Comentari de la lectura “ The Fundamental Law of Hungary”

El text que es comenta és el preàmbul o “declaració nacional” de la constitució o llei

fonamental d’Hongria de 2011. Com a tal forma part d’un text constitucional que en aquesta
declaració expressa que per damunt de tot es basa en la tradició nacional per la seva
formulació. Tradició cristiana fent referència al seu fundador Sant Esteve on podem veure la
importància del cristianisme en la identitat hongaresa. També proclama l’orgull dels seus
avantpassats, dels seus intel.lectuals, la importància de la família i la nació, l’establiment
com a valors fonamentals la fidelitat, la fe i el amor…

Des del punt de vista de les estratègies d’António Hespanha en el text es poden identificar
diverses de les qüestions i estratègies que ens planteja. Per una banda es pot observar al text
com s'identifiquen els drets i els valors cristians, dels seus avantpassats com a elements
legitimadors del dret seleccionant el passat que els hi interesa. Hi ha uns valors nacionals de
fa 1000 anys que hi són presents i fonamenten la constitució actual. Han arribat aquí gràcies
al progrés al llarg del temps.

Hi podem observar el que Hespanha en diu “contra la Teleologia” i també observar la ruptura
i discontinuïtat històric. Per una banda es nega expressament qualsevol validesa a la
“suspensió de la constitució història deguda a ocupacions estrangeres”, negant la prescripció
dels crims comesos contra la nació hongaresa i la unitat de la nació i que “No reconeixem la
constitució comunista de 1949, ja que va ser la base d’un règim tirànic i la proclamem
invàlida”. A més posa data a la ruptura, ja que fixa la data del començament d’una nova
democràcia i un nou ordre constitucional, que comença el dia de la celebració de les primeres
eleccions lliures l’any 1990. Venen a dir que des de 1944 a 1990 la constitució no va ser
vàlida.

Per una altra banda fa un homenatge a la constitució història i a la corona sagrada que
encarna la continuïtat constitucional de l’Estat, el progrés i la unitat de la nació, el que
podríem considerar com una evolució lineal. Cerquen al mateix temps la continuïtat amb la
constitució o lleis constitucionals anteriors a 1949 i la ruptura amb la constitució comunista
de 1949, ocupació soviètica… per donar més èmfasi en el nacionalisme.

Si feim un comentari del text des de la “tercera” estratègia d’Hespanha hi podem veure els
seus elements reflectits: el paper de la tradició i l'evolució no lineal del dret i de les lleis, que
està afectada per la discontinuïtat i la ruptura dels fets socials i històrics com varen ser les
invasions nazis i posteriorment dels soviètics a Hongria i la imposició d’una constitució
comunista el 1949. En certa manera es nega a acceptar alguns aspectes del passat com serien
dictadures o repressions i d’aquesta manera dóna la culpa a les ocupacions estrangeres.
Intenta oblidar el passat insinuant que Hongria tot ho ha fet bé i no ha tingut res a veure amb
les coses dolentes, les coses dolentes són per els altres. Per a concloure dir que la estratègia
d’Hespanha ens permet veure el passat d’una manera autònoma sense que tingui sempre una
influència definitòria en el present. El temps va canviant i la manera de veure la vida i les
coses del passat també. Es pot anar endavant o endarrere, evolucionar en espiral, en contra de
la idea que el dret té un fi però sempre hi haurà intencions dels polítics o legisladors que
aniran canviant la història.