KUIDI

Internet: canvia la manera de relacionar-nos, aprendre, connexions i interaccions.

Creem la nostra pròpia xarxa personal d’ aprenentatge + consolidar confiances amb usuaris
amb el mateixos interessos. Aquests vincles d’ aprenentatge es el Social Learning.

La teoria sobre l'aprenentatge social no és nova; en Julian B. Rotter als anys 50

del segle passat ja va avançar en el seu llibre Social Learning and Clinical
Psychology una teoria de l'aprenentatge que es basava en la interacció. En els
anys 70 l'Albert Bandura va aprofundir el concepte relacionant-lo amb les
teories de Vigotsky.
al y como hizo Lev Vygotsky, Albert Bandura también centra el foco de su estudio sobre los
procesos de aprendizaje en la interacción entre el aprendiz y el entorno. Y, más
concretamente, entre el aprendiz y el entorno social. Mientras que los psicólogos
conductistas explicaban la adquisición de nuevas habilidades y conocimientos mediante una
aproximación gradual basada en varios ensayos con reforzamiento, Bandura intentó explicar
por qué los sujetos que aprenden unos de otros pueden ver cómo su nivel de conocimiento
da un salto cualitativo importante de una sola vez, sin necesidad de muchos ensayos. La
clave la encontramos en la palabra "social" que está incluida en la TAS. (Teoría aprendizaje
social)

Aprendizaje vicario

El pináculo del aspecto social es el aprendizaje vicario remarcado por Bandura, en el

que un organismo es capaz de extraer enseñanzas a partir de la observación de lo que
hace otro. Así, somos capaces de aprender haciendo algo difícilmente medible en un
laboratorio: la observación (y atención) con la que seguimos las aventuras de alguien.

Amb l'arribada de les aplicacions i del món 2.0 aquest aprenentatge social s'ha amplificat de
forma exponencial i enorme, de tal manera que l'entorn social de l'aprenent ha crescut molt.

3. Identitat digital

Al conjunt de trets que caracteritzen un individu o col·lectiu en un mitjà de

transmissió digital se'l coneix com Identitat Digital.

Conjunt de dades a l’entorn d’una persona o comunitat generades a partir de la seva

presència a Internet (perfils que gestiona el mateix usuari, participació en espais diversos i
difusió que en poden fer tercers). La identitat digital està relacionada amb temes de
visibilitat, de reputació i de gestió de la privacitat de dades

Una opció és fer explícita i tangible la nostra identitat digital, que s'anirà
completant al llarg del temps. És un procés sempre viu.
ABOUT ME

About.me pot ser una eina útil per començar a vestir la vostra identitat digital.

Per a treballar a l'aula, podeu consultar el documents de Competències Bàsiques, on es

posa de manifest la importància de treballar el concepte d'identitat digital entre els
alumnes:

"Les actuacions que fa un usuari a Internet van configurant la seva identitat digital.
Cada vegada que un alumne o una alumna tria un avatar, es relaciona a les xarxes
socials, penja imatges pròpies o alienes, confecciona el seu portafolis, intervé en fòrums
o comenta articles està configurant la seva identitat digital, la informació que altres
usuaris tindran d’ell o d’ella. Els alumnes han de conèixer que la informació derivada de
la identitat digital pot perdurar a la xarxa durant molt de temps i que pot anar en
detriment de la seva imatge pública. Per tant, sempre han de tenir cura de tot allò que
mostren a Internet i de com ho mostren". (Competències bàsiques de l'àmbit digital a
l'educació primària)
Vivimos en un mundo donde Internet ha adquirido un protagonismo indiscutible. Casi nadie
puede vivir de espaldas a la red y por lo tanto, cada vez vivimos más dentro de la red.
Nuestra participación es mayor lo que conlleva la creación de una huella digital que va
creciendo en protagonismo. En Se puede observar, siempre teniendo en cuenta que es una
generalización que va a cambiar en los contextos personales, que cada vez tiene más
importancia nuestra presencia en la red y por lo tanto nuestra identidad en ella. Habrá
muchas personas para las que, incluos es más importante la Identidad Digital y, para la gran
mayoría, seguirá siendo la “real”. Lo que si es indiscutible es que ambas van a tender a
igualarse y quién sabe … ¿nos convertiremos en cíborg?ç

La identidad digital está formada por:

Datos formales: aquellos que nosotros ponemos de forma consciente. Por ejemplo, la
descripción que hacemos de nosotros en los perfiles, los datos que damos de forma
consciente definiéndonos a nosotros mismos, …

Datos informales: aquellos datos de nosotros mismos que están en la red sin que nosotros
seamos conscientes de que lo estamos dando. Las fotos son una fuente poderosa de datos
informales. Por ejemplo,si publicamos fotos del entorno dónde vivimos, de dónde vamos de
vacaciones, de nuestros amigos,… seguro que estamos dando información de donde vivimos,
de nuestro nivel de vida, de nuestras aficiones, etc.

Datos reales: pues eso los datos que hay y que son ciertos-

Datos imaginarios: datos que pueden venir de datos erróneos y datos que pertenecen a la
imaginación del que analiza nuestros datos. Hay un aspecto muy importante a tener en
cuenta en la red es que los datos están muchas veces descontextualizados (rara vez sabemos
el contexto o de forma más precisa, rara vez nos interesamos por el contexto). En el vídeo se
ve un ejemplo de una chica que gasta mucho dinero en comprar alcohol, ¿qué conclusión
podemos sacar de ello? Se queda en nuestra imaginación ya que no conocemos el contexto
de la chica: los pide para un grupo de amigos, para un bar, etc.

El enfoque de las redes sociales en la Educación se puede plantear desde tres visones
distintas que están directamente relacionadas:

1- Aprender a través de las redes. ¿Cómo podemos mejorar el aprendizaje a través del uso
de redes sociales? En forma de respuesta a esta pregunta están surgiendo redes sociales
destinadas específicamente al mundo educativo que pueden ser un buen arranque al
trabajo con las redes en la educación. Este tipo de redes aprovechan el carácter social y
dinámico de las redes sociales para otorgarles a los alumnos un entorno con el que se
sienten más identificados y potencia la participación. También están surgiendo
diferentes propuestas más atrevidas que usan en la educación las redes sociales en las
que ya están los alumnos: Instagram y Facebook.

2- Aprender en red. Todos tenemos claro que como más aprendemos es a través de
nuestros contactos: nuestros compañeros de clase, los compañeros del departamento y,
actualmente mediante nuestros contactos en la red. Las redes sociales nos abren un
mundo infinito de posibilidades de aprendizaje de los demás, ya que nos permiten
ponernos en contacto con personas de todos los lugares del mundo. En relación con esta
visión esta el concepto de PLE (Entorno Personal de Aprendizaje) que debemos de saber
crear y reflexionar sobre él. Por ejemplo, a mi me es más rápido preguntar en twitter
cómo se hace alguna cosa que pelearme con Google.
 Entorno personal de aprendizaje (personal learning enviroment)

4. Portafolis digital

Possiblement heu sentit a parlar de termes com portafolis, portfolis, e-

portafolio, dossier etc. CERCATERM defineix el terme dossier
d’aprenentatge com a :

Recull documental elaborat per un estudiant que mostra la feina que ha realitzat durant el curs en
una matèria determinada.

I defineix el dossier de docència com a:

Recull documental elaborat per un professor que informa sobre l'abast i la qualitat de la seva
activitat docent i que serveix com a eina d'avaluació per al mateix professor i per a la institució
per a la qual treballa.

I el dossier de presentació com a:

Dossier que recull els treballs més importants d'un professional independent (director d'art,
dissenyador, model, fotògraf, etc.), el qual l'utilitza per a promocionar-se.
 La Llei d'Educació de Catalunya estableix a l'article 89 pel que fa al dossier
personal d'aprenentage:

El dossier personal d’aprenentatge emmagatzema en suport digital i fa accessibles, d’acord amb el

que el Departament estableixi per reglament, els documents i els objectes digitals que resulten de
la producció intel·lectual de cada alumne o alumna durant el procés d’aprenentatge, des del
darrer cicle de l’educació primària fins als ensenyaments postobligatoris. El contingut del dossier
pot servir d’evidència en el procés d’avaluació.

El portafolis com a recull de les evidències d'aprenentatge

La UNESCO es refereix al portafolis com a l'acumulació d'evidències

(historial d'èxits) sobre competències específiques i les característiques d'una
institució en relació amb un tipus específic d'activitat, especialment als
estàndards d'aprenentatge. (Vlasceanu, et al., 2007, p. 28)

• El portafolis o dossier digital de l’alumne/a consisteix en una

selecció d'evidències recollides de manera reflexiva al llarg d'un
període de temps determinat i presentades en un suport digital.
És un sistema que es pot integrar al sistema d’avaluació en el
procés d'ensenyament i aprenentatge amb un objectiu
concret. L’alumne/a el pot utilitzar per demostrar el seu
aprenentatge, habilitats i competències.

• Per al professorat és un mitjà per al seguiment del propi procés

d’aprenentatge. Evidencia la reflexió sobre l'acció docent
(aprendre a aprendre) alhora que evidencia els aprenentatges i
els avenços realitzats (instrument d'avaluació/acreditació).

Els documents de Competències Bàsiques de l'Àmbit Digital també

tenen en compte l'ús del dossier digital. Aquest és una eina que
permet la integració d'estratègies metodològiques que faciliten el
desenvolupament de les competències digitals de l'alumne.

4. Portafolis digital
4.1. Elaboració del portafolis digital docent

El procés d’elaboració del

portafolis digital es pot concretar
en quatre fases:

Hi ha diferents instruments i
estratègies per crear un portafolis
digital. Un lloc web o un blog
poden servir per aquesta finalitat.
Es poden trobar plantilles que
faciliten la seva creació:

Plantilles de portafolis de
l’alumnat:

• https://sites.google.com/site/portfolioalumne1/
• https://sites.google.com/site/portafoliplantilla/

Plantilles de portafolis docent:

• http://blocs.xtec.cat/dossierepa/
• https://sites.google.com/a/xtec.cat/formaciotac-ple/
• https://sites.google.com/a/xtec.cat/portafolis-professional/home

Ara bé, cal tenir present que en tot cas, cadascú (es tracti d'un docent o d'un
alumne) ha de decidir quina part fa pública i quina part és privada del seu
dossier.

També hi ha aplicacions específiques com Mahara, aplicació web de

portafolis digital i de xarxes de connexió social de codi obert, que
proporciona eines per crear i mantenir un recull digital d’evidències
d’aprenentatge.

5. Aprenentatge al llarg de la vida

El desenvolupament professional docent i la millora contínua de la pràctica

educativa en el segle XXI requereix d’unes habilitats clau, d’uns instruments i
d’una xarxa de persones de confiança que ens permeti en tot moment saber on
cercar, com gestionar i on compartir la ingent quantitat d’informació que ens
arriba i la de generació pròpia.
Tanmateix necessitem disposar d’instruments que ens facilitin el camí en
l’aprenentatge al llarg de la vida com a complements amb un alt grau
d’incidència sobre la nostra formació.

L'EPA, per tant, és una peça clau en el desenvolupament professional docent,

en la formació i l'aprenentatge permanent.

La formació ha de servir per ajudar el professorat a construir el seu entorn

personal d’aprenentatge, a identificar el punt de partida de cada persona i a
enriquir el procés de desenvolupament professional. És important construir
l’esquema del propi EPA i ser conscient de la seva evolució.

Quin són els nostres interessos? Com aprenen? Amb qui aprenen?

Hem adaptat el nostre aprenentatge als entorns digitals? Utilitzem xarxes

socials per aprendre?

6. EPA

L'Entorn Personal d'Aprenentatge (EPA / PLE en anglès) es pot

definir com el conjunt d'eines, serveis, relacions, connexions i
interaccions que es fan servir habitualment, que afavoreixen el propi
aprenentatge (informal) en el dia a dia i que fan que aquest
aprenentatge es converteixi en coneixement. Amb Internet, i
especialment amb la Web 2.0, aquest entorn s’ha enriquit i diversificat.

El concepte està relacionat amb la identificació d’aquells entorns on

cadascú de nosaltres aprèn. Està clar que aquesta qüestió s’ha donat
al llarg de la història de la humanitat, molt abans de l’ús generalitzat de
la tecnologia digital.

Què succeeix, doncs, de nou, amb el suport de la tecnologia digital?

▪ Per una banda que el ventall d’entorns

d’aprenentatge es redimensiona amb Internet.
▪ Per altra, que podem fer visibles els nostres
mecanismes i estratègies d’aprenentatge:
compartint-los a la xarxa i fer-nos seguidors dels
mecanismes i estratègies d’aprenentatge d’altres

Desglossem el concepte:

Entorn. D’on aprenem? De la família, dels amics, d’especialistes d’un tema

que ens interessa, de la lectura d’articles, de llibres, etc. I també dels canals de
vídeo, com per exemple youtube; de les xarxes socials, com per exemple
twitter; dels mitjans, com per exemple podcast d’un programa de radio; de la
lectura de blogs, etc.

És interessant comprovar que la aquesta identificació dels entorns

d’aprenentatge hi conviuen, els entorns tradicionals d’aprenentatge, i els
entorns nascuts a partir d’Internet.

Cal veure, al seu torn, com dins dels entorns tradicional d’aprenentatge, hi ha
alguns més fàcilment digitalitzables que d’altres, tenint en compte el canal de
comunicació establert (si se’ns permet, podríem dir que la família és un
entorns d’aprenentatge menys virtualitzable del que pot ser, posem pel cas, la
lectura d’article especialitzat), però en tot cas, a tots ells, cal sumar-hi d’altres,
que han aparegut en el mateix entorn virtual, com els blogs, les xarxes socials
i ens agradaria pensar, que d’aquest mateix curs.

Personal. Si fem la prova d’escriure al cercador d’imatges Entorn Personal

d’Aprenentatge, comprovarem la diversitat en la comprensió del concepte. I
és així pel fet de ser personal. Així mateix cal tenir en compte que els nostres
interessos van canviant al llarg de la vida, i en conseqüència, el nostre Entorn
Personal d’Aprenentatge.
Aprenentatge. La possibilitat de recopilar els nostres aprenentatges en
entorns virtuals ens permet un aprenentatge de llarg termini. És a dir, podem
revisar i modificar aquests aprenentatges en la mesura que els anem enriquint.
Aquest fet està estretament relacionat amb el dossier personal d’aprenentatge,
com veurem més endavant. Per altre banda, compartir amb d’altres els nostres
aprenentatges, provoca en nosaltres uns condicionaments que sovint fan
emergir coneixements que potser no sabíem que sabíem. És a dir, quan ens
fem “editors” ( enviem un comentari en un blog, o participem en xarxes
socials, etc), podem estar oferint un servei a d’altres, però també a nosaltres
mateixos, en tant que compartir, autoregula els nostres coneixements.

7. Components d'un EPA

El millor d'un EPA és que es tracta de quelcom personal, on nosaltres prenem

totes les decisions:

•
o Què volem aprendre?
o Com volem aprendre?
o Quan volem aprendre?
o Amb qui volem aprendre?
o Quines eines utilitzem?
o Amb què es connecta?
o Com ho compartim?
Els millors a respondre quins àmbits ha de tenir un EPA som nosaltres
mateixos. Tot i així, exposem tres àmbits, més o menys consensuat, que
haurien de configurar un Entorn Personal d’Aprenentatge i que són el resultat
de respondre'ns a la pregunta prèvia: Com aprenem?

• Llegint, mirant,
etc.

• Construint i reconstruint la informació, dissenyant, fent,

etc.
• Del contacte i les aportacions amb d'altres, el treball col·laboratiu, les
xarxes socials, etc.

8. Una mirada per a la docència de l'EPA

En els documents de Competències Bàsiques de l’Àmbit digital, document

pensat per a treballar amb l’alumnat, es defineix al glossari que:

Entorn personal d’aprenentatge és, en el context escolar i en el nivell

d’educació bàsica, un entorn on s’inclou el recull d’evidències
d’aprenentatge que conforma el dossier personal d’aprenentatge (portafolis
digital) i la selecció de les aplicacions i eines digitals que l’alumne utilitza de
forma habitual per cercar informació, construir coneixement o comunicar-se
a la xarxa.

És a dir, que l'EPA inclou el dossier personal d’aprenentatge. En aquest sentit,

els documents de Competències Bàsiques de l'àmbit digital així ho mostren,
tenint en compte que el document referent als estudis de
primària aprofundeixen en el dossier personal d'aprenentatge i mentre que en
el document de secundària es dóna per establert el dossier i s'aprofundeix en
la construcció de l'entorn personal d'aprenentatge.