Estudi del temps en El vescomte migpartit

Carme Marí Clérigues i Antonio Saval García

En aquest treball intentarem mostrar l’ús del temps i la temporalitat emprades per Italo Calvino en la
seua obra El vescomte migpartit. Per dur a terme dita anàlisi, ens centrarem en el temps extern i intern
al llarg de la novel·la.

En quant al temps extern, Calvino situa els events d’aquesta novel·la al segle XVIII, doncs, la història
comença amb una batalla entre cristians i turcs al territori de Bohèmia durant les guerres
austro-turques, entre la dinastia dels Habsburgs i l’Imperi Otomà. Per altra banda, podem dir que El
vescomte migpartit es desenvolupa principalment en terres ligurs, en el poble de Terralba, si bé molts
passatges es duen a terme a una localitat propera anomenada Pratofungo, on enviaven els leprosos, i a
Col Gerbido, on vivien els hugonots. La presència d'aquestos últims també ens serveix com una clara
referència del context històric de la novel·la donat que l’èxode massiu del hugonots de França va ser
entre 1686 i 1689. A més a més, sabem que l’acció se situa a l’estiu, possiblement entre els mesos de
juliol i setembre, i ho podem imaginar per al·lusions a la natura i al cel característiques d’aquesta
època de l’any: “Las cigüeñas volaban bajas, en blancas bandadas, atravesando el aire opaco e
inmóvil” (pàg.1) o “La hora más hermosa era cuando el sol estaba alto y el mar era de oro” (pàg.18).

Pel que fa al temps intern, començant pel primer capítol podem dir que la majoria d’esdeveniments es
conten de manera cronològicament lineal, en diferents ocasions es fan el·lipsis o salts temporals entre
diferents escenes “Aquella noche”(4), . Fins i tot arriben a haver-hi avanços sobre esdeveniments
posteriors en la trama:“Las cosas todavía eran enteras e indiscutibles tal como era él mismo. Si
hubiese podido prever la terrible suerte que le esperaba…”(4).

En el segon capítol, podem veure com el temps que passa entre el començament de la batalla i el
moment que el vescomte és ferit per un canó és aproximadament d’un dia, gràcies a adverbis
temporals com “Aquella mañana”(11), “a las diez de la mañana”(18), o “por la noche”(7).

En el tercer capítol, es conta com van transcórrer dos dies i part d’un tercer després de l’arribada a
Terralba del vescomte, i en quin mes de l’any va arribar-hi: “Cuando mi tío regresó a Terralba, yo
tenía siete u ocho años. Fue por la tarde, ya a oscuras; era octubre;…estuvimos seguros por la
noche… (8), “Al día siguiente…(10), “Se encamó aquel día…”, “A la mañana siguiente…” (11).

Tot i així, no s’especifica quant de temps passa entre els fets relatats als dos primers capítols i el retorn
de Medardo, és a dir, es fa ús d’una el·lipsi o salt temporal: “Todos, esperando, discutían de cómo
regresaría el vizconde Medardo; hacía tiempo que había llegado la noticia de graves heridas
recibidas de los turcos, pero nadie sabía todavía exactamente si estaba mutilado, tullido, lisiado, o
sólo deformado por las cicatrices” (9).

També s’empren altres recursos com l’analepsi o salt enrere en el temps, per exemple per il·lustrar la
raó per què el vescomte Aiolfo, pare de Medardo, no acudeix a la rebuda del seu fill: “Sólo faltaba el
padre de Medardo, el viejo vizconde Ayulfo, mi abuelo, que desde hacía tiempo ya no bajaba ni al
patio…”(8), “allí se encerró, y no salía ni de día ni de noche.”(9).

També trobem mencions a moments de la trama i diferents adverbis temporals al capítol 4, en què
passen uns cinc dies en total entre la primera vegada que el vescomte ix del seu castell i l’execució
dels condemnats a mort per ordre d’ell mateix: “Tras la muerte de su padre”(12), “Aquella
noche,…”(12), “aquel día”(12), “ durante tres días.”(14)

Pel que fa al cinqué capítol, aquest comença amb la narració per part del narrador, nebot del vescomte,
mitjançant una analepsi, primer del passat del doctor Trelawney i com havia acabat en Terralba: “El
doctor Trelawney era inglés… había realizado viajes largos y peligrosos” (14). Més tard ens trobem
una altra analepsi, sobre el dia del seu propi naixement “Yo nací en la cabaña del cazador”(15), i una
altra sobre el temps que el nebot va passar amb el doctor “Estábamos en un lugar escarpado y
torrentoso; yo y el doctor Trelawney corríamos…”(16).

Si bé en dit capítol, d’igual manera que ja hem esmentat prèviament en altres capítols anteriors, els
adverbis temporals esmenten durant quina part del dia tenen lloc els fets, no ho fan d’una manera tan
precisa, com en altres ocasions es menciona durant quina part de l’any o en què data en concret tenen
lloc els fets: “Una noche…”(17), “El día siguiente…”(17), “aquellos tiempos”(18). Així, si bé podem
deduir que l’acció es desenvolupa al llarg de diversos dies, aquest és un temps indeterminat:
“pasábamos las noches”(15). Només podem saber que van tindre lloc en temps passats, al tractar-se
d’una analepsi.

Com bé anem a observar, no sabem quant de temps ha passat entre el capítol 5 i 6 perquè el primer
acaba amb una reflexió del narrador després d’un dels nombrosos encontres amb el vescomte
(“Pietrochiodo, los hugonotes, los leprosos, todos estábamos bajo el signo del hombre demediado,
era él el amo a quien servíamos y del que no conseguíamos liberarnos” pàg.28) i el segon comença
amb l’enamorament del vescomte amb Pamela com veurem a continuació. Per tant, el temps entre el
capítol 5 i 6 és indeterminat.

El capítol 6 transcorre principalment en 4 dies. En aquest cas, els adverbis de temps han sigut un
element clau per seguir l’eix cronològic de la història. En primer lloc, el procés en el que el vescomte
decideix enamorar-se de Pamela i aquesta se’n adona representa el 1r dia: “por los riscos de mañana”,
“ a mediodía” i “Por la noche” (29). Al acabar aquest, comença el 2n dia (“Al día siguiente” pàg.30),
en el que el vescomte s’encontra cara a cara amb Pamela i aquest li manifesta el seu desig i li dona 1
dia per a pensar si accedir a la seua proposta. Arribat aquest dia (“Al día siguiente Pamela” pàg.31), la
jove decideix rebutjar la proposició del vescomte. En acabar el 3r dia passem directament al 4t
(“Aquella noche Pamela” pàg.32) i acaba en un desastre per la nit (“Aquella noche el pajar … ardió”
pàg.33). D’ací es produeix un salt en el temps donat que l’autor passa a fer descripcions prou
detallades de dies sencers a resumir com vivia Pamela al bosc en un temps indefinit: “Vivía en una
gruta conocida sólo por ella” (33). Per altra banda, trobem altre salt temporal al final del capítol: “Un
día, el doctor Trelawney … el vizconde nos salió al encuentro” (34).

Així doncs, entre el capítol 6 i 7 trobarem de nou que el temps és indeterminat donat que el 7 comença
parlant de Pratofungo: “En torno a Pratofungo” (34). D’aquesta manera, hi ha un salt temporal
considerable entre ambdós capítols però no sabem quant de temps ha transcurrit entre ells.

Podem dir que el capítol 7 es pot dividir en tres passatges. En quant al primer passatge, sabem que
comença per la vesprada per una evidència clara al principi del capítol però no sabem exactament
quan acaba encara que possiblement cap a la nit: “Reparé entonces en que la tarde soleada estaba
llena de leprosos tumbados” (35). El segon passatge és al dia següent, per tant, el temps de moment és
lineal, i va durar fins la nit com indiquen els adverbis de temps al text: “Al día siguiente” (37) i “Se
hacía de noche” (39). Entre aquestos 2 passatges i el 3r hi ha un salt temporal i es trenca la continuïtat
temporal: “Una vez un temporal cogió a Pamela” (41). A més sabem que l’acció es va dur a terme en
una vesprada: “como Pamela la conoció aquella tarde”. Al llarg del capítol podem trobar pauses
temporals principalment descriptives: “Me desesperaba por no saber nada de ella… con su voz
melosa y retumbante” (34) o “su capa negra estaba un poco despedazada…rayas azules y blancas”
(37). Cal destacar una analepsis, “recorrió durante meses y años las naciones cristianas para volver a
su castillo” (42) ja que ens dóna una informació molt important: des de l’accident del vescomte a la
guerra fins al final de la novel·la han passat molts anys.

Entre aquest i el capítol 8 trobem que altra vegada el temps és indeterminat encara que podem
imaginar que no ha passat molt temps ja que en el capítol 7 el Medardo bo apareix en la vida dels
habitants de Terralba sobtadament i en el 8 ens parla de la seua vida al municipi: “la vida en Terralba
fue muy distinta” (44).

La primera pàgina del capítol 8 tracta principalment sobre el dia a dia del Medardo bo a Terralba:
“Por la mañana acompañaba” (44) o “cada mañana daba también” (44). A partir de la pàgina 45, el
narrador comença a contar-nos un fet que va passar en un matí concret “Aquella mañana”, per tant, el
temps passa a procedir molt més lentament. Aquesta sensació de lentitud augmenta més encara amb
pauses descriptives: “Y no había oveja que …y prevenir violencias y pecados” (45). També es tracta
com Medardo bo torna a visitar Pamela, trencant la rutina de la jove al bosc: “Pero a cierta hora,
renqueando…” (46). A més, Calvino utiliza una pàgina de un llibre per unir el fil cronològic i canviar
d’escena sense crear salts temporals: “Alguna media página llegó…” (46). Aleshores, podem dir que
des de “Pamela se estaba…” (46) fins a “Era el atardecer…” (50) transcorre aproximadament 1 dia.

El capítol 9 comença al dia següent “Por la mañana” (50), però també podem interpretar que el
narrador continua narrant el dia a dia a Terralba: “yo iba a menudo al taller de Pietrochiodo” (50). La
història se seguix percebent molt lentament per l’ús constant de pauses descriptives: “ El Bueno cada
día … con redes alrededor, mariposas” (51). En efecte, el narrador continua narrant fets i situacions
concretes del Medardo bo: “Un día le vi” (51), “Las frecuentes visitas del Bueno” (53) , “A menudo”
(53). Aquest capítol acaba amb una frase que podria servir-li de títol: “Así transcurrían los días en
Terralba” (54).

De nou, entre el capítol 9 i 10 hi ha un salt temporal, doncs, el 10 comença amb una escena diferent:
“las dos mitades de Medardo vagaban atormentadas por rencores opuestos” (54).

Pel que fa al capítol 10, el temps és principalment lineal amb excepcions. Mentre que en el primer dia
d’aquest capítol la línia temporal sembla tindre una continuïtat: “por la mañana”(54), “Al poco
rato”. No obstant, hi ha un salt que ens porta al dia d’abans de la boda entre el vescomte i Pamela:
“Pero la noche antes del casamiento” (56). El dia de l’esmentada boda arriba sense cap trencament
de l’eix temporal: “Hasta que, al alba” (57) i el dia següent de l'enllaç en què es produeix el combat
també segueix el fil temporal: “El duelo fue fijado para el día siguiente”, “El alba era verdusca”
(58), “Media hora más tarde” (59). Sobtadament, hi ha una el·lipsi temporal “Mi tío fue velado día y
noche entre la muerte y la vida”, doncs, no sabem quant de temps ha passat el vescomte ferit fins que
un dia es desperta amb les dues meitats unides: “Una mañana” (59). Entre les pàgines 59 i 60 trobem
una prolepsi que ens anticipa el futur: “Tuvo una vida feliz, muchos hijos y un 60 gobierno justo.
También nuestra vida mejoró”. D’aquesta manera a l’última pàgina hi ha diverses prolepsis que ens
proporcionen informació del futur dels protagonistes: “Había llegado a los umbrales de la
adolescencia” o “Y llegó el día en que también el doctor Trelawney me abandonó. Una mañana”
(60).
 Bibliografia

Edició de El vescomte migpartit emprada:

https://leyendoyescribiendoando.files.wordpress.com/2018/09/c3adtalo-calvino-el-vizconde-
demediado.pdf

https://arrecaballo.es/edad-moderna/guerra-de-los-nueve-anos-1688-97/la-persecucion-de-l
os-hugonotes/#

https://www.elindependiente.com/futuro/medio-ambiente/2019/09/15/ciguenas/