PARLEM DE...

COMENÇAR A ESCRIURE. EL TIPUS

DE LLETRA ÉS IMPORTANT?

Aprenentatge de l’escritpura | 0 a 6

Gil, Fons
Començar a escriure. El tipus
de lletra és important?
Rosa Gil, Montserrat Fons

En aquest article, s’hi argumenta sobre el paper que hauria de tenir el tipus de lletra en el de-
bat sobre l’ensenyament i l’aprenentatge inicials de l’escriptura. Les autores li atorguen un pa-
per més aviat secundari, però reconeixen que falten més estudis seriosos sobre les relacions
entre l’escriptura manual i el desenvolupament infantil.

PARAULES CLAU: traçar, dibuixar, comunicar, aprendre a escriure, tipus de lletra.

Ensenyar i aprendre a escriure
no significa el mateix per a
tothom
De les diverses notícies que ens
van arribant sobre decisions pre-
ses pel sistema educatiu finlandès,
la d’eliminar les hores d’exercitació
del traç de la lletra manuscrita als
primers cursos de l’escolarització
no va sorprendre gaire alguns pro-
fessionals de l’ensenyament, tot i
que es tractava d’una decisió un pèl
desconcertant.
Encara que el constructe ensenyar
i aprendre a escriure sigui entès i
utilitzat habitualment per la majoria
dels docents, existeixen encara di-
ferències importants en el significat
que té, segons la perspectiva teòrica
de la qual es parteixi. Al nostre país,
per exemple, fins no fa gaires anys,
aprendre a escriure significava, en
primer lloc, adquirir la coneixença
del codi i, per tant, saber transcriure
de l’oral a l’escrit, és a dir, conèi-
xer la cal·ligrafia en lletra lligada i
l’ortografia. Aquesta concepció, una
perspectiva malauradament encara
ben arrelada, provoca que, al llarg
del període acadèmic orientat a
aprendre a escriure (generalment,
els primers cursos escolars), calgui
dedicar un munt d’hores a exercitar la
cal·ligrafia i la còpia fins a aconseguir
resultats satisfactoris per al docent
encarregat d’avaluar les habilitats
infantils. Però aquesta exercitació
sense cap més finalitat que aprendre
cal·ligrafia i ortografia suposava –i
suposa encara– una veritable tortura
per a alguns infants. Les conseqüèn-

Guix d’Infantil | núm. 84 | p. 11-14 | març 2016 | 11

PARLEM DE...
La decisió dràstica d’eli­
minar l’escriptura manual
podria interpretar-se com
un intent d’evitar patiment
a les criatures i discussions
eternes entre els ensenyants
cies del desgast en aquesta exercita-
ció són devastadores per nombrosos
aprenents, perquè acaben per evitar
escriure sempre que poden. O, si ho
han de fer irremeiablement, intenten
enllestir l’escrit com més aviat millor,
per tal d’estalviar-se un sentiment
excessiu de frustració. Aquesta insis-
tència en la qualitat de la lletra, més
enllà de procurar que sigui llegible
(explicar-se i fer-se entendre per es-
crit ja és prou difícil), segurament
només té sentit entre els amants de
l’art cal·ligràfic.
Pe r ta n t , l a d e c i s i ó d rà s t i c a
d’eliminar l’escriptura manual podria
interpretar-se com un intent d’evitar
patiment a les criatures i discus-
sions eternes entre els ensenyants.
Discussions com ara amb quin tipus
de lletra cal iniciar l’aprenentatge
o en quin moment cal fer el pas de
la lletra de pal a la lletra lligada. Els
aprenents acostumen a portar a
terme aquestes accions en la me-
sura en què s’hi senten capaços,
i s’arrisquen a fer provatures tot i
saber que encara no ho faran com
els que hi tenen més traça. Cal te-
nir present que la responsabilitat
Guix d’Infantil | núm. 84 | març 2016 | 12
de crear un ambient segur on sigui
possible que els infants s’arrisquin
a provar traços sense sentir-se ju-
tjats pels resultats i es vagin trobant
cada vegada més capaços de crear
escrits incipients per comunicar-se
recau en els mestres.
Escriptura manual
i desenvolupament
Pe r ò l a d e c i s i ó d ’ e l i m i n a r
l’escriptura manual i d’oferir només
el teclat podria interpretar-se també
amb un pèl de desconcert, sobre-
tot si no se sap segur quin paper
hi tenen la destresa i l’escriptura
manuals en el desenvolupament
psicològic i cognitiu dels infants.
Els estudis expliquen que la bipe-
destació i, per tant, el fet que les
mans quedin disponibles per po-
der manipular, va ser una de les
causes que va fer-nos créixer com
a espècie humana. Encara que
la societat hagi avançat molt tec-
nològicament i que les eines digi-
tals hagin facilitat tant l’escriptura
(especialment per als infants i les
persones amb discapacitat mo-
triu), l’escriptura manual ha estat
un recurs imprescindible al llarg de
la història cultural de la humani-
tat i ho seguirà sent sempre que
no es disposi d’un teclat per pren-
dre notes o per escriure un mis-
satge, sobretot depèn del lloc del
planeta des d’on s’escrigui. A més,
fer traços en un espai net o traçar
gargots en un paper seguirà pro-
duint un efecte màgic a ulls dels
qui ho experimentin per primera
vegada, tal com ho deurien ser
l’elaboració o l’observació de les
primeres pintures rupestres. Els in-
fants, si veuen que els seus pares i
els seus mestres escriuen manual-
ment, continuaran volent-los imitar.
En aquest sentit, la descoberta de
les investigacions de Luria, Piaget
o Ferreiro van suposar una nova
manera de concebre els inicis de
l’aprenentatge del llenguatge es-
crit, perquè els gargots i els primers
traços infantils van poder ser in-
terpretats amb més coneixement.
Falten més estudis que permetin
establir una postura més raonada i
argumentada sobre la influència de
l’escriptura a mà en el desenvolu-
pament infantil i en la necessitat o
no d’estimular-la (imatge 1).
El filòsof i poeta Rafael Argullol es-
criu:
L’escriptura manual –la cal·ligrafia–
no deixa de ser una prolongació
de la mateixa personalitat i de
l’anatomia de la persona. És com
una ombra de nosaltres, i eliminar-la
disminueix encara més la personali-
tat individual.
L’escriptura manual, com els sabers
i la personalitat, evoluciona al llarg
de la vida. És en aquest sentit que
eliminar la possibilitat d’escriure a
mà, sigui amb la lletra que sigui,
sembla una decisió desconcertant.
Ara bé, si, pel que fa a l’escriptura
manual, la tendència social ha es-
tat simplificar-ne els traços i apren-
dre a controlar-ne la mida, per què

Imatge 1. Evolució de l’escriptura del propi nom (IZAN, 4 anys)
no debatem si aquestes són també
les fites que volem que aconseguei-
xin els infants? Per què no deixem
que experimentin amb els traços i
la mida de les lletres fins que se’n
sentin mínimament satisfets? Per
què no fem prevaler, en l’escriptura
manual, la llegibilitat de l’escrit i no
pas el tipus de lletra? Per què no
compaginem l’escriptura manual
amb l’escriptura al teclat?
Traçar i escriure a l’educació
infantil
Des de perspectives teòriques ac-
tuals, l’aprenentatge de l’escriptura
és concebut com un procés molt
més ampli i dilatat del que es con-
cebia en temps passats. Es tracta
d’un procés que s’inicia abans
de l’escolarització formal i que
es va desplegant al llarg de tota
la vida escolar, acadèmica i per-
sonal. D’escriure, se n’aprèn en la
mesura en què s’elaboren escrits
que han de ser produïts amb al-
guna finalitat concreta i que són
revisats en companyia de persones
més expertes que ofereixen acom-
panyament i suport. I, en aquests
escrits, el tipus de lletra hi té més
aviat un paper secundari. Per tant,
tots els ar ticles que conformen
aquesta monografia1 tenen com a
eix comú mostrar que l’important
de l’escriptura és tant la conside-
ració i la utilització que se’n faci
com a instrument de comunicació,
com la possibilitat d’esdevenir, al-
hora, un objecte de coneixement i
d’aprenentatge interessant per als
infants. Tots els textos comparteixen
una mateixa filosofia pel que fa a
l’aprenentatge del traç de les lletres:
les criatures s’inicien amb la que
els és més accessible, entenedora
i fàcil: o la lletra de pal o la lletra
Script. A mesura que se’n senten
capaços, n’inicien les provatures en
altres formats. Al llarg de tot el ci-
cle, els nens i les nenes d’educació
infantil veuen que les seves mes-
tres escriuen amb lletra separada
i amb lletra lligada, amb tota mena
d’estris manuals i també utilitzant el
teclat de l’ordinador. Per als infants,
PARLEM DE...
COMENÇAR A ESCRIURE. EL TIPUS
DE LLETRA ÉS IMPORTANT?
Aprenentatge de l’escriptura | 0 a 6
practicar lliurement el traç per acon-
seguir fer-lo més ferm o més llegi-
ble i escollir el tipus de lletra més
escaient en cada cas forma part
del procés d’elaboració dels escrits,
però no en són el nucli central.
Els articles que es desenvolupen
més àmpliament en aquesta mono-
grafia són dues experiències que
pertanyen al segon cicle d’educació
infantil: la descrita per l’Hermínia Ar-
nau i la Patrícia Barrera, i la des-
crita per l’Ester Casas. No haver-hi
inclòs cap article del primer cicle
d’educació infantil no significa que,
entre els 0 i els 3 anys, no hi hagi
presència de llenguatge escrit a la
vida dels infants, ans al contrari,
els nens i les nenes del nostre país
neixen en un món on el llenguatge
escrit hi té una presència absoluta.
Als més menuts, ja els agrada ex-
perimentar lliurement traços i gar-
gots amb materials diferents –sorra,
escuma d’afaitar, pintura i pinzells,
ceres o retoladors–, i en cap cas els
imaginem reproduint el seu nom o
fent traços de cal·ligrafia, com desa-
Guix d’Infantil | núm. 84 | març 2016 | 13
PARLEM DE...
fortunadament passa encara en al-
gunes escoles.
A tots els escrits, s’hi percep la vi-
sió d’un infant interessat en la co-
municació i l’experimentació que
estimula les preguntes i la neces-
sitat d’investigar, perquè els apre-
nentatges complexos, i l’escriptura
n’és, necessiten el compromís,
la insistència i la perseverança
dels aprenents. Per això és tan
important l’acompanyament res-
pectuós d’una persona adulta
que aculli les produccions infan-
tils i que confiï en les possibili-
tats d’aprenentatge de cada infant.
Guix d’Infantil | núm. 84 | març 2016 | 14
Una persona adulta que també
proporcioni un entor n preparat
per a l’activitat i la interacció que
permet l’aprenentatge, condicions
que es posen de relleu en els ar-
ticles de la Gemma Gallofré i la
Noemí Milà, de la Mercè Barnach
i de la Núria Bonet. Els seus tex-
tos també expliquen com la me-
diació amorosa de les persones
adultes esdevé imprescindible per-
què l’escriptura sigui percebuda
pels infants com un instrument
d’exploració interessant i esdevin-
gui, alhora, un llenguatge neces-
sari en la vida personal i escolar
ja de bon començament.
NOTA
1. Tots ells han estat redactats per mem-
bres de l’equip Aprendre a Llegir i a Es-
criure, de l’ICE de la UAB.
HEM PARLAT DE:
- Aprenentatge de l’escriptura.
- Ortografia.
- Comunicació i expressió.
- Funcionalitat.
AUTORES
Rosa Gil
Universitat Autònoma de Barcelona
mariarosa.gil@uab.cat
Montserrat Fons
Universitat de Barcelona
mfons@ub.edu
Aquest article fou sol·licitat per Guix d’Infantil el mes
de novembre de 2015 i acceptat el mes de gener de
2016 per ser-hi publicat.