Marina Clavel Arboli

Grup 1a2
Iniciació a la Didàctica de la Llengua i la Literatura

Què i com aprenem?

L’autora Liliana Tolchinsky en la seva lectura fa referència a les pràctiques lletrades i planteja
la necessitat de formar membres actius en la comunitat, ja que segons aquesta, l’objectiu del
procés d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura és la formació de participants actius en tota la
gamma de pràctiques. I ens explica que per assolir aquesta participació activa el millor mitjà és
la immersió lingüística en versions autèntiques d’aquestes pràctiques, és a dir, que el seu
propòsit sigui la comunicació i l’expressió i no simplement l’adquisició d’habilitats de lectura i
escriptura. A més a més, adopta un enfocament transversal de les habilitats de lectura i
escriptura, segons el qual la formació de membres actius de la cultura escrita ha de realitzar-se
des de diferents disciplines curriculars no lingüístiques i no només des de la classe de llengua. I
és que, segons l’autora, a través de les disciplines curriculars no lingüístiques serà possible
identificar textos que apunten a diferents finalitats que desperten l’interès dels lectors i és on hi
ha més possibilitats d’utilitzar amb sentit textos autèntics amb diverses finalitats. També ens
indica que per a incloure a les persones en aquest procés d’aprenentatge de la lectura i
l’escriptura i específicament en les pràctiques lletrades, és necessari explicitar el “que” i el
“com” de l’aprenentatge. I per últim, al final de la lectura fa referència al fet que tot i els
beneficis que proporciona la transversalitat entre la lectura i l’escriptura, com en tot, s’han
trobat riscos i dificultat importants a l’hora d’atendre els requeriments de diversitat i
autenticitat dels textos, la interacció entre llengua oral i escrita, etc. Però centrant-me en el que
considero més important de tot això, quina és la manera més adequada d’aconseguir la
incorporació de nous participants en aquestes pràctiques lletrades?

Com bé ens diu l’autora, per a incloure a les persones en aquest procés d’aprenentatge de les
pràctiques lletrades és necessari explicitar el què i el com de l’aprenentatge.

En primer lloc, em centraré a parlar en un dels conceptes primordials perquè això succeeixi: la
necessitat de precisar QUÈ aprenem. Respecte a què aprenem, ens diu que aprenem i
emmagatzemem coneixement declaratiu i procedimental. El declaratiu és el coneixement de fets
o successos que poden ser directament recordats (ex: correspondències entre grafies i sons o el
fet de saber el fet que les frases es comencen amb la primera lletra majúscula) i el procedimental
fa referència a les habilitats o coneixements que no són fàcilment verbalitzables, encara que el
subjecte ho posseeixi fàcilment (formació de paraules a partir del coneixement de la
correspondència entre grafies i sons). És important destacar que la diferenciació entre aquestes
dues classes de coneixements no és estàtica, és a dir, que un coneixement declaratiu pot derivar
Marina Clavel Arboli
Grup 1a2
Iniciació a la Didàctica de la Llengua i la Literatura
en un procedimental i viceversa. Quan es passa d'un coneixement a l'altre, el primer no
desapareix, sinó que els dos es retroalimenten, quan un infant
aprèn a escriure, primer aprèn les grafies, els sons i com aquests es corresponen amb cada
grafia; això

és un aprenentatge declaratiu. Però, un cop hagi après això, haurà d'aplicar aquest coneixement
declaratiu combinant les grafies i els sons per formar paraules i frases; això és un aprenentatge
procedimental.

En segon lloc, em centraré a comentar l'altre concepte primordial perquè això succeeixi: la
necessitat de saber COM realitzem aquest aprenentatge, és a dir, la forma en la qual aprenem.
Pel que fa a com aprenem, ens diu que alguns coneixements (tant declaratius com
procedimentals) són adquirits de manera implícita, sense consciència ni intenció d'adquirir-los
(Karmiloff-Smith, 1992). En canvi, hi ha altres coneixements que són adquirits de manera
explícita, amb la intenció de realitzar un aprenentatge i duent a terme els processos necessaris
de forma voluntària.
Els aprenentatges implícits es basen en l'activació de processos associatius elementals que són
sensibles a les propietats estadístiques dels estímuls (Reber, 1989). I els aprenentatges explícits
es basen en la intenció que dicta la selecció i la direcció del processament de la informació
(Whittlesea i Wright, 1997).

La lectura doncs, des del meu punt de vista, ens presenta i planteja una visió sobre l'escriptura
molt interessant i que capta l'atenció del lector en la qual se li dóna la mateixa importància a
totes les assignatures curriculars com una important instància d'aprenentatge de l'escriptura, i no
només a l'assignatura de llengua i comunicació. Remarca sobretot la importància de portar-ho a
terme en àrees no lingüístiques per aconseguir una vertadera cultura escrita, ja que segons
l'autora, en les àrees no lingüístiques és on hi ha més possibilitats d'utilitzar amb sentit texts
autèntics amb diverses finalitats. Considero que és molt important, ja que promou el
desenvolupament de totes les àrees que a algú li pot interessar, sense deixar de costat
assignatures o textos com menys importants. A més, trobo molt important i interessant al que fa
referència Tolchinsky en afirmar la importància de considerar sempre el context i l'entorn dels
estudiants al moment d'ensenyar, donant pas a la consideració de la diversitat a l'aula. I amb
relació al concepte que jo he volgut destacar, em va semblar molt important tenir en compte el
fet que els alumnes tinguin coneixement sobre què aprenen i com aprenen. Considero que és
quelcom molt necessari a tenir en compte, ja que crec que és com la base del procés
d'aprenentatge, tenir present allò que s'aprèn en tot moment i la manera en la qual es fa ajuda als
Marina Clavel Arboli
Grup 1a2
Iniciació a la Didàctica de la Llengua i la Literatura
alumnes a què segueixin el ritme el màxim possible i no es perdin durant el camí sense saber ni
trobar sentit a allò que estan portant a terme en cada moment. I és que, jo crec que si no estem
assabentats d'aquests dos conceptes primordials, es perd bastant el sentit dels nostres processos
d'aprenentatge, com bé he dit, és com que els alumnes deixen de tenir clar el camí a seguir
durant l'aprenentatge dels diferents coneixements i conceptes al llarg de la seva etapa escolar.
Tot i això, com amb tot, existeixen diverses complicacions i dificultats a l'hora d'aplicar aquesta
tipologia de processos i els riscos que aquests presenten, com bé comenta Tolchinsky,
reflecteixen els canvis crucials que aquesta proposta implica

i alguns aspectes de la nostra cultura escolar que convindria superar si es vol formar membres
actius, comprensius i crítics de la cultura escrita, tant des de la classe de llengua com des d'altres
disciplines curriculars no lingüístiques.
Marina Clavel Arboli
Grup 1a2
Iniciació a la Didàctica de la Llengua i la Literatura

Referències bibliogràfiques:

Tolchinsky, L (2008). Usar la lengua en la escuela. REVISTAIBEROAMERICANADEEDUCACIÓN.

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/57103/1/559088.pdf

KARMILOFF-SMITH, Annette (1992): Beyond Modularity: A Developmental Perspective on Cognitive

Science. Cambridge, MA: MIT Press/Bradford Books.

REBER, Arthur S. (1989): «Implicit Learning and Tacit Knowledge», en Journal of Experimental
Psychology: General, vol. 118, n.o 3, pp. 219–235.

WHITTLESEA, BRUCE W. A. y WRIGHT, RICHARD L. (1997): Implicit (and Explicit) Learning:

Acting Adaptively without Knowing the Consequences», en Journal of Experimental Psychology:
Learning, Memory, and Cognition, vol. 23, n.o 1, pp. 181-200.