PLANIFICACIÓ DE LA

PRODUCCIÓ.
 Contingut
1. Planificació de la producció
– Procés de planificació de la gestió d’operacions:
llarg, mig i curt termini
– Cicle jeràrquic de la planificació: Previsió de la
demanda.
– Planificació d’Operacions: Pla mestre de
producció.
– Planificació de les operacions: estratègies.
– Planificació de les operacions: Casos pràctics.
 EXEMPLE DELL
"La fábrica de ordenadores Dell en las afueras de Limerick, en
la costa oeste de Irlanda, suministra PCs a medida del cliente a
toda Europa. Según llegan los pedidos a la fábrica a través de
la página web de Dell y por otros medios, la empresa hace
llegar a los proveedores detalles de los componentes que
necesita, cuántos y cuándo los necesita. Todas las piezas y
elementos -discos duros, placas madre, modems, etc.- llegan
en camiones a grandes muelles en la parte de atrás del
edificio, y salen de nuevo en forma de ordenadores pocas
horas después".

(The Economist, citat en Wright, 2000).

 PROCÉS DE PLANIFICACIÓ
DE LA GESTIÓ D’OPERACIONS
• La planificació de la producció consisteix en decidir les
quantitats de producte a elaborar i el temps.

• Tot sistema productiu pot estructurar-se en tres nivells

jeràrquics de planificació:
– Planificació d’Operacions
– Càlcul de necessitats i Gestió de Materials
– Programació d’Operacions

• Aquests nivells responen a la pressa de decisions a llarg,

mig i curt termini.

• Per tancar el cicle de gestió, en tots els sistemes ha

d'aparèixer la funció de Seguiment i Control.
 PROCÉS DE PLANIFICACIÓ
DE LA GESTIÓ D’OPERACIONS

Llarg termini Planificació d’operacions

Pla Mestre

Càlcul de necessitats.
Mig termini
Gestió de materials
Ordres Ordres de
d’aprovisionament/compres Fabricació
Curt termini Programació detallada
Decisions de
Materials llançament
Mà d’obra
Màquines
Sistema Seguiment
Seguimenti
productiu icontrol
control
Informació
(Companys i Coromines, 1995)
Productes acabats
 EL PROCES DE PLANIFICACIÓ

PLA ESTRATEGIC Defineix productes, mercats, recursos

H:5-10 anys. Int: 1-2 anys. Freq.: 1 any
PLA ESTRATEGIC
DE PRODUCCIÓ
Defineix processos,tecnologies, capacitats
Horitzó

H:5 anys. Int:1 any. Freq.: 1 any

PLA MESTRE Estableix el pla de recursos de producció
DE PRODUCCIÓ
AGREGAT
H:0,5 a 1,5 anys. Int: 1mes. Freq.: 1 mes
Coordina recursos i acopis per a producció
PLA MESTRE DE
H:6 mesos. Int: 7-15 dies. Freq.: 1 mes
PRODUCCIÓ DETALLAT

PROGRAMA Realitza l’assignació i el llançament

DE PRODUCCIÓ H:1 mes. Int: 1dia. Freq.: 1 dia

SEQUENCIA Estableix seqüències de treball

DE PRODUCCIÓ H:1-2 dies. Int: hores. Freq.: hores

Grau de detall H: horitzó.

Int: Interval de planificació.
Font: Editorial CISS Freq.: freqüència de revisió
PROCÉS DE PLANIFICACIÓ
DE LES OPERACIONS
Horitzó de planificació
 PROCÉS DE PLANIFICACIÓ
DE LES OPERACIONS
•En la planificació de la capacitat a llarg termini els executius preparen plans per:
– Quantitats a produir en xifres trimestrals o anuals per família de producte basant-se en la
demanda a llarg termini
– Instal·lacions-ubicació; disposició física, grandària i quantitats de les plantes
– Plans de proveïdors principals i grau d’integració vertical
– Plans de processament - noves tecnologies de producció, nous processos de producció,
nous sistemes d’automatització
•En un pla agregat els gerents d’operacions desenvolupen plans a mig termini sobre la
forma en que fabricaran els productes per als següents mesos. Aquests plans
especifiquen la ma d’obra (ocupació-acomiadament, contractacions, hores extra, temps
parcial), subcontractació i altres fonts de capacitat que es van a utilitzar.
•En el pla mestre de producció, els gerents d’operacions desenvolupen plans de
producció a curt termini per als productes acabats que es fabricaran en les següents
setmanes.
•En els sistemes de planificació i control de la producció els gerents d’operacions de
les fàbriques efectuen plans per a
– Programes de producció de components i assemblatges a manufacturar
– Programes de materials comprats
– Programes de taller i canvis de màquines, moviments de lots
– Programes de força de treball
JERARQUIA DE LA PLANIFICACIÓ.
ÀREA D’OPERACIONS
 Tasques i responsabilitats
de planificació
Planes a largo plazo
(más de un año)
I+D
Planes de nuevos productos
Inversiones
Localización/expansión de instalaciones
Alta
dirección Planes a medio plazo
(3 a 18 meses)
Planificación de ventas
Planificación y presupuesto de Producción
Directores Establecimiento de niveles de mano de obra,
de inventario y subcontratación
producción Análisis de los planes operativos

Planes a corto plazo

(hasta 3 meses)
Asignación de trabajos
Lanzamiento de ordenes de
Directores de producción/compra
operaciones, Programación de los trabajos
supervisores, Horas extras
capataces Ayuda a tiempo parcial
Figura 13.1
Responsabilidad Tareas de planificación y horizonte (Heizer and Render, 2007)
 CICLE JERARQUIC DE LA
PLANIFICACIÓ

Exemple Pla mestre Exemple Pla

producció: Litres de agregat: Litres de
llet sencera, semi, llet a processar
desnatada per mesos

Font: CIDEM i ESADE (2003)

CICLE JERARQUIC DE LA
PLANIFICACIÓ

Font: CIDEM i ESADE (2003)

 PLANIFICACIÓ DE LES
OPERACIONS
• Té per objecte establir la distribució dels recursos productius (normalment
limitats) entre les diferents activitats de Producció, amb el fi de complir els
objectius fixats per l’empresa al sistema logístic/ventes.
• El resultat és un Pla Mestre de Producció que indica les quantitats de
productes terminats a produir en cada interval del horitzó de planificació.
• Sol tenir dos nivells: Pla Mestre agregat i Pla Mestre detallat.
• Normalment el horitzó és d’un any, dividit en intervals mensuals; la revisió
del pla sol ser mensual.
 PLA DE NEGOCI Rendiment inversió
Capacitat inventari
PLANIFICACIÓ D’ALT Finances
NIVELL (Llarg termini) PLA DE VENDES Planificació RRHH

PLA DE PRODUCCIÓ Política empresarial

Capacitat Productiva AGREGAT
Dades tècniques (disseny, etc)
OPERACIONS: Mig termini

PLA MESTRE DE
PRODUCCIÓ

SITUACIÓ MRP I- PLANIFICACIÓ ESTRUCTURA DE

D’ESTOCS NECESSITATS PRODUCTE
MATERIALS
PLANIFICACIÓ

ORDRES PLANIFICADES ORDRES PLANIFICADES

DE COMPRES DE PRODUCCIÓ

Proveïdors Mitjans
CRP- PLANIFICACIÓ DE
NECESSITATS DE CAPACITAT

NO Esta
D’OPERACIONS

disponible
(Curt termini)

la capacitat?
EXECUCIÓ

SI
LLANÇAMENT LLANÇAMENT D’ORDRES
D’ORDRES DE COMPRA DE PRODUCCIÓ

MESURA DE L’EXECUCIÓ
PLANIFICACIÓ DE LES
OPERACIONS:
PLA AGREGAT DE
PRODUCCIÓ
 Planificació Agregada
• Objectiu: Especificar la combinació òptima de:
– Rati de producció
– Nivell de força de treball
– Nivell i rotació d’inventaris

• Agrupar els productes per famílies o grans

categories (Agregació)

• Temporalització: 6-18 mesos

 ELECCIÓ DE L’ESTRATEGIA DE
PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS

• DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA: Donada una previsió de vendes per

a un horitzó de temps, obtenir la combinació de produccions, estocs i
recursos globals de l’empresa (mà d’obra, capacitat productiva,
finançament, etc.) que permeti complir amb la demanda de la millor forma
possible.
• CONSIDERACIONS:
• El cost total és un criteri bàsic per avaluar un pla de producció, però no és
l’únic, també deuen avaluar-se els aspectes qualitatius.
• Limitacions de l’entorn, per exemple, el marc legal
• Política d’empresa
• Costos a considerar
– Ma d’obra en jornada regular
– Hores extra
– Contractes i acomiadaments
– Subcontractació
– Inventari i emmagatzematge
– Endarreriment en el servei
• Satisfacció del client
Planificación Agregada

Decisiones
Mercado y de Investigación
demanda Producto y tecnología

Planificación
del proceso y
decisiones de
Decisiones capacidad
de la
demanda,
pedidos
Mano de obra Materias primas
disponibles
Plan
agregado de
producción Inventario
disponible
Capacidad
externa
Master (subcontratación)
production
schedule y
sistemas MRP

Programas
de trabajo
detalladas Figura 13.2

(Heizer and Render, 2007)

 Planificació agregada
microordinadors IBM
Portàtils, PCs
Trimestre 1 sobretaula, agendes
electròniques, equips de
Ene Feb Mar
tecnologia avançada
150,000 120,000 110,000 amb chips d’alta
velocitat
Trimestre 2
Abr May Jun
100,000 130,000 150,000

Trimestre 3
Jul Ag Sep
180,000 150,000 140,000
 Aggregate
Production Plan
Months January February
Aggregate Production Plan 1,500 1,200
(shows the total
quantity of amplifiers)
Weeks 1 2 3 4 5 6 7 8
Master Production Schedule
(shows the specific type and
quantity of amplifier to be
produced
240 watt amplifier 100 100 100 100
150 watt amplifier 500 500 450 450
75 watt amplifier 300 100

Figure 14.2

(Heizer and Render, 2007)

 ESTRATEGIES DE PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS
PER CONFECCIONAR EL PLA AGREGAT I EL MPS

• Estratègia d’anivellament pur: Política

productiva anivellada amb inventaris.
• Estratègia de persecució pura: Política
productiva anivellada amb capacitat.
• Política de Subcontratació
• Influir en la demanda: Canviar preus u altres
factors
 ESTRATEGIES DE
PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS

ESTRATEGIA
D’ANIVELLAMENT PUR

ESTRATEGIA DE
PERSECUCIÓ PURA
 PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS:
Capacitat vs Demanda
14
12 Capacitat extra
Subcontractació
10
8 Capacitat en
6 hores extres
4 Capacitat en
hores normals
2
0
Mayo
Marzo

Abril
Enero

Julio

Agosto
Junio

Octubre
Febrero

Noviembre

Diciembre
Septiembre
 ESTRATEGIES DE PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS
PER CONFECCIONAR EL PLA AGREGAT I EL MPS

• Estratègia d’anivellament pur: Política

productiva anivellada amb inventaris.
– Capacitat de producció pròpia (hores normals);
• És la més barata però la més rígida.
• La producció estable condueix a una millor qualitat i
productivitat
– Inversió en estocs
• trasllat de producció d’un període a un altre (utilitzar en
períodes on capacitat > demanda).
• S’incrementen els costos associats al emmagatzematge,
assegurances, manutenció (handling), obsolescència i
inversió en capital
• En període de demanda creixent hi ha risc de trencament
d’estocs
 ESTRATEGIES DE PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS
PER CONFECCIONAR EL PLA AGREGAT I EL MPS

• Estratègia de persecució pura: Política productiva

anivellada amb capacitat.
– Política d’anivellament amb Hores Extres:
• flexible però car
• permet mantenir una força de treball constant
• restringida per la legislació.
• pot conduir a una baixada en la productivitat.
• difícil per adaptar-se a grans augments en la demanda.
– Política d’anivellament amb Recursos: contractació i
acomiadament de personal.
• Temps per formació i caiguda de la moral dels treballadors
• Els treballadors a temps parcial poden anar bé per completar llocs
de treball poc qualificats amb poques habilitats necessàries,
especialment en serveis (restaurants, detallistes, supermercats).
 ESTRATEGIES DE PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS
PER CONFECCIONAR EL PLA AGREGAT I EL MPS

• Política de Subcontratació
– Mesura temporal per pics de demanda
– molt flexible però cara
– necessitat de formació del personal
– pot ser difícil assegurar la qualitat i el lliurament a
temps
– exposes als teus clients a possibles competidors
 ESTRATEGIES DE PLANIFICACIÓ DE LES OPERACIONS
PER CONFECCIONAR EL PLA AGREGAT I EL MPS
• Opcions de demanda
– Influir en la demanda
• Variar els preus (descomptes de cap de setmana en hotels)
• Us de publicitat i promocions per incrementar la demanda en
períodes de escassetat.
• Intentar canviar la demanda als períodes mes fluixos
• Poden no ser suficients per equilibrar demanda i capacitat
– Retornar ordres durant els períodes de demanda alta
• Requereix clients que esperin una ordre sense perdre la bona
voluntat de la comanda
• Més efectiu quan hi ha pocs o cap substitutiu pel producte o servei
• Sovint resulta una pèrdua en les vendes.
– Combinació de productes o serveis contraestacionals
• Desenvolupar un mix de productes amb demanda complementaris
(calefacció i aire condicionat)
• Pot conduir a productes o serveis fora de les àrees d'experiència de
l’empresa
 COSTOS ASSOCIATS A UN PLA DE PRODUCCIÓ

• Cost d’adquisició i explotació de la capacitat:

– Cost de producció en hores normals (nòmina).
– Cost de producció en hores extres (més cara).
– Cost de contractació i acomiadament de la mà d’obra
(entrenament, indemnitzacions, administratius, etc.).
– Cost de producció en l’exterior (subcontractació).
• Cost dels estocs:
– cost de possessió del estoc (cost financer, lloguer
magatzems, possibilitat de productes obsolets, etc.).
– cost de tenir poc estoc (pèrdua de ventes, imatge de
l’empresa, etc.). Costos difícils de quantificar.
• Cost de les alteracions del ritme de producció:
– Generats pels canvis de producte (set-up)
– Inicis i aturades de les línies de producció, etc
 PASOS EN LA PLANIFICACIÓ AGREGADA
1. Previsió de vendes per a cada producte amb les seves quantitats a
vendre en cada període (setmanes, mesos, o trimestres) durant
l’horitzó de planificació (generalment de 6 a 18 mesos).
2. Totalitzar tots els pronòstics de productes o serveis individuals en una
demanda agregada. Caldrà buscar unitats homogènies de medició
que permetin la summa i que els resultats agregats es vinculin amb la
capacitat de producció (productes amb diferent consum MOD es pot
calcular amb hores MOD).
3. Transformar la demanda agregada de cada període en recursos de
producció: hores de treballadors, materials, hores de màquines i altres
elements de capacitat de producció requerida per a satisfer la
demanda agregada, tenint en compte les disponibilitats de capacitat.
4. Desenvolupar esquemes alternatius de recursos de producció per a
subministrar la capacitat necessària de producció per donar suport a
la demanda agregada.
5. Buscar els costos de les diferents despeses i calcular els costos totals
per comparar alternatives
6. Seleccionar de entre les alternatives considerades el pla de capacitat
que satisfaci la demanda agregada i que compleixi millor amb els
objectius de la organització. Cal considerar les polítiques vers els
treballadors i els nivells d’estocs.
 PLANIFICACIÓ DE LA PRODUCCIÓ:
TÈCNIQUES APLICABLES
• Estratègia mixta pot ser la millor forma d’assolir el mínim coste.
• Hi ha moltes possibles estratègies mixtes
• Trobar el pla òptim no sempre és possible
• Tècniques aplicables
– SIMULACIÓ: És una tècnica senzilla que consisteix en canviar el valor
d’alguna de les variables de decisió i comparar els resultats. (“What
if...”).
– OPTIMITZACIÓ (Programació Lineal): Es útil quan el pla ha de complir
condicions complicades i hi han moltes restriccions. Es necessari
formular un model, que normalment serà complex. Funció objectiu i
restriccions (mètode de transport).
– SIMPLIFICADES (prova i error): El sistema consisteix en intentar servir
la demanda del període amb capacitat de producció del propi període. Si
en un període no es possible, anar cap a períodes anteriors, buscant el
primer amb capacitat disponible.
 PLANIFICACIÓ DE LES
OPERACIONS:
CASOS PRÀCTICS DE
PLANIFICACIÓ AGREGADA
 Ejemplo de Planificación 1:
(una plantilla constante)
Días de Demanda por día
Meses Demanda esperada Producción (calculada)
Ene 900 22 41
Feb 700 18 39
Mar 800 21 38
Abr 1,200 21 57
May 1,500 22 68
Jun 1,100 20 55
6,200 124

Necesidad Total demanda esperada

media =
Numero de días de producción
6,200
= = 50 unidades por día
124
 Ejemplo de Planificación 1
Tasa de Producción por día laborable

Demanda prevista

70 – Nivel de producción usando la

demanda prevista media
60 – mensual

50 –

40 –

30 –

0 –
En Feb Mar Abr May Jun = Meses
     
22 18 21 21 22 20 = Numero de
Figura 13.3 días laborables
 Ejemplo de Planificación 1
Información de costes
Coste de almacenamiento $ 5 por unidad por mes
Coste de subcontratación por unidad $10 por unidad
Salario medio $ 5 por hora ($40 por día)
$ 7 por hora
Coste hora extra
(más de 8 horas por día)
Horas de mano de obra para producir una 1.6 horas por unidad
unidad
Coste de incrementar la tasa de producción $300 por unidad
diaria (contratación y formación)
Coste de disminuir la tasa de producción $600 por unidad
diaria (despidos)
 Ejemplo de Planificación 1
Producción a Valoración
50 unidades por Demanda Mensual Inventario
Mes Día Estimada inventario final
En 1,100 900 +200 200
Feb 900 700 +200 400
Mar 1,050 800 +250 650
Abr 1,050 1,200 -150 500
May 1,100 1,500 -400 100
Jun 1,000 1,100 -100 0
1,850
Total13.3
Table unidades de inventario pasadas de un mes al siguiente=
1,850 unidades
Mano de obra requerida para producir 50 unidades/día
= 10 empleados
 Ejemplo de Planificación 1
Costes Cálculos
Inventario $9,250 (= 1,850 unidades
almacenadas x $5 por
unidad)
MO en periodo regular 49,600 (= 10 empleados x $40 por
día x 124 días)
Otros costes (horas extra,
contratación, despidos,
subcontratación) 0
Total coste $58,850
 Ejemplo de Planificación 1
7,000 –
Cumulative demand unidads
6,000 – Reduction
of inventory
5,000 –
Cumulative level
production using
4,000 – average monthly
forecast
requirements
3,000 –

2,000 – Cumulative forecast

requirements
1,000 –
Excess inventory

–
Jan Feb Mar Apr May June
Figure 13.4
 Ejemplo de Planificación 2
(utilización de subcontratistas con plantilla constante)

Días de Demanda por día

Meses Demanda esperada Producción (calculada)
Ene 900 22 41
Feb 700 18 39
Mar 800 21 38
Abr 1,200 21 57
May 1,500 22 68
Jun 1,100 20 55
6,200 124

Requerimiento mínimo = 38 unidades por día

 Ejemplo de Planificación 2
Forecast demand
Production rate per working day

70 –
Level production
60 – using lowest
monthly forecast
50 – demand

40 –

30 –

0 –
Jan Feb Mar Apr May June = Month
     
22 18 21 21 22 20 = Number of
working days
 Ejemplo de Planificación 2
Información de costes
Coste de almacenamiento $ 5 por unidad por mes
Coste de subcontratación por unidad $10 por unidad
Salario medio $ 5 por hora ($40 por día)
$ 7 por hora
Coste hora extra
(más de 8 horas por día)
Horas de mano de obra para producir una 1.6 horas por unidad
unidad
Coste de incrementar la tasa de producción $300 por unidad
diaria (contratación y formación)
Coste de disminuir la tasa de producción $600 por unidad
diaria (despidos)
 Ejemplo de Planificación 2

Producción propia = 38 unidades por día

x 124 días
= 4.712 unidades

Unidades Subcontratadas = 6.200 – 4.712

= 1.488 unidades
 Ejemplo de Planificación 2

Costes Cálculos
MO horas normales $37,696 (= 7.6 empleados x $40 por
día x 124 días)
Subcontratación 14,880(= 1,488 unidades x $10 por
Subcontract unidads unidad)
= 6,200 - 4,712
Total costes $52,576 = 1,488 unidads
 Ejemplo de Planificación 3
(contratación y despidos)

Días de Demanda por día

Meses Demanda esperada Producción (calculada)
Ene 900 22 41
Feb 700 18 39
Mar 800 21 38
Abr 1,200 21 57
May 1,500 22 68
Jun 1,100 20 55
6,200 124

Producción = Demanda Esperada

 Ejemplo de Planificación 3
Production rate per working day

Forecast demand and

monthly production
70 –

60 –

50 –

40 –

30 –

0 –
Jan Feb Mar Apr May June = Month
     
22 18 21 21 22 20 = Number of
working days
 Ejemplo de Planificación 3
Información de costes
Coste de almacenamiento $ 5 por unidad por mes
Coste de subcontratación por unidad $10 por unidad
Salario medio $ 5 por hora ($40 por día)
$ 7 por hora
Coste hora extra
(más de 8 horas por día)
Horas de mano de obra para producir una 1.6 horas por unidad
unidad
Coste de incrementar la tasa de producción $300 por unidad
diaria (contratación y formación)
Coste de disminuir la tasa de producción $600 por unidad
diaria (despidos)
 Ejemplo de Planificación 3
Coste Coste adicional
coste Information Producción
de aumentar la Coste adicional
básica
Tasa
Inventory carrying coste (demanda x 1.6 Producción
$ 5 perde reducir per
unidad la month
Previsión Prod. hrs/unidad x (coste Producción Coste
Subcontracting
Mes (unidades)coste
diariaper unidad
$5/hr) $10 per
contratación) unidad
(coste despido) Total
En
Average 900 rate
pay 41 $ 7,200 — — ($40 per $day)
$ 5 per hour 7,200
$1,200
Feb 700 39 5,600 — $ 7 per(=hour 6,800
Overtime pay rate 2 x $600)
(above 8 hours per day)
$600
Mar 800 38 6,400 — 7,000
Labor-hours to produce a unidad 1.6 hours
(= 1per unidad
x $600)
$5,700
coste
Abr of increasing
1,200 daily production
57 9,600 rate(= 19 x $300) —
$300 per unidad 15,300
(hiring and training) $3,300
May 1,500 68 12,000 — 15,300
(= 11 x $300)
coste of decreasing daily production rate $600 per unidad
(layoffs)1,100
Junio 55 8,800 —
$7,800
16,600
(= 13 x $600)
Table 13.3
$49,600 $9,000 $9,600 $68,200
 Comparación de los tres planes

Costes Plan 1 Plan 2 Plan 3

Inventario $ 9,250 $ 0 $ 0
MO periodo regular 49,600 37,696 49,600
Horas extras 0 0 0
Contratación 0 0 9,000
Despidos 0 0 9,600
Subcontratación 0 0 0
Total coste $58,850 $52,576 $68,200

Plan 2 es la opción de menor coste Tabla 13.5

 EXEMPLE D’ESTRATEGIES DE
PLANIFICACIÓ DE LA PRODUCCIÓ:
Càlcul del Pla Agregat de Producció (PEPESA)
PERIODO ENERO FEBRERO MARZO ABRIL MAYO JUNIO TOTAL

DEMANDA
(unidades) 1.000 1.000 1.200 900 1.000 1.000 6.100

COSTES UNITARIOS

Coste de producción en hora normal por unidad 3€

Coste de producción en hora -extra por unidad 5€

Coste de subcontratación: coste por unidad terminada comprada 9€

Coste de inventario por unidad y periodo 1€

Coste por retraso por unidad y periodo 11 €

Veamos diferentes alternativas de Plan de Agregado de
Producción:
Se define una estrategia de producción fija de 1000 unidades/mes. Realizando los
cálculos comprobamos que en el mes de Marzo no se va a cubrir la demanda con el
consiguiente coste por retraso en la entrega.

PRODUCCIÓN
FIJA 1000
PERIODO ENERO FEBRERO MARZO ABRIL MAYO JUNIO TOTAL

DEMANDA (unidades) 1.000 1.000 1.200 900 1.000 1.000 6.100

PRODUCCION
FIJA 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 6.000
PRODUCCION-
DEMANDA 0 0 -200 100 0 0 -100
INVENTARIO
ACUMULADO 0 0 -200 -100 -100 -100
RETRASOS 0 0 200 100 100 100
COSTES
PRODUCCION 3.000 € 3.000 € 3.000 € 3.000 € 3.000 € 3.000 € 18.000 €
HORAS -EXTRAS 0€
INVENTARIO 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€
SUBCONTRATACION 0€
RETRASOS 0€ 0€ 2.200 € 1.100 € 1.100 € 1.100 € 5.500 €
TOTAL 3.000 € 3.000 € 5.200 € 4.100 € 4.100 € 4.100 € 23.500 €
Se define una nueva estrategia de producción fija de 1100 unidades/mes.
Observaremos que los costes totales han disminuido y ya no se producen retrasos, ya que la
demanda ha sido absorbida por el inventario fabricado en periodos anteriores

PRODUCCIÓN
FIJA 1100
PERIODO FEBRER
ENERO O MARZO ABRIL MAYO JUNIO TOTAL
DEMANDA (unidades) 1.000 1.000 1.200 900 1.000 1.000 6.100
PRODUCCION FIJA 1.100 1.100 1.100 1.100 1.100 1.100 6.600
PRODUCCION-
DEMANDA 100 100 -100 200 100 100 500
INVENTARIO
ACUMULADO 100 200 100 300 400 500
RETRASOS 0 0 0 0 0 0
COSTES

PRODUCCION 3.300 € 3.300 € 3.300 € 3.300 € 3.300 € 3.300 € 19.800 €

HORAS -EXTRAS 0
INVENTARIO 100 € 200 € 100 € 300 € 400 € 500 € 1.600
SUBCONTRATACION 0
RETRASOS 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€
TOTAL 3.400 € 3.500 € 3.400 € 3.600 € 3.700 € 3.800 € 21.400 €
Se define una nueva estrategia de producción fija de 1000 unidades/mes y consideramos la
subcontratación. Realizando los cálculos comprobamos que se ha logrado aún reducir más los costes y
la demanda está cubierta en todo momento.

PRODUCCIÓN
FIJA 1000
PERIODO ENERO FEBRERO MARZO ABRIL MAYO JUNIO TOTAL

DEMANDA (unidades) 1.000 1.000 1.200 900 1.000 1.000 6.100

PRODUCCION FIJA 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 6.000
SUBCONTRATACION 0 0 200 0 0 0 200
PRODUCCION-
DEMANDA 0 0 0 100 0 0 100
INVENTARIO
ACUMULADO 0 0 0 100 100 100
RETRASOS 0 0 0 0 0 0
COSTES

PRODUCCION 3.000 € 3.000 € 3.000 € 3.000 € 3.000 € 3.000 € 18.000 €

HORAS -EXTRAS 0€
INVENTARIO 0€ 0€ 0€ 100 € 100 € 100 € 300 €
SUBCONTRATACION 0€ 0€ 1.800 € 0€ 0€ 0€ 1.800 €
RETRASOS 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€
TOTAL 3.000 € 3.000 € 4.800 € 3.100 € 3.100 € 3.100 € 20.100 €
 CAS 3: ESTRATEGIES DE
PLANIFICACIÓ DE LA PRODUCCIÓ:
Càlcul del Pla Agregat de Producció
Keepdry, a small manufacturing company produces umbrellas. The
company, founded in 1991 produces the following three product
lines: 1) the Executive Line, 2) the Durable Line and 3) the Compact
line shown in the following figure.

Compact
Line
Executive Durable
Line Line 8
Aggregate Demand

Number of working days:

Jan 22
Feb 19
Mar 21
Apr 21
May 22
Jun 20

9
 Examples
Cost Information
Materials $5/unit
Holding costs $1/unit per mo.
Marginal cost of stockout $1.25/unit per mo.
Hiring and training cost $200/worker
Layoff costs $250/worker
Labor hours required 0,15 hrs/unit
Straight time labor cost $8/hour
Beginning inventory 250 units
Productive hours/worker/day 7.25
Paid straight hrs/day 8

11
Contrataremos trabajadores suficientes para que no nos falte producto acabado pero NO fabricaremos más
que el necesario para no generar estoc. El tiempo sobrante se usará para mantenimiento

Veamos diferentes alternativas de Plan de Agregado de Producción:

Se define una estrategia de PERSECUCIÓN PURA.
PERIODO ENERO FEBRERO MARZO ABRIL MAYO JUNIO TOTAL
DEMANDA (unidades) 4.500 5.500 7.000 10.000 8.000 6.000 41.000
Inventario inicial 250
Necesidades de producción 4.250 5.500 7.000 10.000 8.000 6.000 40.750
PLAN AGREGADO
TRABAJADORES NECESARIOS 4 6 7 10 8 7
TRABAJADORES CONTRATADOS 0 2 1 3 0 0
TRABAJADORES DESPEDIDOS 3 0 0 0 2 1
UNIDADES PRODUCIDAS 4253,333333 5510 7105 10150 8506,666667 6766,666667 42291,66667
UNIDADES PRODUCIDAS REAL 4250 5500 7000 10000 8000 6000 40750
INVENTARIO MENSUAL 0 0 0 0 0 0
INVENTARIO ACUMULADO 0 0 0 0 0 0
COSTES TOTALES
PRODUCCION REGULAR 5.632 € 7.296 € 9.408 € 13.440 € 11.264 € 8.960 € 56.000 €
COSTES DE MATERIAL 21.250 € 27.500 € 35.000 € 50.000 € 40.000 € 30.000 € 203.750 €
COSTES DE CONTRATACIÓN 0€ 400 € 200 € 600 € 0€ 0€ 1.200 €
COSTES DE DESPIDO 750 € 0€ 0€ 0€ 500 € 250 € 1.500 €
TOTAL COSTES 27.632 € 35.196 € 44.608 € 64.040 € 51.764 € 39.210 € 262.450 €
Estimamos una fuerza de trabajo constante para todo el periodo y consideramos que se puede generar NUM. 6,786206897
estocs y también desabastecimiento. TRABAJADOR

Se define una estrategia de NIVELACIÓN PURA.

PERIODO ENERO FEBRERO MARZO ABRIL MAYO JUNIO TOTAL
DEMANDA (unidades) 4.500 5.500 7.000 10.000 8.000 6.000 41.000
Inventario inicial 250
Necesidades de producción 4.250 5.500 7.000 10.000 8.000 6.000 40.750
PLAN AGREGADO
TRABAJADORES NECESARIOS 6 6 6 6 6 6
TRABAJADORES CONTRATADOS 0 0 0 0 0 0
TRABAJADORES DESPEDIDOS 1 0 0 0 0 0
UNIDADES PRODUCIDAS 6380 5510 6090 6090 6380 5800 36250
INVENTARIO MENSUAL 2.130 10 -910 -3.910 -1.620 -200
INVENTARIO ACUMULADO 2.130 2.140 1.230 -2.680 -4.300 -4.500
COSTES TOTALES
PRODUCCION REGULAR 8.448 € 7.296 € 8.064 € 8.064 € 8.448 € 7.680 € 48.000 €
COSTES DE MATERIAL 31.900 € 27.550 € 30.450 € 30.450 € 31.900 € 29.000 € 181.250 €
COSTES DE CONTRATACIÓN 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 0€
COSTES DE DESPIDO 250 € 0€ 0€ 0€ 0€ 0€ 250 €
COSTES DE MANTENIMIENTO
INVENTARIO 2.130 € 2.140 € 1.230 € 0€ 0€ 0€ 5.500 €
COSTES DE ROTURA DE ESTOC 0€ 0€ 0€ 3.350 € 5.375 € 5.625 € 14.350 €
TOTAL COSTES 42.728 € 36.986 € 39.744 € 41.864 € 45.723 € 42.305 € 249.350 €
PLANIFICACIÓ DE LA
PRODUCCIÓ.
Exemple explicat
PLA MESTRE DE PRODUCCIO
(Master Production Schedule)
 PLA MESTRE DE PRODUCCIÓ
• El pla mestre de Producció ha de ser la millor de les alternatives possibles, en
termes de costos, per aconseguir una producció que compleixi els objectius marcats
per l’empresa en quant a quantitat produïda i utilització de la capacitat productiva.
 Master Production Schedule (MPS)
 El MPS és el resultat del procés de planificació de la producció i
s’estableix en termes de productes acabats.
 Especifica què ha de ser produït, quina quantitat i quan, en un horitzó
de planificació a curt termini (setmanes).
 Ha d’anar d’acord amb el pla agregat de producció, que posa el nivell
de producte total en termes amplis
 Com que el procés es mou de la planificació a l’execució, cada pas
deu testar-se per la seva viabilitat.
 La planificació deu ser seguida durant un període de temps raonable
 El MPS és una planificació successiva
 El MPS és una exposició del què va a ser produït, no una predicció de
la demanda.
 Cal evitar la sobre càrrega o la falta de càrrega en les instal·lacions
productives per a que la capacitat productiva sigui utilitzada
eficientment i així reduir el costos de producció
EXEMPLE PLA MESTRE DE
PRODUCCIÓ
Master Production Schedule (MPS)

Pot expressar-se en algun dels següents

termes:
 Una comanda d’un client en una empresa
amb un entorn de taller i producció sota
comanda (make-to-order)
 Mòduls en una empresa de producció
repetitiva (assemble-to-stock)
 Un producte final en una empresa de
producció continua (make-to-stock)
 Enfoque del MPS en tres
estrategias de proceso
Montaje contra Almacenamiento
Fabricación contra pedido Según previsión
pedido Assemble to Order Stock to Forecast
Número de
Make to Order or Forecast (Product Focus)
productos (Process Focus) (Repetitivo)
acabados Programa de
productos acabados

Enfoque típico del

Programa Maestro Programa módulos
de Producción

Programa pedidos
Número de
inputs

Ejemplos: Imprenta; Taller; Motocicletas, autos, Acero; Cerveza;

Restaurante de categoría TVs; Restaurante pan; papel;
fast-food bombillas
Figure 14.3

(Heizer and Render, 2007)

MODELITZACIÓ ESTRUCTURA DE
PLANIFICACIÓ DE LA PRODUCCIÓ