Reforc Socials

Unitat
FITXA 1
1 El cos humà
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• El nostre cos està format pel cap, el tronc i les extremitats.
La pell envolta i protegeix el cos.
• A l’interior del cos hi ha els òrgans que el fan funcionar.
• Encara que ens assemblem, les persones som diferents.
1 Identifica les parts del cos. Escriu cada número on corresponga.
1. cara
2. cuixa
3. cama
4. mà
5. cap
6. peu
7. tòrax
8. braç
9. abdomen
2 Contesta a aquestes preguntes.
• Què hi ha a l’interior del cos que fa que funcione adequadament?
• Per a què ens serveixen els ossos i els músculs?
• Per a què ens serveix el cervell?
4 Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.
368899 _ 0004-0023.indd 4 18/05/12 11:25

unitat 1. FITXA 1
3 Uneix cada part del cos amb el lloc on es troba.
Abdomen
REFORÇ
Cuixa
Cap
Tòrax
Tronc
Mà
Extremitat inferior
Crani
Extremitat superior
Braç
Peu
4 Escriu com s’anomenen les parts de la cara assenyalades en el dibuix.
5 Explica què és la pell i per a què serveix.

6 Ratlla l’opció incorrecta de cada parell en les oracions següents.
• Els cossos de les dones i dels homes són iguals / diferents.
• El cos canvia / no canvia amb el pas del temps.
• Cada persona és única i diferent de / igual que les altres.
Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 5
368899 _ 0004-0023.indd 5 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 2
1 Creixem i canviem
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Les persones passem per quatre etapes al llarg de la vida: infància, adolescència,
edat adulta i ancianitat.
1 Escriu les etapes de la vida en l’ordre correcte. Després, escriu el número

de cada etapa en el dibuix corresponent.

ancianitat – edat adulta – infància – adolescència
1r
2n
3r
4t
2 Marca els aspectes del cos que canvien amb el pas del temps.
El color dels ulls. El pes.
L’estatura. La quantitat de cabells.
3 Contesta a les preguntes.
• Què passa amb les dents durant la infància?
• En quina etapa el cos es prepara per a ser adult?
368899 _ 0004-0023.indd 6 18/05/12 11:25

unitat 1. FITXA 2
4 Escriu a quina etapa de la vida correspon cada característica.
• Cauen les dents de llet i ixen les definitives.
REFORÇ
• No tenen dents i beuen llet.
• El cos es prepara per a ser adult.
• A les xiques els creixen les mamelles.
• El cos està preparat per a tindre fills.
• El cos és més fràgil i té menys força.
• Les persones deixen de créixer.
5 Llig les pistes i escriu en quina etapa de la vida es troba cada persona.
Escriu per què ho saps.
• Mariola acaba de tindre un fill que es diu Ignasi.

• Neus és la germana d’Ignasi. Va a tercer de Primària.
• Albert és cosí de Neus i ja li està canviant la veu.
• Òscar és el marit de Mariola i treballa en la mateixa oficina que ella.
• Enric és el pare d’Òscar. Té molta experiència de la vida i ja no treballa.
Mariola:
Neus:
Ignasi:
Albert:
Òscar:
Enric:
368899 _ 0004-0023.indd 7 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 1
2 Els nutrients
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Els nutrients són substàncies que es troben en els aliments i que són útils per
a nosaltres.
• L’energia i els materials necessaris per a construir i mantindre el cos s’obtenen

dels nutrients.
1 Ratlla aquelles substàncies que no siguen nutrients.
fusta roca aire minerals vitamines àcid
plàstic proteïnes cristall acer paper foc
greix serradura hidrats de carboni vidre tela
2 Escriu dues oracions utilitzant en cada una les paraules d’un requadre.
mantega – bacó – animal hidrats de carboni – energia – pasta

•
•
3 Explica en quins aliments és possible trobar fibra.
368899 _ 0004-0023.indd 8 18/05/12 11:25

unitat 2. FITXA 1
4 Llig el text següent i ratlla els errors que hi haja. Després, escriu-lo correctament.
«Els greixos ens proporcionen menys energia que els hidrats de carboni.
REFORÇ
Els d’origen animal són més saludables.»

5 Observa les imatges d’aliments i marca els nutrients més importants

que aporten cada un.
greixos hidrats de carboni proteïnes
minerals vitamines fibra
6 Relaciona els nutrients amb els aliments en què n’hi ha més.
Greixos Carn
Hidrats de carboni Verdura
Vitamines i minerals Aliments integrals
Fibra Oli
Proteïnes Arròs
368899 _ 0004-0023.indd 9 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 2
2 Menjar sa
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• La quantitat de menjar que necessitem depén de les característiques de cada

persona, de l’edat i de l’activitat que porta a cap.
• Hem de repartir els aliments que prenem en diverses menjades al llarg del dia.
1 Observa les imatges i explica qui necessita menjar més quantitat

d’aliments i per què.
A B
2 D’entre les paraules del requadre tria les adequades per a completar el text.
tomaca – peix – llepolies – llet – fruita seca – fruita –

pastissos – sucs – aigua – carlota – proteïnes – sal – refrescos
«És molt important evitar menjar en excés aliments amb greix o sucre, per exemple,
, i .
A més, és recomanable no prendre molta , ja que pot
perjudicar-nos la salut.»
368899 _ 0004-0023.indd 10 18/05/12 11:25

unitat 2. FITXA 2
3 Observa la imatge següent. Explica per què no és recomanable prendre’n cada dia.

REFORÇ

4 Organitza el menú. Per a això fes servir les paraules del requadre (pots repetir
tantes vegades com vulgues qualsevol paraula).
carn – peix – fruita – llet – entrepà – torrades – cereals – pa – verdura – suc
Desdejuni Esmorzar Dinar Berenar Sopar
5 Identifica quin comportament és més adequat en cada cas i explica per què.
• A Laura li encanta menjar pa. Jordi també menja pa, però prefereix que siga integral.

• Empar beu refrescos quan té set. Nèstor, quan té set, beu aigua.

368899 _ 0004-0023.indd 11 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 1
3 El sentit de la vista
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Els ulls són els òrgans que reben la llum i envien la informació al cervell
pels nervis òptics.
• La llum viatja a gran velocitat, en línia recta i en totes les direccions.
1 Marca les paraules que es refereixen a una característica de l’objecte

de la fotografia que pot ser reconeguda pel sentit de la vista.
color pes
sabor resistència
olor forma
suavitat aspror
mida lleugeresa
2 Uneix les descripcions següents amb la part de l’ull corresponent.
Capta la llum. Pupil·la
Enfoca les imatges. Nervi òptic
Part acolorida de l’ull. Retina
Zona transparent a través de la qual entra la llum. Iris

Forat envoltat per l’iris. Còrnia
Envia la informació al cervell. Cristal·lí
3 Explica per a què serveixen les celles i les pestanyes.
368899 _ 0004-0023.indd 12 18/05/12 11:25

unitat 3. FITXA 1
4 Observa l’esquema i escriu en els requadres els noms

de les parts de l’ull assenyalades.
REFORÇ
5 Completa el text amb les paraules del requadre.
nervi òptic – vista – cervell – llum – interpreta – retina
«El sentit de la ens permet conéixer colors, formes, grandàries
i distàncies per mitjà de la . La recull la llum
i envia informació al a través del
. El cervell rep la informació i la .»
6 Contesta a aquestes preguntes relacionades amb la llum.
• Per què quan encenem un llum en una habitació s’il·lumina sencera?

• Per què es produeixen les ombres?

7 Defineix les paraules següents.
• Transparent:
• Translúcid:
• Opac:
368899 _ 0004-0023.indd 13 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 2
3 El sentit de l’oïda
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• El so és percebut per les orelles, que envien la informació al cervell

pels nervis auditius.
• El so viatja en totes les direccions i és més lent que la llum.
1 Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix.
1. 4 1
6
2.
2
3.
4. 5
3
5.
6.
2 Completa el text amb les paraules del requadre.
greus – dèbils – aguts – forts
«Alguns sons són , com el soroll quan esclata un petard, i altres són
, com un xiuxiueig. També podem distingir entre sons ,
com un xiulit, i , com el d’un tambor.»
3 Explica per què el metall és un material conductor del so.

368899 _ 0004-0023.indd 14 18/05/12 11:25

unitat 3. FITXA 2
4 Troba les paraules en la sopa de lletres a partir de les pistes que hi ha baix.
O W T T A B O S S E T S L L O S R R E I T L
REFORÇ
R A Q I L A I J I I O D Q G A Ï L L A N T V
E I R A T I U T I P A E W F J Q S H N E I U
L R O T O R I N O L A R I N G Ò L E G D Z B
L F T S H B A I U Q R A R A T I M P À R G Q
A G U T Q I U I P J K L R D S D D T O E P W
• Part de l’orella que és com una tela molt prima que vibra amb els sons.
• S’anomena així un material que condueix malament el so.
• Metge especialitzat en l’òrgan del sentit de l’oïda.
• Part externa de l’òrgan auditiu.
• Tipus de so d’un xiulit.
• Parts de l’orella que es mouen quan vibra el timpà.
5 Uneix.
Timpà Vibra quan hi arriben els sons.
Caragol Porta la informació dels sons al cervell.
Ossets Capta els sons.
Nervi auditiu Es mouen quan vibra el timpà.
6 Explica per què no és possible sentir de primer l’esclafit dels focs

artificials i després vore’n la llum.

368899 _ 0004-0023.indd 15 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 1
4 Les funcions vitals dels animals
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Segons la forma en què s’alimenten, els animals poden ser carnívors, herbívors
o omnívors.
• Segons la manera en què es reprodueixen, els animals poden ser ovípars

o vivípars.
• Els sentits permeten als animals relacionar-se amb l’exterior, i gràcies

als músculs poden realitzar moviments.
1 Uneix cada animal amb el tipus d’aliment que consumeix.

En acabant, escriu el tipus d’animal que és segons l’alimentació.
carn
• La vaca és .
• L’ós és .
plantes • El lleó és .
2 Escriu una oració amb les paraules següents.
animals – carnívors – alimentació – herbívors – omnívors
368899 _ 0004-0023.indd 16 18/05/12 11:25

unitat 4. FITXA 1
3 Ratlla les paraules incorrectes en les oracions següents.
• Els coloms són animals carnívors / ovípars.
REFORÇ
• Un porc és un animal omnívor / carnívor.
• Els cavalls són vivípars / omnívors.
• Un animal que menja de tot és herbívor / omnívor.
• Un animal és vivípar / ovípar quan naix del ventre de la mare.
4 Llig el text següent i ratlla els errors. En acabant, torna a escriure’l

correctament.
«Les persones som animals. Segons la nostra forma d’alimentar-nos som carnívors,
mentre que per la manera en què ens reproduïm som ovípars.»
5 Observa la imatge següent i relaciona-la amb una funció vital.

Explica la resposta.
6 Explica en què consisteix la funció de relació.
368899 _ 0004-0023.indd 17 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 2
4 Els animals invertebrats
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Els animals invertebrats no tenen ossos, encara que alguns tenen una petxina
o closca externa.
• El grup més nombrós és el dels insectes, que tenen dues antenes, sis potes
i el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdomen.
1 Completa les fitxes.
És un animal perquè
té un esquelet i ossos.
És un animal perquè menja carn.
És un animal perquè les
cries naixen del ventre de la mare.
El lleó és un .
no té .
s’alimenta del pol·len de les flors.
És un animal perquè les
cries naixen d’ .
La papallona és un .
368899 _ 0004-0023.indd 18 18/05/12 11:25

unitat 4. FITXA 2
2 Escriu les parts de l’animal assenyalades.
REFORÇ
3 Observa els animals següents i marca quin és un insecte.
Explica per què.
4 Explica què significa ser paràsit i posa’n un exemple.
368899 _ 0004-0023.indd 19 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 1
5 Les parts d’una planta
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Les plantes tenen tres parts: arrel, tija i fulles.
• L’arrel creix davall del sòl, la tija creix damunt del sòl i sosté les fulles, els fruits
i les flors.
1 Llig la descripció de cada tipus d’arrel i dibuixa-la.
Aquesta planta té moltes Aquesta planta té Aquesta planta té una arrel

arrels de mida semblant. arrels grosses que principal grossa de la qual ixen
emmagatzemen nutrients. altres arrels més fines.
2 Uneix les característiques següents amb la part de la planta corresponent.
Són les parts verdes de la planta.

Fulles
Solen dividir-se en branques.
Creixen damunt del sòl.

Arrels
Subjecten la planta al sòl.
Naixen a la tija.
Tiges
Estan davall del sòl.
368899 _ 0004-0023.indd 20 18/05/12 11:25

unitat 5. FITXA 1
3 Observa les fotografies i escriu el número en el quadre que corresponga.

A més, escriu quin tipus de tija té (llenyosa o herbàcia).
REFORÇ
1 2 3
arbust tija
arbre tija
herba tija
4 Completa el text amb les paraules adequades del requadre.
fulles – perenne – caduca – fruits – troncs – tardor – primavera
«Els arbres de fulla són els que perden les a la
, mentre que els arbres de fulla
no les perden, sinó que les van canviant a poc a poc i sempre tenen fulles.»
5 Defineix les paraules següents.
• Limbe:
• Tronc:
• Arrel:
6 Explica la diferència entre una tija llenyosa i una tija herbàcia.
368899 _ 0004-0023.indd 21 18/05/12 11:25

Unitat
FITXA 2
5 La nutrició de les plantes
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Les plantes fabriquen el seu aliment per mitjà de la fotosíntesi.
• Per a fabricar el seu aliment, les plantes necessiten: aigua, sals minerals, diòxid
de carboni i llum solar.
1 Observa el dibuix i escriu en cada quadre el que necessita la planta per a poder
dur a terme la funció de nutrició.
• Aigua
• Sals minerals
• Diòxid de carboni
• Llum solar
2 Llig el text i ratlla el que siga incorrecte. Després, torna a escriure el text
corregint els errors.
«Els agricultors solen afegir diòxid de carboni als terrenys que cultiven, perquè les plantes
cresquen més bé i més lentament. Per a això, usen fertilitzants o adobs.»
368899 _ 0004-0023.indd 22 18/05/12 11:25

unitat 5. FITXA 2
3 Observa el dibuix de l’esquerra i descobreix els errors que hi ha.

Després, completa el dibuix de la dreta de manera correcta.
REFORÇ
oxigen saba
bruta
llum
saba
elaborada
diòxid
de carboni
4 Uneix les dues columnes per a formar oracions correctes sobre la nutrició de les plantes.
Les plantes prenen sals i aigua… … oxigen a l’aire.
La saba elaborada és… … per les fulles.
Les plantes expulsen…

… una mescla d’aigua i aliments.
Les plantes prenen diòxid de

carboni… … una mescla d’aigua i sals minerals.
La saba bruta és… … per les arrels.
5 Explica dues raons per què les plantes són importants per a la resta
dels éssers vius.
6 Contesta a les preguntes.
• Què li passa a una planta si no rep llum solar?
• Com s’anomena la mescla d’aliments i aigua que fabriquen les plantes
amb la fotosíntesi?
368899 _ 0004-0023.indd 23 18/05/12 11:25

UNIDAD
UNITAT
FITXA 1
11
6 La Terra es mou
Nom Data
REFUERZO
REFORÇ
Recorda
• La Terra gira sobre si mateixa en un moviment de rotació. Tarda 24 hores

a fer un gir complet, que dóna lloc al dia i la nit.
• La translació és el moviment de la Terra al voltant del Sol. Una volta completa dura
365 dies. Aquest moviment dóna lloc a les estacions de l’any.
1 Observa el dibuix i completa el text.
• La Terra gira .
• Es tracta del moviment de .
• La Terra tarda a
• Això dóna lloc al .
2 Observa el dibuix i escriu cada número on corresponga.
1 Llum 2 Nit 3 Sol 4 Dia
368899 _ 0024-0043.indd 24 18/05/12 11:26

unitat 6. FITXA 1
3 Completa les oracions amb els termes del requadre.
REFUERZO
REFORÇ
alba – si mateixa – rotació – La Terra – oest
capvespre – est – translació – 365 dies – 24 hores
• La Terra tarda a fer una volta completa al voltant del Sol.
Aquest moviment es diu .
• El Sol sempre ix a l’ per l’ i s’amaga
al per l’ .
• tarda a fer una volta sobre
. Aquest moviment es diu .
4 Observa els dibuixos i escriu quina estació de l’any representen. Explica com
són les temperatures i la duració del dia i la nit en cada una.
A B

C D

368899 _ 0024-0043.indd 25 18/05/12 11:26

UNIDAD
UNITAT
FITXA 2
11
6 Mapes i globus terraqüis
Nom Data
REFUERZO
REFORÇ
Recorda
• Per a estudiar la Terra usem representacions. Per a fer-ne s’utilitzen

les fotografies de la superfície fetes pels satèl·lits artificials.
• Els globus terraqüis són representacions esfèriques de la Terra.

Els mapes són representacions planes de la Terra o de parts de la Terra.
1 Ratlla les activitats que no fan els satèl·lits artificials.
• Evitar que la llum del Sol arribe a la Terra.

• Millorar el funcionament de la comunicació entre llocs diferents de la Terra.
• Provocar pluja artificial.
• Evitar que caiguen meteorits.
• Enviar fotografies de la superfície de la Terra.
• Informar sobre el temps meteorològic.
2 Observa el dibuix i escriu el número que corresponga davant de cada paraula.
4
hemisferi nord
3
pol nord
equador
1 hemisferi sud
pol sud
2
368899 _ 0024-0043.indd 26 18/05/12 11:26

unitat 6. FITXA 2
3 Escriu el nom de cada representació.
A B C
REFUERZO
REFORÇ

a. b.
c.
4 Explica què són els continents i els oceans. Posa tres exemples de cada un.
5 Observa la línia dibuixada sobre el mapa. Imagina que és un viatge

que hem fet, partint des del punt A fins al B. Per quins continents i oceans
hem passat en el nostre viatge?
A B
368899 _ 0024-0043.indd 27 18/05/12 11:26

UNIDAD
UNITAT
FITXA 1
11
7 Els canvis d’estat de l’aigua
Nom Data
REFUERZO
REFORÇ
Recorda
• En la natura trobem l’aigua en tres estats diferents: sòlid,

líquid i gasós.
• L’aigua canvia d’estat quan es calfa o es refreda. Els canvis

d’estat es diuen: fusió, solidificació, evaporació i condensació.
1 Uneix.
D’aigua sòlida a líquida. Solidificació
D’aigua líquida a vapor d’aigua. Fusió
De vapor d’aigua a aigua líquida. Evaporació
D’aigua líquida a sòlida. Condensació
2 Completa el text.
• El gel és aigua en estat . En calfar-se, es converteix
en aigua en estat .
• L’aigua de l’aixeta es troba en estat . En refredar-se,
es converteix en , i en calfar-se es transforma
en .
• El vapor d’aigua es troba en estat . En refredar-se,
es converteix en aigua en estat .
368899 _ 0024-0043.indd 28 18/05/12 11:26

unitat 7. FITXA 1
3 Pinta les fletxes de blau (fred) o de roig (calor) segons que es necessite fred
o calor per a passar d’un estat a l’altre.
REFUERZO
REFORÇ
vapor d’aigua aigua líquida gel aigua líquida
aigua líquida vapor d’aigua aigua líquida gel
4 Què ocorrerà en cada cas? Marca la resposta correcta.
L’aigua del mar es calfarà i es condensarà.
L’aigua del mar es calfarà i s’evaporarà.
L’aigua del mar es refredarà i se solidificarà.
La neu se solidificarà i es convertirà en gel.
La neu s’evaporarà i es convertirà en gas.
La neu es fondrà i es convertirà en aigua líquida.
5 Què faries amb l’aigua líquida? Escriu.
• Per a obtindre vapor d’aigua:
• Per a fer gel:
368899 _ 0024-0043.indd 29 18/05/12 11:26

UNIDAD
UNITAT
FITXA 2
11
7 El cicle de l’aigua
Nom Data
REFUERZO
REFORÇ
Recorda
L’aigua que hi ha a la Terra es troba sempre en moviment.

En moure’s va canviant d’estat. Aquest recorregut constant de l’aigua
es diu el cicle de l’aigua.
1 Què és el cicle de l’aigua? Copia la definició correcta.
• Tots els canvis d’estat de l’aigua.

• Tots els moviments i els canvis d’estat de l’aigua en la natura.

2 Ordena els rètols sobre el cicle de l’aigua. Numera de l’1 al 4.
L’aigua cau dels núvols a la Terra. L’aigua dels rius va fins al mar.
1 L’aigua del mar s’evapora. El vapor d’aigua es condensa i forma núvols.
• Ara, escriu el número de cada rètol on corresponga.
368899 _ 0024-0043.indd 30 18/05/12 11:26

unitat 7. FITXA 2
3 Escriu V si és verdader i F si és fals.
REFUERZO
Un cicle és una cosa que es repeteix de forma ordenada i sense fi.
REFORÇ
Els núvols estan formats per vapor d’aigua.
L’aigua del mar s’evapora perquè es calfa.
En el cicle de l’aigua, després de l’evaporació ve la precipitació.
4 Transforma les oracions falses de l’activitat anterior en verdaderes.
•
•
5 Uneix.
Fusió L’aigua del mar passa als núvols.
Condensació L’aigua dels núvols passa a la Terra en forma de neu.
Evaporació El gel de les muntanyes es fon i passa als rius.
Solidificació El vapor d’aigua de l’aire es converteix en gotes d’aigua

i forma els núvols.
6 Per què creus que és difícil que es formen núvols en aquest paisatge? Marca.
Després, explica per què has marcat aquesta resposta.
Perquè no hi viuen persones. Perquè no hi ha aigua. Perquè no hi fa sol.

368899 _ 0024-0043.indd 31 18/05/12 11:26

UNIDAD
UNITAT
FITXA 1
11
8 L’aire i l’atmosfera
Nom Data
REFUERZO
REFORÇ
Recorda
• L’aire és una mescla de gasos entre els quals hi ha l’oxigen, imprescindible

perquè els éssers vius puguen respirar.
• L’atmosfera és una capa de gasos que envolta la Terra i que conté l’aire.
1 Escriu en els quadres els principals gasos que componen l’aire.
• Cotó • Cendres
• Oxigen • Fum
• Alcohol • Carbó
• Nitrogen
• Diòxid de carboni
• Gas de sofre
• Vapor d’aigua
2 Marca les oracions falses i escriu-les correctament.
L’aire net té color, no és transparent.
L’aire no fa gust de res.
L’aire pesa, per això els globus pesen més quan estan inflats.
L’aire ocupa un lloc i té una forma pròpia.
368899 _ 0024-0043.indd 32 18/05/12 11:26

unitat 8. FITXA 1
3 Explica per a què serveix l’aire en cada cas.
REFUERZO
REFORÇ
B
D
a.
b.
c.
d.
4 Respon a aquestes preguntes.
• Per què s’apaga un ciri si el tapem amb un got?
• Quin gas prenen de l’aire les plantes i quin expulsen?

• Què és l’atmosfera?
5 Pinta de blau el requadre on hi ha més oxigen

en l’atmosfera i de roig on n’hi ha menys.
368899 _ 0024-0043.indd 33 18/05/12 11:26

UNIDAD
UNITAT
FITXA 2
11
8 La contaminació de l’aire
Nom Data
REFUERZO
REFORÇ
Recorda
• El fum, les cendres i els gasos perjudicials que s’expulsen a l’atmosfera
contaminen l’aire.
• La contaminació atmosfèrica afecta les persones, la resta dels éssers

vius i el clima.
1 Marca el que pot causar contaminació atmosfèrica.
El vapor de l’aigua.
El fum dels fumerals.
Un volcà en erupció.
El fum d’un incendi.
Els gasos dels tubs d’escapament.
La crema de fem.
La nuvolositat.
2 Completa amb les paraules del quadre.
respiren – sequeres – clima – contaminació
La genera perjuís greus al nostre planeta.
La contaminació atmosfèrica altera el i produeix pluges
torrencials en alguns llocs, i greus en altres.
Quan les persones i la resta dels animals l’aire
contaminat resulta perjudicada la seua salut.
368899 _ 0024-0043.indd 34 18/05/12 11:26

unitat 8. FITXA 2
3 Explica què signifiquen aquests termes.
• Articles d’un sol ús:
REFUERZO
REFORÇ

• Reciclatge:
4 Explica per què si recicles ajudes a mantindre l’aire net.

5 Com es podria evitar danyar l’atmosfera?

Observa les imatges i explica.

gasos incendi

368899 _ 0024-0043.indd 35 18/05/12 11:26

UNITAT
FITXA 1
9 Roques i minerals
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Les pedres que observem al sòl s’anomenen roques.
• Les roques estan formades per diferents materials anomenats minerals.
• Els minerals es diferencien entre si per les propietats que presenten.
1 Marca les oracions falses i explica per què ho són.
Qualsevol roca es compon almenys de dos o més minerals.
Hi ha roques formades per un sol mineral.
Qualsevol roca té algun tipus de mineral. No hi ha cap roca sense minerals.
Un mineral és tou quan es trenca fàcilment.

2 Pinta quatre propietats característiques dels minerals.
duresa temperatura
pes
color alçada textura
brillantor
dificultat per
mida
a trobar-lo
forma
olor
368899 _ 0024-0043.indd 36 18/05/12 11:26

unitat 9. FITXA 1
3 Completa les oracions següents amb les paraules del requadre.
REFORÇ
ratllar-lo marbre cub tou roca
mica calcita regular quars
• El granit és una composta per tres minerals: ,
feldspat i .
• Un mineral és dur quan és difícil . Quan és fàcil ratllar-lo
és .
• La pirita té forma de .
• Algunes roques estan formades per un sol mineral. El
és una roca composta només pel mineral .
4 Observa les imatges. Indica amb el número corresponent quines propietats

s’ajusten més bé a cada mineral.
1 2
Es pot ratllar amb l’ungla. No es ratlla amb l’ungla.
És dur. És irregular. És regular.

És fosc. És blanc. És tou.
5 Escriu què tenen en comú i en què es diferencien una mina i una pedrera.

368899 _ 0024-0043.indd 37 18/05/12 11:26

UNITAT
FITXA 2
9 El sòl
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• El sòl està format per roques, minerals solts, aigua, aire i humus, que és
una mescla de matèria orgànica en descomposició.
• Al sòl es distingeixen tres capes: superficial, intermèdia i profunda.
• El sòl està habitat per éssers vius.
1 Uneix amb fletxes les dues columnes.
Sòl Capa del sòl formada per grans roques.
Capa profunda Capa fina del sòl formada per la mescla de restes
d’éssers vius en descomposició.
Capa superficial És la part més superficial de la Terra.
Humus Capa del sòl en què habiten molts éssers vius

i hi ha arrels.
Capa intermèdia Capa del sòl entre la superficial i la profunda

en què quasi no hi ha éssers vius.
2 Llig cada oració i ratlla les paraules destacades que no siguen correctes.
• Alguns éssers vius excaven el sòl i afavoreixen l’entrada / eixida d’aigua
i l’aire d’aquest.
• Alguns organismes descomponen / porten les restes d’altres éssers vius per formar
l’humus.
• A la capa intermèdia / profunda els fragments de roques són més grans i quasi
no hi ha éssers vius.
368899 _ 0024-0043.indd 38 18/05/12 11:26

unitat 9. FITXA 2
3 Observa les fotografies i explica per a què s’ha utilitzat el sòl en cada cas.
A B C
REFORÇ

a.
b.
c.
4 Observa el dibuix i escriu a quins

elements del sòl corresponen
les zones assenyalades.
C
a. D
A
b.
c.
d.
B E
e.
5 Observa les imatges i escriu si és un sòl fèrtil o àrid.
368899 _ 0024-0043.indd 39 18/05/12 11:26

UNITAT
FITXA 1
10 La matèria i les seues propietats
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Tots els objectes que ens envolten estan formats de matèria.
• La matèria té una massa i ocupa un volum. Pot trobar-se en algun dels tres estats:
sòlid, líquid o gasós.
1 Pinta tot allò que està format per matèria.
so aigua
aire
llapis
idees cotxe
estoig llum
rialla
roca
vaixell
sentiments periòdic
2 Marca les oracions incorrectes i escriu-les correctament.
Cada tipus diferent de matèria s’anomena substància.
Podem fer objectes amb el so i tocar-lo perquè és matèria.
La massa és la quantitat de matèria que té una substància.
El volum d’un objecte és l’espai que ocupa.

A més de la massa i la substància, els objectes tenen altres propietats,
com el color, l’olor, la brillantor, etc.
368899 _ 0024-0043.indd 40 18/05/12 11:26

unitat 10. FITXA 1
3 Observa les imatges i respon a les preguntes.
1 2 3
REFORÇ
• Quina substància tenen en comú les tres imatges?
• Quina de les tres té una massa major?
• Quina de les tres ocupa un volum menor?
4 Quines propietats tenen els materials en cada estat?

Escriu SÍ o NO.
Estats Forma pròpia Volum fix
Sòlid
Líquid
Gasós
5 Recorda les propietats de la matèria i contesta.
• Per què no és possible ficar en una maleta tots els objectes que hi ha en una casa?
• Què té la forma ovalada, el globus o l’aire que hi ha dins?
368899 _ 0024-0043.indd 41 18/05/12 11:26

UNITAT
FITXA 2
10 Canvis de la matèria
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Els canvis en les substàncies es produeixen contínuament, però uns canvis

transformen la matèria i altres no.
• Els canvis que produeixen la transformació d’una substància en una altra

s’anomenen reaccions químiques.
1 Uneix amb fletxes depenent de si transformen la matèria o no.
Es mescla tomaca, encisam i cogombre.
Transformen la matèria. Es trenca un bastó de fusta.
S’encén un ciri.
S’oxida un clau.
No transformen la matèria. Es congela l’aigua en una glaçonera.
Es crema un bosc.
S’evapora l’aigua.
2 Ratlla la paraula destacada incorrecta en cada cas.
• Els processos que transformen unes substàncies en altres de diferents s’anomenen

substàncies / reaccions químiques.
• En el procés de l’oxidació, un metall es combina amb l’oxigen / aigua

i forma l’òxid.
• Quan s’uneixen dues o més substàncies, el resultat és un canvi d’estat /

una mescla.
• En l’oxidació / la combustió, la part que no crema són les cendres.
368899 _ 0024-0043.indd 42 18/05/12 11:26

unitat 10. FITXA 2
3 Marca els canvis que transformen la matèria.
La verdura es tritura per fer un gaspatxo.
REFORÇ
La mantega es fon en posar-la sobre la torrada.
El pollastre es crema a la paella.
La porta es dilata amb la calor a l’estiu.
El paper es crema a la llar de foc.
El clau de la paret de la terrassa s’ha oxidat amb el temps.
4 Descriu què passa en la imatge i quin tipus de canvi s’hi està produint.

5 Llig els textos i explica quins tipus de canvi té lloc en cada cas.
• El suc de llima i el bicarbonat, en mesclar-se, reaccionen químicament

i produeixen diòxid de carboni, una substància nova.
• El coure i l’estany són dos metalls que, en mesclar-se, donen un aliatge anomenat
bronze. A partir del bronze es pot obtindre de nou coure i estany.
368899 _ 0024-0043.indd 43 18/05/12 11:26

Unitat
FITXA 1
11 Els paisatges
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Un paisatge és tot allò que es veu des d’un lloc. En els paisatges es distingeixen
elements naturals i elements artificials.
• Els paisatges de plana estan formats per grans extensions de terreny pla.
• Els paisatges de muntanya estan formats per muntanyes i valls.
• Els paisatges de costa es troben en contacte amb el mar.
1 Classifica aquests elements del paisatge.
hort – penya-segat – bosc – poble – riuet – túnel – tossal – camí
Elements naturals Elements artificials
2 Corregeix les oracions.
• Les planes estan formades per terrenys en costa.
• Els altiplans són planes més enfonsades que les terres del voltant.
• Les depressions són planes elevades.
368899 _ 0044-0063.indd 44 18/05/12 11:28

unitat 11. FITXA 1
3 Llig i dibuixa el paisatge que es descriu.
«Vam eixir de viatge a la primavera.
REFORÇ
Vam vore una gran serra al fons
i als cims encara hi havia neu.
Als vessants creixien boscos de pins
i, al peu de les muntanyes, s’estenia
una vall ampla travessada per
un riu d’aigües tranquil·les.»
4 Relaciona.
Península Entrada del mar que s’endinsa en la terra.
Cap Porció de terra envoltada de mar per totes parts.
Illa Part de la terra que s’endinsa en el mar.
Badia Terreny envoltat de mar per totes parts menys

per l’istme.
5 Observa la imatge, digues quin tipus de paisatge és i descriu-lo.
368899 _ 0044-0063.indd 45 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 2
11 Els rius i els llacs 1
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Un riu és un corrent continu d’aigua. En un riu es distingeixen el llit,

el cabal i el curs.
• Els llacs són masses d’aigua envoltades de terra.
1 Escriu V (verdader) o F (fals). Després, corregeix les oracions falses perquè siguen
verdaderes.
El llit d’un riu és més ample en el curs mitjà que en el baix.
Un riu porta més aigua en el curs alt que en el curs baix.
Els meandres es troben en el curs mitjà.
L’aigua flueix més de pressa en la desembocadura que en el naixement.
El curs alt té més pendent que el curs mitjà.
2 Completa.
Un riu és un d’aigua. El recorregut que fa des del naixement
fins a la desembocadura s’anomena . El terreny enfonsat per on corre és
el i la quantitat d’aigua que porta s’anomena .
Els rius que desemboquen en altres rius s’anomenen . A més de trobar
aigua als rius, en trobem també als .
368899 _ 0044-0063.indd 46 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 3
11 Les persones i el paisatge
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• A les planes i a la costa viuen més persones que a les muntanyes, i presenten
un paisatge més transformat.
• Els rius i els llacs són molt importants per a les persones.
1 Explica què significa que els paisatges de plana estan molt transformats.
2 A quin tipus de paisatge es refereixen aquestes característiques? Escriu.
Molts habitants. Pocs habitants.

Turisme. Ramaderia i turisme.
Hotels i ports. Carreteres estretes.

3 Escriu tres usos de l’aigua.
4 Explica com pots col·laborar tu per estalviar aigua.
368899 _ 0044-0063.indd 47 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 1
12 La localitat
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Una localitat és un conjunt d’edificis organitzats per carrers.
• Els habitants d’una localitat formen la seua població.
• Els pobles són localitats menudes amb cases baixes i carrers curts.
• Les ciutats són localitats grans en què viuen moltes persones.
1 Marca els tres elements que són imprescindibles perquè existisca una localitat.
parcs persones carrers poliesportius
hotels edificis boscos autobusos
2 Troba els errors en el text i escriu-lo de nou de manera correcta.
«La població de les ciutats és menor que la dels pobles. Per això, els edificis tenen poca
alçada i els carrers són curts i estrets.»

3 Contesta a les preguntes següents.
• A quin tipus de treball es dedica la majoria de la població dels pobles?
• Quin tipus de localitats es divideixen en barris? Quants tipus de barris hi ha?

368899 _ 0044-0063.indd 48 18/05/12 11:28

unitat 12. FITXA 1
4 Observa la imatge i escriu on corresponga. Després, completa.
REFORÇ
eixample – perifèria – centre
Aquesta localitat és .
Ho sé perquè
.
5 Completa.
• La la formen els habitants d’una localitat.
• Les localitats es diferencien per la , per la quantitat
de que hi viuen i pels
que fan els habitants.
• Els i les són dos tipus de localitats.
6 Observa els dibuixos i escriu si pertanyen a un poble o a una ciutat.
368899 _ 0044-0063.indd 49 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 2
12 L’ajuntament i els serveis
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• L’ajuntament és la institució que governa un municipi. Està format per l’alcalde

o l’alcaldessa i els regidors i les regidores.
• Els serveis que l’ajuntament d’un municipi presta als habitants s’anomenen serveis
municipals.
1 Escriu V si són verdaderes i F si són falses les oracions següents.

Després, corregeix les falses.
El territori de la localitat governada per un ajuntament forma una ciutat.
L’alcalde o l’alcaldessa està al capdavant de l’ajuntament.
Els regidors i les regidores formen l’ajuntament.
2 Completa.
Les municipals se celebren cada quatre anys. En elles es trien
els . Després, aquests es reuneixen i trien
l’ entre un d’ells.
3 Relaciona.
Ple municipal Norma que estableix l’ajuntament.
Ordenança municipal Treballador de l’ajuntament.
Empleat municipal Reunió de l’alcalde i els regidors.
368899 _ 0044-0063.indd 50 18/05/12 11:28

unitat 12. FITXA 2
4 Què són els serveis municipals? Explica-ho.
REFORÇ

5 Classifica els serveis municipals següents.
Comprar llibres per a la biblioteca pública. Arreglar una font pública.
Esporgar els arbres. Organitzar una volta a peu. Ordenar el trànsit.
Apagar un incendi. Netejar els carrers. Vigilar el parc públic.
Fer el cartell de les festes locals.
• Serveis de sanejament:
• Serveis d’oci i cultura:
• Serveis de protecció:
6 Tria tres dels treballs anteriors i digues qui els porten a cap.
Treballs Els porten a cap
368899 _ 0044-0063.indd 51 25/05/12 10:23

Unitat
FITXA 1
13 Els treballs. El sector primari
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Els treballs són les activitats que porten a cap les persones a canvi de diners.
• El sector primari obté matèries primeres i aliments de la natura.
1 Marca les activitats que es consideren treballs.
collir fruita conduir un autobús anar a escola
ajudar a casa fabricar bicicletes passejar el gos
2 Perquè puguem menjar pa, quins sectors econòmics intervenen?

Explica les característiques de cada sector.
368899 _ 0044-0063.indd 52 18/05/12 11:28

unitat 13. FITXA 1
3 Els voluntaris de les ONG que cuiden els altres sense rebre res a canvi del servei,
porten a terme un treball? Per què?
REFORÇ

4 Completa.
Els treballs del sector primari obtenen de la aliments per a les
persones i els animals, i per a la indústria.
5 Corregeix les oracions perquè siguen verdaderes.
• Les séquies i els canals s’utilitzen per a regar els cultius de secà.
• El bestiar es cria de forma extensiva a les granges.
• La pesca d’altura es porta a terme des dels penya-segats.
6 Observa els dibuixos i completa.
A B
A. És bestiar . La forma de cria és ,
perquè .
B. És bestiar . La forma de cria és ,
perquè .
368899 _ 0044-0063.indd 53 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 2
13 La indústria i els serveis
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• El sector secundari agrupa els treballs que transformen les matèries primeres
en productes elaborats.
• Els treballs del sector terciari proporcionen serveis a les persones.
1 Classifica aquests treballs del sector secundari segons on es porten a cap.
obrer – terrisser – mecànic – cisteller – llanterner – soldador
Taller artesanal Fàbrica Construcció
2 Què és un procés industrial? Posa’n un exemple.

3 Escriu V si són verdaderes i F si són falses aquestes oracions.
La indústria que fabrica productes d’acer és una indústria tecnològica.
La fabricació de telèfons mòbils és una indústria bàsica.
Els gelats són un producte de la indústria de consum.
4 Corregeix aquesta oració perquè siga verdadera.
El treball en cadena de les fàbriques el duen a terme artesans.
368899 _ 0044-0063.indd 54 18/05/12 11:28

unitat 13. FITXA 2
5 Què produeix el sector secundari?

REFORÇ

6 Escriu tres treballs en cada cas.
Serveis comercials Serveis sanitaris

Serveis de transport Serveis d’oci i turisme

7 Com canvien el paisatge les activitats del sector terciari? Esmenta’n exemples.
8 Algunes activitats industrials poden provocar problemes al medi ambient.

Digues de quins problemes es tracta i com es poden evitar.
368899 _ 0044-0063.indd 55 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 1
14 Les forces i l’energia
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• La força fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma.

Pot actuar per contacte o a distància.
• L’energia és la causa que tinguen lloc aquests canvis. Pot ser mecànica, química,
calorífica, elèctrica, nuclear o lluminosa.
• Les fonts d’energia poden ser renovables o no renovables.
1 Com exerceixen la força aquests objectes quan es fan servir? Classifica’ls.
adhesiu magnètic – excavadora – detector de metalls – martell – brúixola –

raqueta de tenis
• Per contacte:
• A distància:
2 Posa un exemple de cada tipus de força.
• De fregament:
• D’atracció:
• De repulsió:
3 Completa.
La fa que un cos es moga, es detinga o canvie de forma.
La causa que tinguen lloc aquests canvis és l’ .
368899 _ 0044-0063.indd 56 18/05/12 11:28

unitat 14. FITXA 1
4 Relaciona.
Televisió Energia mecànica
REFORÇ
Huracà Energia química
Làser Energia calorífica
Gasolina Energia elèctrica
Urani Energia nuclear
Foguera Energia lluminosa
5 Explica la diferència entre energies renovables i no renovables.
6 Per què s’anomenen combustibles fòssils el petroli, el carbó i el gas? Marca.
Perquè són pedres molt antigues transformades pel temps.
Perquè es van formar a partir de plantes i d’animals morts fa molt de temps.
Perquè són combustibles que contaminen molt.
7 Observa les imatges i digues quin tipus de central és cada una. Després, contesta.
• Per què contaminen menys aquestes centrals que les nuclears i les tèrmiques?
368899 _ 0044-0063.indd 57 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 2
14 Màquines i invents
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Les màquines ens faciliten el treball, necessiten energia per a funcionar i poden
ser simples o compostes.
• Els invents són creacions que fan les persones per millorar la vida.
1 Corregeix les oracions següents perquè siguen verdaderes.
• Les màquines simples estan formades per diverses màquines compostes.
• Les màquines compostes tenen poques peces.
• Les màquines funcionen sense energia.
2 Completa la taula.
Màquines Tipus de màquina Energia que usa
Carrossa

Milotxa
Maquineta
de fer punta
Consola de joc
368899 _ 0044-0063.indd 58 25/05/12 10:23

unitat 14. FITXA 2
3 Relaciona les parts de la bicicleta amb el tipus de màquina corresponent.
Plat Roda fre
REFORÇ
Fre Politja
Pneumàtic Palanca
pneumàtic plat
4 Pensa en una màquina que utilitzes habitualment i descriu les coses que fas amb
aquesta. Després, explica com faries aquestes coses si la màquina no existira.
5 Completa.
Per a fabricar màquines s’utilitzen moltes , com fusta
i minerals. Per a funcionar les màquines consumeixen energia i, per tant, .
6 Marca el que pots fer per cuidar el medi ambient.
Tirar les piles al contenidor corresponent.
Demanar que em compren molts joguets.
Regalar els joguets que no use.
Portar a un ecoparc de reciclatge els joguets inservibles.
7 Escriu un invent en cada cas.
• Que tinga l’origen en l’electricitat:
• Que tinga l’origen en la impremta:
368899 _ 0044-0063.indd 59 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 1
15 El temps i les persones
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• El temps pot ser passat, present i futur. Per mesurar-lo les persones
el dividim en diferents unitats.
• Els esdeveniments importants que van passar fa temps a una persona

es converteixen en la seua història personal.
• Els documents, objectes i històries personals ens donen a conéixer la vida

d’una persona.
1 Llig el text. Després, ordena’n el contingut segons el temps.
«De major seré metge. Quan tenia tres anys, curava tots els meus ninots.
Ara m’agrada estudiar el cos humà en les classes de Medi.»
• Temps passat
• Temps present
• Temps futur
• Un mil·lenni és un període de temps de deu dècades.
• Tres segles equivalen a dos-cents anys.
• Tretze anys és el mateix que un segle i tres anys.
368899 _ 0044-0063.indd 60 18/05/12 11:28

unitat 15. FITXA 1
3 Observa la taula i contesta.
Trens Eixides Arribades
REFORÇ
De València a Madrid 6.30 h 9.00 h
De València a Castelló 9.15 h 10.00 h
De València a Barcelona 11.00 h 14.30 h
• Quin tren ix més prompte?
• Quant de temps dura el viatge més llarg?
• Quant temps dura el viatge més curt?
4 Escriu quin d’aquests instruments faries servir per a mesurar el temps en cada cas.
cronòmetre – rellotge – calendari
• La durada del curs:
• Una carrera de 100 metres:
• Un partit de futbol:
5 Observa aquests objectes personals de Laia. Després, escriu el que has esbrinat
sobre la seua història personal.
Laia Cardona i Prats
Va nàixer el 9 de maig
de 1980, a Cocentaina.
Document Objectes preferits en 1984 Temporada 1988-1989
368899 _ 0044-0063.indd 61 18/05/12 11:28

Unitat
FITXA 2
15 Les empremtes de la història
Nom Data
REFORÇ
Recorda
• Els pobles, les ciutats i els països tenen la seua pròpia història. Els documents,
gràfics i escrits, i els objectes ens ajuden a conéixer la història d’un lloc.
• Les tradicions, les festes i els personatges ens recorden la història d’una localitat.
• Hi ha coses que canvien i d’altres que es mantenen inalterades al llarg de la història.
1 Marca el significat correcte de la paraula «document».
És l’argument d’una novel·la.
És una cosa que ens informa sobre un fet.
És una cosa que ens indica la data que és.
2 Escriu el nom de dos documents de cada tipus que serveixen per a conéixer
la història d’un lloc.
• Escrits:
• Gràfics:
• Objectes:
3 Quines empremtes del passat pots trobar en una localitat?

Què ens conta cada una?
368899 _ 0044-0063.indd 62 18/05/12 11:28

unitat 15. FITXA 2
4 Ordena de més antic a més modern, i indica a quina època pertanyen.
REFORÇ
1.
2.
3.
4.
• En l’època de les coves, les persones vivien en un lloc fix.
• Les ciutats romanes es comunicaven mitjançant autopistes.
• Els cavallers es dedicaven a sembrar i recol·lectar la collita.
• Els barris més antics d’una ciutat es troben als afores.
6 Tria una de les èpoques que has estudiat i digues quins documents
podries utilitzar per a esbrinar-ne més dades.
368899 _ 0044-0063.indd 63 18/05/12 11:28

Reforc Socials

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Reforc Socials

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat

• A l’interior del cos hi ha els òrgans que el fan funcionar.

• Encara que ens assemblem, les persones som diferents.

1 Identifica les parts del cos. Escriu cada número on corresponga.

2 Contesta a aquestes preguntes.

• Què hi ha a l’interior del cos que fa que funcione adequadament?

• Per a què ens serveixen els ossos i els músculs?

• Per a què ens serveix el cervell?

4 Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0004-0023.indd 4 18/05/12 11:25

3 Uneix cada part del cos amb el lloc on es troba.

4 Escriu com s’anomenen les parts de la cara assenyalades en el dibuix.

5 Explica què és la pell i per a què serveix.

6 Ratlla l’opció incorrecta de cada parell en les oracions següents.

• Els cossos de les dones i dels homes són iguals / diferents.

• El cos canvia / no canvia amb el pas del temps.

• Cada persona és única i diferent de / igual que les altres.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 5

368899 _ 0004-0023.indd 5 18/05/12 11:25

1 Escriu les etapes de la vida en l’ordre correcte. Després, escriu el número

El color dels ulls. El pes.

L’estatura. La quantitat de cabells.

3 Contesta a les preguntes.

• Què passa amb les dents durant la infància?

• En quina etapa el cos es prepara per a ser adult?

6 Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0004-0023.indd 6 18/05/12 11:25

4 Escriu a quina etapa de la vida correspon cada característica.

• Cauen les dents de llet i ixen les definitives.

• El cos es prepara per a ser adult.

• A les xiques els creixen les mamelles.

• El cos està preparat per a tindre fills.

• El cos és més fràgil i té menys força.

• Les persones deixen de créixer.

• Mariola acaba de tindre un fill que es diu Ignasi.

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 7

368899 _ 0004-0023.indd 7 18/05/12 11:25

• L’energia i els materials necessaris per a construir i mantindre el cos s’obtenen

1 Ratlla aquelles substàncies que no siguen nutrients.

fusta roca aire minerals vitamines àcid

plàstic proteïnes cristall acer paper foc

greix serradura hidrats de carboni vidre tela

mantega – bacó – animal hidrats de carboni – energia – pasta

3 Explica en quins aliments és possible trobar fibra.

8 Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

368899 _ 0004-0023.indd 8 18/05/12 11:25

5 Observa les imatges d’aliments i marca els nutrients més importants

greixos hidrats de carboni proteïnes

minerals vitamines fibra

greixos hidrats de carboni proteïnes

minerals vitamines fibra

greixos hidrats de carboni proteïnes

minerals vitamines fibra

6 Relaciona els nutrients amb els aliments en què n’hi ha més.

Hidrats de carboni Verdura

Vitamines i minerals Aliments integrals

Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L. 9

368899 _ 0004-0023.indd 9 18/05/12 11:25

• La quantitat de menjar que necessitem depén de les característiques de cada

1 Observa les imatges i explica qui necessita menjar més quantitat

tomaca – peix – llepolies – llet – fruita seca – fruita –

A més, és recomanable no prendre molta , ja que pot

10 Material fotocopiable © 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

• Què hi ha a l’interior del cos que fa que funcione adequadament?

• Per a què ens serveixen els ossos i els músculs?

• Per a què ens serveix el cervell?

• Els cossos de les dones i dels homes són iguals / diferents.

• Què passa amb les dents durant la infància?

• En quina etapa el cos es prepara per a ser adult?

• Mariola acaba de tindre un fill que es diu Ignasi.

• L’energia i els materials necessaris per a construir i mantindre el cos s’obtenen

• La quantitat de menjar que necessitem depén de les característiques de cada

Enfoca les imatges. Nervi òptic

Part acolorida de l’ull. Retina

Zona transparent a través de la qual entra la llum. Iris

• Per què quan encenem un llum en una habitació s’il·lumina sencera?

• El so és percebut per les orelles, que envien la informació al cervell

• S’anomena així un material que condueix malament el so.

• Metge especialitzat en l’òrgan del sentit de l’oïda.

• Part externa de l’òrgan auditiu.

• Tipus de so d’un xiulit.

• Parts de l’orella que es mouen quan vibra el timpà.

• Segons la manera en què es reprodueixen, els animals poden ser ovípars

• Els sentits permeten als animals relacionar-se amb l’exterior, i gràcies