You are on page 1of 80

CINEMÀTICA

Magnituds vectorials
El moviment
Sistema de referència i posició
Trajectòria, desplaçament i espai recorregut
Velocitat
Acceleració
MRU
MRUA
Caiguda lliure
Moviment circular
1. Història de la Gravitació Universal

1. Magnituds vectorials (pàg. 108)


2. El moviment (pàg. 110)
3. Sistema de referència i posició (pàg. 110)
4. Trajectòria, desplaçament i espai recorregut (pàg. 112)
5. Velocitat (pàg. 114)
6. Acceleració (pàg. 116)
7. Moviment rectilini uniforme (M.R.U.) (pàg. 118)
8. Moviment rectilini uniformement accelerat (M.R.U.A) (pàg. 122)
9. Moviment de caiguda lliure i llançament vertical (pàg. 125)
10. Moviment Circular (MCU) (pàg. 126)
1. Magnituds vectorials

Les magnitud vectorials es representen per vectors (fletxes)

Components d'un vector:


- direcció: línia sobre la qual descansa
- sentit: punta de la fletxa
- mòdul: longitud del vector
- punt d'aplicació

Pàgina 108
1. Magnituds vectorials

Per representar un vector, sense dibuixar-lo, utilitzem les coordenades cartesianes.


Les coordenades cartesianes són les projeccions del vector sobre els eixos de
coordenades.

En general el vector en coordenades cartesianes es representa com (x, y, z)

Pàgina 109
2. El moviment

La cinemàtica és la part de la física que estudia el moviment.

Mòbil és el cos, el moviment del qual estudiem.

Per tal d'estudiar un moviment hem de definir un sistema de referència (SR)

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició

Per tal d'estudiar un moviment hem de definir un sistema de referència (SR)

En general, l'origen de temps és l'instant en què comença l'observació.

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició
Sistema de referència?

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició
Sistema de referència?

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició
Exemple:
Els passatgers que viatgen a l'avió es mouen?

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició
Exemple:

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició
Posició: lloc que ocupa un cos a l'espai referit a un SR en un instant determinat.

Així podem definir que un cos està en moviment quan la seua posició canvia
respecte a un SR quan transcorre el temps.
I està en repòs quan la seua posició no canvia respecte al SR en el temps.

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició
Posició (x): és un vector.
Unitat (S.I.): metre (m)
Signe: pot ser positiva o negativa.

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició
Posició (x,y): en un sistema bidimensional, la posició s’expressa mitjançant les
coordenades que ocupa.
Anomenen vector posició al vector que té com a origen l’origen del S.R. i final la
posició del mòbil

Pàgina 110
3. Sistema de referència i posició
Indica la posició de la marieta i la formiga al sistema següent:

Pàgina 110
4. Trajectòria, desplaçament i espai recorregut
Trajectòria és a línia que segueix un mòbil des de que
comença a moure's fins que es deté.
Formada per la unió de totes les posicions que ha ocupat el
mòbil en un interval de temps.

Pàgina 112
4. Trajectòria, desplaçament i espai recorregut

Els moviments segons la trajectòria poden ser:


- rectilinis: de trajectòria recta  - curvilinis: de trajectòria corba

Pàgina 112
4. Trajectòria, desplaçament i espai recorregut

Exemple:

Pàgina 112
4. Trajectòria, desplaçament i espai recorregut
Desplaçament és la distància entre la posició inicial i la final del mòbil.
Es tracta d'un vector perquè té direcció, sentit i punt d'aplicació a més de mòdul.
Desplaçament (Dx): Dx = x – x0 sent x0 = posició inicial (m)
x = posició final (m)

unitat (S.I.): metre (m)


signe: pot ser positiu o negatiu.

Pàgina 112
4. Trajectòria, desplaçament i espai recorregut
Desplaçament (Dx):

Pàgina 112
4. Trajectòria, desplaçament i espai recorregut
L’espai recorregut és la distància recorreguda i mesurada sobre la trajectòria.
És una magnitud escalar i queda definida en un valor i la magnitud adequada.
Unitat: metre (m)

espai recorregut = 4,2 km

Pàgina 112
4. Trajectòria, desplaçament i espai recorregut

En una volta completa:


espai recorregut és = 4,005 km
desplaçament = x - x0 = 0 km

Pàgina 112
5. Velocitat
La velocitat és un vector. Indica la rapidesa amb la que varia la posició d'un mòbil en el temps.
No hem de confondre la velocitat, que és un vector, amb la celeritat que és el mòdul de la
velocitat.

Velocitat mitjana: és el quocient entre la distància recorreguda i els temps transcorregut.

Velocitat instantània: és la velocitat del mòbil en un moment concret.

Pàgina 114
5. Velocitat
Velocitat mitjana i velocitat instantània:

Pàgina 115
5. Velocitat
Canvi d’unitats:
unitat (S.I.): m/s
altres unitats: km/h, m/s

Exemple: Canvia: 100 km/h a m/s

Exemple: Canvia: 20 m/s a km/h


5. Velocitat

Pàgina 114
5. Velocitat

Càlcul de la velocitat mitjana:

unitat (S.I.): metre (m)


signe: pot ser positiu o negatiu
5. Velocitat
Càlcul de la velocitat mitjana:

Exemple:
5. Velocitat
Càlcul de la velocitat mitjana:

Exemple:
5. Velocitat
Càlcul de la velocitat mitjana:
5. Velocitat
Càlcul de la velocitat mitjana:
5. Velocitat

Pàgina 115
5. Velocitat

Pàgina 115
7. MRU
5. Velocitat
A més de les gràfiques de posició, que ens permeten observar la trajectòria seguida per un
mòbil, resulten molt útils les gràfiques que ens mostren l’evolució de l’espai recorregut o de la
velocitat en funció del temps.

Pàgina 115
6. L’acceleració

Acceleració mitjana: és el quocient entre el canvi de velocitat i els temps transcorregut.


unitat (S.I.): m/s2

Acceleració instantània: és l'acceleració del mòbil en un moment concret.

Pàgina 116
6. L’acceleració
Acceleració. Signe.
Signe: pot ser positiu o negatiu.

Pàgina 116
6. L’acceleració

Pàgina 116
6. L’acceleració

Pàgina 116
6. L’acceleració

Pàgina 116
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)
El moviment rectilini uniforme (MRU):
Característiques:
trajectòria: rectilínia
v = constant (rapidesa no varia)

Pàgina 118
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)
Gràfiques posició-temps (x - t) i velocitat temps (v - t)
a) Posició – temps: a partir de l’equació de posició amb el temps x(t) = x0 + v · t es dedueix que
la gràfica x – t en el MRU és una línia recta.

Pàgina 119
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)
Gràfiques posició-temps (x - t) i velocitat temps (v - t)
b) Velocitat – temps: la velocitat no varia amb el temps i la representació és una línia sense
pendent (horitzontal).

Pàgina 119
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

Nota: longitud de la pista de bàsquet 28 m

Pàgina 118
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

a)

Pàgina 118
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

b)

Pàgina 118
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

c)

Pàgina 118
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

b)
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)
Problemes amb representacions gràfiques

Pàgina 119
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

Pàgina 121
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)
Problemes de creuament

Pàgina 119
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

Pàgina 121
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)
Problemes d’abast

Pàgina 120
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

Pàgina 121
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

Resolució gràfica 1500

1000

500

0
0 20 40 60 80 100 120

-500

-1000

Pàgina 121
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

Pàgina 121
7. Moviment rectilini uniforme (MRU)

Pàgina 138
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 139
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)
El moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA):
Característiques: trajectòria: rectilínia
v = variable (rapidesa varia)
a = constant (no varia)
A partir de l’acceleració es pot deduir l’equació de la velocitat:

I l’equació de la posició és:

Pàgina 122
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)
Acceleració i frenada

Des del punt de vista físic, accelerar i frenar es diferencien en el signe de l’acceleració.
- Al accelerar: l’acceleració i la velocitat tenen el mateix signe.
- Al frenar: l’acceleració i la velocitat tenen signe contrari.

Pàgina 124
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)
Gràfiques posició-temps (x - t) i velocitat temps (v - t)
a) Posició – temps: a partir de l’equació de posició amb
el temps x(t) = x0 + v0 · t + 1/2 · a · t2 es dedueix que la
gràfica x – t en el MRUA és una paràbola.

Pàgina 123
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)
Gràfiques posició-temps (x - t) i velocitat temps (v - t)
a) Posició – temps:
Segons la velocitat inicial i l’acceleració, la gràfica variarà.

Pàgina 123
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)
Gràfiques posició-temps (x - t) i velocitat temps (v - t)
b) velocitat – temps: a partir de l’equació de la velocitat amb el temps v(t) = v0 + a · t es dedueix
que la gràfica v – t en el MRUA és una línia recta.

Pàgina 123
MRUA vs MRU
t0 = 0 s

Magnitud MRUA MRU

Posició (x) x(t) = x0 + v0 · t + 1/2 · a · t2 x(t) = x0 + v0 · t

Velocitat (v) v(t) = v0 + a · t v(t) = v0

Acceleració (a) a = constant a=0


8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 123
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 139
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 124
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 124
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 124
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 124
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 138
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 139
8. Moviment rectilini uniformement accelerat
(MRUA)

Pàgina 139
9. Caiguda lliure i llançament vertical
Es tracta d’un moviment rectilini uniformement accelerat:
Característiques: trajectòria: rectilínia i al llarg de l’eix «y»
v = variable (rapidesa varia)
a = constant = - 9,8 m/s2 = - g (acceleració de la gravetat)
A partir de les equacions del MRUA:
amb: x→y
a = -g

equació de la posició: y(t) = y0 + v0 · t – 1/2 · g t2 (si t0 = 0 s)

equació de la velocitat: v(t) = v0 – g · t


Sent: y0 i y : posició inicial i posició final(m) g: acceleració de la gravetat (9,8 m/s2)
v0 i v: velocitat inicial i velocitat final (m/s) t: temps (s)

Pàgina 125
9. Caiguda lliure i llançament vertical

Pàgina 125
9. Caiguda lliure i llançament vertical

Pàgina 125
9. Caiguda lliure i llançament vertical

Pàgina 138
9. Caiguda lliure i llançament vertical

Pàgina 139
9. Caiguda lliure i llançament vertical

Pàgina 139

You might also like