BP Tasca-Autonoma Escriptura Esc Joan Torredemer Matadepera

Escriptura
TASCA AUTÒNOMA D’ESCRIPTURA

Una bona pràctica per generar
textos creatius
Tasca autònoma d’escriptura:
Una bona pràctica per generar textos creatius
Coordinació:
Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Departament d’Ensenyament.
Generalitat de Catalunya
Elaboració:
Escola Joan Torredemer de Matadepera
Abril de 2017
Aquesta publicació té finalitat docent, per la qual cosa conté textos i fotografies procedents d’obres
divulgades, a títol de citació, anàlisi, comentari o judici crític. De totes aquestes obres se cita
adequadament la font de procedència i el nom de l’autor. Aquest ús està emparat
pel dret de citació previst a l’article 32.1 del Text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, i a l’article 10.2 del Conveni de Berna per a la Protecció de
les obres literàries i artístiques, de 9 de setembre de 1886; i, per tant, està exempt de la necessitat
d’autorització i abonament dels drets d’autor.
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement-No comercial-
Compartir 4.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús
comercial, sempre que se n’esmenti l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades es faci amb
una llicència igual que la que regula l’obra original.
La llicència completa es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/deed.ca
2
Índex
1. Introducció .............................................................................................................................. 4
2. Justificació de la tasca autònoma d’escriptura ................................................................ 5
3. Objectius generals ................................................................................................................. 6
3.1 Dels docents ........................................................................................................................ 6
3.2 Dels alumnes ....................................................................................................................... 6
4. Descripció i metodologia de la tasca autònoma d’escriptura ....................................... 7
4.1 Presentació .......................................................................................................................... 7
4.2 Planificació .......................................................................................................................... 8
4.3 Procés de treball................................................................................................................ 10
4.4 Reflexió sobre i autoavaluació dels textos escrits i de la planificació ............................... 12
5. Intervenció de l’adult o mestre ......................................................................................... 13
6. Materials i recursos ............................................................................................................. 15
7. Propostes d’escriptura de textos, contingut i criteris d’avaluació ............................. 17
7.1 Propostes d’escriptura de textos en el cicle inicial ........................................................... 17
7.2 Propostes d’escriptura de textos en el cicle mitjà ............................................................ 19
7.3 Propostes d’escriptura de textos a cicle superior ............................................................. 22
8. Què s’avalua? ....................................................................................................................... 24
Avaluació: pautes d’observació per al mestre / pautes per a l’alumne ...................................... 24
8.1 Fitxa d’autoavaluació sobre la pràctica d’escriptura i el seu procés (per als alumnes) .... 25
8.2 Rúbriques d’autoavaluació del procés d’escriptura (d’ús pels alumnes i /o mestres).
Competència d’aprendre a aprendre ...................................................................................... 26
8.3 Exemple d’autoavaluació de la qualitat dels textos finals (material per a l’alumne) ....... 27
8.4 Exemples de registres d’avaluació per als mestres ........................................................... 29
8.5 Pautes observació de les propietats del text ................................................................... 30
9. Activitats d’escriptura autònoma: exemplificacions i desenvolupament ................. 34
9.1 Cicle inicial ......................................................................................................................... 35
9.2 Cicle mitjà .......................................................................................................................... 53
9.3 Cicle superior ..................................................................................................................... 84
10. Bibliografia ....................................................................................................................... 127
3
1. Introducció
Aquesta experiència transversal a l’etapa de primària s’ha fet a l’escola Joan

Torredemer de Matadepera, una escola amb deu anys d’antiguitat i en la qual el 66%
dels nens i nenes tenen com a llengua habitual i familiar el català, enfront d’un 17%
que parlen indistintament el català i el castellà i un 17% que només s’expressa en
castellà. Per tant, no és gens difícil que la llengua vehicular del centre sigui
habitualment el català. També cal destacar, com a un punt positiu, el fet que una bona
part de les famílies té un nivell sociocultural adequat per poder oferir suport i enriquir
amb les seves aportacions els aprenentatges dels nostres alumnes. Això vol dir
coordinació i comunicació entre mestres i família.
L’activitat que es descriu en aquest document va néixer de l’interès de l’equip de

mestres per la millora contínua de l’aprenentatge de la llengua com a instrument que
ens permet comunicar-nos adequadament, aprendre, arribar al coneixement,
solucionar situacions de la vida quotidiana...
Des dels primers anys de funcionament de la nostra escola hem intentat, en la mesura
de les nostres possibilitats, dedicar recursos específics a treballar la llengua. En un
primer moment, dedicant esforços a la millora del plantejament i la didàctica de la
lectura i després al tractament de l’escriptura. Els mestres sempre han valorat la
importància de fixar sessions setmanals d’expressió escrita disposant de ràtios
reduïdes.
Al mateix temps s’ha plantejat la necessitat d’enfocar l’escriptura d’una manera

coordinada respecte a la metodologia i el tractament competencial de la llengua. S’han
graduat els objectius i continguts, s’ha compartit l’enfocament de les sessions
d’escriptura i la terminologia específica emprada per mestres i alumnes. Així mateix, es
planteja l’avaluació tenint en compte el procés d’escriptura i el producte final.
Tot aquest procés de reflexió de l’equip de mestres ha generat la coordinació dels

cicles en l’ensenyament i aprenentatge de l’escriptura, per portar a terme el que
anomenem tasca autònoma d’escriptura.
4
2. Justificació de la tasca autònoma d’escriptura
La tasca autònoma d’escriptura pretén oferir una nova perspectiva del

plantejament de les sessions d’expressió escrita a l’escola. L’objectiu és que els nens
i nenes encarin de manera activa i conscient el procés d’aprenentatge de
l’escriptura i puguin observar l’evolució i millora de la seva producció escrita.
Les mestres acompanyen els alumnes i els proporcionen les condicions i els recursos
necessaris en el procés de creació dels textos.
Es tracta d’unes sessions amb tot el grup classe, en les quals és necessària la
interacció i la col·laboració entre els mateixos nens i entre l’adult més expert i
l’alumnat, per compartir estratègies i millorar les produccions escrites personals o
de petit grup.
En aquestes sessions els aprenents han de relacionar el que saben amb el que
aprenen de nou. S’afavoreix que els alumnes puguin treballar més autònomament i
es tingui en compte la capacitat i el ritme d’aprenentatge de cadascun. És, per tant,
una bona manera d’atendre la diversitat i afavorir l’adquisició de les competències
d’autonomia i iniciativa personals, d’aprendre a aprendre, la competència social i,
evidentment, la comunicativa lingüística. Cada aprenent pot escollir i fer el seu pla
de treball, cosa que proporciona a l’activitat una motivació afegida.
El resultat final de cada treball no és un escrit sinó un recull de feines que van des
de la planificació a la redacció final passada a net, passant per anotacions, llistes o
pluja d’idees, esbossos o esborranys que hagin estat necessaris.
Les classes compartides entre les mestres de llengua dels diferents nivells i cicles
afavoreixen i asseguren l’aplicació dels mateixos continguts, amb el mateix
enfocament i la mateixa metodologia a tota l’etapa de Primària.
5
3. Objectius generals
3.1 Dels docents
• Crear un entorn que afavoreixi l’escriptura i la diversificació de les situacions

d’escriptura. Donar sentit al fet d’escriure.
• Plantejar activitats d’escriptura progressives que permetin als alumnes avançar en el

domini de les tipologies textuals i dels gèneres textuals més usuals.
• Afavorir un entorn per desenvolupar la consciència i la reflexió dels alumnes sobre el

procés d’escriure, plantejant situacions que els permetin parlar de les pròpies
produccions.
• Proporcionar situacions comunicatives que generin converses sobre el procés

d’escriure, sobre els propis textos, reflexió al voltant de la llengua (gramàtica i
ortografia), sobre com millorar els textos.
3.2 Dels alumnes
• Adonar-se que la composició escrita no és una transcripció del llenguatge oral.
• Desenvolupar tres tipus de coneixement:
a) El coneixement sobre els usos i les convencions del llenguatge escrit (ús
pràctic, ús literari i científic).
b) Els coneixements de tipus procedimental (generar idees, seleccionar,

organitzar...).
c) Els coneixements de gestió i control per posar en pràctica les estratègies

personals.
• Desenvolupar l’autonomia i la gestió del seu propi aprenentatge.
6
4. Descripció i metodologia de la tasca autònoma d’escriptura
La tasca autònoma d’escriptura és un bon recurs per afavorir la creació de textos

escrits de manera més reflexiva i atenent els diferents graus de competències i
capacitats cognitives dels nois i les noies d’Educació Primària.
És una bona ocasió per ajudar-los a descobrir i utilitzar diferents tècniques i estratègies
que els seran útils a l’hora d’elaborar un text escrit.
En aquest moment en què a les aules d’Educació Primària hi ha un nombre

considerable d’alumnes, és evident i gairebé imprescindible que hi hagi dos mestres a
l’aula per poder fer un seguiment individualitzat de cada alumne. Aprendre a escriure
també vol dir estar al costat de persones competents que en qualsevol moment puguin
resoldre dubtes o donar estratègies i pistes adequades per continuar la tasca si
s’encallen. De vegades, el mestre haurà d’ajudar l’alumne a decidir què vol escriure,
com ho ha d’escriure, suggerir com ho pot fer, donar-li les bastides que necessita en
els diferents moments del procés. L’adult, per tant, fa un paper cabdal. Pot llegir un
text fent-ne una correcta lectura expressiva i/o escriure tot col·laborant amb l’alumne.
Pot assessorar i també mostrar estratègies i recursos que ell mateix fa servir a l’hora
de redactar un text. Bàsicament, podríem dir que està al servei de les necessitats que
van sorgint en el procés d’escriptura que segueix cada alumne.
En la tasca autònoma d’escriptura hi podem reconèixer quatre fases:
4.1 Presentació
A Cicle Inicial, sobretot a primer, la presentació de les diferents propostes d’escriptura

es fa molt progressivament i sovint a nivell col·lectiu perquè els infants comencin a
conèixer les activitats que poden fer, com les han de fer i quina és la dinàmica de la
tasca autònoma. A segon, quan els alumnes ja coneixen algunes de les activitats, ja
poden triar entre els diferents textos i anar anotant en un full el que han fet. Només es
presenten les propostes noves.
Als altres cicles, és important que l’alumnat conegui tot el que contenen els arxivadors
(el material de suport per elaborar els textos). Per tant, es fa imprescindible al llarg del
curs anar presentant, en algunes sessions, els gèneres textuals que encara no coneixen
i fer alguna sessió per recordar els coneguts. Quan es presenta un nou tipus de gènere
textual es parteix dels coneixements que tenen els mateixos alumnes i es deixa espai
per reflexionar entre tots sobre el procés de crear-lo, i es comparteixen les diferents
maneres de generar idees, planificar el text... entre tots els alumnes s’anirà elaborant
el text d’exemple, seguint el procés d’escriptura que s’hagi decidit. Aquest text pot ser
un dels models que es quedaran a l’arxiu.
7
4.2 Planificació
Quan s’han presentat pràcticament tots els gèneres textuals disponibles (ja introduïts
en cursos anteriors o a l’actual), els alumnes ja estan preparats per poder planificar les
activitats que portaran a terme durant aquell mes. De totes maneres aquest període
de temps pot variar segons les necessitats i l’organització. A alguns alumnes, sobretot
al començament, se’ls ha d’ajudar a triar bé els textos que es comprometen a fer
durant el mes, tenint present la seva dificultat i la llargada. De vegades se’ls pot
suggerir que dels quatre textos que hauran d’escriure (un per setmana), dos siguin més
llargs o més difícils d’escriure i dos més curts, de manera que tinguin temps d’elaborar-
los amb les sessions disponibles. Cal incentivar els alumnes perquè com a mínim una
de les activitats planificades l’elaborin en parella. D’aquesta manera també ajudem a
donar seguretat a aquells alumnes que ho necessiten i s’incentiva la cooperació entre
iguals.
PLANIFICACIÓ DE LA TASCA AUTÒNOMA D’ESCRIPTURA (cicle Inicial 1r)

Com t’ha sortit
Data Nom de l’activitat
la feina?
8
PLANIFICACIÓ DE LA TASCA AUTÒNOMA D’ESCRIPTURA (cicle mitjà i superior)
Del ............. de .......................................al .............. de ..................................... de 201...
AUTOAVALUACIÓ
Has fet servir els connectors i la

Has planificat el text i seguit les
Presentació: hi ha marges? Has

ortogràfiques i has escrit sense
S’entenen les idees quan algú
Has consultat les normes

pautes del tipus de text?
DATA ACTIVITAT
Individual / parella
fet bona lletra?

llegeix el text?
puntuació?
faltes?
1
Observacions: quines dificultats he tingut, què m’ha agradat més, què he trobat a faltar, què he après?...
1
Aquest mateix quadre que utilitzen els alumnes per planificar-se les activitats d’escriptura pot servir
per fer-ne una autoavaluació global.
9
4.3 Procés de treball
Els alumnes inicien la sessió començant per qualsevol dels textos que han planificat i
que tenen anotats en el full de planificació mensual. Han de tenir present, però, que la
tasca en parella l’hauran de fer quan tots dos coincideixin en el temps. Els nois i noies
de seguida es posen d’acord. A partir d’aquest moment, cada alumne agafa de l’arxiu
el material que necessita
per iniciar la tasca:
models del tipus de text
que ha d’elaborar, fulls
per planificar-lo, fulls en
brut per anotar idees i fer
un esquema amb la pluja
d’idees...
El procés de composició
escrita és molt
important. Per fer-lo més
entenedor de cara als
alumnes, l’hem dividit en tres moments: abans d’escriure el text, mentre el redactem i
després d’escriure’l. Tots els alumnes han de tenir present que els tres moments són
igual d’importants i que cal dedicar-hi el temps que faci falta.
Els tres moments del procés de composició:
10
ABANS D’ESCRIURE EL TEXT
• Conèixer el context (Com?): Saber l’objectiu o

propòsit de l’escrit, saber per a qui escric, com
és el tipus de text que faré, si serà llarg o curt,
formal o no...
• Planificar (Com?): Generar idees, fer pluja Planificació d’un text a partir de preguntes
d’idees, esquemes, llistes, consultar informació, de l’estructura del text (notícia)
consultar models d’escrits semblants...
• Organitzar (Com?): Ordenar les idees,
seleccionar les idees més importants, saber com
començaré...
Planificació, generació i organització de les

idees d’un text a partir d’un esquema
MENTRE REDACTEM EL TEXT: REDACTAR (COM?)
• Tenir la planificació al davant per no deixar-me

res.
• Tenir altres models semblants del mateix tipus
de text que he d’escriure per anar comparant,
si cal.
• Pensar el començament i/o com començar a Fer un còmic a partir de la planificació
redactar.
• Consultar sempre que calgui les paraules que
he d’escriure tan per resoldre l’ortografia com
el significat d’un mot.
• Llegir i rellegir el que vaig escrivint per saber si
les idees estan ben expressades.
• Observar si repeteixo paraules, buscar
sinònims.
• Fer ús dels connectors per enllaçar les idees.
• Preguntar a algun company, a l’adult o al
mestre.
• Tenir en compte els paràgrafs.
• Anar llegint el que vaig escrivint i revisant per
millorar-ne la qualitat.
• Escriure alguna expressió, frase feta, paraules
noves...
• Completar el text, si cal, amb algun gràfic,
il·lustració... Ús del model del text per planificar i
textualitzar
11
DESPRÉS D’ESCRIURE EL TEXT: REVISAR (COM?)
• Llegir l’escrit que he fet o bé que el llegeixi alguna

altra persona per si hi haig de fer alguna
rectificació.
• Observar si hi ha alguna errada ortogràfica i la
puntuació és correcta.
• Revisar si hi ha paràgrafs. Revisió del text amb una pauta
• Revisar si està escrit tal com s’escriuen els textos d’aquell tipus.
• Revisar si totes les idees que havia planificat hi són.
• Revisar si puc escriure alguna paraula més específica, més exacta...
• Passar el text a net observant si la presentació és bona: marges, lletra o tipus de lletra si ho he
fet amb l’ordinador, títol...
• Revisar-lo a partir d’algunes pautes d’autoavaluació.
Qualsevol dels tres moments és adequat per generar alguns petits debats o converses
interessants per reflexionar sobre el procés d’escriure, sobre les qualitats d’un text
(coherència, cohesió...), per fer reflexions sobre gramàtica, ortografia, lèxic i
estructures morfosintàctiques, que són diferents de les de la llengua oral, dels
diferents tipus d’estructura textual que organitzen les idees, etc. El més important és
que els alumnes aprenguin la llengua tot utilitzant-la a partir de propostes prou
obertes i engrescadores que en permetin l’adquisició i amb un cert grau d’autonomia.
4.4 Reflexió sobre i autoavaluació dels textos escrits i de la planificació
A Cicle Inicial, la reflexió sobre i l’autoavaluació dels textos produïts es fa gairebé

sempre en el procés. Els mestres van donant petites ajudes a l’infant perquè vagi polint
el text i els inicien en aspectes bàsics de l’escriure com la coherència, la cohesió i
diferents aspectes de morfosintaxi i ortografia. Els alumnes tenen a l’aula uns referents
visuals que poden consultar a mesura que van escrivint i també quan ja han acabat.
Quan un alumne dóna un text per bo, dibuixa en el mateix full de planificació una cara
contenta o trista, símbol de la seva satisfacció (o no), i pot guardar el full a l’arxiu de
l’aula.
A Cicle Mitjà i Superior, la reflexió i l’autoavaluació dels textos es poden gestionar de

tres maneres diferents; és a dir, poden tenir tres moments:
1. L’autoavaluació del text final, que sovint l’alumne fa individualment a partir d’unes
preguntes que recullen els aspectes més rellevants que ha hagut de tenir en compte.
També pot compartir la tasca amb un company, que llegirà el seu text, o bé ell mateix
pot rellegir el text a un altre.
12
2. La reflexió col·lectiva també es considera una manera d’avaluar molt adequada,
perquè són els mateixos alumnes que fan un retorn constructiu d’allò que els sembla
que encara pot millorar el company o companya. De vegades aquest text és llegit, de
vegades és projectat en pantalla i els alumnes poleixen encara més el text perquè
quedi de més qualitat i més ric.
Quan els textos són llegits a la classe davant dels companys, s’hi observen i es valoren
els aspectes positius, es fan suggeriments per resoldre errades i es discuteixen encara
alguns aspectes per millorar-los. Els mateixos alumnes són els que valoren i indiquen al
company si hi ha algun aspecte que ha de millorar. La mateixa dinàmica de l’alumnat
genera converses a l’entorn de la cohesió o la coherència de l’escrit, i altres aspectes
de la qualitat d’un text. A vegades, aconsellen a un company el canvi d’algun mot
(sinònims) o que canviï una paraula per un hiperònim, etc. És un altre bon moment de
reflexió sobre la llengua, pel que fa tant a la gramàtica com al lèxic.
3. En acabar les sessions previstes, cada alumne presenta tot el material generat, a
més a més del text final passat a net (a mà o a l’ordinador).
Es dóna importància a tot el material fet pels alumnes, incloent-hi els fulls amb
esborranys, pluges d’idees, les planificacions i d’altres documents. Cada alumne fa el
recull de tot el material generat en el procés d’elaboració dels textos i el lliura a la
mestra:
Calendari - programació dels textos a treballar
Planificació de cada text
Esborranys dels redactats, primers textos, esquemes...
Textos en net a l’ordinador o a mà, assegurant-se de la qualitat dels aspectes formals
A continuació cada alumne fa la seva autoavaluació i també valora la planificació

mensual: si l’ha pogut complir en totes les tasques planificades, si els textos finals han
estat satisfactoris, la reflexió del què ha après...
5. Intervenció de l’adult o mestre
El grau d’intervenció del mestre s’adequa a les necessitats de cada activitat. Caldrà que
la seva actitud sigui oberta i flexible. De manera que a partir de la diversitat d’activitats
que es proposen, els nens i les nenes puguin desenvolupar l’autonomia i la iniciativa
personals.
A l’hora de posar en pràctica la tasca autònoma d’escriptura, el mestre desenvoluparà

diferents funcions responent al suport que ha de donar a l’alumne com a expert. El
mestre observa, fa de model, aporta ajudes (bastides), dinamitza i motiva, organitza,
avalua.
13
El mestre prepara, actualitza i organitza els recursos i materials de treball. Introdueix
l’activitat als alumnes, els fa participar en els objectius marcats i els assessora amb la
metodologia que seguiran.
El mestre motiva i presenta les propostes d’una manera atractiva. Fa que els alumnes
tinguin il·lusió per fer les activitats. Prèviament sempre presenta a tot el grup les
diferents activitats que hi ha a cada arxiu2. També haurà de compartir amb els alumnes
el calendari de treball i la manera de corregir i avaluar.
El mestre dinamitza el treball individual, en parelles o en equip. Fomenta el treball

cooperatiu, fomenta l’ajuda mútua, que tots puguin participar-hi d’una manera
equitativa i en funció de les seves destreses i capacitats.
El mestre fa de model en moltes ocasions. Ensenya l’ús dels recursos de què disposa i
el procés que segueix ell mateix per elaborar un text escrit, i fa visibles les estratègies
que posa en pràctica segons la tipologia de text.
El mestre ajuda l’alumne a decidir què vol escriure, com ho ha d’escriure, li suggereix
com ho pot fer, li dóna aquelles bastides que necessita en els diferents moments del
procés. L’adult acompanya, orienta, ofereix recursos, aporta la seva visió, ajuda a
desencallar els dubtes, escriu col·laborant amb el nen.
La tasca autònoma és una bona manera d’atendre la diversitat, ja que el mestre pot
dedicar-se a detectar i resoldre les dificultats personals dels alumnes, i a satisfer les
seves necessitats quan calgui. Les activitats són prou obertes per respondre als
diferents graus d’habilitats i estratègies que els alumnes dominen i que estan a l’abast
de les seves capacitats. Es poden proporcionar ajudes adequades a les necessitats dels
alumnes i, si cal, tornar a presentar l’activitat només als que ho necessitin.
L’escriptura que es practica a l’aula permet al mestre observar com s’escriu, permet
escriure textos en col·laboració, permet observar les dificultats que es presenten i les
estratègies de cada alumne per resoldre-les.
Es dóna especial valor al treball cooperatiu entre iguals i al fet que sàpiguen demanar
ajuda a l’adult, ja que això facilita la interacció entre els alumnes, i entre aquests i el
mestre. Alhora, es proporcionen suggeriments per resoldre dubtes, per arrodonir i
millorar el text.
El mestre observa i avalua la producció i evolució de cada alumne a partir del recull
del material elaborat (planificacions, esquemes, pluja d’idees, quadres,...) i els textos
finals. Valora l’aprofitament individual que fa cada alumne, així com les propostes,
2
Vegeu les fotos de la pàgina 14.
14
observa quines són les més exitoses i està obert a les propostes que poden fer els
mateixos alumnes. Valora els esforços que fan aquests, els reforça i els dóna seguretat.
El mestre dóna el vistiplau a la tasca que han realitzat i valora els resultats juntament
amb ells. Utilitza els indicadors per valorar la tasca autònoma d’escriptura i en fa el
seguiment.
6. Materials i recursos
Els materials i els recursos bàsics per portar a terme la tasca

autònoma d’escriptura queden recollits en uns arxivadors.
A cada arxivador hi ha fulls tipus per planificar el text,
models del gènere textual que es treballa, fulls per redactar
el text final o alguns fulls amb
informacions específiques del
tipus de text. Tots els
arxivadors, convenientment
etiquetats amb el nom del tipus
de text que contenen, convé
que estiguin desats en un
prestatge de l’aula o en una
prestatgeria mòbil, de manera
que es pugui traslladar fàcilment
a qualsevol aula del cicle.
Els ordinadors portàtils es posaran a disposició dels

alumnes perquè redactin el text, el passin a net, maquetin
les notícies elaborades, o per consultar a Internet.
15
A més a més d’aquest material, els alumnes aprofiten els
cartells de consulta que hi ha penjats a la paret de la classe
com a referents visuals, consulten diccionaris i fan ús d’un
díptic que es dóna també a les famílies, on s’especifiquen les
normes ortogràfiques bàsiques de cada cicle, un esquema
del procés d’escriptura que han de seguir i els connectors
més usuals que necessitaran a l’hora de redactar. Les
diferents activitats que es presenten a continuació són
exemples que els alumnes troben als corresponents
arxivadors, segons la tipologia de text que se’ls demana que
escriguin.
16
7. Propostes d’escriptura de textos, contingut i criteris d’avaluació
7.1 Propostes d’escriptura de textos en el cicle inicial
Tipus de text Gèneres literaris / gèneres textuals Cicle Inicial
Converses, autoritzacions, cartells, debats,

diàlegs, entrevistes, qüestionaris, Cartes, postals, diàlegs amb
Text conversacional
representacions, enquesta, còmics, titelles.
acudits amb dues o més persones,
correspondència...
Anuncis, descripció literària de Descripció de persones,
personatges, d’ambients, definicions, animals.
Text descriptiu
diccionaris, catàlegs, guies turístiques, Em sento (emocions). (*)
inventaris, caricatura. Descric un personatge. (*)
Agenda, ordres, notificacions, normes de
classe, de la biblioteca, papiroflèxia,
Text instructiu receptes de cuina, maneig d’aparells, Receptes de cuina.
regles de joc, ordres, notificacions,
invitacions, prospectes de medicaments,
fórmules químiques, plans de treball.
Conte, novel·la, teatre, crònica, còmics,
guions de cinema, sèries televisives, Contes a dues mans. (*)
Text narratiu
reportatges, notícies, pel·lícules, Notícies personals. (*)
reportatges, etc.
Diaris, notícies, temes del llibre de text,
treballs monogràfics, revistes, esquemes,
Text expositiu mapes conceptuals, prendre apunts, Peu de fotografia. (*)
conferències, exposicions, revistes
temàtiques...
Poemes, embarbussaments, dites,
refranys, endevinalles, rodolins, Els rodolins són divertits: (*)
Text poètic cal·ligrames, cançons, eslògans, dites, endevinalles, cançons,
galindaines, acròstics, jocs de llengua embarbussaments.
(rimes, onomatopeies...), ...
(*) Vegeu les activitats de l’apartat 9.1
17
CONTINGUTS DE CICLE INICIAL
- Composició de textos escrits, que poden tenir el suport d’imatges o esquemes, realitzats
en diferents situacions:
a) situacions quotidianes de l’aula i l’escola
b) experiències personals i produccions en l’àmbit creatiu (contes, poemes, vivències)
Escriure c) textos de treball produïts en qualsevol de les àrees curriculars
- Ús de programari informàtic per escriure textos curts, especialment de tractament de
textos, d’edició gràfica i de presentacions
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
- Aplicació d’un procés reflexiu en l’escriptura de textos: pensar, escriure i revisar

- Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements
ortogràfics treballats a classe
- Observació de les diferències entre llengua oral i escrita
Coneixements del funcionament de
- Coneixement i ús de l’ortografia de base, que comporta: separar bé les paraules i fer

la llengua i el seu aprenentatge
correspondre una grafia a cada so.

- Escriptura de paraules d’ús habitual a la classe, en els aprenentatges i en els seus textos
(ahir, avui, notícies, hi havia, carrer, dies de la setmana)
- Introducció a les normes ortogràfiques més senzilles i de més ús, i als signes de
puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració)
- Introducció a la terminologia gramatical: nom, verb, oració, masculí, femení, article,
singular, plural
- Elaboració de frases simples: No alterar l’ordre dels mots en una frase
- Observació del funcionament de la llengua: sinònims i antònims, derivació, composició,
sentit figurat...
- Valoració del progrés del dia a dia en escriptura. Opinió segons les seves capacitats,
sense infravalorar-se ni sobrevalorar-se
- Escriptura de textos narratius i de caràcter poètic (contes, poemes,
endevinalles, refranys, rodolins), basant-se en models observats i analitzats, aprofitant les
emocions que provoquen les imatges i altres missatges audiovisuals
DIMENSIÓ
LITERÀRIA
Escriure
- Lectura en veu alta de textos propis, tenint cura de la pronunciació, el to de veu,

l’entonació, perquè tothom ho entengui, i adequant l’entonació i el ritme a cada tipus de
text.
- Interès per l’elecció de temes i textos i per la comunicació de preferències personals.
Continguts - Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a

comuns amb continguts d’altres àrees
altres àrees
CRITERIS D’AVALUACIÓ A CICLE INICIAL
- Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents situacions (contes, poesies,
rodolins, notícies, experiències, descripcions, textos imaginatius, entre altres) a partir de models o de
creació pròpia, escrits a mà o amb eines informàtiques.
- Interioritzar la idea que, abans d’escriure un text de la mena que sigui, s’ha de pensar per generar
idees, observar altres models, planificar el text, i que mentre s’escriu s’han de consultar fonts i
demanar ajuda si cal, i que, un cop escrit, s’ha de revisar.
- Aplicar l’ortografia de base i les normes ortogràfiques treballades.
- Mostrar interès per aplicar els coneixements apresos per escriure i per la bona presentació dels
treballs.
- Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge per explicar sentiments, emocions, estats d’ànim.
18
7.2 Propostes d’escriptura de textos en el cicle mitjà
Tipus de text Gèneres literaris / gèneres textuals Cicle Mitjà
Converses, autoritzacions, cartells, debats,

taules rodones, diàlegs, entrevistes, Escric una carta,(*) notes,
Text conversacional
qüestionaris, representacions, enquesta, avisos, felicitacions, còmics.
còmics, acudits amb dues o més persones,
correspondència...
Anuncis, descripció literària de personatges, Descripció de persones, animals
Text descriptiu d’ambients, definicions, diccionaris, catàlegs, objectes, paisatges, descripció
guies turístiques, inventaris, caricatura de mercats.(*)
Agenda, ordres, notificacions, normes de
classe, de la biblioteca, papiroflèxia, receptes
de cuina, maneig d’aparells, regles de joc, Instruccions d’un joc(*), maneig
Text instructiu
ordres, notificacions, invitacions, prospectes d’aparells, invitacions.
de medicaments, fórmules químiques, plans
de treball.
Conte, novel·la, teatre, crònica, còmics, Contes, notícies de l’entorn
Text narratiu cinema, sèries televisives, reportatges, proper, escrivim faules.(*)
notícies, pel·lícules, reportatges, etc.
Diaris, notícies, temes del llibre de text,
treballs monogràfics, revistes, esquemes, Text d’un tema de ciències,
Text expositiu mapes conceptuals, diaris, apunts, resum de textos científics,
conferències, exposicions, revistes reportatge.
temàtiques.
Poemes, embarbussaments, dites, refranys, Refranys, poemes, endevinalles,
endevinalles, rodolins, cal·ligrames, cançons,
Text poètic acròstics, cal·ligrames(*).
eslògans, galindaines, acròstics, jocs de
llengua: mots encreuats, sopes de lletres, el Endevinalles(*).
penjat...
19
20
CONTINGUTS A CICLE MITJÀ
- Escriptura de textos (a mà o amb suport informàtic) senzills produïts per diferents funcions: per narrar,
descriure, explicar fets o fenòmens, explicar instruccions, escriptura de correus electrònics, entre altres.
- Aplicació d’un procés reflexiu en l’escriptura de textos: pensar, escriure i revisar.
Escriure
- Organització del text per millorar la coherència i la cohesió amb l’ajuda de pautes i utilitzant els coneixements
lèxics i morfosintàctics adequats a l’edat.
- Coneixement del programari de tractament de textos, saber inserir-hi imatges.
- Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogràfics apresos. Sentit
estètic en la presentació formal.
- Valoració dels avenços de cadascú en escriptura i consciència de les mancances.
- Coneixement de diverses tipologies textuals i alguns dels seus gèneres i la manera d’organitzar-los, segons si és una
explicació, una notícia, una recepta, una instrucció...
Coneixements del funcionament de la
- Coneixement i ús de l’ortografia de base i de les regles treballades a Cicle Inicial. Coneixement i ús progressiu de les
normes ortogràfiques constants (que no tenen excepcions). Memorització de mots amb dificultat ortogràfica d’ús habitual.
llengua i el seu aprenentatge
- Aplicació dels signes de puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració, dos punts, guió).
- Ús de terminologia gramatical de manera funcional mentre s’escriu: nom, verb, oració, masculí, femení, article,
singular, plural, passat, present, futur.
- Observació del funcionament de la llengua en els textos que es llegeixen i en els de producció pròpia: derivació,
composició, sentit figurat, sinònims, polisèmia, família de paraules, entre altres.
- Reconeixement d’articles, connectors, noms, adjectius i verbs en un text.
- Diferenciació dels temps verbals: passat, present i futur, en enunciats.
- Comparació i transformació d’enunciats per mitjà de canvis d’ordre, segmentacions, canvis en els connectors, per
comprovar de quina manera es modifica el significat i els canvis de puntuació que comporta.
- Aplicació de tots els recursos que s’ofereixen a l’aula per millorar el treball escrit personal: consultar el diccionari o
algú altre, díptic de suports per millorar els escrits, memorització, o bé orientar-se a partir del coneixement de la llengua
(analogia, família de paraules).
- Consultar el diccionari i introducció als diccionaris i correctors dels programaris de tractament de textos.
- Progressiva autonomia en l’aprenentatge: reflexió sobre el procés, l’organització i la planificació del treball,
acceptació de l’error, autocorrecció i autoavaluació de tot el procés.
- Valoració del progrés en escriptura. Confiança en les pròpies capacitats.
- Reconeixement del valor social de l’ortografia per comunicar-se amb els altres.
- Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim o records, utilitzant llenguatge poètic:
epítets, comparacions, sentits figurats.
DIMENSIÓ
LITERÀRIA
Escriptura
- Escriptura de contes i textos narratius fent atenció a l’estructura d’aquest tipus de text, en què hi ha d’haver una
situació inicial, un nus i un desenllaç.
- Escriptura de jocs lingüístics amb paraules, sons, rimes (embarbussaments, cal·ligrames, rodolins entre altres).
- Participació en les converses, debats sobre la millora de textos escrits propis.
- Lectura dels textos propis en veu alta, fent atenció a la pronunciació, al to de veu i a l’entonació perquè tothom ho
entengui. També saber que cada tipus de text demana una entonació i un ritme diferents.
Continguts - Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a continguts d’altres àrees.
comuns amb
altres àrees
CRITERIS D’AVALUACIÓ A CICLE MITJÀ

- Participar activament en les converses de classe sobre el procés d’escriptura, sobre la millora de
textos i la reflexió sobre la llengua.
- Escriure textos de diferent tipologia (narratius, poètics, conversacionals, instructius...), a mà o amb
ordinador, aplicant-hi els coneixements ortogràfics i textuals treballats fent atenció a l’estructura i al
llenguatge.
- Revisar el text escrit i millorar-ne la coherència i la cohesió, el lèxic i la puntuació.
- Valorar els avenços en escriptura i consciència de les mancances.
- Mostrar seguretat en l’ortografia de base i coneixement de les normes ortogràfiques més habituals.
- Tenir capacitat d’observar el funcionament de la llengua: els canvis de significat quan es fan
transformacions als enunciats, la formació de les paraules, la relació entre puntuació i sentit o les figures
retòriques.
- Mostrar autonomia progressiva en l’aprenentatge: reflexió en el procés, organització i planificació
del treball, acceptació de l’error, autocorrecció.
21
7.3 Propostes d’escriptura de textos a cicle superior
Tipus de text Gèneres literaris / gèneres textuals Cicle superior
Converses, cartells, debats, taules rodones, Fem una entrevista.(*)

diàlegs, entrevistes, qüestionaris, representacions, Entrevistes, enquestes,
Text conversacional
enquesta, còmics, acudits amb dues o mes qüestionaris,
persones, correspondència... representacions.
Anuncis, descripció literària de personatges,
Descripció de llocs,
d’ambients, definicions, diccionaris, catàlegs,
Text descriptiu ambients. Em presento.(*)
guies turístiques, inventaris, caricatura,
Descriure objectes.(*)
presentacions personals.
Agenda, ordres, notificacions, normes de classe,
de la biblioteca, papiroflèxia, receptes de cuina,
Plans de treball,
maneig d’aparells, regles de jocs, ordres,
Text instructiu instruccions per fer un
notificacions, invitacions, prospectes de
dossier.
medicaments, fórmules químiques, plans de
treball.
Contes, faules, rondalles,
Conte, novel·la, teatre, crònica, còmics, cinema,
notícies locals, nacionals o
Text narratiu sèries televisives, reportatges, notícies, pel·lícules,
internacionals, (*) novel·la,
reportatges, etc.
cròniques, teatre.
Diaris, notícies, temes del llibre de text, treballs
Exposicions, notícies,
monogràfics, revistes, esquemes, mapes
Text expositiu resums.
conceptuals, diaris, apunts, conferències,
Definim objectes.(*)
exposicions...
Poemes, embarbussaments, dites, refranys,
endevinalles, rodolins, cal·ligrames, cançons, Haikus,(*) endevinalles,
Text poètic
eslògans, galindaines, acròstics, jocs de llengua: poemes, cal·ligrames.
mots encreuats, sopes de lletres, el penjat...
Debats, taules rodones, assemblees de classe, Raons a favor o en

Text argumentatiu
textos d’opinió. contra.(*)
22
CONTINGUTS A CICLE SUPERIOR
- Escriptura de textos (a mà o amb suport informàtic) que responguin a diferents intencions i tipologies: per narrar, descriure, explicar
fets o fenòmens, explicar instruccions, argumentar, escriptura de correus electrònics, entre altres.
- Coneixement i aplicació de l’estructura que determina cada tipologia dels textos.
- Consolidació de les estratègies adquirides en cursos anteriors en el procés de producció de textos: estratègies abans de redactar,
mentre es planifica, mentre es redacta, en la revisió...
Escriure
- Expressió d’idees de forma sintètica a través d’un esquema o imatge.

- Organització del text per millorar-ne la coherència i la cohesió amb l’ajuda de pautes i utilitzant els coneixements lèxics i
morfosintàctics adequats a l’edat.
- Utilització de manera autònoma de diferents recursos per corregir els textos i autoavaluar-se.
- Coneixement del programari de tractament de textos, inserció d’imatges, correus electrònics.
- Interès per la bona presentació dels textos escrits i per aplicar-hi els coneixements ortogràfics apresos. Sentit estètic en la presentació
formal.
- Valoració dels avenços personals en escriptura i consciència de les mancances.
- Consciència que la llengua té funcions diferents i cada tipus de text té les seves característiques i estructura.
Coneixements del funcionament de la
- Observació de l’organització interna dels textos.

- Observació i ús de diferents connectors per enllaçar oracions.
llengua i el seu aprenentatge
- Observació i pràctica amb els signes de puntuació que organitzen el text en paràgrafs (punt i a part), que marquen el final de l’oració
(punt i seguit, admiració, interrogant, punts suspensius) o que organitzen els elements de la frase (coma, dos punts, cometes, guió,
parèntesi).
- Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: articles, nom i complements, verb i complements. Deducció del
funcionament de la concordança. Aplicació de la complementació a la descripció de persones, objectes, situacions, estats d’ànim, o
paisatges.
- Reconeixement dels pronoms i de la funció de cohesió en els enunciats i en els textos. Els pronoms i els seus referents.
- Ús de recursos semàntics de la llengua: comparació, derivació, composició, sentit figurat, metàfores, sinònims, polisèmia, família de
paraules, entre altres.
- Aplicació de tots els recursos que s’ofereixen a l’aula per millorar el treball escrit d’un mateix o d’altres companys: consulta al diccionari
o a algú altre, díptic de suports per millorar els escrits, memorització, o bé orientar-se a partir del coneixement de la llengua (analogia,
família de paraules).
- Coneixement i ús de les lleis ortogràfiques constants i de les excepcions més usuals.
- Accentuació gràfica: reconeixement de les síl·labes d’un mot, accent greu i agut, reconeixement i accentuació de les paraules agudes,
planes i esdrúixoles.
- Escriptura de poemes per comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim o records, utilitzant llenguatge poètic: adjectius,
comparacions, sentits figurats.
DIMENSIÓ
LITERÀRIA
- Escriptura de contes, faules i altres textos narratius fent atenció a l’estructura d’aquest tipus de text.
Escriure
- Escriptura de jocs lingüístics amb paraules, sons, rimes (embarbussaments, haikus, cal·ligrames, rodolins entre altres).
- Participació en les converses, debats sobre la millora de textos escrits propis.
- Lectura dels textos propis en veu alta, fent atenció a la pronunciació, al to de veu i a l’entonació perquè tothom ho entengui. També
saber que cada tipus de text demana una entonació i un ritme diferents.
- Reconeixement de recursos retòrics en el text literari.
Continguts - Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals

vinculats a continguts d’altres àrees.
comuns amb
altres àrees
CRITERIS D’AVALUACIÓ CICLE SUPERIOR

- Valorar la participació activa en les converses de classe i l’ús d’un llenguatge comprensible per reflexionar sobre la llengua i els escrits propis.
- Exposar oralment temes de producció pròpia (exposicions, processos, comentaris d’actualitat, entre altres) amb preparació prèvia, i adaptant
l’entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa. Utilització de material gràfic.
- Escriure textos funcionals, narratius, literaris i audiovisuals coherents –a mà i fent ús de TIC– ben construïts, amb riquesa de llenguatge,
partint del procés de pensar, escriure o elaborar i revisar.
- Conèixer i aplicar l’estructura que determina la tipologia dels textos.
- Expressar idees a través d’esquemes.
- Utilitzar programari per comunicar-se amb l’exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.
- Saber escriure textos de totes les tipologies amb un lèxic i una estructura que s’adigui al tipus de text, a les intencions i al registre. Tenir
capacitat per revisar i millorar els textos d’un mateix o dels altres.
- Mostrar seguretat en l’ortografia de base, un bon coneixement de l’ortografia que respon a normes d’aplicació general, i haver après algunes
excepcions a la regla; haver memoritzat les paraules d’ús freqüent.
- Aplicar l’accentuació gràfica en la majoria de casos en els textos de producció.
- Conèixer els mecanismes de la llengua per crear noves paraules o nous significats, com derivació, composició, sentit figurat i tots els treballats
durant el curs. Aplicació en els textos de producció pròpia.
- Mostrar cada vegada més autonomia en l’aprenentatge: reflexió sobre el procés, organització i planificació del treball, acceptació dels errors,
autocorrecció i autoavaluació de tot el procés.
- Escriure textos de tota mena: contes, poemes, còmics, diaris personals, notícies...
23
8. Què s’avalua?
Avaluació: pautes d’observació per al mestre / pautes per a l’alumne
L’avaluació es planteja tenint en compte tres aspectes bàsics:
- L’adquisició del procés d’escriptura
- La qualitat del text com a producte final, en el qual es valora el grau
d’adquisició i coneixements de les característiques de la tipologia a què pertany
- L’adquisició i el grau d’autonomia de treball.
L’avaluació del procés d’escriptura es fa a partir de les observacions i el diàleg amb

l’alumne, mentre aquest està generant idees, planificant l’escrit, redactant-ne la
primera versió o la definitiva utilitzant el tractament de textos a l’ordinador. És en
aquests moments que el mestre es pot adonar si l’alumne utilitza alguna tècnica
concreta de composició, si sap fer consultes, si utilitza estratègies com fer llistes,
organitzar o ordenar les idees, si treballa de gust, si sap compartir i treballa de manera
equilibrada amb el company, etc.
Així, el més interessant és que el mateix alumne s’adoni del procés que fa i de les estratègies
que va adquirint al llarg de les sessions. Per aquesta raó, es planteja als alumnes una
autoavaluació sobre l’ús d’estratègies aplicables al procés, una a mitjans de curs i una altra a
finals de curs. D’aquesta manera el nen o la nena es pot adonar d’aquells aspectes en què
encara pot millorar o d’aquelles estratègies que encara no utilitza i que té temps d’aprendre i
utilitzar. Com s’ha dit amb anterioritat, es dóna importància a tot el material generat pels
alumnes, incloent-hi els fulls amb esborranys, pluges d’idees, les planificacions i d’altres
documents generats. Cada alumne fa el recull de tot el material que ha anat generant durant
tot el procés i si es creu convenient es genera un dossier o portfoli.
A continuació es presenten uns exemples d’autoavaluació sobre la pràctica

d’escriptura i el seu procés per passar als propis alumnes en dos formats: una fitxa de
preguntes i rúbriques dels diferents moments del procés d’escriptura.
També es presenten les graelles per valorar la qualitat del text produït. Els mestres
utilitzen unes pautes d’observació i avaluació de les característiques del text que estan
graduades segons si són per al Cicle Inicial, el Mitjà o el Superior. A més, hi ha un
exemple on es recull el grau de competència d’autonomia i iniciativa personals al Cicle
Inicial.
24
8.1 Fitxa d’autoavaluació sobre la pràctica d’escriptura i el seu procés
(per als alumnes)
EXPRESSIÓ ESCRITA
alguna vegada
sempre
mai
ABANS D’ESCRIURE EL TEXT
Aplico estratègies de contextualització?
• Abans d’escriure un text, penso per què l’he d’escriure i per a qui serà?
• Abans de començar, reflexiono sobre com ha de ser el text?, la llargada que tindrà, si
faré servir paraules noves , quin format tindrà...?
Aplico estratègies de planificació?
• Abans de començar, miro models semblants al text que he d’escriure? (Miro

l’estructura del text, vocabulari...).
• Faig pluja d’idees? Utilitzo fulls per planificar el text?
• Utilitzo tècniques d’organització de les idees (esquemes, mapes conceptuals, arbres,

idees clau, què qui, com, etc...)?
MENTRE ESCRIC EL TEXT
Aplico estratègies de redacció?
• Demano ajuda al mestre quan escric un text i tinc dubtes?
• Si escric en parella, participo de manera equilibrada?
• Consulto el full de connectors, cartells d’ortografia i utilitzo altres suports quan escric?
• Quan he escrit una part del text, rellegeixo el que ja he escrit abans de continuar?
Vaig mirant la planificació, pluja d’idees, mentre escric el text?
DESPRÉS D’ESCRIURE EL TEXT

Aplico estratègies de revisió del text?
• Quan ja tinc el text fet, el torno a llegir fixant-me en la forma i el contingut per
detectar errades?
• Quan ja tinc el text fet, el torno a llegir fixant-me en l’ortografia per detectar errades?
• Faig exercicis de revisió per parelles? Llegeixo el text a algun company?
• Quan he acabat el text, el reviso mirant la planificació que he fet per detectar si m’he
deixat alguna cosa?
• Reviso la presentació? Bona lletra, marges, títol...
25
8.2 Rúbriques d’autoavaluació del procés d’escriptura (d’ús pels alumnes
i /o mestres). Competència d’aprendre a aprendre
Autoavaluació de la contextualització i la planificació

Suficient Bé Excel·lent
Abans d’escriure Abans d’escriure un text penso per Abans d’escriure un text penso per què
el text, aplico a qui serà. l’he d’escriure i per a qui serà.
estratègies de
Abans de començar, reflexiono Abans de començar, reflexiono Abans de començar, reflexiono sobre
contextualització
sobre com ha de ser el text: sobre com ha de ser el text: quin com ha de ser el text: de quin tipus és,
i de planificació?
quin tipus de text és, quin tipus és, quin format tindrà, com quin format tindrà, com serà de llarg,
format tindrà. serà de llarg, si faré servir paraules si faré servir paraules noves, si
noves... necessitaré llenguatge més o menys
formal...
Abans de començar, miro Abans de començar, miro models Abans de començar, miro models
models semblants al text que semblants al text que he semblants al text que he d’escriure,
he d’escriure. d’escriure, observo l’estructura del n’observo l’estructura, el vocabulari
text, vocabulari... més adequat, el grau de formalitat, si
hi ha d’haver paràgrafs...
Faig pluja d’idees. Utilitzo fulls per Faig una pluja d’idees. Utilitzo fulls per
Faig una pluja d’idees. planificar el text. planificar el text.
Utilitzo tècniques d’organització de les
idees, esquemes, mapes conceptuals,
arbres, idees clau, etc.
Autoavaluació de la textualització
Mentre escric el Vaig mirant la planificació, pluja Vaig mirant la planificació, pluja Vaig mirant la planificació, pluja
text, aplico d’idees, mentre escric el text. d’idees, mentre escric el text. d’idees, mentre escric el text.
estratègies de
Sovint he de demanar ajuda al Quan escric i tinc dubtes, demano Quan estic escrivint i tinc dubtes,
redacció?
mestre per continuar l’escrit. l’ajuda al mestre. trobo solucions jo mateix i, com a
últim recurs, demano ajuda al
mestre.
Consulto i utilitzo el full de Consulto i utilitzo el full de Consulto i utilitzo el full de

connectors i d’ortografia quan connectors i d’ortografia o els cartells connectors i d’ortografia o els cartells
el mestre m’ho demana. de la classe. de la classe, i altres suports, quan
escric (diccionari, models).
Encara m’han de recordar que Quan he escrit una part del text, per Quan he escrit una part del text, per
rellegeixi el text, per continuar continuar l’escriptura, rellegeixo el continuar l’escriptura rellegeixo el
redactant amb coherència. que ja he escrit abans, reescric i que ja he escrit abans i reescric i
milloro el text, si cal. milloro el text si cal.
Quan escric en parella, Quan escric en parella, participo de Quan escric en parella, participo de
participo de manera manera equilibrada. manera equilibrada, em poso d’acord
equilibrada. amb el meu company. Hi treballo
cooperativament.
26
Autoavaluació de la revisió
Després Comprovo si el text està Quan ja tinc el text fet, em fixo en si Quan ja tinc el text fet, em fixo en si
d’escriure el text complet. la forma és adequada al tipus de text. la forma és adequada al tipus de text.
aplico estratègies
de revisió del El torno a llegir per veure si El torno a llegir per veure si el El torno a llegir per veure si el
text? s’entén bé. contingut és correcte i s’entén bé. contingut és correcte i s’entén bé.
El reviso mirant la planificació El reviso mirant la planificació que he El reviso mirant la planificació que he
que he fet per detectar si m’he fet per detectar si m’he deixat alguna fet per detectar si m’he deixat alguna
deixat alguna cosa. cosa. cosa.
El torno a llegir fixant-me en El torno a llegir fixant-me en Torno a llegir el text fixant-me en
l’ortografia que m’indica la l’ortografia per detectar errades. l’ortografia per detectar errades,
mestra. canvio alguna paraula o expressió per
enriquir-lo.
Llegeixo el text a algun Faig exercicis de revisió per parelles: Faig exercicis de revisió per parelles:
company per demanar-li’n llegeixo el text a algun company, li’n llegeixo el text a algun company, li’n
l’opinió. demano l’opinió. demano l’opinió.
Reviso la presentació: bona Reviso la presentació: bona lletra, Reviso la presentació: bona lletra,
lletra, marges, títol... marges, títol... horitzontalitat, separació entre línies
i entre paràgrafs, marges, títol,
subtítols...
8.3 Exemple d’autoavaluació de la qualitat dels textos finals (material

per a l’alumne)
Autoavaluació del text final: la faula

SÍ NO
Aspectes sobre el contingut del text
Els protagonistes són animals ?
És descriu clarament el conflicte o problema que tenen el protagonista o

protagonistes?
És descriu clarament com se soluciona el conflicte?
Al final de la faula, queda clar l’ensenyament moral o lliçó que ens vol
transmetre?
Creus que té un títol adequat?
27
Autoavaluació del text final: la faula
SÍ NO
Aspectes sobre la part formal del text
Té títol?
Has disposat els diferents apartats de la narració en paràgrafs?
Has ordenat els paràgrafs seguint un ordre lògic?
Has separat els paràgrafs o apartats amb punts i a part?
És distingeix l’ensenyament o lliçó?
Has escrit el teu nom com a autor del text?
Hi consta la data?
Autoavaluació del text final: l’entrevista SÍ NO
Té títol?
Has escrit una introducció explicant algun aspecte de la persona

entrevistada?
La introducció es diferencia del cos de l’entrevista?
Les preguntes estan numerades?
Hi ha guionets per diferenciar clarament el diàleg entre l’entrevistador i

l’entrevistat?
Has escrit una cloenda o alguna cosa per fer el tancament de

l’entrevista?
Has escrit el teu nom com a autor de l’entrevista?
Has fet una bona presentació?
L’has escrita a l’ordinador i guardada al teu llapis de memòria?
28
Alumnes
8.4 Exemples de registres d’avaluació per als mestres

S’inicia
INDICADORS D’AVALUACIÓ DE LA TASCA AUTÒNOMA a Cicle Inicial

(*) A cada trimestre cal valorar el percentatge d’iniciats, en procés i consolidats.
en procés
Participa de manera activa i mostra interès per

les activitats.
Competència d’autonomia i iniciativa personals

Comprèn la dinàmica i funcionament de la tasca
Competència d’aprendre a aprendre

autònoma.
Comprèn la proposta de l’activitat i sap

demanar ajuda quan li cal.
*Aplica a les activitats estratègies i habilitats

treballades col·lectivament. (Sap planificar,
seguir el procés après...)
consolidat
Sap triar i variar de proposta.
*Té iniciativa i autonomia a l’hora de realitzar la

tasca.
Utilitza els referents visuals i l’ortografia

treballada.
*Elabora un text coherent, cohesionat i

adequat.
*Lliura els textos escrits amb bona lletra i bona

presentació.
Explica el que ha fet, com s’ha organitzat la

feina, les dificultats o ajudes que ha tingut...
(Aprendre a aprendre, consciència del què sap i
29
26.
25.
24.
23.
22.
21.
20.
19.
18.
17.
16.
15.
14.
13.
12.
11.
10.
9.
8.
7.
6.
5.
4.
3.
2.
1.
ALUMNES
curs:
Tutor:
AVALUACIÓ DEL TEXT ESCRIT
CICLE INICIAL
8.5 Pautes observació de les propietats del text

Pautes d’observació i avaluació de les propietats del text al Cicle Inicial
Té en compte les característiques del tipus
ADEQUACIÓ
1
de text: forma i contingut
Les idees són clares i completes (no hi ha
2
buits d’informació)
COHERÈNCIA
Idees ben organitzades, no repeteix idees.
3
Utilitza punts i algunes comes.
4
Utilitza algun connector :també, a
COHESIÓ
5
continuació, després...)
L’ordre dels elements de la frase és correcte.
6
Escriu amb ortografia natural.
7
ORTOGRAFIA
Fa ús d’ortografia arbitrària treballada: c/qu,
8
ny , rr/r , br / bl
Presenta varietat lèxica (mots noves,

ESTILÍSTICA
9
expressions, diàleg,..)
Lletra llegible, sempre proporcionada.

10
PRESENTACIÓ
La presentació és polida, sense taques,
11
guixades...
30
25.
24.
23.
22.
21.
20.
19.
18.
17.
16.
15.
14.
13.
12.
11.
10.
9.
8.
7.
6.
5.
4.
3.
2.
1.
ALUMNES
curs:
Tutor:
AVALUACIÓ DEL TEXT
CICLE MITJÀ
ESCRIT
Pautes d’observació i avaluació de les propietats del text al Cicle Mitjà

S’identifica el tema i no barreja idees.
1
ADEQUACIÓ
Té en compte les característiques del
2
tipus de text
La quantitat d’informació és suficient.
4
5
buits d’informació) COHERÈNCIA
Idees ben organitzades, amb progressió
6
lògica.
Utilitza algun connector (també, més
7
endavant, després,...)
Utilitza punt i seguit i/o punts i a part,

COHESIÓ
8
algunes comes.
L’ordre dels elements de la frase és
9
correcte.
Utilitza amb correcció l’ortografia més
10
habitual : c/qu , ny , g/j , br / bl ...
ORTOGRAFIA
Aplica l’ortografia arbitrària
11
treballada:....
Presenta varietat lèxica (ús de paraules
12
noves)
ESTILÍSTICA
Fa ús d’expressions,usa algun recurs
13
literari: diàleg
Lletra prou llegible, sempre amb una
14
proporció.
La presentació és polida , sense taques,
15
PRESENTACIÓ
17 Els marges són clars i les línies

d’escriptura rectes.
31
25
24
23
22
21
20
19
18
17
16
15
14
13
12
11
10
9
8
7
6
5
4
3
2
1
ALUMNES
AVALUACIÓ DEL TEXT

CICLE SUPERIOR
ESCRIT
Pautes d’observació i avaluació de les propietats del text al Cicle Superior

S’identifica el tema i no barreja idees.
1
El propòsit del text s’identifica amb
ADEQUACIÓ
2
claredat .
Té en compte les característiques del
3
tipus de text (plantejament, nus i
desenllaç).
És suficient la quantitat d’informació.
4
COHERÈNCIA
5
buits d’informació)
Idees ben organitzades, amb progressió
6
lògica.
Utilitza algun connector (també, més
7
endavant, després,...)
Utilitza la puntuació amb correcció i COHESIÓ
8
disposa la informació en paràgrafs.
L’ordre dels elements de la frase és
9
correcte.
Utilitza amb correcció l’ortografia
10
arbitrària més habitual
ORTOGRAFIA
Aplica l’ortografia arbitrària treballada.
11
Presenta varietat i precisió lèxica (ús de
12
paraules noves)
ESTILÍSTICA
Fa ús d’expressions, usa algun recurs
13
literari: diàleg
Lletra prou llegible, sempre amb una
14
proporció.
La presentació és polida , sense taques.
15
PRESENTACIÓ
16 Es destaca el títol, autor.
Els marges són clars i les línies

32
17
d’escriptura rectes.
Avaluació del coneixement de les propietats textuals per part de l’alumne
33
9. Activitats d’escriptura autònoma: exemplificacions i desenvolupament
• Contes a dues mans

CICLE INICIAL
• Em sento... (les meves emocions)

• Els rodolins són divertits
• Descric un personatge
• Notícies personals
• Peu de fotografia
• Fem una carta

CICLE MITJÀ
• Els cal·ligrames
• Escrivim faules
• Descripció d’un mercat
• Instruccions d’un joc
• Endevinalles
• Em presento
CICLE SUPERIOR
• Fem una entrevista

• Definim objectes
• Raons a favor o en contra
• Notícies locals, nacionals o internacionals
• Haikus
34
9.1 Cicle inicial
1. Contes a dues mans
Text narratiu: Contes a dues mans

Activitat adreçada a 2n nivell de cicle inicial.
Context
Plantejament de l’activitat per parella.
• Full per planificar (annex 1CI)

Material i r
•
ecursos
Quadernet – llibret (annex 2CI)

• Cartronets amb dibuixos de personatges
• Frases d’inicis de contes i frases amb finals de contes ( Annex 3CI)
Escriure textos narratius. El conte.

Objectius
Generar una conversa a partir dels coneixements que els nens i nenes tenen sobre
els contes.
Presentació col·lectiva de l’activitat.
Presentació del full de planificació, generació d’idees per completar-lo i elaboració
d’un conte entre tots a la pantalla digital o pissarra (model del mestre).
Després de presentar l’activitat i fer-la col·lectivament, els alumnes la poden fer-la
per parelles.
Completar el full 1 de planificació per parelles.
Seqüència didàctica
Escriure el conte a partir de les indicacions següents:

1. Triar i escriure un començament del conte.
2. Pensar i escriure com es diu, on viu i com és el protagonista.
3. Què li passa al protagonista o quin problema té.
4. Com soluciona el problema el protagonista i com s’acaba el conte.
5. Escollir i escriure un final per al conte.
Escriure el conte en el full 2 CI i dibuixar-lo.
A cicle inicial és imprescindible donar la consigna molt clara, és convenient que es
digui al nen o a la nena què ha d’escriure a cada pàgina:
A la portada el títol i el dibuix.
A la 1a pàgina qui és el protagonista , com és i on viu (i el dibuix).
A la 2a pàgina què li passa , quin problema té (i el dibuix).
A la 3a pàgina com resol el problema i com s’acaba la història (i el dibuix).
Principi i final dels contes: Hi havia una vegada, vet aquí, conte contat ja s’ha
lingüístics
Aspectes
acabat...
Temps verbal passats: va anar, va fer ...
Adverbis, nexes i connectors temporals: després, l’endemà, a més a més ...
Adjectius per descriure els personatges i els llocs.
35
36
Nom ......................................... TASCA AUTÒNOMA
Data ......................................... D’ESCRIPTURA A CICLE
(ANNEX 1 CI) INICIAL
Per escriure un conte necessito:

1. Un començament
2. Qui és el protagonista?
3. Com és?
4. Què li passa?
5. Com soluciona el problema?
6. Un final
37
---------------------------------------------
---------------------------------------------
---------------------------------------------
FI
Autors/es:……………………………
1
4
---------------------------------------------
---------------------------------------------
---------------------------------------------
---------------------------------------------
---------------------------------------------
---------------------------------------------
3 2
(annex 2CI)
començaments finals
• Vet aquí que una vegada... • Conte contat, conte acabat.

• Vet aquí que en aquell temps... • I van viure feliços i van menjar
• Una vegada hi havia... anissos.
• Era una vegada... • I van ser feliços i van menjar
• En un país molt llunyà hi havia... anissos.
• Catacric-catacrac conte acabat.
• Darrere la porta hi ha un sac de
confits, i tots els nens llestos se’n
llepen els dits.
(Annex 3CI)
38
2. Em sento... (les meves emocions)
Text expositiu / descriptiu : Em sento... (les emocions)
Activitat adreçada a 1r / 2n nivell de cicle inicial.

Context
Plantejament de l’activitat per parelles.
Dau amb sis cares dibuixades amb expressions diferents: trist/a, enfadat/da,
Recursos
Material
sorprès/a, content/a, tranquil/·la, espantat/da.

Full «Les meves emocions» (annex 4 CI).
Escriure frases curtes relacionades amb els estats d’ànim.

Objectius
• Col·lectivament es presenta l’activitat de manera oral: amb els infants

en rotllana, es tira el dau a l’atzar i la cara que surt serà la que guiarà
l’activitat. Si surt la cara trista, els infants han d’elaborar una frase
similar a la següent: «Estic trist/a quan marxa la meva germana de
colònies».
• Fer-ho individualment o per parelles fent ús del dau autònomament.

Es tira el dau enlaire i es mira la cara que ha sortit.
• Pensar la frase iniciant-la de la manera següent: «Em sento...........
quan..........................»
• Escriure en el full la frase elaborada.
• Dibuixar el contingut de la frase.
Inici de la frase: «Em sento..............»

Aspectes lingüístics
Vocabulari per descriure emocions, adjectius: trist/a, enfadat/da, sorprès/a,

content/a, tranquil/a, espantat/da.
Inici de l’ús de la coma.
39
40
LES MEVES EMOCIONS
Em sento…
quan…………………..…………….…
…………..…………………..…………
……………………………….…………
…………………………………………
…………………………………………
……………………................…....……
41
3. Els rodolins són divertits
Text poètic: Els rodolins són divertits
Activitat adreçada a 1r i 2n de cicle inicial.

Context
Plantejament de l’activitat per parelles o individual.
Cartrons amb paraules que acaben igual (l’acabament s’indica amb un color
Material i
recursos
diferenciat) (annex 6 CI).

Full per escriure els rodolins (annex 5 CI).
Reconèixer paraules que tenen el so final igual.

Objectius
Crear amb la llengua.

Escriure frases amb rima.
• Conversa sobre els coneixements previs dels alumnes sobre què són els
rodolins. Si en coneixen algun o si n’han sentit a parlar.
• Presentació de models de rodolins per part del mestre. Se’n pot escriure
algun a la pissarra i que els infants esbrinin què passa.
• Oralment, inventar entre tots rodolins amb els noms dels nens i nenes de la
classe.
• Presentar l’activitat escrita col·lectivament:
o Triar entre els cartronets que es presenten dues paraules que acabin
igual i/o el final de les quals soni igual.
o Inventar i elaborar el rodolí, que la mestra pot escriure a la pissarra.
D’entrada es donarà per vàlida qualsevol frase construïda encara
que no siguin dos versos.
o Il·lustrar els rodolins que s’han escrit.
• Llegir els rodolins que s’han escrit.
Ex: El camaleó és l’animal campió. (Donarem per bo aquest tipus de produccions, tot
i que hem de ser conscients que a poc a poc l’infant amb ajuda pot elaborar dos
versos, com per exemple:
Va córrer tant el camaleó
que va quedar campió.
Utilització de recursos retòrics:
• Comparació
lingüístics
Aspectes
• Adjectivació
La rima a partir de jocs fonètics: so finals de paraules, les síl·labes.
Elements o parts d’un poema: títol, vers, estrofa, autor.
Iniciació a les figures retòriques: comparació, metàfora i personificació.
42
FES UN RODOLÍ
1. Agafa de la capsa dues paraules que acabin igual.
2. Inventa dues frases. Cadascuna ha d’acabar amb una de
les paraules que has triat.
Per exemple: 2. El Joan corre amb la moto,

MOTO FOTO i quan passa fa una foto.
Ara tu:
CAMPIÓ CAMALEÓ
BICICLETA PEPETA
GOS TOS
LLIBRETA GIBRELLETA
ORIOL MUSSOL
PASTISSET PET
( annex 6 CI)
43
4. Descric un personatge
Text descriptiu : Descric un personatge

Context
Capseta amb personatges de plàstic petits tipus clics...

Material
recursos
Full per escriure (annex 7 CI).

Full d’adjectius (annex 8 CI).
Reconèixer característiques del personatge que es descriu.

Objectius
Conèixer les preguntes que responen la descripció: qui és ?, com és?, què fa?
Escriure ordenadament una descripció.
• Conversa per fer aflorar els coneixements previs dels alumnes sobre què
són les descripcions. Es poden fer descripcions orals dels nens i nenes de la
classe.
• Presentació de la capsa dels personatges.
• Triar-ne un per fer una descripció entre tots seguint les pautes del full de
planificació.
• Triar el nom propi del personatge.
• Després, elaborar el text definitiu en suport digital, i decidir entre tots com
ho escrivim. La mestra va elaborant el text a la pantalla digital a partir de la
planificació i amb frases que els mateixos alumnes van explicitant. A primer
seria correcte també que els nens i nenes anessin repetint una mateixa
estructura fent canvis al final. Per exemple: En Marcel té el cap gran.
En Marcel és molt gras.
En Marcel va vestit amb pantalons llargs i mitjons ratllats.
En Marcel és molt llaminer.
En Marcel és molt simpàtic.
A segon, caldrà que s’adonin de la necessitat d’evitar repeticions, i poden fer
frases variades i amb ús del pronom i altres connectors. Per exemple:
En Marcel té el cap gran i és molt gras. Va vestit amb pantalons llargs i
amples. Li agrada molt menjar caramels, és molt llaminer. També és un noi
molt simpàtic.
• Aquesta activitat es pot fer individualment o per parelles una vegada s’ha
presentat i s’ha modelat.
Morfologia i sintaxi
Noms propis.
Adjectius qualificatius. Concordança.

Comparació: és alt com...
Connectors: també, però, a més a més...
Iniciació a l’ús de la coma enumerativa.
Aspectes textuals
Substantius: precisió lèxica.
Ordre en la descripció, del més general al concret ...
44
QUI ÉS?
EL CAP (cabells, front, ulls, celles, pestanyes, nas, boca, orelles, barbeta, etc.)
EL COS. COM VA VESTIT O VESTIDA?

(porta camisa, vestit, sandàlies, pantalons…)
MANERA DE SER (caràcter: valent, covard, alegre, forçut, presumit, etc.)
QUINES COSES LI AGRADA FER? (fer esport, llegir, jugar a..., nedar, córrer, menjar,
etc.)
45
DIBUIXA’L
46
ADJECTIUS PER DESCRIURE PERSONATGES
cabells, front, ulls, celles,

EL CAP pestanyes, nas, boca,
orelles, barbeta
alt, baix, prim, gras, petit,

EL COS
gran
porta camisa, vestit,

COM VA VESTIT
sandàlies, pantalons
MANERES DE valent, covard, alegre,

SER forçut, presumit
fer esport, llegir, jugar

QUÈ LI AGRADA a..., nedar, córrer,
menjar...
(Annex 8 CI)
47
5. Notícies personals
Text narratiu: notícies personals

Context

El propòsit és llegir la notícia davant dels companys i enganxar-la al plafó de
notícies.
Models de notícies personals.
Material i
recursos
Plafó enunciatiu per enganxar-les.

Annex 9 CI i annex 10 CI (en funció de les capacitats dels nens i les nenes).
Reconèixer què és i què no és una notícia.

Objectius
Escoltar amb atenció i activament notícies llegides per la mestra o un company.

Escriure notícies a partir de vivències personals.
Escriure notícies tenint present: què, on, quan, qui.
Abans de fer l’activitat autònomament s’haurà de presentar a tota la classe i partir
dels coneixements que tenen els nens i nenes sobre el que és una notícia, el seu
format i el contingut. Després de llegir-ne alguna que pot haver elaborat l'adult,
poden respondre a les preguntes següents: Què ? On? Qui? Quan? Per què?
• Escriure notícies personals i vivències a partir dels models i de la planificació
que s’ha fet. A primer només fent ús del full de planificació (annex 9 / 10 CI) i
a segon redactant la notícia a partir de la planificació.
• Lectura de la notícia personal davant la resta de companys.
• Enganxar al plafó de notícies la seva notícia.
Oracions simples , oracions causals i finals consecutives.
Verbs d’acció i moviment.

Connectors: també, a més a més...
Aspectes textuals
• Estructura del text: titular, cos, autor i data en què s’ha escrit la
notícia.
• Narració dels fets de forma piramidal: del més important als detalls.
48
NOTÍCIA
QUÈ VA PASSAR?
ON VA PASSAR?
QUAN VA PASSAR?
49
NOTÍCIA
DATA:
…………………………………………………………………………….…
QUÈ HA PASSAT?
………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………
……...…………………………......................………………………
A QUI HA PASSAT?
………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………
PER QUÈ HA PASSAT?

………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………
……………......……………………………………………………………
ON HA PASSAT?
………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………
50
6. Peu de fotografia
Text expositiu o narratiu: Peu de fotografia
Activitat adreçada a 1r i 2n nivell de cicle inicial.

context
Plantejament de l’activitat individual.
Revistes , diaris, fotografies personals dels alumnes, fotos de sortides,...

Material i
recursos
Full per enganxar la fotografia i escriure el peu de fotografia
Comprendre i extreure informació i saber-la sintetitzar.

Objectius
Percebre algunes característiques pròpies dels peus de fotografia.

Escriure peus de fotografia.
• Demanar als infants si saben què deu ser un peu de fotografia.

Deixar que ells mateixos reflexionin sobre la pregunta que se’ls ha
fet. Deixar que observant la revista puguin generar idees sobre el
que pot ser i que ho justifiquin oralment.
• Observar en algunes revistes i diaris les fotografies i el peu de

fotografia. Llegir-ne algunes. Explicitar quin contingut ha de tenir el
peu de fotografia i analitzar les característiques.
• Retallar algunes fotografies de revistes o també es pot fer amb
fotografies pròpies.
• Enganxar la fotografia a l’annex 11 CI
• Escriure un esborrany, revisar.
• Escriure el peu de fotografia definitiu.
Oracions enunciatives
Verbs d’acció i moviment

Majúscula a l’inici de frase.
Puntuació: punt final, coma enumerativa
Per exemple:
“ A la foto el Joan, el Miquel, La Maria i jo fent la cursa escolar “
51
ESCRIURE PEUS DE FOTOGRAFIA

Enganxa dues fotografies i escriu-ne el peu.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
52
9.2 Cicle mitjà
1. Escric una carta
Text narratiu: ESCRIC UNA CARTA (correspondència)
Activitat adreçada a 3r i 4t de cicle mitjà.

Context
Activitat individual.
El propòsit és fer ús de la carta per comunicar-se entre els alumnes i entre familiars
i amics.
Model de l’estructura d’una carta (annex 1 CM).
Models de cartes personals i postals.
Material i recursos
Esquema per generar idees (annex 2 CM).

Fulls per escriure la carta (annex 3 CM).
Sobres / segells (si la carta s’envia per correu postal).
Model de com escriure l’adreça i el remitent al sobre (annex 4 CM).
Recursos TIC: el correu electrònic.
Adreces de correus electrònics dels alumnes o familiars.
- Conèixer les parts d’una carta i la disposició de les dades corresponents al
sobre o/i el funcionament del correu electrònic.
Objectius
- Saber generar idees per escriure el cos de la carta. Planificar-ho i ordenar

les idees.
- Iniciar en els diferents graus de formalitat d’una carta.
- Escriure una carta a un company o familiar.
• Conversa col·lectiva a partir de la lectura de cartes personals
(exemples i models). Anàlisi entre tots els alumnes de cartes i postals que
han portat de casa, observació de què hi falta, quines estan ben escrites;
identificació de les parts formals, comentari de quins elements són
imprescindibles perquè hi hagi una bona comunicació.
• Llegir algun model de carta personal (annex 5CM).

• Decidir el grau de formalitat de la carta en funció del destinatari.
• Escriure en un full en brut les idees que es volen transmetre en el cos de la
carta i ordenar-les (posant-hi números).
• Decidir la manera de saludar i com serà l’inici. Escriure la carta tenint
presents les diferents parts. Es pot escriure a l’annex 3 CM o directament
en el correu electrònic. Ajudar-se del model.
• Si és una carta postal, escriure l’adreça i el remitent en el sobre, si és un e-
mail, escriure bé l’adreça del destinatari.
Pronoms: personals, febles (en, hi), interrogatius, possessius...

Adverbis d’afirmació (sí, també ) i de negació (no, potser, mai...).
Aspectes textuals
Modalitats: interrogació (vols venir?), asseveració (ens ho passarem molt bé.),
exhortació (va, vine, que ens ho passarem bé!).
Fórmules: salutació, acomiadament, excuses...
53
(ANNEX 1 CM) MITJÀ
Model de carta personal

Lloc i data des d’on escrius
SALUTACIÓ I COMENÇAMENT DE LA CARTA

Hola, X (nom de la persona a qui escrius)
Estimat o estimada X:
COS DE LA CARTA
Preguntar com està, o altres coses que vulguem saber…
Explicar com estem, què fem, on som, donar informació d’alguna cosa que haguem fet, algun
esdeveniment ,etc.
COMIAT
Adéu, fins un altre dia, Espero la teva resposta…., Una abraçada ben forta,
Records a...., Petons / un petó…
SIGNATURA / EL TEU NOM
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA (POSTDATA)
54
(ANNEX 2 CM) MITJÀ
Correspondència: Planifico una carta

A QUI ESCRIC? ………………………………………
QUIN TO TINDRÀ LA MEVA CARTA? FORMAL O FAMILIAR
LA SALUTACIÓ: COM COMENÇO LA CARTA?
……………………………………………………………………………………………………………….
COS DE LA CARTA: Què li vull dir o explicar? Què vull preguntar-li?
FAIG UNA PLUJA D’IDEES.
COM M’ACOMIADARÉ?..........................................
No em puc deixar la SIGNATURA, el lloc des d’on escric la carta i la data.
55
(ANNEX 3 CM) MITJÀ
…………………………………………
…………………………………………………………………
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
-----------------------------------------------------------------------------
----------------------
POSTDATA:
56
MODEL DE SOBRE TASCA AUTÒNOMA
(ANNEX 4 CM) D’ESCRIPTURA A CICLE
MITJÀ
SEGELL
Nom i cognoms de la persona
Adreça: carrer, número i pis
Codi i població
Escriure el teu NOM

i la teva ADREÇA
completa
57
MODEL DE CARTA TASCA AUTÒNOMA
MITJÀ
Matadepera, 22 d’octubre de 2014
Hola, Nil,
Aquests dies que he estat malalt i no he pogut anar a l’escola, heu fet
taller de mates i me l’he perdut. Et faria res quedar un dia per explicar-
me’l? Vaig dir-li a la Marta i em va dir que potser tu me l’explicaries.
He parlat amb els meus pares i m’han dit que el cap de setmana vinent
puc convidar un amic a venir a Capdella. Vols venir? Va, vine, que ens ho
passarem molt bé! Pot ser molt guai! Allà hi tinc els meus cosins que
sempre tenen alguna excursió xula a fer i al vespre muntarem una festa
a casa seva. Al garatge hi tenen una sala amb jocs i música.
Ja em diràs alguna cosa.
Adéu. Fins a l’hora del pati. He, he!
Bernat
POSTDATA: Recorda portar els apunts de mates.
58
59
2. Els cal·ligrames
Text poètic: ELS CAL·LIGRAMES

Context
Activitat per parelles.

El propòsit és exposar tots els cal·ligrames que es vagin generant o fer-ne un recull.
PowerPoint per presentar què son els cal·ligrames.

Material
recursos
https://www.educaixa.com/microsites/Letras/Calligrama/
Exemples de cal·ligrames (annex 6 CM).
Vetllar per una bona cal·ligrafia que faci entenedor el text.

Objectius
Conèixer el cal·ligrama com un tipus de poema visual en què el dibuix representa el

tema del poema.
Escriure un text poètic per transformar-lo en una representació o poesia visual.
1. Presentar els cal·ligrames a nivell col·lectiu. Llegir i mostrar cal·ligrames que
han fet altres companys de cursos anteriors. Mostrar la presentació amb
PowerPoint de:
https://www.educaixa.com/microsites/Letras/Calligrama/
2. Pensar el tema o de què es vol fer el cal·ligrama.

3. Generar idees o paraules relacionades amb el tema triat. Pluja d’idees.
4. Aquestes paraules o idees, fer-les servir per compondre un petit poema o
rodolí.
5. Dibuixar amb llapis i molt fluixet la silueta de l’element o objecte sobre el
qual s’ha escrit el text.
6. Escriure a sobre de la silueta dibuixada el text elaborat.
Utilització de recursos retòrics
• Adjectivació: Utilització d’adjectius.
• Metàfora.
• Concatenació (la tortuga lenta. Lenta era el seu nom).
• hipèrbaton (alteració de l’ordre lògic de la frase).
Aspectes textuals
Presentació escrita i funció estètica.
60
MODELS DE CAL·LIGRAMES I TASCA AUTÒNOMA
ACRÒSTICS
(ANNEX 2 CM)
D’ESCRIPTURA A CICLE
MITJÀ
61
3. Escrivim faules
Text narratiu: ESCRIVIM FAULES
Activitat adreçada a 4t de cicle mitjà i cicle superior.

Context

El propòsit és l’escriptura i la lectura de les faules i extreure’n una lliçó moral.
Faules d’Isop i altres.

Material i
recursos
http://ca.tales.land/faules-isop
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/animals_savis/pantalla5.htm
Fulls de planificació i d’escriptura de faules (annex 7 CM i annex 8 CM).
• Analitzar els elements bàsics d’ una faula.
Objectius
didàctics
• Saber extreure’n una moralitat, ensenyança o lliçó.

• Escriure una faula seguint les parts formals d’aquest gènere textual.
• Analitzar entre tots a partir d’un model les similituds i les diferències entre contes i faules. Els alumes
s’adonaran que la diferència rau en el fet que la faula és un relat breu en què els protagonistes són
animals que parlen, i que té una conclusió moral.
Llegir alguna de les faules d’Isop: Un exemple que podem llegir a l’aula pot ser la faula l’ase vestit amb pell de
lleó (annex 9 CM) - http://ca.tales.land/faules-isop/54/l-ase-vestit-amb-pell-de-lleo
Adonar-se de la lliçó moral: Una disfressa pot enganyar, però no les paraules.
• Proposar que creïn per parelles una faula seguint les pautes del full de planificació (annex 7 CM)
1. Situació inicial (personatges i conflicte o dilema)
2. Acció (fets, què passa?)
3. Situació final (resolució del conflicte o problema, com se soluciona)
4. Ensenyament moral o lliçó

5. Títol de la faula
• Sovint si es dóna als alumnes una llista de diferents lliçons morals o ensenyances perquè en triïn una els es
més fàcil elaborar la narració. De manera que la seva faula haurà de trobar un conflicte que pugui
ensenyar precisament la lliçó moral o el valor que han triat. Aquesta llista es pot anar elaborant amb els
alumnes a mesura que es van llegint faules a l’aula.
Un amic no s’ha de trair mai
Si saps ajudar sempre pots rebre ajuda dels altres
Si t’esforces amb tot te’n sortiràs
No culpis els altres del que no saps fer tu
Si tu no saps fer alguna cosa no l’exigeixis als altres
Si només penses en tu, no tens amics
Per tenir amics els has de cuidar
Si fem les coses junts ens en sortim millor
• Escriure la faula en net, a mà o amb el processador de textos (annex 8 CM).
• Lectura expressiva de les faules que s’han escrit.
• Autoavaluar el text final (annex 9a CM).
Verbs perfectius, passat.
Relació de temps verbals.

Adverbis de temps.
Connectors temporals: conjuncions temporals, locucions.
Aspectes textuals
Estructura de la narració: plantejament, nus i desenllaç.
Ordre cronològic dels fets.
Punt de vista de la narració: personatges, perspectiva...
Presentació escrita.
62
(ANNEX 7 CM) MITJÀ
FULL DE PLANIFICACIÓ
PER ESCRIURE UNA FAULA NECESSITO:

1. Ensenyament moral o lliçó:
2. Quins animals seran els protagonistes de la faula?
3. Situació inicial: quin conflicte o dilema tenen, els animals?
4. Acció: fets, què passa?
5. Situació final (resolució del conflicte, com se soluciona el problema)
6. Títol de la faula:
63
(ANNEX 8 CM) MITJÀ
TEXT NARRATIU: LA FAULA
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
.........................................................................................................
Ensenyança moral o valor que transmet:
64
65
Exemple de faula TASCA AUTÒNOMA
MITJÀ
L’ase vestit amb pell de lleó3
Un dia, un ase va trobar un paquet pel camí. Per a sorpresa seva, va

descobrir que contenia una pell de lleó. L’ase es va posar tan content que
es va vestir amb la pell mentre exclamava:
–Magnífic! Just el que buscava!
I tot seguit se’n va anar a admirar el seu reflex a l’aigua d’una bassa
propera.
–Ara sóc un lleó! Ensenyaré a tothom a no riure’s de mi mai més! –I
dit això l’ase es va encaminar cap al bosc amb aire de superioritat.
El primer animal que es va trobar va ser un porc senglar. El pobre
senglar es va espantar de tal manera que va sortir cames ajudeu-me, es va
estavellar contra un arbre i va caure sense sentits.
–I que n’és, de divertit! –va exclamar l’ase tot satisfet de la seva
disfressa.
Poc després, es va creuar amb una guineu que, en veure’l, es va
quedar petrificada de terror.
–Senyor lleó! Vós sou un animal digne i noble! Us ho suplico! No em
devoreu! –va implorar la guineu.
Al cap de poc temps el bosc sencer era pres d’una gran confusió a
causa d’aquest fals lleó. Atemorits, els micos volaven de branca en branca
i els conills fugien.
–Que bé que m’ho passo! –es va tornar a dir l’ase–. Si rugís com un
lleó, encara els faria més por!
I es va posar a rugir... o com a mínim això es pensava ell! Perquè el
seu rugit semblava més aviat un bram!
–Escolteu, escolteu tots! El lleó no rugeix, sinó que brama! –va
exclamar un ós rentador–. No és un lleó, sinó un ase disfressat de lleó!
I fou així com els animals del bosc descobriren l’engany de l’ase!
Una disfressa pot enganyar, però no les paraules.
3
http://ca.tales.land/faules-isop/54/l-ase-vestit-amb-pell-de-lleo
66
Autoavaluació TASCA AUTÒNOMA
(ANNEX 9a CM) D’ESCRIPTURA A CICLE
MITJÀ
AUTOAVALUACIÓ DEL TEXT FINAL –LA FAULA–
Aspectes sobre el contingut del text SÍ NO
Els protagonistes són animals?
S’explica clarament el conflicte o problema que tenen el protagonista o

protagonistes?
S’explica clarament com se soluciona el conflicte o problema?
Al final de la faula, queda clar l’ensenyament moral o lliçó que ens vol
transmetre?
Creus que té un títol adequat?
Aspectes sobre la part formal del text SÍ NO
Té un títol?
Has agrupat els diferents apartats de la narració en paràgrafs?
Has ordenat els paràgrafs seguint un ordre lògic?
Has separat els paràgrafs o apartats amb punts i a part?
És distingeix l’ensenyament o lliçó?
Has escrit el teu nom com a autor del text?
Hi consta la data?
67
4. Els mercats (text descriptiu)
Text descriptiu: ELS MERCATS
Activitat adreçada a 4t de cicle mitjà i cicle superior.

Context

El propòsit és l’escriptura de descripcions de paisatges, llocs o contextos i fer-ne la lectura expressiva.
Conèixer vocabulari nou i específic del tema, sinònims.
- Fotografies de mercats.
Material
recursos
- Models de textos descriptius (annex 10 CM, annex 12 CM i annex 13 CM).

i
- Full per planificar (annex 11 CM).
• Llegir i analitzar descripcions.

Objectius
didàctics
• Ampliar lèxic: adjectius i locucions, adverbis i sinònims.

• Escriure una descripció d’un paisatge o context.
Activitats prèvies o abans de redactar el text:

L’adult fa una lectura d’una descripció d’un mercat (annex 10 CM). Demana als alumnes que tanquin els ulls perquè mentre escoltin puguin anar
imaginant el tipus de mercat del qual parla el text. A continuació els demana les paraules noves que no han entès. S’estableix una conversa per
compartir com se l’han imaginat, on creuen que és i quines paraules els ha costat d’entendre o són noves per a ells.
Mostrar el procés que ha fet servir l’adult per fer el text definitiu.
1. Observar la fotografia del mercat. Es mostra en la pantalla de l’aula una fotografia d’un altre mercat i es demana als alumnes que entre tots
comentin els aspectes generals de la làmina (pluja d’idees). Cal distingir entre mirar i observar. Observar és mirar atentament, amb la intenció
d’obtenir el màxim d’informació. L’observació ha de permetre anomenar objectes bàsics, copsar i anotar els elements que hi ha, verbalitzar els
diferents sentiments i emocions que ens genera, expressar les sensacions personals que em pot generar.
2. Anotar els adjectius, les locucions o expressions a partir de l’observació i dels sentits (annex 11 CM).
Com és? Quin ambient hi ha?
Divertit, agradable, atapeït, bigarrat, atordit, animat, dinàmic, viu, mogut, dinàmic, popular, dens, oriental, de treball, ple, buit, desolat, distant,
pròxim...
• Olfacte: aromàtic, pudent, olorós, perfumades, barrejades, agradables, intenses...
• Gust: variats, diversos, amargs, àcids, dolços.
• Oïda: sorollós, silenciós, bulliciós, plàcid, ple de xiuxiueigs, farcit de batibull,

• Vista: virolat, acolorit, clar, fosc, vistós, antic, modern, vell, nou, interior, exterior, gran , petit...
Què hi ha?
Gent, venedors, compradors, joves, vells, homes i dones, xiquets, nen, nenes, noies, nins, firaires, ancians...
Parades, tendes, veles, tendals, marquesines...
Productes: fruites, verdures, carns, viandes, productes frescos, roba...
Què s’hi fa? Comprar i vendre. Xerrar, canviar, passejar, xafardejar, mirar, badar, intercanviar, pagar, fer comptes, triar, regatejar, demanar,
disculpar-se, saludar...
Quan et sembla que passa? Per què? Al matí , a la tarda, a primera hora perquè les parades semblen plenes...
Quines emocions o sentiments et genera? M’atabala, m’entristeix, em dóna energia, em fa sentir alegre, em col·lapsa, m’atordeix,
m’embolcalla...
3. Organitzar les idees. Ordenar-les. Pensar com començar el text.
4. Redactar el text entre tots i anar decidint quines paraules són les més adequades en cada paràgraf, quin to de formalitat tindrà i que sigui
amb un vocabulari adequat al context.
5. Llegir i rellegir el text mentre l’escrivim per anar-lo millorant i polint. De vegades escrivim un sinònim, un pronom, una locució o frases fetes,
observem si repetim idees, si la puntuació és correcta... Entre tots es poleix el text, considerant els elements que el cohesionen i hi donen
coherència. Mirem de ser curosos amb la sintaxi, el lèxic, la morfologia verbal i l’ortografia. Cal consultar el diccionari sempre que sigui necessari.
6. Redactar el text final, passar-lo a net i a l’ordinador.
7. Llegir el text final. (De vegades encara hi fem alguna esmena per millorar-lo.)
Un cop fet un text col·lectivament, es pot demanar als alumnes que triïn una altra fotografia, o un context que ells coneguin molt, i facin el
mateix procés per fer-ne una descripció.
lingüístics
Adjectius qualificatius, concordança. Verbs imperfectius: temps present i imperfet. Sinònims. Adverbis de lloc. Estructures de
Aspectes
comparació. Connectors i enllaços. Adverbis de temps, de lloc, locucions...

Aspectes textuals
Substantius: precisió lèxica. Ordre en la descripció, del més general al més concret...
68
TASCA AUTÒNOMA
Descripció d’un mercat D’ESCRIPTURA A CICLE
MITJÀ
Mirem la fotografia
Què és? On és?
Una parada de peix en un mercat de Roma.
Com és?
Gran, amb un taulell.
Què hi ha?
Peix i marisc molt variat: gambes, escamarlans, llenguados, truites, llagostins,
tonyina, llobarros, orades... julivert, gel.
N’hi ha molt i atapeït, bigarrat.
De colors diferents: vermell, taronja, blaus, platejats.
Són productes frescos...
Caixes blanques de plàstic, de porex.
Qui hi ha?
Un venedor i una venedora , una peixatera i un peixater.
Gent que mira o fa cua i una dona que sembla que vol comprar. Molts esperen.
Què porten? Davantals, gorra, bates...
Què fan?
Miren, esperen, xerren, comparen preus, pregunten, esperen tanda, comenten...
A quin moment del dia diries que correspon l’escena?
Deu ser a primera hora del mati, perquè encara hi ha molt de peix per vendre.
Quin ambient s’hi respira?
De treball, viu, dinàmic.
69
Text model TASCA AUTÒNOMA
MITJÀ
LA PARADA DE PEIX
A primera hora del matí, a la parada de peix d’un mercat de Roma es pot
veure un munt de peix variat. La parada és plena de peix i marisc acolorit:
llagostins, gambes, escamarlans, llenguados, orades i llobarros. Criden
l’atenció els colors vermellosos i ataronjats, blavosos i platejats. És una
parada gran i atapeïda on el peix reposa dins les caixes blanques de plàstic
entre el julivert i el gel.
La gent espera tanda mentre mira el preu dels productes frescos del dia.
La peixatera, que porta un davantal blanc impecable, és xerraire i explica
sempre a tots els clients la qualitat del seu peix i els comenta els preus de
mercat. Avui hi ha força gent que mira , passeja i pregunta. Els preus són
alts.
És un mercat viu i dinàmic, s’hi respira un bon ambient de treball.
70
Full per planificar TASCA AUTÒNOMA
(ANNEX 11 CM)
MITJÀ
Descripció .............................................
Què és? On és?
Com és?
Què hi ha?
Qui hi ha?
Què fan?
Quan et sembla que passa?
Quin ambient s’ hi respira?
71
Exemple de descripció TASCA AUTÒNOMA
(ANNEX 12 CM)
MITJÀ
DESCRIPCIÓ D’UNA ACTIVITAT DE L’ESCOLA: L’HORT
Una de les activitats més interessants que es fan a la meva escola és la que anomenem
“L’hort de l’avi Pep”. S’anomena així perquè, ara ja fa deu anys, va venir l’avi Pep a
ajudar els nens i nenes que en aquell moment feien sisè a adequar una part del pati i la
terra per iniciar-hi un hort. Ara l’avi Pep ja no ve, però l’activitat la continuem fent
igualment.
És una activitat en què participen tots els alumnes de cicle superior de l’escola, i
és molt interessant perquè aprenem molt a partir de la pràctica.
Comencem a preparar l’hort al mes de març, que és quan hem de cavar,

remoure la terra amb l’aixada o el càvec. Després cal adobar la terra, posar-hi fems.
També aprenem a fer planters. Sembrem llavors en petits recipients i esperem que
brotin. D’aquesta manera després els podem trasplantar a l’hort.
Un dia a la setmana, per torns, un grupet de cinc nois o noies baixem a l’hort
per regar, treure les males herbes i cuidar totes les plantes que hem plantat.
Recordo un dia que a mig adobar l’hort es van acabar els fems i vam haver de
telefonar a una granja perquè ens en portessin més.
És una activitat que m’agrada perquè si cuidem les plantes podem gaudir d’un
hort molt bonic. Em sento bé amb aquesta activitat que comparteixo amb els meus
amics, sobretot el dia de la collita, que és un dia del mes de juny. L’endemà de la collita
és el dia més divertit perquè fem un àpat amb tot el que hem collit. Fem amanides
amb les cebes, els enciams, les pastanagues i els raves, i ens ho mengem tot
compartint un bon moment.
Exemple de descripció d’un TASCA AUTÒNOMA

mercat
(ANNEX 13 CM)
MITJÀ
72
En aquell sorollós mercat de tendes de lona entre oliveres, es
barrejaven camions i camells, cotxes i ases, bicicletes, cavalls i
persones de molt variada condició i edat. Es barrejaven ancians
de rostres de cuir i barbes apunyalades, amb jovent dels que
porten tothora el transistor al muscle. Abdel es movia amb mitja
naturalitat. Jo, amb l’encís d’anar de passeig per un escenari de
disfresses, distant i pròxim alhora. Aquella era una mescla de fira
i de mercat, humil i fetillera, que traspassava les fronteres més
llunyanes i m’embolcallava de bons records. L’espectacle era
popular i grandiós, com eixit d’una contalla, però on els plàstics
es barrejaven amb els fòssils, les sedes amb la quincalla, el
personal amb les bèsties, els perfums amb les pudors...
Josep Piera. Seduccions de

Marràqueix. Barcelona:
Edicions 62, 2001 (pàg. 196)
73
6. Instruccions d’un joc
Text instructiu: INSTRUCCIONS D’UN JOC

Context Activitat per parelles.
El propòsit és l’escriptura i la lectura de les faules i extreure’n una lliçó moral.
Jocs de taula
Material
Exemples d’instruccions de jocs (annex 14 CM).
i recursos
Full per planificar (annex 15 CM).
Objectius Llegir instruccions de jocs.

didàctics Escriure les instruccions d’un joc conegut.
1. Lectura d’algunes instruccions d’alguns jocs de taula o d’exterior. Llegir un text instructiu.
Observar l’estructura i les parts que té a partir d’un model (annex 14 CM)
L’ estructura té tres parts:
• Nom i breu descripció (objectiu del joc)
• Nombre de jugadors i material
• Indicacions ordenades de les instruccions o normes de funcionament (com es juga?)
Notes o advertiments, si cal.
2. Conversa a l’entorn de les característiques i la funció dels textos instructius: ordenar, aconsellar o
indicar com es fa una activitat determinada, en aquest cas un joc. Com creuen que ha de ser
aquest tipus de text: precís o no? Ha de tenir paraules molt específiques i ha de ser molt concís, no
poden faltar ni sobrar indicacions perquè si no és impossible seguir unes instruccions. Cal que
l’organització de la informació sigui clara i ordenada. De vegades hi ha marcadors gràfics,
dibuixets, signes, números... Analitzar entre tots el tipus de verbs que s’utilitzen i el temps verbal.
3. Suggerir als alumnes que pensin algun joc que coneguin i, utilitzant l’annex 15 CM, que
planifiquin un text d’instruccions del joc.
4. Escriure el text a net a l’ordinador, seguint l’estructura de text instructiu.
5. Llegir els textos que s’han elaborat.
6. Jugar seguint les instruccions que s’han elaborat.
7. Fer una autoavaluació, analitzant entre tots si les instruccions són precises i observar si hi ha
buits d’informació.
Mode imperatiu ( s’utilitza per donar ordres i instruccions).
Ús de la 2a persona del plural (que de fet correspon al tractament de vós), ja que té un grau de
formalitat més gran. Exemple: poseu, dirigiu...
Perífrasis d’obligació: haver de + infinitiu, és necessari... (dos verbs junts que tenen un sol significat).
Per trencar la monotonia del text, es pot recórrer, amb moderació, a la perífrasi d’obligació
impersonal (però no és aconsellable emprar exclusivament aquestes formes, perquè l’expressió
genuïna de les instruccions en català és la forma imperativa): caldre + infinitiu (Cal agafar el dau),
haver-se + de + infinitiu ( S’ha de col·locar la fitxa).
El present de subjuntiu s’usa per a les prohibicions, les instruccions o ordres en forma negativa, (no
agafeu, no avanceu, etc.).
Ordinals i cardinals
Aspectes textuals
Modalitat: imperativa
Estructura i informació: ordre lògic dels fets, precisió, informació objectiva i suficient.
Disposició de l’espai i gràfics o il·lustració.
74
Exemple de text instructiu TASCA AUTÒNOMA
MITJÀ
JOC DE L’OCA
Joc de taula popular que consta d’un

tauler amb 63 caselles numerades en
forma d’espiral i amb il·lustracions.
Alguns dels dibuixos contenen l’oca,
que dóna nom al joc. Cada jugador té
una fitxa, va avançant segons el
nombre obtingut en el dau que ha tirat.
Guanya el jugador que arriba primer al
final.
JUGADORS: de 2 a 5.
MATERIAL: 1 fitxa de color diferent per a cada jugador
1 dau
1 tauler de joc
MECÀNICA DEL JOC
1. En primer lloc, els jugadors han de posar la fitxa a la casella de sortida. A

continuació, es tira el dau per saber quin jugador enceta el joc: aquell a qui surt
el número més alt. El següent jugador és el que està a la dreta del que ha tirat
primer. Es procedeix, doncs, en sentit antihorari.
2. Per arribar a l’objectiu, a cada tirada el jugador avança tantes caselles com
indiqui la xifra del dau que li ha sortit.
3. Quan un jugador cau a la casella on hi ha una oca, diu: “D’oca a oca i tiro
perquè em toca”, col·loca la fitxa a la casella de l’oca següent i torna a tirar. Si
cau al pont diu: “De pont a pont i tiro perquè em correspon”, i avança fins a la
casella següent amb un pont. Quan un jugador cau al pou, es queda una ronda
sense tirar.
4. Si el dau cau de canto, cal repetir la tirada.
75
Planificació d’un text instructiu TASCA AUTÒNOMA
(joc)
(ANNEX 15 CM)
MITJÀ
TÍTOL DEL JOC
Objectiu del joc
Nombre de jugadors
Elements o material
Instruccions
ordenades
Normes
Notes o advertiments
Elements gràfics que

hi vols afegir
(dibuixos, símbols,
gràfics...)
76
77
6. Fem endevinalles
Text poètic: FEM ENDEVINALLES
Activitat individual o per parelles.

Context
3r i 4t.
Elaborar un text retòric: endevinalles.

Objectius
Fer comparacions.
Iniciar-se en la utilització de recursos retòrics: metàfora, hipèrbaton...
Exemple d’endevinalles. Algun llibre d’endevinalles.

Material i
recursos
Full de planificació (annex 17 CM).

Full per escriure l’endevinalla a net o fer-la a l’ordinador (annex 18 CM).
• Conversa a partir del coneixement dels alumnes sobre el concepte d’endevinalla i el tipus
de text (text retòric o poètic).
• Lectura d’alguna endevinalla d’autor. Observació de l’estructura: com s’inicia: endevina
endevinalla; endevina, endevineta.. Com s’acaba? Conversa a l’entorn de les preguntes
següents: quina estructura té?, rimen o no, els versos?, és un text curt o llarg?, com s’ho
fa, l’autor, per amagar les característiques de l’objecte?
• Elaborar una endevinalla col·lectivament per anar mostrant el procés que requereix aquest
tipus de text (vegeu l’annex 16 CM / annex 17 CM).
1. Escollir l’objecte o element del qual volem fer l’endevinalla.
2. Descriure els trets característics de l’objecte o de l’element triat (quina forma té, de
quin color és?, com és?, quines parts té?, de què està fet?, on és o on es desa?, per a
què serveix? (No sempre es podrà contestar totes les preguntes però com més millor.)
3. Comparació o associació d’idees. Comparant l’objecte triat amb altres objectes amb
característiques semblants i les seves característiques amb altres elements.
4. Triar algunes de les paraules noves que han sorgit en les comparacions per començar
a elaborar algunes frases o versos per escriure l’endevinalla.
Donar forma a les frases noves i, si és possible, fer-les rimar. Es pot iniciar l’alumnat a utilitzar:
Iniciació a la metàfora. Exemple: és llarg com una serp. La serp que aguanta els
pantalons...;
Utilització de la concatenació (El gelat era blanc. Blanc com la neu);
Ús de l’hipèrbaton: Jugant estaven els nens (alteració de l’ordre lògic, en aquest cas,
l’anteposició del verb al subjecte).
5. Passar l’endevinalla a net (annex 18 CM).

6. Sessió de la lectura de les endevinalles de manera que els companys les puguin
endevinar.
Utilització de recursos retòrics:

• Comparació: és blanc com la neu.

• Adjectivació: utilització d’adjectius (per a les característiques dels elements dels quals
fem l’endevinalla).
• Metàfora. És llarg com una serp. La serp que aguanta els pantalons...
• Concatenació: el gelat era blanc. Blanc com la neu.
• Hipèrbaton: tornaran les manses ovelletes! (alteració de l’ordre lògic)
78
Exemple – model TASCA AUTÒNOMA
MITJÀ
FEM UNA ENDEVINALLA

Ha de tenir com a solució:
lluna
Fem la descripció i escrivim les característiques de l’objecte:
Forma És rodona quan és plena.

Mitja rodona o com una C.
Color Blanca, pàl·lida, clara.
Utilitat. Neix. Creix. Decreix.
lluna Què fa?
Altres A la nit, a la foscor, dalt del cel,

característiques.
dins la fosca... Al cel negre.
On és?
Comparem l’objecte descrit:
La lluna és rodona com un plat, com una moneda, com un formatge.
La lluna també és com un meló, com un grill de taronja...
La lluna és de color blanc, com la neu, com la llet, com el guix...
La lluna creix i decreix, com els diners.
El cel a la nit és com un llençol negre, com unes tovalles negres...
79
Escrivim dos, tres o quatre versos, intentem que rimin i fem l’endevinalla:
ENDEVINA, ENDEVINETA
UN PLAT BLANC
SOBRE TOVALLES NEGRES

O UNA TALLADA DE MELÓ
SOBRE LA FOSCOR.
QUÈ ÉS?
80
Planificació d’endevinalles TASCA AUTÒNOMA
MITJÀ
Planificació per escriure una endevinalla

1. De què vull fer l’endevinalla?
2. Escric característiques de l’objecte, animal o element que he triat.

• Com és?
• Quines parts té?
• Per a què serveix?
• On és o on viu?
• Altres característiques:
3. Comparo algunes característiques seves amb altres objectes,

animals o elements. A què s’assembla?
4. Al darrere escric l’endevinalla amb les paraules noves de les

comparacions. Després la passaré a net. Haig de tenir en compte
que l’endevinalla comença amb: Endevina, endevinalla, o bé:
endevina, endevineta, i acaba amb: què és?, qui sóc?
81
Endevinalla TASCA AUTÒNOMA
MITJÀ
Endevina, endevinalla...
Què és?
Fes el dibuix i després posa cola aquí i enganxa a sobre un paper per tapar-lo.
82
83
9.3 Cicle superior
1. Em presento
Text expositiu : EM PRESENTO
Activitat individual
Context
Cicle Mitjà / Cicle Superior

Lectura i escriptura
Exemplificació (full model d’una planificació i d’un text)

Material
recursos
Full de connectors
Full de consulta d’ortografia
Models de presentacions personals
Escriure una presentació personal
Planificar el text i ordenar les idees
Objectius
Fer ús de paràgraf
Llegir el text expressivament
Autoavaluar-se
1. Llegir un text de presentació personal (annex 2 CS)

2. Fer adonar els alumnes que per escriure el text la Clara abans va haver de planificar-
lo i organitzar les idees.
3. Observar (annex 1 CS) per adonar-se del que va planificar la Clara i com va ampliar i
lligar les idees que volia transmetre.
4. Conversar amb els alumnes perquè s’adonin que la planificació no és el text final. A
les idees prèvies, cal afegir connectors, explicitar aspectes, organitzar la informació,
lligar les idees i les frases. Decidir els paràgrafs.

Les parts del text s’han de veure clarament: presentació (com em dic, quants anys
tinc, germans, on i amb qui visc), cos (altres aspectes com aficions, activitats que faig,
coses que m’agraden o desagraden...) i finalment el tancament (pot ser una opinió
personal sobre alguna cosa, l’expressió d’emocions, sentiments, o bé una anècdota
personal significativa).
5. Fer la planificació (annex 3 CS).
6. Redactar el text a partir de la planificació elaborada i amb l’ajuda del full de
connectors i d’ortografia ( annex 4 CS).
7. Lectura expressiva davant dels companys del text resultant.
8. Avaluació i autoavaluació del text llegit a partir de les reflexions dels companys i d’ell
mateix.
Verbs en present.
Adjectius qualificatius i possessius.

Estructures de comparació.
Oracions de predicat nominal.
Connectors: també, tanmateix, però, per tant ( connectors causa – conseqüència).
Aspectes textuals
Precisió lèxica.
Ordre en la presentació: del més general al més concret, per grau d’importància.
84
Exemple – model de TASCA AUTÒNOMA
planificació
(ANNEX 1 CS)
SUPERIOR
Full de planificació del text

EM PRESENTO....
Qui sóc? Com em dic? Quants anys tinc?
La Clara , 9 anys,
On visc? Com és casa meva? Com m’hi sento? Com és el meu poble o carrer?
Visc a Sant Pere (Alt Penedès), a prop de Vilafranca.

Sant Pere té 290 habitants.
Casa meva té dues plantes i és al carrer Major.
Amb qui visc? Quants germans/es tinc? Quin lloc ocupo entre els germans?
Visc amb els meus pares, que treballen en una empresa de fer vi.
A quina escola vaig? Com hi vaig? Com és la meva escola? Quins companys tinc?
La meva escola es diu Sagrada Família, és a Vilafranca.

Hi vaig amb autobús.
Tinc molts companys i amics.
Què faig habitualment? Quines coses faig durant el dia?
M’agrada llegir i escriure. Alguns dies faig extraescolars.
Quines aficions tinc? Què m’agrada fer?
M’agrada anar a esquiar a l’hivern.

M’agrada patinar amb els pares.
M’agraden les festes.
Altres aspectes que vull explicar: sentiments, amb què m’emociono, alguna
anècdota...
M’emociono quan els pares em porten a veure els castellers.

Anècdota: el dia que vaig ajudar el casteller.
85
Exemple – model de TASCA AUTÒNOMA
presentació
(ANNEX 2 CS)
SUPERIOR
EM PRESENTO.... Enganxa la foto
Em dic Clara i tinc nou anys. Visc a Sant Pere, un poble de la comarca de l’Alt Penedès, molt a
prop de la capital de la comarca, que és Vilafranca del Penedès. Al poble hi viuen només 290
habitants. Visc en una casa de dues plantes situada al mig del carrer Major.
Visc amb els meus pares. Sóc filla única, per tant, no tinc ni germans ni germanes. Els pares
treballen en una empresa de fer vi.
La meva escola es diu Sagrada Família. És a Vilafranca del Penedès. Per això, cada dia haig
d’agafar un autobús que recull tots els nens i nenes del poble que van a l’escola. Hem de ser
molt puntuals perquè l’autobús no pot esperar ningú.
A l’escola hi tinc molts companys i companyes, però n’hi ha alguns que són una mica especials
per a mi. La Gemma és molt amiga meva i la Raquel també. El Jan m’agrada força quan no
s’esvera.
M’agrada molt llegir i escriure, però el que m’agrada més és anar a patinar a la pista.
Cada hivern vaig a esquiar amb els meus pares. Però només un parell o tres de caps de
setmana, perquè és molt lluny i diu el meu pare que surt molt car.
M’agrada molt anar els dissabtes a patinar amb patins de línia amb els pares i sobretot
m’agraden les festes d’aniversari.
M’emociono quan els pares em porten a veure els castellers de Vilafranca. Un dia vaig haver
d’ajudar l’enxaneta, que s’havia fet mal al dit del peu. Amb el pare la vam portar al dispensari
i li van embenar el dit.
Clara
86
Full per planificar el text TASCA AUTÒNOMA
narratiu: Em presento
(ANNEX 3 CS)
SUPERIOR
Full de planificació del text

EM PRESENTO....
Qui sóc? Com em dic? Quants anys tinc?
Amb qui visc? Quants germans/es tinc? Quin lloc ocupo entre els germans?
On visc? Com és casa meva? Com m’hi sento? Com és el meu poble o carrer?
A quina escola vaig? Com hi vaig? Com és la meva escola? Quins companys tinc?
Què faig habitualment? Quines coses faig durant el dia?
Quines aficions tinc? Què m’agrada fer?
Altres aspectes que vull explicar: sentiments, amb què m’emociono, alguna
anècdota..
87
Text narratiu: presentació TASCA AUTÒNOMA
(ANNEX 4 CS) D’ESCRIPTURA A CICLE
SUPERIOR
EM PRESENTO.... Enganxa la foto
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
__________________________________________
88
89
90
2. Fem una entrevista
Text conversacional: FEM UNA ENTREVISTA
Crear la necessitat de fer alguna entrevista al personal de l’escola o a alguns companys per tal de conèixer-
Context
los millor.
Models d’entrevistes. Exemples.

Material i
recursos
Full per planificar una entrevista (annex 5CS)

Full pautat per redactar l’entrevista (annex 6 CS)
Incentivació de l’activitat
• Per conèixer millor l’escola i /o les persones que hi treballen , algun pare o familiar.
• Conèixer millor un company o companya.
• Fer una entrevista a alguna persona coneixedora de la història del poble, de l’escola... o d’un tema
concret, per ampliar coneixements sobre el que estem treballant.
Activitats prèvies a la realització de l’entrevista
• Lectura d’alguna entrevista curta o part d’alguna entrevista. Observar-ne l‘estructura i el tipus
d’entrevista que és: informativa, d’opinió o personal. Observar el tipus de preguntes i valorar les
preguntes obertes que permeten que l’entrevistat pugui explicar-se.
• Conversa per aclarir quines són les diferents parts que ha de tenir una entrevista ben feta i per
parlar després de com transcriure-la.
Abans de...
• A qui es fa l’entrevista? Com ens hi posem en contacte?
• Qui la fa?
• Quin objectiu tindrà? Quin és el motiu de l’entrevista?

• Quins temes tractarem?
• Preparació de les preguntes (en funció de l’objectiu).
Durant...
• Com plantejarem i organitzem l’entrevista? Salutació i explicació de l’objectiu a l’entrevistat.
• Marcar-ne les diferents parts: introducció, cos (presa d’apunts de les respostes o gravació).
• Cloenda i comiat.
Escriptura de l’entrevista tenint en compte l’estructura següent:
• Introducció: presentar la persona entrevistada, fent referència a uns breus apunts biogràfics o a
aquell aspecte de la seva professió que motiva l’entrevista. Breu al·lusió al lloc i el moment en
què es fa l’entrevista.
• Cos o qüestionari: seguir l’estructura dialogada en què l’entrevistador va introduint els temes
que vol que surtin.
• Cloenda: escriptura comentant les impressions amb la persona entrevistada, i comiat. Algunes
conclusions.
• Posar un títol a l’entrevista.
• Valorar diferents aspectes: s’han acomplert els objectius marcats?
Lectura i valoració de les entrevistes que s’han fet.
Avaluar el text (annex 6a CS).
Pronoms: personals, febles (vaig ser-hi) , interrogatius, possessius...
Característiques
gramaticals
Adverbis d’afirmació (sí, també) i de negació (no, potser, mai...).

Ús dels guions, cometes, interrogants i exclamacions.
Aspectes textuals
Modalitats: interrogació, asseveració, exhortació.
Fórmules: salutació, comiat, excuses.
91
Full per planificar una TASCA AUTÒNOMA
entrevista
(ANNEX 5 CS)
SUPERIOR
Nom de l’entrevistador /a :.........................................................
Data de
l’entrevista
Lloc de
l’entrevista
Temps previst
Objectius o
motiu de
l’entrevista
Salutació de la
persona
entrevistada
Preguntes (pluja d’idees per a les
preguntes, que després cal
organitzar per temes)
Cloenda i
comiat de la
persona
entrevistada
Nom de l’entrevistat: ...................................................................
92
Full per redactar el text TASCA AUTÒNOMA
(ANNEX 6 CS)
SUPERIOR
TÍTOL DE L’ENTREVISTA
INTRODUCCIÓ Presentar la persona entrevistada, fer-ne la descripció o donar quatre apunts biogràfics
de la persona entrevistada (referències personals, professionals), i el motiu de l’entrevista. Esment del lloc i el
moment de l’entrevista.
COS o qüestionari: seguir l’estructura de diàleg, en què l’entrevistador va introduint els temes que vol que
surtin.
CLOENDA Escriptura comentant les impressions amb la persona entrevistada i el comiat. Algunes
conclusions.
Autor/a o autors:
93
Full per avaluar TASCA AUTÒNOMA
(ANNEX 6a CS)
SUPERIOR
AUTOAVALUACIÓ DEL TEXT FINAL : L’ entrevista SÍ NO
Té un títol?
Has escrit una introducció explicant algun aspecte de la persona

entrevistada?
Es diferencia la introducció del cos de l’entrevista?
Les preguntes estan numerades?
Hi ha alguna marca tipogràfica (negreta, guions) per diferenciar

clarament el diàleg entre l’entrevistador i l’entrevistat?
Has escrit una cloenda per fer el tancament de l’entrevista?
Has escrit el teu nom com a autor de l’entrevista?
Has fet una bona presentació?
L’has escrita a l’ordinador i guardada al teu llapis de memòria?
94
95
96
97
98
3. Definim objectes / descrivim objectes
Text expositiu: DEFINIM OBJECTES
Context
Cicle mitjà / cicle superior

Lectura i escriptura
Diccionaris, exemples de definicions

Material i
recursos
Objectes reals i usuals per definir

Annexos: (annex 7 CS) (annex 8 CS) (annex 9 CS) (annex 10 CS)
Material de consulta (annex 11CS)
• Contrastar i diferenciar la definició de la descripció

Objectius
• Definir objectes coneguts

• Descriure objectes personals
• Identificar el concepte general del qual el concepte que es defineix és un subconjunt
(conceptes supraordinats). Saber buscar hiperhònims (annex 11 CS)
• Demanar a l’alumnat que reflexioni sobre la diferència que hi deu haver entre una
definició i una descripció. Conversa i anotació de les idees que van sorgint.
• S’adonen que quan descrivim un objecte en donem molts detalls, a partir d’un
representant concret de la categoria (per exemple, la cadira on sec per descriure el
concepte “cadira”). Quan definim el mateix objecte, en donem les característiques
més generals, que valen per identificar el concepte general. Cal identificar les
propietats i els atributs rellevants de l’objecte, ésser viu, fenomen descrits.
• Lectura d’algunes definicions de paraules que trobin els alumnes al diccionari.

• Elaboració d’una definició d’un objecte de la classe, sabent trobar entre tots plegats
aquell terme general, hiperònim, que es pot fer servir per referir-se a l’objecte que
hem triat.
• Després d’elaborar una definició entre tots es pot passar a l’activitat individual o per
parelles. Tothom porta de casa un objecte i en fa la definició, utilitzant el full de
planificació (annex 9 i 10 CS), i contrastant-la amb exemples que s’hagin elaborat
col·lectivament.
• Finalment se’n fa la lectura davant dels companys.
• Si ho volem, finalment podem contrastar la definició elaborada amb la definició del
diccionari.
• Una altra manera d’enfocar l’activitat és fer una definició i una descripció del mateix
objecte i comparar tots dos escrits (annex 7 CS i annex 8 CS)
Adjectius qualificatius i possessius
Adverbis de lloc: a dalt, a baix, a dins, a la dreta, a l’exterior, a l’interior
Estructures de comparació (descripcions)
Temps dels verbs

Connectors: també, a més a més, però
Aspectes textuals
Vocabulari precís i específic
Organització lògica i jeràrquica de les idees
Exposició analítica i sintètica pel que fa a la definició
Frases concises, precises i curtes
Sinònims i hiperònims
Algunes perífrasis (es diu .../ Dit d’ aquell...)
99
Exemple model TASCA AUTÒNOMA
SUPERIOR
LA DESCRIPCIÓ / LA DEFINICIÓ
(descriure i definir no és el mateix)
Nom de l’objecte TERMO
Dibuix de l’objecte
DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE
El termos del meu pare és un recipient de metall de color
platejat que té forma cilíndrica. Té una nansa a la part superior i
una tapa de color negre de plàstic. A la part superior hi ha un
broc que permet que hi surti el cafè que pren el meu pare cada
matí. És un envàs còmode que li manté el cafè molt calent quan
se l’emporta a la feina.
DEFINICIÓ DE L’ OBJECTE
Recipient tancat hermèticament que permet conservar la
temperatura dels líquids, aliments o d’altres substàncies que s’hi
guarden.
100
La descripció TASCA AUTÒNOMA
SUPERIOR
LA DESCRIPCIÓ / LA DEFINICIÓ
(descriure i definir no és el mateix)
Nom de l’objecte Dibuix de l’objecte
DESCRIPCIÓ DE L’OBJECTE
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
DEFINICIÓ DE L’OBJECTE
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
101
Full de planificació i elaboració TASCA AUTÒNOMA
(ANNEX 9 CS)
SUPERIOR
LA DEFINICIÓ
Defineixo……
Característiques i qualitats
Busco l’ HIPERÒNIM
DEFINICIÓ
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
....................................................................................
102
Full: pluja d’idees TASCA AUTÒNOMA
SUPERIOR
Com és ?
Parts que té?

De què està fet?
Nom de l’objecte
Per a que serveix?
103
Full de consulta TASCA AUTÒNOMA
SUPERIOR
Hiperònim. Paraula de significat genèric amb relació

a una o més paraules de significat específic.
Hipònims i hiperònims
Hipònim. Paraula de significat específic amb relació a

una altra paraula de significat més genèric.
HIPERÒNIM —> HIPÒNIMS

animal —> gos, gat, lleó
metall —> coure, mercuri, or, plom, zinc
beguda —> aigua, cervesa, licor, llet, suc, te
HIPÒNIMS HIPERÒNIM
ANIMAL
AU
OCELL
CADERNE
104
105
106
107
108
4. Raons a favor i en contra
Text argumentatiu: RAONS A FAVOR i EN CONTRA
Activitat per parelles o petit grup

Context
Nivell Cicle Superior ( 6è)

Es pot donar una llista de diferents temes per poder escriure un text argumentatiu.
Exemple model de planificació i text (annex 12CS) (annex 13CS)

Material i
recursos
Fulls per planificar el text (annex 14CS) (annex 15CS) (annex 16CS) (annex 17CS)
Conèixer l’estructura d’un text argumentatiu

Objectius
Planificar el text
Escriure un text argumentatiu
• Conversa sobre el terme “argumentar“. Entre tots els alumnes es defineix el terme. Si no s’arriba a cap
definició, o els alumnes no en coneixen el significat, es pot buscar la definició al diccionari. Si pot ser, que es
faci a partir dels coneixements dels mateixos alumnes. Després es fa la inferència: què serà, doncs, un text
argumentatiu?
• Lectura d’algun text argumentatiu (vegeu el model, annex 13 CS. Observar i analitzar les parts bàsiques del text
a partir de la lectura dels diferents paràgrafs).
El text argumentatiu té la funció de convèncer, i la seva estructura bàsica té tres parts:

a) Introducció. És la part que situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra.
b) Motius o arguments. S’amplia la informació i s’argumenten cada un dels fets que s’exposen.
c) Conclusió. En general és l’últim paràgraf, que es destina a sintetitzar els continguts i l’exposició sobre
el tema; excepcionalment pot incloure nous plantejaments.
• Fer una planificació per elaborar un text argumentatiu tenint presents les parts o l’estructura d’aquest tipus de
text. Posar a l’abast possibles temes a tractar per facilitar les idees o bé fer entre tots una llista de temes
diversos.
Per exemple: raons a favor o en contra de fer activitats extraescolars, raons a favor o en contra de fer deures
cada dia, raons a favor o en contra d’experimentar amb animals, raons a favor o en contra de practicar la caça
o la pesca, raons a favor o en contra de fer esports de risc...
• Els ordinals o altres marques d’ordre (primer, en primer lloc, per començar, d’una banda, d’altra banda,
Característiques gramaticals
finalment, per acabar, etc.).

• Verbs que expressen opinió: em sembla, crec que, penso, estic convençut, estic a favor, estic en contra de...
• Connectors de continuïtat: a més a més, d’altra banda, tot seguit, a continuació...
• Connectors per expressar causa o conseqüència: perquè, a causa de, gràcies a, per tant, per això, en
conseqüència.
• Oracions causals, adversatives, consecutives.
• Ús d’expressions per reforçar o emfatitzar: La idea més important, cal dir que, cal insistir en...
• La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.
Aspectes textuals
• Treball dels paràgrafs, estructura de la informació per parts o blocs.
• Relació entre la introducció o presentació del tema amb els arguments.
• Ús de citacions, referències, dades...
109
Exemple de planificació d’un TASCA AUTÒNOMA
text argumentatiu
(ANNEX 12 CS)
SUPERIOR
Tema: Les mascotes
Introducció: Idees que defensarem
No s’han de tenir mascotes si no se’ls ofereixen unes determinades condicions.

Ajuden a gent malalta.
Arguments a favor de tenir mascotes
T’han d’agradar els animals.

Has de tenir temps per a dedicar-li.
Has d’estar disposat a dedicar uns diners per al veterinari, alimentació.
Has de fer vacances en llocs on et puguis emportar la mascota.
Conclusió : síntesi
Moltes mascotes són abandonades pels seus amos, sobretot en èpoques de vacances.
Una mascota és un ésser viu i cal respectar-la i tenir-ne cura. Si no és així val més no
tenir-ne.
No tothom és apte per tenir una mascota a casa.
Títol: TENIR MASCOTES A CASA?
110
Exemple model TASCA AUTÒNOMA
Text argumentatiu
(ANNEX 13 CS)
SUPERIOR
TENIR MASCOTES A CASA?

Les mascotes o animals de companyia moltes vegades poden ajudar a persones amb
malalties. Hi ha estudis que diuen que el fet de tenir cura d’un animal de companyia
produeix efectes de relaxació i millora de la salut emocional i física. Tot i així, no estic
d’acord a tenir una mascota si no és amb unes condicions adequades.
No es pot tenir una mascota si no s’està disposat a tenir temps per a ella. Tenir un gos
o un gat vol dir tenir una estona cada dia per dedicar-li, portar-lo a passejar, rentar-lo,
donar-li menjar.
En segon lloc, s’ha de ser una persona a qui li agradin els animals, que no li faci mania
recollir les caques o si cal o treure-li una paparra si la té. Tenir un animal a casa
comporta una despesa econòmica que cal tenir present. La seva alimentació, les
vacunes i altres necessitats s’han d’atendre adequadament.
Per últim també convé recordar que quan es va de vacances no es pot anar a
qualsevol lloc. Primer ens hem d’informar sobre si es poden portar mascotes; si no ens
haurem de conformar de canviar de destinació o quedar-nos a casa. Són molts els
animals abandonats, sobretot en èpoques de vacances.
D’entrada, encara que em sembli una bona idea tenir una mascota a casa, sigui un gos,
un gat, un conill d’índies o qualsevol altre animal de companyia, no tothom en pot
tenir perquè no és fàcil reunir totes aquestes condicions exposades.
111
Full 1 per planificar un text TASCA AUTÒNOMA
argumentatiu
(ANNEX 12 CS)
SUPERIOR
tema:
Introducció: idees que defensarem
Arguments per reforçar les idees
Conclusió : síntesis
Títol
112
argumentatiu
(ANNEX 15 CS)
SUPERIOR
TEMA DEL DEBAT
ARGUMENTS O RAONS A ARGUMENTS O RAONS EN

FAVOR CONTRA
LA MEVA PRÒPIA CONCLUSIÓ
113
argumentatiu
(ANNEX 16 CS)
SUPERIOR
TEMA DE LA CONVERSA
Jo crec que:
Els meus companys creuen:
Ara penso: continuo pensant el mateix?, tinc una altra opinió

perquè tinc més informació?...
114
argumentatiu
(ANNEX 17 CS)
SUPERIOR
TEMA
ARGUMENT
Fet que dóna suport a Fet que dóna suport a Fet que dóna suport a
l’argument: l’argument: l’argument:
CONCLUSIÓ
115
5. Notícies locals, nacionals i internacionals
Text narratiu: NOTÍCIES LOCALS, NACIONALS O INTERNACIONALS
Activitat individual o per parelles.

Context
Nivell: 5è i 6è.
Saber que la notícia és un relat periodístic, que narra un fet d’actualitat.

Objectius
Conèixer les parts de la notícia.

Planificar i escriure una notícia local, nacional o esportiva, tenint-ne en compte l’estructura.
Diaris, diaris digitals a l’aula.

Material i
recursos
Annex 18 CS i 18CS bis.

Annex 19 CS.
Activitats prèvies
Conversa sobre el concepte de notícia. Cal que s’adonin que és un text periodístic que narra un fet actual.
Reflexionar sobre el tipus de text que és.
Distinció entre les notícies personals, locals, nacionals, internacionals...
Lectura d’algunes notícies a la classe.
Observació de l’estructura d’alguna notícia actual.
• L’ encapçalament , amb el títol i el subtítol (que completa la informació del títol).
• L’autor.
• L’entradeta: és el primer paràgraf de la notícia; recull de manera sintètica els punts més
significatius de la notícia. És com un resum, que dóna resposta a les preguntes següents: QUI és
l’afectat o interessat? QUÈ ha passat? QUAN ha passat? ON ha passat? COM ha passat? PER QUÈ
ha passat?
• El cos: és la part del text més desenvolupada i més llarga. Completa totes les dades que s’han
donat a l’entradeta. S’ordena la informació per paràgrafs.
• La data en què s’ha escrit la notícia.
Seqüència didàctica per escriure una notícia
• Planificar la notícia a partir de les preguntes QUI és l’afectat o interessat? QUÈ ha passat? QUAN
ha passat? ON ha passat? COM ha passat? PER QUÈ ha passat?
• Organitzar les idees.
• Pensar i escriure el títol i el subtítol més escaient.
• Decidir si anirà acompanyada amb fotografia o imatge. Si és així , escriure el peu de fotografia.
• Elaborar la redacció de la notícia i escriure a l’ordinador si es creu convenient.
• Llegir la notícia a la resta de companys. Retorn de les reflexions dels companys per millorar la
notícia si es creu convenient.
Oracions simples , oracions causals i les finals consecutives.
Verbs d’acció i moviment: pretèrit perfecte simple I perifràstic.

Connectors: també, tal i com, a més a més...
Connectors temporals: després, tot seguit, seguidament...
Locucions de lloc: aquí, allà, al costat de...
Aspectes textuals
• Estructura del text: autor, titular, entradeta, cos, data en què s’ha escrit la notícia.
• Narració dels fets de manera cronologia o narració del més important als detalls.
116
Nom: ........................................ TASCA AUTÒNOMA
Data: ........................................ D’ESCRIPTURA A CICLE
(ANNEX 18 CS) SUPERIOR
NOTÍCIA
Títol
Subtítol
Entradeta
Cos
---------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------
---------------------------------------------------------- ----------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------
Data i autor
---------------------------------------------------------- Foto o imatge
----------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------
Peu de fotografía
----------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------
117
Nom: ........................................ TASCA AUTÒNOMA
Data: ........................................ D’ESCRIPTURA A CICLE
(ANNEX 18bis CS) SUPERIOR
NOTÍCIES, NOTÍCIES!
Cerca algun fet que pugui ser notícia tenint en compte els cinc requisits. Tingues en
compte que ha d’anar dirigida als teus companys de cicle.
QUÈ?
QUI?
QUAN?
COM?
ON?
PER QUÈ? O
PER A QUÈ?
Ara dóna-hi la forma que tindria en un diari: títol, subtítol, columnes, peu de foto.
118
Model de notícia elaborada TASCA AUTÒNOMA
per alumnes
(ANNEX 19 CS)
SUPERIOR
NOTÍCIA
DESAPARICIÓ D’ESTUDIANTS
Desapareixen 43 estudiants a Mèxic
Molta preocupació a Mèxic per la desaparició de molts
estudiants. Sembla que la recerca no dóna fruits.
El dia 8 de setembre van Les famílies dels estudiants

desaparèixer 43 estudiants a es manifesten i intenten fer
tot el que poden per trobar-
Mèxic.
los. Sembla que no els
Els estudiants s’estaven trobaran mai. Tothom està
manifestant quan la policia els molt preocupat perquè no hi
ha prou informació oficial per
va detenir per portar-los a la
saber el que ha passat.
comissaria.
Van desaparèixer i ningú sap
encara on són.
Molta gent creu que la policia
els va matar, però han
demostrat que no.
La gent està intrigada per
saber on són després de tant
de temps.
Les famílies manifestant-se
119
120
121
6. Escric haikus
Text retòric: ESCRIC HAIKUS
Context
Cicle mitjà / cicle superior

Lectura i escriptura d’haikus
- Models d’haikus
- Full de les definicions sobre poesia (annex 20 CS)
Material recursos
- Exemplificació (full model d’una planificació i d’un text)

- Full consulta: què és un haiku? (annex 22 CS)
- Recull d’alguna de les poesies de Ràfols Casamada que parla del POEMA (annex 21 CS)
- Llibres d’haikus, espelmes, CD de música, models fets per altres alumnes, presentacions amb imatges, cartolines,
folis i retoladors gruixuts.
https://www.youtube.com/watch?v=iNYgNTD0Rdc
https://www.youtube.com/watch?v=Yf9hzkc_qjI
https://www.youtube.com/watch?v=tvqmO7GSIU4 (en castellà)
Reflexionar sobre el món de la poesia i el seu sentit.
Objectius
Ampliar el concepte de poesia.

Desenvolupar el gust per la creació de textos.
Elaborar haikus per presentar oralment als companys.
1. Reflexionar sobre el fet poètic. A partir de les preguntes següents:

Què és la poesia?, on la trobem? I de què podem fer poesia?
2. Lectura d’alguna de les definicions (el mestre pot triar-ne tres). Cadascun dels alumnes ha de reflexionar sobre les
diferents definicions. Contrastar-les amb les que hem donat i ampliar la nostra definició.
3.Explicar què és un haiku. Aproximació als haikus.
Descripció d’un haiku.
Estructura d’un haiku.
Lectura i anàlisi de models d’haikus.

4. Sensibilització per interioritzar el sentit de l’haiku mitjançant un recurs audiovisual:
• Projectar un PowerPoint amb fotografies d’elements naturals i detalls. Projectar entremig de les imatges paraules
que puguin suggerir estats emocionals i sensacions. Música que acompanya la projecció. Ambientació de la sala
amb espelmes i encens. Conversa sobre les sensacions, sentiments o emocions que ens han provocat algunes
imatges. O bé portar a l’aula algunes il·lustracions de paisatges o làmines suggeridores.
• Coneixements previs de la forma d’expressar les sensacions que suggereixen les imatges. Partir dels cinc sentits.
Ex: gust: amarg, àcid, dolç...
Oïda: sorollós, silenciós, fort, fluix...
Tacte: suau, suavitat, fi, aspre...
Olfacte: agradable, pudent, olor intensa, perfumat /da, desagradable...
Vista: acolorit, grisós, clar, fosc, formes...
5. Creació d’haikus.
6. Compartir i fer la lectura dels poemes que han elaborat.
Característiques
Figures retòriques: metàfores, comparacions.

gramaticals
Exclamació de sorpresa, emocions, sentiments, percepcions... Oh! Au! Ai!

Aspectes textuals
Funció estètica, dibuix i text.
Estructura de l’haiku: mètrica de tres versos de 5, 7, 5 síl·labes
Paraules de doble sentit.
122
Text retòric:
Què és la poesia?
DEFINICIONS DE POESIA I POEMA
La poesia és, segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans,

“l’art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del
vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar
un valor propi i universal alhora”.
“La poesia no pot ser definida per les propietats gramaticals del seu llenguatge, sinó
pel comportament particular dels diferents factors comunicatius: emissor, destinatari,
temps, lloc i espai perceptiu del parlant, propietats fonologicosintàctica de l’enunciat,
contingut cognitiu de l’enunciat, pressuposicions, intencions i, finalment, la interrelació
que s’estableix entre l’emissor i el receptor a través de l’acte oral”. Ursula Oomen
(1987)
“El poema no és de cap manera una assonància o un nombre de síl·labes, sinó

l’expressió d’un pensament. El poema és allò que l’autor veu, sent, experimenta quan
tanca els ulls, quan vol escoltar els reflexos misteriosos del món”. Ramon Besora
“[...] ja no cal explicar que la poesia és molt més que un joc de rimes i de paraules. Els
poemes són com una maleta màgica, sense fons, on caben les ciutats i els rius, els
vaixells i les autopistes, els grans gratacels i les illes salvatges, els amors i les tristors,
les il·lusions i els desenganys. Els poemes tenen aquesta mida flexible de la nostra
intel·ligència i del nostre cor”. Luis Garcia Montero
“La poesía, principio y fin de todo, es indefinible. Si se pudiera definir, su definidor

sería el dueño de su secreto, el dueño de ella, el verdadero, el único Dios posible. Y el
secreto de la poesía no lo ha sabido, no lo sabe, no lo sabrá nunca nadie, ni la poesía
admite Dios. Es Diosa única sin Dios. Por fortuna, para Dios y para los poetas”.
“La poesía no es, no puede ser menos ni más que poesía”. Juan Ramón Jiménez
“La poesia és, entre moltes altres coses, un instrument de plaer. Plaer estètic, unit a la
seva bellesa intrínseca; plaer lúdic, produït per un joc que mobilitza la sensibilitat i el
cos. Si les paraules són la primera joguina de l’infant, i els versets i les cançons l’ajuden
més tard a familiaritzar-se amb els continguts bàsics de l’aprenentatge al parvulari,
podem observar que progressivament ens anem allunyant d’aquest instrument fins
que se’ns converteix en una cosa absolutament estranya...”.
Antoni Espí i Tomàs Llopis
123
Text retòric
Haiku
Poema
Festa de mots
Contactes inesperats
Salts
D’una paraula a l’altra
Esclats d’imatge
Esclats de sentit
Lligams secrets
Entre els mots i els objectes
Sostenen els mots les imatges

Que fan possibles les coses
Albert Ràfols Casamada
124
Text retòric
Haiku
HAIKUS
• Lírica japonesa.
• Clara tendència a la brevetat i la condensació verbal.
• La tanka és l’exemple més conegut de mètrica japonesa: és una composició de
5 versos.
• Al segle XVII aquesta estrofa es va reduir a la mínima expressió, els tres primers
versos i prou, que són el que més tard va rebre el nom d’HAIKU (TRES VERSOS
DE 5, 7, 5 SÍL·LABES).
• Als segles XVII, XVIII, XIX va tenir un gran auge. Destaquen en el seu conreu els
poetes Bashò, Buson, Issa, Shiki, Chiyo-ni.
• Entre els poetes catalans que n’han escrit hi ha A. Bartra, Josep Masats, Jaume
Xicola (aquarel·les), Miquel Martí i Pol.
CARACTERÍSTIQUES
• El repte dels hiajin o haikus és dir el màxim amb el mínim d’espai.

• No hi ha lloc per al joc retòric.
• El poeta es veu obligat a forçar al màxim la capacitat suggestiva dels mots. Ha
d’eliminar del poema tot allò que no sigui estrictament essencial. Perquè
disposa de molt poques síl·labes.Com si volguéssim dir que “com més parlem i
raonem, més ens allunyem de la veritat”.
• La gran lliçó que ens poden donar els haikus és “l’extrema confiança en el
PODER DELS MOTS” (de les paraules, de les paraules delicades, podríem dir que
són MINIATURES VERBALS).
• Els haikus, tot i que tenen una subtil simplicitat, són breus, i els objectes que hi
apareixen són insignificants, del dia a dia, són plens de ressonàncies i
percepcions (percepció de l’eternitat).
• L’haiku transmet una sensació d’harmonia i d’unitat global.
• El tema de l’haiku és l’INSTANT (el poeta parla de coses fugaces).
• El tema de l’haiku és la natura, les sensacions que provoca.
• Res no és massa petit per figurar en un HAIKU: una papallona, una gota d’aigua,
una engruna de pa, un gra de sorra... Diu SHIKI: “Els objectes grans són grans,
però els petits també són grans si es miren de prop”.
• Extraordinària importància del DETALL.
• Molt sovint els HAIKUS van acompanyats d’un dibuix (HAIGA).
• L’HAIKU, en origen només es podia escriure en japonès. Més que per ser
recitada o llegida, és una poesia per ser contemplada en silenci, ja que s’acosta
a la poesia visual.
125
TASCA AUTÒNOMA
Models d’Haikus
SUPERIOR
126
10. Bibliografia
BIBLIOGRAFIA QUE FA REFERÈNCIA A L’ESCRIPTURA
PER ALS APRENENTS
KING, Penny; THOMSON, Ruth. Com escriure... històries d’aventures. Com escriure... històries
sorprenents. Barcelona: Timun Mas: 2002.
A partir d’una làmina motivadora amb diferents personatges i escenes suggeridores,
amb un lèxic pertinent, es guia l’alumne en els passos per compondre un text escrit. La
proposta és oberta perquè els alumnes triïn els personatges, el lloc, el conflicte, el
desenvolupament... Es donen consells per a la textualització: connectors, expressions,
organització de les idees...
ARÀNEGA, Mercè. Vull escriure un conte. Barcelona: Edebé, 2001, Col·lecció Tren Blau.
Planteja un objectiu d’escriptura, la cerca d’informació i fa pensar i reflexionar
l’alumne sobre el tema.
BALAGUER, Marta. Històries inventades. Barcelona, Cruïlla.

Recull d’històries curtes elaborades per nens en les visites que l’autora fa a les escoles.
Poden servir de model de composició escrita assumible per als alumnes (han estat
nens els que les han elaborat). El fragment de text inicial i el dibuix que l’acompanya
són una entradeta amable i suggeridora per continuar l’escriptura.
GIBERT, Bruno. La meva petita fàbrica de contes. Thule.

Àlbum inspirat en Queneau i Pérec, permet a qualsevol nen crear el seu propi conte. A
partir de les 21 frases que ofereix Bruno Gibert, hi ha la possibilitat de fer fins a
194.481 contes. Només cal barrejar les diferents pestanyes, i ja ho tenim. Podem fer
un taller d’escriptura infantil o deixar que els nens es perdin en aquest ingent nombre
de paraules que provoquen infinites associacions imaginatives.
NAVARRO DURAN, Rosa. Les faules. Barcelona: Edebé , 2013.

Recull de faules d’animals i de persones. Aquest llibre ens explica, per exemple, el que
va pensar un cérvol que es va veure en el mirall de les aigües... Faules per llegir als
alumnes i presentar-les com a models.
PER ALS MESTRES
CASSANY, Daniel. Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1993.

Manual de didàctica de la llengua per a professorat de l’ensenyament obligatori.
Explica els conceptes lingüístics essencials, i també suggereix recursos didàctics per a
l’aula.
JORBA, J.; GOMEZ, I.; PRAT, A. Parlar i escriure per aprendre. Ús de la llengua en situació
d’ensenyament -aprenentatge des de les àrees curriculars. Institut de Ciències de l’Educació.
127
HERNÁNDEZ, A.; QUINTERO, A. Comprensión y composición escrita. Estrategias de aprendizaje.
Editorial Síntesis.
Llibre teoricopràctic sobre què són i què impliquen la comprensió lectora i la
composició escrita. Exemplificacions de com treballar el procediment d’identificació
del tema i de la idea principal...
WRAY, D.; LEWIS, M. Aprender a leer y escribir textos de información. Morata, 2000. Presenta
l’anàlisi de temes bàsics sobre la lectura i l’escriptura. Presenta estratègies i enfocaments
didàctics per desenvolupar l’habilitat lectora i escriptora en els nens i les nenes. Amb exemples
fets pels mateixos alumnes.
CAMPS, Anna. Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó, 2003.
Propostes de seqüències didàctiques per ajudar els alumnes a escriure diferents gèneres i
donar sentit a les activitats d’escriptura.
El currículum a l’Educació Primària i el seu desplegament. Àrea de llengua.
128
129

BP Tasca-Autonoma Escriptura Esc Joan Torredemer Matadepera

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

BP Tasca-Autonoma Escriptura Esc Joan Torredemer Matadepera

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Escriptura

TASCA AUTÒNOMA D’ESCRIPTURA

Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escola Joan Torredemer de Matadepera

Aquesta experiència transversal a l’etapa de primària s’ha fet a l’escola Joan

L’activitat que es descriu en aquest document va néixer de l’interès de l’equip de

Al mateix temps s’ha plantejat la necessitat d’enfocar l’escriptura d’una manera

Tot aquest procés de reflexió de l’equip de mestres ha generat la coordinació dels

La tasca autònoma d’escriptura pretén oferir una nova perspectiva del

3.1 Dels docents

• Crear un entorn que afavoreixi l’escriptura i la diversificació de les situacions

• Plantejar activitats d’escriptura progressives que permetin als alumnes avançar en el

• Afavorir un entorn per desenvolupar la consciència i la reflexió dels alumnes sobre el

• Proporcionar situacions comunicatives que generin converses sobre el procés

3.2 Dels alumnes

• Adonar-se que la composició escrita no és una transcripció del llenguatge oral.

• Desenvolupar tres tipus de coneixement:

b) Els coneixements de tipus procedimental (generar idees, seleccionar,

c) Els coneixements de gestió i control per posar en pràctica les estratègies

• Desenvolupar l’autonomia i la gestió del seu propi aprenentatge.

La tasca autònoma d’escriptura és un bon recurs per afavorir la creació de textos

En aquest moment en què a les aules d’Educació Primària hi ha un nombre

En la tasca autònoma d’escriptura hi podem reconèixer quatre fases:

A Cicle Inicial, sobretot a primer, la presentació de les diferents propostes d’escriptura

PLANIFICACIÓ DE LA TASCA AUTÒNOMA D’ESCRIPTURA (cicle Inicial 1r)

Del ............. de .......................................al .............. de ..................................... de 201...

Has fet servir els connectors i la

Presentació: hi ha marges? Has

Has consultat les normes

fet bona lletra?

Els tres moments del procés de composició:

• Conèixer el context (Com?): Saber l’objectiu o

Planificació, generació i organització de les

MENTRE REDACTEM EL TEXT: REDACTAR (COM?)

• Tenir la planificació al davant per no deixar-me

• Llegir l’escrit que he fet o bé que el llegeixi alguna

4.4 Reflexió sobre i autoavaluació dels textos escrits i de la planificació

A Cicle Inicial, la reflexió sobre i l’autoavaluació dels textos produïts es fa gairebé

A Cicle Mitjà i Superior, la reflexió i l’autoavaluació dels textos es poden gestionar de

Calendari - programació dels textos a treballar

Planificació de cada text

Esborranys dels redactats, primers textos, esquemes...

Textos en net a l’ordinador o a mà, assegurant-se de la qualitat dels aspectes formals

A continuació cada alumne fa la seva autoavaluació i també valora la planificació

5. Intervenció de l’adult o mestre

A l’hora de posar en pràctica la tasca autònoma d’escriptura, el mestre desenvoluparà

El mestre dinamitza el treball individual, en parelles o en equip. Fomenta el treball

Els materials i els recursos bàsics per portar a terme la tasca

Els ordinadors portàtils es posaran a disposició dels

7.1 Propostes d’escriptura de textos en el cicle inicial

Tipus de text Gèneres literaris / gèneres textuals Cicle Inicial

Converses, autoritzacions, cartells, debats,

(*) Vegeu les activitats de l’apartat 9.1

- Aplicació d’un procés reflexiu en l’escriptura de textos: pensar, escriure i revisar

- Coneixement i ús de l’ortografia de base, que comporta: separar bé les paraules i fer

correspondre una grafia a cada so.

- Lectura en veu alta de textos propis, tenint cura de la pronunciació, el to de veu,

Continguts - Interacció, comprensió i expressió de missatges orals, escrits i audiovisuals vinculats a

CRITERIS D’AVALUACIÓ A CICLE INICIAL

Tipus de text Gèneres literaris / gèneres textuals Cicle Mitjà

Converses, autoritzacions, cartells, debats,

(*) Vegeu les activitats de l’apartat 9.2

CRITERIS D’AVALUACIÓ A CICLE MITJÀ

Tipus de text Gèneres literaris / gèneres textuals Cicle superior