Tema 6: El feudalisme institucional i el feudalisme com a sistema

socioeconomic
CONCEPTE FEUDALISME / FEUDAL
El concepte feudal o feudalisme: utilitzat per primer cop per els juristes anglesos del s.XVII i mes trard
amb la revolució francesa
- Mot: fevum (bé concedit que deriva de la paraula alemanya das Vieh) El concepte feudalisme deriva
del de propietat, alló que concedeix un home lliure a un altre i que comporta la restricció de la
llibertat del segon (vassallatge)
- El concepte feudal neix per referir l’ordre que vol combatre la revolució francesa –pagesos
identifiquen el règim senyorial amb el feudal‐
- Hi ha autors que desplacen aquesta valoració negativa a l’actualitat : el feudalisme significa la
divisió, el separatisme, el federalisme inclus de la anarquia

La societat feudal caracteritza el mon medieval, pero hi ha tres interpretacions historiografiques sobre la
realitat feudal:
1. Corrent juridic-institucional
2. Corrent revisionista
3. Corrent del materialisme historic

1. La concepció institucional
Les relacions feudo-vassallatiques: els precedents carolingis i les institucions feudals
Interpretació classica de la historiografia del selge XIX, medeivalisme cientific (1840-1850): depuren els
conceptes teorics del feudalisme
- Mauer (pioner)
- Fustel de Coulanges: sistema rural, plataforma on es van modelar les relacions propies del
feudalisme, no exclusiu d’Europa

GANSHOF
El feudalisme només es produeix quan hi ha una unió absoluta entre l’element real (feu) i l’element persona
(vassallatge) El feudalismo
- Antecedents: prefeudalisme periode carolingi fins el s.X
- Les relacions de dependencia feudo-vassallatiques van caracteritzar el feudalisme classic (segles X-
XIII i només entre el Loira i el Rin) com a consequencia de l’ensorrament de l’estat
- Les relacions son entre els privilegiats, les vinculacions amb la pagesia afecten al regim senyorial
- Els llaços de dependencia es produeixen entre el senyor-home poderós- i el vassall qui li compromet
fidelitat (auxilium et consilium)
- Des del segle XIII no hi ha feudalisme

INSTITUCIONS EN TEMPS CAROLINGIS (VIII-X)

- Carlemany asegura la fidelitat dels seus seguidors a través del vassallatge: vassi dominici:
grans propietaris, bisbes, comtes, abats, etc.
- En determinats casos apareix el vassalllatge unit al benefici (beneficium): element personal i
real units que permet a Ganshof parlar del feudalisme carolingi
- El beneficium pot ser una vila, un domini i el dret del vassall es d’usdefruit sobre la propoetat.
- Rites vassallatics: des del segle VIII: homenatge i investidura, pero no asoliran la seva forma
definitiva fins l’any 1000
La relació contractual : Homenatge o Hominium: fer-se home d’un altre home
L’acte de l’homenatge consisteix en :
1. Inmixtio manuum (entrega del vassall)
2. Sacramentum fidelitatis (jurament)
3. Osculum

OBLIGACIONS VASSALLATIQUES I DEL SENYOR

Vasall: fidelitat, pagaments al senyor en determinades ocasions, per rescatar al senyor, armar al fill del
senyor, participació en la croada, casament amb la filla gran i determinades rendes lligades a la retenció del
domini per part del senyor
- Auxilium: prestacions militars i ajudes economiques. Des del s. XII es subsitueix en ocasions per
una retribució economica
- Consilium: consell judicial
El senyor: protecció, defensa i procurar-li manutenció a traves del benefici (mitium)

La ruptura dels lligams: l’incompliment dels deures vassallatics condueix a la recuperació/apropiació del
feu per part del senyor i des del segle XV el vassall pot trencar-los tornant el feu
- Determinats incompliments es justificaven per la multipicitat de lligams del vassall, pero amb el
homenatge ligi haura de ser nomes vassall d’un senyor

CONCLUSIÓ
Feudalisme segons Ganshof (s.X, XI, XII):
- Grans llaços de dependencia home a home
- Classe de guerrers especialitzats que ocupen el lloc superior en la jerarquia
- Fragmentació extrema del dret de propietat
- Formació de dos jerarquies articulades per els drets sobre la terra i els lligams de dependencia
- Fragmentació del poder public que crea en cada pais una jerarquia de institucions autonomes

2. El corrent revisionista (escola dels annals)

M. BLOCH
La societat feudal 1939: reconstrueix tota la societat, no es fixa unicament en els aspectes juridics i no es
uniforme. El mon camperol es la feudalitat dels pobres
- La primera edat feudal (950-1100): autarquia, retracció mercantil del a vida urbana i aillament dels
nuclis politics
- La segona edat feudal (1100-1300): major vida urbana i comercial, restauració de la monarquia i
ruptura de les celules politiques anteriors

- Aportacions del revisionisme

G.Duby situava l’inici del primer periode el 980-1020 i del segon periode a l’any 1150. Es centraba en els
aspectes de la mentalitat
- La revolució feudal de Bonnassie tant per Catalunya com per el sud de França o de G. Bois, el de
mutació feudal de Poly i Bournazel
Fins pasades algunes decades de l’any 1000, l’aristocracia a pesar del poder territorial i del control militar,
respectava les aliances o les estructures del poder public. Aquest sistema va entrar en crisi i amb el motiu de les
guerres o també del creixement economic, els petits senyors s’apoderaren del poder politic que estava en mans
dels comtes privatitzant les estructures de poder public i l’administració juridica i legislativa, es van apropiar
del poder local en torn un castell. A mitjans del s. XI l’aristocracia feudal arriba al maxim de la seva conflictivitat

3. Corrent del materialisme historic.

FEUDALISME COM SISTEMA SOCIOECONOMIC
El materialisme historic, La ideologia alemanya (1845-6) i altres treballs posteriors a Marx:
- Els estadis historics: societats gentilicies, esclavistes, feudals i capitalistes. Amplien l’abast
territorial i temporal del feudalisme s. V-XVIII
- La historia s’explica per les relacions productives
- El sistema productiu feudal: el procés fonamental es el productiu i es basa en el treball del camperol
que es dependent de la clase cavalleresca (dependencia juridica i per produir)
- Els mitjans de producció pertanyen a la classe cavalleresca o feudal: la propietat de la terra
- La pagesia aportava la renda feudal i es propietaria dels estris de treball
- No es un sistema agrari monolitic, pero la ciutat es dependent del camp
- La jerarquia entre senyors i vassalls es equivalent a l’existent entre els senyors i els camperols

4. La divisió trifuncional i el mite del cavaller

- Els antecendts platonics: visió organicista de la societat i funcional (pagesos (els que
mantenen el cos) guerrers (defensa i ordre) govern (direcció)
- Primer testimoni trifuncional en una traducció fet a Anglaterra al s.IX consolidació de la
filosofia de Boeci: al regne hi havia gent dedicada a l’oració, a la guerra i al treball
- Adalberó de Laon (segle XI) oratores, bellatores et laboratores. La societat funciona per
l’equilibre dels serveis reciprocs
- Moment de tranformacions socials es relaciona amb el desenvolupament d’una imatge
estamental i funcional de la societat

SEGLE XII: CANVIS EN LA TEORIA TRIFUNCIONAL

- S’hi afeigeixen els burgesos, habitants de les ciutats
- El marc dels ordines no es la ecclesia, ni el poble cristià sinó el regnum o un principat feudal
- Els princeps es el cap d’un cos governat que es un regnum i supera la idea d’ecclesia o de Jerusalem
celestial
- El princep destaca com a orator i bellator (lluita per la pau i la justicia)

- En el policratus de Joan de Salisbury: el princep es l’anima, ideologia laica del poder i de l’ordre social
- Sermonari alemany del segle XIII: 28 categories socials (del papa fins els pagesos- del 25 al 28 son
profesionals mercantils)
 7. Transformacions socioeconomiques i el creixement del sector
agrari a la plena edat mitjana (s. XI-XIII)

LES CONDICIONS AMBIENTALS

Els canvis clilmatics com a causa de l’expansió agraria
- Le Roy Laudrie defensa l’escalfament i Broocks la persistencia dels freds
- Les fases seques s’estenen des de finals del s.X fins al XIII facilita el conreu de noves especies pero
també de blats

EL CREIXEMENT DE POBLACIÓ
El creixement de la població: Entre el 1000 i el 1300 es duplica i fins i tot triplica. Resultat de l’incriment
de la producció agraria i absencia de pestes
Evidencies qualitatives:
- L’expansió normanda
- L’expansió feudal occidental (XI-XIII)
- Tot i l’augment de productivitat s’incrementa l’ambit de conreu
-
Les dificultats d’una quantificació del creixement:
Segons Russell la població va passar de l’any 1000 al 1300 de 23 a 55 milions d’habitants, mentre que
Bennett es va passar de 42 a 73 milions

Contrast en les densitats de població: Flances 60 hab./km2 mentres que a la Manxa o regió oriental
d’Alemanya entorn als 5 hab./km2

Aspectes de la població: taxa de natalitat en ascens (5 fills per parella fertil de mitjana) pero elevada taxa de
mortalitat
- Augmenta esperança de vida
- S’acaben les fams i menys pestes
- Dieta: cereals, companagium, llegums, vi, poca carn

Diacronia entre el creixement de la població a la conca mediterrania entre els segles IX i X i a la part mes
atlantica
- França, Anglaterra i Flandes entre els s. XI i XII: es relaciona amb la participació de guerrers
prpocedents d’aquests ambits a les croades o els anglicos
- L’expansió de l’occident feudal es un dels testimonis del procés de creixement de població

1. Les innovacions tecnologiques

Els origens de les transformacions tecnologiques de l’Alta Edat Mitjana: testimonis d’arades de rodes
(arada amb pala giratoria) entre els eslaus del s. VI o a Italia al 643. Es relaciona amb els requeriments de
les terres del nord mes pesades. Es coneix com carruca .

- La relació entre els descobriments o innovacions tecnologiques i les transformacions socials es un

debat antic i complex
 - Increment del conreu de vinya des del segle XI i XII
- Progres de la ramaderia: l’augment del consum de carn i derivats lactics

Les millores en la tractacció dels animals: l’esterp, la ferradura, el fre bucal, la collera perl cavall i el jou
frontal pels bous que augmenta la capacitat de tracció per quatre

Els molins hidraulics i de vent (s.XIII): mldre blat, pero també per fer cervesa i altres per fabricar paper

Des del s.XII cultura feudal incorpora dos valors:

1. La tecnologia es millorable
2. La natura es pot estudiar i coneixer

2. Les colonitzacions agraries i les noves modalitats d’organització del poblament

L’expansió demografica i tecnologica van ser causa i consequencia de l’expansió agraria
- Arrabasar boscos i altres (cronologia imprecisa, Espanya s.IX)
- Construcció de polders a Flandes, Zeelanda. Inundades en part despres s. XIII-XV. Per fer la
xarxa de canals a la planura del Po, guanys als fens de la costa oriental anglesa
- Fenomen inicialment privat, intervenció dels senyors va ser inmediats, aixó s’ha definit com
colonització

COLONITZACIÓ
Ocupació de noves terres, pero a l’hora proces d’organització o sotmetiment senyorial que va culminar
amb el domini total per part dels senyors- entorn el segle XII
- Terres marginals
- Conquerides per els musulmans
- En la periferia cristiana de l’occident feudal
- Les ampliacions territorials per conquesta: els normands anglesos a Gales, Escocia i Iralanda cap 1200
Aparicio de nuclis agraris: vilanova, la villanueva, les bastides, green villages. La manera com van sorgir o
organitzar es complex

LES FORMES JURIDIQUES DE L’EXPANSIÓ AGRARIA La feudalització senyorialització o

Les cartes de població i/o franquicia
- S’han considerat que era el resultat de les crides a la
població. Complexitat del fenomen: ja estan poblats
- Marc juridic de les relacions entre el poder dominical o
feudal i la comunitat pagesa treballadora. Condicions
d’explotació, concentració i assegurament del
poblament
- Qui eren els destinataris? Grups privilegiats de les
comunitats locals o també els laboratores
Distintes interpretacions sobre les cartes de població i
franquicia, qui eren els beneficiaris, l’abast o porposit
poblacional o no (o al menys ex novo) o bé va ser el resultat
d’una reorganització en les relacions senyots-pagesia
refeudalització del s.XII
- Va comportar una intervenció mes
operativa i millor organitzada el poder
senyorial o feudal, en lloc de la idea
d’una epoca de mes llibertats per la
pagesia
- Amb tot, les millores generals van
repercutir també en la pagesia -
mobilitat social i millores en
l’explotació agraria
Expansió dels dominis monastics com a expressio de la refeudalització i colonització senyorial
- La situació dels monestirs: reordenació dels espais feudals. Llocs de riquesa agraria i
centralitat economica en un model basat en la diversificació de produccions, dominis i
territoris (descentralització administrativa)

Canvis en les explotacions

agraries des el s.XII
Increment del nombre de tinences
dels arrendaments de les tineces
- El manso ha deixat lloc a les
tinences
- Subdivisó de les parceles
- Arrendament de la reserva
(Anglaterra s. XII pero
important a Castella al XII i
en el sud de França al XIII
- Resultat del creixement
productiu i dels canvis
socials en el si de la pagesia
- Especulació
Canvi en el sistema de prestacions
- La incidencia del mercat: monetarització de l’economia i
la comercialització de les produccions agraris (Italia al s.
XI producció agraria cap el mercat)
- Segons G. Duby es produí una disminució de les
prestacions en treball (millora de les arades i contractar
treball remuneral) pero hi ha testimonis significatius de
la continuitat com a Castella (sernes) o a Catalunya joves
tragines i baterudes
- Es fixen en rendes en metalic (pagament pot ser en
metalic o en productes agraris)
- Rendes arbitraries -questies, peites o peites i toltes

Els canvis son testimoni de la racionalització de l’organització feudal. La pagesia s’havia diversificat
economicament i les diferencies juridiques no diferenciaven la situació socioeconomica. Comindica Dubby las
exacciones equiparaban al campesino libre dentro de la jurisdiccion del señor con el campesino dependiente

3. Evolució del regim de propietat de les relacions de dependencia i la transformació

de la renda feudal
Les principals etapes de l’expansió agraria (segons Duby)

1ra ETAPA 900-1180

- Aspectes heretats del periode altmedieval: creixement del patrimoni eclesiastic i manteniment de les
donacions votives: la institució de l’hereu
- Canvi transcendental s. XII: expansió proliferació dels intermediaris (ministerials) l’esglesia en
l’avantguarda colonitzadora, reorganització del mapa patrimonial. Canvis en les explotacions agraries
i renda feudal

2na ETAPA 1180-1320

- Monetarització transcendent de l’economia pagesa, augmenta l’especulació (els contractes de
subestabliment) i es diversifiquen els intermediaris
- Increment de les exigencies en prestacions economiques als tinents de parceles: ruina d’un sector
del camperolat
- La contractacció de ma d’obra per l’agricultura
- Els preus (entre ells els dels productesagraris) a l’alça i els salaris tendeixen a baixar
- Increment dels intermediearis en la gestió de la terra: subestabliments, increment de la pressió a la
pagesia al augmentar el nombre dels pagaments
 - Produccions orientades o dependents del mercat: l’increment de la vinya
- Epoca de bonança per les gran explotacions senyorials. Reorganització social: avantatges pels
sectors acomodats de la pagesia, consolidació de la classe feudal
- Desenvolupament de noves pautes de feudalització (optimització dels drets senyorials i fins i tot
arrendament dels mateixos

8. Diversificació i expansió del feudalisme a la plenitud medieval :

reneixement urbà i comercial

1. Transformacions politiques: aspectes de la monarquia feudal i expansió europea

MONARQUIA FEUDAL
La conflictivitat feudal va forçar a la consolidació de les entitats monarquiques en la imatge i realitat del
primer entre els iguals (primus inter pares) El seu poder descansa en els compromisos de fidelitat que li fan
els seus subdits (s. XI-XII)
- Sistemes monarquics evolucionen al segle XIII i el rei comença a controlar l’organització i
administració de la guerra: la fiscalitat d’estat
- La monarqua feudal: pau i justicia (consignes de monarques s. XIII)

EXPANSIÓ FEUDAL
- Les croades: guerra justa contra els infidels patrocinada per el papat, constituida per princeps i reis,
participen guerrers de tot arreu d’occident feudal i obtenen beneficis espirituals (1ra croada 1097-99,
perdua Jerusalem 1187)

- La conquesta dels regnes cristians a la peninsula iberica: el protagonisme dels reis, el pes de les ciutat
i l’expansió de les propietats feudals en els ambits conquerits

- La conquesta i colonització de l’Est d’Alemanya: colonització/ feudalització/ evantgelització

- Iniciatives de l’aristocracia, dels ordres militars, del Cister i dels premonastanesos, fundadors
de monestirs entre l’Elba i el Vistula
- Colonització agricola: atracció de pagesos: tecnologia agraria germanica en ambits que
s’estaben arrabassant, el conreu de la vinya
- Cristianització dels prussians, finesos i lituans
-
La croada en contra de Letonia (1201): Fundació de Ricga (1202) establiment dels cavallers de l’ordre dels
portaespases que es va funcionar amb l’ordre teutonica- direcció de la conquesta de Prussia en l’ambit del
Baix Vistula. La guerra acaba al 1283

2. El reneixement urbà
Les ciutats i la vida urbana no havien desaparegut a l’occident altmedieval, malgrat havia patit un important
retrocés. El desenvolupament urba es relaciona directament amb una serie de canvis en funcions eonomiques i
definició del seu poder (Monsalvo: s0havia perdut la funcionalitat de la ciutat)

CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT MEDIEVAL

- Individus dedicats a activitats dels sectors terciari i secundaria
- La ciutat tenia una jurisdicció propia: legislació municipal i organització municipal. La municipalitat
controla el moviment de persones i mercaderies, els monopolis i els privilegis del mercat i
l’agricultura i la participació politica
- Els municipis coneguts com el consejo, el council, el comune o la universitat estaven formats per
grups privilegiats de la localitat i no per tots els habitants
- Ciutat paisatge i urbanisme propi: l’espai reflexa l’organització del poder, ocupem llocs centrals: les
catedrals, palaus episcopals, castells, el municipi, el mercat. Les muralles son un signe d’identificació
amb els poders feudals tradicionals
- La planta de la ciutat mostra una ordenació organitzada i funcionalitzada: els espais reflecteixen les
funcions urbanes. Monopolis i privilegis estaven en el rerafons de l’organització dels espais. (grups
privilegiats: eclesiastic, nobiliari i patriciat urbà)
- L’expansió del mon agrari va ser fonamental en la mesura d’aportar els excedents productius i de
poblacio que van ser clau en el desenvolupament urbà

Marx afirmaba que la burgesia va esclavitzar al sector agrari, tot i que era una visió positiva ates que
considerava el medi rural com la barbarie

Definició ciutat medieval per R. Hilton: una ciudad es una aglomeración cerrada por murallas, donde hombres
pertenecientes a familias diferentes, dedicados a actividades diversas, viven de forma continua, reunidos en
numerosas casas, construidas alrededor de una iglesia, dedicada a un patrón particular, y más a menudo, también de
una fortaleza. Constituyen una comunidad particular, poseen condiciones jurídicas propias, conscientes de su
originalidad y coordinando las actividades de un campo circundante más o menos extenso

Excedents productius → augment dels intercambis urbans (materies primers, aliments) → funcions
urbanes (artesania, comerç)
↓
Excedents demografics → exode rural → creixement de la població urbana

LES CAUSES DE LA FORMACIÓ DE LES CIUTATS MEDIEVALS

El rerefons relatiu a les causes de la formació de les ciutats medievals arrela en la polemica
germanisme/romanisme

R.Lopez , el problema de la continuidad de la ciudad antigua en la medieval estaba mal planteado: no se

debería buscar la continuidad sino la “persistencia”, ya que como cualquier “organismo vivo”, la ciudad
no podía perdurar, sino adaptándose continuamente a las circunstancias cambiantes...

-
Les analisis dels origens de les
ciutats Tipologia de les ciutats
1. Visió continuista: les ciutats La planta de les ciutats medievals explica les seves caracteristiques,
romanes van mantendre la una voluntat organitzadora i funcionalitzadora
seva vitalitat durant l’alta edat - Cada realitat social, economica o de poder ocupava un lloc
mitjana i basicament a Italia especific en la definició dels espais. Concepció estamental i la
(Roma, Mila i Pavia) racionalització de l’activitat economica, monopolització i privilegis
2. Visió reformista: la eren el rerefons de l’ordenació de l’espai (principis de les reacions
transformació de nuclis agraris socioeconomiques feudals)
urbans (monestirs o castells) 1. Quadricula o escairada: manifestació urbanització planificada
Gant, Bruixes, Arras i sobretot ex novo
per l’estudi de localitats - Gran desenvolupament de bastides: son planificades i
angleses fonamentals en el procés d’ocupació de les terres del
3. Intepretació comercial: sud per part de la frança del nord. El model ja estava
influencia de les tesis de H. en marxa per les iniciatives dels comtes de Toolosa
Pirenne, formació dels burgs o com Cordes (1222) 500 fundacions al Midi
ravals. Burh anglosaxo - Les ciutats en l’expansió alemanya XIII
(fortificació amb posibilitat Caracteristiques: desenvolupament modest, la funció
comercial) Wik o mercat de mercat i una minima centralitat en justifiquen la
(Sandwich) consideració urbana
4. Visió militar: municipis
anglesos amb un origen militar 2. Espina de peix
(borough)

EL PAPER DE L’ARTESANAT
El sector artesanal era molt especialitzat, es supleixen les deficiencies de la tecnica
- Organització en gremis: corporatius i jerarquics
- Domini monopolistic de determinats sectors productius
Dues modalitats:
1. Activitats lligades a l’abastament del nucli urba: vidriers, ferrers…
2. Artesans especialistes i vinculats a una cadena de producció (oficis textils i del cuiro)

3. El reneixement comercial: rutes, mercats, tecniques mercantils i fires

El comerç a la Mediterrania
- Tradicció romana de mercaderies de luxe o de poc volum a canvi de molts capitals. Centres
economics italians (Pisa, Venecia, Genova)
- Les naus: la galera i la caravela

El comerç al mar del nord, el Baltic i la Hansa

- La coca hanseatica com nau principal
- Mercaderies pesades, de primera necesitat i menys volum de capital
- La Hansa (associació de mercaders) lliga de ciutats alemanyes el 1360. Centre economic Wallerstein
- El paper de Flandes (ambit semiperiferic) i Anglaterra
- Els productes: els teixits de Flandes, els cereals de l’Est d’Europa i el porc danes, la llana anglesa
La republica de venecia: des del s. X assoleix la independencia de la metropoli, inicialment s’especialitza en el
comerç d’esclaus eslaus, d’armes del centre d’Europa i des del segle XIII maxim domini envers Orient i
encunyació del ducat 1284

La republica de Genova: conflictes amb els pisans per el control de la Mediterrania central i despres amb els
venecians pel desplegament oriental

LES FIRES
Algunes fires eren molt antigues (Saint Denis de Paris)
- En els s.XII i especialment XIII destavaen les fires de Xampanya (bona xarxa fluvial)
- Les fires estaven vinculades als poders senyorials: peatge, pontatge i altres, privilegis que passen
als poders burgesos
- Les de Flandes (Burixes. Lille, Ypres) van ser les mes importants en consonancia de la capitalitat
productiva del textil. Des del s.XII protegides pels seus comtes (Enric el liberal)
- Les fires d’Anglaterra: Winchestes, Stanford

La transcendencia de les tecniques mercantils

- Societats: societat unió de diners, beneficis i rics, els socis eren solidaris amb els deutes
- Companyia: responsabilitat dels socis conjunta i ilimitada pero la inversió i el temps eren limitats
(Toscana i ciutats llombardes)
- Comanda: presentava les caracteristiques d’un prestec maritim i hi ha el repartiment del risc i el
benefici
 9. El reneixement cultural, la renovació espiritual i del pensament a la
plena edat mitjana

1. El reneixement intelectual i artistic dels segles XII i XIII: universitats,

pensament laic i produccions artistiques

El reneixement del segle XII: moviment artistic i intelectual

Pensament laic resultat de l’escolastica (scholae) i cert humanisme (escola de Chartres). Metode escolastic
aristotelic (lectio, disputatio et sententia)
- Ampliació fonts coneixement: recuperació dels autors llatins i recepció d’obres escrites en
grec i arab (traduccions en llati) Centres de traducció (Toledo i Salerno) astronomia, ciencies

Les universitats (s. XII-XIII) Oxford, Paris. Autonomia de la jurisdicció escolastica, autoritat regia i de gestió)
- Dret romanic i canonic (Bolonya o Napols 1224)
- Romanic evolució cap el gotic e inicis del reneixement

2. Reformes i renovació del monacat: del Cister als mendicants

Els moviments religiosos de la plena edat mitjana reivindiquen la vida apostolica i la pobresa voluntaria
- L’eremitisme: son penitetnts: busquen llocs recondits, cabanes, mengen allo que troben i
viuen sols (automarginació)
- França occidental: Robert d’Abrissel, Pere de Craon, Esteve d’Obazine
- Sant Roumald funda Camaldoni i Joan Gualbert de Florencia funda Vallombrosa

La unica fundació transcendent es la dels cartoixans feta per Sant Bru (mor 1101) es va retirar prop de Grenoble
amb uns amics (chartreuse): en els costumes es reivindica la solitud, el monjo viu reclós en la seva cela pero
treballa

L’ORDRE DEL CISTER

1098: Robert de Molesmes va costruir un monestir reformat a Citeaux amb la voluntat d’aillament, encara
que alguns autors diuen que no era un lloc despoblat sino que la solitud es referia a l’aillament del mon
- El consentiment del bisbe de Chalon i del duc de Borgonya Hugo
- L’abadia en el desierto que ellos mismos habian descubierto
- L’exordium Cisterciensis cenobii o Exordium Parvum narra els inicis de l’Ordre del Cister
- Esteve Harding: (tercer abat) escriu els estatus de l’ordre o Charta caritatis (1119) exempció
episcopal: treball manual obligat, es renuncia als delmes o a la possesió d’esglesies privades. Encara
que posteriorment es van arrendar i van obtenir beneficis. Treballaben els seus bens amb l’ajuda dels
conversos, qui posteriorment van ser els unics que es van dedicar al cuidado de la reserva
- Bernat de Claravall: Amb qui el Cister va tenir un gran empuje, membre d’una familia de la noblesa
borgonyona, entra a Citeaux el 1112, amb un grup d’uns vint parents o amics. Despres d’estar a
Citeaux, va marxar a fundar Clarivaux, on va romandre com abat fins que va morir el 1153
 ELS ORDRES MENDICANTS: ELS FRANCISCANS I DOMINICS

FRANCISCANS: Sant Francesc: 1181, fill d’un mercader d’Assis i es va convertir als 25 anys. Va socorrer als
leprosos, restaurava capelles en ruina i despres es va fer eramita: dedicat a la pregaria, la predicació i la
mendicitat. Paralelisme amb la figura de Pere Valdo de Lió, pero Inocencio III va impedir que acabés igual.
Autoritza a Francesc i seguidors per impulsar la penitencia i la moral, amb un llenguatge simple (1209)
- 1223, Honori III va aprobar la Regla dels frares menors
Francesc es retira per a dedicar-se a la contemplació en el mont de Alverne a la Toscana: l’aparició dels
estigmes li va donar la figura de sant

DOMINICS: 1215 Sant Domenec es va instalar a Tolosa: predicació itinerant i funda una comunitat de
clergues dedicats a la predicació
- 1215 aprovació per part d’Inocenci III
- La pobresa es un mitja, no una finalitat

3. Els moviments heterodoxes o heretics i la repressió

Causes i precedents de l’onada de moviments heretics (s. XI-XIII)

Socioeconomiques: mon urba i mercantil (Llombardia i Migdia frances). Conflictes socials per la miseria i per
aconseguir millores socials
- Espiritualitat laica: Pataria de Milà
- Heretgies politiques com els Humiliati, deicats a la industria de la llana (des del s. XI: un
teixidor es un heretge)
- La reforma de l’esglesia (1075 Dictatus Papae: monopoli d’allo sagrat per l’esglesia)

Heretgies dels segles XII i XIII

Dos corrents: rebutgen la salvació que depen de la mediació de l’esglesia (sacerdoci)
- Necesitat de coincidencia entre la paraula evangelica i l’acció: rebutjen les estructures
eclesials, no els fonaments dogmatics (Valdesos o pobres de Lió, penitencia i predicació)
- Des de 1140: enfortiment de les postures dualistes. Renovació del cristianisme i
replantejament del cos doctrinal de L’esglesia (Albigesos)

CATARISME: heretjia de naturalesa evangelica, interprentant el dualisme en un sentit esencialment moral i

antropologic, dualisme radical (realitat governada per la lluita del be i del mal) Basats en una interpretació al
peu de la lletra dels evangelis
- Primer periode 1000-1030 Xampanya, Aquitania, Tolosa, Orleans, Flandes i Italia
- Segon periode (mitjans s.XII) gran segle de l’heretgia: el Llanguadoc (reactivació economica i
identitat linguistica). Enfortiment del dualisme: replantejament del cos doctrinal i paper
mediador esglesia
- Tercer periode (primera meitat del XIII) Maxima expansió de l’esglesia catara a la Francia
meridional.

Caracteristiques de les regions del catarisme: zones densament poblades, movimenturba, comerç important,
activitat artesanal (noves classes socials sense representació politica)
Escrits en contra del catarisme
- Tractats d’Eckbert de Schonau, Joan de Luggio (1240) i Pere de Vaux-de-Cernay
- Pere de Vaux-de-Cernay se centra en l’explicació del conflicte croat al Midi. Pere era
cistercenc i va dedicar la Historia Albigensium al Papa Inocenci III, va lloar als croats, tot
atacant als heretges

Aquellos herejes a los que se llamaba creyentes se dedicaban a la usura, al robo, al homicidio, a todos los placeres de la
carne, al perjurio y a todas las perversidades: pecaban con una seguridad y un frenesí tanto mayores cuanto que
pensaban que habían de salvarse sin restituir sus robos, sin confesarse y sin hacer penitencia , con tal de que en el
artículo de la muerte pudieran recitar el "Padre Nuestro" y recibir la imposición de manos de sus maestros... decían que
no hay más pecado en dormir con su madre y con su hermana que con cualquier otra mujer

4. Les fites de l’escolastica: “El debat dels universals” i l’escolastica en St.

Anselm i St. Tomas
Renovació i diversificació del pensament filosofic, de la producció literaria, artistica, que resultava o
sintonitzava amb l’aparició del pensament laic i del principi del desenvolupament de l’escolastica culminant
del s.XIII

Debat entorn el tema dels universals.

Cimenta la teoria del coneixement modern, d’important transcendencia

LES FITES DE L’ESCOLASTICA

- Intentar demostrar/racionalitzar l’existenica de Deu: fundar i refutar, pero no descubrir
- Metode deductiu o analitic: la logica aristotelica i geometria euclidiana
- Coneixer vol dir reflectir en proposicions una serie de conclusions sobre la realitat governada per
Deu. Les proposicions son una reproducció adecuada de la realitat
- Deu mateix parla en la seva paraula revelada: realisme
- Sant Anselm: crec per entendre la raó

La discussió sobre allò universal i la relació amb la substancialitat o amb les coses particulars crea moltes
concepcions: debat sobre els universals

Rosceli de Compiegne: combatut per Anselm (1093-1109) arquebisbe de Canterbury. Nominalista, concidera els
conceptes nomina (realitat formada per sers individuals i particulars) Trinitat com un seguit de substancies de
deus, teoria condemnada pel sinode de Soissons (1092)

Guillem de Champeaux. Realisme, proper al platonisme. La unitat de substancia els essers que pertanyent a la
mateixa especie i la diferencia accidental. Realista (res=cosa) en la mesura que considera els universals com
coses

Pere Abelard (1079–1142) adopta una postura intermediaria. Conceptualisme: els conceptes universals no
nomes eren paraules, sino paraules animades de sentit (sermones). Els mateixos objectes tidnrien el mateix
status, igualtat de l’essencia, que correspon en la consciencia el quadre del concepte

- Universalia ante rem (universals abans de les coses) arquetips en l’esperit diví
 - Universalia in re (universals en les coses) referit a essencies a diferencia d’allo accidental i fora de
l’essencia
- Universalia post rem (universals despres de les coses, en quan a esquemes de conceptes en nosaltres)
Nomes en l’alta escolastica s’enten el ser en l’essencia universal en es individus

Problema dels universals: Com es formen els conceptes universals i com arriben a entrar a la consciencia?
Contemplació de les idees en Deu mitjançant una iluminació que parteix del mateix Deu (iluminació divina)

LA FIGURA DE PERE ABELARD (1079-1142)

Celebre per les relacions amoroses amb Eloisa, mencionades en el fragment i per la seva desgracia vida, es
un dels escpriptors mes enginyosos i influents de l’edat mitjana
- Sic et non, es la millor exposició i aplicació del metode escolastic, basat en la contraposició i
conciliació de les autoritats
- Recuperació del metode dialectic
- Scito te Ipsum. “Coneix-te a tu mateix” accentuació de la consciencia i el valor de la ideologia
produeix en canvi important de mentalitat . Caracter mes antropocentric que teocentric
Historia calamitatum: no es una autobiografia, potser una confessio, les circumstancies i esdeveniments
vitals sotmesos a la predestinació
- El tema principal de la Historia calamitatum mearum: el conflicte de l’individu amb el mon que
l’envolta. La individualitat s’escapa dels limits que l’escanyen, amb un entorn alie i hostil a ell
- En Abelard no hi havia ni podia haver la intenció de trenncar amb el seu estament i amb el rol social
que havia recaigut sobre ell
- Es valora les dots intelectuals d’Eloisa

Abelard esta bolcat sobre si mateix i absorbit completament per les seves continues desgracies
- Les querelles amb la jerarquia eclesastica
- Les discussions amb monjos, sometent-se a veritables i imaginaris perills
- Els fracas vital, sofert per un home en la flor de la joventut a consequencia d’una relació ilegitima
amb Eloisa
- La castració i la vergonya
- La presa dels habits

L’argument d’Anselm Canterbury i Tomas s’Aquino

Credo ut intelligam: aceptació creient de la veritat revelada per a compendre la veriata amb la raó (1ra
escolastica)
- Per a Tomas revelació i raó o experiencia son dues fonts de coneixement destinades a
proporcionar ensenyances diferents
- Les esferes de la fe i de la ciencia coincideixen parcialment

Coneixement procedeix de l’experiencia, de la percepció dels objectes la inteligencia n’extreu l’essencia

universal. Construeix conceptes universals per l’abstracció d’allo particular

Coneixer un objecte significa aprendre en un concepte la seva essencia, el nostre coneixement es verdader per
que l’esquema que representa coincideix amb la realitat, el concepte suprem al que porta la consideració
abstractiva i generalitzada es el concepte de ser
10. Els canvis socials des de la crisis demografica del segle XIV i el
desenvolupament mercantil
Cal diferenciar dues fases economiques; una d’ascens i creixement fins a principis del segle XIV i una crisi de
decadencia que es prolongaria fins el s. XV

El terme mes acceptat es el de crisi baixmedieval, cenyit al periode. Tot i que autors com Sebit F, Eberhard W.
Consideren que la denominació crisis de la Baixa edat mitjana no es del tot transparent i prefereixen no tenir
una data exacta

La crisi de població: les estimacions de la població del continent passen de 79 milions d’habitants al 1340 a 55
milions el 1400, que es recuperara cap a 1500 quan torna a arribar a 75 milions

Epstein: la decadencia economica no va ser catastrofica: crisi i recuperacions continues, nomes problema
demografic

1. El debat historiografic: el corrent malthusià i els detractors

ANALISI TRADICIONAL LA INTERPRETACIÓ MALTHUSIANA

la peste negra va provocar un retrocés de
població que va provocar un retroces en els
conreus. La gent va haber de migrar a les
ciutats per poder guanyarse la vida, pero hi
hauran crisis socials (aixecaments o
matançes) que va provocar una crisi de les
mentalitats
L’origen de la crisi no es troba en l’epidemia: es devia a una
ruptura entre la població i els recursos. L’origen de la crisi se
situava en el creixement de l’etapa anterior, que es
corresponia a una expansió excecssiva de la població europea
des de l’any 1000: aixó havia obligat a conrear terres
marginals amb menor fertilitat. Fragil equilibri en que
cualsevol accident demografic podia provocar una crisi

Algunes manifestacions de crisi abans de la Pesta Negra

- Les contingencies del clima: efectes negatius en les produccions agraries del nord
(refredament de l’atmosfera des de 1316): provoca anys de fam (1315-1317). Successió de plujes
torrencials a Anglaterra 1315 provoca fams. Epidemia del tifus a Anglaterra i Flandes 1316
- Malalties dels ramats 1319-1321: perdues de la ramaderia ovi i vacuna a Anglaterra (60-80%)
- La crisi de la producció dels cereals: les dades parcials coincideixen amb una perdua de les
produccions (Austria 35% França i Llombardia 50%. A la mediterrania no assoleix la gravetat
del nord i centre. Encara que al Mezzogiorno (Italia) feia falta importar gra. En canvi a
Andalusia s’incrementa la producció al selge XV (de 700.000 fanegues a 2.000.000)

Les dificultats de la corona d’Arago, un exemple

1301: cronica de Ferran IV: Fam, homes morint a les plaçes de gana, gran mortandat
Majoria d’edat d’Alfons XI: regne despoblat, gent que abandonaben les seves cases i anaven a poblar regnes
d’Arago i Portugal
- Despres de la conquesta d’Andalusia va haver-hi un problema migratori, segurament a cause
del desordre en el poblament rural castellà
En resum: serie de problemes que minen a la societat i la demografia d’Europa. Es sobre aquest mon debilitat
sobre el que actua la Peste Negra
 LA INTERPRETACIÓ DEL MATERIALISME HISTORIC
- El problema de les relacions causa-efecte
- La primera crisi del feudalisme: ruptura de l’equilibri camp-ciutat (transició al capitalisme)
- La renovació interpretativa (Epstein): crisi poblacional porta a un creixement economic (increment
de la productivitat, integració economica regional)

2. La peste negra i les consequencies al medi rural

L’epidemia: els genovesos van contagiar-se de la Pesta a Kaffa: arriba a Messina el 1347 i en tres anys va
afectar a tota Europa
1r brot de la pesta negra (1348-1350)
Gran pestilencia a la que es refereix Alfons XI
Problemes a l’hora de fer un analisis quantitativa i fins i tot qualitativa a la peninsula iberica
- Corona d’Aragó i Navarra va ser mes virulenta que a la Corona de Castella, amb una major
transcendencia demografica
- Corona de Castella, arriba a Galicia a l’octubre dell 1348 i a finals d’anys a Burgos, Palencia,
zones on no hi ha referencies: Valladolid, Alava, Segovia

- La propagació de la malaltia va ser especialment important a les ciutats

- S’arriba a mortaldats del 50% pero la xifra total del primer brot es fixa en 25%
- L’epidemia afectava a tothom, era una pandemia com fiu Fontana “mataba a pobres y ricos: murió el
rey de Castilla, murió Giovanni Villani, hombre de negocios y cronista puntual que dejó escrito en sus
papeles: “la epidemia terminó en...” y no pudo llenar el blanco con la fecha y según el cronista Froissart la
peste se había llevado “a una tercera parte del mun

2n brot de la peste (1360-1362-3)

A la Corona d’Arago la mortandat dels infants es molt gran 1363-4 a Castella i Navarra va ser pitjor que la
primera
3r brot de la pesta (139-71/1371)
A la Corona d’Aragó amb rebrots fins el 1374-5 a la de Catella. Agreujat per una carestia de blat
4t brot de la pesta (1380-1381-84)
A diferents indrets de la peninsula iberica

Cap el 1380 la població europea havia disminuit un 40-50 %

LES REPERCUSIONS DEL MEDI RURAL

- Abandonament dels camps: canvis en la producció agraria (retracció dels conreus de cereals)
expansió de la ramaderia
- Expansió espectacular de la transhumancia de la Baixa Edat Mitjana a Castella i especificament de la
ramaderia llanera. Esdeve la principal subministradora de Flandes. Els caps de ramt ovins eren de
1.500.000 cap el 1300, 3.000.000 cap inicis del segle XV i 5.000.000 en temps d’Isabel la Catolica
- La mendicitat o les migracions camp-ciutat
- Incidencia en les mentalitats
- Ruptura de l’ordre social: l’analisi malthusià contempla les revoltes socials com a consequencia o
repercussions de la crisi
 ELS DESPOBLAMENTS A LA PENINSULA IBERICA
- Corts de Valladolid 1351: alerten d’una serie de situacions en el medi rural com la disminució del
nombre de focs, heretats en venda o sense tinents, augment del nombre de viudes
- A la Corona de Castella els despoblats van afectar a Palencia, bisbat segons el Becerro 88 despoblats
sobre un total de 410- Burgos, Valladolid, Tierra de campos i Navarra, els llocs on es produeix el
despoblament mostren lo complexe que es, es un proces de llarga durada i el paper de la Pesta es
discutible
- A Navarra desapareixen 309 nuclis dels 1170 documentats

3. Els conflictes socials rurals i a la ciutat

La conflictivitat social era una constant en el temps anteriors a la crisi, pero no arribava al grau d’agressivitat
posterior:
- A les ciutats italianes del segle XIII : la conflictivitat politica es trobaba en la voluntat dels
podersos de seguir sent-ho i del creixent desig d’homes nous de tenir veu en les decisions que
afecten en la comunitat
- Els processos de conflictivitat social visibles abans del 1348 s’agreujaren: el poble continua
lluitant per participar a la vida urbana, els servs per la seva llibertat i els camperols per
l’abolició dels abusos feudals

Interpretacions sobre la crisi social

- Algunes analisis discrepen de la continuitat de les crisis socials des de temps anteriors
(malthusians) i altres les valoren com a crisis polistiques (desmoronament de l’ordre
politicament, crisi solucionada politicament)
- Els moviments urbans italians tenen una important reivindicació o solució poltica. Els Ciompi
(1378) una serie de concessions (entre elles politiques) per part de les oligarquies i en benefici
de les capes populars o dels petits artesats

CIOMPI 1378
Revolta dels obrers mal pagats i plens de deutes ciutat en guerra amb el pontificat (conjunturalment) i
entredit. Comerç afectat
- Lluites entre els mestres de taller i els aprenents. Salvestro de Medici encapçala la revolta: crema de
convents i palaus
- Concessions per part del govern municipal contrari a ells: rehabilitació dels proscrits i amnistia,
acaben arrestos per deutes i acces al poder de petits artesans

EL MOVIMENT ANGLES DE RESISTENCIA PAGESA 1381

- Com ha plantejat R. Hilton, ja des del segle XIII hi havia una important resistencia camperola i
abans de 1381 episodis de conspiració
- Les continues exigencies fiscals, a les que s’hi ba afegir la poll tax: resposta de la societat rural en
una gran revolta de 1381 (resistencia dels pagesos d’Essex i de Kent)
- El gran moviment dirgit per Wat Tyler, on hi particiàven artesants i eclesiastics com John Ball
- Moviment reivindicatiu d’igualitarisme social
- Wat Tyler va presentar al rei una petició demanant-li que en un futur no existis la servidumbre, no
hi hagi ningun homenate ni servei a cap señor.
 - R. Hilton: no fueron solo los campesinos pobres i medianos los que tomaban parte en el movimiento
de revuelta, los acompañaban granjeros ricos y otros lideres del movimiento i la participación de los
londinenses

ELS LOLLARDS
Moviment plural d’eclesiastics critics amb l’esglesia, son els precursors principals de la reforma del XVI
John Wycliff (mort 1348) critica l’esglesia jerarquica, riquesa terrenal i nomes admet la Biblia. Traducció
de les escriptures sagrades a l’angles

Cal relacionar els moviments socials amb les noves o la reactivació de les exigencies senyorials. Segons
Valderon, el retroces de les rendes senyorials o feudal explica l’agressivitat de l’alta noblesa al segle XIV (En
termes de Guy Bois es produi la fi de la onada democratica com a resultat del front comú de la noblesa i la
burgesia )

Els conflictes socials no son nomes una mostra dels desiquilibris socials sinó la reconstrucció dels grups de
poder: els conflictes urbans en son un bon testimoni, pugna per la participació en la vida municipal de grups
menors com la Busca de Barcelona en disputa amb la Biga (grans mercaders)

Els problemes del model malthusià

- La pesa es una pandemia no es relaciona necesariament amb les condicions alimentaries de la
població
- Watts va mostrar un panorama molt diferent al plantejat per Postan: despres de les fams del
anys 1315-1322, l’economia agraria s’havia recuperat
- Herlihy mostrava que l’estancament plobacional abans de la pesta a Italia no es devia
l’increment de la mortalitat sino a l’ajust de les taxes de la natalitat
- Els conflictes socials es produirien abans i despres de la Pesta

4. La guerra: element agreujant o de creixement

La crisi socioeconomica medieval coincidi i condiciona la nova orientació de la monarquia:

- La consolidació de la fiscalitat
- La identificació del rei amb el territori
- El desenvolupament de les institucions centrals en detriment o com alternativa als poders
territorials
- El concens de la monarquia amb l’aristocracia feudal, encara que amb notables viscituds

A la Baixa Edat Mitjana es produí un canvi important i definitiu en la consolidació de la monarquia: la violencia
tendi a convertir-se en un monopoli del poder monarquic

LA TRANSFORMACIÓ DE LA TECNOLOGIA MILITAR I DE LA NOVA FORMA DE CONFORMAR EXERCITS

- Es va empendre a mitjans del segle XIV amb l’utilització de la polvora
- La cavalleria perjudicada per l’introducció d’armes de foc
 - Pero també per l’utilització d’arcs i ballestes, amb lo qual els castells deixen de ser inexpugnables
- Mercenaris (companyies militars al millor postor)

5. De les manifestacions critiques a la recuperació del segle XV: la nova realitat

rural, les societats urbanes i la consolidació del comerç de llarga distancia
La primera crisi del feudalisme: una alternativa explicativa i la dificultat d’una explicació causal
- L’epoca d’expansió estava marcada pel desenvolupament de les relacions camp-ciutat, una
producció agraria mercantilitzada, canvis socials
- Ruptura de l’equilibri camp-ciutat despres de la crisi
- Ruina de l’economia pagesa -caiguda catastrofica del preu dels cereals- despoblament dels
camps d’Europa occodental i refeudalització del mon oriental
- El sistema de prestacions de pagaments en diners també perjudicava l’economia pagesa:
mentre que les exigencies senyorials perseguien compensar la perdua de la població;
l’economia pagesa es torna inviable

FEUDALISME RENOVAT:
Domini de les velles estructures feudals, sotmetiment de les terres i els homes als mateixos amor. Al
mateix tems es mante el desenvolupament del capitalisme que va ser el principal disolvent del feudalisme.
En aquest feudalisme l’estat tindra una funció mes important
La reistencia dels privilegiats s’endureix, la polarització entre les classes acomodades i les pobres i
estructura social mes rigida per la resistencia dels privilegiats:
- La noblesa feudal renuncia al seu poder militar, pero conserva l’economic es una noblesa urbana
aburgesada
- Una part de la noblesa s’arruina i altra dedicada al bandolerisme militar
- La monarquia autoritaria servira per mantenir el lloc privilegiat de la tradicional aristocracia feudal.

El creixement economic baixmedieval en la renovació del materialisme historic

- Interpretació positiva de la crisi demografica
- Redistribució de la riquesa
- Increment de la productivitat del treball com a resultat de l’especialització productiva i de la
integració economica regional, unificació territorial i politica
- Creixement economic: Medi rural: millores en la productivitat de la terra i del treball. Comerç,
banca i manufactrura