1.3.

Polítiques Educatives en
entorns multiculturals
 RESULTATS
EDUCATIUS

- Elevades taxes d’abandonament

educatiu
- Reduït nombre d’estudiants que
continuen post-obligatoria

ARA, 10 setembre 2012. L’escola necessita millorar

LLEIS EDUCATIVES ESTATALS
1970: LGE - Ley General de Educación

1985: LODE - Ley Orgánica del Derecho a la

Educación

1990: LOGSE - Ley Orgánica de Ordenación General

del Sistema Educativo

2002: LOCE – Ley Orgánica de Calidad de la

Educación

2006: LOE - Ley Orgánica de Educación

2012: Anteproyecto de ley orgánica para la mejora

de la calidad educativa (LOMCE)
LLEIS EDUCATIVES ESTATALS
1970: LGE - Ley General de Educación

1985: LODE - Ley Orgánica del Derecho a la

Educación

1990: LOGSE - Ley Orgánica de Ordenación

General del Sistema Educativo

2002: LOCE – Ley Orgánica de Calidad de la

Educación

2006: LOE - Ley Orgánica de Educación

2012: Anteproyecto de ley orgánica para la mejora

de la calidad educativa (LOMCE)
1970: LGE. Ley General de
Educación

- EGB (14)

- Igualtat d’oportunitats

- Homogeneïtzació

- Estratègia de quotes
1990: LOGSE. Ley Orgánica de
Ordenación General del
Sistema Educativo

- ESO (16)

- Atenció a la diversitat: itineraris

- Diferents nivells de concreció del

currículum (Teoria del Dèficit):
desdoblaments, aules-taller, PI, cv felicitat, etc.
 2012: Anteproyecto de ley orgánica para la mejora de la
calidad educativa (LOMCE)

•S’avança a 4rt de la ESO els itineraris (Pre-batxiller i Formació Professional Bàsica):

“enseñanzas académicas” o “enseñanzas aplicadas”.

•Al finalitzar 4rt, avaluació estatal per l’opció d’ensenyament acadèmic o aplicat
(independentment de l’itinerari anterior).

•A la ESO :
–2on s’inicia la optativitat (mínim 1 assignatura entre les que ha de constar llengua
estrangera)
–Repetició de curs amb més de 2 assignatures suspeses. Adaptacions.

• Modalitats a batxillerat: Art, Ciències

(enginyeria o Salut), Humanitats i ciències
socials (humanitats o CCSS).

• L’accès a les universitats: títol batxiller +

prova final (universitats podran exigir la
superació de proves específiques).

• L’accès a Cicle Formatiu Superior es pot fer

a través: títol batxiller, Tècnic de grau mig o
proves específiques.
 Repercussions de les reformes
• Augment de les desigualtats educatives (CV
flexible i optativitat à basar-se en la DIVERSITAT
CURRICULAR SENSE IGUALTAT)
• Èmfasis de la diversitat com a positiu
• Es deixa de considerar l’educació com a
mecanisme útil per a la igualtat d’oportunitats.
• ADAPTACIÓ de l’escola als diferents contextos
socials
• NO es contrasta amb les aportacions de la
COMUNITAT CIENTÍFICA INTERNACIONAL
 Doble línea d’escolarització

Escoles d’elit:
Currículo orientat a objectius com la competitivitat
i l’esforç per preparar als futurs “dirigents”

Escoles de Mínims:
Sovint no es prioritza competitivitat i esforç (per
exemple tallers o optatives de baix nivell).
Gran importància a la sociabilitat i la felicitat.
LEGISLACIÓ LGE (1970)

APRENENTATGE TRADICIONAL

CONCEPCIÓ OBJECTIVISTA

BASES La realitat és independent

dels individus que la
coneixen I la utilitzen

EXEMPLES La taula és una taula

independentment de com la
veiem les persones

FORMACIÓ DEL Continguts a transmetre I

PROFESSSORAT metodologies per a fer-ho

ENFOCAMENT Orientació pedagògica que

DISCIPLINAR no té degudament en
compte els aspectes
psicològics I sociològics

CONSEQÜÈNCIES La imposició d’una cultura

homogènia genera I
reprodueix desigualtats
LEGISLACIÓ LGE (1970) LOGSE (1987/1990) –
LOCE (2002)

APRENENTATGE TRADICIONAL SIGNIFICATIU

CONCEPCIÓ OBJECTIVISTA CONSTRUCTIVISTA

BASES La realitat és independent La realitat és una

dels individus que la construcció social que depèn
coneixen i la utilitzen dels significats que donen
les persones
EXEMPLES La taula és una taula La taula és una taula perquè
independentment de com la la veiem com un objecte
veiem les persones adequat per exemple per
menjar
FORMACIÓ DEL Continguts a transmetre i Coneixement del procés
PROFESSSORAT metodologies per a fer-ho d’aprenentatge dels actors i
de la seva manera de
construir els significats

ENFOCAMENT Orientació pedagògica que Orientació psicològica que

DISCIPLINAR no té degudament en no té degudament en
compte els aspectes compte els aspectes
psicològics i sociològics pedagògics I sociològics

CONSEQÜÈNCIES La imposició d’una cultura L’adaptació a la diversitat

homogènia genera i sense tenir en compte la
reprodueix desigualtats desigualtat del context,
genera un augment de les
desigualtats
LEGISLACIÓ LGE (1970) LOGSE (1987/1990) – LOCE
(2002)
LOMCE (2012)
APRENENTATGE TRADICIONAL SIGNIFICATIU DIALÒGIC

CONCEPCIÓ OBJECTIVISTA CONSTRUCTIVISTA COMUNICATIVA

BASES La realitat és independent La realitat és una construcció La realitat és una construcció

dels individus que la coneixen social que depèn dels humana. Els significats
i la utilitzen significats que donen els depenen de les interaccions
individus. humanes

EXEMPLES La taula és una taula La taula és una taula perquè La taula és una taula perquè
independentment de com la la veiem com un objecte ens posem d’acord en utilitzar-
veiem les persones adequat per exemple per la per menjar
menjar

FORMACIÓ DEL Continguts a transmetre i Coneixement del procés Coneixement dels processos
PROFESSSORAT metodologies per a fer-ho d’aprenentatge dels actors i d’aprenentatge dels individus i
de la seva manera individual grups a través de la
de construir els significats construcció interactiva de
significats

ENFOCAMENT Orientació pedagògica que Orientació psicològica que Orientació interdisciplinar:

DISCIPLINAR no té degudament en compte no té degudament en compte pedagògica, psicològica,
els aspectes psicològics i els aspectes pedagògics i sociològica, epistemològica
sociològics sociològics

CONSEQÜÈNCIES La imposició d’una cultura L’adaptació a la diversitat Amb la transformació del

homogènia genera i sense tenir en compte la context. Les diferències com
reprodueix desigualtats desigualtat del context, una de les dimensions de
ENSENYAMENT APRENENTATGE APRENENTATGE APRENENTATGE
TRADICIONAL SIGNIFICATIU COOPERATIU DIALÒGIC
(SOCIETAT (SOCIETAT (SOCIETAT (SOCIETAT
INDUSTRIAL) INDUSTRIAL) INDUSTRIAL) INFORMACIÓ)
1960s 1970s 1990s
PROFESSORAT,
PROFESSORAT PROFESSORAT PROFESSORAT ALUMNAT,
FAMILIARS,
ALUMNAT ALUMNAT ALUMNAT
VOLUNTARIAT,
CONCEPCIÓ CONCEPCIÓ
CONSTRUCTIVISTA COMUNICATIVA

ÈMFASIS EN ÈMFASIS EN ÈMFASIS EN ÈMFASIS EN

METODOLOGIA CONEIXEMENTS I/O COOPERACIÓ TOTES LES
CONCEPTES INTERACCIONS
PREVIS
FORMACIÓ FORMACIÓ FORMACIÓ PROFESSORAT,
PROFESSORAT PROFESSORAT PROFESSORAT FAMILIARS,
VOLUNTARIAT
Legislació a Catalunya
 Llei d’Educació de Catalunya. 12/2009, 10 de juliol

CONCENTRACIÓ ALUMNAT AMB NEE. GESTIÓ DE LA MATRICULA

Article 43. Principis ordenadors de la prestació del Servei d’Educació de

Catalunya
e) […] l’escolarització equilibrada dels alumnes, especialment dels
que presenten necessitats específiques de suport educatiu.

Article 48 Coresponsabilització de tots els centres en l’escolarització

d’alumnes
1.[…] l’Administració educativa ha d’establir territorialment la
proporció màxima d’alumnes amb necessitats educatives
específiques que poden ésser escolaritzats en cada centre en
l’accés als nivells inicials de cada etapa i, si escau, la reserva de llocs
escolars que, com a mínim, cal destinar-los. […]
 Llei d’Educació de Catalunya. 12/2009, 10 de juliol

CURRICULUM I ORGANITZACIÓ FLEXIBLE DE L’AULA/ CENTRE

Article 56. Educació infantil

6. El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de l’educació
infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge
d’autonomia pedagògica per fer possible que el primer ensenyament
s’acordi amb el projecte educatiu del centre i s’adapti a l’entorn. [...].

Article 57. Educació bàsica

6. Correspon al Dpt, en un context d’organització flexible dels
ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de
regir l’atenció a la diversitat a què fa referència l’apartat 5 i orientar els
centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars
corresponents. Igualment, correspon al Dpt establir els criteris a què
s’han d’ajustar les mesures que adoptin els centres per a atendre els
alumnes amb NEE i per a atendre els alumnes amb altes capacitats.
 Llei d’Educació de Catalunya. 12/2009, 10 de juliol
CURRICULUM I ORGANITZACIÓ FLEXIBLE DE L’AULA/ CENTRE

Article 59. Educació Secundària obligatòria

3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a
l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la incorporació dels
alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta [...].
4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir programes
de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació.
Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels
centres, en col·laboració, si escau, amb les administracions locals, i s’han
de portar a terme amb les mesures de garantia que es determinin per
reglament.

Article 61. Batxillerat

4. El Departament pot facilitar itineraris de batxillerat adaptats als
diferents ritmes d’aprenentatge, amb una organització flexible de
l’oferta i dels horaris i amb la coordinació i la relació entre els diversos
estudis postobligatoris, i ha d’estimular els centres que imparteixen
ensenyaments de batxillerat perquè defineixin itineraris que orientin i
preparin els alumnes per a l’accés als diversos ensenyaments posteriors.
 UEC- Unitats d’Escolarització
Compartida
Exemple de Segregació a Secundària:

•L’objectiu: Donar atenció educativa a alumnat amb NEE per motius “de la
inadaptació al medi escolar” als IES.
•Organització curricular: Part dels ensenyaments corresponents es fa en les
UEC. Activitats específiques “adaptades” en grups reduïts a les seves
necessitats, característiques i coneixements.
•Escolarització compartida amb el centre docent en què l’alumne/a es trobi
matriculat, del qual continuarà depenent i realitzarà algunes activitats.
•Ha de tenir caràcter temporal. Revisió trimestral per la tutora del IES, l’EAP
(equip d’assessorament i orientació psicopedagògica) i responsable UEC.
 La Sisena hora a l’escola pública

• Al curs 2006-2007 les escoles públiques augmenten en 1

hora per equiparar l'horari escolar amb el dels centres
concertats.
• Objectiu: reforçar continguts a l’escola i millorar
resultats acadèmics
• Recolzament de la FAPAC (Federació d’Associacions de
mares i pares d’alumnes de Catalunya) per igualar
condicions d’escolarització i per combatre fracàs
• Oposició del professorat
• La crisi i les retallades: al 2011 s’elimina la 6ª hora i es
manté únicament en aquelles escoles d’ entorn
“sociocultural difícil” com a suport per l’èxit escolar.
 Llei d’Educació de Catalunya. 12/2009, 10 de juliol
SOBRE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Article 33. Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions

1.El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir
les situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera
immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció
necessària per a garantir-los el dret a la intimitat.

Disposicions transitories
Setena Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu
1.El Govern, a proposta del Departament i en el termini de dos anys a partir de l’entrada
en vigor d’aquesta llei, ha d’aprovar un pla per a la igualtat de gènere en el sistema
educatiu i l’ha de presentar al Parlament.

2. El pla a què fa referència l’apartat 1 ha d’incloure mesures específiques per a la

igualtat de gènere en els diversos àmbits educatius, i també les mesures de
prevenció de la violència de gènere i de discriminació positiva que siguin
necessàries per a la consecució dels seus objectius. Aquestes mesures s’han de referir
tant als continguts i mètodes d’ensenyament com a les activitats escolars i de lleure, i
també a la composició dels organismes escolars de caràcter representatiu.
 SCIENCE READING MATHEMATICS

SPAIN 488 461 480

OECD 500 492 498
PISA 2006

SCIENCE READING MATHEMATICS

SPAIN 488 481 483

OECD 501 493 496
PISA 2009
Quin efecte tenen les decisions i mesures
polítiques en el èxit/ fracàs educatiu?

Com prendre la decisió?

Formes d’organització de l’aula i

dels recursos
 Commission of the European
Communities. (2006b).
Communication from the
Commission to the Council and the
European Parliament. Efficiency
and equity in european education
and training systems. {SEC(2006)
1096}.

“Les reformes s’han de formular per tal de que

garanteixin un sistema educatiu i de formació de gran
qualitat i que siguin eficients i equitatius a la
vegada.”
(Commission of the European Communities, 2006, p.2).
 COM MÉS AVIAT ÉS LA SEPARACIÓ
(ITINERARIS, GRUPS FLEXIBLES…ETC.)

MENYS EFICIÈNCIA A LLARG TERMINI

MENYS EQUITAT – ACCENTUA ELS EFECTES

DE LES DESIGUALTATS SOCIO-
ECONÒMIQUES ALS I LES ESTUDIANTS AMB
MÉS DESAVANTATGE SOCIAL
 POSTPOSAR LA SEPARACIÓ

REDUEIX DESIGUALTAT
LLEU IMPACTE POSITIU EN L’EFICIÈNCIA
 PRÀCTIQUES INCLUSORES
(DE- TRACKING)

FA AVANÇAR L’EFICIÈNCIA I L’EQUITAT

(ESPECIALMENT ENTRE ESTUDIANTS AMB MÉS
DESAVANTATGE SOCIAL COM ELS NENS I NENES
GITANOS)
Tres formes d‘organitzar la diversitat de
l’alumnat i els recursos humans

• Mixture
• Streaming
• Inclusion

PROJECTE RECERCA EN EDUCACIÓ ESCOLAR

DE MES RANKING I MES RECURSOS DELS
PROGRAMES MARC DE RECERCA DE LA
COMISSIÓ EUROPEA