ADAPTACIONS DELS ORGANISMES A
LA HUMITAT
Adaptacions dels animals per
evitar la deshidratació
Tegument impermeable
Estructures que mantenen una
microatmosfera humida
Secrecions mucoses
Aparell respiratori dins del cos
Fecundació interna
Hàbits especials (hàbits nocturns per evitar
les hores de més insolació)
Capacitat de beure l'aigua de mar (Animals
marins, tenen òrgans que expulsen l'excés
de sal)
Adaptació del cicle biològic a l'estació seca
Tipus de plantes segons les seves necessitats
hídriques:
Hidròfits (plantes aquàtiques): Epidermis fines
i cavitats aèries que les permeten mantenir-se
dretes o surar.
Higròfits (plantes de zones molt humides):
Fulles grans, epidermis fina, molts estomes i
transpiració molt activa.
Xeròfits (plantes de zones seques): Fulles
petites, epidermis gruixuda que reté aigua,
pocs estomes i poques fulles.
Mesòfits: Entre higròfits i xeròfits.
FACTORS AMBIENTALS
La humitat de l'aire és el vapor
ABIÒTICS
d'aigua que hi ha en l'aire
atmosfèric. Es mesura amb un
higròmetre i les unitats de
mesura són, per exemple:
HUMITAT mols/dm3, g/m3...
Humitat absoluta: Quantitat
d'H2Ov en l'atmosfera.
Adaptacions de les plantes per
evitar la deshidratació Humitat relativa: Quantitat
de H2Ov en l'atmosfera
Arrels molt llargues tenint en compte la
Fulles amb epidermis molt quantitat que podria haver.
cutinitzades i amb pocs estomes (%)
Pilositat abundant capaç de retenir
aire
Tiges i fulles suculentes capaces de (45) 90%
retenir gran quantitat d'aigua
Fecundació a través de pol·len (el
pol·len es transporta a través de l'aire hum. hum.
sense necessitat d'aigua) abs. rel.
Formació de llavors (les llavors poden
aguantar molt temps sense germinar
30 °C
esperant les condicions d'humitat
necessàries) 50 H2Ov
Si hi ha més humitat de la que
pot caber a una determinada
temperatura, el H2Ov precipita
(rosada).