1.

L’ARXIVÍSTICA COM A CIÈNCIA INTERDISCIPLINÀRIA

1.1. L’ARXIVÍSTICA COM A CIÈNCIA
1.1.1. Concepte, definició i camps bàsics actuació
DEFINICIÓ CONCEPTE “ARXIVÍSTICA” (Manual d’arxivística i gestió documental. AAC, 2009)
 Ciència que estudia principis i procediments metodològics i tècnics emprats en gestió,
conservació, organització i comunicació documents arxiu, des de que són generats,
amb objectiu preservar testimoni drets, interessos i memòria persones jurídiques i
físiques i racionalitzar recursos informació en organismes

CIÈNCIA (CONJUNT DOCTRINAL TEÒRIC) O TÈCNICA (APLICACIÓ PRÀCTICA CONEIXEMENTS)?

 Ciència perquè disposa de:
 Objecte estudi: arxiu, entès com fons documental i com institució
 Mètode propi: conjunt principis teòrics (cos doctrinal consolidat), terminologia
(encara no totalment homogènia) i procediments pràctics
 Finalitat: conservar i recuperar documentació i informació, i racionalitzar
gestió a organismes

PER QUÈ CONSIDERACIÓ CIÈNCIA INTERDISCIPLINÀRIA I POLIÈDRICA?

 Arxivística diferents funcions dins administració, institucions i empreses; documents
antics i moderns; recurs noves tecnologies i suports; nou marc juridicoadministratiu
 A més principis i tècniques arxivística, necessitat col·laboració història i discipli-
nes auxiliars (paleografia, diplomàtica, filologia), ciències jurídiques i adminis-
tració (dret i legislació) o ciències informació (documentació, biblioteconomia)
 Arxiver necessita visió conjunt estructura organització productora
 Arxivística consideració diferents àmbits actuació (polièdrica)
 Gestió documental: intervenció activa gestió i tractament documents adminis-
tratius des de naixement a oficines (disseny formularis i processos)
 Organització arxius: implantació normes elaboració instruments treball i con-
trol documentació custodiada
 Administració arxius: institucionalització sistemes arxivístics
 Instal·lació, conservació, restauració i reproducció: adopció tècniques per
adequada i perdurable custòdia fons
 Normalització: estandardització procediments i documents produïts
 Impacte noves tecnologies: atenció i aplicació nous suports i TIC
 Formació professional: recerca principis universals i homologació continguts
formació futurs arxivers

1.1.2. Gènesi i evolució disciplina

FASE PRÈVIA (naixement arxius-mitjan segle XIX)
 “Període prearxivístic” (José Ramón Cruz Mundet)
 Cada època i cancelleria adopció criteris propis pràctics per administració, conservació
i ordenació documents
  Civilitzacions antigues i medievals legitimació poder amb documents escrits
(lleis, textos sagrats, correspondència diplomàtica, relacions fiscals o militars)
 Visió administrativa arxius per servei necessitats cancelleries
 No terme “arxivística”, però existència arxius i arxivers
 Època moderna i Il·lustració preocupació tècniques bona administració arxius
 Primeres ordenances arxius Castella (segles XVI-XVII): Simancas (1588), Índies
 Primers tractats italians centrats natura jurídica fons (mitjan segle XVII), i
francesos aportació criteris pràctics organització arxius (segle XVIII)
 Predomini concepte patrimonial-administratiu arxiu: restriccions accés docu-
ments (patrimonialització documents per Corona)
 Propostes franceses diferents criteris ordenació (segle XVIII): per matèries (temes), per
suports o formats, cronològica, geogràfica, tipus documentals concrets
 Influència negativa altres països classificació francesa matèries: fragmentació i
dispersió fons per classificació arbitrària i pèrdua context document i evidència

NAIXEMENT ARXIVÍSTICA COM CIÈNCIA (segona meitat segle XIX-mitjan segle XX)
 Final societat feudal Antic Règim (finals segle XVIII-mitjan segle XIX): Revolució
Francesa i implantació règims liberals burgesos (desaparició organismes Antic Règim)
 Desamortitzacions Mendizabal (1836) i Madoz (1855)
 Ingent documentació estats liberals per expansió estructura orgànica governs (noves
competències) i conservació documents organismes desapareguts
 Instauració grans institucions arxius (Arxius Nacionals)
 Potenciació nova funció cultural i històrica arxius
 Pèrdua valor primari o administratiu majoria documents Antic Règim: nou
valor secundari o històric (font informació per estudi passat)
 Progressiu abandonament tradicional visió administrativa arxius: nova funció
arxivística facilitar historiadors accés documents per investigacions històriques
 Necessitat formació professional arxivers (no especialistes arxius abans segle XIX,
només diplomatistes per autentificar i datar documents)
 Escoles arxivística: École Nationale des Chartes (París, 1821), Escuela Superior
de Diplomática (Madrid, 1856-1900)
 Naixement arxivística com ciència auxiliar història
 Història i arxius servei construcció ideal nacional estats liberals: “arxivologia”
vinculació inicial altres ciències auxiliars història (diplomàtica, paleografia)
 Visió historicista efecte negatiu concepció limitada arxius
 PRINCIPI PROVINENÇA principal innovació teòrica arxivística segle XIX: fona-
ment diferenciació altres disciplines
 Circular 24 abril 1841 Natalis de Wailly (cap secció administrativa Ar-
xius Departamentals Ministeri Interior francès): instruccions arranja-
ment i organització arxius departamentals i municipals
 Solució a desorganització classificació per matèries anterior
 Expansió idees Natalis de Wailly resta Europa, gràcies coincidència
aplicació pràctica semblant alguns arxius per experiències pròpies
 Importants compilacions i literatura professional (finals segle XIX-primera meitat XX)
 Manual arxivers holandesos Muller, Feith i Fruin (Groningen, 1898)
  100 directrius com organitzar arxius
 Manuals Hillary Jenkinson (Londres, 1922) i Eugenio Casanova (Torino, 1928)

ARXIVÍSTICA CIENTÍFICA (segona meitat segle XX-...)

 Consolidació arxivística com disciplina científica autònoma (segona meitat segle XX):
arxivística científica basada principis estables i acceptats universalment i tendència
homologació internacional normes
 Arxivística adaptació canvis i ampliació camps actuació
 Desenvolupament noves tecnologies revulsiu pràctiques tradicionals gestió
arxius, increment producció documents administracions públiques per major
burocratització, incidència generalització règims democràtics en transparència
administrativa i dret lliure accés informació
 No atenció només documentació històrica, també documents administratius
oficines: a més organització i accessibilitat documents històrics també funció
racionalitzar gestió documental organitzacions (públiques o privades) i preser-
var autenticitat, fiabilitat, integritat i usabilitat documents
 Recuperació funció juridicoadministrativa anterior
 Concepció global servei arxiu
 Gestió documental naixement EE.UU. (anys 30)
 Crack 29 comprovació empreses bona gestió documental recuperació més
ràpida: instruccions oficines ús racional documents i presència arxivers oficines
 Gestió tot cicle vida document (custòdia, no disseny) des d’origen (producció)
 Theodore Schellemberg: document valor administratiu i valor històric
 Exportació concepte gestió documents a Canadà, Europa i Austràlia
 Dos models implantació gestió documental segle XX
 Model anglosaxó dues àrees separades: Archives Administration (ar-
xius històrics) i Records Management (arxius gestió), dues formacions
diferenciades EE.UU.
 Nou concepte Recordkeeping Austràlia, evolució Records Ma-
nagement: valor administratiu document no desapareix (sem-
pre és evidència)
 Model europeu i canadenc arxivística integrada (predominant): gestió
documents integrada dins arxivística
 Ciència dues dimensions: administrativa (suport administració
o empresa) i cultural (conservació i accessibilitat documents)
 Compromís social: preservació testimoni drets, interessos i
memòria, transparència administrativa i dret accés documents
 Nou concepte Archival Science associat Arxivística Integral
(segle XXI)

1.2. LES CIÈNCIES AFINS I LES CIÈNCIES COMPLEMENTÀRIES

1.2.1. Ciències afins: biblioteconomia i documentació
 Confusa agrupació arxivística amb biblioteconomia i documentació com ciències
informació per afinitat matèries tractades i objecte (accessibilitat informació)
  Documentalista aplega i analitza documents científics i altres fonts sobre tema
concret i agrupa en dossiers per posterior recuperació i difusió ràpida i eficaç
 Explotació fonts informació
 Bibliotecari recull i conserva obres (majoritàriament impreses) per difusió, i
elabora catàlegs autors o matèries com nova font documentació
 Debat: branques mateixa ciència (ciències informació) o ciències autònomes afins?
 Visió ESAGED: ciències informació (biblioteconomia i documentació) afins a
ciència autònoma arxivística

DIFERÈNCIES ARXIVÍSTICA AMB BIBLIOTECONOMIA I DOCUMENTACIÓ (CIÈNCIES AFINS)

 Funció reunió documents
 Biblioteconomia i documentació (col·lecció i selecció)
 Reunió documents procés artificial i desconnectat creació documents
(adquisició, intercanvi o donació)
 Creació biblioteca o centre documentació voluntat individual o
col·lectiva (necessitat social, decisió política)
 Arxivística (fons)
 Reunió documents procés natural vinculat entitat generadora o
receptora (productor), intervenció creació (gestió documental)
 Creació fons natural i espontània (documents fruit activitat)
 Funció tractament documentació (mètodes treball)
 Ciències afins
 Tècniques homogènies i generals catalogació i classificació documents
 Prèvia selecció documents en funció interessos usuaris i recerca
 Arxivística
 No criteris homogenis ni universals tots arxius, particularitats cada
fons i tipus documental (tècniques específiques i adaptables cada cas)
 Selecció documents a conservar posterior: avaluació conservació defi-
nitiva documents essencials i eliminació sota criteris interdisciplinaris
 Funció accés i difusió informació
 Ciències afins
 Usuaris generals
 Accés simple, directe i ràpid (no filtres ni límits legals específics)
 Arxivística
 Primer usuari propi organisme (suport gestió, presa decisions, defensa
drets i coneixement obligacions), després usuaris interessats
 Accés limitat per normativa: equilibri dret accés ciutadans arxius i
informació pública i preservació honor i intimitat persones

Ciències afins (funcions patrimonial i informativa)

 Llibre independent (valor propi), múltiples còpies disponibles, finalitat informar,
educar o distreure i fruit voluntat autor
Arxivística (funcions patrimonial, gestió, informativa i drets humans)
 Document arxiu fruit acció continuada (tots mateix valor, part seqüència producció),
original únic, finalitat testimoniar o donar fe i reflex funcions i activitats productor
ELEMENTS COMUNS ARXIVÍSTICA I CIÈNCIES AFINS
 Conservació física suports documentals: mesures comunes prevenció, restauració,
reproducció i protecció per garantir perdurabilitat
 Polítiques informació i difusió: activitats educatives, exposicions, publicacions i
dinamització cultural
 Aplicació TIC: disseny i ús bases dades o emmagatzematge digital
 Implantació plans qualitat i màrqueting

1.2.2. Ciències complementàries (millor que auxiliars)

 Interdisciplinarietat arxivística: necessitat complementar coneixements altres ciències
 Història institucions: història organització productora documents (context,
evolució temps, estructura interna, competències)
 Dret i legislació: dret administratiu i lleis (estatals, sectorials i matèria arxius)
 Paleografia: escriptures i signes gràfics (forma, origen, evolució, datació)
 Diplomàtica: tipus documental, natura jurídica i tradició documental
 Mètode anàlisi documents per avaluar autenticitat
 Cronologia: datació documents (diferents sistemes datació)
 Tecnologies informació: procediments, tècniques i mitjans informàtics per
captura, emmagatzematge, tractament i difusió informatitzada informació
 Document digital o electrònic nou tipus document (nous reptes)
 Irrupció dades massives (big data): procés datificació informació
 Altres: filologia (especialment llengua llatina), genealogia (parentiu persones i
llinatges), heràldica (blasons o escuts armes), sigil·lografia (segells), onomàsti-
ca (origen i etimologia noms persones i llocs), numismàtica (monedes)

1.3. ELS PRINCIPIS BÀSICS I LES NORMES

1.3.1. Principis
PRINCIPI RESPECTE FONS: PROVINENÇA, RESPECTE ESTRUCTURA I ORDRE ORIGINAL
 Principi provinença (o procedència): documents mateixa provinença (produïts institu-
ció o organisme) mantenir junts (no barrejar altra provinença)
 Base metodològica identificació fons a partir identificació productor
 Principi fonamental: antecedents pràctics segles anteriors, definició teòrica i
sistematització Natalis de Wailly (1841) i difusió “Manual holandesos” (1898)
 Oposició principi pertinència (classificació per matèries)
 Principi respecte ordre original: documents mateixa provinença conservació organitza-
ció establerta organisme productor (no alteració ordre origen)
 Base metodològica ordenació unitats documentals dins sèries
 Preservació relacions naturals entre documents mateix fons i valor testimonial
conferit per aquest ordre
 Arxiver intentar reconstruir ordre original si no conservat
 Principi respecte estructura: classificació fons conservació estructura orgànica interna
organisme productor
  Base metodològica elaboració quadre classificació
 Canvis paradigma segle XXI: més importància respecte estructura funcional
(vinculada a competències i activitats) que orgànica

PRINCIPI UNITAT FONS

 Principi unitat fons (o integritat fons): fons unitat conceptual i no física (pot estar
custodiat diferents centres: arxius administratius i històrics), però únic independent-
ment format, suport o data documents
 Document part patrimoni documental productor des de moment producció

PRINCIPI UNITAT EXPEDIENT

 Principi unitat expedient: tot expedient (unitat documental formada per conjunt
documents generat per productor en resolució mateix assumpte) inicia i resol en
seqüència lineal seguint procediment, documents integren unitat indissoluble (no
treure documents o incorporar aliens a procediment)

PRINCIPI TERRITORIALITAT ARXIUS

 Principi territorialitat: fons conservats en serveis arxius de territori han estat produïts
 Arxius segueixen sort seu territori: si estat annexiona territori, successió estat
anterior en drets, obligacions i domini públic (també arxius públics)
 Principi universalment admès dret internacional
 Oposició principi pertinència territorial: contingut documents pot determinar
titular (reclamació país documents referència a ell, tot i ser produïts per altre)
 Contradictori fonaments arxivística

PRINCIPI CUSTÒDIA ININTERROMPUDA

 Principi custòdia ininterrompuda: custòdia ininterrompuda documents des d’origen
producció garantia autenticitat
 Formulació principi Hillary Jenkinson (1922): aplicació molt rígida (documents
robats però recuperats pèrdua cadena custòdia, no garantia autenticitat)

1.3.2. Cicle vida documents i record continuum

VALORS DOCUMENTS
 Diversos valors documents (administratiu, arxivístic, comptable, fiscal, històric, infor-
matiu, jurídic, legal, probatori) però 2 importants
 Valor primari: valor adquirit moment neix com resultat activitat determinada
 Valor administratiu: document testimoni activitat i funció essencial per
gestió administrativa
 Valor jurídic, legal o probatori: valor paral·lel pot prescriure o no
(depèn si drets i obligacions garantits documents prescriuen o no)
 Valor secundari: valor adquirit per ús investigació històrica i acció cultural
 Valor històric, final o permanent depèn utilitat quan perd valor primari
 Valors documents innats (manifesten amb pas temps) i relacionats cicle vida document
CICLE VITAL DOCUMENTS
 Base conceptual gestió documents, aplicada EE.UU. anys 30 segle XX
 Origen analogia document i organisme biològic: neix (producció o recepció), viu
(manteniment i ús legal i administratiu) i “mor” o descansa (selecció: eliminació o
conservació permanent arxiu històric)
 Documents diferents fases cicle vital (edats)
 Fase activa: procés creació, recepció, tramitació i circulació document, ús
intensiu freqüent, a prop persones consulta oficina, valor primari o jurídic
 Fase semi-activa: final tramitació document, ús esporàdic, fora departament
encarregat tramitació (aprofitament espai), progressiva pèrdua valor primari
(encara preferent) i adquisició nou valor històric
 Fase inactiva: pèrdua valor primari, consulta motius culturals o investigació

FASE VALOR ARXIU

Activa primari de gestió
primari central
Semi-activa
secundari intermedi
Inactiva secundari històric

RECORD CONTINUUM
 Model record contínuum evolució teoria cicle vital documents: gestió documents
procés continu des de creació fins final
 Model integrador i base fonamental actual arxivística integrada: no distinció
document com prova de document com memòria
 Documents no perden valor testimonial: documents fase inactiva
poden tenir ús administratiu i legal
 Nou plantejament millor adaptació a funcionament actual organitzacions (més
flexibilitat i atenció funcions i processos que estructures jeràrquiques)
 Relació fluida fases cicle vida (no separació clara i definitiva fases o edats)
 Incorporació valors socials i culturals per influir en avaluació documents
 4 eixos definició aspectes documents
 Eix conservació: document, sèrie, fons i arxiu
 Eix transaccional: acció, activitat, funció i competència organització
 Eix evidencial o probatori: registre, evidència, memòria individual i col·lectiva
 Eix identitat: actor, unitat, organització i institució
 4 dimensions manifesten en temps
1. Crear: documents creats per actors per registrar accions
2. Capturar: documents capturats en sèries prova activitat unitat administrativa
3. Organitzar: documents fons organitzats per memòria funcions organisme
4. Pluralitzar: documents pluralitzats (accessibles) com memòria col·lectiva insti-
tució (idea més innovadora per arxivística actual)
 2. ELS ARXIUS
2.1. ELS ARXIUS I LA SEVA TIPOLOGIA
2.1.1. Concepte, definició i característiques arxiu
DEFINICIÓ CONCEPTE “ARXIU”: 3 ACCEPCIONS
 Primera accepció: “fons” (històricament segon significat “arxiu”, final època moderna)
 Conjunt orgànic documents, qualsevol data1, forma o suport, produïts o rebuts
persona física o jurídica, pública o privada, resultat activitat, i organitzats i
conservats per productor o successors per utilitzar en gestió administrativa,
informació, investigació i cultura
 Gènesi natural i espontània (“col·lecció” creació artificial i subjectiva)
 Segona accepció: “servei arxius” (històricament últim significat “arxiu”, actualitat)
 Institució, servei o unitat orgànica estructura administrativa responsable cura
fons documentals (reunió, tractament, conservació, difusió)
 Creació voluntària per cura fons custodiat i espai físic, i responsable
implantació programes gestió documental
 Tercera accepció: “dipòsit arxiu” (lloc físic custòdia, històricament primer significat)
 Edifici i instal·lacions conservació documents per garantir preservació i ús
 Nova manera pensar arxiu segle XXI: espai responsabilitat construcció memòria plural
 Arxiu construeix narrativa passat a partir fons custodiat

2.1.2. Tipologia arxius

ARXIU SEGONS PERSONALITAT JURÍDICA PRODUCTOR
 Públic: reuneix documents produïts o rebuts persones físiques o jurídiques activitat
administrativa regida per dret públic

1
Tradició anglosaxona consideració “arxiu” només històrics (“arxius” gestió o oficina: records)
  Servei arxius: Arxiu Nacional Catalunya, Arxiu Municipal X
 Fons: Fons Parlament Catalunya, Fons Generalitat (Exili), Fons Ajuntament X
 Privat: reuneix documents produïts o rebuts persones físiques o jurídiques activitat
administrativa no regida per dret públic
 Servei arxius: Arxiu Diocesà X
 Fons: Fons Parròquia X, Fons personal X

ARXIU SEGONS ORGANISME PRODUCTOR

 Administració central
 Administració perifèrica (delegacions ministeris i organismes dependents)
 Administració autonòmica
 Administració local (ajuntaments, diputacions, consells comarcals i ens dependents)
 Administració judicial (institucions judicials, Registre Civil)
 Militar
 Notarial (instruments fe pública notaris)
 Associacions i fundacions (col·legis privats, confraries oficis, partits polítics, sindicats,
associacions empresarials, entitats esportives, gremis, associacions veïns)
 Eclesiàstic (qualsevol confessió)
 Comercial i empresa
 Patrimonial (administració patrimoni privat diferents generacions família)
 Personal (activitat professional, intel·lectual o econòmica vida persona)

ARXIU SEGONS ÀMBIT FONS

 Nacional (institucions jurisdicció tot territori nacional)
 General (institucions àmbit nacional, supranacional o autonòmic, vigents o extingides)
 Estat: Archivo Histórico Nacional, Archivo General Indias, Archivo General
Simancas, Archivo General Administración, Arxiu Corona Aragó
 Generalitat: Arxiu Nacional Catalunya
 Regional (institucions àmbit regional)
 Arxiu Regne València, Arxiu Regne Mallorca, Arquivo do Reino de Galicia
 Provincial
 Comarcal
 Municipal

ARXIUS SEGONS CICLE VITAL DOCUMENTS

 Administratiu (documents primeres etapes, vigència administrativa i/o legal)
 Oficina o gestió: documentació en tràmit, consulta continuada oficines
 Central: coordinació i control funcionament arxius gestió, custòdia document-
tació no consulta constant
 Intermedi: consulta molt esporàdica, conservació fins eliminació o transferèn-
cia arxiu històric
 Històric: documents perdut vigència administrativa i adquirit valor permanent (trans-
ferència arxius central o intermedi, donació, dipòsit o adquisició)
2.2. LA HISTÒRIA DELS ARXIUS
ÈPOCA ANTIGA: ARXIUS PALAU (fins segle XII)
 Temples i palaus Antic Orient dipòsits coneguts més antics (4000 a.C.)
 Ugarit (Síria), Egipte, Nínive (Iraq): textos rituals, arxius reials, registres
administratius, tractats internacionals, sentències judicials, contractes
 Arxius públics món greco-romà: institucions pròpies dependents estat, persones
responsables específiques, funció administrativa i jurídica, conservació documents
autèntics valor legal (custòdia arxius públics garantia autenticitat)
 Atenes
 Archeion (seu magistratura): arxius magistrats (actes públiques)
 Temple Cybèle: dipòsit arxiu central (textos lleis, processos consell)
 Roma: gran consideració social arxius
 Tabularium: arxiu públic conservació documents importants funciona-
ment administració Roma i províncies
 Tabulari: professionals encarregats organització i custòdia
 Privata scrinia: arxius privats emperadors (control directe documents)

ÈPOCA MEDIEVAL: TRESORS DE CARTES (XII-XVI)

 Caiguda Imperi Romà i decadència arxius època alt medieval
 Substitució dret romà (basat valor probatori documents escrits) per dret
germànic (basat procediment oral i prova testimonial)
 Decadència document escrit
 Conservació pocs arxius i mal estat
 Només conservació documents senyories feudals i centres monàstics
(sobretot títols béns patrimonials)
 Suport pergamí (car i escàs)
 Desaparició noció arxiu públic
 Autenticitat determinada per formalitats diplomàtiques i ús segells
 Tasca arxiver part formació notaris i secretaris
 Inici recuperació econòmica i cultural i redreçament arxius segles XII-XIII
 Renaixement dret romà i restabliment importància documents escrits i arxius
 Evolució administracions i cancelleries, i aparició nuclis comercials
 Arxius vinculats a noves institucions jurídiques (arxius reials, munici-
pals, notarials, eclesiàstics)
 Increment producció nous tipus documentals
 Registres: llibres transcripció documents atorgats per autoritat
 Cartorals: còdex recopilació còpies documents civils o eclesiàstics valor
 Inici substitució, lenta però progressiva, ús pergamí per paper
 Substitució llatí per llengües romàniques
 Conservació documents essencials armaris o cofres tres claus
 Castella: Reis Catòlics primers intents crear dipòsits estables
 Catalunya (i Aragó)
 Arxiu comtes Barcelona dispers caixes monestirs i palau comtal
  Arxiu Reial: Alfons I encàrrec revisió i compilació documents primer arxiver
reial Ramon de Caldes (1194), Jaume II creació Arxiu Central (1318)
 Funcions arxiver reial: custòdia, classificació i descripció documents,
préstecs i transferències, consultes reis i oficials, i realització còpies
 Consell Suprem Aragó seu Castella (1494): Arxiu Reial no incorporació
més documents govern territoris Corona fóra Catalunya
 Reorganització municipis catalans segles XIII-XIV: arxius a seus governs
comunals i primeres compilacions documents municipals en llibres privilegis
 Implantació institució notarial segle XIII: creació fons protocols, amb resums
breus documents autoritzats en registres o llibres notes
 Disposicions conciliars sobre arxius parroquials (segle XVI): custòdia llibres
sagramentals en armaris i progressiva conservació sèries
 Consolidació arxius cases pagès i arxius nobiliaris

ÈPOCA MODERNA: ARXIUS COM ARSENALS AUTORITAT (XVI-XIX)

 Concepció arxius com font poder
 Vinculació arxius i monarquies absolutes: documents patrimoni propietat rei
 Control estricte accés i secretisme: arxius inaccessibles sense autorització reial
 Aparició expedient: a més resolució, conjunt tots passos administratius previs
 Concentració arxius per sedentarització òrgans poder
 Castella: Reis Catòlics arxiu Tribunal Real Audiencia y Chancillería Valladolid
(1489); Carles V inici concentració fons consells, audiències, cancelleries i se-
cretaries a castell Simancas (1545); Felip II organització Arxiu Simancas (1588)
 Catalunya: Decret Nova Planta (1716) reorganització arxius institucions supri-
mides o tancament (pèrdua fons per no atenció ni cura)
 Arxiu Reial Barcelona i Arxiu Generalitat: arxius tancats
 Arxiu Reial Audiència reformulat
 Arxius municipis supeditats a absolutisme reial i implantació model
castellà ajuntaments
 Catalunya (segle XVIII): valoració importància històrica fons (documents antiga Corona
Aragó pèrdua valor jurídic però manteniment valor històric)
 Francisco de Garma intent reorganització Arxius Reials Catalunya, València,
Mallorca i Aragó en nou Arxiu Corona Aragó
 Canvi nom Arxiu Reial Barcelona per Arxiu Corona Aragó però no
reunificació fons (manteniment arxius territorials)
 Arxiu rei > arxiu Corona: problemes posteriors titularitat ACA

ÈPOCA CONTEMPORÀNIA: ARXIUS COM LABORATORIS HISTÒRIA (principis XIX-meitat XX)

 Arxius servei història i construcció ideal nacional
 Nou concepte sobirania nacional després Revolució Francesa: arxius reials >
arxius nacionals, propietat nació (servei ciutadans, accés lliure)
 Arxius Nacionals França (1790): conservació documents Assemblea
separats de documents antiga Corona
 Nacionalismes recerca identitat en passat medieval (importància documents)
 Gran quantitat documents institucions extingides Antic Règim mans estat
  Aparent fractura arxius administratius i històrics: poca importància funció
administrativa arxius en relació a importància funció històrica
 Creació diputacions amb arxius Espanya: relativa importància funció
administrativa arxius
 Segle XIX bases sistema arxivístic espanyol actual
 Fernando VII Archivo General Palacio (1814): documents Reial Casa
 Documentació desamortitzacions Ministeri Foment i posterior transferència
Reial Acadèmia Història
 Necessitat formació arxivers: Cuerpo Facultativo Archiveros (1858)
 Archivo General Central Alcalá Henares (1858-1939): arxiu central administra-
ció (documents ministeris)
 Arxius protocols (1862): documents notarials de més 100 anys a cada districte
 Archivo Histórico Nacional (1866): arxiu públic general regne, trasllat fons
desamortitzacions conservats Reial Acadèmia Història
 Catalunya (segles XIX-XX)
 Dispersió, destrucció o trasllat fons (segle XIX)
 Destrucció monestir Ripoll i arxiu avalots anticlericals (1835)
 Política centralitzadora estat: trasllat Madrid arxius requisats desamor-
titzacions (monestirs Poblet i Santes Creus)
 Abandonament gran part fons antigues institucions catalanes: Reial
Patrimoni, Batllia, Diputació General, Consolat Mar (venut)
 Pròsper de Bofarull director Arxiu Corona Aragó i protecció fons perill resta
Catalunya (primera meitat segle XIX): arxiver català més important segle XIX
 ACA (Palau Lloctinent Barcelona) integrat Administració estatal arxius
(1858), però impuls cultural i conservació patrimoni documental català
 Catalanisme polític i cultural principis segle XX voluntat recuperació document-
tació vinculada a història catalana i atenció situació arxius
 Institut Estudis Catalans (1907): informe estat precari arxius (1908)
 IEC creació Biblioteca Catalunya (1914): transferència fons
 Agustí Duran i Sanpere arxiver català més important segle XX
 Organització Arxiu Municipal Barcelona (1917): separació arxius admi-
nistratiu i històric data 1716 (Duran director Arxiu Històric Ciutat)
 Estatut Autonomia II República (1932): Generalitat competències
museus, biblioteques i arxius (excepte ACA)
 Agustí Duran disseny no aplicat xarxa arxius (arxiu general o
nacional i arxius comarcals)
 Servei Salvament Patrimoni esclat Guerra Civil (1936): xarxa cases
segures preservació documentació arxius perill
 Franquisme (1939): incautació fons i documents i implantació model estatal
arxius provincials (fons històrics, notarials i registrals província) i Archivo Gene-
ral Administración com arxiu intermedi (1969)
 Arxius provincials Tarragona, Lleida i Girona (Barcelona no: ACA)
 Transició, restabliment Generalitat i Estatut Autonomia (1977-1979): aplicació
disseny Agustí Duran i Sanpere anys 30
  Bases sistema arxivístic català actual: Servei Arxius i Arxiu Nacional
Catalunya (1980), xarxa Arxius Comarcals, Llei Arxius (1985, 2001)

ACTUALITAT: ARXIUS I SOCIETAT INFORMACIÓ (des de mitjan XX)

 Recuperació funció administrativa arxius, a més funció històrica
 Creació arxius i serveis gestió documental integrats per gestió administrativa organit-
zacions públiques i privades
 Arxius garantia drets ciutadans i transparència administrativa
 Arxius com centres memòria

2.3. LES FUNCIONS DELS ARXIUS

 Finalitat última arxius organització i conservació fons documentals per utilització gestió
administrativa, preservació drets, informació, investigació i cultura
 Arxiu element clau eficiència i retiment comptes (transparència) organització
 Compliment finalitat necessitat desenvolupament funcions, variables temps
segons evolució disciplina arxivística

FUNCIONS
1. Organitzar
 Identificar: analitzar per determinar fons arxiu (productors)
 Instrument: quadre organització fons (llista fons i col·leccions)
 Classificar: crear estructura jeràrquica i lògica cada fons per identificació i
agrupació física o intel·lectual documents (sèries=funcions) i recuperació
 Instrument: quadre classificació
 Ordenar: establir seqüències lògiques disposició expedients sèrie
 Sistemes ordenació: alfabètic, numèric, cronològic,...
2. Avaluar: analitzar documents segons criteris administratius, fiscals i legals i valors testi-
monials, informatius i investigació (determinació període conservació)
 No avaluació individual documents sinó per funcions (sèries)
 Instrument: taula avaluació documental
3. Descriure: elaborar representació acurada unitat descripció i parts prèvia recopilació,
anàlisi, organització i enregistrament informació útil per identificar, gestionar, localit-
zar i explicar documents arxiu i donar informació context producció [NODAC, 2007]
 Fonament recuperació documents i gestió documents cicle vida
 Instruments (descripció diferents nivells fons, més general a més espe-
cífic): guia, inventari, catàleg
 Descripció normalitzada
 Norma Internacional General Descripció Arxivística ISAD(G) (1994)
 Norma Descripció Arxivística Catalunya NODAC (2007)
4. Transferir: adquirir forma ordinària fons per traspàs d’unitat administrativa a arxiu o
d’arxiu a altre arxiu (canvi custòdia i canvi físic a partir calendari conservació)
 Eina: formulari transferència
 5. Ingressar: adquirir forma extraordinària fons (habitualment privats) per diverses mo-
dalitats jurídiques (canvi propietat: compravenda, donació / no canvi: dipòsit, cessió
temporal o comodat)
 Eina: registre ingressos
6. Eliminar: aplicar disposició calendari conservació i eliminació, destruint forma segura i
certificada documents conservació temporal expirat termini conservació
 Eina: registre eliminacions (públic, Llei 20/2015, modificació Llei 10/2001)
7. Conservar: establir mesures garantia conservació òptima documents fases cicle vida
 Tipus mesures: prevenció, restauració, reproducció
 Prevenció digital: estabilització i protecció documents electrònics au-
tèntics (creats digitalment o digitalitzats) formats recuperables, llegi-
bles i utilitzables llarg temps (perill obsolescència programari)
 Instruments: control i avaluació fons, control condicions arxivatge, control
condicions edifici, pla emergència, pla digitalització
8. Servir: comunicar, difondre i fer accessible documentació a diferents tipus usuaris
(institució productora, ciutadà, investigadors o persones interessades en general)
 Serveis: intranet ús intern, publicació (instruments descripció, documents,
eines gestió documental), servei educatiu, exposició, visita guiada, atenció i
formació usuaris, gestió consultes (virtuals o sala)
9. Implantar Sistemes Gestió Documental: conjunt operacions i tècniques basades anàlisi
producció, tramitació i valors documents per planificació, control, ús, conservació i
eliminació o transferència documents a arxiu, amb objectiu racionalitzar i unificar
tractament i aconseguir gestió eficaç i rendible [Llei 10/2001]
 Eines: ISO 15489 (Informació i documentació – Gestió documental), ISO 30300
(Informació i documentació. Sistemes gestió documents)
 International Standard Organisation (ISO): normes per col·lectius pro-
fessionals consensuades nivell internacional

3. ELS DOCUMENTS I LA INFORMACIÓ

3.1. ELS DOCUMENTS (D’ARXIU)
3.1.1. Concepte i definició document (d’arxiu)
DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES CONCEPTE “DOCUMENT (D’ARXIU)”
 Document: informació enregistrada en suport
 Document d’arxiu: informació enregistrada, independència suport o característiques
físiques i intel·lectuals, produïda o rebuda i conservada per organització o persona
resultat desenvolupament activitats [NODAC, 2007]
 Característiques pròpies document d’arxiu
 Origen: resultat funció dins procés natural activitat, reflex tasca productor
 Seriació: resultat accions repetitives fruit funcions que donen lloc a sèries
(documents produeixen un en un, però amb temps constitueixen sèries)
 Unicitat (o exclusivitat): únic i original (no exemplars múltiples)
 Objectivitat: reproducció fets sense afegir elements crítica, subjectivitat o
valoració (independentment veritat o no contingut)
 Propietats essencials: fiabilitat, autenticitat, integritat,identitat,usabilitat, accessibilitat
3.1.2. Tipologia documents
DOCUMENT SEGONS QUALITAT JURÍDICA PRODUCTOR
 Públic: document dimana autoritat pública i refereix assumpte dret públic (legal, go-
vern, administració, municipal, notarial, empresa privada concessionària servei públic)
 No confondre administratiu i públic: document públic pot no ser administratiu
(llei, constitució), i administratiu pot no ser públic (gestió empresa privada)
 Privat: document emanat persona particular sense intervenció autoritat pública (ecle-
siàstic, empresarial, patrimonial o familiar, personal)

DOCUMENT SEGONS LLENGUATGE TRASMISSIÓ INFORMACIÓ (classificació NODAC)

 Textual: informació representada per text escrit (sistema signes alfabètics)
 Segons procediment escriptura: manuscrit, mecanografiat, imprés
 Cartogràfic: document tècnic amb base matemàtica per representar manera objectiva
superfície terrestre o espai (mapa, plànol geogràfic, carta marina, carta astronòmica)
 Icònic: informació presentada amb imatges representació percepcions subjectives o
creatives (fotografia, gravat, dibuix, cartell, estampa, caricatura, calendari, exlibris)
 Tecnogràfic: informació presentada a partir base matemàtica per representar
estructures (edifici), artefactes (màquines), éssers (animal) o objectes (mineral)
 Audiovisual: informació reproduïda imatge moviment amb so o sense (vídeo, pel·lícula)
 Sonor: informació reproduïble com so (disc, casset, cinta)
 Electrònic: informació manipulada, transmesa o processada mitjans informàtics, amb
contingut, context i estructura suficient per testimoniar activitat generadora [NODAC]

ALTRES TIPUS DOCUMENTS

 Segons naturalesa jurídica missatge: constitutiu, probatori, informatiu
 Segons administració i gestió: iniciació, instrucció, resolució, notificació
 Segons tradició documenta: esborrany, original, còpia
 Essencials: documents que si desapareixen provocarien paralització o desaparició
organització (escriptures empresa, base dades UAB amb dades expedients i notes)

3.2. ELS VALORS I LES EDATS DELS DOCUMENTS [VEURE 1.3.2]

3.3. LES AGRUPACIONS DOCUMENTALS

 Documents tractats arxius reunits en agrupacions
 Naturals: determinades per procés producció o gènesi document (fons, sèrie,
unitat arxivística)
 Artificials: resultat voluntat humana (col·lecció)
 Varietat denominació diferents agrupacions segons país o tradició arxivística

FONS I SUBFONS
 Fons: conjunt documents, qualsevol tipologia o suport, produït orgànicament i/o
reunit i utilitzat per persona, família o organisme exercici activitats i funcions [NODAC]
 Identifica productor (definit per principi provinença)
 Fons obert: productor continua activitat i pot rebre nous ingressos
  Fons tancat: productor no mateixa activitat i no rebrà més ingressos
 Nivell més alt agrupacions documentals
 Convenció arxivística
 Unitat: totalitat documentació produïda o rebuda institució o persona, inde-
pendentment oberta o tancad, completa o no (destrucció, pèrdua, dispersió),
o sota custpodia un arxiu o diversos
 Subfons (secció de fons): part fons entitat diferenciada resta i pot correspondre a
unitats administratives subordinades amb grau autonomia o ens incorporats per suc-
cessió. Té productor propi i altres característiques específiques fons i pot tenir estruç-
tura orgànica similar fons originari, inclosa possibilitat subfons subordinats [NODAC]
 Subfons unitats administratives subordinades: agrupacions documentals
divisions administratives grans organismes amb grau considerable poder
decisori (autonomia relativa) però vinculació directa amb òrgans superiors
 Subfons unitats incorporades per successió: agrupacions documentals incor-
porades fons per successió funcional, hereditària, estructural o contractual

Exemple 1
 Fons: Notaria Castelló Empúries (1260-1799): documents classificats per període
regència cada notari
 Subfons: Regència notari Vicenç Falcó (1629-1657)

Exemple 2
 Fons: Centre Penitenciari Homes Barcelona (Presó Model)
 Subfons: 1. Presó Vella
 Subfons: 2. Presó Model
 Subfons: 3. Presó partit Manresa
 Subfons: 4. Presó partit Mataró
 ... Subfons: 8. Comissió provincial Llibertat Vigilada

SECCIÓ DOCUMENTAL
 Secció arxiu: cada una divisions primàries quadre classificació arxiu que pot corres-
pondre a part fons, fons o conjunt fons
 Seccions històriques, resultat agrupació posterior a producció (secció “Ordes
religiosos” Arxiu Reial Barcelona: conjunt fons monacals)
 Secció fons: subdivisió orgànica o funcional fons refereix una o vàries sèries correspon-
nents a subdivisions administratives oficines o organismes productors
 Agrupació intermèdia entre fons i sèrie equivalent a subfons

GRUP DE SÈRIES I SÈRIE

 Sèrie: conjunt unitats documentals homogènies organitzades segons sistema classifica-
ció o conservades com unitat per ser resultat mateix procés formació o classificació,
mateixa activitat, tenir similar tipologia o qualsevol altra relació derivada producció,
recepció o ús [NODAC]
  Grup sèries: conjunt documents format per agrupació 2 o més sèries. Es troba entre
fons (o subfons) i sèrie, i sèries formen part clarament identificades i individualitzades.
Grup sèries pot contenir altres grups sèries subordinats [NODAC]

Exemple 1
 Fons: Francesc Macià
 Grup sèries: 01. Documentació familiar i personal
 Grup sèries: 0101 Documentació Eugènia Lamarca i de Mer
 Sèrie: 010102 Documentació identificativa

Exemple 2
 Fons: UAB
 Grup sèries: X1000 RECURSOS ACADÈMICS
 Grup sèries: X1001 ACCÉS I ADMISSIÓ
 Grup sèries: X1006 Gestió preinscripció
 Sèrie: X1058 Canvis estudis
 Grup sèries: X1012 INSCRIPCIONS
 Grup sèries: X1014 Convalidacions
 Sèrie: X1015 Estudis parcials Espanya

UNITAT DOCUMENTAL SIMPLE I COMPOSTA

 Unitat documental simple: unitat arxivística més petita i indivisible intel·lectualment
(carta, memòria, informe, fotografia, enregistrament sonor) [NODAC]
 Poden ser unitats bàsiques sèries o expedients (UDC)
 Unitat documental composta: unitat organitzada documents aplegats propi productor
per ús corrent o aplegats durant procés organització arxivística, per referència mateix
tema, activitat o procediment [NODAC]
 Normalment són unitat bàsica sèrie
 3 tipus UDC
 Expedient (reglat): agrupació documents produïts procediment admi-
nistratiu tramitació assumpte, seguint normes establertes reglament
 Dossier (expedient no reglat): agrupació documents mateix assumpte
però no mateix tràmit administratiu i no definit cap procediment
 Registre: volum (generalment forma llibre) amb successió documents,
ordenats cronològicament, reunits amb finalitat control

COL·LECCIÓ
 Col·lecció: conjunt inorgànic documents reunits i ordenats en funció criteris subjectius,
independentment provinença

Exemple
 Col·lecció cartells diferent temàtica Arxiu Històric Ciutat Barcelona (fires, festa major,
propaganda comercial, Guerra Civil, exposicions, teatre, concerts música)
4. ELS SISTEMES ARXIVÍSTICS
4.1. ELS SISTEMES I ELS MODELS ARXIVÍSTICS
DEFINICIÓ “SISTEMA ARXIVÍSTIC”
 Sistema arxivístic: conjunt normes i institucions participen en direcció, seguiment,
coordinació i inspecció programes per conservació, tractament i difusió patrimoni
documental, i promoció transparència i retiment comptes administracions
 Components sistemes arxivístics: arxius i centres que estructuren sistema (xarxa
arxius), administració encarregada de gestió, serveis tècnics (reprografia, restauració) i
instruments (registre arxius), normativa legal i reglamentària i recursos

MODELS SISTEMA ARXIVÍSTIC

 Sistemes arxivístics nacionals reflex organització política país
 Model centralitzat: administració arxius centralitzada (xarxa arxius dependent
autoritat central), normes tècniques obligat compliment, selecció i formació
professionals, legislació d’aplicació uniforme tot territori
 Bèlgica, Dinamarca, França Itàlia, Holanda, Portugal, Rússia
 Model descentralitzat: no autoritat central ni legislació uniforme (responsabili-
tat creació, manteniment i gestió arxius càrrec diferents estrats organització
territorial país), serveis arxiu diferents nivells independents, habituals meca-
nismes coordinació per harmonitzar qüestions tractament tècnic o formació
 Alemanya, Regne Unit, Estats Units
 Altres condicionants: dependència administrativa òrgan responsable política arxivística
(majoria UE, Ministeri Cultura), nivell participació en organització arxius administratius
i documentació electrònica o legislació accés, transparència i retiment comptes

SISTEMA ARXIVÍSTIC UNIÓ EUROPEA

 Sistema arxivístic Unió Europea dividit 2 centres arxiu
 Arxius administratius: organismes (Consell Europa, Parlament Europeu i
Comissió Europea, seus Brussel·les i Luxemburg) i agències i oficines UE
 Arxiu Històric Comunitat Europea (AHCE, 1984): seu Institut Europeu Florència
 Obligatorietat documents UE accés públic 30 anys i recomanació custòdia a AHCE
 Fons AHCE
 Fons històrics (més 30 anys) institucions europees: Comunitat Europea Carbó i
Acer (CECA, 1953), Comunitat Econòmica Europea (CEE, 1957), Comunitat
Europea Energia Atòmica (EURATOM, 1957) i Comunitat Europea (CE, 1992)
 Arxius persones polítiques i organismes importància construcció europea
 Col·lecció fonts orals
 Microfilmació documents altres arxius rellevants estudi construcció europea
 Impuls col·laboració arxius europeus a partir 1991: Llibre Blanc arxius UE (1994),
organització DLM Forum2 (1996-...), European Archives Group3 (2005), MoReQ
(Model Requirements for Management of Electronic Records, 2001, 2008, 2010)

2
DLM: “Documents Llegibles per Màquina”, en referència a documents electrònics
3
Format experts arxius estats membres i arxius UE, per establir directrius tècniques preservació arxius