacions del moviment de cada tram. Això
Observem que la velocitat no varia i va a 30 m/s en servirà per comprovar el càlcul de l’espai recorregut.
tot el tram, es tracta d’un MRU. Utilitzarem les equacions generals corresponents al
tipus de moviment de cada tram. Recordem-les:
Tram 3: de t 5 10 s a t 5 15 s
1
En aquest tram disminueix la velocitat uniforme- MRUA: x 5 x0 1 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2
2
ment des de 30 m/s fins a 20 m/s. Es tracta d’un
MRUA; en aquest cas l’acceleració és negativa. MRU: x 5 x0 1 v0 (t 2 t0)

1 55
També hem de tenir en compte que la posició final Amb aquestes dades obtenim el gràfic x-t (fig. 1.30):
de cada tram correspon a la posició inicial del tram
següent. x
Considerem en el primer tram la posició inicial zero.

!

Tram 1:
1
x1 5 10 t 1 — 4 t 2 5 10 t 1 2 t 2
És l’equació del moviment en aquest tram, que va de

t 5 0 a t 5 5 s.
Si substituïm el temps t 5 5 s en l’equació del mo-

!
viment veiem que la partícula es troba a:

x 5 10 ? 5 1 2 ? 52 5 100 m
t
Tram 2: Fig. 1.30
x2 5 100 1 30 (t 2 5) 5 30 t 2 50 En la representació gràfica observem que hi ha tres

trams diferenciats, són els tres trams en què hem di-
És l’equació del moviment en aquest tram, que va de vidit l’exemple. Hi ha un tram on la representació és
t 5 5 s a t 5 10 s. una recta que correspon al tram 2, on el moviment
és rectilini i uniforme, i els altres dos trams, l’1 i el 3,
Si substituïm el temps t 5 10 s en l’equació del mo-
on la representació és una paràbola i on hem vist
que el moviment és rectilini uniformement accelerat.
x 5 30 ? 10 2 50 5 250 m
e) Fem la taula de valors (taula 1.14) a partir de les
dades obtingudes en l’apartat c) i representem el
Tram 3:
gràfic a-t:
1
x3 5 250 1 30 (t 2 10) 2 — 2 (t 2 10)2
2 Tram 1 2 3
x3 5 2150 1 50 t 2 t2 a (m/s2) 4 0 22
Taula 1.14
És l’equació del moviment en aquest tram, que va de
t 5 10 a t 5 15 s. Representació gràfica (fig. 1.31):
Si substituïm el temps t 5 15 s en l’equació del mo- (m/s2)

x 5 2150 1 50 ? 15 2 152 5 375 m
Observeu que el desplaçament total trobat amb les

equacions del moviment coincideix amb el càlcul
d’àrees que hem fet en l’apartat b) (taula 1.13).
Fig. 1.31
t (s) 0 2 4 5 7 10 12 14 15 En aquesta representació tornem a diferenciar els
x (m) 0 28 72 100 160 250 306 354 375 tres trams en què hem dividit l’exemple i es torna a
observar que el tram 2 correspon a un MRU i els
Taula 1.13 trams 1 i 3 corresponen a un MRUA.

Exemple 10
Ens trobem en una cursa de 1 500 m llisos; la situació en el tram final és la que es
mostra a la figura 1.32.
r
u r
A w B w
u q
q
Fig. 1.32. Mesurem el temps i la velocitat a partir de la situació que es mostra en el dibuix.
j El dorsal 7 triga 1 min a acabar la cursa i arriba a una velocitat de 36 km/h, i ha

corregut els últims 500 m amb acceleració constant.
j El dorsal 20 passa pel punt A i acaba la cursa a 32 km/h; des del punt A ha cor-
regut el que queda de cursa a velocitat constant.
a) A quina velocitat va el dorsal 7 quan passa per la posició B i quina acceleració du

en els últims 500 m?
b) Quin corredor guanya la cursa i quant de temps triga a arribar l’altre?
c) En quina posició es troba el que queda segon quan el primer arriba a la meta?

1 57
Resolució Multipliquem per 260 l’equació de la velocitat:
Ens ajudem del dibuix (fig. 1.32) per determinar el sis- 500 5 60 v0 1 1 800 a
tema de referència que farem servir (taula 1.15):
2600 5 260 v0 2 3 600 a
Dorsal 7 Dorsal 20 100

2100 5 21 800 a a 5 ——— 5 0,055 m/s2
1 800
x0 5 1 000 m x0 5 990 m
t0 5 0 t0 5 0 Si substituïm a en una de les dues igualtats, trobem:
v0 5 ? v0 5 32 km/h v0 5 10 2 0,055 ? 60 5 6,66 m/s
vf 5 36 km/h
Passem el resultat a km/h, ja que en l’enunciat les
MRUA MRU unitats es donen així.
Taula 1.15 Utilitzem factors de conversió:
m 1 km 3 600 s
Recordem les equacions generals del moviment. 6,66 — ? ———— ? ———— 5 24 km/h
s 1 000 m 1h
1
MRUA: x 5 x0 1 v0 (t 2 t0) 1 — a (t 2 t0)2
2 b) El temps que tarda el dorsal 7 ja el sabem, és de 60 s.
v 5 v0 1 a (t 2 t0) Si apliquem l’equació del moviment per al dorsal 20,
trobarem el temps; recordem que es mou a v cons-
MRU: x 5 x0 1 v (t 2 t0) tant:
1 500 5 990 1 8,88 t
Prèviament posem totes les magnituds en unitats del SI. 510
Si aïllem t, trobem: t 5 —— 5 57,37 s
Aplicant factors de conversió passem de km/h a m/s: 8,88
km 1 000 m 1h Aquest temps és més petit que el del dorsal 7; per

36 —— ? ———— ? ———— 5 10 m/s tant, és el dorsal 20 qui guanya la cursa i el dor-
h 1 km 3 600 s sal 7 tardarà:
km 1 000 m 1h 60 2 57,37 5 2,63 s més que el dorsal 20 a arribar
32 —— ? ———— ? ———— 5 8,88 m/s
h 1 km 3 600 s a la meta.
60 s
1 min ? ———— 5 60 s c) Per trobar la posició hem d’aplicar l’equació del mo-
1 min viment del dorsal 7
1
a) Plantegem les equacions del moviment i de la veloci- x 5 1 000 1 6,66 t 1 — 0,055 t 2
2
tat per al dorsal 7.
1 i substituir el temps del guanyador, que ha estat de
1 500 5 1 000 1 v0 60 1 — a 602 57,37 s:
2
1
10 5 v0 1 a 60 x 5 1 000 1 6,66 ? 57,37 1 — 0,055 ? 57,372 5
2
Resolem el sistema d’equacions i trobarem el valor 5 1 472,59 m
de v0 i a.
Aquesta és la posició en què es troba el dorsal 7 en el
El solucionem per reducció. moment en què el dorsal 20 arriba al final de la cursa.

A c ti v it at s
8> Un automòbil pot arribar, partint del repòs, a la d) La distància total que ha recorregut.
velocitat de 100 km/h en 10,5 s. Si suposem que
és un moviment rectilini uniformement accele- e) La velocitat que porta el cos als 7 s, als 12 s i
rat, calculeu l’acceleració i l’espai recorreguts en als 18 s. Trobeu-la numèricament i també grà-
aquest temps. ficament.
R: 2,64 m/s2; 145,53 m

v (m/s)
9> Un motorista va a una velocitat de 54 km/h i en

50 m la redueix fins a 36 km/h. Calculeu l’accele- 25
ració i el temps que ha tardat a reduir-la. 20
R: 21,25 m/s2; 4 s
15
10> Representeu els gràfics v-t i x-t d’un mòbil que 10

parteix del repòs i es desplaça amb una accelera-
5
ció constant de 3 m/s2 des de l’instant t 5 0 fins
a t 5 100 s.
0 5 10 15 20 25 30 t (s)
11> Observeu la figura 1.33 i determineu: Fig. 1.33
a) La classe de moviment en cada tram.

R: b) 0 m/s2, 24 m/s2, 0 m/s2, 1 m/s2;
b) L’acceleració en cada tram. c) 100 m, 50 m, 0 m, 50 m;
c) La distància recorreguda en cada tram. d) 200 m; e) 12 m/s, 0 m/s, 3 m/s
j 1.7 Moviment sota l’acció

de la gravetat terrestre
Tots hem observat la caiguda d’algun cos sobre la superfície terrestre, però potser no
ens hem parat a pensar com ha caigut: la velocitat amb què arriba a terra, el temps que
ha tardat a arribar-hi, la influència que tenen l’alçada des d’on el deixem caure, la
forma del cos, el material, si fa vent, etc.
Reflexionem sobre aquesta situació, tal com va fer Galileu al segle XVII, el qual, després
de molts experiments, va afirmar: «Tots els cossos cauen amb moviment uniformement
accelerat, independentment de la seva massa i de la seva forma, i amb el mateix valor
Y
+
de l’acceleració.»
g
g Més endavant veurem que els cossos situats a prop de la Terra són atrets per la força de
g la gravetat. En punts propers a la superfície terrestre l’acceleració de caiguda dels cos-
g
sos és pràcticament constant i s’anomena acceleració de la gravetat i la designem amb
– 0 + X el símbol
g.
Tota acceleració és una magnitud vectorial. Per tant, per determinar g, a més del seu
mòdul, que té un valor aproximat de 9,8 m/s2, cal saber-ne la direcció i el sentit.
L’acceleració
g sempre està dirigida al centre de la Terra. Per tant, en punts propers a la
– Terra, s’escull un sistema de referència tal que la direcció de g coincideix amb l’eix Y,
i el seu sentit és negatiu (2). És a dir,
g és un vector en la direcció Y i de sentit nega-
Fig. 1.34 tiu (fig. 1.34).

1 59
Pensem una altra vegada en l’afirmació de Galileu. No sempre és certa, ja que podem fer
l’observació següent: quan deixem caure al mateix moment des de dalt de la pissarra de
l’aula un retolador i un paper (fig. 1.35), veurem que no arriben al terra en el mateix
moment ni a la mateixa velocitat.
a) b)
t 5 t0 t 5 t0 1 D t
Fig. 1.35. a) Agafem un paper i un retolador, en t 5 t0 ; b) Deixem anar els objectes i els
observem en t0 1 Dt.
A causa dels efectes del fregament amb l’aire, primer caurà el retolador i després el
paper; el retolador caurà segurament amb la mateixa direcció, però el paper haurà va-
riat aquesta direcció.
Perquè l’afirmació de Galileu sigui vàlida cal fer algunes aproximacions:
j Considerem negligibles els efectes de fregament amb l’aire. Observem sempre que els
N
cossos més lleugers cauen més lentament (el paper és més lleuger) i observem tam- 9,83 m/s2
bé la forma dels cossos: com més gran és el cos, més gran és l’efecte de fregament
amb l’aire (llanceu un foli arrugat i un sense arrugar, i observeu el canvi).
9,78 m/s2
j L’acceleració de la gravetat varia
lleugerament d’uns punts als altres
equador
de la superfície terrestre: dismi-
nueix en augmentar la distància al
centre de la Terra. Nosaltres la po-
dem considerar constant, ja que les S
altures a les quals farem referència
són molt petites en comparació Fig. 1.36. Variació de g en la superfície
terrestre.
amb el radi de la Terra (6 370 km)
(fig. 1.36).
Com es pot comprovar que la hipòte-

si de Galileu és certa?
Si aconseguim treure l’aire d’un reci-
pient de vidre del laboratori (campa-
na de buit) mitjançant una bomba de
buit, i fem una observació (fig. 1.37)
similar a la d’abans, veurem que els
cossos que hem posat dins el reci-
pient arriben a terra al mateix temps Fig. 1.37. En el buit, els cossos cauen a la mateixa
i amb la mateixa velocitat. velocitat.

A. Equacions del moviment i de la velocitat

Considerem el moviment d’un cos que es llança verticalment des de la superfície de la
Terra o bé que es llança verticalment (cap amunt o cap avall) des d’una certa alçada
Fixa-t’hi respecte de la superfície terrestre. Independentment del valor inicial de la velocitat,
que serà en la direcció Y, el cos seguirà un moviment rectilini uniformement accelerat
amb una acceleració g.
a 5 g 5 29,8 m/s2
El signe menys indica que l’accele- Com que es tracta d’un MRUA, l’equació del moviment serà igual a la que hem estudiat
ració té el sentit negatiu de l’eix Y. en el moviment horitzontal, però la posició que fem servir ara és la coordenada y, ja
que es tracta d’un moviment vertical, i el valor de l’acceleració és g:
1 1
y 5 y0 1 v0 (t 2 t0) 1 — g (t 2 t0)2 5 y0 1 v0 D t 1 — g Dt2
2 2
I l’equació de la velocitat en funció del temps és:
v 5 v0 1 g (t 2 t0) 5 v0 1 g Dt
Exemple 11
Des de dalt d’un bloc de pisos es deixa caure una pilota. Si arriba a terra amb
D
Y
una velocitat de 20 m/s:
t0 5 0
a) Quant de temps tarda a arribar a baix?
b) Quina alçària té el bloc de pisos?
c) Escriviu l’equació del moviment i l’equació de la velocitat. y0
Resolució
Per començar, fem la representació esquemàtica del dibuix (fig. 1.38) i indi- X
quem l’origen de coordenades, és a dir, l’origen de la posició i del temps.
a) L’origen de la posició és el terra. L’origen del temps és quan deixem caure

la pilota. Fig. 1.38
Equació del moviment i de la velocitat:

1 1
y 5 y0 1 v0 (t 2 t0) 1 — g (t 2 t0)2 5 y0 1 v0 D t 1 — g D t2
2 2
v 5 v0 1 g (t 2 t0) 5 v0 1 g Dt
Dades que tenim:
Quan es deixa caure la pilota Quan arriba a terra

v0 5 0, deixem caure la pilota v 5 220 m/s, és de baixada
t0 5 0 t 5 l’hem de determinar
y0 5 alçària del bloc de pisos y 5 0, és l’origen de la posició
g 5 29,8 m/s2 g 5 29,8 m/s2

1 61
Substituïm aquestes dades en les equacions del mo- Fixeu-vos en la importància del signe tant de la ve-
viment i de la velocitat: locitat com de l’acceleració. Si no es posen correc-
1 tament, el càlcul de temps pot ser erroni.
0 5 y0 2 — 9,8 t 2 5 y0 2 4,9 t 2
2
b) Si substituïm el temps en l’altra igualtat, trobem:
220 5 29,8 t
y0 5 4,9 ? 2,042 5 20,4 m
D’aquesta última igualtat obtenim el temps:
20 c) Equació del moviment: y 5 20,4 2 4,9 t 2
t 5 —— 5 2,04 s
9,8 Equació de la velocitat: v 5 29,8 t
Exemple 12
Des d’un helicòpter llancem verticalment cap avall una pedra amb una velo-
D
Y
citat de 10 m/s. La pedra tarda 15 s a arribar a terra.
a) A quina alçada vola l’helicòpter?
t0 5 0
b) A quina velocitat arriba la pedra a terra?
c) Escriu l’equació del moviment i de la velocitat de la pedra.
y0
Resolució y
Comencem dibuixant esquemàticament el problema (fig. 1.39), i assenyalem X

l’origen de coordenades, és a dir, l’origen de la posició i del temps.
Fig. 1.39
a) i b) L’origen de la posició és el terra. L’origen del temps és quan tirem la pedra.
1 1
y 5 y0 1 v0 (t 2 t0) 1 — g (t 1 t0)2 5 y0 1 v0 D t 1 — g D t 2
2 2
v 5 v0 1 g (t 2 t0) 5 v0 1 g D t
Dades que tenim:
Quan es llança la pedra Quan arriba a terra
v0 5 210 m/s, és de baixada v 5 l’hem de determinar
t0 5 0 t 5 15 s
y0 5 altura inicial y 5 0, és el nostre origen de referència
g 5 29,8 m/s2
Substituïm aquestes dades en les equacions del moviment i de la velocitat.

1 1
0 5 y0 2 10 ? 15 2 — 9,8 ? 152 y0 5 10 ? 15 1 — 9,8 ? 152 5 1 252,5 m
2 2
v 5 210 2 9,8 ? 15 v 5 2157 m/s
c) Equació del moviment: y 5 1 252,5 2 10 t 2 4,9 t 2

Equació de la velocitat: v 5 210 2 9,8 t

Exemple 13
E llança un cos cap amunt i al cap de 2 s és a 40 m d’altura. Calculeu la

Es Y
velocitat inicial i l’altura màxima a què arribarà.
t52s
Resolució
Fem la representació esquemàtica del problema (fig. 1.40), i assenyalem l’ori- 40 m
gen de coordenades, és a dir, l’origen de la posició i del temps.
L’origen de la posició és el lloc d’on surt el cos. L’origen del temps és quan
y0 5 0 X
llancem el cos.
t0 5 0
1 1
y 5 y0 1 v0 (t 2 t0) 1 — g (t 1 t0)2 5 y0 1 v0 Dt 1 — g D t2
2 2
v 5 v0 1 g (t 2 t0) 5 v0 1 g Dt Fig. 1.40
Dades que tenim:

Quan es llança el cos Quan han passat 2 s
v0 5 l’hem de determinar t52s
t0 5 0 y 5 40 m
y0 5 0 g 5 29,8 m/s2
g 5 29,8 m/s2
Substituïm aquestes dades a l’equació del moviment:

1
40 5 v 0 2 2 — 9,8 ? 22
2
D’aquí trobem v0:
40 1 19,6
v0 5 ————— 5 29,8 m/s
2
Un cop tenim v0 podem escriure les equacions del moviment i de la velocitat:

y 5 29,8 t 2 4,9 t 2
v 5 29,8 2 9,8 t
29,8
En el punt més alt, v 5 0 0 5 29,8 2 9,8 t t 5 —— 5 3,04 s
9,8
Si substituïm el temps en l’equació del moviment, tenim que l’altura màxima és:
y 5 29,8 ? 3,04 2 4,9 ? 3,042 5 45,3 m
Quan llancem qualsevol cos cap amunt observem que puja fins a una certa altura, que
dependrà de la velocitat inicial, i arriba fins a un punt màxim o altura màxima, mo-
ment en què la velocitat s’anul.la, i llavors el cos comença a baixar; la velocitat ha
canviat de signe, i es demostra que el cos arriba a terra amb la mateixa velocitat
del llançament però amb el signe canviat, com veurem en l’exemple següent.

1 63
Si coneixem les equacions del moviment i de la velocitat, podem trobar qualsevol posició
de la partícula, altura màxima, temps que tarda a arribar al punt més alt, velocitat que
porta el cos en tornar al punt de llançament, temps que tarda a arribar a aquest punt, etc.
Exemple 14
D
Des del capdamunt d’una torre es deixa caure una pilota Dades que tenim per a la pilota que deixem caure, que
sense velocitat inicial. Un segon més tard llancem una anomenarem pilota A:
altra pilota des de terra verticalment cap amunt amb
una velocitat inicial de 25 m/s. Si la torre fa 20 m d’al- v0 5 0
çària, calculeu el punt on es troben, el temps i la velo- t0 5 0
citat. Trobeu també la velocitat amb què arriba al terra
y0 5 20 m
la segona pilota.
g 5 29,8 m/s2
Resolució
Podem escriure l’equació del moviment i l’equació de la
Representem esquemàticament el problema (fig. 1.41), i velocitat:
assenyalem l’origen de coordenades, és a dir, l’origen yA 5 20 2 4,9 t 2 ; vA 5 29,8 t
de la posició i del temps.
Dades que tenim per a la pilota que llancem cap amunt,
Y que anomenarem pilota B:
A
t0 A 5 0 v0 5 25 m/s
v0 A 5 0
t0 5 1 s
y0 5 0
g 5 29,8 m/s2
Podem escriure l’equació del moviment i l’equació de la

velocitat:
yB 5 25 (t 2 1) 2 4,9 (t 2 1)2
20 m
B
vB 5 25 2 9,8 (t 2 1)
Per determinar el lloc on es troben han de coincidir, en

el temps, les dues posicions:
yA 5 yB
t0 B 5 1 s
v0 B 5 25 m/s
yA 5 20 2 4,9 t 2
y50
yB 5 25 (t 2 1) 2 4,9 (t 2 1)2
Fig. 1.41 20 2 4,9 t 2 5 25 (t 2 1) 2 4,9 (t 2 1)2
L’origen de la posició és el terra. L’origen del temps és 20 2 4,9 t 2 5 25 t 2 25 2 4,9 t 2 1 9,8 t 2 4,9
quan deixem caure la pilota. 20 1 25 1 4,9 5 25 t 1 9,8 t
Equació del moviment i de la velocitat: 49,9
49,9 5 34,8 t t 5 —— 5 1,43 s
1 34,8
y 5 y0 1 v0 (t 2 t0) 1 — g (t 2 t0)2 5
2 Aquest és el temps en què es troben.
1 Si el substituïm en una de les dues equacions del movi-
5 y0 1 v0 Dt 1 — g D t 2
2 ment, determinarem la posició on es troben:
v 5 v0 1 g (t 2 t0) 5 v0 1 g Dt y 5 20 2 4,9 ? 1,432 5 9,92 m

Per trobar la velocitat a què van quan es troben, subs- Quan arriba a terra yB 5 0 substituïm en l’equació del
tituïm el temps en l’equació de la velocitat: moviment, tenim:
vA 5 29,8 ? 1,43 5 214,01 m/s; està baixant 0 5 24,9 t 2 1 34,8 t 2 29,9

vB 5 25 2 9,8 (1,43 2 1) 5 20,78 m/s; està pujant
La solució de l’equació de 2n grau és de t 5 6,10 s.
Per trobar la velocitat amb què arriba al terra la segona Substituïm el temps en l’equació de la velocitat:
pilota, utilitzem l’equació del moviment i l’equació de
la velocitat de la pilota B, que són: vB 5 34,8 2 9,8 ? 6,10 5 225 m/s
yB 5 24,9 t 2 1 34,8 t 2 29,9
Com podem observar, és el mateix valor inicial però
vB 5 34,8 2 9,8 t amb signe negatiu.
En general, un cos torna al mateix lloc on ha iniciat el moviment amb la mateixa velo-
citat en mòdul però de signe canviat, i el temps total correspon al doble del temps que
triga a arribar al punt més alt, com podreu comprovar en l’activitat 13. Un cos tarda el
mateix temps a pujar que a baixar fins al mateix lloc.
A c ti v it at s
12> Suposeu que deixem caure un cos des d’una certa

1 e) Dibuixeu els gràfics velocitat-temps i posició-
altura. Raoneu cada apartat. temps i interpreteu-ne el resultat.
a) Quant val la seva velocitat inicial? R: a) 249,8 m; b) 7,14 s; c) 14,28 s;

b) La velocitat del cos augmenta o disminueix? d) 270 m/s
Quin signe té?
c) Quant val l’acceleració amb què baixa el cos? 14> Llancem verticalment cap amunt una bala, que
Quin signe té? tarda 20 s a aturar-se. Amb quina velocitat l’hem
llançada i a quina altura ha arribat?
d) Què passarà si, en comptes de deixar caure
el cos, el llancem amb una certa velocitat ini- R: 196 m/s; 1 960 m
cial des del terra? Feu un dibuix que expliqui
aquest fet. 15> Es deixa caure una pedra des d’una altura de 30 m,
i en el mateix instant i des de terra es llança ver-
13> Llancem un cos des del terra amb una velocitat ticalment i cap amunt una altra pedra amb una
inicial de 70 m/s. velocitat de 20 m/s.
a) Fins a quina altura màxima arribarà? a) En quin instant es trobaran?
b) Quant de temps triga a fer tot aquest recor- b) Quina velocitat portarà cadascuna?
regut? c) Calculeu la distància recorreguda per cada una
c) Quant de temps passarà fins que torni una al- de les pedres.
tra vegada al terra?
R: a) 1,5 s; b) 214,7 m/s, 5,3 m/s;
d) Amb quina velocitat arribarà al terra? c) 211,025 m, 18,975 m

1 65
Física quotidiana
Campionat del Món de Natació
C
Durant el mes d’agost de l’any 2006 es va celebrar el Et toca fer una crònica del campionat per un diari de la
Campionat del Món de Natació a la ciutat californiana teva localitat i t’envien a cobrir la notícia als Estats
de Stanford, als Estats Units. En aquest tipus de cam- Units. No ets un expert en esports, però els teus coneixe-
pionats competeixen nedadors i nedadores de tot el món ments de cinemàtica et permetran fer una molt bona
en tot tipus de proves, i gràcies a la importància que feina i te n’hi vas convençut que te’n sortiràs.
tenen i al consegüent entrenament dels esportistes, se
superen molts rècords mundials. Per això, a part dels es- Un cop als Estats Units et dediques a gaudir de les com-
portistes i els aficionats, hi podem trobar molts perio- peticions i a recollir el nom dels guanyadors (taula 1.16).
distes que expliquen els resultats als seus respectius Abans d’enviar la crònica, tu mateix elabores un qüestio-
països. nari, que respondràs abans d’escriure el reportatge.
Taula de resultats
Estil Guanyador/a Temps País

800 m lliures Erin Mc Intyre 9 min 35 s EUA
200 m esquena Valerie Hadd 2 min 29 s Canadà
Femení
100 m lliures Caroline Kilian 58 s EUA
50 m papallona Shelly Johnston 28 s EUA
800 m lliures Andrey Romashkin 8 min 53 s Rússia
200 m esquena Thorsten Herrmann 2 min 11 s Alemanya
Masculí
100 m lliures Matthew Smart 52 s EUA
50 m papallona Adam Conway 25 s EUA
Taula 1.16
Qüestions
1> Calculeu la velocitat mitjana de cada atleta en la tat per als últims 50 m restants per obtenir una
prova que ha guanyat. velocitat mitjana igual que la de la prova de 200 m
masculins.
2> Comenteu els resultats de les velocitats mitjanes
que heu obtingut.
4> Si la nedadora que finalment ha guanyat la prova
3> A partir de la prova dels 200 m masculins agafeu, de 200 m esquena realitzés aquesta prova a la ve-
per als primers 50 m, el temps de la prova dels locitat mitjana de la nedadora que ha guanyat la
50 m i per als 100 m següents, agafeu el temps prova de 100 m, quin temps hauria fet en aques-
de la prova de 100 m i calculeu el temps i la veloci- ta prova?

Activitats finals
Qüestions
Q
1> Considereu el sistema laboratori i el sistema Terra: a) l’acceleració del moviment
a) On és l’origen de coordenades de cadascun? b) l’espai recorregut
Dibuixeu-los esquemàticament amb els eixos
de coordenades. c) la velocitat
b) Es mouen un respecte de l’altre? B) Si hi ha un tram paral.lel a l’eix del temps,
c) El satèl.lit Meteosat es mou respecte de ca- aquest correspon a:
dascun d’aquests? a) un MRU
2> El vector desplaçament D

r entre dos punts A i B b) un MRUA
de la trajectòria d’un mòbil, canviarà si modifi- c) absència de moviment
quem l’origen del sistema de coordenades? Feu-
ne una explicació gràfica.
7> Un cos baixa verticalment sotmès només a l’acce-
leració de la gravetat. Segons el sistema de refe-
3> a) Què vol dir que el moviment rectilini és un
rència emprat en aquesta unitat (tria l’opció cor-
moviment en una dimensió? Feu-ne l’explica-
recta):
ció amb un dibuix.
b) Penseu i anoteu cinc exemples de moviments A) El signe de la velocitat és:
rectilinis.
a) negatiu
4> Un cos es mou cap a la dreta amb una velocitat b) positiu
de 7,5 m/s. Quant val el vector velocitat? Quant
val la celeritat? c) el signe que agafem és indiferent
R: 7,5 m/s; 7,5 m/s B) La velocitat en mòdul:
5> Determineu el signe de la velocitat i de l’accele- a) augmenta

ració en els casos següents: b) disminueix
a) Un cos baixa segons l’eix vertical. c) és constant
b) Un cos puja segons l’eix vertical.
8> [Curs 98-99] D’una aixeta gotegen, separades una
6> Dels gràfics v-t que representen moviments recti- de l’altra, dues gotes d’aigua. En un instant de-
linis (tria l’opció correcta): terminat, estan separades una distància d. Rao-
neu si, amb el pas del temps, mentre cauen,
A) El càlcul de l’àrea entre un interval de temps aquesta distància anirà augmentant, minvant o
ens dóna: romandrà constant.
Problemes
NOTA: Si l’enunciat dels problemes no diu el contrari, 3,53 km. A quina velocitat mitjana ha rodat? Ex-
considerarem nul l’efecte del fregament de l’aire. presseu-la en km/h i m/s.
R: 238,87 km/h; 66,35 m/s
1> Un corredor de Fórmula 1 ha fet la volta més ràpi-
da en els entrenaments d’un gran premi d’aquesta 2> Un motorista es troba inicialment (t0 5 0) a la
categoria i ha tardat 53,2 s en un circuit que té posició x0 5 25 m, i quan han passat 12 s es

1 67
troba a la posició x 5 2 m. Si suposem que el 5> Amb el gràfic següent (fig. 1.43), determineu:
moviment és rectilini i uniforme:
a) Classe de moviment en cada tram.
a) Feu un esquema i calculeu la velocitat que
porta. b) Velocitat en cada tram.
b) En quina posició es trobarà quan hagin passat c) Distància recorreguda en cada tram.
18 s?
d) Distància total que ha recorregut.
c) Dibuixeu els gràfics posició-temps i velocitat-
e) Valor final del desplaçament.
temps.
R: a) 21,92 m/s; b) 29,5 m x (m)
25
3> Representeu els gràfics v-t i x-t d’un mòbil que 20
parteix del punt x 5 10 m i es desplaça a 18 km/h 15
entre l’instant t 5 0 s i t 5 50 s. 10
5
4> a) Determineu a partir dels gràfics (fig. 1.42) la 0 2 4 6 8 t (s)
velocitat de cada mòbil.
Fig. 1.43
b) Digueu quin tipus de moviment representa
cadascun.
R: b) 5 m/s, 0 m/s, 22,5 m/s;
c) Determineu la posició en què es troba cada c) 10 m, 0 m, 5 m;
mòbil als 3 s. d) 15 m; e) 5 m
d) Quina distància hauran recorregut als 3 s?
6> En el gràfic següent (fig. 1.44) representem el
x (m)
1r moviment de dues partícules damunt una super-
50 fície rectilínia. Trobeu:
40
30 a) L’equació del moviment de cada partícula.
20
b) On es troben i quin és el temps de trobada,
10
gràficament i numèricament.
0 2 6 10 14 18 t (s)
x (m)
x (m)
2n 20
25
20 10
15
10
0 10 20 30 t (s)
5
210
0 2 4 6 8 t (s)
Fig. 1.44
x (m) 3r
R: a) xA 5 210 1 t, xB 5 40 2 2 t
20 b) 6,66 m, 16,66 s
10
7> Una motocicleta, partint del repòs, fa un recorre-
gut d’1 km en 31,8 s. Si el moviment és rectilini
0 2 4 6 8 t (s) Fig. 1.42 uniformement accelerat, calculeu l’acceleració i
la velocitat finals.
R: a) 1,67 m/s, 0 m/s, 25 m/s;
c) 15 m, 15 m, 5 m; d) 5 m, 0 m, 215 m R: 1,97 m/s2; 62,89 m/s

8> Escriviu l’expressió de la posició en funció del R: a) 1,5 m/s2; 0 m/s2; 21 m/s2;
temps per a un mòbil que es desplaça sobre l’eix c) 27 m/s; 20 m/s; 7 m/s;
OX amb una acceleració constant de 24 m/s2, si d) 243 m; 360 m; 288 m
sabem que en l’instant t 5 4 s es troba en la po-
sició x 5 16 m i la seva velocitat és de 6 m/s.
Quina serà la posició i quina serà la velocitat en 11> Comenteu aquests gràfics (fig. 1.46), cadascun
l’instant t 5 5 s? Feu els gràfics posició-temps dels quals correspon a un mòbil diferent. Especi-
i velocitat-temps. fiqueu per a cadascun d’ells:
R: 20 m; 2 m/s a) Condicions del punt de partida.

b) Els valors de l’espai recorregut, de la velocitat
9> Un avió Boeing 727 necessita una velocitat de i de l’acceleració; i els tipus de moviment que
pista de 360 km/h per enlairar-se; si partint del tenen lloc entre 0 s i 50 s, 50 s i 100 s, i entre
repòs tarda 25 s a fer-ho: 100 s i 200 s.
a) Quina acceleració constant li proporcionen els c) Condicions del punt final.

motors?
Compareu els primers, els segons i els tercers
b) Quina longitud de pista ha de recórrer? moviments de cada gràfic.
c) Representeu els gràfics v-t i x-t.
1r
x (m)
R: a) 4 m/s2; b) 1 250 m 1000
10> a) Determineu a partir dels gràfics de la figura 500

1.45 l’acceleració de cada mòbil.
b) Digueu quin tipus de moviment representa ca-
da mòbil. 0 50 100 150 200 t (s)
c) Determineu la velocitat que porta cada mòbil

als 18 s. 2n v (m/s)
1000
d) Quina distància hauran recorregut als 18 s?
500
0 50 100 150 200 t (s)
Fig. 1.46
R: a) x0 5 0, v0 5 0
b) 1r x 5 1 000 m, v 5 20 m/s, a 5 0;
x 5 0, v 5 0, a 5 0; x 5 21 000 m,
v 5 210 m/s, a 5 0; 2n x 5 25 000 m,
v 5 1 000 m/s, a 5 20 m/s2;
x 5 50 000 m, v 5 1 000 m/s, a 5 0;
x 5 50 000 m, v 5 0, a 5 210 m/s2
c) x 5 0, v 5 210 m/s, a 5 0,2;
Fig. 1.45 x 5 125 000 m, v 5 0; a 5 210 m/s2

1 69
12> Dos ciclistes fan una cursa de 100 m llisos. Els b) El segon es mou amb moviment uniformement
dos corren amb un MRUA. Si el ciclista català arri- accelerat sense velocitat inicial (v0 5 0) i
ba amb una velocitat de 74 km/h i el ciclista italià quan ha passat 1 s també es troba a la posició
arriba amb una velocitat de 20 m/s, qui guanya x 5 2 m. Calculeu la posició i la velocitat
la carrera i quant de temps triguen a fer-la? quan han passat 2 s, 3 s, 4 s i 5 s. Dibuixeu els
gràfics posició-temps, velocitat-temps i acce-
R: Guanya el català: 9,73 s; 10 s leració-temps.
c) Determineu gràficament i també matemàtica-
13> Determineu per a cada un dels mòbils represen- ment en quin moment els dos mòbils van a la
tats en la figura 1.47:
mateixa velocitat i estan en la mateixa posició.
a) L’acceleració i l’equació del moviment i de la
velocitat. 16> En la final d’una cursa d’atletisme de 200 m llisos,
els dos primers corredors fan la cursa amb MRUA.
b) Si tots tres surten de la mateixa posició, trobeu: Si el primer classificat tarda 19,15 s i el segon ar-
j On es troben, dos a dos. riba a 72 km/h, quin temps fa el segon classificat
i a quina velocitat arriba el primer?
j Temps en què porten la mateixa velocitat,
gràficament i matemàticament. R: 20 s; 20,89 m/s
v (m/s) 17> Un motorista es troba inicialment aturat en un

A semàfor i arrenca amb acceleració d’1,5 m/s2, mo-
30 vent-se en línia recta i cap a la dreta. En el mateix
25 C moment, un automòbil que es mou amb una velo-
20 citat constant de 108 km/h, es troba a 2 km del
15 motorista, i es mou cap a l’esquerra. Calculeu en
10 quin moment es troben i en quina posició ho fan.
5 B
R: 35,38 s; 938,67 m
0 5 10 15 20 25 30 t (s)
18> Dos mòbils es mouen seguint una trajectòria recti-
Fig. 1.47
línia entre els punts A i B, situats a 500 m l’un de
R: a) A: 1,33 m/s2, B: 21 m/s2, C: 0; l’altre. El primer surt d’A a 10 m/s, va cap a B amb
b) AB: 135,24 m, BC: no es troben, una acceleració constant i arriba a B amb una velo-
AC: x 5 562,5 m, AB: t 5 4,29 s, 15,7 m/s, citat de 50 m/s. El segon surt de B 3 s més tard amb
BC: no es troben, AC: 11,28 s, 25 m/s velocitat constant de 20 m/s cap a A. Calculeu:
a) Quina acceleració té el mòbil A?
14> El temps dels primers classificats de la final olímpi- b) En quin punt es trobaran?
ca d’una cursa de natació és: medalla d’or, 47,14 s,
i medalla de plata, 47,5 s. Sabem que tota la cursa c) En quin punt està el mòbil que surt d’A en
va amb MRUA i l’acceleració del medalla d’or és el moment que té la mateixa velocitat que el
0,09 m/s2. De quina prova es tracta i amb quina mòbil B?
acceleració va el medalla de plata? R: a) 2,4 m/s2; b) 310,83 m; c) 62,57 m
R: 100 m; 0,088 m/s2
19> Un bloc es deixa lliscar amb moviment rectilini
uniformement accelerat per un pla inclinat de
15> Dos mòbils es mouen damunt d’una recta. En l’ins-
6 m de longitud, i tarda 2 s a fer aquest recorre-
tant inicial (t 5 0) es troben a l’origen (x 5 0).
gut. Després, continua desplaçant-se en línia
a) El primer es mou amb un moviment uniforme i recta i amb velocitat constant per un pla horit-
quan ha passat 1 s es troba a la posició x 5 2 m. zontal que també té 6 m de longitud, puja per un
Calcula la posició i la velocitat quan han passat altre pla inclinat amb moviment uniformement
2 s, 3 s, 4 s i 5 s. Dibuixa els gràfics posició- accelerat i, finalment, es para després d’haver fet
temps i velocitat-temps. un recorregut per aquest últim pla de 3,6 m.

a) Dibuixeu els gràfics v-t, x-t i a-t del moviment a) Feu un dibuix aproximat del gràfic v-t cor-
total. responent al moviment d’aquest cos des de
l’instant de llançament fins que arriba a terra.
b) Comproveu en el gràfic v-t que l’espai total
Indiqueu en el gràfic els valors de v i t cor-
recorregut pel bloc és de 15,6 m.
responents als instants inicial i final.
NOTA: Aneu canviant de sistema de referència
b) Quant temps tarda a recórrer els darrers 50 m?
segons el pla en què es mogui el bloc.
c) Quina serà la seva posició respecte del terra
20> Amb quina velocitat inicial hem de llançar vertical- en l’instant en què el cos baixa amb una velo-
ment cap amunt un cos perquè arribi fins a una altu- citat de mòdul de 40 m/s?
ra de 100 m? Quant de temps tardarà a arribar-hi?
R: a) 10,14 s; b) 0,76 s; c) 164,4 m
R: 4,51 s, 44,27 m/s
21> Llancem verticalment cap amunt una bala amb 25> Des del terra llancem cap amunt dos cossos amb
una velocitat de 108 km/h. una velocitat de 20 m/s i 30 m/s respectivament,
el segon cos 1 s més tard que el primer. Calcu-
a) Quina és l’alçària màxima que assoleix i quant leu el temps, l’altura i la velocitat quan es troben.
de temps triga a fer-ho?
R: 1,76 s, 20,02 m, 2,75 m/s, 22,55 m/s
b) Quan ha passat la meitat del temps, a quina
altura està i a quina velocitat va?
26> Dos nois llancen una pedra cap amunt. El primer
R: a) 45,92 m, 3,06 s; b) 34,43 m, 15 m/s és a terra i la llança a 60 m/s; el segon està enfilat
a una escala 10 m per sobre del terra i la llança
22> Un objecte que s’ha llançat verticalment cap avall 2 s més tard a 70 m/s. Calculeu el temps, la velo-
assoleix una velocitat de 30 m/s als 20 m de re- citat i l’altura quan es troben les dues pedres.
corregut. Quant de temps ha tardat? A quina velo-
citat ha estat llançat? R: 178,04 m, 5,05 s, 10,51 m/s, 40,11 m/s
R: 0,76 s, 222,55 m/s
27> Es llança una pilota des del terra amb una veloci-
23> [Curs 98-99] Javier Sotomayor és l’actual campió tat inicial v0 5 15 m/s.
de salt d’alçada amb una marca de 2,45 m. Deter- a) A quina alçada arriba?
mineu la velocitat amb què va saltar verticalment
de terra (la velocitat de sortida). Suposeu negli- b) Amb quina velocitat arriba a terra?
gibles els efectes del fregament amb l’aire.
c) Si la velocitat de llançament fos el doble, qui-
R: 6,92 m/s na seria la relació dels nous valors de l’alçada
màxima i de la velocitat d’arribada a terra
24> Des d’una altura de 200 m sobre el terra, llancem amb els inicials?
verticalment i cap amunt un cos amb una veloci-
tat inicial de 30 m/s. R: a) 11,5 m; b) 215 m/s; c) 45,92 m

1 71
Pràctica
Estudi del moviment uniformement accelerat
E
Estudi de la caiguda d’una bola per un pla inclinat
Objectiu
j Estudi de les magnituds que intervenen en la caiguda d’una bola per un pla
inclinat des de diferents altures.
j Mesurar les dues magnituds fonamentals que intervenen, la longitud i el
temps, i a partir d’aquestes calcular les magnituds derivades, la velocitat i
l’acceleració.
j Estudi gràfic d’aquest moviment amb la construcció dels gràfics x-t, v-t i a-t.
j Comprovació de l’equació del moviment estudiada en aquesta unitat.
Material
j Cronòmetre j Cinta mètrica

j Carril d’alumini j Bola d’acer
Procediment
1. Assenyaleu diferents longituds sobre el pla inclinat (per exemple 20, 40, 60,
80, 100, 120 i 140 cm), que seran les posicions des de les quals deixarem
caure la bola (fig. 1.48 a).
2. Doneu al carril una petita inclinació (fig. 1.48 b) i no el mogueu.
3. Deixeu caure la bola des de cadascuna de les posicions marcades (sense do-
nar-li cap impuls), començant per la més baixa (fig. 1.48 c) i mesureu amb un
cronòmetre el temps que tarda a arribar al punt més baix. Per a cada longitud
efectuarem 10 mesures de temps.
a)
b)
c)
Fig. 1.48

4. Apunteu totes les mesures a la taula següent (taula 1.17):
Longitud (cm) x0 x1 5 x2 5 x3 5 x4 5 x5 5 x6 5 x7 5
Temps (s) t0 5 0 t1 5 t1 5 t1 5 t1 5 t1 5 t1 5 t1 5
(efectuarem 10 mesures) t2 5 t2 5 t2 5 t2 5 t2 5 t2 5 t2 5
t3 5 t3 5 t3 5 t3 5 t3 5 t3 5 t3 5
t4 5 t4 5 t4 5 t4 5 t4 5 t4 5 t4 5
t5 5 t5 5 t5 5 t5 5 t5 5 t5 5 t5 5
t6 5 t6 5 t6 5 t6 5 t6 5 t6 5 t6 5
t7 5 t7 5 t7 5 t7 5 t7 5 t7 5 t7 5
t8 5 t8 5 t8 5 t8 5 t8 5 t8 5 t8 5
t9 5 t9 5 t9 5 t9 5 t9 5 t9 5 t9 5
t10 5 t10 5 t10 5 t10 5 t10 5 t10 5 t10 5
t (s) (càlcul de la mitjana aritmètica)
ea (error absolut)
er (error relatiu)
Taula 1.17
5. Completeu la taula següent (taula 1.18) a partir de les dades de la taula anterior:
Temps mitjans (s) Temps mitjans al quadrat (s2 ) Posicions (cm)

t0 5 t 20 5 x0 5
t1 5 t 21 5 x1 5
t2 5 t 22 5 x2 5
t3 5 t 23 5 x3 5
t4 5 t 24 5 x4 5
t5 5 t 25 5 x5 5
t6 5 t 26 5 x6 5
t7 5 t 72 5 x7 5
Taula 1.18
Anàlisi de resultats
1. Representeu gràficament les posicions respecte del 2. Representeu gràficament les posicions respecte del
temps corresponent, funció x 5 f (t). temps corresponent elevat al quadrat, funció x 5 f (t 2).
Quin tipus de gràfic n’obtenim?
a) Quin tipus de gràfic obtenim?
3. Trobeu la llei d’aquest moviment a partir de l’estudi
b) Quin tipus de dependència hi ha entre la posició i dels gràfics i la taula de valors que heu fet, i calcu-
el temps? leu-ne l’acceleració.
c) Intenteu establir una llei física que relacioni la 4. Compareu les lleis físiques obtingudes amb les del
posició i el temps. moviment rectilini uniformement accelerat.

Cinemàtica: Cinemàtica en Una Dimensió Cinemàtica en Dues Dimensions

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Cinemàtica: Cinemàtica en Una Dimensió Cinemàtica en Dues Dimensions

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

28

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 28 14/11/11 16:40

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 29 14/11/11 16:40

Podem analitzar el moviment de la cursa de maneres diferents:

Sistema fora del laboratori

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 30 14/11/11 16:40

Observador dins el tren Observador a l’andana

a) Una bola que cau des d’un ediﬁci. Resolució

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 31 14/11/11 16:40

j 1.2 Trajectòria i tipus de moviment

Anomenem trajectòria el conjunt de totes les posicions o punts de l’espai per on

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 32 14/11/11 16:40

j 1.3 Les magnituds cinemàtiques

Llegirem el símbol D com un incre-

Fig. 1.6. Vectors de posició i desplaça-

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 33 14/11/11 16:40

LLa velocitat mitjana és el canvi de la posició d’un mòbil en un interval ﬁnit de

Com veiem a la ﬁgura 1.9, la velocitat instantània és un vector tangent a la tra-

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 34 14/11/11 16:40

L’acceleració és una magnitud vectorial i la seva unitat en el SI és el metre per segon al

Segons aquesta deﬁnició, l’acceleració mitjana és un vector amb la mateixa direcció

j 1.4 Moviments rectilinis

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 35 14/11/11 16:40

j Quan analitzem un sol moviment, l’origen de referència del temps és t0 5 0.

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 36 14/11/11 16:40

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 37 14/11/11 16:40

b) Apliquem D x 5 x2 2 x1 per a cada grup i veiem que Posició ﬁnal grup 3, x2 5 4 km

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 38 14/11/11 16:40

d) Calculeu la velocitat mitjana entre t 5 1 200 s i t 5 3 600 s. 2 000 4 000

c) Entre t 5 0 s i t 5 3 600 s: e) Entre t 5 1 500 s i t 5 2 520 s:

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 39 14/11/11 16:40

Després de resoldre aquest exemple, podem fer les observacions següents:

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 40 14/11/11 16:40

j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s La velocitat mitjana és:

La velocitat mitjana és: La velocitat mitjana és:

168 2 125 125,004 2 125

j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s

La velocitat mitjana és: La velocitat mitjana és:

j Per a l’interval de temps que va de t1 5 5 s 5 - 5,0001 40,0003

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 41 14/11/11 16:40

A partir d’ara anomenarem la vi simplement velocitat, i la representarem per v.

L’anomenem simplement acceleració.

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 42 14/11/11 16:40

j 1.5 Moviment rectilini uniforme (MRU)

A. Equació del moviment

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 43 14/11/11 16:40

Dt 5 t 2 t Recordem l’equació del moviment MRU:

v D xi 5 vi D ti Això ens dóna el desplaçament de la partícula o l’espai recorregut.

Gràfic posició-temps (x-t) o ( y-t)

La representació gràﬁca del MRU serà d’aquest tipus (ﬁg. 1.17):

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 44 14/11/11 16:40

x (m) 0 4,6 9,2 13,8 18,4 23,0 27,0 v  $

a) Comproveu que es tracta d’un moviment rectilini uni-

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 45 14/11/11 16:40

' ( '

Fig. 1.19. Gràﬁc posició-temps de dos mòbils simulta-

xA5 xB5 

a) Escriviu les equacions del moviment de cada mòbil.

Prèviament, expressem totes les dades en el SI. Apliquem factors de conversió:

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 46 14/11/11 16:40

Si substituïm el temps en una de les dues equacions, obtenim la posi-

Podeu comprovar que dóna el mateix valor substituint el temps a

01_UD01_Fisica1_batx_028-072.indd 47 14/11/11 16:40

x (m) 0 4,6 9,2 13,8 18,4 23,0 27,0 v $

' ( '

xA5 xB5

Numèricament: en la representació gràﬁca obser-

Considerem en el primer tram la posició inicial zero.

És l’equació del moviment en aquest tram, que va de