1.

1 Exercicis de disseny

1.1.1 AMFE, Anàlisi Modal de Fallades i dels Efectes

L’AMFE és un mètode d’assegurament de la qualitat orientat a la prevenció dels modes

de fallades. S’aplica en el disseny de productes i en la millora de processos de
producció. Avalua la gravetat o severitat de la fallada, la probabilitat d’ocurrència i la
probabilitat de NO detecció.

Antics AMFEs Capacitat de

Informes, Estudis màquines i
estadístics processos

GENERAR Determinar Estimar

AMFE modes de fallada Probabilitat
potencial d’ocurrència
Especificacions
de producte
Identificar
Identificar funcions i
Dades Llista de Dades clients
components operacions
controls
de procés
Identificar actuals Estimar Gravetat
efectes de de fallada
Llistat de peces Diagrama de flux
fallada potencial

Dades de la
capacitat del
procés i de la
màquina Dades

Determinar Estimar
causes de Probabilitat de
fallada potencial no detecció

Dades de Classificar
l’acció
Calcular NPR
correctora

Elaborar i
Prendre difondre
accions documents
correctores actualitzats

Recomanar
Coneixement del procés accions
correctores > 100 < 100
no cal
ACCIÓ

Fig.9 Mètode de generació d’un AMFE.

FONT Llibreria HOR DAGO. Diputació Foral de Bizkaia

Francesc Alpiste, Jordi Torner 1

El producte d’aquests 3 paràmetres es coneix com Número de Prioritat de Risc (NPR)
(també IPR: Índex de Prioritat de Risc) i s’utilitza per determinar la prioritat en
l’aplicació d’accions correctores.

El mètode per desenvolupar l’AMFE es caracteritza per una sèrie de passos:

 Representació del procés o del disseny

 Definir les funcions i/o les operacions del procés. Per als AMFE de disseny cal
definir les funcions dels components i de les relacions entre ells. Per als AMFE
de procés cal reflectir les operacions del procés de fabricació
 Per a cada funció definir els modes de fallada potencial. És a dir, que no
funciona d’acord a les especificacions.
 Determinar els efectes i les causes de cada fallada. Els efectes es descriuen com
ho faria el client. Les causes potencials de fallada són els indicis o raons que
porta com a conseqüència la fallada.

 Valoració de les fallades potencials:

– Per a cada CAUSA valorar:

• La severitat (S) de l’efecte de la fallada. Nivell de conseqüències
percebudes pel client.
• La probabilitat d’ocurrència (O) de la causa de la fallada. La
probabilitat a que una causa es produeixi i doni lloc a un mode
de fallada.
• La probabilitat de no detecció (D) de la causa/mode de fallada.
La probabilitat de que la fallada arribi al client. Està relacionada
amb els controls de detecció actuals.
– Calcular el NPR (Núm. De Prioritat de Risc) NPR= S x O x D

 Els NPR defineixen les prioritats d’acció.

 Establir les accions correctores, i els responsables. Es tracta de fer canvis en els
proveïdors, al disseny, a la fabricació o increments dels controls de detecció.
 Un cop s’han dut a terme les accions correctores calcular la disminució de NPR

Francesc Alpiste, Jordi Torner 2

 Severitat S
Molt alta
10 Risc per la seguretat
9 No compleix la llei
Alta
8 Alt descontentament
del client
7 No és insegur ni
incompleix normatives
Moderada
6 client una mica descontent
5 Client incòmode
4 S’ observa deteriorament
Baixa
3 Lleugers inconvenients
al client
2 No s’observa
deteriorament
Molt baixa
1 Client probablement no
detectarà la fallada,
Fig. 10. Exemple de criteris per a la severitat, l’ocurrència i la no detecció.
Francesc Alpiste, Jordi Torner
Ocurrència de fallada O Probabilitat de
no detecció D
Molt alta Molt alta no detecció
10 Ocurrència de fallada molt 10 Amb tota seguretat arribarà al
alta (1/10) client (1/10)
9 Fallada alta 9 Probabilitat molt alta de que el
defecte arribi al client
Alta No Detecció molt probable
8 Fallides històriques 8 / 7 Alta probabilitat de que el
7 Ocurrència alta defecte arribi al client
Moderada No Detecció moderadament
6 probable
5 Ocurrència moderada 6 / 5 Probabilitat moderada de que
4 el defecte arribi al client
Baixa No Detecció baixa
3 4 / 3 Probabilitat baixa de que el
Ocurrència baixa defecte arribi al client
2
Molt baixa No Detecció molt baixa
1 Probabilitat remota de 2 / 1 Probabilitat remota de que el
ocurrència (1/10000) defecte arribi al client (1/10000)
3
 ANÀLISI MODAL DE FALLADES I DELS EFECTES
NOM DEL PRODUCTE O PROCÉS Connector de far PREPARAT PER
RESPONSABLE Disseny DATA
RESULTATS
Nom Operació Mode de Efectes de la S G Causes de O Controls D NPR Accions Responsables Accions S O D NPR
Producte Funció fallada fallada fallada actuals Recomanades Adoptades
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18
Ajust de Trencament Far lliure 8 Qualitat 4 Mostreig 5 160 Homologar el
Cargol l’angle del cargol angularment dolenta proveïdor Compres 8 2 5 80
d’ajust d’inclinació Trencament impossible de Configuració Autocontrol
de les reglar 8 inadequada 3 Mostreig 5 120 automàtic Producció 6 3 1 18
rosques Far Lliure Fallada de la Manteniment
Esfera angularment 8 màquina 5 Mostreig 5 200 preventiu Enginyeria 8 2 5 80
ovalada Tipus de Canvi de
Oxidació Ruptura 6 material 4 Mostreig 5 120 material desenvolupament 6 2 5 80
cargol
Donar llum Escalfament Ruptura del Grandària Autocontrol
Bombeta excessiu vidre (no inadequada 7 automàtic 1 70
difumina i pot 10 10 del conjunt
provocar un
accident) Absència de Autocontrol
dissipador 2 automàtic 1 20
Fondre‘s Quedar-se
sense llum 10 10 Filament mal Certificat
(possible dissenyat 2 proveïdor 3 60
accident)
Buit dolent 4 Certificat
proveïdor 2 80

Vidre Difusió de la Mala difusió 9 9 Inadequada 6 Autocontrol 1 54

difusor llum especificació automàtic

Fig. 11. Exemple d’AMFE. La columna G recull les característiques crítiques, amb índexs de severitat de valor 9 o 10.
FONT Llibreria HOR DAGO. Diputació Foral de Bizkaia

Francesc Alpiste, Jordi Torner 4

 ANÀLISI MODAL DE FALLADES I DELS EFECTES
NOM DEL PRODUCTE O PROCÉS PREPARAT PER
RESPONSABLE DATA
RESULTATS
Nom Operació Mode de Efectes de la S G Causes de O Controls D NPR Accions Responsables Accions S O D NPR
Producte Funció fallada fallada fallada actuals Recomanades Adoptades
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Fig. 12. Full per fer l’AMFE.

Francesc Alpiste, Jordi Torner 5

1.1.2 Diagrama causa-efecte, d’espina de peix o Ishikawa

El diagrama causa-efecte és una representació gràfica que mostra la relació entre un

efecte (o defecte) i els possibles factors o causes que hi podrien contribuir.
A l’hora de representar les causes es poden organitzar en qualsevol categoria. Amb
tot, en l’àmbit del disseny hi ha unes categories més freqüents, com són:

Maquinària, Mà d’obra, Materials, Mètodes, Manteniment i Medi ambient.

A partir de les categories o causes primeres es van afegint les causes secundàries que
s’obtenen a partir d’anar cercant les causes últimes.
A l’hora de prioritzar les causes sobre les quals actuar s’han d’establir uns criteris que
es poden sustentar en dades estadístiques i incorporar judicis de valor u opinions.

Maquinària Ma d’obra Materials

disseny Muntadors Escombretes
Ganivets
Ganivets
Engranatge Motor
Superfície
Operaris
braç
Motor Condensadors
Carcassa
disseny
Qualitat
carcasa P, V
braç Soroll
batedora
Equilibrat
Motor neteja T
Fabricació Muntatge
Motllos
Encolat Estat del motor
T
Engreixat màquines Estat ganivets humitat
carcasa Qualitat

humitat

Mètodes Manteniment Medi ambient

Fig. 13. Exemple causa efecte.

Francesc Alpiste, Jordi Torner 6

1.1.3 QFD, Desplegament de la funció de qualitat

Quality function deployment (QFD) és un mètode sistemàtic que ajuda a planejar el

desenvolupament de productes, a comprendre i a especificar clarament els
requeriments i les necessitats en els productes.

Entrada dels QUÈ: els requisits del client en forma de necessitats (QUÈ), constitueixen
l’esquerra de la matriu A1 i el inici de la seva construcció.

Avaluació competitiva del mercat: determinació dels pesos dels requisits, comparació
amb la competència i anàlisi de la situació. Fa referència a la part dreta de la matriu.
També es coneix com a taula de planificació de la qualitat.

Característiques del producte (COM): especificació de les característiques tècniques,

propietats, té o hauria de tenir el producte. S’introdueix a la part superior de la matriu.
Gràfic de qualitat: construcció de la matriu de correlacions entre requisits (QUÈ) i
característiques (COM).

Avaluació tècnica (benchmarking): l’anàlisi tècnica del producte (nostre i de la

competència) pot detectar contradiccions entre el comportament tècnic dels
productes i la percepció real dels clients, i així pot provocar la reorientació dels
objectius de les característiques dels nous productes. És la part inferior o base de la
matriu. Recull els valors objectius (QUANT).

Matriu de confrontació: conforma el sostre de la matriu. En aquesta part es reflecteix

si la millora d’una de les característiques afecta positivament o negativament la resta
de les característiques. Estableix la correlació entre els COM.
La ponderació de les característiques permet la determinació d’objectius i la generació
de conclusions.

Francesc Alpiste, Jordi Torner 7

 Fig. 14. Esquema de casa de la qualitat
FONT. Mussons Selles, Jaume. UPC

Fig. 15. Esquema de casa de la qualitat

FONT: Ministerio de Fomento.

Francesc Alpiste, Jordi Torner 8

 Fig. 16. Esquema de casa de la qualitat. Taula de relacions entre els QUE i els COM.
FONT: Santa Cruz y Tamayo. Asociación Latinoamericana de QFD.

Francesc Alpiste, Jordi Torner 9

 Fig. 17. Casa de la qualitat d’un retrovisor
FONT. Mussons Selles, Jaume. UPC

Francesc Alpiste, Jordi Torner 10

 Benchmarking competitiu
Importància pel client

Importància absoluta

Ordre d’importància
Importància relativa

Diagrama de PARETO
Argument de venda
Pròpia empresa

Rati de millora
Pla de qualitat
Empresa A

Empresa B
Requisits de qualitat
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14
Amplia carta de
serveis 1 5 4 5 4 5 1,25 1,5 9,38 8,9 2
Adaptació a
imprevistos 2 4 3 4 3 4 1,33 1,2 6,4 6,1 4

Estat dels vehicles 3 3 3 3 2 3 1 1 3 2,9 8

Capacitat de treball 4 3 4 4 4 4 1 1 3 2,9 8

Agilitat en oficines 5 3 4 3 4 4 1 1 3 2,9 8

Adaptació al servei 6 3 5 3 2 5 1 1 3 2,9 8

Atenció telefònica 7 5 5 3 2 5 1 1,2 6 5,7 5

Antiguitat de la flota 8 3 4 2 3 4 1 1 3 2,9 8

Tracte dels conductors 9 5 3 3 5 5 1,67 1,5 12,5 11,9 1

Danys de les
mercaderies 10 4 5 2 4 5 1 1 4 3,8 7
Pèrdua de
mercaderies 11 4 4 3 4 4 1 1 4 3,8 7
Control de
mercaderies 12 4 3 3 4 4 1,33 1 5,33 5,1 6
Tracte de les
mercaderies 13 4 3 4 3 4 1,33 1 5,33 5,1 6
Puntualitat en el
lliurament 14 4 3 4 4 4 1,33 1 5,33 5,1 6
Puntualitat en la
recollida 15 5 3 3 4 5 1,67 1,5 12,5 11,9 1

Qualitat/cost 16 4 3 4 4 4 1,33 1 5,33 5,1 6

Facilitat de contacte 17 5 4 5 5 5 1,25 1,2 7,5 7,1 3

Evolució tecnològica 18 4 4 4 5 4 1 1,5 6 5,7 5

Fig. 18. Taula de planificació. Ponderació del mercat.

FONT. Ministerio de Fomento.

En el gràfic de la Fig. 18 es mostra un exemple de taula de planificació de la qualitat.

Es construeix de la manera següent:

Francesc Alpiste, Jordi Torner 11

 • En la columna 1 (importància per al client) es recull el grau d’importància que
dóna el client a cadascun dels requisits de qualitat (els QUÉ).
• En les columnes 3,4 y 5 s’indica el grau de valoració donat, en cadascun dels
requisits, a la pròpia organització i als competidors.
• La columna 6 es refereix a la qualitat planificada, és a dir, el nivell que e vol
aconseguir en cada requisit, tenint en compta la importància que cadascú d’ells
té per al client, així com les valoracions donades a la pròpia organització i als
competidors. Es tracta d’objectius de millora i de satisfacció dels clients que la
l’organització pretén aconseguir.
El “rati de millora” (columna 7) expressa el grau de millora per a cada requisit. Es
calcula de la següent manera:
Rati de millora (7)= Pla de qualitat (6) / pròpia empresa (3)
Aquest pas és una oportunitat per a controlar la qualitat planificada. No es convenient
que aquest rati sigui superior a 2, tota vegada que això suposaria una millora de més
del 200 %.
L’argument de venda (columna 8) permet introduir en l’anàlisi aquells elements que es
consideren arguments comercials que incrementin les vendes. Es determinen els 4 ó 5
arguments més importants i es defineix:

• 1,5 si es tracta d’un important argument comercial.

• 1,2 si és un argument de mitjana importància.
• 1 si no suposa un argument de venda.

En la columna 9 es calcula la importància absoluta de cada requisit.

Es calcula de la manera següent:

Importància absoluta = importància per al client x rati de millora x argument de
venda
El càlcul de la importància relativa es realitza en la columna 10 (en percentatge).
“L’ordre d’ importància” (de cada QUÈ) s’escriu en la columna 11 en funció dels pesos
obtinguts per cadascun dels requisits de qualitat.
Per últim, es representarà amb un gràfic de barres (DIAGRAMA DE PARETO) la
importància relativa dels requisits.

1.1.4 EXEMPLE QFD

FONT. Mussons Selles, Jaume. UPC

Determinació dels objectius de l’estudi: bolígraf.

Bolígraf de punta retràctil.

Francesc Alpiste, Jordi Torner 12

Planificació dels components
El bolígraf està format pels components següents:
Cos: contenidor de tot el conjunt, s’enrosca a la tapa. En material de plàstic.

Tapa: part inferior; s’enrosca al cos per permetre el canvi del cartutx de tinta. En
plàstic.

Dipòsit de tinta: contenidor interior de la tinta i punta d’escriptura. El típic recanvi

estàndard.

Molla: molla col·locada en la tapa, que permet ficar i treure la punta d’escriptura.

Mecanisme: joc de peces per a l’operació de treure i ficar la punta (excepte la molla):
polsador exterior i peça mòbil.

Aferrament: patilla i subjecció al cos per facilitar la transportabilitat del bolígraf;

subjecció a la butxaca.

Fig. 19. Components del bolígraf

Francesc Alpiste, Jordi Torner 13

Determinació dels QUÈ

Escoltem la veu dels clients i poder conèixer els QUÈ.

Requeriments:
1. Que tingui bona vida útil.
2. Que sigui barat.
3. Que gasti poca tinta.
4. Que resisteixi caigudes, cops...
5. Que no sigui ni molt fi ni molt gruixut.
Que escrigui sempre igual, amb la mateixa quantitat de tinta.
6. Que sigui fàcilment recarregable.
7. Que no falli per no escriure, que no s’assequi la tinta...
Bon funcionament de l’element que empeny. Que no es quedi travat.
8. Que no sigui molt voluminós.
Que no sigui molt pesat.
9. Que sigui fàcil de fer servir.
Que no rellisqui de la mà.
Que tingui forma ergonòmica.
Que s’ajusti a la mà.
10. Que permeti escriure amb diversos colors diferents.
11. Que tingui un bon disseny.
Que es vegi el nivell de tinta del cartutx.
Que tingui una forma atractiva.
Que sigui bonic.

A partir d’aquestes observacions obtenim els següents QUÈ:

• Recanvi simple
• Producte principalment durador
• Bona dosificació de la tinta
• Consum baix de tinta
• Estabilitat de l’escriptura en el temps
• Espessor de traç
• Bon funcionament de l’element empenyedor
• Resistent
• Còmode de transportar
• Pes adequat
• Que no rellisqui
• Volum adequat
• Forma ergonòmica
Francesc Alpiste, Jordi Torner 14
 • Forma atractiva
• Visualització del cartutx de tinta
• Varietat de colors

Francesc Alpiste, Jordi Torner 15

Determinació de les característiques de qualitat

Es recullen les dades del client i del mercat per obtenir les característiques de qualitat.

Requeriment Paraules Requeriments del Característiques de

del client client qualitat
1 Fiabilitat Llarga vida Vida útil
Vida útil sense que Fiabilitat
falli
2 Que sigui Que sigui barat Preu baix
barat
3 Baix Consum baix de Dosificació de la tinta
consum tinta
4 Que sigui Que duri Fiabilitat
resistent Que aguanti cops Resistència als
impactes
5 Que Traç correcte Espessor de traç
escrigui bé Que no falli mentre Fiabilitat
s’escriu Estabilitat
Que dosifiqui bé la
tinta
6 Cartutx Fàcil de mantenir Facilitat de canviar el
fàcil de cartutx
canviar
7 Que no Que no s’espatlli Fiabilitat
s’espatlli
8 Que sigui Poc pes Lleuger
lleuger i Poc volum
poc
voluminós
9 Còmode Que no et cansis Ergonòmic, lleuger
per quan escrius molt
escriure de temps
10 Varietat de Que em permeti Varietat de colors
colors escriure amb
diversos colors
11 Bonic, Estètica Estètica
elegant

Fig. 21. Característiques de qualitat.

Francesc Alpiste, Jordi Torner 16

Entrada dels COM

Característiques del producte (COM): especificació de les característiques tècniques,

propietats, prestacions, etc., que té o hauria de tenir el producte. S’introdueix a la part
superior de la matriu.
COM Forma de mesurar Unitats de mesura
Simplicitat Enquesta a un Valoració 1-200
nombre de persones
Durabilitat Nombre d’hores en Hores
correcte
funcionament
Dosificació Estabilitat en el Desviació de la mitjana en
consum de tinta grams per metre Valoració
1-10
Consum Consum de tinta per Grams per metre
metres escrits
Seguretat de Nombre d’errades per Nombre d’errades per
funcionament temps d’escriptura hores de funcionament.
Valoració 1-10
Fiabilitat Nombre d’errades per Nombre d’errades per
temps d’escriptura hores de funcionament.
Valoració 1-10
Ajust entre peces Tolerància existent Micres
entre les peces
Resistència Test de laboratori: Tipus de prova
impacte, duresa...
Comoditat Enquesta a usuaris Valoració 1-100
Pes Mesura en bàscula Grams
Rugositat Test de laboratori: Micres
mesura de la rugositat
Volum Càlcul del volum Decímetres cúbics
Ergonomia Test amb operaris per Valoració 1-10
a la mesura de l’esforç
mentre s’escriu
Aspecte Enquesta a usuaris Valoració 1-10
Transparència Mesura de l’opacitat Grau d’opacitat, taula de
valoració
Gamma Nombre de tipus de Nombre de tipus diferents
bolígraf, nombre de
colors diferents

Fig. 22. Característiques del producte “COM”. Unitats de mesura.

Matriu de correlació

Un cop hem determinat les entrades dels QUÈ i dels COM, tenim tota la informació
necessària per fer la matriu completa:

Francesc Alpiste, Jordi Torner 17

 IMPORTÀNCIA RELATIVA ( %)
Seguretat de funcionament

IMPORTÀNCIA ABSOLUTA

ORDRE D’IMPORTÀNCIA
ARGUMENT DE VENDA
Valoració del mercat

NOSTRE PRODUCTE
Ajustos entre peces

RATI de MILLORA
COMPETÊNCIA A

COMPETÈNCIA B
Bon dosificador

IMPORTÀNCIA
Transparència
Resistència

Ergonomia
Durabilitat
Simplicitat

Comoditat

OBJECTIU
Rugositat
Fiabilitat
Consum

Aspecte
Volum

Gama
Pes
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Recanvi simple 9 3 4 5 1 1 5 1 2 8 9 4

Producte principal 9 3 9 5 2 1 4 4 2 1 10 12 2
durador
Bona dosificació 9 9 3 4 2 1 3 3 1,5 1 6 7 5
tinta
Consum baix de tinta 9 9 3 3 5 1 4 1,3 1 4 5 10

Estabilitat de 1 1 3 2 2 1 3 2 1 1 2 2 12
l’escriptura
Espessor de traç 9 1 3 9 4 4 2 4 4 1 1,5 6 7 7

Bon empenyedor 1 3 9 1 2 1 1 2 1 1 1 1 16

resistent 3 9 2 2 3 4 3 1,5 1 3 4 11

Còmode de 1 9 3 3 2 5 3 4 5 1 1,2 2,4 3 12

transportar
Pes adequat 9 1 4 5 5 4 5 1 1,2 4,8 6 9

Que no rellisqui 1 9 3 5 1 1 3 3 3 1 15 18 1

Volum adequat 1 9 1 1 3 2 4 4 3 1,5 1 4,5 5 8

Forma ergonòmica 1 9 1 3 1 1 2 2 2 1 6 7 5

Forma atractiva 9 3 1 2 5 3 3 1 9 11 3

Francesc Alpiste, Jordi Torner 18

Visualització del 9 1 3 5 5 4 1,3 1 1,3 2 15
cartutx
Varietat de colors 9 1 4 1 4 5 1,3 1 1,3 2 15

ORIENTACIÓ
DESITJADA
PONDERACIÓ 38 45 101 67 42 51 21 63 23 45 49 30 45 33 9 9
ABSOLUTA
PONDERACIÓ 5,7 6,7 15 10 6,3 7,6 3,1 9,4 3,4 6,7 7,3 4,5 6,7 4,9 1,3 1,3

RELATIVA
ORDRE 10 8 1 2 9 4 14 3 13 7 5 12 6 11 15 16
D’IMPORTÀNCIA
VALORACIÓ TÈCNICA
NOSTRE PRODUCTE 152 205 8 55 3 5 18 62 25 150 65 73 8 6 7 4

COMPETÈNCIA A 162 225 9 50 5 8 16 52 29 125 23 82 7 8 6 5

COMPETÈNCIA B 142 215 7 47 4 4 17 71 31 135 48 91 9 7 5 3

OBJECTIU TÈCNIC 49 4 50 7

Fig. 23. Matriu de correlació entre els QUÈ i els COM. Taula de planificació de la qualitat.

Francesc Alpiste, Jordi Torner 19