You are on page 1of 42

1r BATXILLERAT

BLOC III - LITERATURA


UNITAT 4

Literatura catalana
medieval
RAMON LLULL
1232-1315
Joan Ramon Belló
LA HISTÒRIA DE LA LITERATURA
CATALANA
3. La prosa
medieval
S. XIII-XIV-XV

Temes/
Gèneres

Prosa La prosa
La narrativa La novel·la
religiosa i moral i
històrica cavalleresca
moral filosòfica

Les cròniques de
Ramon Llull Jaume I, Bernat
Bernat Metge
Curial e Güelfa i
Desclot , Ramon Tirant lo Blanch
Francesc Eiximenis Muntaner i Pere III
Sant Vicenç Ferrer el Cerimoniós

Superen la tradició
Va reflexionar sobre
fantàstica i van
Defensar la debats clàssics de la
Van promoure la aportar
política dels reis cultura medieval
doctrina i la moral versemblança
cristianes

La immortalitat de
l’ànima, el bé i el
mal, l‘amor, la
dona…
 Biografia
 Un projecte de vida

 Un missatge carregat de raons


 Plantejament utilitarista de la literatura
 Obres
 Obres: Filosòfiques. Místiques i morals. Novel·les. Didàctiques i
Poesies.
 Principals obres de narrativa:
- Blanquerna
- El llibre d’amic e amat
- Vida coetània
- Llibre de l’ordre de cavalleria
- Fèlix o Llibre de meravelles
- (Llibre de les bèsties)
 Llengua i estil. Influència de R. Llull.
EL PERSONATGE
Va ser un rellevant escriptor, filòsof,
místic, teòleg, professor i missioner
mallorquí del segle XIII.

Va ser el primer autor medieval en fer


servir una llengua romànica (català) per
transmetre coneixements filosòfics,
teològics i místics que fins llavors només
s’escrivien en llatí.
La carrera palatina de
Ramon es troba
documentada a l’entorn
de la cort que formà el
futur Jaume II de
Mallorca, a partir de la
seua designació com
hereu del Regne de
Mallorca el 1256, en la
qual ocupà el càrrec de
Senescal de la taula,
o cap de l’administració
cortesana. Tanmateix
RAMON LLULL BLANCA PICANY probablement ja ocupà
amb anterioritat algun
càrrec a la cort del
Conqueridor.
En els mateixos anys,
en concret el 1257, es
va casar amb la jove
Blanca Picany, amb qui
va tenir dos fills:
MAGDALENA Domènec i Magdalena.
DOMÈNECH
VIDA COETÀNIA
Vida coetània
és una obra que
Ramon Llull,
quan ja era vell, va
dictar a un deixeble;
és la biografia de
l’escriptor.
Amor cortés i pecat,
representació anàloga a
l’opinió que tenia Llull de la
seua època palatina. A
diferència de l’etapa religiosa,
els primers anys de Ramon
són escassos en notícies. Ell
mateix ens diu que fou un
cortesà llicenciós i poeta
trobadoresc, d’obra no
Vida mundana i conservada

conversió
La conversió i l’etapa de formació
«Ramon, senescal de la taula del rei de Mallorca,
encara jove i afeccionat a compondre vanes
cançons, dictats i altres follies d’aquest món,
estava assegut una nit vora el seu llit, disposat a
compondre i escriure en llur vulgar una cançó
sobre certa dona a qui aleshores amava amb fatu
amor. Mentre la començava a escriure, mirant a
la dreta veié a nostre Senyor Jesucrist, penjat de
la creu, visió que l’espaordí tant que, deixant el
que feia, es ficà al llit…»—Vida coetània (1311)
El jove Ramon Llull no era
gens creient fins que
refereix que cinc vegades se
li va aparéixer Crist clavat a
la creu.

“Uns vuit dies després, al mateix lloc i gairebé a la


mateixa hora, es disposà a finir l’esmentada cançó, i el
Senyor se li aparegué novament, la qual cosa augmentà
la seva por i, com l’altra vegada, es ficà al llit.
Després de la cinquena aparició comprengué que Jesucrist
volia que abandonés el món i que es lliurés al seu servei.”

 32 anys: primera aparició. Amb aquest episodi,


succeït el mes de juliol de 1263
 Seguiren 4 aparicions més.
 5a: Jesucrist li demana que deixe la família, la
cort i les riqueses.
 Ramon Llull ho deixa tot i es lliura a difondre la
seua fe.
 Comença un període
d’expiació i formació a
través d’un llarg
pelegrinatge:

 Santiago de Compostel·la
 Barcelona

 Mallorca
(durant 9 anys).
A Mallorca, va dedicar els nou anys següents a
l’estudi i a la pregària.
Llull prega i rep consells dels savis Llull escolta atent les ensenyances de la seua
religió i decideix posar-se els hàbits
Com que un dels seus objectius era anar a predicar als musulmans, va
comprar un esclau àrab.

Gràcies a aquest
esclau, Llull es va
familiaritzar amb la
llengua, la filosofia
i la ciència àrabs.

Però la relació va
acabar amb uns
esdeveniments
dramàtics.
[veure dossier]
Els últims dies de l’esclau
“Tot començà amb una blasfèmia contra el nom
de Crist que l’esclau proferí en presència del seu
amo. Aquest, d’acord amb els seus privilegis,
castigà durament l’esclau fent ús de la violència.
El sarraí, arran d’això, començà a meditar de
quina manera podria matar al senyor. Es procurà
un coltell, i un dia que va veure el senyor assegut
tot sol, es llançà sobre d’ell i l’hi clavà al ventre.
Llull, tot i la greu ferida, aconseguí dominar-lo.
Tancaren l’esclau a la presó, però Llull no
sabia quina determinació prendre, perquè li
semblava dur matar la persona de qui havia après
una llengua que tant havia volgut saber.
Al cap d’uns dies, després d’haver pregat
Déu per una solució, va anar a la presó a fi de
visitar el captiu, i trobà que s’havia penjat amb la
mateixa corda amb la qual havia estat fermat.
Aleshores Llull, alleujat, donà gràcies a Déu, que li
havia conservat les mans innocents de la mort del
sarraí.”
El Doctor il·luminat
Una vegada acabada
l’etapa de formació, Llull
es retirà al Puig de
Randa.

Va anar a meditar i quan


estava en estat de
contemplació Déu el va
il·luminar.

Segons ell, Déu li va


inspirar un mètode
infal·lible que li
permetria convertir tots
els “infidels”, l’ART.

Llull serà conegut com el


Doctor il·luminat. Llull donarà classes
de teologia a París
Massís de Randa de 543m. Situat entre
Algeida i Llucmajor ( Mallorca).

Puig de Randa és la muntanya principal del


massís de Randa.

La tradició diu que Llull passà ací una


temporada de reflexió i oració. Diuen
que ací es produí la il·luminació de
Randa.
OBJECTIUS DE RAMON LLULL
L'objectiu de Llull, no era escriure llibres per fomentar la llengua catalana, sinó per donar a
conéixer la religió cristiana. Per aconseguir aquest objectiu es va proposar:

a)Escriure llibres per donar a conéixer la religió cristiana.


b)Fundar monestirs-escoles a fi d'ensenyar llengües als missioners que predicarien la paraula
de Déu.
c)Viatjar per parlar amb els infidels i convertir-los a la seua religió.
Què és l’ART? Era un mètode que pretenia
convertir especialment els
musulmans al cristianisme,
per mitjà d’un sistema
racionalment infal·lible per
trobar la veritat.

MISSATGE RAONAT

 Llull té una clara voluntat


propagandística i doctrinal.
 Vol trobar raons a la religió (fe, creença,
etc.)
 Per aquest motiu és mal vist per les
autoritats eclesiàstiques.
 Intenta engrescar les autoritats cristianes
en projectes militars i en una nova
Croada per recuperar Terra Santa.
L’Art
• Ciència universal que comprèn
totes les altres (lògica, dret,
filosofia, metafísica, medicina)

• Instrument infal·lible per a


convertir els infidels

• Art abreujada de trobar veritat

• Objectiu: difondre la veritat a


partir de la ratio i no de
l’auctoritas
• Visió del món jerarquitzada al
voltant de la figura de Déu
• Existència de 3 móns: diví,
espiritual i material
VIDA COETÀNIA
Vida religiosa:
• Es dedica completament a predicar la seua fe, especialment entre
els jueus i musulmans.
• Va estar en contacte permanent amb reis i papes.
• Viatjà de manera incessant.
• Donà lliçons a les universitats medievals més importants, parlà amb
els majors intel·lectuals de la seua època, participà en concilis...
• Va escriure 243 llibres en diferents llengües: català, llatí i àrab.

Santuari de Rocamadour a França. Primer lloc de peregrinació.


VIDA COETÀNIA - VIATGES DE RAMON LLULL
Entre 1279 i 1283 Els
documents parlen
d'estades en diferents
llocs de la
mediterrània i
l’Orient Mitjà...
hauria anat a Roma,
Imperi Bizantí, la mar
Negra, Geòrgia,
Tartària, Jerusalem,
Egipte, Etiòpia,
Barbaria, Regne de
Granada i finalment a
Perpinyà. Aquest gran
viatge anava dirigit a
conéixer la cultura i
característiques dels
pobles que volia
evangelitzar.
Viatges de Ramon Llull
DESVENTURES
A Tunis parlà amb
teòlegs musulmans ,
però el rei el va
condemnar a mort i el
van ficar a la presó.
Gràcies a l'ajuda d’un
tunisià important, la
pena li fou canviada
per l'expulsió. Durant
la sortida de la ciutat
fou objecte d’insults i
maltractes fins que
s’embarcà en una nau
que el portà a Nàpols,
on hauria arribat a
finals de 1293.
DESVENTURES
L’any 1307 es troba documentat a
Bugia debatent amb el mufti de la
ciutat, cosa que provocà nous
aldarulls populars en els quals estigué
a punt de perdre la vida, ja que fou
colpejat i apedregat, el detingeren i
passà sis mesos a la presó, on
escrigué en àrab una de les seues
obres. Finalment fou desterrat, però
la nau en què anava embarcat
naufragà davant les costes de Pisa.
Es va salvar agafat a una fusta, però
hi va perdre els seus llibres, que va
refer més tard de memòria.
Ramon Llull
1232-1315
L’obra:
 Escriu moltes obres (+ 265
autentitzades).

 En català, llatí i àrab.

 És el creador d’un model de prosa


catalana culta.
Ramon Llull
1232-1315

L’obra segons el CONTINGUT:

1. Filosòfiques
2. Morals i Místiques
3. Didàctiques
4. Novel·les
5. Poesies
1. Obres filosòfiques

Llibre del gentil e los tres savis (1272-3)


Art abreujada d’atrobar veritat (1274)


Art demostrativa (1283)


Art inventiva i Art memorativa (1289-90)


Arbre de ciència (1295-96)


Llibre de filosofia d’amor (1298)


D’home (1300)

Lògica nova i Lògica brevis (1303)


Art general última (1305) Anomenada també


Art magna

Llibre d’ascens i descens de l’intel.lecte (1305)


Art breu (1308)



El mestre
Un exemple és de l’exemple
una narració
breu (faula)
que Llull usa
per transmetre
al lector un
ensenyament
Dóna lliçons de moral
i doctrina cristiana
2. Obres morals i
místiques

Llibres:
Llibre d'Amic e Amat
(1283): forma part de
Blanquerna i presenta
l'origen i el
desenvolupament de la
relació entre l'home i Déu,
i reflecteix una
experiència personal de
Ramon Llull.
2. Obres morals i místiques
Llibre de les bèsties
(1288): inclòs al Llibre
de Meravelles,
protagonitzada per
animals, que
reprodueixen d'una
manera simbòlica el
comportament humà. El
propòsit de l'obra és la
salvació dels homes, i
pretén modificar les
conductes personals.
3. Obres didàctiques
Llibre de l’ordre de cavalleria

Escrit entre el 1274 i


1276.
Parla de les
característiques dels
bons cavallers:
l’honor cristià i la
noblesa d’esperit.
4. NOVEL·LES
Llibre d’Evast e Blanquerna
Va ser escrit a Montpeller el 1283.
És una novel·la idealista que va tenir una enorme
influència en la narrativa de l’edat mitjana i en els
escriptors posteriors. Descriu la vida medieval.

Lo romanç d'Evast e Blanquerna està


organitzat en cinc llibres en record de les cinc nafres
de Crist i per exemplificar els cinc possibles estats de
vida religiosa. La novel·la intenta oferir un ampli
panorama del món mediterrani del segle XIII, dels
problemes més angoixants per al cristià.
El Blanquerna conté en els seus cinc llibres algunes
obres escrites anteriorment per Llull
-Considerada com la primera novel·la biogràfica de la
lituratura europea medieval.

Intenció: mostrar l'ideal de vida cristiana en els


distints estats de l'home, el més recomanable dels
quals és el d'ermità.
4. NOVEL·LES

Llibres:

Llibre de les meravelles


(1288): Fèlix és enviat pel seu
pare a “meravellar-se” de les
meravelles del món. Està format
per deu contes o llibres: de Déu,
dels Àngels, del Cel, dels
elements, de les plantes, dels
metalls, de les bèsties, de l'home,
del paradís i de l'infern.
És una crítica del poder. Té
intenció didàctica envers les noves
capes socials burgeses.
5. POESIES
Intenció: expressar les experiències i conviccions de
la seua fe. S'hi observen influències de la poesia
provençal i àrab.
Obres:
- Lo desconhort: Plany en què explica el fracàs de
l’empresa que volia acomplir.

- Cant de Ramon: És un poema que va escriure


quan ja era vell i fa un balanç de la seva vida.

- Lo concili : És una cançó de croada.


Durant el s. XVI es va manifestar un gran interÉs per l’obra de Ramon Llull,
originat pel reformisme de Felip II. Per aquest motiu es va començar un procés
de beatificació que va acabar amb èxit a Toledo. Més tard, el procés de
canonització va quedar truncat perquè es qüestionà l’ortodòxia de la seUIa
doctrina.

Sepulcre al convent de Sant Francesc a Mallorca


Estàtua de Ramon Llull al vestíbul de la
Universitat de Barcelona
• Introdueix un gran nombre de paraules derivades amb sufixes llatins

SUFIXOS NOMINALS -able, -ible, -al, -ança, -ença, –itat, -esa, -ment
LLATINS VERBALS -ar, -ir, ejar

• Però Llull també adopta un sistema de derivació inspirat en l’àrab,


que permet la creació de paraules d’una mateixa família

• La sintaxi lul.liana empra elements cultes: construccions llatines, relatius,


subordinades amb subjuntiu…; però també elements populars com ara les
fórmules afectives.
fi

You might also like