You are on page 1of 3

ETAKE HOME EXAM. SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ.

GRAU D’EDUCACIÓ SOCIAL

Departament de Teoria i Història Passeig de la Vall d’Hebron, 171 Tel. + (34) 934 035 002
de l’Educació Edifici de Llevant, 3a. planta the@ub.edu
Facultat d’Educació 08035 Barcelona http://www.ub.edu/the

NOM I COGNOMS:

DNI o NIUB:

GRUP:

Orientacions i criteris

Es poden utilitzar tots els recursos disponibles al campus virtual (PPTs, lectures, vídeos) i els
vostres apunts, així com qualsevol altre recurs bibliogràfic en paper o en línia sempre i quan
es referenciïn dins l’escrit i en un llistat al final. Utilitzar el format APA per referenciar:
https://crai.ub.edu/ca/categoria-de-recurs-de-formacio/com-citar-i-gestionar-la-bibliografia

Les respostes a cada pregunta han de recollir la definició del conceptes o teories, referenciar
els autors relacionats i l’aplicació d’aquets/es a l’anàlisi d’una realitat social i/o educativa a
través d’exemples. No s’avaluarà la mera còpia del contingut dels recursos bibliogràfics o
Power Points.

Els exemples han de ser diferents als que apareixen a les presentacions de Power Point, les
lectures i no es poden copiar d’internet ni entre la resta de companys/es. No es contaran els
exemples que no compleixen aquests requisits.

Les respostes dels take home exams que siguin iguals o molt similars es considerarà plagi.

Cada take home exam abans de ser corregit passarà per un programa de detecció de plagi.
El plagi parcial o total és motiu de suspens de l’assignatura.

No hi ha una extensió màxima ni mínima per a la resposta a les preguntes, es recomana


entre 5 i 10 pàgines -sense contar aquestes 3- (Times New Roman o Arial 12). Important
lliurar l’examen incloent aquestes 3 pàgines a l’inici (orientacions i criteris; preguntes)

Curs Acadèmic 2020-2021 Pàgina 1


ETAKE HOME EXAM. SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ. GRAU D’EDUCACIÓ SOCIAL

Departament de Teoria i Història Passeig de la Vall d’Hebron, 171 Tel. + (34) 934 035 002
de l’Educació Edifici de Llevant, 3a. planta the@ub.edu
Facultat d’Educació 08035 Barcelona http://www.ub.edu/the
PREGUNTES

1. Un cop llegit el següent text:


La escuela no es responsable de las desigualdades sociales y no las cambia
La creación de grupos de niveles no tiene sino una débil influencia sobre los resultados
obtenidos. En fin, ni el volumen global de los recursos que afectan a una escuela ni
ninguna política escolar fácilmente caracterizable tienen influencia notable sobre las
capacidades intelectuales o los resultados escolares del alumnado. Incluso si vamos más
allá de la igualdad de oportunidades y colocamos los recursos de manera
desproporcionada para favorecer las escuelas cuyos alumnado tiene realmente los
peores resultados y las menores oportunidades de adquirir un diploma, esto no mejoraría
mucho sus perspectivas.
Las informaciones de que se dispone no nos dicen por qué la calidad de la escuela tiene
tan pocos efectos sobre los resultados de los tests. Surgen tres posibles explicaciones.
Primera, los niñosy niñas parecen verse más influidas por lo que ocurre en casa que por
lo que pasa en la escuela. Pueden estar más influidos igualmente por lo que acontece en
la calle y por lo que ven en la televisión.
Segunda, los administradores tienen muy poco dominio de los aspectos de la vida escolar
que afectan verdaderamente a los ninos y niñas. Redistribuir los recursos, refundir los
programas, todo esto raramente cambia las relaciones cotidianas entre profesorado y
alumnado.
Tercera, incluso cuando las escuelas ejercen sobre los niñosy niñas una influencia
excepcional, es poco probable que los cambios que se producen allí existan en la edad
adulta. Por ejemplo, para modificar de modo sensible la renta de las persones adultas
hace falta una variación considerable de los resultados de los tests a nivel de primaria.
Todos los indicios que hemos examinado hacen pensar que la igualdad de oportunidades
no puede hacernos progresar mucho hacia la eliminación de los desniveles.
(…)
Jencks, Ch. Y Bane, M: Schools and inequality, en “Saturday Review” y “Washington Post”, 17 abril 1972. Recopilado en Gras, A.
(1976) Textos fundamentales. Sociología de la educación, Ed. Narcea: Madrid (pág. 278-283)

a) Situa’l en una de las teories de la sociologia de la educació, explica-la referenciant


alguns dels seus autors, justifica el perquè i assenyala les conseqüències socials i
educatives d’aquest tipus d’anàlisi.
b) Recull com les actuacions educatives d’èxit han contribuït a superar el
determinisme social i educatiu, així com el racisme, que des d’aquesta perspectiva
etiquetava a certs col·lectius (com minories ètniques, fills i filles de famílies
immigrants, etc.). Posa exemples (per als d’avaluació continua, alguns exemples
han de ser de l’escola convidada a la conferència i que implementa aquestes
actuacions)

Curs Acadèmic 2020-2021 Pàgina 2


ETAKE HOME EXAM. SOCIOLOGIA DE L’EDUCACIÓ. GRAU D’EDUCACIÓ SOCIAL

Departament de Teoria i Història Passeig de la Vall d’Hebron, 171 Tel. + (34) 934 035 002
de l’Educació Edifici de Llevant, 3a. planta the@ub.edu
Facultat d’Educació 08035 Barcelona http://www.ub.edu/the

2. Relaciona el feminisme de la igualtat, el feminisme de la diferència i el feminisme de


la igualtat de les diferències amb modernitat tradicional, postmodernitat i modernitat
reflexiva o dialògica. S’han de definir els conceptes, assenyalar autores/autors i posar
exemples de l’impacte que les diferents corrents feministes han tingut en la societat
i/o educació.

3. Com a futures educadores i educadors socials penseu tres exemples de com


coneixeríeu/analitzaríeu des d’una perspectiva fenomenològica el mon de la vida de
la comunitat o col·lectiu amb el que haureu d’implementar una intervenció socio-
educativa.

4. Què és la desmonopolització del coneixement expert? Dins de quina teoria i en quin


context social es va desenvolupar aquest concepte? Com des del vostre rol com a
professionals de l’Educació Social el podeu implementar?

5. Quins elements de les teories de la transformació es poden identificar a les Tertúlies


Literàries Dialògiques (TLD), experiència que es descriu i es teoritza en el llibre
“Compartiendo Palabras”. Relacioneu les TLD amb diferents característiques de les
teories de la transformació i aportacions de diversos autors d’aquesta perspectiva (no
només Flecha)

Curs Acadèmic 2020-2021 Pàgina 3

You might also like