Lluny

De Caryl Churchill
Traducció Jordi Prat i Coll

PERSONATGES
JOAN, una noia.
HARPER, la seva tia.
TODD, un jove.

La desfilada (escena 2.5): cinc són massa pocs i vint millor que deu. Cent?

1.
Casa de la tia Harper. Nit.

JOAN No puc dormir.

HARPER El llit se’t fa estrany.
JOAN No, m’agraden els llocs diferents.
HARPER Tens fred?
JOAN No.
HARPER Vols beure alguna cosa?
JOAN Em penso que tinc fred.
HARPER Això rai, és fàcil d’arreglar. Hi ha més mantes a l’armari.
JOAN És molt tard?
HARPER Les dues.
JOAN Te’n vas a dormir?
HARPER Vols alguna cosa calenta per beure?
JOAN No gràcies.
HARPER Doncs aleshores me’n vaig a dormir.
JOAN Sí.
HARPER Sempre és estrany dormir fora de casa. Quan faci una setmana que
estiguis aquí ja t’hi hauràs acostumat.
JOAN He estat a molts llocs. M’he quedat a casa dels meus amics moltes
vegades. No trobo a faltar els meus pares si és això el que et penses.
HARPER Trobes a faltar el teu gos?
JOAN La gata, potser.
HARPER Que dorm amb tu?
JOAN No perquè la faig fora. Però entra si la porta no està ben tancada. Et
penses que l’has tancada però no i l’empeny i l’obre a mitjanit.
HARPER Vine aquí un moment. Estàs tremolant. Que tens febre?
JOAN No, estic bé.
HARPER Estàs esgotada. Vés a dormir. Jo també me n’hi vaig.
JOAN He sortit a fora.
HARPER Quan? Quant fa?
JOAN Fa un moment.
HARPER No m’estranya que tinguis fred. Durant el dia fa calor però a la nit fa
fred.
JOAN Les estrelles brillen més aquí que a casa.
HARPER És perquè no hi ha llums al carrer.
JOAN No he pogut veure gran cosa.
HARPER M’estranyaria que haguessis pogut. Com has sortit? No he sentit la porta.
JOAN He sortit per la finestra.
HARPER No m’agrada que facis aquestes coses.
JOAN No, és força segur, hi ha una teulada i un arbre.
HARPER Quan la gent se’n va a dormir s’hauria de quedar al llit. Quan ets a casa
també escales per la finestra?
JOAN No puc a casa perquè- No, no ho faig.
HARPER M’he de fer càrrec de tu.
JOAN Sí, ho sento.
HARPER Bé, prou d’aventures per avui. Ara ves-te’n a dormir. Vinga. Mira’t, si
t’estàs adormint dreta.
JOAN Tenia un motiu.
HARPER Per sortir a fora?
JOAN He sentit un soroll.
HARPER Una òliba?
JOAN Un crit.
HARPER Una òliba, doncs. Hi ha molts tipus d’ocells aquí, podries arribar a veure
un oriol daurat. La gent ve aquí especialment per veure ocells i a vegades
els hi preparem tè o cafè o els hi venem ampolles d’aigua perquè no hi
ha cap bar a prop i no s’ho pensen i agafen set. Ja veuràs demà al matí
quin lloc tan bonic és aquest.
JOAN S’assemblava més al crit d’una persona.
HARPER És que quan un mussol xiscla s’assembla molt al crit d’una persona.
JOAN Era el crit d’una persona.
HARPER Pobreta, quina por deus haver passat imaginant-te que has sentit una
persona xisclant. Hauries d’haver baixat ràpidament aquí amb mi.
JOAN Ho volia veure.
HARPER Era fosc.
JOAN Sí però ho he vist de totes maneres.
HARPER Ara digue’m què és el que t’imagines que has vist en la foscor?
JOAN He vist l’oncle.
HARPER Sí, ja m’ho suposo. Li agrada sortir a prendre l’aire. No estava xisclant
suposo?
JOAN No.
HARPER Aleshores cap problema. Has parlat amb ell? Suposo que deuries estar
espantada per si et renyava al veure’t fora del llit a aquestes hores.
JOAN No m’he mogut de l’arbre.
HARPER No t’ha vist?
JOAN No.
HARPER Quedarà ben sorprès! Es farà un tip de riure quan sàpiga que estaves a
dalt de l’arbre. Farà veure que s’enfada, però en fons li farà gràcia perquè
 és la mateixa mena de cosa que ell feia quan era petit. I ara a dormir. Jo
també pujo.
JOAN Estava forçant algú. L’estava empenyent cap a la barraca.
HARPER Hi deuria estar portant una gran saca. Treballa fins massa tard.
JOAN No estic segura si era una dona. Podria molt ben ser un noi jove.
HARPER Bé, com t’ho diria? quan fa tant de temps que estàs casada amb algú hi
ha coses que mira la gent fa, és normal, no és res dolent, només són uns
amics del teu oncle i estaven fent una festa.
JOAN Era una festa?
HARPER Una mena de festa.
JOAN Sí perquè no només hi havia aquella persona.
HARPER No, hi deuria haver uns quants amics més.
JOAN Hi havia un camió.
HARPER Sí, ja m’ho suposo.
JOAN Quan he posat l’orella a un dels costats del camió he sentit com a dins
ploraven.
HARPER Com ho has pogut fer des de dalt de l’arbre?
JOAN He baixat de l’arbre. He anat cap al camió després de mirar per la finestra
de la barraca.
HARPER Hi ha coses que no són de la teva incumbència quan ets l’hoste d’una
casa que no és la teva.
JOAN Sí, preferiria no haver-ho vist. Ho sento.
HARPER No t’ha vist ningú?
JOAN Estaven amb les seves coses.
HARPER Has tingut sort que no t’hagi vist ningú.
JOAN Si és una festa, per què hi havia tanta sang?
HARPER No hi ha sang.
JOAN Sí.
HARPER On?
JOAN Al terra.
HARPER En la foscor? Com ho has pogut veure en la foscor?
JOAN Hi he relliscat.

Mostra el seu peu nu.

M’ho he fregat però encara en queda una mica.

HARPER És on han atropellat el gos aquesta tarda.
JOAN No s’hauria ja assecat?
HARPER No si el terra era fangós.
JOAN Quin tipus de gos?
HARPER Un de gros, un mestí gros.
JOAN És terrible, deus estar molt trista, feia molt que el tenies?
HARPER No, era jove, es va escapar, no va ser mai massa obedient, ha sigut un
camió fent marxa enrera.
JOAN Com es deia?
HARPER Flash.
JOAN De quin color era?
HARPER Negre amb taques blanques.
JOAN Per què hi havia nens a la barraca?
HARPER Quins nens?
JOAN No saps quins nens?
HARPER Com ho has pogut veure que hi havia nens?
JOAN Hi havia una llum encesa. És per això que he pogut veure que hi havia
sang a dins de la barraca. Els hi he pogut veure les cares i algunes tenien
sang.
HARPER Acabes de descobrir un secret. Ho saps, oi?
JOAN Sí.
HARPER Un secret que no hauries de saber.
JOAN Sí, ho sento.
HARPER Un secret del qual no n’has de parlar mai. Perquè si ho fas podries posar
en perill la vida de molta gent.
JOAN Per què? De qui? Del meu oncle?
HARPER És clar que no del teu oncle.
JOAN De qui?
HARPER Tampoc de mi, que estàs boja? T’explicaré el que està passant. El teu
oncle està ajudant a aquesta gent. Els està ajudant a escapar-se. Els hi
està donant refugi. Alguns d’ells encara estaven al camió és per això que
ploraven. El teu oncle els portarà a tots a la barraca i aleshores estaran a
sa i estalvi.
JOAN Tenien la cara plena de sang.
HARPER Però això és d’abans. Els van atacar i ara el teu oncle els està salvant.
JOAN Hi havia sang al terra.
HARPER Un d’ells estava molt mal ferit i el teu oncle l’ha embenat.
JOAN Els està ajudant.
HARPER Això mateix.
JOAN No hi ha hagut cap gos. No hi ha hagut cap festa.
HARPER No, estic confiant amb tu dient-te la veritat ara. No n’has de parlar mai
amb ningú o sinó posaràs la vida del teu oncle en perill i la meva i fins i
tot la teva. Fins i tot no n’has de dir res als teus pares.
JOAN Per què heu volgut que em quedés si teniu aquest secret entre mans?
HARPER El camió havia d’haver arribat ahir. No tornarà a passar més mentre tu
estiguis aquí.
JOAN Ara ja no cal perquè ja ho sé. No cal que ho atureu per mi. Podria ajudar
a l’oncle a la barraca i tenir cura d’ells.
HARPER No, ho ha de fer tot sol. Però gràcies per oferir-te, ets molt amable. I
després de tota aquesta excitació creus que podràs tornar-te’n a dormir?
JOAN Per què els colpejava l’oncle?
HARPER A qui?
JOAN Estava colpejant a un home amb una barra. Em penso que era una barra
de ferro. També ha donat un cop a un dels nens.
HARPER Una de les persones del camió era un traïdor. No era realment un d’ells,
ho feia veure, els anava a trair, ho han descobert i li han dit al teu oncle.
Després ha atacat al teu oncle, ha atacat a la resta de la gent, el teu oncle
s’hi ha hagut de barallar.
JOAN És per això que hi havia tanta sang.
HARPER Sí, ho ha hagut de fer per salvar als altres.
JOAN Ha colpejat a un dels nens.
HARPER Deu haver estat el fill del traïdor. O de vegades et trobes amb nens que
fins i tot traeixen els seus pares.
JOAN Que passarà?
HARPER Marxaran amb el camió demà al matí molt d’hora.
JOAN A on?
HARPER A on es dirigeixen. No deus voler guardar encara més secrets, oi?
JOAN Només ha colpejat als traïdors.
HARPER És clar. No em sorprèn que no puguis dormir, veure això t’ha trasbalsat.
Però ara ja ho entens, i no és res greu. Ara formes part d’un gran
moviment per fer les coses millor. I en pots estar orgullosa. Pots mirar
les estrelles i pensar que aquí ens trobem, en el nostre petit trosset
d’univers, i que jo formo part del grup de gent que està arreglant les
coses, i la teva ànima s’expandirà directament cap al cel.
JOAN I jo no puc ajudar?
HARPER Pots ajudar-me a netejar demà al matí. Ho faràs?
JOAN Sí.
HARPER Doncs serà millor que dormis una mica.

2.

Alguns anys més tard. Uns cosidors de barrets.

1.

JOAN i TODD estan asseguts en un taulell de treball. Cadascú acaba de començar a

fer un barret.

TODD Hi ha molt de blau.

JOAN Em penso que començaré pel negre.
TODD Sempre guanyen els de colors.
JOAN Ja n’hi posaré, començo pel negre perquè després ressaltin més.
TODD La setmana passada en vaig fer un que representava una idea abstracte
dels carrers, blau pels autobusos, groc pels pisos, vermell per les fulles,
gris pel cel. Ningú ho va entendre però jo sabia què volia dir. Això és del
poc que em satisfà.
JOAN No t’agrada?
TODD Ets nova, oi que sí?
JOAN Aquest és el meu primer barret. El meu primer barret com a professional.
TODD Feies barrets a la universitat?
JOAN Em vaig graduar amb un barret girafa de metre vuitanta.
TODD En una setmana no tindràs temps de fer-ne cap com aquest.
JOAN Ho sé.
TODD Solíem tenir un parell de setmanes abans de la desfilada i després ho van
reduir a una i ara s’està parlant de retallar-nos un dia.
JOAN Així tindríem un dia més de festa?
TODD Així tindríem un dia menys de sou. No podríem fer barrets tan bonics.
JOAN Ho poden fer això?
TODD Tu hi estaries en contra, oi?
JOAN Tot just acabo de començar.
TODD Ja veuràs com aquí hi ha moltes coses que no acaben de rutllar.
JOAN Em pensava que era una de les millors feines.
TODD I l’és. Ja saps on aniràs a dinar?
JOAN Em penso que aquí hi ha una cantina, no?
TODD Sí però no hi anem. T’ensenyaré on pots anar.

2.
El dia següent. Estan treballant en els barrets, que estan més ofanosament decorats,
per exemple s’han canviat els barrets que estaven fent per uns que ja
estan gairebé acabats.

JOAN Et toca a tu.

TODD Vaig a nedar al riu abans de venir a treballar.
JOAN No és perillós?
TODD Ara et toca a tu.
JOAN Tinc una llicència de vol.
TODD Estic despert fins les quatre de la matinada mirant els judicis i bevent
pernod.
JOAN Buscaré una habitació en un túnel subterrani.
TODD Jo tinc el meu lloc propi.
JOAN De debò?
TODD Vols venir a veure’l? Això va progressant.
JOAN No sé què representa el teu barret però m’agrada la ploma.
TODD Tampoc ho intento. Fa massa que sóc aquí.
JOAN Te n’aniràs?
TODD Ara em toca a mi. Hi ha alguna cosa estranya en la manera com
aconseguim els contractes.
JOAN Però volem els contractes.
TODD Què passaria si no ens els mereixéssim? Què passaria si el nostre treball
no fos realment el millor?
JOAN Què està passant?
TODD Només diré el cunyat de certa persona. On et penses que treballa?
JOAN On treballa?
TODD D’això aquí dins no en parlo. Digue’m alguna cosa més.
JOAN No m’agrada quedar-me a casa els vespres i mirar els judicis.
TODD Jo els miro per la nit quan torno.
JOAN Quan tornes d’on?
TODD D’on t’agradaria?

3.
El dia següent. Estan treballant en els barrets, que s’estan convertint en grans i
extravagants.

TODD A mi no m’agrada fer barrets d’animals.

JOAN Era estudiant.
TODD Els barrets abstractes estan tornant amb molta força.
JOAN Sempre m’han agradat els barrets abstractes.
TODD Ni t’hi deuries haver fixat quan tothom els odiava.
JOAN Això deuria ser fa molt de temps.
Silenci. Continuen treballant.

JOAN Només és que si li dones voltes tota l’estona no entenc perquè no hi fas
res al respecte.
TODD Aquest és el teu tercer dia.
JOAN La direcció és corrupte – tu m’ho vas dir. Estem mal pagats – tu m’ho
vas dir.

Silenci. Continuen treballant.

TODD Massa verd.

JOAN Ja vull que n’hi hagi molt.

Silenci. Continuen treballant.

TODD Me adonat com miraves el barret d’aquell noi ros. Espero que li hagis
dit que era una bírria.

Silenci. Continuen treballant.

TODD Sóc l’única persona en aquest lloc que té principis, i no em diguis que
hauria de fer alguna cosa, em passo els dies pensant què puc fer.
JOAN Així segur se que t’acut alguna cosa.

Silenci. Continuen treballant.

4.
El dia següent. Estan treballant en els barrets que són enormes i ridículs.

TODD És molt bonic.

JOAN T’agrada?
TODD Sí.
JOAN A mi també m’agrada el teu.
TODD No cal que ho diguis. No és pas un dels meus millors.
JOAN No... té – No sé, és un barret amb caràcter.
TODD Porto sis anys fent desfilades. Per tant sóc una mà molt valuosa. Per tant
si m’adreço i parlo amb certa persona, m’hauria de fer cas.
JOAN Parlaràs amb ell?
TODD Tinc una cita després de la feina.
JOAN Podries perdre la feina.
TODD Podria.
JOAN Estic impressionada.
TODD Aquesta era la idea.
JOAN Li mencionaràs el cunyat?
TODD Primer li parlaré dels diners. Després li deixaré anar el cunyat. Tinc un
amic que és periodista.
JOAN També li deixaràs anar el periodista?
TODD Li puc deixar entreveure alguna cosa sense acabar de delatar-lo. Serà
molt millor si no pot establir cap connexió entre el periodista i jo.
JOAN Però sospitarà.
TODD Que sospiti el que vulgui. Però hi ha una cosa, si perdés la feina.
JOAN Què?
TODD Que et trobaria a faltar.
JOAN Tan d’hora?

5.
El dia següent. Una processó de presoners esparracats, colpejats i encadenats.
Cadascun porta un barret, de camí per a ser executats. Els barrets
definitius són encara més enormes i ridículs que els de l’escena anterior.

6.
Una nova setmana. JOAN i TODD comencen treballant en els nous barrets.

JOAN Encara no m’ho puc creure.

TODD Ningú no havia guanyat mai en la primera setmana de feina.
JOAN A partir d’ara tot anirà de cap a caiguda.
TODD No pots guanyar cada setmana.
JOAN Precisament em referia a això.
TODD No però faràs una feina fantàstica mentre estiguis aquí.
JOAN De vegades penso que és un llàstima que no se’n salvin més.
TODD En sobrarien, i què en farien de tants?
JOAN Els podrien tornar a fer servir.
TODD Exactament i després ens fotrien fora.
JOAN Em sembla tan trist que els cremin amb els cossos.
TODD No, crec que és la gràcia de tot plegat. Els barrets són efímers. És com
una metàfora d’alguna cosa.
JOAN Bé, de la vida.
TODD Sí, la vida, efectivament. Hauré arribat a fer al voltant d’uns tres cents
barrets aquí dintre i de tots només tres han guanyat i han anat a petar al
museu. Però això mai m’ha preocupat. Crees bellesa i desapareix,
m’encanta.
JOAN Ets tant...
TODD Què?
JOAN Fas que pensi d’una altra manera. Mai abans no hauria pensat com
funciona aquest lloc i ara me n’adono de la seva importància.
TODD Em penso que aquest meu sentit de la moralitat va impressionar a certa
persona amb qui vaig parlar.
JOAN Repeteix-me una altra vegada exactament el que et va dir al final.
TODD “Aquestes coses cal reflexionar-les”.
JOAN Crec que és molt encoratjador.
TODD Podria voler dir que pensarà com es desempallegarà de mi.
JOAN Aquesta és una forma perfecta per començar a treballar.
TODD És completament nova per mi. Tu m’inspires.
JOAN Encara hi ha el periodista. Si continua investigant una mica més podem
exposar les bases de la corrupció financera que mou tota la indústria dels
barrets, no només aquest lloc, m’hi jugo el que vulguis que tota la
indústria està tallada pel mateix patró.
TODD Tu ho creus?
JOAN Crec que ho hauríem d’esbrinar.
TODD Has canviat la meva vida, ho sabies?
JOAN Si perds la feina jo també marxo.
TODD I no agafarem mai cap feina relacionada amb barrets.
JOAN Hi ha d’altres desfilades.
TODD Però penso que tens talent pels barrets.
JOAN A no ser que totes les desfilades siguin corruptes.
TODD M’encanten aquestes peces. Fes-les servir.
JOAN No, queda-te-les tu.
TODD No, tu.

3.
Alguns anys més tard. La casa de HARPER, és de dia.

HARPER Vas fer bé d’enverinar les vespes.

TODD Sí, crec que les vespes se n’han d’anar.
HARPER Ahir estava a fora a l’entrada del bosc quan una ombra se’m va apropar,
era un núvol de papallones, i van venir a volar per davant meu i amb la
seva presència els arbres i els arbustos van quedar vermells. Dues d’elles
es van adherir al meu braç, em vaig espantar molt, una d’elles se’m va
posar als cabells, i vaig aconseguir esclafar-les.
TODD Jo no he tingut cap problema amb papallones.
HARPER Et poden arribar a cobrir la cara. Els romans solien suïcidar-se amb pa
d’or, se l’empassaven coll avall i els obstruïa la tràquea, em ve això al
cap quan veig papallones.
TODD Estava travessant un hort, hi havia cavalls pastant sota els arbres, i de
sobte les vespes van sortir de les prunes. I ja em tens els cavalls galopant
i cridant amb els caps plens de vespes. Tant de bo es despertés.
HARPER No sabem quanta estona va estar caminant.
TODD Va fer bé de venir.
HARPER A qui se li acut sortir a passejar enmig d’una guerra.
TODD A qui s’està escapant.
HARPER No sabem si s’estava escapant.
TODD Es dirigia cap a un lloc segur per trobar-se amb els seus.
HARPER Creus que aquest és un lloc segur?
TODD Relativament, sí i tant que ho és. Tothom es pensa que és només una
casa.
HARPER Els gats s’han posat de la banda dels francesos.
TODD Mai m’han agradat els gats, fan pudor, esgarrapen, només et volen
perquè els alimentis, mosseguen, jo vaig tenir un gat que de sobte et
venia i et queixalava.
HARPER Sabies que estan matant a criatures?
TODD A on?
HARPER A Xina. Quan ningú els està mirant salten als bressols.
TODD Però encara queden alguns gats que són bons.
HARPER Ho dubto molt.
TODD Conec un gat que viu aquí al carrer.
HARPER No, hauries de tenir molt de compte amb això.
TODD Però nosaltres no estem exactament a la banda oposada dels francesos.
No és com si fossin els magrebís o les formigues.
HARPER No és com si fossin els canadencs, els veneçolans i els mosquits.
TODD No és com si fossin els enginyers, els xefs de cuina, els nens més petits
de cinc anys, els músics.
HARPER Els venedors de cotxes.
TODD Els venedors de cotxes portuguesos.
HARPER Els nedadors russos.
TODD Els carnissers tailandesos.
HARPER Els dentistes letons.
TODD No, els dentistes letons han estat fent una bona feina a Cuba. Tenen una
casa a les afores de La Havana.
HARPER Però Letònia ha estat enviant porcs a Suècia. Els dentistes estan
vinculats a l’odontologia internacional i és on roman la seva lleialtat,
amb els dentistes de Dar-es-Salaam.
TODD No discutirem sobre Dar-es-Salam.
HARPER Estàs disposat a justificar la massacre de Dar-es-Salaam?

Ella ha vingut aquí perquè estàs de permís i si algú ho descobreix me’n

faran responsable.
TODD Només és fins demà. La despertaré. Li donaré uns minuts més.
HARPER Has vist el programa dels cocodrils?
TODD Sí però els cocodrils, fixa’t la manera com tenen cura dels seus fills
acabats de néixer i se’ls fiquen dins la boca per portar-los cap a l’aigua.
HARPER I no creus que tothom ajuda als seus propis fills?
TODD Només estic dient que no em sabria greu que els cocodrils estiguessin a
la banda d’alguns dels nostres aliats. Són imparables, vinga.
HARPER Els cocodrils són el dimoni i sempre ha estat bé oposar-se als cocodrils.
La seva pell, les seves dents, l’alè desagradable que desprenen les seves
boques després de menjar carn morta. Els cocodrils esperen a les zebres
quan travessen els rius i mosseguen a les més febles amb les seves
mandíbules i les empenyen cap al fons. Els cocodrils envaeixen els
pobles en plena nit i s’enduen els nens dels seus llits. Els cocodrils es
mengen els seus enemics molt a poc a poc, queixalant primer els peus,
després amunt fins als genolls, després pugen als genitals, i si tenen
molta pressa van directament a les ciutats i comencen a arrencar caps.
Un cocodril pot arribar a carregar una dotzena de caps cap al riu, igual
que fa amb les seves cries, i els posa dins l’aigua on floten com trofeus
fins que es podreixen.
TODD Només estic dient que ho podríem fer servir.
HARPER I aquells aneguets amb borrissol, van deixar enrera el més petit i cridava
espereu-me, espereu-me i sempre amb aquella por que se’l mengessin. I
la seva mare que hauria donat la seva vida per salvar-los.
TODD Inclous els ànecs coll-verd en això?
HARPER Els ànecs coll-verd no són aus de fiar. Cometen violacions, i estan de la
part dels elefants i dels coreans. Però els cocodrils sempre s’equivoquen.
TODD Creus que l’hauria de despertar o deixar que dormís? No tindrem temps
d’estar junts.
HARPER Estàs d’acord amb mi amb això dels cocodrils?
TODD Però què passa? No saps de quina banda estic?
HARPER No sé què penses.
TODD Penso el que pensem tots.
HARPER Agafa els cérvols.
TODD Vols dir els petits i dolços bambis?
HARPER Ho estàs dient amb ironia?
TODD Ho estic dient amb sarcasme.
HARPER Aquests de sobte surten dels parcs i baixen muntanya avall com un
vendaval i atemoreixen els centres comercials. Quan senten trets, els
isards s’abraonen sobre les persones i les trepitgen amb els seus unglots
brillants i rancorosos, els cervatells s’esmunyen sota els peus dels
compradors i els fan caure escales avall, els joves mascles carreguen
contra els vidres dels aparadors-
TODD Sé odiar als cérvols.
HARPER i els vells, no saps què fan amb les seves banyes fortes i punxegudes les
retorcen contra els adolescents que s’escapen carrer avall.
TODD Sí, ho sé perfectament.

S’aixeca el jersei i ensenya una cicatriu.

HARPER Va ser un cérvol?

TODD De fet va ser un os. No m’agrada que ningú dubti de mi.
HARPER Això va ser quan els elefants van anar amb els holandesos, sempre he
confiat amb els elefants.
TODD He disparat a vedells i a nens a Etiòpia. He asfixiat amb gas a tropes
formades per espanyols, programadors informàtics i gossos. A més he
esquinçat estornells amb les meves mans nues. I m’agradava fer-ho amb
les mans nues. Se m’irritaven quan tenia les mans plenes de sang i de
plomes, m’hagués pogut passar tot el dia fent-ho, era molt millor que el
sexe. Per tant no insinuïs que no sigui una persona de confiança.
HARPER No estic dient que no puguis matar.
TODD I sé perfectament que no tot té a veure-hi amb l’excitació. He tingut
feines avorrides. He treballat en escorxadors atordint a porcs i músics i
al final del dia només mal d’esquena i tot el que pots veure quan tanques
els ulls és gent penjada dels peus de cap per avall.
HARPER Així dius que els cérvols són rancorosos?
TODD Ja n’hem parlat d’això.
HARPER Si un cérvol famolenc se t’apropés no l’alimentaries?
TODD És clar que no.
HARPER No ho entenc perquè els cérvols estan amb nosaltres. D’això ja en fa tres
setmanes.
TODD No ho sabia. M’ho acabes de dir.
HARPER La seva bondat natural els hi ha acabat sortint. Ho pots comprovar en els
seus ullets marrons.
TODD Això són bones notícies.
HARPER Tu odies els cérvols. I admires els cocodrils.
TODD He perdut reflexes perquè estic cansat.
HARPER Te n’has d’anar.
TODD Sóc la teva família.
HARPER Penses que dormo?

La JOAN entra i camina cap els braços d’en TODD.

HARPER No pots quedar-te aquí, et buscaran. Què els diràs quan tornis, que has
fugit per passar un dia amb el teu marit? Tothom té gent que estima que
li agradaria molt veure o en qualsevol cas preferirien veure gent més que
no pas estirar-se en un forat esperant que les formigues se les mengin.
Potser no penses tornar però si no ho fas ja em pots disparar ara mateix.
T’ha vist algú quan marxaves? Per quin camí has vingut? T’han seguit?
Hi ha àguiles pescadores que potser t’han vist arribar. I estàs arriscant la
teva vida per no saps què perquè aquest noi diu coses que no estan bé.
No t’importa? Potser tu mateixa no distingeixes el que està bé del que
està malament, i què sé jo de tu després de dos anys, m’agradaria estar
contenta de veure’t però com puc estar-ho?
JOAN Per descomptat que els ocells m’han vist, tothom m’ha vist caminant
però ningú sabia perquè, podria estar duent a terme una missió, tothom
es mou amunt i avall i ningú no sap perquè, de fet he matat a dos gats i
a un nen que no deuria tenir cinc anys i això no és pas gaire diferent de
realitzar una missió, i no veig perquè no puc tenir un dia lliure i després
tornar, després d’això arribaré fins al final. No era precisament dels
ocells de qui estava espantada sinó del temps, el temps aquí està de la
banda dels japonesos. Hi havia tempestes per totes les muntanyes, he
passat per pobles que no havia estat mai abans. Les rates treuen sang per
la boca i les orelles, i això és bo, i també en treien les noies que estaven
al costat de la carretera. Era esgotador perquè estaven reclutant a tothom,
hi havia piles de cossos i si volies esbrinar una mica veies que a un
l’havia matat el cafè o a un altre les agulles de cap, n’hi havia morts per
l’heroïna, pel petroli, per serres elèctriques, per la laca, pel lleixiu, per
didals, l’olor del fum se sentia des d’on cremàvem l’herba que ja no
servia. El bolivians estan treballant amb la gravetat, això és un secret per
tal de no alarmar a l’opinió pública. Però nosaltres estem anant molt més
enllà amb el soroll i hi ha milers de morts per la llum a Madagascar. Qui
mobilitzarà la foscor i el silenci? Això és el que em preguntava per la
nit. Cap al tercer dia gairebé no podia caminar però vaig baixar cap al
riu. Hi havia un campament de soldats xilens riu amunt però no em van
veure i riu avall hi havia catorze vaques blanques i negres que bevien,
per tant sabia que havia de creuar el riu. Però no sabia de quina banda
estava el riu, em podia ajudar a nedar o a ofegar-me. A la part del mig
del riu, la corrent baixava amb molta més força, l’aigua era marronosa,
no sabia si això significava alguna cosa. Em vaig quedar dreta a la riba
una bona estona. Però sabia que era l’única via per arribar fins aquí, així
que per fi vaig posar un peu al riu. L’aigua era molt freda però no s’hi
podia fer res. Perquè un cop ja ets a dintre no saps el que passarà. En
qualsevol cas l’aigua et cobreix fins als turmells.