2018: UNA ANÀLISI DE TOT

EL QUE ENS ESPERA

ÍNDEX
 Aquest índex és interactiu, clica sobre els títols per accedir als articles
Dossier
Política
Un nou Procés al ritme que marqui el Tribunal Suprem
Rajoy torna a confiar que la justícia li faci tota la feina a Catalunya
El cas Palau obre un any de judicialització de la corrupció i la política
L’independentisme, més enllà del 50%
Ciutadans s’enfronta a una crisi de creixement que li marca el futur
Internacional
Més mà dura contra els refugiats i l’estratègia de mirar cap a una altra banda
L’any en què es negociarà el Brexit i es decidirà el futur polític de May
Trump no té previst canviar el seu polèmic estil de governar
Societat
La immersió lingüística a l’escola haurà de superar una nova croada
Els reptes dels Mossos: mantenir el suport social i refer-se del 155
La ciència espera un 2018 marcat per l’edició genètica
La ciència que vindrà el 2018 segons els experts
Economia
La paradoxa econòmica per al 2018: optimisme i incertesa van de bracet
Els mateixos reptes del 2017: pensions, finançament i pressupost
Els bancs preguen per tornar a la normalitat
La falta de sòl i de producte marcarà el sector immobiliari
Una lluita aferrissada pel control del sector energètic
Cultura
2018: L’any 1 de la cultura post-Weinstein
El cas Sixena, un ‘Duelo a garrotazos’ cada dia més crispat
Esports
El Barça neda en un mar ple de taurons cada cop més agressius
L’esport reforça la lluita contra el dopatge per recuperar la credibilitat
Estils
L’any que es conjuga en femení amb dones que demanen pas
Gent
Un 2018 ple de matrimonis, nadons i guerres fredes
Mèdia
Catalunya Ràdio i TV3: moltes decisions i poc temps disponible
ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
Any a la vista
N
i tot està per fer ni tot és possible,
però potser només val la pena viu-
re com si fos així. Estrenem l’any
amb una dosi de realisme de ca-
vall, delicadesa del 2017. Som una
mica més savis, però també una mica més vells,
i tenim al davant la feina de buscar l’equilibri
entre futur i passat, entre les lliçons que hau-
ríem d’haver après i les que vindran. El 2018 se-
rà un any apassionant i ho hem volgut reflec-
tir en aquest diari d’inici d’any. Tenim al davant
molts desafiaments i també serà cosa nostra
que esdevinguin oportunitats per construir un
futur millor.
Espanya, on vas?
Haurem de continuar esmerçant esforços en la
construcció d’un país millor, i no-
més ho podrem fer si hem après
les lliçons del 2017. La tensió per-
manent és difícil de conciliar amb
les decisions a llarg termini que
necessita una societat per avançar
estratègicament. Catalunya ne-
cessita una legislatura llarga i que
el bon govern faciliti l’acompli-
ment del principal objectiu dels
pròxims anys, que és ampliar la
base social sobiranista, indepen-
dentista i lluitar contra la zitzània
de la fractura social. Ciutadans i
les restes del PP a Catalunya te-
nen l’objectiu d’empastifar l’inde-
pendentisme mostrant-lo com si
fos un objectiu insolidari d’uns
quants puristes uniformes en ori-
gen, llengua i aspiracions. La se-
va política de la por destinada als
catalans d’origen immigrant ha
tingut efecte, i no per més menys-
preable és menys efectiva. El gran
objectiu del 2018 ha de ser ampli-
ar la base social independentista, i només es fa-
rà des del respecte a la diversitat i a les idees i
la capacitat de convèncer que l’objectiu no és
cap altre que tenir un país millor per a tothom.
Mentrestant, a Espanya els tribunals han aga-
fat el relleu al govern del PP i el càstig als líders
independentistes sembla que es mantindrà. Es
van construint els arguments del cas i amb una
gran desvergonyiment es va perfilant un cas
contra les idees polítiques. Un cas de conscièn-
cia contra drets polítics exercits pacíficament.
L’OBSERVADORA
ESTHER VERA
DIRECTORA
El Madrid polític comença a remoure’s amb l’as-
cens de Ciutadans, que compta amb grans su-
ports dins del món econòmic i dels mitjans de
comunicació privats. Qualsevol dia sortirà Al-
bert Rivera amb el blazer blau creuat d’Adolfo
Suárez, aquell gran anunci de la democràcia sor-
git del Movimiento, anunciant la nova Espanya
autonòmica 2.0 i el missatge es vendrà com una
alternativa rejovenida del PP d’Aznar.
La fragilitat del benestar econòmic hauria
de ser tinguda en compte en l’equació del 2018.
Després d’una crisi cruel, el creixement s’ha
mantingut per sobre del 3% entre el 2015 i el
2017. Però s’allarga la incertesa a Catalunya i
tindrà conseqüències sobre l’economia pròpia
i sobre l’espanyola, que estan íntimament vin-
culades. L’euro barat, que ha impulsat les ex-
portacions, el baix preu del petroli i els tipus
d’interès al 0% han estimulat l’economia, pe-
rò la retirada del dopatge de la compra de deu-
te per part del Banc Central Europeu pot re-
percutir en l’encariment del finançament.
Sant Mario Draghi ha sigut el gran benefactor
de l’economia espanyola en els temps de cri-
si, però els estímuls es revertiran i l’economia
haurà d’estar en bones condicions per adaptar-
se. En aquest sentit, els desafiaments de l’eco-
nomia catalana són els mateixos que sempre
dilaten irresponsablement els successius go-
03
les claus del dia
verns espanyols i que haurien d’anar a la refor-
ma del cor del sistema de pensions, el de finan-
çament i el del mercat laboral per millorar la
competitivitat i els sous.
On ets, Europa?
L’Europa dels estats viu moments d’inèrcia per
les reformes introduïdes in extremis durant la
crisi, però sense motors de renovació interna
ni lideratges més enllà de l’estrella de Macron
i, sobretot, d’Angela Merkel –que viu, però, di-
ficultats internes en la política alemanya que
debiliten el seu paper europeu–. El 2018 serà
l’any de la negociació del Brexit i de la nova fe-
somia de la UE. Veurem si Europa desperta els
seus valors o va envellint i arnant-se.
Però en l’àmbit internacional el més impor-
tant és que el món continuarà en
mans d’un mascle an-alfa-bet.
Donald Trump, amb un discurs
simplista i de fals orgull patrioter
dirigit als treballadors blancs
desposseïts per la crisi i des-
col·locats per un món sense fron-
teres que els deixa fora de joc,
continuarà erràtic i capriciós, in-
fantil i immadur com el descri-
uen els que hi han treballat. Un
mascle alfa en un món on moltes
dones a tot arreu han decidit que
estan disposades a fer-se respec-
tar. Han deixat de demanar per-
mís i d’escoltar de la boca d’un
home, pacientment i amb cara de
sorpresa, allò que ja saben o fins
i tot allò de què són expertes.
La feminització del món serà
una de les notícies del 2018. Si a
Hollywood es van descalçar i van
portar pantalons a les catifes ver-
melles, ara han denunciat els de-
MARI FOUZ
predadors sexuals que es creuen
amb drets sobre les dones. També és clau el pa-
per de les dones en els canvis que estan experi-
mentant l’Aràbia Saudita i l’Iran, on l’última re-
volta va iniciar-se amb una manifestació de 200
dones amb xador per protestar per l’increment
del preu dels aliments, exactament dels ous.
L’Iran, Corea, l’Aràbia Saudita i Rússia seran pa-
ïsos en els quals fixar-se aquest any. També els
EUA i els nostres veïns europeus. Aquí caldrà
continuar lluitant per la defensa de les idees amb
racionalitat i l’estratègia en el llarg termini.
06
Un nou
Procés al
ritme que
marqui el
Tribunal
Suprem
Maiol Roger
Cap de Política
E
l 2018 havia de ser un any de transició. Del vell
Procés, el que va acabar amb la declaració unila-
teral d’independència i la descomposició a la for-
ça del Govern, a un de nou, encara per definir,
pensat per forçar l’Estat a acceptar un referèn-
dum pactat. Però tot està suspès per l’excepcio-
nalitat del moment. La política catalana, coarta-
da durant anys pel Tribunal Constitucional, és ara en mans del
jutge Pablo Llarena i el Tribunal Suprem, amb una causa con-
tra el Procés que serveix de corda per lligar curt els polítics in-
dependentistes. De moment, Llarena manté a la presó Oriol Jun-
queras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, però la llis-
ta d’investigats és llarga i qualsevol persona que vulgui liderar
la nova fase del Procés només ho podrà fer al ritme que dicti el
mall del jutge.
El primer debat que ja està afrontant el 2018 l’independen-
tisme és el del lideratge. Cap partit discuteix que, en condici-
ons normals, el president hauria de ser Carles Puigdemont. Pe-
rò la seva més que probable permanència a Brussel·les ho com-
plica tot: més enllà que és impossible dirigir un país a distància
–ho delegaria tot en un conseller en cap–, una investidura te-
lemàtica serà vetada pel Tribunal Constitucional i posaria la no-
va mesa del Parlament sota el focus judicial. Curiosament, Junts
per Catalunya pot tenir un dilema semblant al que va tenir amb
Mas després del 27-S: mantenir el seu líder a tota costa fins a for-
çar unes noves eleccions o buscar una alternativa. Els comicis
quedarien automàticament convocats si la investidura no està
resolta dos mesos després de la primera sessió i mantindrien
la soga del 155, com a mínim, fins a l’estiu. El candidat alterna-
tiu, per altra banda, no genera ni consens intern ni amb els altres
partits independentistes, i l’única opció que albiren fonts del
PDECat és Jordi Sànchez, que deixaria de nou el futur en mans
de Llarena: si el jutge no el deixa en llibertat el dia 11, hauria de
demanar permís per sortir de la presó per ser investit.
ERC està a l’espera de la decisió de Junts per Catalunya. Amb
Junqueras a la presó, els republicans no tenen un as a la mà-
niga per lluitar per la presidència. Si en ple debat sobre la tor-
nada de Puigdemont Llarena deixés en llibertat el vicepresi-
dent, els republicans esgrimirien que, en absència del president,
el seu líder és la persona ideal per representar el Govern legí-
tim. Però mentre continuï a Estremera, ERC seguirà un pas en-
rere de JxCat. La incògnita, després de dos anys de tensió enco-
berta, és quina serà la relació entre els socis ara que no hi ha
coalició que els obligui a dissimular la unitat. Sense la cotilla
de la llista única, ERC té més espai per ser crítica, i amb el resul-
tat electoral a la mà –tot i el cop de no guanyar, les forces es-
tan equilibrades–, més capacitat d’exigència. El tercer actor in-
dependentista, la CUP, ha quedat estabornit pel 21-D i viurà els
primers mesos de l’any en ple debat intens sobre les causes de
la caiguda i el seu paper en el Procés: tot i tenir només 4 dipu-
tats, la clau continua a les seves mans, i donar per fet que la CUP
obeirà a cegues JxCat i ERC és una temeritat. Els anticapita-
listes faran sentir la seva veu en tots els debats.
Formar Govern i rescabalar-lo dels efectes del 155 és la tas-
ca més immediata de l’independentisme. L’altra, el rumb del
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
Política
UZ
RDÚ / MARI FO
IDOIA VALLVE
El debat sobre Procés, més enllà del retorn del president i la llibertat dels pre-
la tornada de
sos. Després d’arribar a la cota màxima que fins ara s’havia po-
sat l’independentisme, la declaració d’independència, l’apos-
ta per l’estat propi ha de trobar un camí per superar el 50%
Puigdemont dels vots i aconseguir fer sortir l’Estat de l’immobilisme. Els
partits han mostrat divergències en campanya, entre els qui vo-
marca l’inici
len seguir en la unilateralitat i els qui creuen que cal buscar
d’any. Els partits
l’acord amb l’Estat. Però el debat està aparcat esperant què de-
cideix Llarena: mentre l’independentisme tingui presos polí-
han de decidir
tics, la lluita passarà per alliberar-los. A part del Procés, un nou
Govern haurà de reactivar el país: i aquí hi ha una nova varia-
el nou rumb
ble d’una legislatura complicada. Aprovar els pressupostos –ara
del Procés, però
prorrogats per Montoro– sembla impossible en un Parlament
en què JxCat i ERC només compten, a priori, amb la CUP. A me-
sura que passin els mesos, els intents d’obrir-se a altres for-
l’última paraula macions, com el PSC i els comuns, s’ampliaran.
Catalunya viurà, doncs, un any convuls, de transició, el sisè
sempre la tindrà any d’un Procés que renaixerà en una altra forma. La tornada
Llarena
de Puigdemont, els fulls de ruta canviants i els equilibris en-
tre socis marcaran el debat polític. Sempre, esclar, amb el per-
mís de Llarena: la política catalana ja no es fa només al Parla-
ment. El 2018 anirà al ritme que marqui el Suprem.e
ara ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
40 anys de la Constitució espanyola
La carta magna va ser referendada pels espanyols el 6 de desembre
del 1978, i arriba als 40 anys en ple debat sobre la seva reforma
M
Rajoy torna
ariano Rajoy ha arrencat el 2018 cami-
a confiar que nant ràpid a Pontevedra. És el seu es-
port favorit –ho repeteix durant les
la justícia
campanyes electorals– i és també la
seva manera d’encarar els afers d’es-
tat. “No m’enfronto mai,
li faci tota
sempre procuro anar en
fessar a Jordi Évole en una entrevista. Com en
Corrupció, pressupostos,
paral·lel, així es viu millor a la vida”, li va con-
la feina a les caminades, el president espanyol opta sem-
pre per fer via i mirar de cua d’ull els problemes
model territorial i frenar
l’auge de Cs, entre els
Catalunya
–actuant només si és inevitable– en lloc d’ata-
car-los de cara. Així, de perfil, fent de la inac-
ció una religió, és com ha gestionat Rajoy el rep-maldecaps de Rajoy
te democràtic que li representava el Procés, o
l’explosió de casos de corrupció que han dei-
xat el seu partit imputat, un fet inèdit en la democràcia. I
és també així com pensa continuar encarant els sobresalts
Dani Sánchez Ugart que li arribin el 2018, que promet venir carregat de novetats
en el flanc de la corrupció, però que també estarà marcat per
Delegat a Madrid la situació a Catalunya i pels temes de política espanyola,
que poden posar en qüestió fins i tot la seva continuïtat a
07
política
la Moncloa. L’objectiu de Rajoy és mantenir-se en el càr-
rec fins a l’últim dia. Poc amant de les sorpreses, en més
d’una ocasió ha respost amb obvietats que “les legislatures
duren quatre anys” quan se l’ha qüestionat sobre la seva vo-
luntat d’exhaurir el mandat.
Després de l’any de bloqueig per la repetició electoral, i
d’un altre any en què s’ha hagut d’acostumar a governar
en minoria i ha congelat decisions clau amb l’excusa de la
situació a Catalunya, Rajoy s’ha proposat que el 2018 si-
gui, ara sí, un any de fer coses. O com a mínim això és el
que ha dit. A pocs dies de les eleccions catalanes, la vicepre-
sidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunci-
ar un ambiciós paquet de lleis i decrets que l’executiu espa-
nyol pretén aprovar aquest any. La minoria al Congrés li
complicarà que totes arribin a bon port, però això no frena-
rà la seva determinació per continuar, encara que sigui sen-
se fer lleis. Les negociacions arribaran esquitxades de no-
tícies judicials, amb la sentència del cas Gürtel a la canto-
nada i els judicis per la Púnica, Lezo i Taula pendents, a més
de la peça separada dels papers de Bárcenas que l’assenya-
la directament. Tot plegat amb Albert Rivera crescut, que
ja somia assaltar la Moncloa.
Però hi ha altres reptes a l’horitzó que sí que li poden com-
plicar la vida. En el flanc econòmic té al davant una dura ne-
gociació pressupostària. L’any passat va renunciar a aprovar
uns pressupostos per al 2018 amb el pretext que s’havia de
centrar en la situació a Catalunya. Si no aconsegueix el suport
del PNB per a la votació final i del PSOE per al sostre de des-
pesa, haurà de tirar la tovallola. Això, en principi, no el con-
demna aquest any, però la perspectiva que el 2019 tampoc hi
hagi pressupostos sí que pràcticament obligaria a avançar els
comicis, amb la temptació de fer-los coincidir amb els auto-
nòmics i municipals, com li demanen alguns ministres.
L’altre gran flanc és el del model territorial. Per aconseguir
el suport del PSOE a l’aplicació del 155, el president espanyol
es va comprometre a obrir una comissió al Congrés que abor-
dés una possible reforma de l’estat de les autonomies. Ho va
fer a contracor, i aviat va començar a posar-hi peròs. La comis-
sió, de moment, ha tingut poc èxit perquè només s’hi han su-
mat els partits del 155 (el PP, el PSOE i Cs), però els socialis-
tes li exigiran resultats a mitjans d’any. Pot optar per menys-
tenir-los, però segons com evolucionin els esdeveniments a
Catalunya haurà de donar respostes si no vol perdre el suport
del principal partit de l’oposició en la seva estratègia. I és jus-
tament el català el flanc més calent de tots. Un cop accionat
el 155, Rajoy se sent armat. De fet, durant la campanya del 21-D
es va dedicar a amenaçar amb
una possible nova suspensió de
l’autonomia si els nous gover-
nants optaven per la via unilate-
ral. Però el resultat de les elecci-
ons, que apunten a un nou exe-
cutiu independentista, el col·lo-
quen en la situació que més es
temia. De manera imminent,
Rajoy optarà per deixar que el
procediment judicial faci el seu
camí. Confia que els jutges forcin un canvi de cares entre els lí-
ders independentistes que facin la situació més pilotable. Es-
tà disposat a tornar a treure l’artilleria pesant si no és així, pe-
rò no pensa oferir una via pactada per satisfer les aspiracions
de sobirania. Seria un atemptat contra la seva filosofia d’anar
en paral·lel que no té previst fer.e
ÍNDEX
08
política
E
l dijous 28 de desembre la magistrada de l’Au-
El cas Palau
diència Provincial de Barcelona, Montserrat
Comas, va ser preguntada en una entrevista a
la SER, en qualitat de portaveu a Catalunya de
obre un l’associació Jutges per la Democràcia, si una
majoria sobiranista a la mesa del Parlament
any de
podia modificar el reglament per permetre la
investidura telemàtica del president de la Generalitat. Jo ar-
ribava llavors al programa que dirigeix Pepa Bueno per par-
judicialització
ticipar en una tertúlia. Ja en directe, vaig dir que m’hauria
agradat preguntar una altra cosa a Comas: “Quan es farà pú-
blica la sentència del cas Palau?” La magistrada, presidenta
de la del tribunal integrat per Julio Hernández –ponent de la sen-
tència– i José Antonio Lagares, va trucar poc després a la rà-
corrupció
dio per explicar que la setmana següent –a principis de gener–
l’Audiència donaria la data de notificació de la sentència.
El dimecres 3 de gener al matí, el Tribunal Superior de
i la política Justícia de Catalunya (TSJC) va anunciar que convocava per
al 15 de gener, a les 9.30 hores, els acusats del cas i la resta de
parts per entregar-los la sentència. El 15 de gener hauran
passat set mesos –210 llargs dies– des que la presidenta del
tribunal va declarar vist per a sentència el judici sobre el su-
Ernesto Ekaizer posat pagament de comissions per valor de 6,6 milions d’eu-
ros de l’empresa Ferrovial a CDC a canvi de l’adjudicació
Periodista d’obra pública durant l’últim govern de Jordi Pujol. La sen-
tència, el contingut de la qual ha redactat el jove magistrat
Hernández, s’ha mantingut en rigorós secret. Quines con-
seqüències pot tenir una sentència que confirmi el desvia-
ment de fons a Convergència? Artur Mas ha presentat el
PDECat –partit que presideix– com el resultat de la “dis-
solució anticipada” de CDC, la manera més radical d’assu-
mir les conseqüències de problemes amb casos de corrup-
ció. ¿Marta Pascal, jove coordinadora de la for-
mació, assumirà que no hi ha més responsabi-
Els tribunals jutjaran litats a assumir després de la sentència? Caldrà
veure-ho.
el cas dels ERO, Fins al 15 de gener encara està pendent una di-
ligència important en la querella contra els di-
l’operació Lezo i rigents sobiranistes que van impulsar l’1-O. L’11
compareixen al Tribunal Suprem el conseller
Gürtel al costat de la d’Interior, Joaquim Forn, el president de l’ANC,
causa general contra Jordi Sànchez, i el president d’Òmnium, Jordi
Cuixart. La seva situació, després de la decisió
l’independentisme del tribunal de mantenir Oriol Junqueras a pre-
só, sembla immodificable.
per l’1-O A partir de dimarts (9 de gener), a més, es re-
prenen a l’Audiència Provincial de Sevilla les
qüestions prèvies del judici del cas dels ERO a
Andalusia, un procediment pel qual són jutjats els expre-
sidents socialistes de la Junta Manuel Chaves i Juan Anto-
nio Griñán. Mentrestant, a l’Audiència Nacional, el jutge
Manuel García-Castellón i la Fiscalia Anticorrupció comen-
çaran els interrogatoris de l’equip de l’expresident de la Co-
munitat de Madrid Alberto Ruiz-Gallardón sobre les pre-
sumptes irregularitats, il·licituds i comissions en la compra
L’independentisme, més enllà del 50%
Jordi Muñoz
Politòleg
L
a nit del 21 de desembre, l’independentisme va
respirar alleujat. La prova d’unes eleccions es-
tranyes, convocades pel govern espanyol fent
un ús, si més no dubtós, de l’article 155 de la
Constitució, s’havia superat. La majoria par-
lamentària ha aconseguit resistir tota mena
d’obstacles, des dels processos penals que, via
presó o exili, volien escapçar-la, fins a una intensa mobilit-
zació electoral acompanyada d’una forta campanya medià-
tica a la qual s’han abocat pràcticament tots els mitjans es-
panyols. La majoria independentista ha sobreviscut, fins i tot,
als seus propis errors, dubtes, esquerdes i contradiccions.
Fins i tot, en termes absoluts s’ha produït un petit avenç de
112.832 vots que confirma una tendència lenta però segura de
creixement de la base.
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 ara
de l’empresa d’aigües de Colòmbia, Inassa, el 2001. El pa-
tró de conducta en aquella operació l’hauria repetit Igna-
cio González el 2013 des de la presidència madrilenya amb
l’adquisició de la companyia brasilera d’aigües Emissao, una
de les activitats conegudes amb el nom d’operació Lezo. I
com que on n’hi ha dos n’hi ha tres, la investigació del jut-
ge García-Castellón també busca concretar les pròximes
setmanes la participació de l’expresidenta de la Comunitat
de Madrid Esperanza Aguirre en l’adjudicació que el 2006
va fer el Canal d’Isabel II de Canal Golf, els terrenys per
construir un camp de pràctiques de golf al barri madrileny
de Chamberí. Tant en el cas Lezo com en el Púnica se se-
gueix el rastre de comissions al PP.
El 15 de gener, d’altra banda, començarà a l’Audiència Na-
cional el judici per presumpte finançament irregular del PP
al País Valencià, un judici que s’allargarà fins a l’abril i al qual
s’arriba amb un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticor-
rupció de la majoria d’empresaris que van pagar comissions a
Aquestes són les bones notícies per a l’independentisme. I
no són poca cosa. Fa mesos hi havia qui profetitzava un sobre-
escalfament del nucli independentista que hauria anat acom-
panyat d’un refredament de la perifèria. No sembla que hagi
passat això: si hi ha hagut reescalfament, ha abastat el conjunt
de l’independentisme i una mica més enllà.
Però també hi ha notícies no tan bones que plantegen, cru-
ament, els reptes pendents. Al remat, en percentatge de vot, l’in-
dependentisme és pràcticament allà on era: al voltant del 47%.
Tres punts per sota del 50%. La gran mobilització no ha acon-
seguit acabar amb la majoria independentista, però sí que n’ha
neutralitzat el creixement. Més enllà de la interpretació que
es faci d’aquesta majoria relativa, sembla raonable pensar que
l’independentisme necessita encara una acumulació més gran
de capital democràtic. Superar el 50% potser no serà suficient,
però segurament sí que és necessari.
En aquest camí, no sembla que puguem esperar, a curt termi-
ni, grans transvasaments de vot entre blocs: les posicions so-
bre la independència estan força cristal·litzades. Si hi hagués
canvis significatius en la correlació de forces vindrien, en tot cas,
per la desmobilització d’algun sector. I, més a llarg termini, per
l’efecte de la lògica demogràfica, favorable a l’independentisme.
Tanmateix, sempre hi ha marge per a petits moviments de
vot. Sovint, les grans partides polítiques es juguen en els mar-
ges de petits canvis electorals. En aquest sentit, una obser-
vació detinguda dels mapes electorals i, quan en tinguem, de
ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
L’extresorer de
CDC Daniel
Osàcar, a la
Ciutat de la
Justícia durant
el judici del cas
Palau. MANOLO GARCIA
canvi d’obres. Els exdirigents populars Ricardo Costa i Vicen-
te Rambla encapçalen un banc amb vint acusats.
A les instruccions sumarials en curs ja apuntades s’hi unei-
xen els papers de Bárcenas i el 3% del PP, diverses peces del
cas Gürtel, el cas Jordi Pujol Ferrusola, diligències del 3% a
Catalunya, l’operació Taula, Pitufeo i altres del PP a València,
i el cas de Pedro Antonio Sánchez a Múrcia. Sense oblidar els
judicis encara sense data, com el de la destrucció del disc dur
de l’ordinador de Bárcenas –amb el PP acusat com a perso-
na jurídica– i el del cas Bankia. Queda pendent, també, fixar
la data de vista de cassació, deliberació i votació sobre el re-
curs de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau contra la sentència
pel 9-N, la de la cassació del cas Nóos i la de la cassació con-
tra la sentència de les targetes black de Cajamadrid. I sen-
tències com la del cas Gürtel 1999-2005, que podria estar a
punt al març. En altres paraules: la jugular del sistema po-
lític –corrupció i sobiranisme català– passen i ho faran amb
més intensitat pels tribunals ordinaris i el Suprem.e
les dades d’enquestes postelectorals, ens pot donar pistes.
En aquesta ocasió, per exemple, més enllà de l’aparent es-
tancament general observem dins les zones urbanes una pau-
ta força consistent. L’independentisme avança lleugerament
a les zones populars metropolitanes –allà on és més feble–,
s’estanca als feus tradicionals i retrocedeix a les zones més
benestants. Els últims dos anys han sigut políticament i so-
cialment intensos, i per tant és difícil atribuir una causa con-
creta a aquests moviments, però en tot cas poden suggerir
als diferents actors la necessitat de corregir, abandonar o in-
sistir en determinades estratègies.
A més a més d’aquesta microcirurgia electoral, probable-
ment l’independentisme hauria de preocupar-se de revertir
la creixent distància emocional amb la part del país que no s’hi
ha sumat encara. La famosa fractura és una estratègia prio-
ritària de l’espanyolisme. I, en justa correspondència, evitar
la fractura i recosir el país hauria de ser una prioritat de l’in-
dependentisme. Això demana avaluar quines decisions i acti-
tuds pròpies han contribuït a eixamplar-la i quines a reduir-
la, i pensar en mecanismes per contrarestar la intensa cam-
panya espanyolista que busca eixamplar-la. Preservar la co-
hesió social té un gran valor per si mateix, però també
estratègicament serveix per mantenir marges de possible
creixement per a l’independentisme. En un escenari de gran
polarització, el marge de creixement tendirà a zero i això ens
abocaria a una situació, gairebé, d’empat infinit.e
09
política
Ciutadans
s’enfronta a
una crisi de
creixement
que li marca
el futur
Gerard Pruna
Subcap de Política
D
esprés de tancar el 2017 amb una victòria
electoral tan històrica com estèril, Ciuta-
dans s’enfronta aquest 2018 a una crisi de
creixement. La formació que a Catalunya
encapçala Inés Arrimadas ha explotat el fi-
ló del Procés per assolir uns resultats inima-
ginables fa tot just cinc anys, quan flirteja-
va amb la desaparició al Parlament. Ara, erigit en assot de l’in-
dependentisme, el partit taronja s’ha enfilat fins a la prime-
ra força a la cambra catalana amb 36 diputats, un estatus que,
tanmateix, no li serveix per tenir un paper determinant en
la legislatura que tot just comença.
És la paradoxa de Ciutadans. La mateixa bel·ligerància con-
tra al Procés que l’alimenta i el fa créixer per damunt de les se-
ves pròpies expectatives li limita el ventall d’aliances i, per
tant, les opcions de sumar majories. Prova d’això és no sols
la dificultat per arribar a acords amb les forces independen-
tistes, sinó també amb els comuns. El frontisme que empe-
ny Arrimadas, al mateix temps l’aïlla. Per això, i si realment
aspira a ser una alternativa viable a la Generalitat algun dia,
Ciutadans afronta el 2018 el repte de mostrar-se com algu-
na cosa més que el dic de contenció de l’independentisme. En
aquesta línia, Arrimadas intentarà fer seva la bandera d’un
nou finançament i de millores en infraestructures. Intenta-
rà, en definitiva, fer seu el tradicional “peix al cove” i armar ai-
xí de contingut un partit que també necessita oferir algun pro-
jecte si vol traslladar el seu creixement a les eleccions muni-
cipals del 2019. El gran examen per saber si el seu èxit és con-
juntural o si ha arribat per quedar-se.
El PP i el PSC busquen el seu lloc
Però virar cap a posicions més moderades no serà fàcil per
a Ciutadans. El PP, que va tocar fons el 21-D i que busca evi-
tar que el creixement del partit taronja s’expandeixi a la res-
ta de l’Estat, fiscalitzarà qualsevol gest que es pugui interpre-
tar com una concessió d’Arrimadas al sobiranisme. Fagoci-
tats per Ciutadans a Catalunya i marginats com a última for-
ça al Parlament, els populars –que amb tota probabilitat
viuran el 2018 un relleu al capdavant del partit posant punt
final a l’etapa de Xavier García Albiol– hauran de debatre el
camí a seguir si volen fugir de la residualitat. El nom del suc-
cessor d’Albiol –ja sonen els d’Enric Millo, Dolors Montser-
rat i Alejandro Fernández– condicionarà el rumb dels con-
servadors.
Mentrestant, el PSC in-
La mateixa bel·ligerància tentarà trobar el seu lloc
en aquesta legislatura i ho
contra el Procés que empeny farà, com és habitual, bus-
cant explotar la seva con-
Arrimadas li limita el ventall dició d’única força unio-
nista que sí que s’ha de-
d’aliances en el futur Parlament mostrat capaç d’arribar a
acords amb altres grups.
Una fórmula que no va ser-
vir a Miquel Iceta per obtenir un bon resultat el 21-D –tot i su-
mar un escó més–, però que els socialistes esperen poder fer
valer un cop s’obri la legislatura. Però l’ombra de l’aval al 155
ho posa en qüestió. Sense majoria alternativa a l’independen-
tisme, i llastat pel seu suport a la intervenció de l’autonomia,
l’unionisme busca el seu lloc al Parlament el 2018.e
ÍNDEX
14
Internacional
Més mà dura
contra els
refugiats i
l’estratègia
de mirar cap
a una altra
banda
Mònica Bernabé
Cap d’Internacional
L’
any 2018 ha començat a Àustria amb una ona-
da d’odi xenòfob a les xarxes socials perquè el
primer nadó de l’any en aquest país centreeu-
ropeu és una nena filla d’una parella musulma-
na. Els mitjans de comunicació van publicar la
fotografia de la petita en braços de la seva jo-
ve mare, una noia que apareix davant de la cà-
mera amb els cabells coberts amb un vel. Els comentaris ofensius
als mitjans i a les xarxes socials van ser immediats.
La immigració i els refugiats (i, de retruc, el racisme i la is-
lamofòbia) tornaran a ser temes candents aquest any, tot i que
possiblement no tindrem imatges tan impactants com la d’Ai-
lan Kurdi, el nen sirià de tres anys que va aparèixer ofegat el se-
tembre del 2015 en una platja de Turquia quan intentava fugir
de la guerra amb la seva família. El 2018 milers de persones con-
tinuaran fugint de la guerra i la misèria, però no ens arribaran
fotografies o, si ens n’arriben, potser les considerarem massa llu-
nyanes perquè ens toquin la fibra sensible. La sobresaturació d’in-
formació sobre refugiats durant els últims anys ha fet que les no-
tícies sobre immigració siguin ara les menys llegides, malaurada-
ment. Aquest article potser tampoc interessarà a gaire gent.
Durant els dos últims anys, la Unió Europa s’ha dedicat a fre-
nar l’onada immigratòria a cop de talonari. Primer pagant a Tur-
quia perquè absorbís en el seu territori els refugiats que Europa
no volia. I l’any passat fent el mateix amb Líbia i altres països afri-
cans. L’objectiu és sempre el mateix: que tercers països assumei-
xin aquesta càrrega encara que violin sistemàticament els drets
humans. Això, però, no sembla importar a la Unió Europea: del
que els ulls no veuen, el cor no se’n dol.
És evident que aquesta tendència continuarà durant el 2018,
però ara Europa també pretén restringir encara més l’entrada de
refugiats i desembarassar-se de bona part dels que ja són al seu ter-
ritori. Avui mateix, els cristianodemòcrates (CDU) de la cance-
llera alemanya, Angela Merkel, la conservadora Unió Social Cris-
tiana (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD) de Martin Schulz re-
prenen els contactes per parlar de la possibilitat de formar un go-
vern de coalició. La CSU –o sigui, els tradicionals aliats de Merkel–
ja ha posat sobre la taula que una de les seves condicions per ar-
ribar a un acord és que es retallin les ajudes als refugiats, es man-
tingui en suspens la reagrupació familiar per als principals col·lec-
tius d’immigrants i es comprovi l’edat dels sol·licitants d’asil que
asseguren que són menors d’edat. La tardor vinent se celebren
eleccions a Baviera, i la CSU vol assegurar-se que revalida la majo-
ria absoluta en un estat federal on el partit d’ultradreta Alterna-
tiva per a Alemanya (AfD) cada vegada té més suport.
Aquest any també hi ha eleccions a Itàlia, però generals. Es-
tan previstes per al 4 de març. El Moviment 5 Estrelles té pos-
sibilitats de guanyar, encara que sense majoria absoluta. El seu
mantra és similar al de Donald Trump: “Itàlia, primer”. El par-
tit fundat pel còmic Beppe Grillo vol tancar les portes als estran-
gers (els que no tenen recursos, se sobreentén).
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 ara
Emmanuel Macron també es proposa endurir la seva políti-
ca migratòria. França no és el país amb més immigrants de l’Eu-
ropa Occidental, ni tampoc va ser el que va acollir més refugiats
després de la crisi del 2014. En aquest país, però, els refugiats po-
den aspirar a una protecció legal. Ara l’objectiu de Macron és dis-
tingir entre les persones que realment po-
den obtenir l’estatus d’asilat i les que no, i de-
França, Àustria, Alemanya i Itàlia portar aquestes últimes sense cap tipus de
mirament. Segons dades del ministeri de
són alguns dels països europeus l’Interior, a França –un país de 67 milions
d’habitants– hi ha 4,2 milions d’estrangers,
que possiblement enduriran la seva 300.000 dels quals no tindrien documents.
A Àustria fa només tres setmanes una for-
política migratòria aquest any mació d’extrema dreta, el Partit de la Lliber-
tat d’Àustria (FPÖ), va entrar a formar part
del govern. Una de les seves propostes és li-
mitar l’accés dels immigrants a molts serveis
socials durant els primers cinc anys de la seva estada al país. Els
governs dels altres països de la UE en prenen nota o simplement
miren cap a una altra banda. I els ciutadans també fugen d’estu-
di. Però, això sí, el coltan dels nostres telèfons mòbils prové de
la República Democràtica del Congo, el gas de casa nostra d’Algè-
ria i el petroli del Pròxim Orient.e
ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
50 anys del Maig del 68 francès
Les protestes d’estudiants d’esquerra i treballadors
a França que van marcar un punt d’inflexió
ER
LLV
VA
IA
IDO
L’any en què
es negociarà
el Brexit i es
decidirà el
futur polític
de May
Carme Colomina
Periodista i analista europea
E
l 2018 redissenyarà la Unió Europea. Els
Vint-i-set han sobreviscut a la crisi existencial del
Brexit i les previsions econòmiques comencen
a repuntar. Els discursos europeus tornen a par-
lar d’unitat i d’aprofitar aquest parèntesi per fer
les reformes necessàries que evitin
que una nova crisi financera pugui
tornar a posar l’eurozona a punt del trencament.
Però en realitat encara està tot per fer. Aquest és
Londres ha de pactar un
l’any en què el Regne Unit i la Unió Europea han acord comercial i com
de donar forma a dues visions contraposades del
món i de la seva realitat. El continent vol enfortir- serà la transició fins a la
se per dins: més unitat i més integració per al nu-
cli dur de la unió monetària. A l’illa, Theresa May seva sortida definitiva
intentarà desplegar la seva promesa d’un “Regne
Unit global” alliberat de l’àncora comunitària, que
l’ajudi a recuperar popularitat interna i augmenti el cost polític
de la separació per a uns socis comunitaris que tan ràpidament
han decidit girar full. “Crec que el 2018 pot ser l’any de la confi-
ança i l’orgull renovat en el nostre país”, va augurar May en el seu
discurs de Cap d’Any. La primera confiança que necessitaria re-
cuperar, però, seria la del seu partit en la primera ministra.
Enllestida la discussió sobre el preu de la factura del Brexit
(de més de 40.000 milions d’euros) i les línies vermelles que
afectaven els drets dels ciutadans de la Unió Europea que vi-
uen al Regne Unit i el futur de la frontera entre Irlanda del Nord
15
internacional
Ú/
MAR
IF
OU
Z
D
i la República d’Irlanda, la sortida dels britànics ja pot començar
a agafar cos. Londres ha de negociar a partir d’ara com serà la
transició fins a l’adeu definitiu i un acord sobre la futura rela-
ció comercial entre el Regne Unit i la Unió Europea, que haurà
de ser ratificat pel Parlament britànic.
“Aquest és l’any per aturar el Brexit”, escriu l’historiador Ti-
mothy Garton en un article a The Guardian que es pot llegir avui
a Debat a l’ARA. L’europeisme britànic encara té la sensació que
els queda una última oportunitat per mobilitzar-se. Però no hi ha
una alternativa real. L’expremier Tony Blair creu que un cop es
conegui com serà la futura relació entre el Regne Unit i la UE
els britànics haurien de “tenir dret a canviar d’opinió”. Però el
líder laborista, Jeremy Corbyn, ja ha deixat clar que no vol un
segon referèndum sobre el Brexit.
L’economia britànica, a més, ha desmentit els auguris més
tremendistes dels remainers, que advertien d’una recessió post-
referèndum. La inversió empresarial ha caigut, i s’han perdut
milers de llocs de treball al sector financer, però una lliura a la
baixa i la recuperació econòmica de l’eurozona afavoreixen les
exportacions i la marxa de la indústria manufacturera britàni-
ca. Els tipus d’interès baixos (al novembre van pujar per prime-
ra vegada en una dècada) han acompanyat el consum.
Cap d’aquestes dades ha fet moure gaire l’opinió pública a
favor o en contra del Brexit. Una enquesta recent dibuixa el ma-
teix panorama partit per la meitat. El 44% dels votants britànics
consideren que la decisió del referèndum va ser encertada, un
45% la veuen com una equivocació i un 11% no n’estan segurs. El
més significatiu, però, és que només un 15% voldrien anul·lar
el Brexit per complet.
La negociació dels termes del divorci, que es farà efectiu el
març del 2019, seguirà endavant. Però a mesura que es vagin con-
cretant els detalls del trencament també augmentarà la pressió
política interna sobre el govern de May. A finals d’any, amb els
acords de transició sobre la taula, l’estudiada ambigüitat de la pre-
mier ja serà insostenible, perquè és impossible que la negocia-
ció acontenti les dues ànimes del partit. Un Brexit relativament
tou sublimaria l’ala més euroescèptica, en peu de guerra contra
una May que ha debilitat electoralment el partit tory. Una de les
preguntes clau del 2018 serà, pre-
cisament, quin tipus de compro-
mís estaran disposats a acceptar
Boris Johnson, Michael Gove i
Liam Fox, les tres grans figures
conservadores del Brexit dur.
La Unió Europea dels Vint-i-
set, mentrestant, s’ho intenta mi-
rar amb certa distància i es prepa-
ra per aquesta nova etapa. La Co-
missió Europea seguirà contro-
lant el dia a dia de la negociació amb Londres mentre el lideratge
polític continua pendent de la formació d’un nou govern a Ber-
lín. El Brexit va portar una unitat inesperada entre els vint-i-set
que han decidit quedar-se, però les divisions internes a la Unió
són profundes. Divisions entre nord i sud sobre una major in-
tegració de l’eurozona. Divisions cada cop més grans entre l’est
i l’oest sobre immigració i valors europeus.
El 2018 ha de ser l’any de les reformes possibles. Cal refer el
full de resultats amb què la UE s’examinarà a les eleccions al Par-
lament Europeu del 2019. Però encara està tot per decidir.e
ÍNDEX
16
internacional
D
El president nord-americà saludant mentre puja al seu avió privat. JONATHAN ERNST / REUTERS
onald Trump va deixar clar durant les pri-
meres hores del 2018 que no canviarà la se-
Trump no va manera de governar. La xarxa social Twit-
ter continuarà sent la seva arma per atacar
té previst
els seus adversaris, expressar les seves opi-
nions i impulsar la seva agenda política. Els
seus tuits no agraden a la majoria dels nord-
canviar el
americans, però ell creu que són imprescindibles per explicar
el dia a dia de la seva presidència.
El magnat novaiorquès ha fet miques les convencions i les
seu polèmic normes del seu càrrec establertes pels seus predecessors. Els
insults, les amenaces, les distorsions de fets o fins i tot men-
estil de
tides són ara habituals a la Casa Blanca. Els seus seguidors cre-
uen que el seu estil revela que és un president autèntic, men-
tre que els seus detractors consideren que el fan indigne de
governar la institució que presideix. Sigui com sigui, Trump seguirà ge-
nerant opinions viscerals i polaritzades. No s’espera que mo-
deri el seu to, tot i que podria buscar pactes amb l’oposició
en projectes legislatius per millorar les infraestructures del
país i fer canvis en el sistema migratori.
L’any 2017 va acabar bé per al president nord-americà des-
prés d’uns primers mesos de govern caòtics. Els republicans
Núria Ferragutcasas van aprovar la seva reforma fiscal, que suposa una gran reta-
Periodista a Nova York llada d’impostos per a les empreses i una rebaixa més mode-
rada per a la majoria dels nord-americans. Amb un triomf le-
gislatiu a la butxaca, Trump espera complir una de les seves
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 ara
Les seves promeses
electorals van ser
el mur a Mèxic, les
restriccions per als
immigrants i les promeses més impor-
polítiques tants: construir un mur a
la frontera amb Mèxic.
proteccionistes, El nou any es presenta
amb grans desafiaments
i aquestes són ara tant a nivell nacional com
internacional, i acabarà
les seves prioritats amb unes eleccions legis-
latives –previstes per al
novembre– que posaran
nota al seu lideratge a
l’equador del mandat. Els demòcrates esperen treure profit
de la seva baixíssima popularitat per recuperar el control de
la cambra baixa. Les enquestes pronostiquen, de moment, una
onada política al seu favor per aconseguir no només aquest
objectiu, sinó també el control del Senat –tot i que la majo-
ria d’analistes veuen aquest canvi de majoria a la cambra al-
ta molt complicat–. Si els pronòstics es compleixen, Trump
ho tindrà molt difícil per tirar endavant les seves polítiques.
A finals d’aquest mes, el 30 de gener, farà el seu discurs de
l’estat de la Unió davant del Congrés. S’espera, com altres pre-
sidents, que subratlli els seus èxits i expliqui la seva agenda per
als pròxims 12 mesos. Trump, segurament, presumirà de
l’aprovació recent de la reforma fiscal, dirà que l’Estat Islàmic
ha sigut derrotat i que l’economia està en un gran moment amb
un atur sota mínims i uns mercats borsaris forts i a l’alça.
Tot i així, abans haurà d’evitar un tancament del seu govern.
Els republicans necessiten el suport d’alguns legisladors de
l’oposició per aprovar uns pressupostos abans del 19 de gener.
Els demòcrates ja han insinuat que no pensen votar a favor de
cap legislació si no obtenen una solució per als més de 700.000
joves indocumentats, els anomenats dreamers (somniadors),
que van arribar al país quan eren menors d’edat. Trump va
anunciar l’any passat que revocava l’ordre executiva del seu pre-
decessor, Barack Obama, que els salvava d’una deportació.
Aquesta decisió, però, no entra en vigor fins al març.
Corea del Nord, l’Iran, el Pròxim Orient o la Xina tornaran
a ser temes rellevants en la seva agenda exterior. Els seu llen-
guatge bel·licós inquieta gran part de la comunitat interna-
cional, tot i que les seves accions han sigut més moderades
i semblants a les d’altres presidents.
Trump seguirà regint la seva política exterior a través del
seu eslògan “Amèrica primer”. La Casa Blanca insisteix que
això no vol dir uns Estats Units sols al món, sinó un govern
que prioritza els interessos nord-americans. Els seus crítics,
però, afirmen que les seves decisions han suposat una re-
tirada del país del lideratge mundial i un aïllament en els
afers internacionals. I posen d’exemple la sortida dels EUA
de l’Acord de París sobre el canvi climàtic i la votació a les Na-
cions Unides per censurar la decisió de Trump de reconèixer
Jerusalem com a capital d’Israel.
En els pròxims mesos el mandatari nord-americà podria
prendre decisions que afectaran el tractat comercial amb Mè-
xic i el Canadà, i imposar nous aranzels comercials a la Xina.
Les dues accions són promeses electorals que podrien aïllar
encara més els Estats Units i provocar una guerra comercial.
Trump, probablement, continuarà tenint presents els seus
seguidors a l’hora de governar. El mur, les restriccions migra-
tòries i les polítiques proteccionistes van ser les promeses
electorals que el van portar a la Casa Blanca i, per això, seran
les seves prioritats per als pròxims mesos.
Mentrestant, la investigació sobre la ingerència russa en
les últimes eleccions presidencials mantindrà l’ombra de dub-
te que s’ha instal·lat sobre el seu govern des del primer dia
de la seva presidència.e
ÍNDEX
20
La immersió
lingüística a
l’escola haurà
de superar
una nova
croada
Jordi Mumbrú
Subcap de Societat
L
immersió lingüística a Catalunya es va aprovar
l’any 1983 per 105 vots a favor, cap en contra i
una sola abstenció. És el que es coneix com “un
acord de país”. Fixava, com a punt principal, que
el català era la llengua vehicular de l’ensenya-
ment a Catalunya. Més tard, l’any 2009, es va
aprovar la llei d’educació de Catalunya (LEC),
que tornava a reconèixer la immersió lingüística. Aquest cop
l’aprovació es va fer amb el suport del PSC, CiU i ERC, i l’abs-
tenció d’ICV-EUiA, que no hi va votar a favor perquè el text
mantenia el concert amb les escoles que segreguen els nens i
nenes. El compromís dels ecosocialistes (ara fusionats amb els
comuns) amb l’ensenyament del català a les aules no té cap es-
cletxa. La immersió lingüística continua sent un acord de pa-
ís, l’orgull de gran part del sector educatiu i compta amb el su-
port de la clara majoria del Parlament. A més, el nivell de cas-
tellà entre els estudiants catalans està a la mitjana de la resta
de l’Estat, segons l’informe PISA i la selectivitat. Però tots
aquests suports i aquestes evidències no evitaran que el 2018
es torni a posar en dubte el sistema d’ensenyament català.
L’increment de l’independentisme ha esperonat els na-
cionalistes espanyols (els autodenominats no nacionalistes)
i davant l’amenaça que Espanya es pugui trencar han prefe-
rit buscar culpables que no
pas pensar alternatives de
model d’estat que puguin se- L’Associació de Mestres Rosa Sensat recorda que als anys 80 als barris
duir els catalans. I el gran cul-
pable que han trobat ha sigut, obrers castellanoparlants tothom defensava que els seus fills poguessin
una vegada més, la immersió
lingüística. “Els nens haurien estudiar català, conscients que els facilitaria el futur laboral
de poder escollir la llengua ve-
hicular; és una aberració de-
fensar la immersió. És un tema que no cal ni discutir”, denun-
cia indignada Gloria Lago, presidenta de l’associació Habla-
mos Español. Fa dues setmanes van visitar Barcelona per re-
collir prou signatures per impulsar una iniciativa legislativa
popular (ILP) i aconseguir que el Congrés debati i acabi apro-
vant una llei que garanteixi “que tots els nens d’Espanya po-
dran estudiar en espanyol”. La presidenta de l’Associació de
Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, lamenta: “Sempre hi
ha una minoria que vol anar enrere i destruir el patrimoni...
perquè la immersió lingüística ja forma part del nostre patri-
moni”. Davant les noves envestides que s’esperen contra el
model d’ensenyament català durant el 2018, “potser seria re-
comanable posar-ne en relleu els èxits”, adverteix Martí. I,
per a ella, els beneficis de la immersió són indiscutibles: “No
és que diguem que la immersió pot ajudar els nens, és que
ja fa anys que s’aplica i podem assegurar que els ha ajudat.
Som una sola comunitat, tenim cohesió social”, reivindica.
Erradicar el català com a llengua vehicular “restaria la pos-
sibilitat de desenvolupar-se professionalment” als alumnes
afectats, segons Martí, que recorda que als anys 80 als bar-
ris obrers castellanoparlants tothom defensava que els seus
fills estudiessin català, conscients que els facilitaria la inte-
gració i el futur professional.
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
Societat
El nombre de pares i mares que han denunciat el sistema
d’ensenyament català és irrellevant. El 2014 el TSJC va sen-
tenciar a favor de cinc famílies que havien reclamat que al-
menys el 25% de l’horari escolar fos en castellà. La sentèn-
cia obliga la Generalitat a garantir aquest percentatge a to-
tes les famílies que ho reclamin i adaptar les aules. Però no-
més són una dotzena. A part de la via judicial, per saltar-se
la immersió els crítics també han provat la via econòmica: una
disposició addicional de la Lomce (2014) fixava que l’Estat pa-
garia 6.000 euros anuals als pares que, per no haver d’esco-
laritzar els nens en centres públics on s’aplicava la immer-
sió, els matriculessin a la privada. La llei està recorreguda al
Tribunal Constitucional i encara no s’ha pagat ni un euro pe-
rò, tot i així, les famílies que segons l’Estat ho havien demanat
i tenien dret a la compensació són una cinquantena.
Tenint en compte que ni les famílies, ni el Parlament, ni el
sector educatiu posen en dubte aquest acord de país, caldria
girar full i desviar l’atenció cap a altres debats pedagògics que
ara mateix s’estan obrint a Catalunya: la falta de finança-
ment, els barracons, l’escola activa, els llibres de text, els deu-
res a casa, la lliure circulació dins el centre... però serà di-
fícil: enguany es complirà el 35è aniversari de la immersió
lingüística i caldrà defensar-la com si fos el primer dia.e
ara ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
35 anys de la immersió lingüística
El 2018 fa 35 anys que el Parlament va aprovar que el català
fos la llengua vehicular a l’ensenyament
IDOIA VALLVERDÚ / MARI FOUZ
E
l paper dels Mossos d’Esquadra en la respos-
ta als atemptats del 17 i 18 d’agost i en l’ope-
ratiu policial de l’1 d’octubre ha deixat el nivell
de reconeixement social del cos més amunt
que mai. ¿Qui s’hauria imaginat abans de l’es-
tiu que centenars de manifestants deixarien
flors a les furgonetes dels antiavalots o que
aplaudirien espontàniament al mig del carrer grups d’agents
uniformats? El major Josep Lluís Trapero –per molt que ja no
sigui el cap del cos continua tenint el rang més alt– tampoc
es podia pensar que es convertiria en un heroi popular amb
personatge al Polònia. El 2016, segons el Centre d’Estudis
d’Opinió, els Mossos ja eren el servei públic més ben valorat
pels ciutadans per la seva eficàcia, amb un 6,38 sobre 10. Si
l’enquesta es repetís ara segur que millorarien la nota. Però
mantenir aquest suport social també és un repte, sobretot
en un any que no es preveu senzill, que arrenca amb Trape-
ro cessat i investigat, i en què els Mossos saben que l’ull de Ma-
drid –com el de Mórdor– continua vigilant-los amb atenció.
L’idil·li popular amb els Mossos serà difícil de mantenir en un
2018 en què és molt possible que tornin la tensió social i les
manifestacions, i per tant les càrregues policials. A més, la re-
ivindicació del dret a l’autodeterminació també continuarà,
i ja ha dut conseqüències greus al cos. D’una banda, hi ha la in-
vestigació oberta per l’Audiència Nacional contra Trapero i la
intendent Teresa Laplana per l’actuació dels Mossos durant
21
societat
10 anys de la llei contra la violència masclista
La llei contra la violència masclista es va aprovar per
majoria absoluta l’any 2008
el 20-S i l’1-O, i, d’una altra, la informació reservada sobre l’ac-
tuació durant el referèndum arran de la qual, segons va avan-
çar aquest diari, ja han declarat més d’un centenar d’agents
a la Divisió d’Afers Interns. La informació reservada pot cau-
sar el ressentiment dels policies rasos respecte a una cúpula
que alguns sindicats mantenen que van obeir i que ara els
qüestiona per cobrir-se davant l’Audiència.
Aquests reptes agafen el cos amb el lideratge del comis-
sari Ferran López, que ara per ara manté un perfil discret.
El seu nom el va dictar el govern espanyol, exercint el po-
der de l’article 155, i per
motius polítics que fins
La policia catalana també i tot la majoria dels de-
tractors de Trapero als
ha de recuperar la relació amb Mossos veuen injustos.
la cúpula judicial i la de la Per no causar encara
més rebuig entre la poli-
fiscalia per poder combatre cia catalana, Madrid va
triar la mà dreta de Tra-
fronts com el terrorisme jihadista pero per succeir-lo. Ló-
pez encapçala la matei-
xa cúpula que va deixar
el major. A més, la número dos d’ERC, Marta Rovira, va dir
durant la campanya electoral que si governaven restituiri-
en Trapero com a cap dels Mossos, i és possible que tanquin
un acord amb Junts per Catalunya. Per molt estrany que pu-
gui ser el nomenament d’un investigat per la justícia com
a cap dels Mossos d’Esquadra, aquesta promesa afebleix el
lideratge de López.
El vincle necessari amb l’Audiència Nacional
En aquest context, els Mossos també han de refer la coordi-
nació amb els cossos policials espanyols i, sobretot, la relació
amb la cúpula judicial i la de la fiscalia, amb les quals han de tre-
ballar per força per combatre, entre altres fronts, el terroris-
Els reptes me jihadista. L’1-O ha deixat aquest vincle –que feia fluir Tra-
pero– especialment malmès. El cas del comissari Manel Cas-
dels Mossos:
tellví, cap de la Comissaria General d’Informació –encarre-
gada de combatre el terrorisme jihadista–, n’és un exemple
gràfic: el 19 d’octubre va demanar passar a segona activitat.
mantenir el Aquest canvi li permetrà tenir una destinació tranquil·la i dei-
xar enrere les responsabilitats directives. Castellví va dema-
nar-ho dos dies abans del 155, però va argumentar la sol·li-
suport social citud del canvi dient que era per cansament i arran del des-
gast en la gestió dels atemptats del 17-A. Però ara per ara Cas-
i refer-se
tellví continua al capdavant dels policies que han d’investigar
el terrorisme en estreta col·laboració amb les autoritats judi-
cials, i sobretot amb l’Audiència Nacional. Cal tenir en comp-
del 155 te que aquest tribunal, precisament el que investiga Trapero,
és també el que dirigeix tots els casos de terrorisme.
Els Mossos afronten aquests reptes amb el rerefons de la
anormalitat que suposa que mentre s’investiga Trapero per
acatar una ordre judicial sense caure en la violència inneces-
sària durant l’1 d’octubre, no hi ha cap jutge que investigui
les clavegueres policials de l’operació Catalunya contra l’in-
Enric Borràs dependentisme polític, dirigida des del ministeri de l’Inte-
rior. I que tampoc s’hagi aclarit la relació entre el Centre Na-
Periodista cional d’Intel·ligència i l’home que es considera el cervell dels
atemptats del 17-A, Abdelbaki es-Satty.e
ÍNDEX
societat
E
l físic danès Niels Bohr, un dels exploradors pi-
oners de l’àtom, deia que fer prediccions és
molt difícil, especialment quan es refereixen
al futur. Malgrat la saviesa d’aquest avís, hi ha
vegades que algunes tendències es poden ex-
trapolar corrent pocs riscos. Més concreta-
ment, els resultats científics dels últims anys
permeten albirar un 2018 en què la ciència aprofundirà en
algunes línies que tot just acaben d’esclatar.
Una de les més rellevants, sens dubte, és la capacitat de mo-
dificar l’ADN que permet l’eina coneguda com a CRISPR.
Aquest any, per exemple, ja s’ha editat amb èxit el material
genètic d’embrions humans amb l’objectiu d’eliminar una ma-
laltia cardíaca. Tot i que aquests embrions no estaven desti-
nats a ser implantats, la tècnica ja s’ha aplicat a persones: a Ale-
manya s’ha utilitzat per regenerar la pell d’un nen que patia
una malaltia genètica greu i a la Xina s’han fet diversos assa-
jos amb malalts de càncer, els resultats dels quals són encara
desconeguts. A Europa i els Estats Units, a més, està previst fer
assajos de tractaments contra diversos tipus d’anèmia.
Amb aquests precedents i perspectives, no és difícil pensar
que el 2018 pot ser l’any en què proliferin els assajos clínics
basats en CRISPR amb l’objectiu de tractar malalties de ba-
se genètica. L’avançament de la Xina, a més, fa pensar que es
pot desencadenar una mena de cursa biotecnològica entre po-
tències com els Estats Units i la mateixa Xina, semblant a la
cursa espacial que ja van mantenir al segle passat els Estats
Units i la Unió Soviètica.
Hi hagi cursa o no, el que és ben clar és que les possibili-
tats que obre aquesta tecnologia són esborronadores i reque-
reixen un debat ampli i profund. Una cosa és modificar l’ADN
per guarir malalties i una altra de ben
diferent és fer-ho per millorar capa-
citats com la memòria, la intel·ligèn-
cia, la força física i la velocitat. Tot i
Les possibilitats que obriran avenços científics com
que encara som molt lluny d’assolir
aquestes capacitats, és probable que
la manipulació de l’ADN i la intel·ligència artificial
n’assolim de parcials o de semblants requereixen un debat ampli, profund i urgent
més aviat del que esperem.
D’altra banda, hi ha persones, els
biohackers, que reivindiquen el dret a modificar el propi ADN
i empreses que ja comercialitzen kits que permeten fer-ho a
casa. Si aquesta escalada continua, aquestes tecnologies d’edi-
ció de l’ADN arribaran aviat al mercat, d’entrada a uns preus
altíssims. ¿Podran garantir els sistemes públics de salut l’ac-
cés de tothom que ho necessiti a aquests tractaments? ¿Com
Imatge ampliada d’una
cadena d’ADN. GETTY
es regularà l’activitat d’empreses que ofereixin aquests serveis
La ciència
a preus astronòmics, limitant-hi així l’accés? ¿Començarem
aviat a abordar seriosament aquestes qüestions?
En una altra línia de recerca, el 2017 també s’ha vist com
espera un el sistema d’intel·ligència artificial AlphaZero aprenia a jugar
a escacs des de zero i sense ajut humà en quatre hores, fins
2018 marcat
al punt de ser capaç de derrotar el millor programa informà-
tic actual. Avui dia hi ha moltes màquines que funcionen so-
les: des de metros sense conductor fins a drons militars. Ju-
per l’edició
gar a escacs no comporta cap perill, però, en el futur imme-
diat, cal obrir també un debat sobre la conveniència d’intro-
duir intel·ligència artificial en màquines que, per exemple,
genètica poden utilitzar armes de manera autònoma.
El 2018 també serà l’any que els detectors d’ones gravita-
tòries que fins ara han detectat quatre fusions de forats ne-
gres i una d’estrelles de neutrons duplicaran la sensibilitat.
Això farà que esdeveniments com aquests siguin més habi-
tuals i, per tant, es consolidi aquest nou sentit amb què, grà-
cies a un coneixement profund de la gravetat i a una tecno-
logia punta, podem observar l’Univers des de fa un parell
d’anys. Aquest sentit pot permetre, en un futur no tan im-
mediat, observar l’Univers quan tenia menys de 380.000 anys
i no emetia llum. Si es detecten ones gravitatòries origina-
Toni Pou
Periodista i físic
des abans d’aquest moment, podrem veure com eren l’espai,
el temps i la matèria poc després del naixement de l’Univers.
Tot i que hi ha participació d’investigadors i institucions de
recerca catalanes en aquests àmbits científics, els recursos
que el país ha destinat a la recerca i el desenvolupament s’han
reduït considerablement des de l’any 2009, quan van superar
l’1,6 del PIB. Les últimes dades, corresponents a l’exercici del
2015, indiquen que la inversió catalana en R+D repunta lleu-
gerament i se situa en un 1,52% –l’es-
panyola arriba a l’1,22% i la de la zo-
na euro assoleix un 2,13% sense haver
experimentat cap reducció des del
2006–. Convergir amb la zona euro
en aquest aspecte seria una manera
d’avançar cap a un model econòmic
de més qualitat. Un altre factor que
pot jugar un paper determinant en
l’evolució a curt termini del sistema de recerca català és la
intervenció de les finances de la Generalitat per part del go-
vern espanyol. Tal com han advertit les universitats i els cen-
tres de recerca de Catalunya, és fonamental recuperar l’agi-
litat del funcionament ordinari per poder competir amb les
institucions de recerca internacionals.e
societat
La ciència
que vindrà el Fátima Gebauer
2018 segons Centre de Regulació Genòmica
“El 2018 probablement veurem una aplica-
els experts ció més fluida de la ciència bàsica al camp
de la biomedicina. Les tècniques d’edició
genètica es començaran a aplicar a pro-
blemes no tan delicats èticament i tècni-
cament com la manipulació d’embrions
humans. Un d’aquests problemes és el re-
buig que experimenten pacients que re-
ben òrgans trasplantats. Una possibilitat
que probablement no es materialitzarà
aquest any però que podria fer-ho aviat és
la utilització de porcs que, mitjançant aques-
tes tècniques, puguin arribar a produir òrgans
humans aptes per a trasplantaments”.
Toni Pou
Periodista i físic
Anders Jonsson
Universitat Pompeu Fabra
“Els algoritmes d’intel·ligència artifi-
cial han assolit el 2017 les fites més
rellevants dels últims deu anys.
La clau ha sigut utilitzar l’apre-
nentatge per esforç, que maxi-
Alícia
mitza el rendiment d’un pro-
cés a llarg termini. El 2018 po-
Sintes dem veure algoritmes com
AlphaZero aplicats no només a
Universitat
jocs com els escacs sinó també
de les Illes Balears al control de l’ús de robots o a
“Aquest 2018 serà un any in- l’optimització del funcionament
tens en el camp de les ones
gravitatòries. Els detectors es-
d’edificis i instal·lacions”.
taran aturats fins a finals d’any,
però encara s’ha d’analitzar un gran
volum de dades de la campanya passada.
Estem desenvolupant models més precisos per buscar senyals
més febles que els que s’han detectat fins ara, corresponents
a fusions de forats negres o estrelles de neutrons, per trobar Guillem Anglada Escudé
ones gravitatòries procedents d’estrelles de neutrons en ro-
tació. Pensem que n’hi ha unes 2.500 que podem detectar a
la nostra galàxia. Són laboratoris formidables per estudiar el
Universitat Queen Mary de Londres
“Els últims anys hem guanyat capacitat a l’hora
de descobrir planetes que orbiten altres estre-
comportament de la matèria en condicions extremes de lles. Aquest 2018 potser comencem a detectar
camps magnètics, densitat i temperatura”. si alguns d’aquests planetes tenen atmosfera, un
pas molt important per conèixer-los millor i in-
vestigar-hi la presència d’aigua”.
Lluís Torner
Institut de Ciències Fotòniques
“Aquest 2018 és probable que hi hagi avenços im-
portants en tecnologies quàntiques que permetin
avançar en la construcció d’una xarxa d’internet
quàntica, més segura que l’actual. Un altre
camp en què tenim esperança és el de la
utilització de la llum solar per generar
electricitat, tot i que això potser no Salvador Aznar
arriba tan aviat. Les plaques foto-
voltaiques actuals transformen un
Institut de Recerca Biomèdica
de Barcelona
18% de l’energia solar en corrent
elèctric, però ja hi ha materials que
“El 2018 podem veure grans avenços en la im-
munoteràpia contra el càncer, és a dir, en l’es-
poden arribar a rendiments del timulació del sistema immunitari per lluitar
30% o el 40%. El problema és que contra el desenvolupament de tumors. En
són tòxics o cars. Estem treballant aquests moments hi ha pacients que no respo-
per trobar nous materials que supe- nen bé a aquests tractaments i també hi ha tumors
rin aquestes limitacions”. que els resisteixen. És probable que al llarg de l’any
comencem a entendre el perquè d’aquestes limitacions
i puguem millorar notablement aquest tipus de tractament”.
ÍNDEX
26
Economia
La paradoxa
econòmica
per al 2018:
optimisme
i incertesa
van de bracet
Àlex Font Manté
Cap d’Economia
Q
ui estigui acostumat a mirar les previsions de crei-
xement econòmic sabrà que són uns pronòstics
que brillen per la seva fal·libilitat. Que s’equivo-
quen molt sovint, vaja. Com deia un economista:
“Predir és fàcil, encertar-la ja ho veurem”. O enca-
ra un altre: “Si els economistes fóssim metges, es-
taríem tots morts”. Per això, el fet que aquest ha-
gi de ser –segons totes les previsions– un bon any per a l’econo-
mia mundial, europea, espanyola i catalana és compatible amb les
mirades escèptiques, aquelles que no ho veuen clar i que temen
que algun sotrac pugui deixar al descobert que el creixement eco-
nòmic no té la fortalesa que aparenta tenir.
“Jo crec que tothom està sorprès que l’economia tingui en-
cara tanta inèrcia”, explica José García Montalvo, catedràtic de
la Pompeu Fabra. La inèrcia de la qual parla és la que ha permès
que Espanya i Catalunya hagin pogut créixer per sobre del 3% en-
tre el 2015 i el 2017 malgrat que, segons les previsions (un cop
més!), l’any passat ja no s’havia de superar aquest llistó. El con-
sens entre els experts és que els anomenats “vents de cua” han
impulsat el creixement en els últims anys. Aquests vents de cua
són principalment l’euro barat –que ajuda les exportacions– o
el baix preu del petroli –molt important per a una economia com
l’espanyola, molt dependent energèticament– i també els baixos
tipus d’interès del Banc Central Europeu, que segueixen en el mí-
nim històric del 0%. Són mesures que no depenen de les políti-
ques d’Espanya, i per això s’anomenen “vents de cua”. Però
aquests vents de cua “comencen a fallar”, opina Montalvo. “El pe-
troli està pujant, l’euro està molt fort i els tipus d’interès s’estan
tensionant”, afegeix.
No hi ha dubte que les polítiques de Mario Draghi al capdavant
del BCE han sigut una benedicció per a Espanya. Alguns creuen
que massa bones i tot, ja que han tret pressió a Mariano Rajoy per-
què modernitzi l’economia espanyola. Però aquestes polítiques
(diner molt barat i compra massiva de deute públic i privat) po-
den estar en camí de desaparèixer. L’any passat el BCE ja va redu-
ir les compres de deute, i al setembre podria aturar-les del tot. I
tot i que encara no estigui previst, algun dia els tipus d’interès
començaran a pujar. Aquests dos fets posarien a prova la forta-
lesa veritable de l’economia. “El finançament s’encarirà”, pronos-
tica Montalvo.
Amb tot, la fi d’aquestes mesures excepcionals no necessà-
riament ha de ser dramàtica. Fins i tot pot ser desitjable. El crei-
xement actual “està dopat”, reconeix Xavier Segura, soci de la
consultora Tracis i membre de la junta del Col·legi d’Economis-
tes. Per tant, la retirada dels estímuls del BCE és, en realitat, una
“normalització” que s’ha de produir “tant sí com no”, afegeix
Montalvo. “No es pot viure sempre en aquesta inundació de li-
quiditat”, completa aquest expert.
Per a Segura, és difícil preveure que hi hagi xocs sobtats en
l’economia, però sí que hi ha grans moviments de fons que gene-
ren inquietud: la banca europea ha fet neteja, tot i que encara no
té un aspecte gaire saludable; l’envelliment de la població és un
problema latent que tindrà un gran impacte en les finances públi-
ques, i la inclusió segueix sent un repte pendent. El 2016 Cata-
lunya ja va recuperar el PIB d’abans de la crisi, però amb una ta-
xa d’atur molt superior, cosa que implica que el repartiment és
més desigual. “No són canvis instantanis, però sí grans canvis de
fons que hem d’afrontar”, avisa Segura. “S’està molt pendent del
curt termini, sense mirar al futur”, lamenta Montalvo.
L’impacte del Procés
En el cas concret de l’economia catalana, un dels grans dubtes
és com impactarà la situació política en el creixement. El Banc
d’Espanya, per exemple, advertia al novembre que l’impacte del
Procés podria ser de fins al 2,5% del PIB espanyol, però al de-
sembre ho va rebaixar a només una dècima per al 2018. Però el
cert és que l’escenari està obert. “Jo crec que el tema de Catalu-
nya pesarà moltíssim [en el PIB espanyol]”, apunta Montalvo.
“No es poden fer previsions sense saber què passarà amb una part
tan important del PIB”, afegeix. Xavier Segura també veu espe-
cialment difícil fer previsions. L’economia catalana, opina, se-
gurament tornarà a viure un bon any exportador (gràcies a la crei-
xent potència d’Europa, el seu primer mercat), però la incerte-
sa pot impactar en el consum i la inversió. Ara bé, aquestes in-
versions “es poden perdre o, simplement, es poden ajornar”. I
això és un dels motius que explica que sigui difícil calcular l’im-
pacte de tot plegat.
Per a Segura, el creixement català podria estar entre el 2% i el
2,5%, i Catalunya podria estar just per sota de la mitjana espanyo-
la, en lloc de liderar el creixement com fins ara. Amb tot, aquest
expert recorda que “les previsions, independentment de la situ-
ació política, ja preveien una desacceleració: no tot és política”.
Sigui com sigui, aquest any els optimistes tenen elements a què
aferrar-se, però els crítics també. Europa segueix amb els deu-
res a mig fer (els ambiciosos plans d’integració plantejats per Ma-
cron han estat ràpidament aigualits), i Espanya i Catalunya se-
gueixen tenint en la precarietat laboral i salarial un problema
greu. Així ho mostren aquestes tres dades. La primera: el 90% dels
contractes signats l’any passat a Espanya eren temporals. La se-
gona: els salaris estan estancats, amb un ínfim increment de no-
més el 0,3% al tercer trimestre tot i que l’economia creixia per so-
bre del 3%. I l’última: hi ha mig milió de catalans que no arriben
a final de mes tot i tenir feina.
Són dades que difícilment radiografien una economia sòlida
i saludable.e
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 ara ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 27
economia
10 anys de la fallida de Lehman Brothers
El 15 de setembre del 2008 Lehman Brothers, el quart banc d’inversions dels Estats Units, es va declarar en fallida després
de 158 anys d’activitat, cosa que va provocar un sisme en l’economia mundial, que va entrar en una profunda crisi financera
onalista Basc ja va avisar que si l’Estat es passava de la rat-
lla no tindrien res a negociar i, de moment, així s’ha man-
tingut fins ara. L’estancament de les converses entre naci-
onalistes bascos i populars deixa més problemes que única-
La situació política ha
ment negociar. Mesures
promeses com la rebaixa de
l’IRPF a les rendes més
deixat el PP sense suport baixes i les cinc setmanes
de baixa per paternitat de
per als pressupostos
moment no han entrat en
vigor. Són mesures que
l’executiu ha compromès
però que no poden quedar reflectides en uns pressupostos
que en quantifiquin la despesa final. A més, altres compro-
misos com l’increment salarial per als funcionaris també han
de quedar xifrats als comptes, sobretot perquè Espanya en-
Els mateixos
cara està sota la supervisió de Brussel·les, que ha d’avalar que
s’encamina a la reducció del dèficit, i totes aquestes són ini-
ciatives que incrementen la despesa pública o redueixen la
reptes del capacitat de fer caixa.
El crèdit de les pensions
2017:
S’ha buidat la guardiola i s’haurà de
demanar un altre préstec
pensions,
Aquesta és l’assignatura que Rajoy ha suspès amb més mala
nota i que es més difícil de recuperar. La situació de la Segu-
retat Social és crítica. El govern del PP va tornar a apujar les
finançament pensions un 0,25% anual el 2017, fins i tot quan la inflació
superarà l’1%, i ha deixat la guardiola de les pensions buida i
i pressupost
endeutada. Per això, els partits conjurats al Pacte de Toledo
es van proposar abordar urgentment una reforma que amb
prou feines han començat. Les reunions no han consensuat
ni un punt, segons fonts de l’oposició, perquè el PP no té la in-
tenció de moure’s per canviar l’índex de revalorització.
La despesa creixent provocada per l’envelliment de la po-
blació i la falta d’ingressos per cotitzacions, a més, aboca la Se-
Júlia Manresa guretat Social a la insostenibilitat a llarg termini. Els primers
tretze mesos de legislatura de Mariano Rajoy no han apor-
Corresponsal a Madrid tat cap solució estructural, només un pedaç. Segons estudis
L’
com els de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal
(Airef), la Seguretat Social seguirà amb un dèficit crònic de
l’1,5% del PIB fins al 2022. La despesa pública en pensions
Els vents de any que ja hem deixat enrere,
Espanya ha aconseguit baixar
continua pujant i la guardiola ja no té més diners. El govern
central va trobar-se-la amb més de 60.000 milions i ara ja no-
cua, com el del 16% la taxa d’atur, mantenir
el creixement econòmic a un
més en té 8.000. Quin és el pedaç? Un crèdit de gairebé 10.000
milions (més del que queda al Fons de Reserva) que ha ser-
petroli barat ritme superior al 3%, apujar el vit per pagar les extres d’estiu i d’hivern als pensionistes i que
salari mínim, obrir noves places es prorrogarà amb els pressupostos del 2018. La Seguretat So-
o els tipus de funcionariat, exportar més cial necessita alternatives, però l’executiu continua assegu-
d’interès que mai i rebre més turistes que cap altre any. La
recuperació econòmica és el baluard que el presi-
rant que amb més ocupació es revertirà. Mentrestant, el sis-
tema s’endeuta i els pensionistes perden poder adquisitiu.
baixos, dent del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha
construït per enfortir una gestió en minoria i Mateix finançament
que han donat marcada pel procés independentista. Però, sen-
se deixar de reconèixer que els pilars d’aques-
La reforma per a autonomies
i ajuntaments està pendent
una gran ta recuperació són més sòlids que els que van
impulsar el boom immobiliari dels primers
La reforma del sistema de finançament és una de les prome-
ses dels últims governs espanyols. El 2017 es va obrir una co-
inèrcia al anys 2000, els principals organismes econò-
mics assenyalen que en bona part és gràcies
missió d’experts, que van trigar set mesos a presentar pro-
postes amb un 40% d’esmenes, i molts van sortir-ne amb
creixement a uns vents de cua que ja afluixen i al fet que, la sensació que si hi ha reforma no serà profunda. Algunes
de l’economia,
mirant-ho amb més profunditat, estructu- de les propostes passen per tenir capacitat recaptatòria so-
ralment Rajoy té encara moltes assignatu- bre l’IVA o acabar amb la clàusula de l’statu quo, que impe-
podrien res econòmiques per aprovar.
Després de l’últim consell de ministres
deix que cap comunitat quedi pitjor del que estava abans
dels canvis. Aquest 2018 encara una altra comissió que ha
començar a del 29 de desembre, Rajoy va acomiadar l’any
fent un balanç econòmic triomfalista però sense apro-
d’abordar el document.
A més de tot això, Rajoy té el repte de continuar creant
fallar el 2018 var cap llei econòmica clau. Espanya comença el 2018
sense pressupostos generals –amb l’objectiu d’aprovar-
ocupació, un creixement al qual fia, per exemple, la pujada del
salari mínim i la sostenibilitat de la Seguretat Social. Però el
ne dos en un any–, sense haver reformat un sistema pú- Banc d’Espanya ja va avisar que el 2018 es desacceleraria el
blic de pensions que té un forat, amb les autonomies amb creixement i que sectors clau com el turisme estaven a prop
la mosca al nas perquè no s’escurça la brexta de la desi- d’estancar-se. Els contractes temporals i a mitja jornada, que
gualtat territorial i amb una creació d’ocupació basada en han impulsat la recuperació, no garanteixen un creixement
la precarietat i el turisme. En un any en què el vent que em- saludable, i els treballadors comencen a reclamar la recupe-
peny el PIB espanyol perdrà pistonada, fer tota la feina ració del poder adquisitiu que han perdut durant la crisi ara
MARI FOUZ / IDOIA VALLVERDÚ
pendent es complica. que veuen com les empreses tornen als guanys i els seus sala-
ris no pugen. El govern de Mariano Rajoy pot presumir de re-
Pressupostos prorrogats cuperació econòmica i de treure’s de sobre el control de Brus-
Rajoy no ha trobat prou consens sel·les aquest 2018, però fins ara la seva política econòmica
per aprovar la llei més bàsica ha deixat per resoldre les febleses que impedeixen consoli-
La resposta repressiva de l’Estat després de l’1 d’octubre ha dar l’economia espanyola com un motor productiu i eficient
costat a Rajoy els pressupostos del nou any. El Partit Naci- que continuarà funcionant a llarg termini.e
ÍNDEX
economia
A
ra fa un any, els principals analistes i execu-
tius del sector financer afirmaven, conven-
Els bancs çuts, que el 2017 no hi hauria cap sorpresa
negativa en la banca espanyola i perjuraven
preguen per
que el sector era sòlid gràcies a la nova regu-
lació i supervisió europea. Però a la primave-
ra, en qüestió de setmanes, va caure el Ban-
tornar a la co Popular en una situació que va portar el pànic als clients
i va rememorar les aromes de la caiguda de Bankia. Un any
després, com es poden imaginar, els principals executius i
normalitat analistes del sector perjuren que no hi haurà sorpreses i que
cap dels cinc principals bancs (Santander, BBVA, CaixaBank,
Bankia i Sabadell) protagonitzarà drames financers.
Però la realitat és que ningú ho pot dir del cert. Especi-
alment perquè a Espanya encara queden els antics set nans
(ara sis, per l’adquisició de BMN per part de Bankia) i al-
guns d’ells, com Liberbank, han estat en el punt de mira de
les sospites dels analistes més recelosos.
Aquesta qüestió, però, no és ni de bon tros la que més pre-
ocupa els principals banquers espanyols. La seva principal
preocupació és el que pugui decidir el Banc Central Euro-
peu en matèria de tipus d’interès. La política iniciada per
Albert Martín
Subcap d’Economia
Mario Draghi per mirar d’estimular l’economia amb diner
barat (i penalitzacions als bancs que guarden els diners en
comptes de prestar-los) és el principal llast d’un sector que
ha maldat per alleugerir els seus actius tòxics provinents del
totxo i que encara no parla de la crisi en passat.
Però el cert és que en aquesta matèria comencen a aflorar
els optimistes. Algunes veus apunten que ja es dona per des-
comptat que aquest any hi pugui haver, finalment, una pu-
jada de tipus a Europa. Per sostenir el seu argumentari, una
evidència: el BCE sempre ha actuat amb prop de dos anys de
retard respecte a la Reserva Federal nord-americana. I es do-
na la circumstància que la Fed va tornar a apujar el preu del
diner el desembre del 2015, després d’una dècada de baixades
ininterrompudes. En efecte, ja fa dos
Els optimistes esperen que anys de la decisió adoptada pel banc
central dels Estats Units.
s’apugin els tipus i que, per fi, Fins que això passi, els bancs espa-
nyols hauran de seguir obtenint bene-
torni a créixer el saldo de crèdit ficis de negocis adjacents al bancari,
amb polítiques de contenció de costos
agressives i creuant els dits perquè la
recuperació macroeconòmica dels últims trimestres no es
trenqui per la situació política o qualsevol altra raó.
Només així arribaria la veritable recuperació del sector
financer: la que es produirà quan es pugui dir que el saldo de
crèdit dels bancs torna a créixer després d’anys caient. Si bé
en els últims temps la banca ha subratllat que la demanda de
crèdit s’ha reactivat respecte als anys més foscos de la cri-
si, el cert és que el saldo seguia caient perquè famílies i em-
preses, amb la lliçó apresa, cancel·len més crèdits dels que
demanen. I aquest és el veritable problema del sector. e
Façana de la seu
central del Banc
d’Espanya a
Madrid. EFE
La falta de
sòl i de
producte
marcarà
el sector
immobiliari
Xavier Grau
Periodista
E
l sector immobiliari ha mostrat una bona sa-
lut el 2017, malgrat que la inversió total a Ca-
talunya ha caigut entre un 12% i un 17%, en
funció dels diferents càlculs de les principals
consultores del sector. Però el descens entra
dins de la lògica, atès que l’any anterior s’ha-
vien batut tots els rècords històrics, amb ope-
racions de grans dimensions, com va ser la venda del centre
comercial Diagonal Mar per gairebé 500 milions d’euros. Pe-
rò, de cara al 2018, la incertesa política pot marcar el desen-
volupament del negoci, malgrat que les opinions dels experts
no coincideixen. Anna Gener, sòcia directora d’Aguirre
Newman a Barcelona, assegura que la situació política “ha
deixat en standby alguna operació”, però opina que si la si-
tuació s’asserena el mercat continuarà amb impuls. En can-
vi, Nacho Castellà, de Cat Real Estate, creu que la inversió
a Barcelona “no s’ha aturat”. Aquest professional conside-
ra que pot haver-hi algú que s’ho pensi, però fins i tot hi veu
una part positiva: s’obre el mercat a nous inversors que po-
den trobar la seva oportunitat. De fet, Castellà opina que la
possible frenada de la inversió estrangera obre la porta a in-
versors catalans que ara no tenien oportunitats. Això sí, els
experts opinen que en l’últim tram del 2017 es poden haver
fet operacions amb descompte, però que si es torna a la nor-
malitat política la situació es revertirà.
A més, l’èxit de Barcelona en l’atracció d’emprenedors i
start-ups i en la implantació de centres de serveis per a grans
empreses impulsa a l’alça el negoci de les oficines, en el qual
ja es van veure operacions importants durant l’any passat,
com l’aterratge d’Amazon i WeWork al 22@, l’acord de Co-
lonial amb Schibsted a la mateixa zona i el trasllat de Labo-
ratoris Esteve al segon edifici d’Iberdrola a la Zona Franca. En
cartera queda, però, trobar un segon espai per repetir l’èxit
del Pier 1 de Barcelona Tech City. Una operació pendent que
posa en evidència un dels principals problemes de Barcelona:
la falta de pisos i oficines nous i a punt de ser ocupats.
El problema afecta diversos subsectors. En oficines, la su-
perfície disponible és poca i hi ha projectes que encara no
s’han acabat de construir, com el Luxa del 22@ o el de Colo-
nial al carrer Ciutat de Granada, que ja tenen l’ocupació com-
promesa. El problema encara és més greu en el sector de la lo-
gística. Els dos últims anys s’ha atret una gran inversió, amb
projectes com el d’Amazon al Prat o l’entrada de Merlin Pro-
perties a Cilsa, l’empresa que explota la zona d’activitats lo-
gístiques (ZAL), amb un potent pla de desenvolupament per
als pròxims anys, i les últimes inversions de Prologis a Cata-
lunya. Els principals operadors del sector, però, es queixen de
falta de sòl per poder-hi desenvolupar els projectes de qua-
Barcelona és la
ciutat espanyola
amb els pisos més
cars. FRANCESC MELCION
litat que demanen els operadors del sector. Una falta de sòl
que també afecta el sector residencial.
Aquest 2018, malgrat aquesta falta de sòl, les principals pro-
motores que van sobreviure a la crisi, més les noves que han
sorgit (com Neinor Homes o Via Celere), continuaran apostant
pel mercat català. La venda de pisos de segona mà continuarà
sent el principal motor de la compravenda residencial, però
“l’obra nova no deixa de créixer des del 2013”, explica Ferran
Font, director d’estudis de Pisos.com. A la falta de producte nou
s’hi suma un problema més important: la dificultat d’accés a
l’habitatge, que possiblement el 2018 es mantindrà i, fins i tot,
pot agreujar-se. Una dificultat
que va lligada a la profunda cri-
si dels últims anys.
La millora de l’economia ge-
La falta d’espai disponible afecta
neral i, especialment, dels ni-
vells d’ocupació hauria de faci-
tots els subsectors, i el lloguer podria
litar l’accés a l’habitatge de totaconsolidar el fre experimentat el 2017
una generació que no ha tingut
l’oportunitat d’accedir-hi, però
l’increment constant dels preus dels pisos a Barcelona –els més
cars d’Espanya– per sobre del que augmenten els sous i el pos-
sible encariment de les hipoteques –els tipus ja anticipen ten-
sions, segons el professor José García Montalvo– faran de con-
trapès a la millora econòmica. Pel que fa al mercat de lloguer, el
2018 es podria consolidar la frenada de preus que ja s’ha vist a
Barcelona el 2017, però amb un efecte taca d’oli que trasllada-
rà l’encariment a les ciutats de l’àrea metropolitana, segons ex-
plica Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat.e
economia
Una lluita
aferrissada
pel control
del sector
energètic
Xavier Grau
Periodista
E
ls vents de cua en el sector energètic han deixat
de bufar. El 2018 comença amb encariments del
preu del barril de petroli que anticipen un cost
més elevat, cosa que pot afectar el desenvo-
lupament de l’economia en general. El minis-
tre d’Energia, Álvaro Nadal, prova d’evitar per
via indirecta que es dispari el rebut de la llum,
congelant per segon any consecutiu els costos regulats i, al-
hora, obligant Endesa i Gas Natural a cedir una quantitat ta-
xada de gas per abaratir la generació amb cicles combinats.
Però, juntament amb l’encariment energètic general que els
experts preveuen per al 2018, a Espanya el sector s’enfronta
a un debat de fons sobre el model i, sobretot, sobre el regu-
lador. El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, no ha aclarit si per
al 2018 convocarà noves subhastes de renovables, com va fer
el 2017, quan precisament Espanya s’allunya de complir els
objectius europeus per al 2020 d’energies netes (el 2017 ha si-
gut el pitjor en generació renovable de l’últim lustre). Però,
a més, per al 2018 es preveu la resolució d’alguns dels arbitrat-
ges internacionals per les demandes contra Espanya per la re-
tallada de les primes a les renovables que podrien acabar aug-
mentant la factura.
Nadal ha d’establir les bases també per a la transició energè-
tica, amb la data de caducitat de les centrals nuclears cada cop
més a prop i un enfrontament amb el sector. Sedigás, la patronal
del sector gasístic, es queixa de l’escàs paper que es dona al gas
natural en aquesta transició. Les companyies elèctriques, a més,
fan pressió al govern espanyol per tancar centrals de carbó i al-
gunes de gas, però amb poc èxit.
Però, sobretot, el què marcarà el sector durant l’any 2018
és la lluita pel control del mercat. Europa ha esmenat la pla-
na al govern espanyol per diferents aspectes que acaben reper-
cutint en el rebut de la llum, com els peatges i les ajudes al car-
bó. Però la batalla més aferrissada és el repartiment de compe-
tències amb la Comissió Nacional dels Mercats i de la Com-
petència. El president d’aquest organisme, José María Marín
Quemada, no ha dubtat a mantenir el pols al ministre per de-
fensar que el control del mercat –i de les tarifes– ha de conti-
nuar en mans d’aquest organisme independent.e
ÍNDEX
44
Cultura
L’
any 2018 serà el primer de l’era post-We-
2018:
instein. L’escàndol dels abusos del pro-
ductor i l’ona expansiva del moviment
#MeToo representen un punt d’inflexió
l’any 1 de la sense marxa enrere a Hollywood i, en ge-
neral, a la indústria de l’espectacle. El mur
cultura post-
de silenci que protegia els privilegis dels
depredadors no ha caigut del tot, però per les escletxes no pa-
ren de sorgir noves denúncies i revelacions. A diferència de
Weinstein
la majoria d’escàndols i polèmiques sorgides a l’empara dels
mitjans, la rebel·lió contra els abusadors s’ha desmarcat de
la dinàmica darwinista del cicle de notícies i tot apunta que
només hem vist la punta de l’iceberg.
Què ens depararà un 2018 que ja ha començat amb el gui-
onista i director Paul Haggis acusat de violació? D’entrada, el
més destacat serà un escenari inèdit: els jutjats. Fins ara el ter-
reny de joc dels diferents escàndols ha sigut el dels mitjans i les
xarxes socials. S’han arruïnat reputacions i carreres profes-
sionals, però sempre lluny dels tribunals. Però aquest any, per
lògica, les denúncies entraran en el territori legal. Ja s’estan
preparant acusacions criminals contra els casos més flagrants
com el de Harvey Weinstein. I el dubte és si aquests homes po-
Xavi Serra derosos podran aturar la justícia de la mateixa manera que du-
Periodista rant dècades han imposat la seva llei del silenci. I fins a quin
punt, en la seva defensa, carregaran contra les víctimes.
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 ara
Perquè aquesta és la clau de volta que ha fet possible el mo-
viment #MeToo: el nou escenari en què una dona pot denun-
ciar una agressió sense ser acusada i vilipendiada per fer-
ho. En la mesura que els mitjans i la societat segueixin pro-
tegint les víctimes, sorgiran noves veus denunciant abusos
i veurem caure la reputació d’homes poderosos. La bola de
neu, per tant, anirà creixent. I sense la tolerància als compor-
taments del passat, els depredadors sexuals s’ho hauran de
pensar dues vegades abans d’actuar. I si fins ara les denún-
cies s’han concentrat en el sector audiovisual, potser el 2018
també apareixeran noms del món literari i el musical, perquè
de sexisme en van ben servits tots els àmbits culturals.
Però els efectes del #MeToo també afecten les obres. Quin
efecte tindrà en ells el cordó sanitari que Hollywood instal·la
al voltant dels denunciats? Kevin Spacey ha desaparegut de
la nova pel·lícula de Ridley Scott, que ha filmat de nou les
seves escenes amb Christopher Plummer. Però què passa
amb Sospitosos habituals o American beauty? ¿Deixaran de
veure’s a la televisió, desapareixeran dels catàlegs de Netflix?
La crítica de cinema ja ha obert el debat sobre la revisió de les
pel·lícules i sèries dels caiguts en desgràcia. Però què pas-
sarà quan tornin a crear? ¿Serà possible valorar les seves
obres amb independència del que sabem d’ells?
El nou panorama també interpel·la els creadors. La cons-
ciència pel que fa a la representació d’estereotips sexistes en
ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 45
cultura
150 anys del naixement de Pompeu Fabra 100 anys del naixement d’Ingmar Bergman
L’any 2018 es commemorarà la figura i obra del lingüista.
Jordi Ginebra serà el comissari de l’Any Pompeu Fabra
El centenari del director suec serà la gran celebració
cinèfila. La Filmoteca li dedicarà una gran retrospectiva
E
l trasllat a l’Aragó dels béns del monestir de Si-
El cas
xena del Museu de Lleida l’11 de desembre va
semblar l’assalt amb nocturnitat a l’amagatall
d’un cap d’Al-Qaida. Veient el desplegament
Sixena, policial, aquelles peces van fer automàtica-
ment el rècord Guinness de les obres d’art més
un ‘Duelo a
perilloses. Les caixes sepulcrals gòtiques i els
fragments del retaule barroc d’alabastre de Gabriel Joly, com
si fossin armes de destrucció massiva, van començar l’any
garrotazos’
com a botí de guerra en el discurs de Cap d’Any televisat del
president de l’Aragó, Javier Lambán, però els efectes de l’apli-
cació de l’article 155 que van precipitar aquella operació se-
cada dia més gueixen vius, van més enllà i són encara més perjudicials.
Els primers dies de l’any el cas Sixena ha adquirit un to en-
crispat
cara més bel·ligerant, i tot apunta que es mantindrà tot l’any.
Javier Lambán ha fet seus la lletra i l’esperit d’una de les obres
més conegudes d’un artista aragonès, el Duelo a garrotazos,
de Francisco de Goya: ha agafat la gaiata, ha saltat dins el fang
i està disposat a abatre qualsevol rival. Hi ha cops per a tot-
hom: al ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, en lloc
de demanar-li una gran inversió que culmini la recuperació
Antoni Ribas Tur del monestir de Sixena, li retreu que hagi permès que Cata-
lunya recorri la sentència que va declarar nul·la la compra dels
Periodista béns i l’acusa de comportar-se com Carles Puigdemont.
La seva actitud respecte a Catalunya és el més trist. A Ca-
talunya les festes han sigut tristes, i ho seguiran sent una mi-
ca mentre hi hagi presos polítics. És inconcebible el regal que
el govern de l’Aragó va fer als alcaldes lleidatans dels mu-
nicipis que limiten amb la seva comunitat, un llibre titulat Te-
jidos de vecindad, en el pròleg del qual Lambán parla de la
“desraó absoluta del plantejament secessionista” i la “nega-
tiva de la Generalitat a complir les sentències sobre els béns
de Sixena”. Una ampolla d’un vi Enate o alguna altra bode-
ga aragonesa, per pair-ho tot plegat, sí que hauria sigut un bon
regal. O un pack de pel·lí-
cules d’un altre gran artis-
Els béns del monestir del Museu ta aragonès, Luis Buñuel.
Els efectes hiperventila-
de Lleida van començar l’any com dors del 155 han fet molt
mal en les relacions entre
a botí de guerra en el discurs Catalunya i l’Aragó. A veu-
re qui és l’expert que en els
televisat de Javier Lambán pròxims anys té el valor de
proposar un projecte ar-
tístic conjunt relacionat
amb la Corona catalanoaragonesa.
I això no és tot, ja que potser enguany es començarà a veu-
re si el cas Sixena desferma una onada de reclamacions pa-
trimonials semblants arreu de l’Estat. No hi ha dubte sobre la
legitimitat que una comunitat vulgui recuperar el seu patri-
moni, però sí que seria bo que no se sentís parlar de la feina
que fan els museus amb la manca de consideració que va tenir
IDOIA VALLVE
RDÚ / MARI FO
UZ amb el Museu del Lleida la consellera de Cultura aragonesa,
Mayte Pérez, quan la ferida del trasllat encara sagnava. Pel bé
de tots. La delegació espanyola del Consell Internacional de
Monuments i Llocs Històrico-Artístics (ICOMOS) va criticar
la ficció no és la mateixa que la de fa uns anys. Però la socie- com s’havia fet el trasllat, però es van trobar a faltar mostres
tat encara està aprenent a encarar el problema. Moltes veus de suport dels museus d’arreu de l’Estat.
reclamen l’eliminació total de tòpics sexistes en la ficció, sen- Els serveis jurídics de la Generalitat, el Museu Nacio-
se atendre a la seva funció i intencionalitat. ¿De debò volem nal d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de
una ficció esterilitzada i higiènica, totalment allunyada de la
realitat? Tanmateix, els creadors no es poden escudar davant
Lleida veuen la llum al final del túnel amb els recursos que
han presentat al Tribunal Suprem. Perdre els objectes i les
la llibertat d’expressió per defugir la reflexió sobre el discurs obres d’art que eren al MNAC i al Museu de Lleida seria un
del gènere de les seves obres. L’equilibri entre les posicions cop molt dur. Però la situació es pot agreujar encara més
ha de ser un objectiu a perseguir el 2018. si s’arriba a obligar el MNAC a retornar els murals de la sa-
La gran incògnita, però, és si a casa nos- la capitular del monestir, cosa que els experts desaconse-
tra el moviment #MeToo també es tradu-
irà en denúncies a persones amb nom i
La gran incògnita és si el llen de totes totes per la fragilitat extrema de les pintures,
al marge de l’estat actual de la sala capitular, que ho fa im-
cognoms. Si la incidència dels abusos és
tan generalitzada com a Hollywood, tard
#MeToo es traduirà en possible.
A hores d’ara, la judicialització del cas Sixena fa menys so-
o d’hora s’haurien de desemmascarar els denúncies amb noms i roll que la tempesta política i els atavismes que l’envolten.
Kevin Spacey catalans. I és en aquest punt Independentment del que dictin els jutges, seria recomana-
on els mitjans hem de jugar un paper ac- cognoms a casa nostra ble que tornessin a la llum les imatges de com Josep Gudi-
tiu i rigorós. Van ser dues reporteres del ol va restaurar pacientment els murals a la Casa Amatller i
New York Times les que van destapar el que s’apliqués a refer els vincles estripats entre l’Aragó i Ca-
cas Weinstein, i publicacions especialitzades com Variety i The talunya i la necessitat de desenvolupar noves fórmules per
Hollywood Reporter no han defugit la seva responsabilitat. gestionar aquest patrimoni de manera conjunta d’ara en-
Com les víctimes que denuncien els abusadors, el periodis- davant. Va fracassar una primera proposta catalana, però,
me cultural ha de ser valent i abandonar la comoditat de tot i així, perquè és imprescindible estar a l’altura dels pro-
l’agenda i el cofoisme. El 2018 hauria de ser l’any en què el fessionals que es van jugar el coll per salvar-los de l’estrall de
periodisme faci un pas endavant i sigui part de la solució.e la Guerra Civil, s’hauria de tornar a intentar.e
ÍNDEX
48
El Barça
neda en un
mar ple de
taurons cada
cop més
agressius
Toni Padilla
Cap d’Esports
G
airebé a la mateixa hora arriben a la feina els
jugadors del Barça i els treballadors de les
oficines del club. Els uns treballen durament
per aconseguir que aquest any 2018 el club
blaugrana guanyi uns quants títols. Els al-
tres treballen més pensant en el futur. L’any
2018 apareix marcat en vermell a l’agenda
blaugrana: serà un any en què caldrà encertar les decisions per
permetre al Barça continuar fent por en un mar, el del fut-
bol europeu, on cada cop hi ha més taurons agressius recla-
mant l’espai que han ocupat fins ara clubs com el català. El
2017 ha deixat ferides a la pell d’un club, el Barça, que no es
pot relaxar malgrat que a escala esportiva les coses rutllen.
El fitxatge de Neymar pel PSG ho va trastocar tot perquè,
de sobte, algunes clàusules de rescissió que semblaven ofe-
rir calma al Barça van passar a ser poca cosa. Si el 2017 una
de les prioritats va ser blindar Messi, al club s’admet que el
2018 caldrà retocar uns quants contractes més, apujant clàu-
sules i sous, per tal de poder aturar els atacs de cada cop més
rivals. Els equips que gaudeixen de capital estatal, com el
Manchester City, amb el suport dels Emirats Àrabs Units, i
el PSG qatarià, han provocat diferents canvis en l’estratègia
operativa d’un Barça que necessita fer equilibris per poder ga-
rantir un creixement sostingut, evitant perdre jugadors i com-
plint amb els pressupostos. Una de les claus, doncs, és poder
continuar guanyant diners tant si entra la pilota com si no, co-
sa que convertirà la recerca de nous patrocinadors en una de
les prioritats de l’entitat presidida per Josep Maria Bartomeu.
Un dels grans serials serà trobar la marca que aporti el seu
nom al Camp Nou per a les pròximes temporades, amb dife-
rents opcions damunt la taula ara mateix. El club fa mesos
que hi treballa i, malgrat que per un moment va semblar que
un acord amb Grifols era molt a prop, ara mateix es miren
amb bons ulls marques internacionals que permetin al club
tancar un acord que ofereixi calma a escala mundial. La idea
és poder presentar la marca escollida durant els primers me-
sos, abans de l’estiu, per organitzar, tal com va prometre
Bartomeu, una assemblea extraordinària per ratificar el cog-
nom comercial d’un estadi les obres del qual no han de co-
mençar fins al 2019. El Barça no ha deixat de créixer eco-
nòmicament, en part gràcies a la consolidació d’un mercat
global que ha permès que, per exemple, l’oficina comercial
de Hong Kong tanqui un munt de contractes amb patroci-
nadors locals. La segona oficina, la de Nova York, es consi-
dera més com un centre de promoció de marca, perquè gai-
rebé no ha tancat acords en un mercat ben diferent de l’asi-
àtic, on el Barça no deixa de créixer.
Un altre dels contractes que el club vol presentar el 2018
és el del patrocinador per a la samarreta d’entrenament del
primer equip i buscar una companyia aèria perquè sigui l’ofi-
cial del club, tal com ho va ser fa anys Turkish Airlines, con-
tracte trencat quan es va optar per Qatar Airways com a pa-
trocinador principal de la samarreta del primer equip.
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
Esports
L’aspecte econòmic s’ha convertit gairebé en una obses-
sió, perquè cal trobar noves fórmules per ingressar diners,
tant per comprar en un mercat en què el pròxim fitxatge,
Coutinho, passa a ser el més car de la història del club su-
perant Dembélé, com per poder complir amb un dels ob-
jectius estructurals del Barça, renovar el Camp Nou i to-
ta la zona al voltant d’un estadi destinat a veure comen-
çar les obres aquest 2018. El primer pas serà la inaugura-
ció de l’Estadi Johan Cruyff, on jugarà el filial i el femení,
a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. Un cop llesta aquesta
instal·lació, que costarà uns 12 milions d’euros, es podrà
començar a treballar al Miniestadi, traslladant el centre de
gravetat a la zona del Camp Nou. En principi, el 2018 l’es-
tadi no es toca-
rà perquè pri-
El club presentarà
mer cal tancar
la carpeta dels
acords munici- patrocinador del Camp
pals, però sí que
es començarà a Nou per rebre diners
treballar en la
clau per continuar fitxant
nova FCB Me-
gastore i el mu-
seu.
A part de continuar trobant diners per competir amb els
clubs anglesos i el PSG, el Barça necessitarà cuidar un fut-
bol base en què els taurons estrangers també intenten pes-
car, enduent-se joves promeses blaugranes. Un dels reptes
del club també serà controlar millor la UEFA, l’ECA (Asso-
ciació de Clubs Europeus) i unes institucions espanyoles,
com la RFEF, tan caòtiques que no permeten al Barça tro-
bar l’estabilitat que voldria en l’àmbit institucional. e
ara ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
50 anys del salt revolucionari de Fosbury 10 anys de l’arribada de Pep Guardiola
Dick Fosbury va guanyar l’or en salt d’alçada als Jocs
de Mèxic amb una tècnica nova: saltant d’esquena
El 2008 Pep Guardiola va fer pujar el filial del Barça de
Tercera a Segona B i va ser escollit tècnic del primer equip
MA
RI
FO
UZ
/ ID
OI
AV
AL
LV
ER
DÚ
D
amián Musto, Craig Hoare, Justin Gatlin i,
L’esport
sobretot, Chris Froome han sigut els últims
esportistes que han esquitxat l’esport amb
casos de dopatge. La credibilitat d’un nego-
reforça la ci multimilionari està en joc i, per tant, un
dels grans reptes del 2018 és assegurar les
lluita contra
bones pràctiques en un entramat de disci-
plines, federacions i equips de característiques ben diferents.
Els nous mètodes són cada vegada més sofisticats i obliguen
el dopatge
els responsables de la lluita contra el frau a reinventar-se
permanentment.
“El dopatge és un negoci i els estats emparen molts casos”.
per recuperar Les alarmistes previsions que Anabel Medina, autora d’una
investigació real transformada en un thriller de ficció (San-
la credibilitat
gre de barro), va deixar anar el juny del 2016 a l’ARA s’han
confirmat. L’any 2017, de fet, va estar marcat per la suspen-
sió del Comitè Olímpic Rus per dopatge d’estat. El Comitè
Olímpic Internacional (COI) permetrà que els esportistes
russos disputin els Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang,
encara que sota una bandera neutral i sense himne. “Es trac-
Àlex Gozalbo ta d’un atac sense precedents contra la integritat dels Jocs
Subcap d’Esports Olímpics i de l’esport. Com a atleta, estic molt trist per tots
els esportistes que han patit per aquesta manipulació”, va as-
49
esports
Els nous
mètodes són
cada vegada
més sofisticats
i obliguen els
responsables de
la lluita contra
el frau a
reinventar-se
de manera
permanent per
continuar sent
eficaços
senyalar el president del COI, l’alemany Thomas Bach. A
més, l’executiva del COI va castigar el ministre d’Esports rus,
Vitali Mutko; el seu viceministre, Iuri Nagornikh; el director
del comitè organitzador dels Jocs de Sotxi del 2014, Dmitri
Txernixenko, i el president del Comitè Olímpic Rus,
Aleksandr Zubkov. A aquestes sancions s’hi va sumar una
multa de 15 milions de dòlars (uns 12,7 milions d’euros), que
es destinaran a l’establiment d’una autoritat independent de
control antidopatge.
“L’any 2017 ha estat marcat per l’escàndol de dopatge rus.
A més de gestionar els resultats desafiants de la investiga-
ció McLaren i treballar de valent per intentar tornar a fer
complir l’Agència de Lluita Antidopatge de Rússia, el nos-
tre equip ha desenvolupat alguns programes molt ambicio-
sos. Junts hem establert les bases per canviar el joc i acon-
seguir un esport net”, diuen Craig Reedie i Olivier Niggli, pre-
sident i director general de l’Agència Mundial Antidopatge
(AMA), una associació que ha augmentat en un 8% el seu
pressupost. Els Jocs Olímpics d’Hivern i el Mundial de fut-
bol de Rússia són els esdeveniments que centraran els seus
esforços en un 2018 amb dos objectius complementaris: as-
segurar un esport net i recuperar la confiança d’un especta-
dor cada vegada més incrèdul.
L’AMA va anunciar al setembre les substàncies i els mè-
todes prohibits per al 2018. La llista és una de les sis normes
internacionals que són obligatòries per a tots els signataris del
codi mundial antidopatge. Algunes de les principals nove-
tats són la major flexibilitat del volum i la freqüència perme-
sa de les injeccions intravenoses, els nous paràmetres de do-
sificació del salbutamol, l’exclusió del glicerol de la llista de
substàncies prohibides i la nova regulació del canabidiol. A
més, l’alcohol s’ha exclòs de la llista negra.
A finals de setembre la Unió Ciclista Internacional (UCI)
va canviar de president. El francès David Lappartient, que
va apostar per un programa que reforçava la lluita contra el
dopatge, és qui ara lidera l’organisme. Alguns especialistes
pronostiquen que l’equip Sky, gran dominador dels últims
temps, perdrà pistonada. El cas amb Froome completa una
cadena de polèmiques que els últims mesos han anat embru-
tant la seva imatge. A mitjans de novembre, l’Agència Brità-
nica Antidopatge va investigar Bradley Wiggins per haver re-
but un paquet mèdic sospitós durant el Critèrium del Dauphi-
né del 2011. Tot i realitzar desenes d’entrevistes, l’agència va
ser incapaç de trobar cap registre mèdic que aclarís el pro-
cés. A principis d’any, la sospita era per dopatge tecnològic.
L’enginyer hongarès Stefano Varjas va explicar en un docu-
mental de la cadena CBS que feia anys que fabricava bicicle-
tes amb motor i que s’havien fet servir al Tour de França del
2015. Tot i que no va entrar en detalls, sí que va explicar que
les seves rodes manipulades pesaven aproximadament 800
grams més que una roda normal. Durant el Tour que va gua-
nyar precisament Chris Froome, es va saber que les bicicletes
dels participants de l’equip Sky pesaven, precisament, 800
grams més que les de la resta. Mai es va provar res.e
ÍNDEX
54
Estils
L’
any 2018 es conjugarà en femení i en plural. Les
dones en aquesta era post-Weinstein demanen
L’any que es més que mai el lloc que es mereixen en àmbits
com el disseny, la gastronomia, la moda i les xar-
conjuga en
xes. Escollim quatre noms femenins que seran
protagonistes d’aquest any que tot just encetem.
femení amb Vivienne Westwood
La veterana dissenyadora britànica és una icona vivent del món
dones que de la moda i serà un dels noms que més sonarà aquest 2018. I
és que aquest any veurà com surt a la llum el documental que
demanen
amb el nom Westwood: punk, icon, activist ha firmat la direc-
tora Lorna Tucker. El film, que es presentarà al Festival de Sun-
dance al gener, és un homenatge a aquesta dona transgresso-
pas ra, feminista i activista a favor del medi ambient i dels drets dels
animals que ha suposat un abans i un després en la història de
la moda. Amb 77 anys, encara puja a la passarel·la –com va fer al
març– per presentar les seves propostes, sempre amb un punt
transgressor, i penja a les xarxes socials missatges clars i con-
Thaïs Gutiérrez tundents en què opina de temes tan diferents com les armes nu-
clears, l’escalfament global o la situació dels nens que patei-
Periodista xen la guerra. Westwood és a les antípodes de la imatge d’una
iaia venerable. És una veu contundent, sense filtres, creadora
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 ara
ico
Dop
rea
And
Vivi twood
Wes
am
yG rah
A shle
MARI FOUZ / IDOIA VALLVERDÚ
i reivindicativa. Ara aquest documental vol posar en relleu la se-
va importància en el món de la moda i la cultura, on fa 40 anys
que redefineix els esquemes de vestir i on lluita per mantenir la
independència de la seva firma. A través d’imatges d’arxiu i de
la veu d’alguns dels seus amics més pròxims, així com del seu
segon fill, el film recorre la vida de Westwood –que va saltar a la
fama als anys 70 quan va començar a dissenyar roba per a la
botiga que tenia Malcolm McLaren, el representant dels Sex
Pistols– a través dels moments més significatius i les seves re-
ivindicacions més destacades.
I així com Westwood alça la veu en contra de les turbulèn-
cies i els conflictes que sacsegen el món actual, el món de la mo-
da respondrà a aquesta situació, aquest 2018, “celebrant la be-
llesa i la joia de viure”, com expliquen des de l’edició britànica
de la revista Elle. I és que el 2018 és un any en què la moda vol
transmetre alegria a través de colors i formes juganeres que
conviden a viure. Ja ho avançava fa unes setmanes la dissenya-
dora britànica Phoebe Philo, que acaba de deixar la direcció de
la casa Celine, dient: “Si hi ha alguna cosa a dir en aquest mo-
ment, que sigui amb amor, que sigui amb alegria”. Dos concep-
tes necessaris, més que mai, que s’espera que inundin els car-
rers ben aviat.
Andrea Dopico
Si ara demanéssim al lector que digués el nom d’una cuinera
jove i destacada del panorama actual segurament tindria més
problemes que a l’hora de dir el nom d’un cuiner jove i desta-
cat. I és que les dones encara segueixen sent una minoria en
la primera línia d’aquest sector que viu un moment daurat tant
a Catalunya com a l’Estat. Entre els noms joves que més sonen
hi ha el d’Andrea Dopico, cap de pastisseria del restaurant Àbac
des de fa nou mesos, un establiment que acaba de guanyar la
tercera estrella Michelin. Ella i les seves postres són un dels di-
versos motius que han portat el restaurant que capitaneja Jor-
di Cruz a aconseguir la tercera estrella, la màxima distinció que
atorga la guia francesa. Dopico representa una nova generació
de dones que es dediquen a la gastronomia amb passió i dedi-
cació total i que són un referent per a les joves que han optat
per aquest camí. “Jo vaig deixar la carrera de publicitat per de-
ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
10 anys de la mort de Yves Saint Laurent
El modista, mort el 2008, té dos museus en honor
seu des de finals del 2017: a París i a Marràqueix
h
y Sing
Lill
e
enn
dicar-me a la pastisseria, que és el que més m’agrada del món,
però aquesta decisió no va agradar gens als meus pares. Era una
opció arriscada, un món complicat i molt exigent, i precisa-
ment per això jo sabia que havia de treballar de valent, aconse-
guir l’excel·lència i donar el millor de mi mateixa”, diu. I això
ha fet des que va començar. Aquest any és una de les selecci-
onades per la llista que la revista Forbes dedica als menors de
30 anys més destacats en el seu sector a tot Europa. “És un
honor aparèixer en aquesta llista –destaca Dopico–, i el que he
descobert és que gràcies a això hi ha noies joves, estudiants,
que m’han agafat com un exemple a seguir. Crec que és impor-
tant que hi hagi més dones en la primera línia del sector gas-
tronòmic perquè les noies joves tinguin referents en els quals
emmirallar-se”. A més, ella representa la pastisseria, un dels
sectors menys valorats de la gastronomia, que cada cop gua-
nya més protagonisme. Dopico apunta que les postres guanya-
ran protagonisme aquest 2018. “Encara tenim molt terreny
per innovar i crear”, diu, i explica com els comensals de mica
en mica estan aprenent a valorar la importància de l’últim plat,
“aquell punt dolç amb què un dinar finalitza i que pot ser l’úl-
tim toc de gràcia –descriu–, i que té la mateixa importància i
que amaga la mateixa feina que els primers i els segons”. Bo-
nes postres, doncs, per a aquest 2018.
Ashley Graham
L’any que comença,
El 2018 també pot ser l’any en què es confirmi i prengui cada
cop més importància la incipient tendència de mostrar la di-
versitat a les passarel·les. Models de talles grans, de races di-
emmarcat en l’era ferents i amb belleses menys estereotipades, però amb més
personalitat, ompliran les desfilades en una reivindicació tan
post-Weinstein, tindrà
nom de dones que
important com necessària: el món de la moda ha d’abandonar
com més aviat millor l’estereotip de noia blanca extremada-
ment prima i extremadament jove per començar a representar
marcaran tendència en la bellesa femenina real. I hi ha un nom que resumeix aques-
ta nova realitat: Ashley Graham. Aquesta model, sobre qui pen-
la moda, la gastronomia ja l’etiqueta “curvy” o “de talles grans”, s’ha colat a la llista de
les deu models més ben pagades aquest any, un fet inaudit i im-
i les xarxes socials pensable fins fa ben poc. Graham, de 30 anys, és una abandera-
da de la lluita a favor de la diversitat de les dones i des que va
55
estils
trepitjar la passarel·la per primera vegada ha reivindicat les se-
ves corbes com una mostra més de la seva bellesa. La model
ha sigut portada de revistes com Vogue i Sports Illustrated, i
sempre que pot llança missatges positius a favor de l’empode-
rament de les dones. “Si aconseguim posar en entredit el que
durant molt de temps la societat ha considerat lleig, llavors
les coses començaran a canviar. Així és com normalitzarem co-
ses que abans ens deien que no estaven bé”, destacava fa poc.
El seu nom és un dels que segur que sonaran amb força aquest
2018. Però a les passarel·les s’hi esperen altres representants
d’aquesta bellesa més natural i més real, com la ja famosa Win-
nie Harlow, que pateix una malaltia coneguda com vitiligen que
li provoca unes taques blanques a la pell, i d’altres com Carmen
Dell’Orefice, una model de 86 anys que ha treballat per mar-
ques com Louis Vuitton i Hermès. I és que el sector ha de fer un
pas endavant i apostar per aquestes belleses singulars i lluny
de l’estàndar que ha regnat durant dècades. Ara l’aposta ha de
ser per valors com la naturalitat i el caràcter que hi ha en ros-
tres i cossos diferents, que en altres èpoques haurien sigut re-
butjats o simplement titllats de “lletjos”. Donem la benvingu-
da, doncs, a l’any de la bellesa real.
Lilly Singh
Els youtubers han vingut per quedar-se i, tot i que és una pro-
fessió en què predominen els homes, hi ha alguns noms feme-
nins que han començat amb força, un símbol d’un canvi de
tendència tan esperat com necessari. Els youtubers han con-
vertit la seva rutina en un espectacle i poden posar-se davant
de la càmera tant per donar consells de bellesa com per mos-
trar com passen pantalles d’un joc d’ordinador o explicar els
motius pels quals han decidit no tenir fills. I el seu èxit és tan
gran que alguns d’ells són multimilionaris. Una de les youtu-
bers més destacades i que sens dubte serà un nom que sona-
rà aquest 2018 és la canadenca Lilly Singh, que ha construït
un autèntic imperi com a youtuber amb el seu canal, on es pre-
senta com a Superwoman. Amb un humor àcid i irreverent i
amb la capacitat de parlar de temes que molts eviten (tenir
la regla, fer caca i altres situacions quotidianes i amagades),
aquesta jove de 30 anys ha aconseguit tenir 13 milions de subs-
criptors al seu canal, cosa que traduïda en diners suposa uns
ingressos d’uns 8 milions de dòlars a l’any. Però, més enllà dels
youtubers, les xarxes també estan projectant altres joves, més
especialitzats, que amb el nom d’influencers s’han convertit
en grans referents per a milers de joves que segueixen al peu
de la lletra els seus consells. Els temes que toquen són vari-
ats i la majoria s’especialitzen en un sector –la moda, la gas-
tronomia, les criatures, els animals de companyia, el món del
fitness o la tecnologia–, i el que en la majoria dels casos co-
mença com una afició acaba convertint-se en una font potent
d’ingressos, ja que les marques es barallen per aconseguir apa-
rèixer en els seus perfils a les xarxes. La reina de les influen-
cers, que aquest 2018 serà notícia perquè tindrà el seu pri-
mer fill, és la italiana Chiara Ferragni. Milionària, amb mar-
ca pròpia de sabates i col·laboradora de firmes com Dior, Cha-
nel, Valentino i Louis Vuitton, entre d’altres, té uns 110.000
visitants cada dia a la seva pàgina web, 10 milions de seguidors
a Instagram i acaba d’obrir botiga pròpia a Milà. Un exemple
de la potència d’aquest nou sector que té un punt de bombo-
lla i on s’haurà de començar a destriar el gra de la palla i veu-
re qui queda després.e
ÍNDEX
56
Gent
Un 2018
ple de
matrimonis,
nadons
i guerres
fredes
Joan Callarissa
M’
Periodista
encomanen que redacti una pàgina
amb els vaticinis informatius del sector
rosa per al 2018, i així ho faré. Però pri-
mer de tot cal dir que no m’atreviré a fer
futurologia. Sobretot perquè les grans
notícies del món rosa són any rere any
les infidelitats, els divorcis sagnants, les
morts traumàtiques, les subsegüents herències i les nits boges re-
gades amb tota mena de substàncies que acaben en boda a Las
Vegas... I esclar, jo no soc ningú per dir de ningú ni que es mori-
rà, ni que es drogarà, ni que li posaran –o posarà...– les banyes. No
està entre els meus propòsits de principi d’any que em convali-
din el títol de pitonissa Lola amb el de periodisme ni tampoc que
em denunciï cap famós.
No obstant, acato i escric. Perquè només començar l’any ja te-
nim un munt de previsions per al Cabaret Pop del 2018, que en-
guany farà dos anys, per cert. Moltes de les notícies que ja tenim
a l’agenda són en matèria d’amor... D’altres només en matèria
de matrimoni. En els detalls que encara no tenim hi haurà la grà-
cia de tot plegat. Aquí us deixo els titulars principals, perquè us
aneu mentalitzant.
Una de les cites més sonades del 2018 serà el casament de Pa-
ris Hilton, que és com Flavio Briatore però en dona i en prim, co-
sa que fa pensar que el seu casori serà un cúmul d’excessos mai vist
en un enllaç des que es va casar el fill del sultà de Brunei. Cone-
guda pel seu desordre vital/laboral mentre punxa de festa en fes-
ta arreu del planeta, és previsible que aquest any l’hereva de l’im-
peri hoteler Hilton segelli el seu amor per l’actor Chris Zylka, d’ori-
gen rus però nascut als Estats Units.
Ell ha explicat en diverses ocasions que quan va arribar a Los An-
geles per convertir-se en actor va viure com un sensesostre perquè
no tenia diners ni per llogar una habitació. Ella, en canvi, creu que el
concepte sensesostre –com totes les paraules del món– es fa servir
per parlar d’ella perquè viu a sobre del seu jet privat, enllaçant unes
vacances amb les altres. Serà divertit veure com funciona la unió. Ell
es mereix tenir fills rics a qui no falti de res i ella necessita tenir fills
amb un home que li impedeixi convertir-los en rèpliques huma-
nes dels seus Pomerània: permanentment estarrufats, amb mansió
pròpia adjacent a la seva i amb collar de diamants. Es necessiten,
és evident. Què deuen pensar, els pares d’ella, de casar-la amb un po-
bre? A la germana la van casar amb un Rothschild...
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018
Z
OU
AR
IF
/M
DÚ
ER
LV
L
VA
IA
IDO
En matèria conjugal també destaca una cita de la qual no te-
nim cap certesa però que la biologia fa pensar que no pot es-
perar gaire més. Es tracta del casament d’Isabel Preysler i Ma-
rio Vargas Llosa. Al Jurassic love –com s’hi refereixen a Medi-
aset– entre la filipina i el peruà li toca ja tirar pel dret, que ja han
facturat prou amb l’enamorament. És evident que no hi ha pe-
rill que facin Pasqua abans de Rams, però no per això s’han
d’eternitzar en el festeig, que ja ens ho sabem tot... A més, si ella
segueix a aquest ritme de rejoveniment arribarà a la nit de no-
ces que no tindrà ni edat de consentiment. I ell, amb 81 anys,
doncs tot el contrari...
També serà notícia aquest any el gran ex de Preysler, Julio
Iglesias, que té molts fronts oberts. El més complicat, el del fill
que sembla que sí que és seu tot i que mai l’ha reconegut. Les
primeres filtracions apunten que Javier Sánchez Santos, de la
mateixa edat que el seu fill Enrique Iglesias, va néixer mentre
el cantant de Soy un truhán, soy un señor encara estava casat amb
Preysler. Ves que ella no faci una exclusiva (més) amb el disgust.
També és l’any de les filles bessones d’Iglesias, que estan a punt
de complir la majoria d’edat i ja volen guanyar-se la vida fent de
models, que és com anomenen a casa seva posar davant de pho-
tocalls sense haver-se format en res prèviament. ¿Rivalitza-
ran en l’ofici amb les filles petites de Preysler? Sí!
ara ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 57
gent
65 anys de la coronació de la reina Elisabet II
Tot i que és reina des del 1952, la seva coronació es va fer
esperar un any. Elisabet va imposar al govern que fos televisada
Per cert, el 2018 també serà l’any en què els paparazzis ma-
taran per obtenir la foto dels primers fills d’Enrique Iglesias
i la seva parella, Anna Kournikova, que amb 42 i 36 anys s’han
reproduït per primer cop. Tot i que mai se’ls veu junts enlloc
i ell està permanentment treballant, la parella aguanta. O s’es-
timen molt o és un decorat. En qualsevol cas, això no ho es-
brinarem aquest 2018. El millor que ens podria passar aquest
any és que Enrique presenti els seus petits primer que a nin-
gú al seu nou germà, Sánchez Santos, només per fer-li un lleig
al seu pare, al qual sempre ha acusat implícitament de ser un
pare absent. O el que és el mateix, de no ser un pare.
En fi, però no tot seran famílies en guerra freda. Aquest any
també parlarem de l’habitual procreació acrítica del món del
futbol, que seguirà en auge tant al Barça com al Madrid. En el
primer equip, l’exponent serà Leo Messi, que tindrà un altre
fill mascle el 2018, tal com va anunciar a l’octubre. Aquest no
serà, però, l’últim fill de l’astre argentí, que ja va dir que vol
tenir més i més fills sense parar fins a tenir una nena. O sigui
que aquest vaticini que us estic fent potser també us el faré
l’any que ve, ja que, si no conce-
El príncep
ben una petita Messi aviat, la
dona del blaugrana, Antonella
Roccuzzo, es pot passar emba-
Enric es casa al rassada ad infinitum. Sobretot
maig amb perquè, a jutjar per les paraules
l’exactriu
d’ell, el tema reproductiu no
semblava gaire negociable.
En mode procreatiu turbo
Meghan Makle, es troben també a can CR7, que
ja ha tingut quatre fills amb
que vol canviar
tres progenitores diferents. Els
tres primers via òvuls conge-
alguna tradició lats gestats als Estats Units per
mares de lloguer. L’últim és
dels Windsor una nena anomenada Alana
Martina, amb la seva actual pa-
rella, l’argentina establerta a
Jaca (Osca) Georgina Rodríguez, a la qual va conèixer a la bo-
tiga de Gucci de Madrid on ell comprava i ella treballava. El
portuguès ja ha avisat que no pararà fins a tenir un total de
set fills, que és el seu número de la sort i el que porta a la samar-
reta. A diferència de Messi, ell sembla tenir aturador. El que no
vull pensar és què podria passar si quan ja en tingui sis es que-
da embarassat de bessonada... En qualsevol cas, Rodríguez em-
barassada també el 2018? Jo diria que sí. Cap a finals...
Per cert, que també es preveu que el davanter blanc i Rodrí-
guez es casin durant l’estiu. El mitjà lusità Correio da Manhã
assegurava recentment que la data de l’enllaç variarà depenent
de si la selecció portuguesa participa en el Mundial de Rússia
o no. Els fastos d’estil que es poden preveure per al casori de
Cristiano esgarrifarien fins i tot Mariah Carey. Però a mi, ai-
xí d’entrada, el que més em preocupa és que ell es casi de blanc,
perquè amb el seu moreno perenne i, a sobre, a l’estiu pot sem-
blar el negatiu fotogràfic d’ell mateix. I quan el capellà –en-
llaç religiós segur, no?– li pregunti si vol Georgina per sem-
pre més, ¿contestarà que “Siiiiiiiiuuu”?
També és possible que se’ns casi Neymar, que resulta que
ha tornat amb Bruna Marquezine, amb qui ho va deixar per-
què ella no volia passar per l’altar. Potser el brasiler finalment
l’ha convençut. Ja ho veurem... Tot apunta que el 2018 tam-
bé serà l’any de la separació definitiva entre Paula Echevar-
ría i David Bustamante, cosa que m’alegra profundament. No
perquè es divorciïn, eh, sinó perquè deixarem de sentir-ne a
parlar. Això sí, fins que això passi, la litúrgia que seguiran per-
què cap dels dos sembli el dolent i puguin quedar com perso-
nes exemplars que les empreses vulguin per als seus anuncis
pot ser molt pesada...
I, per acabar, dos temes que m’intriguen molt. El casament
del príncep Enric i Meghan Markle, que es preveu menys pro-
tocol·lari que el del seu germà Guillem amb Kate Middleton.
D’entrada, es veu que ella vol que sigui la seva mare –i no el seu
pare– qui la porti a l’altar al maig. ¿Els Windsor cediran a les
novetats o la seva tradició ancestral aplanarà totes les il·lusi-
ons de l’actriu abans de ser oficialment de la família? A veure
qui guanya aquest pols. I tots els altres...
El primer embaràs d’Eva Longoria serà rellevant també du-
rant la primera meitat del 2018. Us recordo que és primípara
als 42 anys. A veure quants titulars discriminatoris en compa-
ració amb un home que es reprodueix passats els 40 haurem
de llegir. Ja ho veuen: el 2018 ve carregat de moltes novetats,
encara que siguin totes una mica antigues...e
ÍNDEX
58
Catalunya
Ràdio i TV3:
moltes
decisions
i poc temps
disponible
Àlex Gutiérrez
Cap de Mèdia
P
er matar una televisió pública, primer cal con-
duir-la cap a la irrellevància. Si s’aconsegueix
que la seva audiència sigui residual, és molt fà-
cil qüestionar-ne el manteniment: quin sentit
té gastar-se diners en una televisió que no mi-
ra ningú? En els últims temps, des de l’Estat
s’han llançat un seguit d’iniciatives polítiques
que –sovint amb aparença de simples actes administratius–
han anat minant la capacitat de TV3 i Catalunya Ràdio per ti-
rar endavant uns mitjans competitius. Amb una rèmora de
40 milions d’euros tot just començar l’any, aquest 2018 es-
clatarà definitivament el model que ha regit la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals els últims anys.
Per entendre el quid del que li passa a la Corporació, val la
pena retenir algunes magnituds bàsiques. Com que els pres-
supostos de la Generalitat estan prorrogats, també ho estan
els dels seus mitjans públics. Això vol dir que la CCMA rebrà
una aportació ordinària del govern idèntica a la dels tres anys
anteriors: 225 milions d’euros. Però un canvi en la llei de l’IVA
–en el sentit de les actuacions administratives esmentades
abans– farà que, en aquest exercici, hagi de retornar a l’Es-
tat uns 21 milions d’euros en concepte d’aquest impost.
A més, també s’hi han de restar 7 milions d’euros, perquè
la Corporació va tancar el 2017 amb dèficit. Com que la llei im-
pedeix a les televisions autonòmiques endeutar-se (cosa que
sí que permet a TVE), l’única solució és digerir aquest forat en
el pressupost de l’any següent, abans que conclogui el pri-
mer trimestre. I encara hi ha un tercer factor. TV3 ha que-
dat lluny d’assolir els objectius publicitaris que es va marcar
per a l’any 2017: dels 70 milions previstos, en va aconseguir 58
(en bona part, i és significatiu, per culpa d’empreses de l’Íbex
que van reduir dràsticament la seva contractació habitual).
Això vol dir que –assumint que repeteixi els resultats– per al
2018 tindrà també 12 milions menys dels previstos per aquest
concepte. En total, doncs, 40 milions
menys dels que figuraven en el pres-
supost del 2017, sumant-hi IVA, dèfi- Les tres vies per pal·liar
cit i publicitat.
I és aquí on s’obre una bifurcació el forat de 40 milions
o trifurcació, ja que sobre el paper hi
ha tres possibles sortides a aquesta presenten problemes
crisi. Però totes tres presenten pro-
blemes d’aplicació severs. d’aplicació severs
La primera opció és aconseguir
més finançament per a TV3 –que s’en-
dú la part del lleó del pressupost– i Catalunya Ràdio. Al cap i
a la fi, no seria el primer cop que el Govern fa una aportació ex-
traordinària, tot i que mai per un import d’aquesta magnitud.
D’altra banda, també és cert que la transferència de la Genera-
litat es va retallar dràsticament a principis de la dècada. Ara
es preveuen 225 milions d’euros, però el 2010 la Corporació
rebia 334 milions. Si es millorés l’aportació en 40 milions, es
DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 ara ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 59
mèdia
20 anys del final de ‘Nissaga de poder’ 35 anys del naixement de TV3
Mèdia Les tres temporades de la telenovel·la van aconseguir una
gran atenció popular gràcies a Eulàlia i Mateu Montsolís
La cadena pública va emetre per primer cop el setembre del
1983, però no va tenir una programació fixa fins al cap d’un any
no podria complir si es deixa a gairebé zero la seva capacitat
de compra o coproducció. (Aquest mandat, per cert, expira-
va el febrer del 2017 i tenia un any de pròrroga automàtica. Per
tant, a partir del febrer TV3 queda, sobre el paper, deslliura-
da d’aquesta obligació. Això vol dir que el nou Parlament ha
de decidir quina missió li encomana a TV3 pel que fa a la pro-
moció del sector.)
Finalment, la tercera opció hipotètica seria aprimar l’es-
tructura laboral de la Corporació. Els 2.322 treballadors de
l’ens van costar, l’any passat, 167 milions d’euros. La xifra és
similar als 169 milions de la nò-
La Corporació té pendent resoldre la mina del 2011. Aleshores, però,
governança de l’ens: la llei que estava
els mitjans de la Generalitat su-
peraven les 2.700 persones con-
tractades. L’aprimament dels in-
tramitant el Parlament obliga a consensos gressos fa que, actualment, el
personal suposi el 54% del total
entre partits per poder nomenar els del pressupost.
La via de rebaixar la despesa
membres, que passarien de 6 a 7 en salaris, però, necessitaria un
consens polític poc probable. De
fet, l’equip directiu de la CCMA
ja va intentar promoure una equiparació de les retribucions
dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio amb els de la res-
ta de la funció pública. Però Esquerra no va acabar donant el
seu plàcet i la mesura no es va aplicar. Qualsevol intent de
reduir aquesta partida toparà segur amb mobilitzacions i va-
gues del personal de la casa, la qual cosa, cal suposar, els par-
tits polítics intentaran evitar, més encara tenint en compte el
període convuls que viu el país. A més, durant tot el 2018 es-
tarà vigent el conveni laboral del personal de la Corporació,
de manera que qualsevol actuació hauria de fer-se a través
d’un canvi de legislació (com va fer l’Aragó amb el personal
dels seus mitjans públics).
Aquests són els tres camins que s’obren, però, evident-
ment, la solució pot ser mixta. El més probable és que el Go-
vern acabi aportant alguna partida extraordinària, que seguei-
xi havent-hi ajustos en tots els capítols que no afecten direc-
tament la pantalla, que es plantegin maneres de reduir el pes
de la plantilla –en l’últim procés d’acomiadament pactat el
nombre de voluntaris va superar el de les sortides mar-
cades com a objectiu–, que es repensi si l’oferta de ca-
nals és l’adequada –es qüestiona la continuïtat
d’un Esport3 al qual no es nodreix de programes
temàtics, en part perquè no es tenen drets esportius–
i, també, alguna retallada en els programes que es com-
tornaria a nivells del 2012. Ara bé, abans pren, ja sigui perquè es renuncia a algun o perquè es re-
caldria tenir un Govern constituït i veure negocia a la baixa la seva factura (però els abaratiments solen
fins a quin punt considera aquesta opció fac- passar factura en els resultats).
tible. La notícia d’aquesta mateixa setmana El temps, en tot cas, juga en contra de TV3 i Catalunya Rà-
segons la qual Montoro retalla 780 milions del dio. El director de la televisió, Vicent Sanchis, va assegurar en
finançament de Catalunya fa més difícil que una entrevista aquesta setmana que a partir del juny es que-
l’executiu català tingui marge econòmic per apar- darien sense diners per poder comprar res. Era un toc d’aler-
tar 40 milions suplementaris per a la CCMA. ta i una pressió traslladada al futur Parlament, encara per cons-
Si no es poden augmentar ingressos, aleshores cal tituir. Ara bé, també TV3 té uns deures pendents importants
incidir en les despeses. I aquí és on comença el drama. pel que fa a la seva governança: el març del 2018 hauran cadu-
La segona opció, doncs, seria retallar en les compres de cat els mandats dels sis membres que formen la cúpula direc-
MARI FOUZ / IDOIA VALLVERDÚ
continguts que la Corporació fa a proveïdors. Aquí hi ha tiva. Caldria renovar-los, però això no es farà fins que no es com-
programes, drets esportius, pel·lícules... Tot allò que no es pleti la modificació de la llei de la CCMA, que es va emprendre
produeix internament a la casa. Però la ti- la legislatura anterior. Els treballs de la comissió van decaure
sora toca os, aquí, ja que aquest capítol és i van quedar sense efecte quan es va dissoldre la cambra, però
el que més ha patit les retallades dels úl- tenint en compte que la correlació de forces és similar, és molt
tims anys. El 2010, TV3 i Catalunya Ràdio plausible que els nous diputats reprenguin la feina al mateix lloc
gastaven 149 milions d’euros comprant on la van deixar i que traslladin aviat al ple la nova llei.
continguts externs, però la xifra es va re-
duir fins als 62 milions del 2017, és a dir,
S’hi preveien dues novetats principals: la recuperació del
consens entre partits per poder nomenar consellers de la Cor-
un 58% menys.
Carregar sobre aquests 62 milions el
poració i l’ampliació del nombre de cadires de sis a set per po-
der acomodar millor el nombre creixent de partits al Parla-
gruix dels 40 milions que s’han d’ajustar ment. Mentre això no succeeixi, els sis consellers de la CCMA
deixaria la partida sota mínims. I molt actuals seguiran sent-ho, en funcions. I seguiran a l’espera que
probablement perdria el lideratge d’audiència que ha defen- la Generalitat fixi el contracte programa de TV3 i Catalunya
sat els últims vuit anys, perquè, tot i que TV3 produeix inter- Ràdio (el document que garanteix quants diners rep la Cor-
nament molts continguts, la majoria dels grans èxits d’audi- poració i què se li demana a canvi).
ència del prime time, de Merlí a Polònia, de Nit i dia a FAQS: S’han de prendre moltes decisions i hi ha poc temps dis-
Preguntes freqüents, són programes fets conjuntament amb ponible. TV3 i Catalunya Ràdio poden començar a transi-
les productores. A més, la Corporació té un mandat parlamen- tar, en qualsevol moment, el lent però inexorable camí de la
tari que l’obliga a ser “motor del sector audiovisual”, cosa que irrellevància.e
ÍNDEX