Project e

TEI
Intervenció amb
famílies i atenció a
menors en risc social
Unitat formativa 2
Nucli formatiu 4: La família
Nucli formatiu 5: Intervenció amb famílies en entorns formals
Nucli formatiu 6: Intervenció amb famílies en situació de risc
1 Marta Lacalle Garrido

Centre de secundària Jaume Viladoms
Curs 2013-2014
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ......................................................................................................................................................................... 3
1. Ubicació de la U.F. al currículum ................................................................................................................................. 5
2. Resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació ..................................................................................................... 5
3. Seqüenciació d’activitats:............................................................................................................................................... 9
4. Estratègies metodològiques i d’organització: ...................................................................................................... 18
5. Aplicació, seguiment i valoració de la programació (De 1 a 4): .................................................................... 19
CONCLUSIÓ ............................................................................................................................................................................ 25
Webgrafia ............................................................................................................................................................................... 26
Bibliografia ............................................................................................................................................................................. 26
ANNEXOS ................................................................................................................................................................................ 27
2
INTRODUCCIÓ
“Per a educar un nen, cal una tribu sencera”.
Proverbi africà
Tradicionalment, la socialització primària de l’infant ha estat responsabilitat de la família. Però la societat

moderna ofereix un mercat laboral globalitzat, on participen de manera cada vegada més igualitària homes i
dones; i on la flexibilitat i la precarietat aboca a les famílies a dedicar més temps a la vida laboral en detriment
de la vida familiar. Actualment hi ha funcions tradicionals de la família que es delegen en altres institucions: llars
d’infants, ludoteques, activitats extraescolars... contribueixen a conciliar la vida familiar i laboral; i recolzen a les
famílies en el procés d’acompanyament al creixement dels seus fills i filles.
Que els usuaris dels serveis dirigits a la primera infantesa són les famílies dels infants, i no aquests, és una
realitat innegable: l’infant no té consciència de les seves necessitats, i són els adults que acompanyen el seu
procés de maduració en qui recau la responsabilitat de triar el que consideren millor per a ells. En aquest
context, els i les tècnics d’educació infantil (TEI) tenen al seu davant el repte de complementar la labor de unes
famílies amb realitats i estructures cada vegada més diverses, que necessiten ser ateses des del respecte a la
seva identitat i la seva història; i amb la professionalitat de qui sap veure, darrere de cada infant, una família i
una xarxa social capaç de projectar-lo cap a l’èxit.
Al llarg d’aquesta unitat formativa s’ha introduït als i les futurs/es educadors/es infantils al conexiement
profund de la família, en la seva diversitat i problemàtica, de les formes de cooperar en la seva tasca i d’oferir,
en cas necessari, ajuda especialitzada; amb la capacitat d’ampliar la mirada al context del qual forma part
l’infant.
El contingut s’ha dividit en tres nuclis formatius, per tal de facilitar la seva assimilació:
1. La família, on s’ha convidat a l’alumnat a endinsar-se en la seva diversitat i les seves problemàtiques.
2. Intervenció amb famílies en entorns formals, on s’ha introduït al futur professional en el coneixement de
les estructures de coordinació i participació de les famílies tant a nivell individual com a nivell col.lectiu.
S’ha fet incís en aquells paradigmes que contemplen l’escola com a fruït de la cooperació entre tota la
societat, més enllà de la comunitat escolar: els plans d’entorn i les comunitats d’aprenentatge.
3
3. Intervenció amb famílies en situacions de risc, que és el bloc on s’introdueix a l’ús i interpretació
d’instruments de valoració de la realitat familiar pròpiament sistèmics, encara que tots els nuclis formatius
contribueixen a l’assoliment dels resultats d’aprenentatge.
La divisió dels continguts en diferents nuclis formatius és purament organitzativa i no afecta a la globalitat dels
Resultats d’Aprenentatge (R.A) associats a l’assoliment de les competències professionals establertes pel
Decret 244/2013, de 5 de noviembre, per aquest mòdul professional. Per tant, totes les activitats, en
diferent mesura, han contribuït a l’assoliment d’aquests per part de l’alumnat.
Per últim, agraïr al Centre d’Estudis Secundaris Jaume Viladoms, a l’equip professional i els i les alumnes
de 2º curs del CFGS de Técnic d’Educació Infantil, haver fet possible l’aplicació d’aquest projecte. A Mercè
Traveset, Carles Parellada, Mª Carmen i tot l’equip de professors del Màster en Pedagogía Sistèmica
impartit per l’Institut Gestalt, per la seva aportació conceptual i el seu suport tutorial sense el qual aquest
projecte no hagués estat possible. I a Esther Ametller, coordinadora dels SAIP i Punts de Trobada de Creu
Roja Sabadell, la seva col.laboració desinteressada.
4
1. Ubicació de la U.F. al currículum
La present acció formativa està inclosa dins el desenvolupament del Mòdul profesional 1 (Intervenció amb
famílies i atenció als infants en risc social), segons el currículum vigent, establert pel Decret 244/2013, de 5
de noviembre, pel qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior d’educació infantil (DOGC
núm. 6497, de 8.11.2013)
El M1 té una durada de 132 hores i 12 hores de lliure disposició (equivalencia en 6 crèdits ECTS), amb una
dedicació setmanal de 4h lectives. El componen 2 unitats formatives:
UF 1: intervenció socioeducativa amb infants en risc social. 60 hores

Data inici prevista: 15 setembre 2013
Data final prevista: 20 desembre 2013
Nombre d’hores setmanals: 4
UF 2: intervenció socioeducativa amb famílies. 60 hores

Data inici prevista: 8 gener 2014
Data final prevista: 6 maig 2014
Nombre d’hores setmanals: 4
Seguidament, es desenvoluparà la UF2
2. Resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació
R.A.1. Planifica programes i activitats d’intervenció amb famílies justificant el

seu paper en l’educació i el desenvolupament integral de l’infant.
Continguts:
1. Planificació de programes i d’activitats d’intervenció amb famílies:
1.1 Característiques i evolució de la família.

1.2 Anàlisi de l’estructura familiar.
1.3 Estils educatius de la família.
1.4 Identificació de les situacions de risc social en famílies. Prevenció.
1.5 Famílies multiproblemàtiques: context de desenvolupament i configuració.
1.8 Valoració del paper de l’educador o de l’educadora en la detecció i notificació del
maltractament.
1.9 Anàlisi dels aspectes legals de la intervenció amb famílies.
1.10 La intervenció amb famílies en els àmbits educatiu i social: serveis i programes.
1.11 Participació de les famílies en el consell escolar i en l’AMPA.
1.13 Presa de consciència sobre la importància de la col·laboració de les famílies en el
procés socioeducatiu dels infants.
5
5
Criteris d’avaluació:
-Definir:
1.8 Identifica els indicadors i requisits que assenyalen l’existència de maltractament.
1.4 Identifica els criteris educatius, aspectes formals i actituds que s’han de tenir en compte en
relació amb la col·laboració amb les famílies.
-Descriure:
1.2 Descriu programes d’ajut i d’intervenció amb famílies des dels àmbits educatius i social.
1.6 Descriu les problemàtiques i els indicadors associats a les famílies en situació de risc social.
1.7 Reconeix les característiques pròpies de les famílies multiproblemàtiques i la seva
configuració.
-Explicar:
1.9Concreta els protocols d’actuació després de la detecció de situació de risc o maltractament en
la família.
-Argumentar:
1.3 Proposa estratègies, activitats i recursos per afavorir la participació de la família i, si escau,
millora la seva competència educativa.
-Justificar:
1.1 Identifica i descriu la influència de les pautes de criança en la família en el desenvolupament
integral del nen i de la nena.
1.5 Valora la importància de la col·laboració família-institució en els primers anys.
1.10 Valora el paper de la persona educadora en la detecció i en la comunicació de les situacions
de risc i/o maltractament infantil.
1.11 Valora la necessitat de mantenir una actitud respectuosa cap a les diverses situacions
familiars.
R.A.2. Implementa activitats i estratègies que afavoreixen la col·laboració de la família en el procés

socioeducatiu dels infants relacionant-les amb les característiques i necessitats de les famílies i els
objectius de la intervenció.
Continguts:
2. Implementació de programes, activitats i estratègies d’intervenció amb famílies:

2.1 La comunicació amb les famílies.
2.2 Elaboració i realització d’entrevistes.
2.3 Organització de reunions amb les famílies.
2.4 Materials per al treball amb les famílies.
2.5 Problemes freqüents en les relacions amb les famílies.
2.6 Tractament confidencial de la informació.
2.7 Intervenció amb la família en diferents situacions.
2.8 Programes de prevenció (atenció especialitzada a famílies, suport a famílies
monoparentals, mediació familiar, orientació i intervenció familiar, punts de trobada familiar,
teràpia familiar).
2.9 Paper i actituds de l’educador o de l’educadora infantil en la intervenció amb famílies.
6
6
2.10 Valoració del paper de les actituds i de les habilitats de la persona educadora en la realització
d’entrevistes i reunions.
-Definir
2.1.Identifica els canals de participació de les famílies en la institució.
2.2 Identifica les necessitats educatives i/o de participació de la família.
-Justificar
2.3 Prepara guions per a reunions i entrevistes amb famílies.
2.4 Realitza reunions i entrevistes seguint l’objectiu i els guions establerts.
2.5 Manté una actitud receptiva a les iniciatives i propostes de participació deles famílies.
2.6 Organitza els recursos, espais i temps d’acord amb els objectius de l’activitat.
2.7 Respon davant situacions imprevistes.
2.8 Manté una actitud positiva en la relació amb les famílies.
2.9 Valora la importància de les habilitats socials de la persona educadora en les relacions amb la
família.
2.10 Adapta la comunicació a les característiques de les famílies.
2.11 Comprèn la necessitat de la confidencialitat de la informació.
R.A. 3. Avalua el procés i el resultat de les intervencions amb famílies identificant les variables
rellevants en el procés i justificant la seva elecció.
Continguts:
3. Avaluació de la intervenció socioeducativa amb famílies:
3.1 Anàlisi de les variables personals i contextuals rellevants per a l’avaluació.
3.2 Selecció d’instruments per a la recollida d’informació.
3.3 Elaboració d’instruments per a l’avaluació de la intervenció.
3.4 Elaboració d’informes del procés d’avaluació.
3.5 Valoració de la importància de la coordinació i el treball en equip en l’avaluació de la
intervenció.
3.6 Valoració de la importància de la confidencialitat de la informació en la
intervenció familiar.
- Explicar:
3.4 Recull i interpreta dades.
- Argumentar:
3.5 Identifica les desviacions respecte al que estava previst en la intervenció.
77
- Justificar:
3.1 Selecciona els indicadors d’avaluació.
3.2 Dissenya o selecciona instruments adequats per obtenir informació sobre lasituació familiar,
les necessitats educatives de la família, les possibilitats i els desitjos familiars de participació.
3.3 Aplica instruments d’avaluació.
3.6 Proposa mesures de correcció en situacions problemàtiques.
3.7 Valora la necessitat de la participació de la família en l’avaluació de la intervenció.

3.8 Valora la importància de mantenir una actitud permanent de millora en l’eficàcia i en la qualitat
del servei.
8
8
3. Seqüenciació d’activitats:
Nucli formatiu 4: La familia

Sessió Activitat R.A C.A Continguts Durada Breu descripció de Instrument
tasques d’avaluació
1 Presentació 1 1.1.Característiques i Diari d’aula

1.11
del nucli evolució de la familia
formatiu
1.1. 1.2. Anàlisi de l’estructura Aproximació al concepte
Exposició de 1 familiar de família; conceptes
conceptes 1h jurídics; la regulació de
les relacions de parentiu.
Concepte antropològic;
matrimoni i divorci, punt Diari d’aula
de vista sociològic. Prova objectiva NF4
2 Exposició de 1 1.1 1.2. Anàlisi de l’estructura 6h Diari d’aula

conceptes Finalitats d'una família Prova objectiva NF4
1.4 familiar cohesionada, regles i rols
familiars i cicles vitals.
Les etapes.
Anàlisi de 1 1h
3a8 1.1 1.3. Estils educatius de la Treball en grup sobre Activitat1 NF4M1
casos 1.6 tipus de famílies
família
9 a 11 Anàlisi de Barrio. Visionat de la Activitat2 NF4M1

casos 1.1 1.3. Estils educatius de la 3h pel.licula i posada en
1 1.6 família comú
9
12 Exposició de 1 1.9 1.4. Identificació de les 30 min. Els plans i programes Diari d’aula
conceptes situacions de risc social en d'atenció a les famílies. Prova objectiva NF4
famílies. Prevenció Prestacions i ajuts a les
famílies (Doc 4.4). El pla
integral a les famílies:
l'atenció psicosocial,
l'orientació i mediació,
punts de trobada i suport
a famílies en el sí del
problema de la violència
familiar.
Exposició de 1 1.6 1.4 Identificació de les 30 min. Nivells d’intervenció en Diari d’aula
conceptes 1.7 situacions de risc social en atenció a les famílies. Prova objectiva NF4
famílies. Prevenció. Presentació de
programes.
13 Exposició de 1 1.4 1.4 Identificació de les 1h Funció educativa en Diari d’aula

conceptes situacions de risc social en situacions de crisi. Prova objectiva NF4
famílies. Prevenció. Necessitats educatives i
estils. Recursos.
14 a 22 Estudi de 1 1.4 1.4 Identificació de les 1h Diari d’aula
Comentari de casos Prova objectiva NF4
casos situacions de risc social en extrets del llibre
famílies. Prevenció. “Alumnado en situación
de riesgo social” Ed.Graó
23 Torn obert de Dubtes, repàs i 1h
paraula desajustament de la
temporalització Repàs per a l’examen
10
Nucli formatiu 5: Intervenció amb famílies amb entorns formals
Sessió Activitat R.A C.A Continguts Durada Breu descripció de Instrument
Tasques d’avaluació
1 1h. Presentació del nucli.
Exposició de 1i2 1.5 1.11 Participació de les
conceptes 2.2 Entorns formals: Família i Prova objectiva NF5
famílies en el consell escolar i escola. Les Ampa i les (veure annex)
responsabilitats
en l’AMPA.
compartides. Casos.
2 Exposició de 1i2 1.4 1.11 Participació de les 1h 5.2 Participació de les Prova objectiva NF5
conceptes 1.5 famílies en les escoles. (veure annex)
2.1 famílies en el consell escolar i Consells i organismes en les
2.2 en l’AMPA. escoles.Experiències
educatives de participació.
Lectures dels documents
1.12 Models i projectes
5.2 i 5.3.
d’intervenció amb les famílies:
comunitats d’aprenentatge,
plans d’entorn.
1.13. Importància de la
col.laboració familia-escola.
2.3. Organització de les

reunions amb les famílies
11 8
3 Anàlisi de 2 2.1 1.12 Models i projectes 1h Exemplesdeplans Prova objectiva NF5
casos. 2.2 d'entorn,comunitats (veure annex)
d’intervenció amb les famílies: d'aprenentage. Visitar web
comunitats d’aprenentatge, CEIP Tanit i Projecte
Educatiu de Sabadell.
plans d’entorn. www.comunidadesdeapren
dizaje.net
1.13. Importància de la Entrevista a Ramón Flecha:
http://www.youtube.com/
col.laboració familia-escola
watch?v=Rs7_XSNKehA
4 Anàliside 2 2.3 2.1. La comunicació amb les 1h La comunicació i família: Activitat 2 NF5 M1
casosi 2.5 famílies L'agenda i les entrevistes i
documents. 2.9 2.2. Elaboració i realització els informes
2.10 d’entrevistes Anàlisi de casos
2.4. Materials per als treballs http://www.youtube.com/
amb les families
2.9. Actituds de l’educador
amb les famílies watch?v=pOQV3p-zC3I
2.10.Valoració del paper de les
actituds en la realització
d’entrevistes i reunions. Consells entrevista inicial
watch?v=9t7Yo4i1zcc
Entrevista de seguiment.
watch?v=0kA3uOWEtj8
12
5 Anàlisi de 2 2.7 2.7. Intervenció amb la familia 30 min. Intervencions en la familia Activitat 1 NF5 M1
casos en diferents situacions. en situacions concretes: (veure annex)
situacions de dol. Anàlisi de Diari d’aula (clickedu)
casos (llibre dol) Prova objectiva NF5
Exposició de 1 1.2 1.13 Presa de consciència 30 min. 5.5. Periodes d'adaptació, Activitat 1 NF5 M1
continguts 1.3 discapacitats o transtorns (veure annex)
1.6 sobre la importància de la de conducta, nouvinguts, Diari d’aula (clickedu)
1.8 col·laboració de les famílies en prevenció en sitacions de Prova objectiva NF5
1.11 violència.
el procés socioeducatiu dels
infants.
6 Anàlisi de 2 2.1 2.7. Intervenció amb la familia 1h Comentari a classe de Activitat 2 MF5 M1
casos 2.2 en diferents situacions. diferents casos de nens/es (veure annex)
2.3 amb discapacitats físiques.
2.8 2.9.Paper i actitud de Debat en gran grup:
2.9 l’educador o de l’educadora - com es pot sentir aquesta
2.10 infantil en la intervenció amb familia.
2.11 les famílies. - quines necesitats té.
- d’aquestes necessitats,
quines podem atendre dins
2.10. Valoració del paper de les nostres funcions.
les actituds i de les habilitats - com afecta a aquesta
de la persona educadora en la família
realització d’entrevistes i
reunions.
13
7 a 10 Anàlisi de 1 1.2 1.8 Valoració del paper de 4h Pel.lícula "Hoy empieza Activitat 1 NF5 M1
casos 1.3 l’educador o de l’educadora todo". Visionat de la (Veure annex)
1.6 en la detecció i notificació del pel.lícula i treball per
1.8 maltractament. parelles.
1.10 1.11 Participació de les
1.11 famílies en el consell escolar i
2.5 en l’AMPA.
1.12 Models i projectes
d’intervenció amb les famílies:
comunitats d’aprenentatge,
plans d’entorn.
2.5. Problemes freqüents en
les relacions amb les famílies
2.6. Tractament confidencial
de la información
Dubtes, repàs i desajustament

11 Torn obert de de la temporalització 1h Repàs per a l’examen
paraules
Nucli formatiu 6: Intervenció amb famílies en situació de risc

Sessió Activitats R.A C.A Continguts Durada Breu descripció de Instrument
Tasques d’avaluació
1 Presentació 1h
del nucli
formatiu
1 1.6 1.5. Les famílies Exposició de conceptes Diari d’aula (Clikedu)
Exposició de 1.7 multiproblemàtiques. amb el suport del llibre de Prova objectiva NF6
conceptes Configuració i context text d’Altamar i el PPT (veure annex)
corresponent al NF6.
14
2 Estudi de 1 1.6 1.5. Els menors amb famílies 1h Lectura de casos extrets Diari d’aula (Clickedu)
casos 1.7 multiproblemàtiques. dels llibres de Mercè Prova objectiva NF6
Exemples terapèutics. Traveset i Amparo La (veure annex)
Monenda
Explicació del concepte de
3 Exposició de 1i2 1.11 2.4Valoració de la situació 1h Diari d’aula (clikedu)
genograma i familiarització
conceptes 2.4 familiar. El genograma Prova objectiva NF6
amb la nomenclatura a
2.6 (veure annex)
partir del llibre de text.
2.8
2.11
3.1
a
3.8
4i5 Estudi de 1 1.11 2.4Valoració de la situació 2h Interpretació de dos mapes Diari d’aula (clikedu)
casos 2.4 familiar. El genograma familiars (per parelles) Activitat NF6M1
2.6 Prova objectiva NF6
2.8 (veure annex)
2.11
3.1 a
3.8
6 Exposició de 1 1.11 2.4.Valoració de la situació 30m. Exposició de continguts Diari d’aula (Clikedu)
conceptes 2.4 familiar: l’APGAR familiar, el amb suport del llibre de Prova objectiva NF6
2.6 mapa familiar i l’ecomapa text i el ppt d’Altamar. (veure annex)
2.8
2.11
3.1 a
3.8
15
Estudi de 1 1.11 2.4.Valoració de la situació 30m. Finalització de l’activitat Diari d’aula (Clikedu)
casos 2.4 familiar: l’APGAR familiar, el NF6M1 Prova objectiva NF6
2.6 mapa familiar i l’ecomapa (veure annex)
2.8 Activitat NF6M1
2.11
3.1 a
3.8
7 Exposició de 1 1.11 1.10.Valoració de la situació 1h. Aproximació als models Diari d’aula (Clikedu)
conceptes 2.4 familiar: altres tipus de familiars que el llibre de Prova objectiva NF6
2.6 famílies text considera (veure annex)
2.8 “multiproblemàtics” des
3.1 a d’una mirada més positiva:
3.8 - El pare perifèric.
- La parella inestable.
- La dona sola.
-La familia petrificada
8 Estudi de 1 1.11 1.10.Valoració de la situació 1h Diari d’aula (Clikedu)

Lectura crítica col.lectiva
casos 2.4 familiar: altres tipus de Prova objectiva NF6
de la pg.139 del llibre de
2.6 famílies (veure annex)
text. Énfasi en la
2.8
importància d’ampliar la
3.4
mirada i veure amb
3.5
respecte a la família del
3.6
menor, sense oblidar que
estem al seu servei.
9 Exposició de 1 1.2 1.10. Agents que intervenen 1h Diari d’aula (Clikedu)
conceptes en la intervenció amb famílies Lectura crítica col.lectiva Prova objectiva NF6
multiproblemàtiques. Moldels de la pg.145 a 147 del (veure annex)
d’intervenció problemàtics i llibre de text. Énfasi en la
alternatius. importància d’ampliar la
mirada i veure amb
respecte a la família del
menor, sense oblidar que
16
estem al seu servei.
10 Exposició de 1 1.11 1.10.El dibuix de la familia 30m. Exposició pg.108 a 113 Diari d’aula (Clikedu)
conceptes 3.1 a com a eina de diagnòstic de la llibre “Manual práctico de Prova objectiva NF6
3.8 situació familiar. pedagogía sistémica” (veure annex)
Interpretació del Diari d’aula (Clikedu)
Estudi de 1 30m
1.11 1.10. Casos pràctics. simbolisme de diversos Prova objectiva NF6
casos
dibuixos. (veure annex)
11 i 12 Xerrada Esther 1i2 1.2 2.8. Programes de prevenció 2h Conferència a càrrec Diari d’aula (Clikedu)
Atmeller 2.7 (atenció especialitzada a d’Esther Atmeller, Prova objectiva NF6
2.8 famílies, suport a famílies coordinadora dels SAIPs i (veure annex)
2.11 monoparentals, mediació Punts de Trobada de Creu
familiar, orientació i Roja.
intervenció familiar, punts de
trobada familiar, teràpia
familiar.
13 Exposició de 1 1.11 1.10. La representació amb 1h Exposició pg.117 a 122 Diari d’aula (Clikedu)
conceptes objectes com a eina de llibre “Manual práctico de Prova objectiva NF6
diagnòstic de la situació pedagogía sistémica” (veure annex)
familiar. Tècnica i casos.
14 a 16 Torn obert de 1i2 2h Diari d’aula (Clikedu)
Dubtes, repàs i desajustament
paraula Prova objectiva NF6
de temporalització. (veure annex)
Cuadre elaborat a partir de:

http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/CUR_FP.pdf
17
4. Estratègies metodològiques i d’organització:
Seguint la teoria de Vygotsky, es procurarà que les activitats proposades estiguin situades a la zona de
desenvolupament pròxim de l’alumnat. Per aquest motiu, la presentació de cada nucli formatiu consistirà
en un repàs dels continguts que es treballaran en aquest, per tal de conèixer, d’una forma distesa però
rigorosa, els coneixements previs del grup classe. D’aquesta forma, i seguint la teoria d’Ausubel, es
crearan les condicions óptimes per a que els i les estudiants integrin els nous coneixements en els seus
esquemes mentals previs, destruint idees preconcebudes errònies i aconseguint un aprenentatge
significatiu.
Com es tracta d’un mòdul predominantment teòric, la metodologia més utilitzada serà la classe magistral
o exposició de continguts amb el suport del PowerPoint de l’editorial Altamar i el llibre de text de la
mateixa editorial.
Per tal d’assegurar la seva correcta comprensió, cada nucli formatiu anirà acompanyat de casos pràctics
que permetran a l’alumnat identificar els continguts teòrics en situacions realistes i prendre decisions
justificades sobre casos hipotètics.
Les activitats proposades a l’aula contribueixen a que l’alumnat desenvolupi les capacitats clau:
autonomia, innovació, organització del treball, responsabilitat, relació interpersonal, treball en equip i
resolució de problemes ; que el Decret 244/2013, de 5 de novembre determina per a aquest perfil
professional. En conseqüència, els grups de treball seran eterogenis i variaran a cada activitat (tant en
nombre de components com en els components en si).
Com es tracta d’una formació professional amb caràcter terminal, és a dir, condueix directament al món
laboral, es contempla l’avaluació des de tres de les quatre dimensions, seguint kirkpatrik:
1. La reacció dels participants, que es recull diàriament al sistema de gestió d’activitats formatives
« Clickedu », i que serveix de base per a adaptar de forma continua el procés d’ensenyament a l’alumnat,
segons la reacció observada als participants.
2. L’aprenentatge obtingut pels participants, que es mesura amb les proves objectives.
3. El nivell de conducta aconseguit, que s’avalúa amb l’observació diària, recollida al sistema de gestió
«Clickedu » i les rúbiques d’avaluació de les activitats que componen cada nucli formatiu.
No es contempla l’avaluació dels resultats obtinguts ja que per la naturalesa dels continguts i la
delicadesa dels contextos als quals van referits no considero convenient realitzar observacions en
situacions reals de treball (com si ho permet, per exemple, el Projecte o les FCT).
N.F Activitat R.A C.A %

4 M1NF4A1 1 1.1,1.4 20%
M1NF4A2 1 1.1,1.6 20%
M1NF4PO 1 1.1, 1.4, 1.6, 1.7, 1.9, 1.11 60%
5 M1NF5A1 1,2 1.2, 1.3, 1.6, 1.8, 1.10, 1.11, 2.5, 2.7 20%
M1NF5A2 2 2.1, 2.2, 2.3, 2.5, 2.8, 2.9, 2.10, 2.11 20%
M1NF5PO 1,2 1.4, 1.5, 2.1, 2.2 60%
6 M1NF6A1 1,2,3 1.11, 2.4, 2.6, 2.8, 2.11, 3.1 a 3.8 40%
M1NF6PO 1,2,3 1.2, 1.6, 1.7, 1.11, 2.4, 2.6, 2.7, 2.8, 2.11, 3.1 a 3.8 60%
M1NF4A1 = Activitat 1, Nucli Formatiu 4, Mòdul 1

M1NF4PO = Prova Objectiva, Nucli Formatiu 4, Mòdul 1
QUF2 = 0.33 (0.60 x QM1NF4PO+ 0.20 x QM1NF4A1 + 0.20 x QM1NF4A2)
+ 0.33 (0.60 x QM1NF5PO+ 0.20 x QM1NF5A1 + 0.20 x QM1NF5A2)
+ 0.34 (0.60 x QM1NF4PO+ 0.20 x QM1NF4A1 + 0.20 x QM1NF4A2)
18
18
5. Aplicació, seguiment i valoració de la programació (De 1 a 4):
Aquest projecte ha estat aplicat al Centre d’Estudis Secundaris Jaume Viladoms entre el 8 de gener i el 5
de maig de 2014. El centre està situat al barri de Can Feu1 de Sabadell i la seva oferta educativa abarca
des d’educació infantil a Cicles Formatius de Grau Superior2.
El contingut impartit forma part del curriculum del Cicle Superior d’Educació Infantil. L’alumnat que el
cursa pertany a la classe mitjana, i prové majoritàriament de batxillerat. Actualment cursa el 2º nivell del
cicle. El grup està format per 31 noies i 2 nois entre 18 i 40 anys.
Nucli formatiu 4: La família
SESSIÓ 1: Repàs dels continguts explicats la sessió anterior. Ha donat temps a fer el repàs i explicar les
finalitats d'una famíia cohesionada, regles i rols familiars. El cicle vital. Etapes.
No han quedat dubtes. Ha agradat la forma de fer grups. Diuen que ha trencat moltes tensions. Dubte: es
fa una prova per cada UF o per cada nucli formatiu? El PPT també ha ajudat a centrar l'atenció. Demanen
que el pengi a l'aula virtual. | Qualificació: 4
SESSIÓ 2: Ha donat temps a repassar els contiguts que no havien quedat clars la sessió anterior i a
acabar els programats per a la present. El PPT ha funcionat i la tècnica per a distribuir els grups també ha
agradat molt. Tal i com he planificat el treball en grup, s'ha de canviar la distibució de les activitats. També
ha sorgit el dubte: ¿la prova escrita abarca un N.F o tota una U.F? Nivell de participació alt. |
Qualificació: 4
SESSIÓ 3: Absència
SESSIÓ 4: Han dedicat la sessió a treballar per grups. Les dues persones que havien faltat la sessió
passada s'han incorporat als seus respectius grups.
Han parlat amb mi el grup de la alumna a. Sembla que encadena absències per motius de salut. Hi ha
preocupació al grup per la forma en que participarà, per tal que tothom pugui assolir els objectius. Si falta
a la propera sessió valorar la possibilitat de contactar amb ella i plantejar-li una activitat adaptada, però
dins el grup. Exposicions fixades per a 27/01 | Qualificació: 4
SESSIÓ 5: Han continuat amb els treballs en grup. Sense incidències. | Qualificació: 4
SESSIÓ 6: Han continuat amb els treballs en grup. Sense incidències. | Qualificació: 4
1
Per a més informació consultar: http://ca.sabadell.cat/Districtes/p/historiaDC_cat.asp
2
L’oferta formativa del centre es pot consultar a:
http://www.jviladoms.cat/webviladoms/centre_estudis/index.php?id_seccion=37&id_ficha=139
19
SESSIÓ 7: Han continuat fent el treball de grup, i alguns alumnes ja han acabat. He revisat les
presentacions dels grups que han acabat i he fet propostes de millora. El dijous comencem les
exposicions | Qualificació: 4
SESSIÓ 8: Cap grup no tenia la presentació preparada per a exposar; per tant, tal i com estava programat
des d'un inici, començarem les presentacions el dilluns. També ha vingut na alumna b, que ha faltat molt
per malaltia i encara no tenia ni grup. Li adaptaré l'activitat i presentarà un treball individual el proper
dijous. Enviar tota la documentació. |Qualificació: 4
SESSIÓ 9: Exposicions amb normalitat. | Qualificació: 4
SESSIÓ 10: Continuació de les exposicions. Atenció a les reclamacions de les alumnes que no estaven
d'acord amb la valoració. Conclusió: La rúbrica de valoració va ser lliurada amb antelació i no es
contemplava com a criteri el vocabulari (a no ser que el registre general fos massa col.loquial, que
s'haguès valorat en l'apartat "contingut"). També s'ha concretat la data de l'examen, que s'havia proposat
però no confirmat, per a dia 20. Pendent: unificar criteris de valoració de les exposicions amb altres
mòduls. | Qualificació: 3
SESSIÓ 11: El grup que quedava ha fet l'exposició. Han sorgit algunes protestes per les notes, però
menys. A continuació hem començat les activitats prèvies al visionat de la pel.lícula "Barrio".
Ha hagut alguna veu en desacord en la composició dels grups, però no ha tingut més importància. Entre
els barris de procedència de l'alumnat hi ha bastant diversitat, cosa que ha fet que les visions dels
diferents integrants d'un grup fossin complementàries i es tinguin presents diferents models de nuclis
urbans. Això ha contribuit a enriquir l'activitat. | Qualificació: 4
SESSIÓ 12: Primera sessió pel.lícula Barrio. Sense incidències. | Qualificació: 4
SESSIÓ 13: Hem acabat de veure la pel.lícula. Sense incidències. | Qualificació: 4
SESSIÓ 14: Debat sobre la pel.lícula. Un grup minoritari no ha entès el final. Hi havia discrepàncies sobre
algunes interpretacions, que hem debatut. Costava molt fer silenci. | Qualificació: 2
SESSIÓ 15: Ha donat temps a acabar d'explicar tot el que tenia previst. L'alumnat no pot accedir als
arxius penjats. Revisar. | Qualificació: 4
SESSIÓ 16: No he assistit per problemes familiars.
SESSIÓ 17: He acabat el tema. Han quedat clars els diferents estils educatius. Una minoria han tornat a
demanar els ppt d'Altamar, sembla ser que no tenen llibre de text. | Qualificació: 4
SESSIÓ 18: Hem comentat les fotocòpies del dijous, relacionant-les amb la teoria del llibre.
També hem parlat de l'examen, del tipus de preguntes i de com es puntuarà. | Qualificació: 3
SESSIÓ 19: Repàs amb el PPT d'Altamar. Algún dubte pel grau de memorització que es demanarà a la
prova, però satisfacció general. Afirmen que no hi ha dubtes. | Qualificació: 4
20
18
SESSIÓ 20: Comentari de notes i acabament del repàs del ppt d'Altamar. Aclariment de dubtes. Hi ha
engoixa en el tipus de preguntes | Qualificació: 4
SESSIÓ 21: Molt disperses i xerraires. Hem repassat els exemples de les fotocòpies. Sembla que no ha
hagut dubtes. | Qualificació: 3
SESSIÓ 22: Hem continuat amb els casos. Molt disperses i xerraires. Finalment ha donat temps a
comentar 2 casos. | Qualificació: 3
SESSIÓ 23: Repàs de continguts. M'han demanat repassar les últimes diapossitives del ppt d'Altamar.
També s'han queixat que no podien accedir a aquest ppt. Ho he solventat. La resta del temps ha estat
dedicada a fer en veu alta totes les preguntes de repàs que ens ha donat temps dels tests d'Altamar.
Bastant més calmades que la sessió anterior. | Qualificació: 4
SESSIÓ 24: Examen del NF4. Sense incidències. | Qualificació: 4
Valoració global del nucli formatiu 4:

Continguts ben assolits per part de l'alumnat. Totes les activitats s'han pogut realitzar segons les
previsions. | Qualificació: 4
Nucli formatiu 5: Intervenció amb famílies en entorns formals
SESSIÓ 1: Inici de la unitat. He utilitzat el ppt d'Altamar i hem llegit els documents del llibre. També he
donat els exàmens i comentat dubtes. | Qualificació: 4
SESSIÓ 2: Hem continuat amb l'explicació de la teoria. Desconeixien el funcionament del Consell Escolar
i ha sorprés especialment que un dels seus membres sigui un representant de l'Ajuntament. No ha donat
temps a veure exemples de PECs de ciutats i experiències de comunitats d'aprenentatge. | Qualificació: 4
SESSIÓ 3: Només s'ha parlat dels exemples dels plans d'entorn, les comunitats d'aprenentatge i
parcialment de les entrevistes. Costava molt fer silenci. L’alumna F s'ha queixat amb males formes que
vaig molt ràpid perquè copia tot el ppt. Ha faltat parlar de l'agenda i dels informes. | Qualificació: 3
SESSIÓ 4: Vaga. Només ha vingut l’alumna G a fer l'examen de recuperació.

Qualificació: 4
SESSIÓ 5: Més tranquil.les que a la sessió anterior. Hem saltat les entrevistes, perquè ja les han
treballades a fons amb la professora de “Dinàmica de Grups”. També han fet agendes i informes i afirmen
que aquest contingut és reiteratiu. No hi havia dubtes dels plans d'entorn. | Qualificació: 4
SESSIÓ 6: Ens hem hagut de canviar d'aula, i això ha reduït el temps de classe. La classe s'ha fet poc
dinàmica i les alumnes refusaven el tema. Algunes han qüestionat obertament els consells de la Xuxa
Serra. No ha donat temps a comentar l'últim supòsit. | Qualificació: 3
21
SESSIÓ 7: Avui he arribat tard. Malgrat tot, ha sobrat temps per a completar el contingut que tenia
programat. S'han queixat que hi ha apartats que es repeteixen literalment en altres mòduls. En quan a la
xerrada de la Creu Roja, no hi ha cap inconvenient per interferència amb altres activitats. Programar per a
dilluns, que es disposa de més temps. | Qualificació: 3
SESSIÓ 8: La segona hora l'hem dedicada a explicar intervenció amb famíles nouvingudes i violentes.
Hem avançat molt ràpid i no ha hagut cap dubte, ja que les alumnes afirmen que aquest contingut és
reiteratiu. Molt baixa concentració. | Qualificació: 3
SESSIÓ 9: Els casos plantejats ja els havien treballat a fons el curs anterior. Troben que el contingut és
molt reiteratiu. Actitud de respecte, però poca motivació. M'han demanat avançar l'examen.
| Qualificació: 3
SESSIÓ 10: Hem dedicat tota l'hora a veure la pel.lícula. Nivell d'atenció molt alt, malgrat hi havia
persones que ja l'havien vist. Un bon nombre de persones prenien apunts amb interès. Ens hem
quedat en l'escena en que la mare parla amb el seu fill a la furgoneta sobre el seu pare. | Qualificació: 4
SESSIÓ 11: Visionat de la pel.lícula. Sense incidències. | Qualificació: 4
SESSIÓ 12: Hem acabat el que quedava de pel.lícula (10') i he deixat temps per a contestar les
preguntes. M'han demanat que aclarés, pregunta per pregunta, el que demanava; però després no ha fet
falta explicar-ho amb tant de detall.
L'alumna c ha faltat una sessió i no ha vist tota la pel.lícula. Li he ofert el DVD i m'ha dit que això no és
problema. Ja la veurà on-line. Tenir en compte en la data de lliurament.
Qualificació: 4
SESSIÓ 13: Han continuat realitzant el treball per parelles. Sense incidències. | Qualificació: 4
SESSIÓ 14: Han continuat treballant per grups. Abans de començar la classe m'han demanat retardar la
data de lliurament, perquè dijous fan vaga. L'hem fixada per a la propera sessió. |
Qualificació: 4
SESSIÓ 15: He realitzat el repàs per a l'examen basant-me en les preguntes estandarditzades que ofereix
la web d'Altamar. Descontent perquè no les he donades fotocopiades.
També han sorgit dues preguntes que, sota el meu criteri, la resposta suggerida per Altamar és incorrecta.
He explicat perquè crec que no és correcta, i he deixat clar que a l'examen imposaré el meu criteri, i que
les preguntes seran redactades per mi, encara que les d'Altamar els puguin anar bé per a comprovar fins
a quin punt han assolit la matèria mentre estan estudiant. | Qualificació: 3
SESSIÓ 16: Examen. L’alumne d ha sortit sense permís després d'acabar l'examen.
Qualificació: 4
SESSIÓ 17: VAGA D'ALUMNES
22
Valoració global del contingut:
Les alumnes han assolit els continguts sense problemes.
Caldria revisar els continguts d'aquest NF perquè sembla ser que ja s'han treballat a altres mòduls, i les
alumnes s'han queixat que hi ha massa continguts repetits, inclús els textos i imatges de les pàgines dels
respectius manuals són iguals. | Qualificació: 4
Propostes de millora:
1. Revisar els continguts repetits i fer una reestructuració dels NF en qüestió.
Nucli formatiu 6: Intervenció amb famílies amb situacions de risc.
SESSIÓ 1: He començat la sessió amb les 7 preguntes que havia preparat sobre pedagogia sistèmica. No
les he arribat a acabar. De seguida me n'he adonat que el que havien fet era treballar el genograma per a
veure, des del punt de vista sanitari, les malalties que es repetien. Però no saben res de Bert Hellinger, ni
dels ordres d'amor i ajuda, ni de la metodologia CAMP...ni tan sols determinar els punts problemàtics d'un
genograma. He començat el tema seguint el temari d'Altamar. | Qualificació: 4
SESSIÓ 2: Hem seguit explicant les famílies multiproblemàtiques. Sense incidències. | Qualificació: 4
SESSIÓ 3: Han faltat moltes persones. I les que estaven a classe es mostraven molt xerraires i distretes.
Un petit grupet de 6 persones molt interessades amb el tema i han fet moltes preguntes interessants. No
ha quedat clar com representar el genograma en el cas de parelles adoptives. Portar fotocòpies de
l'institut Gestald. | Qualificació: 3
SESSIÓ 4: Hem continuat parlant del genograma a partir del document. Molt disperses i xerraires.
Especialment interessades les mateixes 6 persones d’ahir. No ha donat temps a fer casos pràctics. |
Qualificació: 3
SESSIÓ 5: Sessió dedicada a casos pràctics. Molt mal ambient i comportament de la majoria. Hem llegit
el llibre d'Amparo La Moneda i no els interessa. No valoren els continguts, es queixen perquè no acabo ja
el temari. Demanen genogrames per a analitzar. Hem avançat l'Apgar familiar | Qualificació: 1
SESSIÓ 6: Sessió molt més tranquil.la. Quan els he proposat la pràctica i he dit que me l'emportaria, s'ha
generat rebuig i moltes preguntes alhora. Volien fer l'activitat col.lectivament perquè no es creien capaces
de fer-la. Només he fet un parell d'intervencions, però, i ràpidament han trobat que la tasca era molt fàcil i
s'han calmat. Bona actitud. Hi ha 5 alumnes que no han acabat la tasca i me la donaran dijous. |
Qualificació: 4
SESSIÓ 7: La metodologia dual que havia escollit per a aquesta sessió ha estat adequada, ja que hi havia
alumnes que seguien l'esquema de la pissarra i hi havia d'altres que inicialment s'han mostrat
disconformes amb els esquemes, i han agraït l'explicació oral, prenent nota de tot, perquè prefereixen
tenir uns apunts redactats. | Qualificació: 4
23
SESSIÓ 8: Hem començat 15 min. tard perquè han dedicat més temps a l'ambientació de Sant Jordi. Els
costa prendre apunts i seguir les explicacions. Nivell de concentració baix. Queixes perquè la matèria
encara no està acabada. | Qualificació: 3
SESSIÓ 10: He acabat els dibuixos i definitivament em saltaré les representacions amb objectes. Moltes
protestes perquè tota la matèria del tema no prové de la mateixa font. També perquè el que elles
pensaven que seria el tema més curt i senzill, s'està fent el més llarg. Afirmen sentir-se confuses perquè
no saben prendre apunts i els tenen molt incomplets. Els he retret el seu grau baix de concentració i la
manca de silenci. Les alumnes E i F s'han queixat que qui té bona conducta i li costa més surt molt
perjudicada. Penjaré document amb tota la teoria del tema. | Qualificació: 3
SESSIÓ 11: Xerrada de l'Esther Atmetller. Alt grau d'atenció i participació correcta.
Qualificació: 4
SESSIÓ 12: Grau de participació elevat a la dinàmica. Han detectat sense problemes que les hores de
servei no eren correctes però no han sabut determinar a qui adjudicarien la custòdia de cada menor. |
Qualificació: 4
SESSIÓ 13: Molt mal comportament i cap interès per seguir la classe. Esperaven que portaria les
preguntes de repàs dels qüestionaris d'Altamar. Quan els he dit que aquesta activitat l'he reservada per a
dilluns, no els ha interessat res del que deia, algunes alumnes fins i tot s'han comportat de forma
descarada, i m'han retret que hagi projectat els apunts resum i no els hagi portat fotocopiats. Per suposat,
elles no se'ls havien imprès. He avançat l'examen per a dilluns i no donaré les preguntes d'Altamar. |
Qualificació: 1
SESSIÓ 14: Mateixa dinámica que a l’hora anterior. | Qualificació: 1
Valoració global del contingut:
Per a impartir aquest nucli formatiu s'ha ampliat molt el llibre de text amb altres materials, bàsicament
publicacions realitzades per especialistes de l'Institut Gestalt en Pedagogia Sistèmica, ja que el llibre
només donava un tractament superficial a l'us de determinats instruments que considero que l'educador/a
infantil no cal que sàpigui aplicar però sí conèixer el seu ús en certa profunditat, per tal de conèixer la
tasca d'altres professionals amb qui haurà de treballar amb xarxa. Per aquest motiu, també ha participat
en el mòdul Esther Ametller, coordinadora dels SAIPs i Punts de Trobada de Creu Roja, qui ha aportat
una visió pràctica i realista dels serveis a les famílies en risc social.
L'alumnat, en canvi, no ha rebut positivament aquest enriquiment curricular, ja que s'havien creat
expectatives sobre la durada del mòdul, i esperaven dedicar el temps sobrant a altres tasques. Per tant,
pretenien escurçar al màxim cada ampliació i desaprovaven la idoneitat dels nous materials, tot i que
continuo considerant que són adequats per a aconseguir els objectius proposats.
24
CONCLUSIÓ
ha aconseguit els objectius proposats i el 100% de l’alumnat, , supera la unitat formativa, amb una nota
mitjana de 8’7.
El grup s’ha mostrat molt participatiu i enfocat als resultats, tot i que ha estat present un alt grau d’ansietat i
baixa tolerància a la incertesa durant tota l’acció formativa. Les participants es mostraven poc autònomes i
demanaven que tant les activitats com els criteris d’avaluació estiguin excessivament pautats.
En quan a les activitats realitzades, han estat valorades de manera desigual:
L’activitat més apreciada ha estat la xerrada d’Esther Ametller sobre els SAIPs i Punts de Trobada.
A l’activitat grupal sobre els tipus de família l’alumnat també es va mostrar participatiu.
Les dues pel.lícules van estar percebudes, en un primer moment, com una activitat buida de contingut, per
a omplir temps de classe. Aquesta percepció però, va variar en finalitzar les activitats proposades,
especialment en el cas de la segona (“Hoy empieza todo”).
En quan a les activitats del Nucli Formatiu 6, han estat valorades negativament. Ja en un primer moment el
grup havia decidit no cursar aquest contingut perquè el consideraven reiteratiu amb altres mòduls; i
prefereien dedicar aquestes hores lectives al projecte. Quan l’avaluació inicial realitzada oralment va
demostrar que els continguts no estaven assolits, el grup es va mostrar en desacord amb l’enfoc sistèmic i
només 6 alumnes estaven interessades en les explicacions i participaven activament a les sessions. Hi
havia alumnes que es mostraven obertament en desacord amb la Pedagogia Sistèmica per considerar-la
“poc científica”, aplicant una óptica positivista. Especialment contrariades es van mostrar dues alumnes,
que havien realitzat al mòdul (Projecte, equivalent al crèdit de síntesi a l’ESO o Treball de Recerca a
Batxillerat, segons el plantejament que segueixi cada grup) una recerca sobre el contingut simbòlic del
dibuix infantil. Van ser convidades a ampliar la seva recerca a altres perspectives i autors, després d’haver
refusat l’oferta de dedicar una sessió a contrastar els diferents autors.
El clima ha estat més tens i han mostrat inseguretat davant l’activitat F2N6A1, l’anàlisi de dos genogrames i
un mapa familiar, per ser una activitat oberta, tot i que la puntuacio mitjana obtinguda ha estat elevada i el
mateix grup consideraba, una vegada finalitzada l’activitat, que havia estat molt senzilla i que la reacció
havia estat desproporcionada.
25
19
Bibliografia
CORDERO,M (2012) Manual práctico de pedagogía sistémica. Ed. Cúdec. México
LA MONEDA,A (2010) Vivir, sobrevivir : el genograma , un mapa familiar. Ed. Cúdec.

México.
SORRIBAS,M i altres (2010) Intervenció amb famíliesi atenció a menors en risc social.
Ed. Altamar. Barcelona
TRAVESET,M (2007) La pedagogía sistémica. Fundamentos y práctica. Ed.Graó.

Barcelona
CANCRINI, L y otros (2007) Las familias multiproblemáticas. en COLETI,M y

LINARES,J.L (2007) La intervención sistémica en los servicios sociales. Ed.Paidós.
Barcelona
Webgrafia
http://www.xtec.cat/web/curriculum/professionals/fp/titolsloe (27/05/2014)
http://educacio.gencat.cat/documents/IPCNormativa/DOIGC/CUR_FP.pdf
(27/05/2014)
26
ANNEXOS
27
CFGS EDUCACIÓ INFANTIL
MÒDUL 1: Intervenció amb infants i famílies en risc social
UF4: La família
Data: 13/ 01/ 14 Data d’entrega: 27/01/ 14
Proposta de treball: Reflexionar sobre la influència de la família de procedència

del nostre alumnat en la nostra activitat diària.
Activitat 1. Elaboració d’un Power Point que reculli:
- Definició del tipus de família i característiques,
- Avantatges i inconvenients que trobem com aprofessionals al treballar amb un

alumne d’una família d’aquesta tipologia.
Activitat 2. Exposició grupal
Els grups seran de 5 i 6 persones. Així doncs sortiran 6 grups. Cada grup farà l’activitat
1 i la 2..
28
28
Avaluació de les exposicions:
EXCEL·LENT BO INSUFICIENT
Contingut (50%) Contempla els aspectes Contempla alguns aspectes No contempla els aspectes
Principals del ppt. principals del ppt principals del ppt
5P 2P 1P
Presentació (25%) La fluïdesa i el to de veu són La fluïdesa és correcta però no Cap dels dos són correctes 1P
correctes 2'5P el to de veu 1'5P
Comprensió (25%) La forma d’exposar és clara i La forma d’exposar és poc clara La forma d’exposar no és
comprensible 2'5P però comprensible 1'5P comprensible 1P
Avaluació dels Powerpoints:
EXCEL·LENT BO INSUFICIENT
Contingut Contingut complet i vocabulari correcte Falta algun aspecte o s’observen Falten diversos aspectes o conté
(3p) incorreccions en el vocabulari (2p) faltes d’ortografia. (1p)
Format El ppt és visual, les diapositives El ppt és visual, encara que les El ppt és molt poc visual.
presenten més imatge que text.(3p) diapositives presenten més text Llargs paràgrafs. (1p)
que imatges (2p)
Tipografia Lletra tamany 18 sense serif (1) Lletra 18 amb serif (0’5) Lletra tamany inferior a 18
Estructura Correcta (3p) Millorable en alguns aspectes (2p) Dolenta (1p)
29
M 1 – Infants i famílies en situació de risc social
Prova teòrica U.F 2 N.F.4 (20/02/14)
TEST. Nota= A – (E/3)
1 – Segons la OMS, la família es:
a - Un grup de persones emparentades entre sí.
b – Un grup de persones emparentades entre elles, fins a un grau determinat, per sang, adopció i matrimoni.
c - Persones de la mateixa sang, és a dir, que procedeixen d’un ascendent comú.
d - Qualsevol grup humà que conviu de manera estable.
2 – Segons la Constitució, la família...
a - És qualsevol grup humà que conviu de manera estable.
b - La Constitució realitza una regulació de la família, separada de regulació del matrimoni.
c - La família conté múltiples formes de convivència que no són únicament matrimonials.
d - Les altres tres afirmacions són correctes.
3 - Què és el matrimoni des d’una perspectiva antropològica?
a - És una forma d’unió entre dues persones per la qual queden lligades perpètuament segons les
prescripcions eclesiàstiques o civils.
b - És una unió biològica acceptada àmpliament per la societat.
c - És una forma d’institucionalització que implica l’acceptació i el respecte de la nova parella per part de la
societat i el reconeixement dels fills.
d - És una forma d’unió indissoluble.
30
30
4 - La família tradicional
a - Decideix el matrimoni per determinades normes socials no fer-lo per l’afecte.
b - Les altres tres afirmacions són correctes.
c – Diferencien estrictament les funcions basades en el sexe i l’edat.
d - Nens i nenes, joves i dones són dependents del cap de família (home).
5 – A la família moderna
a – L'home i la dona són iguals en els aspectes laborals, però no en els domèstics.
b - Els rols familiars són flexibles.
c - Les altres tres afirmacions són correctes.
d – L'autoritat paterna i marital no existeix
6 - La família nuclear està formada per... (assenyala l'opció incorrecta):
a - Família amb tres o més fills.
b - Família composta per pares, fills i avis (materns i paterns).
c - Família amb fill únic.
d - Matrimoni sense fills.
7 - La família extensa pot ser
a - Uninuclear i ampliada.
b - Nuclear simple i ampliada.
c - Polinuclear i ampliada.
d - Polinuclear i uninuclear.
31
31
8 - Les famílies monofilials són
a - Les formades per parelles que viuen juntes sense haver formalitzat o legalitzat el matrimoni.
b - Les famílies on es dóna la convivència d’'un sol membre de la parella amb fills no emancipats.
c - Les formades per fills adults i els pares.
d - Les formades per una persona o una família que realitza un acolliment familiar com mesura de protecció
d’un menor desemparat.
9 - Les famílies agregades són
b - Les formades per una persona o una família que realitza un acolliment familiar com mesura de protecció
c - Les famílies on es dóna la convivència d’un sol membre de la parella amb fills no emancipats.
d - Les formades per fills adults i els pares.
10 - Les famílies monoparentals són
b - Les formades per fills adults i els pares.
c - Les formades per una persona o una família que realitza un acolliment familiar com mesura de protecció
d - Les famílies on es dóna la convivència d’un sol membre de la parella amb fills no emancipats.
32
32
11 – Una de les funcions bàsiques de la família respecte als seus membres són
a - Relació i ajuda a altres familiars de la comunitat.
b - Col•laboració en la millora de qualitat de vida, tant pròpia com dels altres.
c - Representació dels fills en la societat.
d - Socialització segons les pautes culturals, familiars i socials.
12 - Algunes funcions bàsiques de la família respecte a la societat són
a - Assignació de valors.
b - Socialització segons les pautes familiars i socials.
c - Producció i consum com miniunitat econòmica.
d - Col•laboració en la millora de la qualitat de vida, tan pròpia com dels altres.
13 - Els programes d’educació familiar i atenció a les famílies desfavorides o en situació de risc
a – Ofereixen orientació als pares per tal d'acompanyar-los en l'educació dels seus fills, especialment en les
crisis de creixement i evolució, per tal que es gestionin correctamente els conflictes i no es produeixi una
ruptura pares-fills.
b - Les actuacions del projecte poden ser diverses: intervenció destinada a algun membre de la família en
concret, ensenyament a la família d’alguns aspectes d’organització de la casa, de l’alimentació, de
l’educació dels fills.
c – Faciliten la ajuda psicològica (individual o familiar) que necessita una persona a causa de l’estrès
d’assumir les responsabilitats parentales en solitari i, sovint, la cura dels menors durant l’horari no escolar.
d - Donen servei d’atenció i tractament o amplien els serveis que presten les comunitats autònomes i els
ajuntaments mitjançant les unitats de serveis socials, organitzacions no governamentals (ONG), fundacions,
etc.
33
33
14 - Quina és la característica principal d’una crisi?
a - La intensitat.
b - Els individus que la provoquen.
c - La falta de diàleg.
d - La temporalitat.
15 - Un recurs important per a resoldre adequadament una crisi és
a - Les altres tres afirmacions són correctes.
b - Afrontar els esdeveniments i els sentiments de manera realista.
c - Recórrer a l’entorn per a buscar ajuda i que aquest entorn ens la proporcioni.
d - Tenir la capacitat d’utilitzar les seves capacitats per a respondre amb eficàcia la situació estressant.
16 - Una crisi de desenvolupament
a - Sorgeix a partir de les relacions i interaccions entre els membres de la família i sol derivar en violència
familiar.
b - Està relacionada directament amb el rol social i la implicació en situacions noves.
c - Es produeix quan existeix dependència o disfunció psíquica o física d’un membre de la família.
d - Sol ser la més habitual, és real i visible i es produeix com conseqüència del mateix cicle vital en el
sistema familiar.
34
34
17 - Una crisi de transició
familiar.
b - Sol ser la més habitual, és real i visible i es produeix com conseqüència del mateix cicle vital en el
sistema familiar.
d - Està relacionada directament amb el rol social i la implicació en situacions noves.
18 - Una crisi de desemparament
familiar.
sistema familiar.
d - Està relacionada directament amb el rol social i la implicació en situacions noves.
19 - Una crisi estructural
a - Sol ser la més habitual, és real i visible i es produeix com conseqüència del mateix cicle vital en el
sistema familiar.
b - Es produeix quan existeix dependència o disfunció psíquica o física d’un membre de la família.
c - Està relacionada directament amb el rol social i la implicació en situacions noves.
d - Sorgeix a partir de les relacions i interaccions entre els membres de la família i sol derivar en violència
familiar.
35
35
20 - En un pla d’intervenció a les famílies, l’objectiu del nivell d’intervenció preventiva és
a - Donar suport i protecció a les famílies que sofreixen situacions de crisi i patològiques, o qualsevol altre
problema seriós i que, per tant, necessiten teràpia o reeducació.
b - Donar suport i protecció a les famílies que, sense trobar-se en situacions de crisi, tenen necessitats
especials que es poden satisfer mitjançant suports o ajudes concretes, per a proporcionar-los els recursos
adequats.
c - Les altres tres respostes són correctes.
d - Donar suport i protecció a les famílies en general, reforçant-les capacitats pròpies de les famílies i
difonent els recursos disponibles per a afrontar situacions conflictives.
21 - En un pla d’intervenció a les famílies, l’objectiu del nivell II d’intervencions educatives i assistencials
és
a - Donar suport i protecció a les famílies en general, reforçant les capacitats pròpies de les famílies i
b - Elaborar pautes de comportament noves, iniciar processos de reeducació i comprometre als membres de
la família en la recerca de solucions.
c - Donar suport i protecció a les famílies que, sense trobar-se en situacions de crisi, tenen necessitats
adequats.
d - Donar suport i protecció a les famílies que sofreixen situacions de crisi i patològiques, o qualsevol altre
22 - En un pla d’intervenció a les famílies, un dels objectius del nivell III d’intervencions de serveis
alternatius és
a - Iniciar processos de reeducació i comprometre als membres de la família en la recerca de solucions.
b - Les altres tres respostes són correctes.
c - Elaborar pautes de comportament noves.
d - Donar suport i protecció a les famílies que sofreixen situacions de crisi i patològiques, o qualsevol altre
36
36
23 - Qui és el destinatari dels programes d’educació familiar i atenció a les famílies desfavorides o en
situació de risc?
a - Les famílies amb problemes derivats de les relacions entre els seus membres.
b - Les famílies amb problemes de violència domèstica.
c - Les famílies en situació de dificultat social.
d - Les famílies integrades per una mare o un pare sol amb fills menors de 18 anys al seu càrrec.
24 - Qui és el destinatari els programes d’orientació o mediació familiar?
a - Les famílies en situació de dificultat social.
b - Les famílies amb problemes derivats de les relacions entre els seus membres.
c - Les famílies integrades per una mare o un pare sol amb fills menors de 18 anys al seu càrrec.
d - Les famílies amb problemes de violència domèstica.
25 - Digues quina de les següents afirmacions defineix un programa de suport a famílies monoparentals
a - Preveu, entre unes altres, les situacions de conflicte entre fills i adults i pares majors.
b - Tracte d’orientar als pares sobre temes relacionats amb l’educació dels fills i la crisi de creixement i
evolució, per a facilitar la comunicació entre ells i aconseguir que els conflictes greus no arribin a la ruptura.
c - Les accions de suport que ofereixen són econòmiques o per a alleujar les responsabilitats familiars; són
exemples els Serveis d'Assistència a Domicili o el Programa de vacances.
d - Proveeix l’atenció psicològica (individual o familiar) necessària a causa de l’estrès d’assumir les
responsabilitats parentales en solitari i, sovint, la cura dels menors durant l’horari no escolar.
37
37
26 - Digues quina de les següents afirmacions es refereix a un programa de suport a famílies en les quals es
produeix violència familiar
a - Tracte d’orientar als pares sobre temes relacionats amb l’educació dels fills i la crisi de creixement i
evolució, amb la finalitat de facilitat la comunicació entre ells i aconseguir que els conflictes greus no arribin
a la ruptura.
b - Les accions de suport que ofereixen són econòmiques o per a alleujar les responsabilitats familiars; són
c - Preveu, entre unes altres, les situacions de conflicte entre fills i adults i pares majors.
d - Dóna servei d’atenció i tractament o amplia els serveis que presten les comunitats autònomes i els
ajuntaments mitjançant les unitats de serveis socials, ONG, fundacions, etc.
27 - Digues quina de les següents afirmacions defineix un programa d’orientació o mediació familiar (pares i
fills)
b - Preveu l’atenció psicològica (individual o familiar) necessària a causa de l’estrès d’assumir les
exemples els Serveis d’Assistència a Domicili o el Programa de vacances.
d - L’objectiu és aconseguir que els cònjuges (especialment les dones) no siguin objecte de discriminació en
l’accés a un lloc de treball ni en la promoció laboral per la necessitat d’atendre les càrregues familiars.
28 - En l’estil educatiu democràtic
a - Els pares accedeixen fàcilment als desitjos dels fills i són tolerants davant l’expressió dels seus impulsos.
b - Els pares expliquen als fills les raons de l’establiment de normes, reconeixen i respecten la individualitat
i el dret dels fills.
c - La tolerància, el control patern i el grau d’exigència són molt baixos.
d - Existeix una baixa exigència dels pares, els quals no assumeixen la responsabilitat familiar i educativa.
No són sensibles a les necessitats dels fills ni s’impliquen, ni tampoc expressen afecte o es comuniquen.
38
38
29 - En l’estil permissiu
a - Existeix una baixa exigència dels pares, els quals no assumeixen la responsabilitat familiar i educativa.
b - La tolerància, el control patern i el grau d’exigència són molt baixos. Els pares accedeixen fàcilment als
desitjos dels fills i són tolerants davant l’expressió dels seus impulsos.
c - La tolerància, el control patern i el grau d’exigència són molt baixos.
30 - En l’estil negligent
a - Els pares accedeixen fàcilment als desitjos dels fills i són tolerants davant l’expressió dels seus impulsos.
b - La tolerància, el control patern i el grau d’exigència són molt baixos.
c - Els pares expliquen als fills les raons de l’establiment de normes, reconeixen i respecten la individualitat
i el dret dels fills.
d - Existeix una baixa exigència dels pares, els quals no assumeixen la responsabilitat familiar i educativa.
39
39
M 1 – Infants i famílies en situació de risc social
Prova teòrica U.F 2 N.F.4 (20/02/14)
1 – Segons la OMS, la família es:
a - Persones de la mateixa sang, és a dir, que procedeixen d’un ascendent comú.
b - Qualsevol grup humà que conviu de manera estable.
c - Un grup de persones emparentades entre sí.
d – Un grup de persones emparentades entre elles, fins a un grau determinat, per sang, adopció i matrimoni.
2 – Segons la Constitució, la família...
a - La Constitució realitza una regulació de la família, separada de regulació del matrimoni.
b - La família conté múltiples formes de convivència que no són únicament matrimonials.
c - És qualsevol grup humà que conviu de manera estable.
3 - Què és el matrimoni des d’una perspectiva antropològica?
a - És una forma d’institucionalització que implica l’acceptació i el respecte de la nova parella per part de la
societat i el reconeixement dels fills.
b - És una forma d’unió indissoluble.
c - És una forma d’unió entre dues persones per la qual queden lligades perpètuament segons les
prescripcions eclesiàstiques o civils.
d - És una unió biològica acceptada àmpliament per la societat.
40
40
4 - La família tradicional
a – Diferencien estrictament les funcions basades en el sexe i l’edat.
b - Nens i nenes, joves i dones són dependents del cap de família (home).
c - Decideix el matrimoni per determinades normes socials no fer-lo per l’afecte.
5 – A la família moderna
a – L'home i la dona són iguals en els aspectes laborals, però no en els domèstics.
b – L'autoritat paterna i marital no existeix
c - Els rols familiars són flexibles.
6 - La família nuclear està formada per... (assenyala l'opció incorrecta):
a - Família amb tres o més fills.
b - Família amb fill únic.
c - Matrimoni sense fills.
d - Família composta per pares, fills i avis (materns i paterns).
7 - La família extensa pot ser
a - Polinuclear i ampliada.
b - Polinuclear i uninuclear.
c - Uninuclear i ampliada.
d - Nuclear simple i ampliada.
41
41
8 - Les famílies monofilials són
a - Les formades per fills adults i els pares.
b - Les formades per una persona o una família que realitza un acolliment familiar com mesura de protecció
c - Les formades per parelles que viuen juntes sense haver formalitzat o legalitzat el matrimoni.
d - Les famílies on es dóna la convivència d’'un sol membre de la parella amb fills no emancipats.
9 - Les famílies agregades són
a - Les famílies on es dóna la convivència d’un sol membre de la parella amb fills no emancipats.
b - Les formades per fills adults i els pares.
d - Les formades per una persona o una família que realitza un acolliment familiar com mesura de protecció
10 - Les famílies monoparentals són
a - Les formades per una persona o una família que realitza un acolliment familiar com mesura de protecció
b - Les famílies on es dóna la convivència d’un sol membre de la parella amb fills no emancipats.
d - Les formades per fills adults i els pares.
42
42
11 – Una de les funcions bàsiques de la família respecte als seus membres són
a - Representació dels fills en la societat.
b - Socialització segons les pautes culturals, familiars i socials.
c - Relació i ajuda a altres familiars de la comunitat.
d - Col•laboració en la millora de qualitat de vida, tant pròpia com dels altres.
12 - Algunes funcions bàsiques de la família respecte a la societat són
a - Producció i consum com miniunitat econòmica.
b - Col•laboració en la millora de la qualitat de vida, tan pròpia com dels altres.
c - Assignació de valors.
d - Socialització segons les pautes familiars i socials.
13 - Els programes d’educació familiar i atenció a les famílies desfavorides o en situació de risc
a – Ofereixen orientació als pares per tal d'acompanyar-los en l'educació dels seus fills, especialment en les
crisis de creixement i evolució, per tal que es gestionin correctamente els conflictes i no es produeixi una
ruptura pares-fills.
b - Donen servei d’atenció i tractament o amplien els serveis que presten les comunitats autònomes i els
ajuntaments mitjançant les unitats de serveis socials, organitzacions no governamentals (ONG), fundacions,
etc.
c - Les actuacions del projecte poden ser diverses: intervenció destinada a algun membre de la família en
concret, ensenyament a la família d’alguns aspectes d’organització de la casa, de l’alimentació, de
l’educació dels fills.
d– Faciliten la ajuda psicològica (individual o familiar) que necessita una persona a causa de l’estrès
d’assumir les responsabilitats parentales en solitari i, sovint, la cura dels menors durant l’horari no escolar.
43
43
14 - Quina és la característica principal d’una crisi?
a - La intensitat.
b - La falta de diàleg.
c- La temporalitat.
d - Els individus que la provoquen.
15 - Un recurs important per a resoldre adequadament una crisi és
a - Recórrer a l’entorn per a buscar ajuda i que aquest entorn ens la proporcioni.
b - Tenir la capacitat d’utilitzar les seves capacitats per a respondre amb eficàcia la situació estressant.
d - Afrontar els esdeveniments i els sentiments de manera realista.
16 - Una crisi de desenvolupament
familiar.
sistema familiar.
c - Està relacionada directament amb el rol social i la implicació en situacions noves.
d - Es produeix quan existeix dependència o disfunció psíquica o física d’un membre de la família.
44
44
17 - Una crisi de transició
a- Es produeix quan existeix dependència o disfunció psíquica o física d’un membre de la família.
c - Sorgeix a partir de les relacions i interaccions entre els membres de la família i sol derivar en violència
familiar.
sistema familiar.
18 - Una crisi de desemparament
a - Es produeix quan existeix dependència o disfunció psíquica o física d’un membre de la família.
c - Sorgeix a partir de les relacions i interaccions entre els membres de la família i sol derivar en violència
familiar.
sistema familiar.
19 - Una crisi estructural
a - Està relacionada directament amb el rol social i la implicació en situacions noves.
b- Sorgeix a partir de les relacions i interaccions entre els membres de la família i sol derivar en violència
familiar.
c - Sol ser la més habitual, és real i visible i es produeix com conseqüència del mateix cicle vital en el
sistema familiar.
d - Es produeix quan existeix dependència o disfunció psíquica o física d’un membre de la família.
45
45
20 - En un pla d’intervenció a les famílies, l’objectiu del nivell d’intervenció preventiva és
a - Donar suport i protecció a les famílies que, sense trobar-se en situacions de crisi, tenen necessitats
adequats.
b - Donar suport i protecció a les famílies que sofreixen situacions de crisi i patològiques, o qualsevol altre
c - Donar suport i protecció a les famílies en general, reforçant-les capacitats pròpies de les famílies i
d - Les altres tres respostes són correctes.
21 - En un pla d’intervenció a les famílies, l’objectiu del nivell II d’intervencions educatives i assistencials
és
a - Donar suport i protecció a les famílies que, sense trobar-se en situacions de crisi, tenen necessitats
adequats.
c - Donar suport i protecció a les famílies en general, reforçant les capacitats pròpies de les famílies i
d - Elaborar pautes de comportament noves, iniciar processos de reeducació i comprometre als membres de
la família en la recerca de solucions.
22 - En un pla d’intervenció a les famílies, un dels objectius del nivell III d’intervencions de serveis
alternatius és
a - Elaborar pautes de comportament noves.
c - Iniciar processos de reeducació i comprometre als membres de la família en la recerca de solucions.
d - Les altres tres respostes són correctes.
46
46
23 - Qui és el destinatari dels programes d’educació familiar i atenció a les famílies desfavorides o en
situació de risc?
a - Les famílies en situació de dificultat social.
b - Les famílies integrades per una mare o un pare sol amb fills menors de 18 anys al seu càrrec.
c - Les famílies amb problemes derivats de les relacions entre els seus membres.
d - Les famílies amb problemes de violència domèstica.
24 - Qui és el destinatari els programes d’orientació o mediació familiar?
a - Les famílies integrades per una mare o un pare sol amb fills menors de 18 anys al seu càrrec.
b - Les famílies amb problemes de violència domèstica.
c - Les famílies en situació de dificultat social.
d - Les famílies amb problemes derivats de les relacions entre els seus membres.
25 - Digues quina de les següents afirmacions defineix un programa de suport a famílies monoparentals
a - Les accions de suport que ofereixen són econòmiques o per a alleujar les responsabilitats familiars; són
b - Proveeix l’atenció psicològica (individual o familiar) necessària a causa de l’estrès d’assumir les
d - Tracte d’orientar als pares sobre temes relacionats amb l’educació dels fills i la crisi de creixement i
47
47
26 - Digues quina de les següents afirmacions es refereix a un programa de suport a famílies en les quals es
produeix violència familiar
evolució, amb la finalitat de facilitat la comunicació entre ells i aconseguir que els conflictes greus no arribin
a la ruptura.
b - Les accions de suport que ofereixen són econòmiques o per a alleujar les responsabilitats familiars; són
d - Dóna servei d’atenció i tractament o amplia els serveis que presten les comunitats autònomes i els
ajuntaments mitjançant les unitats de serveis socials, ONG, fundacions, etc.
27 - Digues quina de les següents afirmacions defineix un programa d’orientació o mediació familiar (pares i
fills)
b - Preveu l’atenció psicològica (individual o familiar) necessària a causa de l’estrès d’assumir les
d - L’objectiu és aconseguir que els cònjuges (especialment les dones) no siguin objecte de discriminació en
48
48
28 - Digues quina de les següents afirmacions defineix un programa per a famílies que tinguin al seu càrrec
un membre amb dificultats
b - L’objectiu és aconseguir que els cònjuges (especialment les dones) no siguin objecte de discriminació en
c - Preveu l’atenció psicològica (individual o familiar) necessària a causa de l’estrès d’assumir les
d - Tracte d’orientar als pares sobre temes relacionats amb l’educació dels fills i la crisi de creixement i
29 - Digues quina de les següents afirmacions defineix un programa de conciliació laboral
c - L’objectiu és aconseguir que els cònjuges (especialment les dones) no siguin objecte de discriminació en
d - Preveu, entre unes altres, les situacions de conflicte entre fills i adults i pares majors.
30 - En l’estil educatiu autoritari
a - S’estableix un sistema comunicatiu unidireccional i tancat, on els pares donen ordres sense cap
explicació.
c - Es restringeix l’autonomia dels fills.
d - Existeix un alt nivell d’exigència als fills en tots els aspectes de la vida.
49
49
NF5: Intervenció amb famílies en entorns formals
Data: 17/ 03/ 14 Data d’entrega: 27/03/ 14
Proposta de treball: Després d’haver vist la pel.lícula “Hoy empieza todo”,

contestar per parelles les següents preguntes. Lliurar per escrit i mecanografiat
per a la seva correcció*i.
1. A la UD5 hem vist que l'educació dels nens/es es una responsabilitat compartida entre
famílies/escola/societat. (1p)
a) Quines responsabilitats corresponen a les famílies?
b) Quines responsabilitats corresponen a l'escola?
c) Quina és la funció de Serveis Socials?
2. En canvi, a la pel.lícula es retracta una situació totalment desbordada, en la que els

diferents agents educatius s'extralimiten o incompleixen funcions (3p):
a) ¿Quines funcions deixen d'atendre algunes famílies de les que els correspondria?
¿Quines són les causes?
¿Qui acaba intentant suplir aquestes carències?
¿Quines conseqüències té?
b) ¿Quines funcions deixa de fer l'escola?
¿Qui acaba suplint aquestes carències?
c) ¿Quines funcions deixa de fer Serveis Socials?
¿Qui acaba suplint aquestes carències?
50
50
3. De quina manera participen les famílies a l'escola?
Relaciona-ho amb el que has estudiat sobre les comunitats d'aprenentatge. ¿Quins
avantatges i inconvenients trobes a aquest model? (1p)
4. Quina és la funció que fan les autoritats polítiques a aquesta situació?

Què haurien de fer?
Relaciona-ho amb el que has estudiat sobre els plans d'entorn. (1p)
5. Com és la comunicació escola-famílies. Per quines raons creus que s'han escollit
aquestes vies de comunicació? (1p)
6. A l'escola es viu una situació de dol (1p):

Estas d'acord en com es gestiona?
Qui necessita ajuda?
A qui podem acudir en una situació com aquesta?
7. A la pel.lícula es parla d'un cas de maltractament (1p):

- Com es detecta?
- Quin és el protocol a seguir?
i
Activitat puntuada sobre 9. S’aplicarà proporcionalitat per a calcular la nota corresponent en escala 0-
10
51
51
NF5: Intervenció amb famílies en entorns formals
Data: 28/ 03/ 14 Data d’entrega: 08/ 04/ 14
Proposta de treball: Després de revisar els enllaços adjunts, prepareu en grups de 3

persones el quadernet de tutoria, que servirà de suport al tutor/a d’un grup de P3
durant l’entrevista prèvia a les famílies que escolaritzaran el seu fill de 3 anys a la
vostra llar d’infants el curs vinent.
Recursos:
http://orientacion.educa.aragon.es/admin/admin_1/file/RECURSOS_orientacion/EVALAUION
%20PSICOPEDAGOGICOA/Protocolos/Entrevista%20Familiar%20Inf..pdf
http://orientacioneducativa.files.wordpress.com/2008/10/programa-de-adaptacion-en-
educacion-infantil-2007-2008.doc
52
52
Curs 2013- 2014
AVALUACIÓ DEL TREBALL EN EQUIP

Mòdul Formatiu: U.F: N.F:
Títol:
Components del grup:
Competències:
1. Avaluació treball en equip

Indicador: Eficacia
Qualificació
Deficient Bé Excel.lent
Comunicació entre el
membres del grup
Cooperació amb els
companys
Consulta amb la resta
abans de prendre
decisicions
S’adapta al ritme de
treball del grup
2. Comunicació
Indicador: Qualificació
Power point
o mural
Deficient Bé Excel.lent
Contingut
Organització
Claretat
Creativitat
Originalitat
Expressió Alumne: Alumne: Alumne: Alumne: Alumne: Alumne:

Oral
Deficient Bé Excel.lent Deficient Bé Excel.lent Deficient Bé Excel.lent
3. Treball entregat:
4. Observacions per part del professors:
53
53
M 1 – Intervenció amb famílies i atenció a menors amb risc
Prova teòrica U.F2 N.F.5 (25/03/14)
1. Una comunitat d’aprenentatge és...

a) Un projecte de transformació social i cultural que pretén oferir una escola on hi
hagi una igualtat d’oportunitats reals per a tothom.
b) Requereix de la participació coordinada dels diversos agents socials (mestres,
famílies, entitats socials...), cadascú amb els seus coneixements i valors, que
comparteixen amb la resta.
c) Són un projecte de transformació social i cultural que té com objectiu evitar
situacions de marginació per raons de cultura, sexe o rendiment acadèmic.
d) Les altres tres són correctes.
2. El pla educatiu d’entorn...

a) El formen els centres escolars de les diferents etapes d’una població, els
equipaments socioeducatius i les entitats que vulguin participar.
b) El formen els centres escolars de les diferents etapes d’una població, les
administracions corresponents al sector educatiu i infància i les entitats i
associacions de la localitat o barri.
c) El formen els centres escolars de les diferents etapes d’una població i els
equipaments socioeducatius.
d) El formen els centres escolars de les diferents etapes d’una població i les
administracions relacionades en el sector educatiu.
3. A un pla educatiu d’entorn...

a) Les famílies participen de forma activa en la detecció de necessitats i aplicació de
programes.
b) Els docents organitzen, a petició de les famílies, activitats fora d’horari escolar que
atenguin les seves necessitats.
c) Són programes que posa en marxa des del Departament d’Educació del territori a
proposta de la Generalitat.
d) Són programes d’educació medioambiental.
4. A una comunitat d’aprenentatge...

programes.
b) Els docents organitzen, a petició de les famílies, activitats fora d’horari escolar que
c) Són programes que posa en marxa des del Departament d’Educació del territori a
54
54
5. Al primer cicle d’educació infantil...
a) El Consell Escolar és obligatori
b) Només estan obligats a tenir-lo els centres públics
c) Només estan obligats a tenir-lo els centres públics i concertats
d) El consell escolar no és obligatori

a) Es lliuren informes trimestrals
b) Es lliuren informes quatrimestrals
c) Cada centre decideix la periodicitat dels informes
d) L’AMPA decideix la periodicitat dels informes
7. El Consell Escolar és...

a) Una associació sense ànim de lucre formada per mares i pares dels alumnes d’un
centre que participa i intervé en la gestió del centre.
b) Una associació sense ànim de lucre formada pel professorat del centre, que
intervé en la gestió del centre.
c) L’òrgan de participació de la comunitat escolar en el centre educatiu.
d) L’òrgan de participació de la comunitat escolar en el centre educatiu integrat pels
pares i mares dels alumnes.
8. L’AMPA és...
b) Una associació sense ànim de lucre formada pel professorat del centre, que
c) L’òrgan de participació de la comunitat escolar en el centre educatiu.
d) L’òrgan de participació de la comunitat escolar en el centre educatiu integrat pels
9. El Consell Escolar el forma...

a) El director, el cap d’estudis , un representant de l’Ajuntament, un nombre de pares
o alumnes, un nombre de representants dels mestres, un representant del PAS, el
secretari del centre.
b) El director, el secretari i el cap d’estudis
c) El director, el representant de l’Ajuntament, un nombre de pares o alumnes, un
nombre de representants dels mestres i el secretari del centre.
d) El director, el cap d’estudis , un representant de l’Ajuntament, un nombre de pares
o alumnes, un nombre de representants dels mestres, un representant del PAS.
55
55
10. L’entrevista és una forma de comunicació periòdica que...
a) Té l’objectiu de recollir informació i pot basar-se en un formulari prèviament
preparat i normalitzat.
b) Té l’objectiu de recollir informació d’una manera oberta i flexible
c) Té l’objectiu de recollir informació per tal d’arxivar-la, analitzar-la i estudiar-la.
d) Les tres afirmacions anteriors són correctes
11. En l’entrevista prèvia entre la família i l’escola infantil...

a) Es tracten les preferències del nen/a i el seu desenvolupament maduratiu i
cognitiu.
b) Es tracten els aspectes particulars del nen i la seva adaptació i progrés al centre
c) Es tracten les necessitats i suports especials que necessitarà aquest nen/a quan
arribi a la llar.
d) Es tracta la convivència del nen/a amb els companys
12. En l’entrevista de seguiment entre la família i l’escola infantil...

a) Es tracten les preferències del nen/a i el seu desenvolupament maduratiu i
cognitiu.
b) Es tracten els aspectes particulars del nen i la seva adaptació i progrés al centre
c) Es tracta la convivència del nen/a amb els companys
d) Totes les anteriors són correctes
13. La forma més adequada de comunicar-se amb la família, quan venen a buscar al seu
fill/a al centre escolar, és...
a) El tauler d’anuncis
b) L’agenda escolar
c) Els comentaris informals per mitjà de les persones autoritzades que acompanyen i
recullen al menor.
d) Els missatges de correu electrònic.
14. La forma més adequada de comunicar-se amb la família, quan NO venen a buscar al
seu fill/a al centre escolar, és...
a) El tauler d’anuncis
b) L’agenda escolar
c) Els comentaris informals per mitjà de les persones autoritzades que acompanyen i
recullen al menor.
d) Els missatges de correu electrònic.
56
56
15. Quan una família escolaritza el seu fill/a a la llar d’infants... ¿els pares queden exempts
de la responsabilitat d’educar els seus fills?
a) Sí, des d’aquell moment som els educadors els responsables de la seva educació.
b) No, les famílies són l’únic agent educatiu, i fins i tot poden decidir no escolaritzar al
menor en etapes obligatòries.
c) Sí, perquè les famílies necessiten conciliar la seva vida laboral i familiar, i no es
poden ocupar de l’educació dels seus fills/es.
d) No, la família continua sent el principal agent educatiu, i cal que la coordinació
entre escola i família sigui adequada per tal de no donar referents contradictoris al
nen/a.
16. A l’hora de preparar i desenvolupar una entrevista amb la família, hem de tenir en
compte...
a) Triar l’espai més adequat per a desenvolupar l’entrevista
b) Cuidar la seva imatge personal per tal de donar bona impressió
c) Tenir clar l’objectiu de l’entrevista
d) Finalitzar l’entrevista quan vegi que el familiar estigui cansat, encara que no
s’hagin assolit els objectius proposats.
17. Quan arriba a la llar d’infants un nen/a nouvingut/da...

a) Assistirà com a mínim durant el primer any a l’aula d’acollida.
b) Hem d’impedir qualsevol manifestació de la seva llengua materna.
c) Hem de preveure que patirà retards d’aprenentatge, i necessitarà un pla
individual.
d) Quan un nen o nena entra en contacte de manera natural amb una altra llengua
abans dels tres anys la incorporen com a primera llengua.
18. L’ús exclusiu de les noves tecnologies...
a) Pot provocar que es col·lapsi el servidor de l’escola.

b) Pot provocar que es produeixin averies que posin en perill la protecció de dades.
c) La desigualtat social pot augmentar.
d) Dificulta la tasca als òrgans de participació de la comunitat escolar.
19. Amb els nens/es amb NEE hem de tenir en compte...
a) Que l’escola juga un paper decisiu en el seu procés d’integració i socialització.

b) Que la família ha de fer dues entrevistes o reunions durant el curs, igual que les
altres famílies, per a que siguin tractades amb total normalitat.
c) Que els nens i nenes de la seva aula aprendran més lentament, ja que els hi
mancarà atenció individual.
d) Que la figura del vetllador pot interferir a l’aula de forma negativa, perquè els nens
tenen dos adults de referència.
57
57
20. La participació de les famílies en els centres d’educació infantil a la actualitat és...
a) Alta, tenint en compte la durada curta que té aquest cicle.

b) Molt baixa, especialment a primer cicle.
c) Més del que seria desitjable, perquè pot arribar a interferir en la tasca docent.
d) La mateixa que a les altres etapes.
21. L’entrevista dirigida...
a) És el tipus d’entrevista més utilitzat a Educació Infantil.

b) Permet que el centre tingui tota la informació útil o imprescindible de manera
detallada .
c) L’entrevistador es limita a escoltar i la persona entrevistada a expressar-se.
d) Les tres anteriors són correctes.
22. L’entrevista semidirigida o mixta...

detallada .
23. L’entrevista no dirigida...

detallada .
24. L’entrevista estructurada...
a) Se sol basar en un formulari prèviament preparat, semblant a una enquesta.

b) Es caracteritza per ser oberta i flexible.
c) Combina les característiques de l’entrevista estructurada i no estructurada.
d) Cap de les anteriors és correcta.
25. L’entrevista no estructurada...

58
58
26. L’entrevista semiestructurada o mixta...

27. La convocatòria d’una reunió...
a) S’ha de lliurar amb el mínim marge de temps possible, per tal que la família no
s’oblidi de la citació.
b) S’ha de lliurar amb prou temps i ha de constar els temes a tractar i el dia i l’hora .
c) S’ha de lliurar amb prou temps i han de constar el dia i l’hora.
d) S’ha de lliurar amb prou temps i han de constar els temes a tractar.
28. En una situació de dol...
a) No cal realitzar cap acció especial, perquè els nens tan petits no són conscients de
la pèrdua.
b) Necessiten atenció, explicacions i suport perquè puguin elaborar la pèrdua de la
persona que ha mort.
c) És totalment inadequat que el nen/a participi als rituals fúnebres.
29. En una situació de dol, l’educador ha de...
a) Contactar amb la família perquè li expliqui com ha viscut el nen la situació.

b) No contactar amb la família, perquè evita treballar de forma objectiva.
c) Explicar que el familiar difunt està “de viatge” o “a l’hospital”.
30. Per tal de prevenir conductes violentes...
a) L’infant necessita un grau de llibertat màxima.

b) És contraproduent marcar límits.
c) L’infant necessita uns límits ben definits sobre les conductes que se li permeten i
les que no.
59
59
1. Una comunitat d’aprenentatge és...

a) Un projecte de transformació social i cultural que pretén oferir una escola on hi
hagi una igualtat d’oportunitats reals per a tothom.
b) Són un projecte de transformació social i cultural que té com objectiu evitar
situacions de marginació per raons de cultura, sexe o rendiment acadèmic.
c) Requereix de la participació coordinada dels diversos agents socials (mestres,
famílies, entitats socials...), cadascú amb els seus coneixements i valors, que
comparteixen amb la resta.
d) Les altres tres són correctes.
2. El pla educatiu d’entorn...

a) El formen els centres escolars de les diferents etapes d’una població, els
equipaments socioeducatius i les entitats que vulguin participar.
b) El formen els centres escolars de les diferents etapes d’una població i els
equipaments socioeducatius.
c) El formen els centres escolars de les diferents etapes d’una població i les
administracions relacionades en el sector educatiu.
d) El formen els centres escolars de les diferents etapes d’una població, les
administracions corresponents al sector educatiu i infància i les entitats i
associacions de la localitat o barri.
3. A un pla educatiu d’entorn...

programes.
b) Són programes que posa en marxa des del Departament d’Educació del territori a
c) Són programes d’educació medioambiental.
d) Els docents organitzen, a petició de les famílies, activitats fora d’horari escolar que
4. A una comunitat d’aprenentatge...

programes.
b) Són programes que posa en marxa des del Departament d’Educació del territori a
c) Els docents organitzen, a petició de les famílies, activitats fora d’horari escolar que
60
60
a) El Consell Escolar és obligatori
b) Només estan obligats a tenir-lo els centres públics i concertats
c) Només estan obligats a tenir-lo els centres públics
d) El consell escolar no és obligatori

a) Es lliuren informes trimestrals
b) L’AMPA decideix la periodicitat dels informes
c) Es lliuren informes quatrimestrals
d) Cada centre decideix la periodicitat dels informes
7. El Consell Escolar és...

b) L’òrgan de participació de la comunitat escolar en el centre educatiu integrat pels
c) Una associació sense ànim de lucre formada pel professorat del centre, que
d) L’òrgan de participació de la comunitat escolar en el centre educatiu.
8. L’AMPA és...
b) L’òrgan de participació de la comunitat escolar en el centre educatiu integrat pels
c) Una associació sense ànim de lucre formada pel professorat del centre, que
d) L’òrgan de participació de la comunitat escolar en el centre educatiu.
9. El Consell Escolar el forma...

a) El director, el cap d’estudis , un representant de l’Ajuntament, un nombre de pares
o alumnes, un nombre de representants dels mestres, un representant del PAS, el
secretari del centre.
b) El director, el cap d’estudis , un representant de l’Ajuntament, un nombre de pares
o alumnes, un nombre de representants dels mestres, un representant del PAS.
c) El director, el secretari i el cap d’estudis
d) El director, el representant de l’Ajuntament, un nombre de pares o alumnes, un
nombre de representants dels mestres i el secretari del centre.
61
61
10. L’entrevista és una forma de comunicació periòdica que...
a) Té l’objectiu de recollir informació d’una manera oberta i flexible
b) Té l’objectiu de recollir informació i pot basar-se en un formulari prèviament
preparat i normalitzat.
c) Té l’objectiu de recollir informació per tal d’arxivar-la, analitzar-la i estudiar-la.
d) Les tres afirmacions anteriors són correctes
11. En l’entrevista prèvia entre la família i l’escola infantil...

a) Es tracten els aspectes particulars del nen i la seva adaptació i progrés al centre
b) Es tracten les necessitats i suports especials que necessitarà aquest nen/a quan
arribi a la llar.
c) Es tracta la convivència del nen/a amb els companys
d) Es tracten les preferències del nen/a i el seu desenvolupament maduratiu i
cognitiu.
12. En l’entrevista de seguiment entre la família i l’escola infantil...

a) Es tracten els aspectes particulars del nen i la seva adaptació i progrés al centre
b) Es tracta la convivència del nen/a amb els companys
c) Es tracten les preferències del nen/a i el seu desenvolupament maduratiu i
cognitiu.
d) Totes les anteriors són correctes
13. La forma més adequada de comunicar-se amb la família, quan venen a buscar al seu
fill/a al centre escolar, és...
a) L’agenda escolar
b) Els comentaris informals per mitjà de les persones autoritzades que acompanyen i
recullen al menor.
c) Els missatges de correu electrònic.
d) El tauler d’anuncis
14. La forma més adequada de comunicar-se amb la família, quan NO venen a buscar al
seu fill/a al centre escolar, és...
a) L’agenda escolar
b) Els comentaris informals per mitjà de les persones autoritzades que acompanyen i
recullen al menor.
c) Els missatges de correu electrònic.
d) El tauler d’anuncis.
62
62
15. Quan una família escolaritza el seu fill/a a la llar d’infants... ¿els pares queden exempts
de la responsabilitat d’educar els seus fills?
a) No, la família continua sent el principal agent educatiu, i cal que la coordinació
entre escola i família sigui adequada per tal de no donar referents contradictoris al
nen/a.
b) Sí, des d’aquell moment som els educadors els responsables de la seva educació.
c) No, les famílies són l’únic agent educatiu, i fins i tot poden decidir no escolaritzar al
menor en etapes obligatòries.
d) Sí, perquè les famílies necessiten conciliar la seva vida laboral i familiar, i no es
poden ocupar de l’educació dels seus fills/es.
16. A l’hora de preparar i desenvolupar una entrevista amb la família, hem de tenir en
compte...
a) Finalitzar l’entrevista quan vegi que el familiar estigui cansat, encara que no
s’hagin assolit els objectius proposats.
b) Triar l’espai més adequat per a desenvolupar l’entrevista
c) Cuidar la seva imatge personal per tal de donar bona impressió
d) Tenir clar l’objectiu de l’entrevista
17. Quan arriba a la llar d’infants un nen/a nouvingut/da...

a) Quan un nen o nena entra en contacte de manera natural amb una altra llengua
abans dels tres anys la incorporen com a primera llengua.
b) Assistirà com a mínim durant el primer any a l’aula d’acollida.
c) Hem d’impedir qualsevol manifestació de la seva llengua materna.
d) Hem de preveure que patirà retards d’aprenentatge, i necessitarà un pla
individual.
18. L’ús exclusiu de les noves tecnologies...
a) Dificulta la tasca als òrgans de participació de la comunitat escolar.

b) Pot provocar que es col·lapsi el servidor de l’escola.
c) Pot provocar que es produeixin averies que posin en perill la protecció de dades.
d) La desigualtat social pot augmentar.
19. Amb els nens/es amb NEE hem de tenir en compte...
a) Que l’escola juga un paper decisiu en el seu procés d’integració i socialització.

b) Que la figura del vetllador pot interferir a l’aula de forma negativa, perquè els nens
tenen dos adults de referència.
c) Que la família ha de fer dues entrevistes o reunions durant el curs, igual que les
altres famílies, per a que siguin tractades amb total normalitat.
d) Que els nens i nenes de la seva aula aprendran més lentament, ja que els hi
mancarà atenció individual.
63
63
20. La participació de les famílies en els centres d’educació infantil a la actualitat és...
a) La mateixa que a les altres etapes.

b) Alta, tenint en compte la durada curta que té aquest cicle.
c) Molt baixa, especialment a primer cicle.
d) Més del que seria desitjable, perquè pot arribar a interferir en la tasca docent.
21. L’entrevista dirigida...
a) L’entrevistador es limita a escoltar i la persona entrevistada a expressar-se.

b) És el tipus d’entrevista més utilitzat a Educació Infantil.
c) Permet que el centre tingui tota la informació útil o imprescindible de manera
detallada .
22. L’entrevista semidirigida o mixta...

detallada .
23. L’entrevista no dirigida...

detallada .
24. L’entrevista estructurada...
a) Combina les característiques de l’entrevista estructurada i no estructurada.

b) Se sol basar en un formulari prèviament preparat, semblant a una enquesta.
c) Es caracteritza per ser oberta i flexible.
25. L’entrevista no estructurada...

64
64
26. L’entrevista semiestructurada o mixta...

27. La convocatòria d’una reunió...
a) S’ha de lliurar amb prou temps i han de constar els temes a tractar.
b) S’ha de lliurar amb el mínim marge de temps possible, per tal que la família no
s’oblidi de la citació.
c) S’ha de lliurar amb prou temps i ha de constar els temes a tractar i el dia i l’hora .
d) S’ha de lliurar amb prou temps i han de constar el dia i l’hora.
28. En una situació de dol...
a) És totalment inadequat que el nen/a participi als rituals fúnebres.

b) No cal realitzar cap acció especial, perquè els nens tan petits no són conscients de
la pèrdua.
c) Necessiten atenció, explicacions i suport perquè puguin elaborar la pèrdua de la
persona que ha mort.
29. En una situació de dol, l’educador ha de...
a) Explicar que el familiar difunt està “de viatge” o “a l’hospital”.

b) Contactar amb la família perquè li expliqui com ha viscut el nen la situació.
c) No contactar amb la família, perquè evita treballar de forma objectiva.
30. Per tal de prevenir conductes violentes...
a) L’infant necessita uns límits ben definits sobre les conductes que se li permeten i
les que no.
b) L’infant necessita un grau de llibertat màxima.
c) És contraproduent marcar límits.
65
65
NF6: Intervenció amb famílies en situacions de risc
Data: 10/04/14 Data d’entrega: 14/04/ 14
Proposta de treball: Comenta aquests dos mapes familiars i ecomapes:
Font: http://www.facmed.unam.mx/deptos/familiar/atfm112/desdeconsul.html
Preguntes:
1. Qui és la persona objecte d’estudi?
2. Quines persones mantenen una relació conflictiva?
3. Quines persones viuen a la mateixa llar?
4. Qui ha mort? A quina edat?
5. Quins patrons es repeteixen?
6. Quines parelles s’han separat?
7. I quines s’han divorciat?
66
66
8. Quines parelles han convisut sense casar-se?
Preguntes:
1. Qui és la persona objecte d’estudi?

2. Quines persones mantenen una relació conflictiva?
3. Quines persones viuen a la mateixa llar?
4. Qui ha mort? A quina edat?
5. Quins patrons es repeteixen?
6. Quines parelles s’han separat?
7. I quines s’han divorciat?
8. Quines parelles han convisut sense casar-se?
67
67
1 – Les dificultats que presenta un pacient…

a - Són independents al seu sistema familiar.
b – Només poden estar influenciades pel sistema familiar si són psicosomàtiques
d – Poden empitjorar quan milloren els símptomes d’un altre familiar.
2 – Les famílies a les quals algún dels seus membres presenta una malaltia…
a – Suporten una sobrecàrrega.
b – Cap la possibilitat que el sistema familiar es vegi “beneficiat” per la problemática del seu parent.
c – No tenen recursos per a afrontar les seves dificultats.
d – Cap de les anteriors són correctes.
3 – Les famílies multiproblemàtiques (assenyala la opció incorrecta)

a – Presenten una insuficiència greu de les activitats funcionals dels pares.
b - Estableixen límits molt clars.
c - Mantenen una dependència crónica dels serveis assistencials
d - Estableixen una delimitació correcta dels espais
4 – Les famílies multiproblemàtiques…

a – Tenen establertes unes rutines però no comparteixen horaris comuns.
b - No tenen establertes unes rutines malgrat compartir llargs espais de temps en comú.
c - No tenen horaris comuns i això afecta a l’establiment de rutines
d – Tenen establertes unes rutines clares perquè comparteixen largs espais de temps en comú.
5 – Els menors que provenen de famílies multiproblemàtiques…

a – Presenten un nivell maduratiu del llenguatge no verbal inferior al llenguatge verbal.
b – Presenten un nivell maduratiu del llenguatge superior al que cabria esperar per la seva edat
c – Presenten un nivell maduratiu del llenguatge inferior al que cabria esperar per la seva edat
d - Presenten el mateix nivell maduratiud del llenguatge que els nens/es de la seva edat.

a – Solen tenir un nivell més alt de rendiment escolar, especialment els primers anys.
b - Solen tenir un nivell més baix de rendiment escolar, especialmente els primers anys.
c - Solen tenir un nivell més alt de rendiment escolar, especialment a primària.
d – Solen tenir un nivell més baix de rendiment escolar, especialmente a primària.
68
68
a – Solen tenir una relació més estreta amb els companys
b - Solen relacionar-se amb companys més grans de la seva edat
c – Solen tenir problemes de relació amb els companys
d - Solen relacionar-se amb companys més petits de la seva edat

a – Participen molt activitats comunitàries
b - Participen en la mateixa mesura que altres nens/es en activitats comunitàries
c – Participen molt poc en activitats comunitàries
d - Participen molt en activitats comunitàries només si també assisteix un familiar

a – Aspiren a tenir un nivell d’estudis més alt que els seus pares
b – Estan molt motivats per assistir a l’escola quan la família atravessa per alguna crisi.
c - Presenten un percentatge més alt de fracàs escolar
d - La condició social no afecta al rendiment
10 – Una intervenció és convenient quan…

a – Sempre, quan més recursos s’inverteixin a la familia, millor.
b - Hi ha signes de violència domèstica
c - El nen/a baixa el seu rendiment escolar
d – Hem observat que l’infant no té cobertes les necessitats físiques i/o afectives
11 – Quan parlem de tècniques genèriques ens referim a…

a – Genograma, APGAR familiar i ecomapa
b – El mapa familiar, el dibuix de la família i l’observació
c - L’entrevista, l’anàlisi documental i el mapa familiar
d - L’entrevista, l’anàlisi documental i l’observació
12 – Quan parlem de tècniques específiques ens referim a…

a – Genograma, APGAR familiar i ecomapa
b – El mapa familiar, el dibuix de la família i l’observació
c - L’entrevista, l’anàlisi documental i el mapa familiar
d - L’entrevista, l’anàlisi documental i l’observació
13 – La técnica més semblant a l’arbre genealògic és…

a – L’ecomapa
b – El mapa familiar
c - L’APGAR familiar
d - El genograma
69
69
14 – El genograma…
a – És una tècnica pròpia dels Serveis Socials
b – També és utilitzat per altres professionals com ara els psicòlegs o metges
c - És una tècnica només utilitzada pels psicoanalistes
d - És una tècnica en desús
15 – Quan fem un genograma…

a – Només es valora la unitat familiar: matrimoni i fills/es
b – S’han de valorar al menys 2 generacions per sobre de la del subjecte d’estudi
c - S’han de valorar al menys 3 generacions per sobre de la del subjecte d’estudi
d - S’han de valorar al menys 4 generacions per sobre de la del subjecte d’estudi
16 – A aquest genograma…
a – La dona motiu d’estudi és la més jove de 3 germans

b – L’home motiu d’estudi és el més gran de 4 germans
c - La dona motiu d’estudi té un fill d’un matrimoni anterior
d - L’home motiu d’estudi té 3 fills
70
70
17 – És una escala numèrica…
a – L’ APGAR familiar
c - L’ecomapa
d - El genograma
18 – L’APGAR familiar…
a – Valora 3 dimensions del funcionament familiar
b – Valora 4 dimensions del funcionament familiar
c - Valora 5 dimensions del funcionament familiar
d - Valora 6 dimensions del funcionament familiar
19 – Per a valorar la capacitat de resolució d’una família utilitzaries…

a – L’APGAR familiar
c - L’ecomapa
d - El genograma
20 – L’APGAR familiar ens permet classificar les famílies en…

a – No problemàtiques, problemàtiques i multiproblemàtiques
b – Funcionals, disfuncionals lleus i disfuncionals greus
c - FN0, FN1 i FN2
d - L’APGAR familiar no serveix per a classificar les famílies
21 – El mapa familiar s’elabora a partir de…

a – El dibuix de la família que fa el nen/a
b – L’arbre genealògic
c - El genograma
d - El plànol de la llar de la familia
22 – L’ecomapa…
a – És semblant al genograma però no utilitza la mateixa simbologia
b – Utilitza la mateixa simbologia que el genograma però amb diferent significat
c - S’elabora a partir del plànol de la llar de la família
d - Relaciona la família amb l’entorn social, educatiu, laboral, etc.
23 – Per tal de valorar els recursos que té disponibles una família utilitzaries…
a – El mapa familiar
b – L’ecomapa
c - El genograma
d - L’APGAR familiar
71
71
24 – A aquest dibuix infantil el nen (segon per l’esquerre)…
a – es considera el cuidador de la família

b – es menysvalora
c - passa molt temps amb la mare
d - està gelòs del germà
25 – A aquest dibuix infantil la nena (Teresa)…

b – es menysvalora
d - està gelòs del germà
72
72
26 – A aquest dibuix infantil el nen…

b – es sent al mig d’un conflicte
d - és un tipus de dibuix molt habitual en els nens/es fills únics
27 – Els plans de millora són…

a – Atenció especialitzada a famílies
b – Suport a famílies monoparentals
c - Mediació familiar
d - Documents contractuals
28 – En el moment de plantejar la intervenció s’ha de tenir en compte que…

a – Si la família ha estat derivada a Serveis Socials tindrà resitències
b – Si la família ha contactat amb Serveis Socials tindrà resistències
c - Si la família ha contactat amb Serveis Socials tendirà a amagar informació
d - Si la família ha estat derivada a Serveis Socials es sentirà més atesa
29 – Els programes de prevenció amb famílies multiproblemàtiques…

a – Tenen com a objectiu la prevenció de situacions de risc dins un nucli de població
b – Tenen com a objectiu prevenir que una familía esdevingui família de risc
c - Tenen com a objectiu actuar dins una família de risc per tal de prevenir situacions més greus
d - Tenen com a objectiu prevenir maltractaments.
73
73
30 – La mare d’aquest nen està malalta i durant un temps el cuidarà un oncle. ¿De quina família preveus
que procedirà, segons aquest ecomapa?
a – De la família paterna
b – De la família materna
c - De totes dues per igual
d - No tinc dades
74
74
1 – Les dificultats que presenta un pacient…

a - Les altres tres afirmacions són correctes.
b – Poden empitjorar quan milloren els símptomes d’un altre familiar.
c - Són independents al seu sistema familiar.
d – Només poden estar influenciades pel sistema familiar si són psicosomàtiques
2 – Les famílies a les quals algún dels seus membres presenta una malaltia…
a – No tenen recursos per a afrontar les seves dificultats.
b – Cap de les anteriors són correctes.
c – Suporten una sobrecàrrega.
d – Cap la possibilitat que el sistema familiar es vegi “beneficiat” per la problemática del seu parent.
3 – Les famílies multiproblemàtiques (assenyala la opció incorrecta)

a - Mantenen una dependència crónica dels serveis assistencials
b - Estableixen una delimitació correcta dels espais
c – Presenten una insuficiència greu de les activitats funcionals dels pares.
d - Estableixen límits molt clars.
4 – Les famílies multiproblemàtiques…

a - No tenen horaris comuns i això afecta a l’establiment de rutines
b – Tenen establertes unes rutines clares perquè comparteixen largs espais de temps en comú.
c – Tenen establertes unes rutines però no comparteixen horaris comuns.
d - No tenen establertes unes rutines malgrat compartir llargs espais de temps en comú.

a – Presenten un nivell maduratiu del llenguatge inferior al que cabria esperar per la seva edat
b - Presenten el mateix nivell maduratiud del llenguatge que els nens/es de la seva edat.
c – Presenten un nivell maduratiu del llenguatge no verbal inferior al llenguatge verbal.
d – Presenten un nivell maduratiu del llenguatge superior al que cabria esperar per la seva edat

a - Solen tenir un nivell més alt de rendiment escolar, especialment a primària.
b – Solen tenir un nivell més baix de rendiment escolar, especialmente a primària.
c – Solen tenir un nivell més alt de rendiment escolar, especialment els primers anys.
d - Solen tenir un nivell més baix de rendiment escolar, especialmente els primers anys.
75
75
a – Solen tenir problemes de relació amb els companys
b - Solen relacionar-se amb companys més petits de la seva edat
c – Solen tenir una relació més estreta amb els companys
d - Solen relacionar-se amb companys més grans de la seva edat

a – Participen molt poc en activitats comunitàries
b - Participen molt en activitats comunitàries només si també assisteix un familiar
c – Participen molt activitats comunitàries
d - Participen en la mateixa mesura que altres nens/es en activitats comunitàries

a - Presenten un percentatge més alt de fracàs escolar
b - La condició social no afecta al rendiment
c – Aspiren a tenir un nivell d’estudis més alt que els seus pares
d – Estan molt motivats per assistir a l’escola quan la família atravessa per alguna crisi.
10 – Una intervenció és convenient quan…

a - El nen/a baixa el seu rendiment escolar
b – Hem observat que l’infant no té cobertes les necessitats físiques i/o afectives
c – Sempre, quan més recursos s’inverteixin a la familia, millor.
d - Hi ha signes de violència domèstica
11 – Quan parlem de tècniques genèriques ens referim a…

a - L’entrevista, l’anàlisi documental i el mapa familiar
b - L’entrevista, l’anàlisi documental i l’observació
c – Genograma, APGAR familiar i ecomapa
d – El mapa familiar, el dibuix de la família i l’observació
12 – Quan parlem de tècniques específiques ens referim a…

a - L’entrevista, l’anàlisi documental i el mapa familiar
b - L’entrevista, l’anàlisi documental i l’observació
c – Genograma, APGAR familiar i ecomapa
d – El mapa familiar, el dibuix de la família i l’observació
13 – La técnica més semblant a l’arbre genealògic és…

a - L’APGAR familiar
b - El genograma
c – L’ecomapa
d – El mapa familiar
76
76
14 – El genograma…
a - És una tècnica només utilitzada pels psicoanalistes
b - És una tècnica en desús
c – És una tècnica pròpia dels Serveis Socials
d – També és utilitzat per altres professionals com ara els psicòlegs o metges
15 – Quan fem un genograma…

a - S’han de valorar al menys 3 generacions per sobre de la del subjecte d’estudi
b - S’han de valorar al menys 4 generacions per sobre de la del subjecte d’estudi
c – Només es valora la unitat familiar: matrimoni i fills/es
d – S’han de valorar al menys 2 generacions per sobre de la del subjecte d’estudi
16 – A aquest genograma…
a - La dona motiu d’estudi té un fill d’un matrimoni anterior

b - L’home motiu d’estudi té 3 fills
c – La dona motiu d’estudi és la més jove de 3 germans
d – L’home motiu d’estudi és el més gran de 4 germans
17 – És una escala numèrica…

a - L’ecomapa
b - El genograma
c – L’ APGAR familiar
77
77
18 – L’APGAR familiar…
a - Valora 5 dimensions del funcionament familiar
b - Valora 6 dimensions del funcionament familiar
c – Valora 3 dimensions del funcionament familiar
d – Valora 4 dimensions del funcionament familiar
19 – Per a valorar la capacitat de resolució d’una família utilitzaries…

a - L’ecomapa
b - El genograma
c – L’APGAR familiar
20 – L’APGAR familiar ens permet classificar les famílies en…

a - FN0, FN1 i FN2
b - L’APGAR familiar no serveix per a classificar les famílies
c – No problemàtiques, problemàtiques i multiproblemàtiques
d – Funcionals, disfuncionals lleus i disfuncionals greus
21 – El mapa familiar s’elabora a partir de…

a - El genograma
b - El plànol de la llar de la familia
c – El dibuix de la família que fa el nen/a
d – L’arbre genealògic
22 – L’ecomapa…
a - S’elabora a partir del plànol de la llar de la família
b - Relaciona la família amb l’entorn social, educatiu, laboral, etc.
c – És semblant al genograma però no utilitza la mateixa simbologia
d – Utilitza la mateixa simbologia que el genograma però amb diferent significat
23 – Per tal de valorar els recursos que té disponibles una família utilitzaries…
a - El genograma
b - L’APGAR familiar
c – El mapa familiar
d – L’ecomapa
78
78
24 – A aquest dibuix infantil el nen (segon per l’esquerre)…
a - passa molt temps amb la mare

b - està gelòs del germà
c – es considera el cuidador de la família
d – es menysvalora
25 – A aquest dibuix infantil la nena (Teresa)…

b - està gelòs del germà
d – es menysvalora
79
79
26 – A aquest dibuix infantil el nen…

b - és un tipus de dibuix molt habitual en els nens/es fills únics
d – es sent al mig d’un conflicte
27 – Els plans de millora són…

a - Mediació familiar
b - Documents contractuals
c – Atenció especialitzada a famílies
d – Suport a famílies monoparentals
28 – En el momento de plantejar la intervenció s’ha de tenir en compte que…

a - Si la família ha contactat amb Serveis Socials tendirà a amagar informació
b - Si la família ha estat derivada a Serveis Socials es sentirà més atesa
c – Si la família ha estat derivada a Serveis Socials tindrà resitències
d – Si la família ha contactat amb Serveis Socials tindrà resistències
29 – Els programes de prevenció amb famílies multiproblemàtiques…

a - Tenen com a objectiu actuar dins una família de risc per tal de prevenir situacions més greus
b - Tenen com a objectiu prevenir maltractaments.
c – Tenen com a objectiu la prevenció de situacions de risc dins un nucli de població
d – Tenen com a objectiu prevenir que una familía esdevingui família de risc
80
80
30 – La mare d’aquest nen està malalta i durant un temps el cuidarà un oncle. ¿De quina família preveus
que procedirà, segons aquest ecomapa?
a- De totes dues per igual

b - No tinc dades
c – De la família paterna
d – De la família materna
81
81

Project e

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Project e

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEI

1 Marta Lacalle Garrido

1. Ubicació de la U.F. al currículum ................................................................................................................................. 5

2. Resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació ..................................................................................................... 5

4. Estratègies metodològiques i d’organització: ...................................................................................................... 18

5. Aplicació, seguiment i valoració de la programació (De 1 a 4): .................................................................... 19

“Per a educar un nen, cal una tribu sencera”.

Tradicionalment, la socialització primària de l’infant ha estat responsabilitat de la família. Però la societat

UF 1: intervenció socioeducativa amb infants en risc social. 60 hores

UF 2: intervenció socioeducativa amb famílies. 60 hores

Seguidament, es desenvoluparà la UF2

2. Resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació

R.A.1. Planifica programes i activitats d’intervenció amb famílies justificant el

1. Planificació de programes i d’activitats d’intervenció amb famílies:

1.1 Característiques i evolució de la família.

R.A.2. Implementa activitats i estratègies que afavoreixen la col·laboració de la família en el procés

2. Implementació de programes, activitats i estratègies d’intervenció amb famílies:

3.7 Valora la necessitat de la participació de la família en l’avaluació de la intervenció.

Nucli formatiu 4: La familia

1 Presentació 1 1.1.Característiques i Diari d’aula

2 Exposició de 1 1.1 1.2. Anàlisi de l’estructura 6h Diari d’aula

9 a 11 Anàlisi de Barrio. Visionat de la Activitat2 NF4M1

13 Exposició de 1 1.4 1.4 Identificació de les 1h Funció educativa en Diari d’aula

2.3. Organització de les

Dubtes, repàs i desajustament

Nucli formatiu 6: Intervenció amb famílies en situació de risc

8 Estudi de 1 1.11 1.10.Valoració de la situació 1h Diari d’aula (Clikedu)

Cuadre elaborat a partir de:

N.F Activitat R.A C.A %

M1NF4A1 = Activitat 1, Nucli Formatiu 4, Mòdul 1

Nucli formatiu 4: La família

SESSIÓ 9: Exposicions amb normalitat. | Qualificació: 4

SESSIÓ 12: Primera sessió pel.lícula Barrio. Sense incidències. | Qualificació: 4

SESSIÓ 13: Hem acabat de veure la pel.lícula. Sense incidències. | Qualificació: 4

SESSIÓ 16: No he assistit per problemes familiars.

SESSIÓ 24: Examen del NF4. Sense incidències. | Qualificació: 4

Valoració global del nucli formatiu 4:

Nucli formatiu 5: Intervenció amb famílies en entorns formals

SESSIÓ 4: Vaga. Només ha vingut l’alumna G a fer l'examen de recuperació.

SESSIÓ 11: Visionat de la pel.lícula. Sense incidències. | Qualificació: 4

SESSIÓ 17: VAGA D'ALUMNES

Nucli formatiu 6: Intervenció amb famílies amb situacions de risc.

SESSIÓ 14: Mateixa dinámica que a l’hora anterior. | Qualificació: 1

Valoració global del contingut:

En quan a les activitats realitzades, han estat valorades de manera desigual:

LA MONEDA,A (2010) Vivir, sobrevivir : el genograma , un mapa familiar. Ed. Cúdec.

TRAVESET,M (2007) La pedagogía sistémica. Fundamentos y práctica. Ed.Graó.

CANCRINI, L y otros (2007) Las familias multiproblemáticas. en COLETI,M y

Data: 13/ 01/ 14 Data d’entrega: 27/01/ 14

Proposta de treball: Reflexionar sobre la influència de la família de procedència

Activitat 1. Elaboració d’un Power Point que reculli:

- Definició del tipus de família i característiques,

- Avantatges i inconvenients que trobem com aprofessionals al treballar amb un

Activitat 2. Exposició grupal

Avaluació dels Powerpoints:

Prova teòrica U.F 2 N.F.4 (20/02/14)

TEST. Nota= A – (E/3)

1 – Segons la OMS, la família es:

a - Un grup de persones emparentades entre sí.

c - Persones de la mateixa sang, és a dir, que procedeixen d’un ascendent comú.

d - Qualsevol grup humà que conviu de manera estable.

2 – Segons la Constitució, la família...

a - És qualsevol grup humà que conviu de manera estable.

b - La Constitució realitza una regulació de la família, separada de regulació del matrimoni.