EMPRESA

(Part 3)

Professor: Antoni Viladomat

Tema 5.- Planificació empresarial

1
 Contingut
• Concepte de previsió
• El procés de planificació
• El concepte de planificació agregada
• Estratègies de la planificació agregada
– Opcions de capacitat
– Opcions de demanda
– Opcions mixtes

Què és la previsió?
♦ Art i ciència de predir
esdeveniments futurs. Vendràs 200
milions d’euros!

♦ Base de totes les

decisions empresarials:
♦ Producció.
♦ Inventari.
♦ Personal.
♦ Instal·lacions.

2
 Tipus de previsions
• Previsions econòmiques:
– Dirigides al cicle empresarial, per exemple: les
taxes d’inflació, la massa monetària, etc.
• Previsions tecnològiques:
– Prediuen el progrés tecnològic.
– Prediuen el naixement de noves vendes.
• Previsions de demanda:
– Prediuen les vendes ja existents.

Concepte de planificació
Recordatori del cicle PDCA: Un cop fixats els objectius cal
planificar les etapes o fases (To Plan), fer el què s’ha planificat
(To Do), verificar periòdicament si l’avenç és el previst (To
Check) i actuar is es detecten desviacions destacables respecte al
pla inicialment fixat (To Act).

En una empresa la planificació empresarial fa referència a dues

idees:
- Definir les etapes, terminis i responsables per aconseguir els
diferents objectius fixats.
- Comparar la capacitat de producció (segons la dimensió de
l’empresa) amb les necessitats dels clients (segons la
demanda).

3
 Planificació
• Fixació d’objectius:
– Exemple: Vendre un 20% més que l’any anterior.
• Determinar els passos / etapes a seguir per aconseguir
els objectius.
– Exemple: Concretar més accions comercials.
• Fixar dates d’inici i de finalització (preferible per cada
etapa):
– Exemple: començar la primera acció comercial el mes de
març i acabar-la durant l’abril.
• Assignar responsabilitats (preferible per cada etapa i
un responsable de l’objectiu).

Horitzons de planificació
Responsabilitat:
Plans a curt / molt curt termini Directors d’operacions o
Assignació de treballs de departaments
Comandes
Programació de treballs
Enviaments Plans a curt termini Responsabilitat: Alts
Planificació de vende executius
Planificació de la producció i
Responsabilitat: pressupostos Plans a llarg termini
Encarregats, Fixació de la plantilla, inventari I+D
comandaments I nivells de subcontractació Plans per nous de productes
inetermedis, supervisors Anàlisis i verificació dels Estratègia financera
Plans de producció Ubicació i expansió de les
Instal·lacions

Avui 3 mesos 1 any 5 anys

Horitzó de planificació

4
 Terminis de planificació
Planificació:

- A llarg termini: A més d’un any.

- A curt termini: Inferior a un any.
- A molt curt termini: Una setmana o un mes, (segons el
sector). A aquest tipus de planificació de molt curt
termini també s’acostuma a anomenar programa.

Plans empresarials i relacions entre ells

Pla de Negocis
Pla de Producció
Pla de Personal
Programa Mestre

10

5
 Panificació agregada
• Cal establir la unitat que es farà servir per mesurar les
vendes i la producció. Servirà per comparar la capacitat
amb les necessitats per unitat de temps (exemples:
quantitat de cotxe/dia, hores-home/torn, hores-
màquina/mes, etc.).
• Fer pronòstics sobre la demanda pel període que s’està
planificant, fent servir les unitats agregades.
• Cal tenir un mètode per calcular els costos.
• Un model que combini els pronòstics i els costos
associats permetrà prendre bones decisions pel període
planificat.

Pla Agregat
Requisits
de
Taxa de
Clients
Producció
(Necessitats)

Nivells de
Pla Força de Treball
Agregat (plantilla)

Limitacions
de Capacitat
Gestió dels
Inventaris

6
 Pla d’Operacions:
Coordinació i subministrament de informació
Operacions
Marketing
•Capacitat actual de la maquinaria
•Necessitats del Client
•Plans de Capacitat Futura
•Pronòstic/previsió de la demanda
•Capacitat de la Força de Treball
•Comportament de la Competència
•Nivell actual de personal

Materials
•Capacitat de Comptabilitat i Finances
proveïdors Pla •Dades sobre costos
•Situació financera
•Capacitat d’emma-
gatzematge
•Disponibilitat de
Agregat
materials

Recursos Humans
Enginyeria •Condicions del mercat laboral
•Nous productes •Capacitat de formació,
•Nous processos / mètodes ampliar competències
•Canvis en el disseny de productes
•Normatives sobre màquines

13

Relacions del pla agregat

Mercat i
I+D
demanda
Decisions de
producte Dimensió
plantilla
Procés de
planificació Matèries primes
i decisió disponibles

Previsions de Pla Inventari

demanda, agregat de disponible
comandes producció
Capacitat
Programa
externa
mestre de
producció
Programes de Capacitat de
Treball detallats la planta
Planificació
de les
prioritats
i calendari

7
 Elements necessaris per la
planificació agregada
Una planificació agregada basada en les
matemàtiques requereix bastant:
– Temps:
• Definició del problema.
• Desenvolupament del model.
• Verificació del model.
• Aplicació del model.
– Experiència:
• Persones que entenguin el problema.
• Persones que entenguin tan el procés de modelat com el model
específic.
– Diners:
• Diners pera poder pagar tot lo anterior.
• Es necessiten vàries persones disposades a finançar el procés durant
uns quants mesos.

Planificació agregada
• Proporciona informació sobre la quantitat i
el moment adequat de producció per un futur
de mig termini:
– Normalment, de 3 a 18 mesos.
• Combina (“agrega”) la producció
– Se sol expressar en unitats corrents:
• Exemples: hores, euros, hores-home, etc.
• Inclou les variables de capacitat i de
demanda.

8
 Objectius de la planificació agregada
• Satisfer la demanda.
• Utilitzar la capacitat de
forma eficaç.
• Satisfer els programes de
producció i inventaris.
• Minimitzar els costes:
– Ma d’obra.
– Inventari.
– Planta i instal·lacions.
– Subcontractació.

Estratègies de la planificació agregada:

estratègies pures
• Opcions de capacitat: variar la capacitat
– Canviar els nivells d’inventari.
– Variar la dimensió de la plantilla, contractant o
acomiadant temporalment.
– Variar les taxes de producció mitjançant les hores
extres o les inactives.
– Subcontractar.
– Contractar treballadors a temps parcial, ETTs.

9
Estratègies de la planificació agregada:
estratègies pures
• Opcions de demanda: variar la
demanda
– Influir en la demanda.
– Retardar comandes durant els períodes d’alta demanda.
Exemple: Vals promocionals o de descompte per fer
que la gent desplaci la compra a en dates de menys
demanda.
– Barrejar productes con cicles de demanda
complementaris. Exemple: Torrons (hivern) i gelats
(estiu).

Els extrems

Estratègia Estratègia de
persecució
de nivell
La taxa de La producció
producció és és igual a la
constant demanda

10
 Estratègies de planificació agregada
• Estratègia mixta:
– Combina dues o més opcions de planificació agregada.
• Programació anivellada:
– Produir la mateixa quantitat tots els dies.
– Mantenir el nivell de la força de treball (plantilla) constant.
– Variar les opcions de demanda o la capacitat de les forces que
no siguin les del treball.
– Sol tenir com a resultat uns costos de producció més baixos.

Control dels costos de la ma d’obra

en les empreses de serveis
– Controlar d'a prop les hores de treball per tal
d’assegurar una resposta ràpida a la demanda del
consumidor.
– Recursos de ma d’obra disponible que es puguin afegir
o eliminar per satisfer una demanda inesperada.
– Flexibilitat de les qualificacions individuals de cada
empleat per poder redistribuir la ma d’obra disponible.
– Flexibilitat dels treballadors individuals segons la taxa
de producció o segons les hores de treball requerides
per satisfer a la demanda.

11
 Exercici de planificació
• Fixar 3 objectius (algun de llarg termini i algun de
curt termini). Redactar-los formalment de tal
manera que es puguin mesurar els resultats o
nivell d’assoliment.
• Elaborar un pla d’acció per cadascun:
– Fases / etapes
– Terminis
– Responsables
– KPIs / Indicadors (paràmetre quantitatiu per mesurar)
Notes: Treball en grup. Exemple de format en anglès en la transparència següent.

Font: http://www.wordstemplates.org/wp-content/uploads/2012/08/Action-Plan-Template.png

12
 Tema 7.- Internacionalització

Àmbit geogràfic d’actuació. On competir?

Opcions:
Mantenir el mateix de sempre.
Reduir l’àmbit atès fins el moment de decidir
Ampliar l’àmbit geogràfic atès fins el moment de decidir:
Quan superi les fronteres nacionals:
INTERNACIONALITZACIÓ

Depèn de:
El sector (per exemple, si és global, la
internacionalització és un imperatiu; si és molt
domèstic, la internacionalització pot ser una trampa).
La situació de l’empresa (capacitats, posició competitiva
en el sector, recursos, etc.).

13
La internacionalització de l’empresa suposa...

Traspassar les fronteres nacionals

Empresa exportadora
Empresa multinacional

Donar resposta a:
On vendre?
On produir?
On externalitzar?
On trobar know-how i tecnología?

Estratègia de internacionalització
Decisions clau:

Per què? Quan?

Decisió de dur a terme l’expansió internacional.
Consideracions dels motius i dels facilitadors.

On?
Selecció dels mercats que seran abordats.
Consideracions sobre els mercats i de les condicions de
competència dels mercats considerats.

Cóm?
Triar la manera d’entrar en els nous mercats.
Consideracions de les característiques del mercat i dels
desitjos de control de l’empresa.

14
 Per què? Quan?
Motius per la internacionalització
Factors “push”
Saturació del mercat domèstic.
Existència d’una dimensió mínima eficient (cerca d’una massa
crítica).
Condicions polítiques, econòmiques, socials i/o tecnològiques
desfavorables en el país d’origen.

Factors “pull”
Oportunitats en altres mercats.
Prolongar el cicle de vida del producte.
Rendibilització de recursos i capacitats.
Existència d’avantatges competitives.
Resposta a accions de competidors, clients o proveïdors.

Factors facilitadors:
Globalització
Factors tecnològics.
Factors polític-legals.
Factors sociològics.
Factors empresarials.

On?
Consideració de factors externs
Situació general de la societat, la política, la
economia, etc. de la zona o país.
Elements: Risc país, risc polític.
Indicadors: Índex, rating.
Característiques de l’entorn competitiu en els
mercats de destí. Potencial de creixement i
rendibilitat.
Distancia psíquica.

Consideració de factors interns

Possibilitat de d’aprofitar avantatges competitives.
Coneixement del mercat de destí.

15
 Com? Triar la manera d’entrar

Consideració de factors externs

Barreres d’entrada.
Potencial de creixement.
Distancia psíquica.

Consideració de factors interns

Capacitats actuals per la internacionalització.
Experiència internacional prèvia.
Grau de coneixement del país.
Capacitats que es desitgen transferir al nou territori.

Com? Triar la manera d’entrar

Comparativa de tres maneres d’entrar.

Exportació Llicencia Inversió directa

Inversió financera Petita Molt petita Gran
Inversió en management Petita Petita Gran
Control Baix Baix Alt
Risc de canvi Baix Baix Gran
Risc polític Baix Molt baix Gran
Beneficis potencials Mig Baix Alt

Font: Söderqvist (2007)

16
 Com? Triar la manera d’entrar

Inversió directa
Cóm fer-ho?
Creixement extern.
Ràpid en l’execució, lent en aprofitar totes les sinèrgies.
Sovint utilitzat per neutralitzar als competidors.
És habitual pagar un sobrepreu.
Dificultat en la integració de les empreses.

Creixement intern.
Lent en l’execució.
L’empresa “construeix” la filial que “desitja”.
Por ser obstaculitzat pels competidors.

La tria depèn de:

Cost d’entrar (barreres de entrada, temps, reacció dels
competidors…).
Del tipus d’estratègia internacional (per exemple, si es
volen transferir moltes capacitats, es sol triar el
creixement intern CI)
Existència d’empreses en venta o “fusionables”. Grans
diferències entre els països desenvolupats i els que no.

Modalitats i procés d’internacionalització

Cóm es porta a terme la internacionalització?
Model Seqüencial (Escola de Uppsala, anys 70) :
Procés: No s’exporta  Exportació amb agent  Filial de vendes Filial
de producció
Respon a on i com internacionalitzar-se.
Procés gradual d’aprenentatge continu.
Ordre d’entrada en els països determinat per la distància
psíquica.
Increment gradual del compromís (modes d’entrada)
Models no seqüencials
Selecció de mercats i modes d’entrada no seqüencials
Les empreses no segueixen un procés d’internacionalització
basat en l'aprenentatge continu i incremental
Enfocament a xarxes
International New Ventures

17
Reptes de la internacionalització

Balanç entre les pressions de la globalització i de l’adaptació

local.
Reptes organitzatius.
Reptes en la gestió dels recursos humans.
Reptes en els processos i sistemes de transferència de
coneixements i tecnologies.
Responsabilitat social
Nous acords i marcs legals:
GATT: General Agreement on Tariffs and Trade (Acuerdo
General sobre Aranceles Aduaneros y Comercio).
TTIP: Asociación Transatlántica para el Comercio y la
Inversión (ATCI), conocido en lengua inglesa como
Transatlantic Trade and Investment Partnership (TTIP).

• Bibliografia:
Dess y Lumpkin, 2003, Dirección Estratégica, McGraw-Hill, cap. 7.

18
 Preguntes / Q & A

Gràcies per la vostra atenció !

19