Solucionari

Activitats
de gramàtica
CATALÀ ELEMENTAL
 1. L’adjectiu: gènere i nombre preu mòdic mata dues noies que ballen descalces entre
el públic, i un periodista que ho ha observat tot. Però
➊ moguda ➝ quieta algú ha apagat els llums i s’han quedat a les fosques...
dura ➝ tova És una pel·lícula força distreta que agradarà als amants
estreta ➝ ampla dels films d’intriga.
plena ➝ buida
antiga ➝ moderna Posa’t a prova
sorollosa ➝ silenciosa
La clientela del bar Esnob és fina i atractiva. Porta roba
rebregada ➝ llisa
elegant i sofisticada. Són persones presumides i cultes.
avorrida ➝ divertida
És gent molt silenciosa perquè sempre parlen en veu baixa.
bonica ➝ lletja
Els clients del bar Rockfort solen ser nois joves i amants
➋ a) Hi ha una cortina bruta, rebregada i vella
del rock dur. Porten els cabells llargs, roba negra i botes
b) És en una plaça estreta, sorollosa i animada.
altes. Riuen i criden força: són molt sorollosos.
c) Han dut una capsa rodona, plana i tova.
d) La barra és bonica, llarga i antiga.
e) Aquella noia cega és valenta i eixerida. 2. Noms derivats de noms
f) Venen una casa nova, buida i econòmica.
g) Conec una dona lletja, avorrida i tossuda. ➊ a) un cirerer
h) M’he comprat una brusa blava, llisa i estreta. b) una olivera
c) una prunera
➌ a) Aquella noia és molt elegant, però molt rondinaire. d) un nesprer
b) La resposta va ser correcta, però poc cordial. e) un castanyer
c) Compra una carpeta negra, no gaire ampla. f) un magraner
d) Viu en una ciutat rica, però no gaire elitista. g) un avellaner
e) Aquesta casa és molt còmoda, però horrible.
f ) Fan una taronjada natural, però amargant. ➋ a) la figa
b) l’albercoc
➍ A
 questa cafeteria és molt agradable. La gent és molt c) el préssec
alegre i amable. Al fons hi ha una zona bastant ampla d) la nou
per xerrar, però també hi ha alguna butaca força còmoda e) la carxofa
per llegir una estona. La paret de darrere la barra és tota f) la poma
negra. La decoració és molt elegant i la clientela molt g) la mongeta
exigent! h) el tomàquet

➎ a) Quines sabates més grosses! ➌ a) fusta

b) Aquest nen necessita una habitació més gran. b) mar
c) L’estació és en una plaça molt gran. c) forn
d) Has d’agafar un got més gros, per fer un còctel. d) vidre
e) Quin peix més gros que hem pescat! e) rem
f ) Necessitem un altre pollastre ben gros, que som molta f) camió
colla.
g) La teva filla ja té vint anys? Ostres, si que és gran! ➍ H
 auria d’haver posat el pa a la panera i llençat els papers
h) Li regalaré una bossa més gran per posar-hi el barnús. a la paperera. Després havia d’abocar el sucre a la
sucrera i endreçar les joies al joier. També havia d’omplir
➏ a) llum lleig; cadira lletja; sofàs lletjos; butaques lletges de fitxes el fitxer i buscar un clauer nou per a les claus
b) salons foscos; sala fosca; espai fosc; habitacions del cotxe. I el paraigua, ben posat al paraigüer.
fosques
c) tarda llarga; dia llarg; vespres llargs; setmanes llargues ➎ a) calçot
d) senyores atractives; xicot atractiu; noia atractiva; b) glaç
homes atractius c) arròs
e) carrers sorollosos; plaça sorollosa; passeig sorollós; d) arbre
avingudes sorolloses e) alzina
f) actriu rabassuda; discjòquei rabassut; acomodadors f) teula
rabassuts; taquilleres rabassudes g) intern

➐ Crítica cinematogràfica ➏ a) una mariscada

Aquesta setmana a la filmoteca podeu veure la pel·lícula b) el professorat
Crim a la discoteca. Basada en una novel·la policíaca c) l’alumnat
d’una famosa autora sueca, l’acció transcorre en una d) una roureda
discoteca cèntrica de la ciutat grega de Patres. El e) una carretada
personatge principal és un assassí a sou, que per un f) un manat

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➐ Benvolgut veïnat!
Permeteu-me unes breus paraules de benvinguda...
Ja veieu que al final, enguany, en comptes d’una
costellada hem fet una arrossada. De fet, el senyor Bou
volia fer una botifarrada. Però jo m’estimava més una
xocolatada. En canvi, el senyor Camps volia organitzar
una calçotada a prop de la roureda. I a la senyora Paquita
també li feia il·lusió, però trobava que era una feinada,
i no ho veia clar i... Bé, en fi! Ha arribat el dia. Esperem
que no faci una ventada i que no se’ns ho emporti tot!
Posa’t a prova
Avui he anat a comprar un ametller i un avellaner per
plantar al tros. Com que hi havia una gentada i només
hi havia una caixera, he fet molta cua per pagar. Quan
ens ha tocat el torn, m’he adonat que no duia el bitlleter:
me l’havia deixat damunt la calaixera. Llavors, el forner
del poble, que ens coneix de tota la vida, m’ha deixat
cent euros i m’ha dit que no m’hi amoïnés, que ja els hi
tornaria a la botifarrada que es fa demà a la plaça amb
tot el veïnat.
3. Numerals partitius, múltiples i col·lectius
➊ a) cent deu
b) quaranta
c) trenta-tres
d) tres
e) sis
f) quaranta-vuit
g) vint-i-cinc
➋ a) Ahir vaig comprar dos litres de llet i avui n’he comprat
quatre. N’he comprat el doble.
b) Dilluns van venir setze veïns a la reunió i dissabte,
quaranta-vuit. En va venir el triple.
c) Arribaran a les onze del matí. Arribaran a mig matí.
d) He llegit fins a la meitat de la pàgina. He llegit mitja
pàgina.
e) Ja hem pagat tres quartes parts de la hipoteca. Ara en
queda pendent un quart.
f ) Al meu carrer hi ha vint-i-una places de zona blava,
però a l’agost només n’hi ha set d’ocupades. Direm
que a l’agost hi ha un terç de places ocupades.
g) El cens de coloms a Barcelona ha disminuït un 50 %.
Actualment hi ha la meitat de coloms.
h) Hem partit el pastís en quatre trossos: cadascú se’n
menjarà un quart.
➌ a) Si una lliura són quatre-cents grams, dos-cents grams
són mitja lliura.
b) Si una hora són seixanta minuts, trenta minuts són
mitja hora.
c) Si un quilòmetre són mil metres, cinc-cents metres són
mig quilòmetre.
d) Si dotze mesos són un any, sis mesos són mig any.
e) Si un dia són vint-i-quatre hores, dotze hores són mig
dia.
f) Si una caixa són sis ampolles, tres ampolles són mitja
caixa.
català elemental
g) Si una marató són quaranta quilòmetres, vint
quilòmetres són mitja marató.
➍ un parell: mitjons, sabates, arracades, sandàlies, guants
un o més d’un: ordinadors, gots, rellotges, carteres, anells
➎ a) Quants ous són mitja dotzena d’ous? 6
b) Quants ous són una dotzena i mitja d’ous? 18
c) Quants estudiants són un miler d’estudiants? 1 000
d) Quants estudiants són mig miler d’estudiants? 500
e) Quants estudiants són un miler i mig d’estudiants? 1 500
f) Quants ocells són mig centenar d’ocells? 50
g) Quants ocells són un centenar d’ocells? 100
h) Quants ocells són dos centenars d’ocells? 200
➏ a) Sobre la taula tinc una pila de papers per llegir.
b) Fa una mica de fred. Tu no en tens?
c) Posa un pessic de pebre al sofregit.
d) Només prendré un dit de cava, per brindar.
e) La colla d’amics va fer un viatge d’estiu amb tren per
tot Europa.
f) Renoi! Quin feix de bitllets! Ara ja podràs canviar-te la
moto.
g) Tinc un munt de rebuts per pagar a final de mes. Quin
horror!
h) Escolta, per què no anem al festival de Montjuïc?
Hi participen un munt d’actors famosos.
Posa’t a prova
–Molt bé. Sí, de cafè, posa-me’n mitja tassa... Però, de
pastís, en vull un tall el doble de gros! És que he deixat
el règim. Només m’he aprimat mig quilo en un parell
de mesos... I això que pagava molts diners al dietista!
Pagava el triple de diners que al dietista de l’any passat,
que ja em va valdre un bon feix de bitllets. Però no hi ha
manera. Oh, que bo que és tot! Mira, i de bombons me’n
menjaré una dotzena. No et sap greu, oi? Ai, els quilos!
Si pesés una quarta part del que peso... Si fos com tu,
no faria règim mai més!
4. Haver-hi i ser-hi : present, passat, futur i condicional
➊ a) –Sí que hi és.
b) –No, no hi serà.
c) –En Miquel no hi era.
d) –Sí que hi són.
e) –Sí que hi eren.
f) –No, no hi seran.
g) –En aquest moment no hi són.
h) –Hi serà a la tarda.
➋ a) I en Sergi, hi és o no hi és?
b) Aquí no hi ha cap Sergi.
c) A la sala de reunions hi ha en Sergi i l’Emília.
d) Abans hi havia una llibreria, però ara hi ha un bar.
e) Abans hi havia una llibreria, però ara ja no hi és.
f) Abans hi havia una llibreria, però ara ja no n’hi ha cap.
Activitats de gramàtica · Teide
 g) El mes que ve hi haurà un casal on ara hi ha la
biblioteca.
h) El mes que ve hi haurà un casal; encara no hi és.
i) El mes que ve hi haurà un casal; de moment no n’hi
ha cap.
➌ Abans
a) Abans hi havia molt poca gent que viatjava.
b) Fa anys hi havia molt pocs cotxes.
c) Abans no hi havia tant soroll.
d) Abans hi havia poques ofertes d’oci.
Actualment
e) Ara hi ha molta gent que viatja.
f) Ara hi ha molt trànsit al carrer.
g) Actualment hi ha molt soroll a la ciutat.
h) Ara hi ha moltes ofertes culturals.
En un futur
i) Hi haurà gent que viatjarà per l’espai.
j ) Hi haurà vehicles molt ràpids i ecològics.
k) Hi haurà silenci dins dels trens.
l) Hi haurà una gran oferta cultural.
En un món ideal
m) Hi hauria viatges gratuïts per a tothom.
n) Hi hauria vehicles per viatjar en el temps.
o) Hi hauria cultura a l’abast del món sencer.
p) Hi hauria una vida digna per a tots.
➍ a) A la sortida hi havia les noies que esperaves.
b) Sobre la taula hi ha l’ordinador del Cesc.
c) A la nevera hi ha la llet i també el formatge.
d) Demà, a l’escola, hi haurà els llibres nous.
e) Ahir, al bar hi havia els teus amics.
f ) A la cuina no hi ha ningú.
g) Dalt de l’escenari hi haurà tots els artistes.
➎ a) Veieu? Al mig del menjador hi ha una taula molt
grossa.
b) La taula grossa és al mig del menjador.
c) A continuació, després del menjador, hi ha la cuina.
d) Ahir, a baix al parc hi havia els teus amics.
e) Els teus amics estaven força avorrits, ahir, allà al parc.
f) La Joana no hi era perquè havia d’estudiar.
g) Abans, en aquella ciutat, hi havia molts museus
interessants.
h) Els museus més interessants eren en aquella ciutat,
abans.
i ) En un futur, a la ciutat hi haurà un museu d’art
japonès.
Posa’t a prova
Fa trenta anys, al carrer del Bruc hi havia una agència de
viatges. Era un local de dos pisos. A la planta baixa hi
havia dues taules, telèfons, calculadores i molts catàlegs
que et transportaven a mons llunyans. Al primer pis no
s’atenia el públic; hi havia el despatx del senyor Lluís,
l’amo de l’agència. Quan el senyor Lluís no hi era, l’Ester
català elemental
s’encarregava del funcionament de l’empresa. Una
vegada hi va haver un problema amb uns clients, un
error en els bitllets d’avió; a l’aeroport, els seus bitllets
no hi eren i van perdre el vol a Frankfurt i la meitat de les
vacances.
Actualment, no hi ha cap agència de viatges al carrer del
Bruc. Hi ha un bar modern d’entrepans freds i calents.
És d’un nebot del senyor Lluís, poc avesat a viatjar. Els
catàlegs ja no hi són. Ara hi ha cartes d’entrepans i de
begudes.
Quan l’agència va tancar, la gent del barri es preguntava
què hi hauria en aquell local. Poc es pensaven que els
ordinadors es convertirien en cafeteres i els bons de
viatge, en tiquets de consumició.
5. El present d’indicatiu d’alguns verbs irregulars
➊ a) Tu véns amb mi?
b) Jo no prenc mai el cafè sol.
c) Aquests xicots aprenen de pressa.
d) Nosaltres no et comprenem: ens ho vols tornar a
explicar?
e) Vosaltres confoneu sempre en Joan i en Rafael: com
que són bessons!
f) El sol del migdia fon la neu de les teulades.
g) Per què quan et convido sempre respons que no?
h) Les amanides no et convenen gens per al mal de
panxa.
➋ a) Què prens tu per esmorzar?
b) El veí estén la roba al terrat.
c) Jo no tinc por de res.
d) Què respon la Mercè? Que sí o que no?
e) Nosaltres venem cotxes de segona mà molt bé de preu.
f) Tu i la Blanca veniu amb les vostres amigues a dinar, oi?
g) Ja tens son, tu? Si només són les nou!
h) Cada dia l’Adela i en Carles aprenen una paraula més.
➌ a) –Sí que en prenc.
b) –Sí, ara l’encenc.
c) –Sí, ara la responc.
d) –Sí, ara l’estenc.
e) –Sí que me la venc.
f) –I tant que vinc!
g) –Sí que en tinc.
h) –Sí que els confonc.
➍ a) –Dic que tu no tens gens de gana.
b) –Diu que ve de seguida.
c) –Diuen que ara estenen tota la roba mullada.
d) –Diu que nosaltres no entenem res.
e) –Dic que sempre fonc la xocolata al microones.
f) –Diuen que vosaltres ja no veneu llonganisses ni fuets.
➎ a) –Venc productes de jardineria.
b) –Venem productes de jardineria.
c) –Prenen el sol a la terrassa.
d) –Prenem el sol a la terrassa.
e) –No el parlo, però l’entenc una mica.
f) –No el parlen, però l’entenen una mica.
g) –Que acabo la feina i vinc amb vosaltres.
Activitats de gramàtica · Teide
 h) –Que acabem la feina i venim amb vosaltres. ➌ a) Actualment pateix si arriben tard.
i) –En tinc quaranta-nou. b) Ara no em diverteixo gens ni mica.
j) –En té quaranta-nou. c) Actualment elles estableixen l’ordre d’inscripció.
k) –Jo no comprenc la lliçó de física: m’ajudes? d) En aquests moments tu t’avorreixes força, oi?
l) – Vosaltres no compreneu la lliçó de física: us ajudem? e) Actualment qui decideix els temes dels exàmens?
f) Ara ja condueixes.
➏ a) –Com veniu fins aquí?
b) –On estenen la roba mullada? ➍ –Que em trucaràs demà?
c) –Com veus la situació? –No ho sé, m’ho rumiaré.
d) –Què hi tens al braç? –Vinga, va! Digues que sortirem tots dos.
e) –On la venen la fruita? –Potser sí... ja et diré alguna cosa.
f ) –Com l’encens el foc?
g) –Qui ve pel camí? –Ei, nois, per vacances em deixareu aquesta maleta?
h) –Què en treus de l’olla? –No ho sabem, ens ho pensarem.
–Apa, va! Us portaré un regal.
Posa’t a prova –Què ens portaràs?
De: Carla Miralpeix –No ho sé... quan sigui allà ja ho decidiré.
Enviat el: 5 de desembre
Per a: Carles Portbó ➎ a) Així, me’l recomanes, aquest llibre?
Assumpte: Venda de la piscifactoria? b) Ahir vas dir que me’l recomanaves, aquest llibre.
c) Diu que aquest nen dorm com un angelet.
Carles, d) Em va dir que el nen dormia com un angelet.
M’he mirat bé els informes que em vas passar. Em e) Deien que cada any tu i l’Ot recollíeu menys premis.
sembla que et confons. Tu què entens? Que si ara vens f) Diuen que cada any tu i l’Ot recolliu menys premis.
el negoci, et faràs ric? Doncs jo no ho veig clar. Totes g) Assegura que cada dia el pare i la mare llegeixen
les dades indiquen que si tornes a invertir-hi i reprens tres diaris.
l’activitat, te’n pots sortir. En canvi, si el vens ara, hi h) Assegurava que cada dia el pare i la mare llegien
perdràs molts diners. Que no ho veus, que aquests tres diaris.
financers et prenen el pèl? Són uns taurons! Creu-me i
vés amb compte: si no t’ho prens seriosament ho perdràs ➏ –Míriam, t’agraeixo molt que em convidis.
tot! –Em dius que m’ho agraeixes i encara no sé si
Cordialment, t’agradarà.
Carla –Però, si m’has dit: «Ens ho passarem la mar de bé!».
–És veritat, t’ho passaràs bé... Com a mínim, no
t’avorriràs. Però és un partit una mica especial.
6. Present, imperfet i futur d’indicatiu dels verbs regulars –Ahir em vas dir que me’l recomanaves, aquest partit.
–Sí, sí... Només has de vigilar. L’ambient és una mica
➊ a) actualment
violent, els aficionats s’esveren força.
b) la setmana que ve
–Caram! I si algú ens agredeix?
c) temps enrere
–Dona, espero que no! De tota manera, si veiem que
d) aquesta tarda
reparteixen mastegots, tu i jo fugirem corrents.
e) habitualment
–Ara em deixes molt més tranquil·la.
f) demà passat
g) temps enrere
Posa’t a prova
➋ Actualment, la Martina Prats és una gran esportista:
Què fa actualment? Què feia abans? D’aquí deu anys encara... juga a tenis i a futbol. També practica l’atletisme:
Dorm nou hores Dormia nou hores Dormirà nou hores competeix en triatlons. A més, es diverteix fent ràfting
diàries. diàries. diàries. i alpinisme.
S’entrena en un S’entrenava en un Però abans, quan era més jove, era molt diferent: sortia
S’entrenarà en un gimnàs. molt a les nits, anava a dormir molt tard, bevia alcohol,
gimnàs. gimnàs.
Compra cotxes Comprava cotxes Comprarà cotxes fumava molt...
de segona mà. de segona mà. de segona mà. No practicava cap esport i només consumia menjar
Esborra els missatges Esborrava els Esborrarà els missatges porqueria. Els seus amics li deien: «Martina, si no
de Twitter. missatges de Twitter. de Twitter. canvies de vida, acabaràs malament!». I ves per on,
S’encarrega de S’encarregava de S’encarregarà de la els va fer cas!
la canalla. la canalla. canalla.
Surt molt els caps Sortia molt els caps Sortirà molt els caps
de setmana. de setmana. de setmana.
7. El present, imperfet i futur d’indicatiu dels verbs irregulars
Planta enciams Plantava enciams Plantarà enciams
i escaroles. i escaroles. i escaroles. ➊ a) demà
Dirigeix la coral. Dirigia la coral. Dirigirà la coral. b) temps enrere

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 c) ara mateix c) Tu encara no saps quan podràs fer vacances; temps
d) demà al vespre enrere, al febrer, ja sabies quan les podies fer.
e) fa un moment d) El primer dia de classe ens van preguntar qui érem
f) el mes vinent i com estàvem, però ara ningú no ens pregunta qui
g) el proper estiu som ni com estem.
h) en aquest instant e) Què diu la Marta? Que demà vindrà a esquiar? Ahir
ella deia que no vindria.
➋ a) –Què tens a la bossa?
b) –Qui coneixes de la classe? Posa’t a prova
c) –On puc comprar els llibres?
–Saps què? Ahir vaig anar a veure una dona que, amb
d) –Què dèieu de mi?
unes cartes, llegeix el futur.
e) –Què veieu des d’aquí?
–De veritat? I què et va dir?
f) –Què beveu avui?
–Em va dir: «Veig que ets actriu, que tens estudis
g) –Quant temps fa que vius a Cervera?
musicals i que vius amb els teus pares».
h) –I tu? Qui ets?
–I què va veure a les cartes?
–Em va dir que d’aquí menys d’un any viuré a Londres,
➌
tindré la sort de conèixer un director famós i seré
Què fan actualment? Què feien abans? D’aquí deu anys encara... l’actriu principal d’un musical d’èxit.
–Caram! Ja em diràs on és aquesta dona; jo la vull
Vivien a la vora del Viuran a la vora del conèixer, a veure si puc saber alguna cosa sobre el meu
Viuen a la vora del mar.
mar. mar. futur, que, ara per ara, veig una mica negre.
Diuen moltes Deien moltes Diran moltes
paraulotes. paraulotes. paraulotes.
8. El verb: contrast de passats
Volen convidar tothom. Volien convidar tothom. Voldran convidar tothom.
➊
Saben molts acudits. Sabien molts acudits. Sabran molts acudits. ahir avui
Vénen sempre a peu. Venien sempre a peu. Vindran sempre a peu. a) S’ha calat foc al bosc. ✗
b) Ha perdut la cartera. ✗
Veuen créixer els Veien créixer els Veuran créixer els c) Ho vam llegir al diari. ✗
arbres. arbres. arbres.
d) Vam fer la denúncia. ✗
Tenen molts Tenien molts Tindran molts e) Vaig trucar a la policia. ✗
avantatges. avantatges. avantatges.
f ) S’ha reprès el judici. ✗
Beuen refrescos de Bevien refrescos de Beuran refrescos g) Van anar a declarar. ✗
cola. cola. de cola. h) Han declarat els testimonis. ✗
Poden sortir cap al Podien sortir cap al Podran sortir cap
tard. tard. al tard. ➋ a) Aquesta tardor ha plogut tant que s’ha desbordat
el riu.
➍ a) Ara aquest recipient conté aigua. b) Abans-d’ahir es va esquerdar el mur del pantà de
b) Abans contenia lleixiu. Camarasa.
c) Diu que l’avi no reconeix el seu gendre. c) Aquest mes han començat a indemnitzar els
d) Em va dir que l’avi no reconeixia el seu gendre. damnificats.
e) Diuen que cada any vénen més de gust. d) Fa tres anys vam anar a veure un advocat.
f) Deien que cada any venien més de gust. e) L’estiu passat es va enderrocar la instal·lació.
g) Assegura que cada dia refà el que fas. f) Fa cinc minuts han arribat els bombers.
h) Assegurava que cada dia refeia el que feies. g) Dimecres passat hi va haver un accident.
i ) Actualment els meus veïns conviuen en pau. h) L’altre dia el testimoni va reconèixer el culpable.
j ) Fa anys els meus veïns convivien en pau.
➌ A
 hir al matí es va declarar un incendi al parc natural de
➎ a) Teniu pa a l’ull. Sant Llorenç del Munt.
b) Beveu a galet. Els bombers no van poder apagar totalment el foc fins a
c) Saps el pa que s’hi dóna. mitja tarda. L’alerta la va donar el masover d’una masia
d) Feu la gara-gara a tothom. del parc quan va veure una columna de fum per darrere
e) Vius de renda. el cim de la Mola. Grups de guardes forestals van fer tot
f) M’ho dieu a cau d’orella. el possible per ajudar els bombers a extingir les flames.
Els habitants de la zona van viure moments de pànic, però
➏ a) Quan els teus amics vivien a Figueres anaven sovint sortosament no hi va haver cap ferit ni cap víctima mortal.
a la platja, i ara que viuen a Roses no hi van mai.
b) Quan jo tenia setze anys volia ser model de passarel·la ➍ a) En Quim va caure mentre es dutxava.
i ara que en tinc cinquanta-cinc, em vull jubilar. b) Els veïns el vam sentir com cridava.

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 c) Mentre jo el treia de la dutxa, van telefonar a
urgències.
d) Quan va saber que arribava l’ambulància, es va
tranquil·litzar.
e) Jo vaig trucar els pares mentre tu avisaves la seva
germana.
f) Vosaltres, els familiars, us esperàveu a la sala
d’espera.
g) Al cap de poques hores, en Joan i la seva família
tornaven a casa.
➎ a) Fa quinze dies li van prendre la bossa mentre
passejava per la rambla.
b) I vosaltres, on éreu quan van arribar els mossos
d’esquadra?
c) Aquell dia plovia tant que van ajornar la recerca.
d) El sospitós no tenia cap coartada i, per això, el van
detenir.
e) Tothom el donava per mort i va aparèixer fresc com
una rosa.
f) Els veïns van córrer escales avall després de sentir
l’explosió.
g) On eres quan ha començat la manifestació?
h) L’home ha rebut la notícia quan començava les
vacances.
➏ Dos amics parlen mentre prenen un cafè.
–No sabia res de l’accident. Quan ho has sabut, tu?
–Ho vaig saber dissabte mentre dinava a Can Riera. Per
cert, hi has dinat avui?
–Avui, no; avui l’Agnès i jo hem anat a un altre
restaurant. Però abans hi anàvem sovint.
–Doncs el que et deia: en Ferran va tenir un bon
ensurt. Es veu que quan nedava va patir una lipotímia.
Has nedat mai a l’Estartit?
–I tant! Fa uns anys nosaltres hi vivíem; ara vivim a
Palafrugell. I digues, què fèieu vosaltres mentre el
rescataven? Perquè l’han rescatat, oi?
–És clar! Doncs nosaltres no fèiem gran cosa. En
aquests casos no s’hi pot fer res.
–I encara és a l’hospital? Tinc entès que ahir encara haureu d’apuntar-vos al club esportiu.
hi era.
–No ho sé. Mira, truquem a la seva dona i sortirem de participar al campionat de gimnàstica.
de dubtes.
➐ a) Ahir plovia. Caminava pel carrer amb compte
perquè hi havia bassals. Va passar un cotxe i em va
esquitxar tota la roba.
b) Ahir teníem gana perquè feia estona que no
menjàvem res. Vam obrir la nevera. El poc que hi
havia estava caducat.
c) Ahir, quan els lladres sortien corrent, van topar amb
una senyora que mirava un aparador.
d) Semblava despistada, però els va fer la traveta i van
caure estesos.
Posa’t a prova
Ahir al migdia es va produir una col·lisió entre un camió
formigonera i un turisme, a la carretera comarcal entre
Pals i l’Estartit. Uns pagesos estaven cremant rostolls
i, com que bufava la tramuntana, es van encendre els
català elemental
matolls de banda i banda de la calçada. De cop, el
fum va envair la carretera i el dia, clar i assolellat, es
va convertir en un infern. Sortosament no hi va haver
ferits. Aquest matí els afectats s’han desplaçat a Girona,
on han declarat davant del jutge.
9. El verb: l’obligació
➊ a) –Vols dir? Em sembla que no caldrà.
b) –Què dius? No calia.
c) –N’estàs segur? No caldrà.
d) –Ni parlar-ne! Això no caldrà!
e) –Apa! No calia!
f) –Una pinta? No cal pas!
g) –Doncs no, no cal...
➋ a) S’hauria de menjar més fruita.
b) S’havia de pujar escales.
c) No s’ha de fumar.
d) S’hauria de respectar la natura.
e) S’havia de ser amable.
f) S’haurà de gastar menys.
➌ a) Cal mirar el correu.
b) No s’havia de signar el contracte avui.
c) S’haurà d’avisar el senyor Robert.
d) Caldrà trucar a l’Anna.
e) No s’hauria de mirar el Facebook.
f) Cal escriure correctament.
➍ a) S’havia d’estudiar per passar les proves.
b) S’havia d’aprovar les oposicions.
c) S’haurà de treballar més anys.
d) S’hauria de signar el contracte aviat.
e) S’havia d’arribar deu minuts abans.
f) S’haurà de plegar abans de les nou.
➎ a) Aquest estiu l’Enric ha de treballar a l’hospital.
b) La tardor vinent el Xavi i tu us haureu d’apuntar /
c) El pròxim cap de setmana la Laura i jo haurem
d) L’any que ve tu t’hauràs de matricular / hauràs
de matricular-te a la Universitat.
e) Ara m’haig de connectar / haig de connectar-me
a Internet.
f) En un futur la Júlia i l’Helena hauran d’estudiar
anglès.
➏ a) Els nois s’hauran d’emportar l’esmorzar.
b) Havien d’estudiar dues lliçons.
c) Hauríeu de treballar el cap de setmana.
d) M’haig de prendre un xarop.
e) En Pol s’haurà de llevar molt d’hora.
f) Ens hem d’asseure bé, a la cadira.
g) Han de pagar la multa.
h) Hauries de tornar d’hora.
➐ a) En Jordi hauràs de menjar hauria de menjar menys
greixos.
b) Tu tens que fer has de fer la tesi doctoral?
Activitats de gramàtica · Teide
 c) Els nostres veïns no haurien de fer tindrien que fer –Ningú no li devia dir que faríem un viatge amb
tant soroll! bicicleta.
d) Jo tindré que estudiar hauré d’estudiar una mica més. –Sí que li ho devien dir, però ella deu ser molt
e) Nosaltres haurem de buscar tindreu que buscar una presumida...
feina. –Què et passa? Et veig molt interessat per aquesta
f ) Us teniu que espavilar Us heu d’espavilar, nois! xicota. No et deus pensar pas que es fixarà en tu, oi?
g) Àngel, t’has de rentar tens que rentar-te les dents!
➎ a) No us deurà afectar.
b) Aquest any no deurem anar de colònies.
Posa’t a prova c) No deuré viatjar pas a Londres.
d) Deuen estar contents.
–Calia que compressis un ós tan gros?
e) No devia ploure pas.
–Sí que calia! A la Marina li farà tanta il·lusió!
f) Fa anys no et devies banyar al mar.
–I ara l’hem de / haurem de facturar, i mira quina cua
g) Ens deurem allotjar en un càmping.
que hi ha!
h) Ell encara devia dormir quan he trucat.
–Em sembla que no cal / caldrà.
–Sí que cal / caldrà. Aquí ho diu: s’han de facturar els
objectes que superin aquestes mides. I, a més a més,
Posa’t a prova
haurem de pagar un suplement. –Devien ser les 10 del matí quan l’equip del doctor
–Ostres! Saps què? No cal que m’esperis. Vés-te’n a la Aram va descobrir l’ou.
sala d’espera o al bar. –I què creuen que hi devia haver dins de l’ou?
–Renoi! Quina paciència que s’ha de tenir! –De moment, tot són suposicions, ja que encara no
l’hem tocat. Devia ser una espècie extingida. Els seus
congèneres devien sobreviure a les glaciacions i es
10. El verb: la probabilitat devien amagar en aquesta cova.
–El podem fotografiar?
➊ a) Deu tenir gana. –Sí... un moment... On dec haver posat el fanalet? Ah,
b) Devia córrer més. sí! Aquí el tinc. Vingui, vingui...
c) Devia haver trobat feina. –I vostès deuran estar molt ocupats els pròxims dies
d) Deuran tornar tard. analitzant la mostra...
e) Deuen avenir-se molt. –I atenent els mitjans de comunicació. Ja deu saber que
f) Deuen ser les deu. són uns pesats...

➋ No trobava el bitllet. ➝ El devia haver perdut.

No trobo el bitllet. ➝ El dec haver perdut. 11. El verb: present de subjuntiu

Quan se n’aniran? ➝ Deuran agafar el primer tren. ➊ a) Cal que omplis el full d’inscripció.
Quan se’n va anar? ➝ Devia agafar el primer tren. b) Cal que dos socis antics et firmin el full.
c) Cal que presentis el full d’inscripció a la secretaria.
Compraves molts records. ➝ Devies tenir molts diners. d) Cal que paguis al banc els dos-cents euros de la
Compra molts records. ➝ Deu tenir molts diners. inscripció.
e) Cal que passis una revisió mèdica, amb una prova
Celebrarà l’aniversari. ➝ Deurà fer un viatge. d’esforç.
Van celebrar l’aniversari. ➝ Devien fer un viatge.
➋ a) T’han dit que paguis la mensualitat.
Arribarà amb vaixell. ➝ El deuran anar a rebre. b) Us han dit que pagueu la tarifa.
Va arribar amb vaixell. ➝ El devien anar a rebre. c) Li han dit que pagui les hores extres.
d) Els han dit que paguin la classe.
➌ a) No devia tenir diners. e) Ens han dit que paguem el tiquet de l’aparcament.
b) Deuran tornar tard. f ) Li han dit que obri l’aixeta de la dutxa.
c) Deureu visitar la capital. g) M’han dit que obri totes les finestres.
d) Devies sortir de nit. h) Els han dit que obrin els armariets de seguida.
e) No dec tenir el bitllet. i) Us han dit que obriu les portes abans de les set.
f) Deveu voler venir. j) T’han dit que obris la porta d’entrada.
k) Ens han dit que obrim el gimnàs quan arribem.
➍ –Qui deu ser aquella noia? l) M’han dit que reparteixi els pesos.
–Deu ser la neboda de la profe; va dir que vindria amb m) Li han dit que reparteixi les tovalloles.
nosaltres al viatge de fi de curs. n) Ens han dit que repartim els coixins.
–Quants anys deu tenir? o) Els han dit que reparteixin les pilotes.
–No ho sé... 14? 15? p) Us han dit que repartiu les cintes.
–I has vist quin maletot que porta? Es deu pensar que q) T’han dit que reparteixis els matalassos.
anem de creuer!

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➌ a) Diu que porti les raquetes a arreglar. g) vostè
b) Com pot ser que perdis sempre? h) vostè
c) Diu que decidim a quina hora quedem.
d) Cal que recollim les tovalloles mullades. ➌ a) Va, tu, gira’t d’esquena!
e) Cal que reservis una pista per jugar demà. b) Ei, vosaltres, ajupiu-vos, si no voleu que us
f) Cal que corri una estona abans del partit. descobreixin!
g) Com pot ser que tanquin tan d’hora? c) Ep, vostè, atreveixi’s a saltar!
d) Escolteu, no us deixeu anar!
➍ a) Cal que vosaltres sigueu socis del club per poder fer e) Vinga, noi, enfila’t a l’arbre sense por!
ioga. f) I nosaltres, arrosseguem-nos fins a l’amagatall!
b) Quan nosaltres fem piscina, no tenim mal d’esquena. g) Senyor, aturi’s aquí!
c) Volem que ells s’apuntin al gimnàs.
d) Pots apuntar-te al club quan tu vulguis. ➍ a) Cordeu-vos el cinturó.
e) Quan ell pugui, que vingui a fer pilates. b) Deixi’s anar suaument.
c) Espavilem-nos.
➎ a) Volem que hi hagi una altra piscina coberta. d) Espereu-vos els uns als altres.
b) Volem que els vestidors siguin amplis. e) Agenolla’t de pressa.
c) Volem que els armariets estiguin tancats. f) Recordi’s de tot.
d) Volem que l’aire refrigerat no faci soroll. g) Descordin-se el cinturó.
e) Volem que cada usuari tingui un armariet.
f) Volem que els armariets es tanquin de cop. ➎ a) No s’enfili.
g) Volem que les dutxes tinguin termòstat. b) No t’agenollis.
c) No s’ajupi.
➏ a) Esperem que al gimnàs hi hagi tota mena de d) No t’arrosseguis.
màquines. e) No et recolzis.
b) Volem que al club hi hagi un bon ambient. f) No s’esperi.
c) Volem que el club tingui uns bons horaris. g) No et serveixis.
d) Cal que als vestidors hi hagi aire condicionat.
e) Cal que a la piscina coberta hi hagi una bona ➏ a) Ep, vosaltres, decidiu-vos d’una vegada!
ventilació. b) Ei, vostès, no s’espantin!
f) Volem que la piscina tingui quatre escales. c) Paula, gira’t d’esquena!
g) És necessari que hi hagi monitors que vigilin. d) Senyora, no es deslligui!
h) Cal que l’edifici tingui uns bons tancaments. e) Cristina, tu diverteix-te!
f) Escolteu, nenes, recordeu-vos de tot!
Posa’t a prova
➐
Això no pot ser! Al meu gimnàs, vull que hi hagi una zona
d’aigües com cal! És important que els jacuzzis estiguin Ordres positives Ordres negatives
nets i que la piscina exterior no sembli una bassa: plena Atreveix-te a anar-hi sol! No t’atreveixis a anar-hi sol!
de fulles i de brossa! També és imprescindible que
les dutxes funcionin perfectament, que els vestidors Llancem-nos per aquí! No ens llancem per aquí!
facin bona olor i que els aparells d’hidromassatge no Serveixi’s la beguda! No es / se serveixi la beguda!
s’espatllin cada dos per tres. Necessito que tothom
Poseu-vos de panxa enlaire! No us poseu de panxa enlaire!
treballi al màxim i s’esforci perquè tot sigui un èxit!
Espero que pugui comptar amb vosaltres! Descordeu-vos l’armilla! No us descordeu l’armilla!
Dirigeix-te cap a aquella banda! No et dirigeixis cap a aquella banda!

12. L’imperatiu dels verbs pronominals Posa’t a prova

➊ a) Deixa’t anar de la corda. Ànims!
b) Sobretot! Llegeix-te els indicadors.
c) Atura’t quan arribis al final. D’acord?
d) De pressa! Amaga’t darrere la tanca.
e) Descorda’t el cinturó de seguretat. Afanya’t!
f ) Diverteix-te amb nosaltres. Vinga!
–Vosaltres: enfileu-vos a la paret, amunt! Travesseu el
pont, agafeu-vos a la barana i no us deixeu anar. Vinga!
Espavileu-vos!
–I tu: fica’t dins el túnel i no et despistis, arrossega’t fins
a la sortida, avança de pressa i no t’aturis; espavila’t!

➋ a) tu 13. Expressions de quantitat

b) tu
c) vosaltres ➊
GENER GENER GENER GENER GENER
d) vosaltres 1 2 3 4 5
e) nosaltres
f) vostès 14 12 18 10 7
9

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➋ De gana, ➝ en tens molta. –No m’agrada res.
De fred, ➝ no en fa gaire. Anem a una altra botiga!
De begudes, ➝ en queden poques.
De nois, ➝ en vindran bastants.
De neu, ➝ en cau força. –No em fa gens de gràcia.

De mitjons gruixuts, ➝ no en porto cap.

De llenya, ➝ en cullen molta.
De pistes d’esquí, ➝ no n’hi ha gaires d’obertes. –Em sap greu. No em
De quilòmetres, ➝ en fem bastants. queda gens de pa.
De xocolata calenta, ➝ en beveu força.

➌ a) Treballes moltes hores. –Què hi tens a la bossa?

b) Dorms poques hores. –No hi tinc res!
c) Menges molt pa.
d) Beus poca aigua.
e) Tens pocs amics. ➒ En Sergi, després de l’accident
f) Tens molts cosins. a) No té gens de gana.
g) Vas molta estona amb tren. b) No dorm gens.
h) Camina poc temps. c) No fa res.
d) No surt gens.
➍ a) Vam menjar massa coca. e) No està gens d’humor.
b) Penjava moltes fotos al Facebook. f) No es diverteix gens.
c) No val gaires diners. g) De competicions, no en vol saber res.
d) Al cafè, m’hi poso una mica de sucre.
e) El gel va provocar força accidents. Posa’t a prova
f) No hi va haver prou mantes per a tothom. Ahir al matí no havia de fer res i vaig sortir a caminar una
g) Hi ha pocs telefèrics en funcionament. estona. En tenia moltes ganes ja que tinc poc temps per
passejar. Bufava una mica de vent, però no feia gens de
➎ N
 o en queda cap: de bitllet, de trineu, d’entrepà, fred. De fet, s’hi estava prou bé. No hi havia gaire gent; a
d’habitació lliure poc a poc molts carrers es van omplir de persones que
No en queda gens: de gasolina, de te, de boira també havien decidit sortir a fer un tomb, però no hi vaig
trobar cap conegut.
➏ a) En aquest parc hi ha molts espais verds.
b) Aquesta nena té massa joguines.
c) Faig col·lecció de segells i ja en tinc força.
14. Expressions de manera
d) Tinc pocs iogurts a la nevera. N’hauré de comprar.
e) No juga amb cap dels seus companys. ➊ a) L’encaputxat portava el cofre d’amagat.
f) Volia comprar el llibre però no tenia prou diners. b) El bandoler va saltar de cop i volta sobre la diligència.
g) La Marina té poques ganes de parlar. c) La tortuga avança a poc a poc concentrada en
h) No feia gens de fred. la cursa.
➐ N
 o queda res a la nevera... ➝ ... ni llet, ni carn, ni ➋ a) Va girar el cap a poc a poc i va obrir els ulls.
verdura. b) Es va aixecar de sobte / de cop i volta i em va mirar.
No queda gens de fruita a la nevera... ➝ ... només hi ha c) Lentament va aixecar els braços cap a mi.
ous i iogurts. d) Vaig fer un crit i vaig fugir de pressa d’aquell lloc.
A mi, no em molesta res... ➝ ... ni el soroll, ni el fum, ni e) No sabíem que algú ens vigilava d’amagat.
la gent. f ) Jo corria ràpidament per un carrer fosc.
A mi, no em molesta gens... ➝ ... el soroll del carrer.
No prendré res més... ➝ ... ni postres, ni cafè. ➌ S
 enyores i senyors, l’Acadèmia és a punt de lliurar els
No en prendré gens... ➝ ... de cafè. Oscars als millors actors i actrius.
No els interessa res... ➝ ... ni la política ni l’economia. De mica en mica, lentament, la gran sala de cerimònies
No els interessa gens... ➝ ... la situació política. s’omple de personatges coneguts. De sobte / De cop
i volta, han començat a encendre’s els flaixos de les
➑ –Alguna cosa més? càmeres: arriba en George Dooney, candidat a millor
–Res més, gràcies. actor secundari. En un racó de l’escenari, d’amagat, el
guarda de seguretat vigila el públic. De sobte / De cop
i volta, se sent un gran terrabastall. Ningú no sap què ha
passat.
–No m’ha agradat gens Oh, senyors i senyores, és terrible: el gran llum d’aranya
aquesta pel·lícula. del sostre ha caigut damunt del senyor Dooney!

10

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➍ És un guió bo. ➝ És un bon guió.
És un guió dolent. ➝ És un mal guió.
Un maquillatge ben fet. ➝ Maquillen bé.
Un maquillatge mal fet. ➝ Maquillen malament.
Unes entrades ben comprades. ➝ Hem comprat bé les
entrades.
Unes entrades mal comprades. ➝ Hem comprat
malament les entrades.
Unes bones entrades. ➝ Unes entrades bones.
Unes males entrades. ➝ Unes entrades dolentes.
➎ a) Jo crec que és una pel·lícula molt dolenta.
b) Es basa en una mala novel·la.
c) El guió està mal escrit.
d) Són totes molt dolentes.
e) Jo trobo que treballa malament.
f) Els efectes especials són dolents.
g) Ha rebut males crítiques.
h) Ha tingut una mala acollida del públic.
➏ a) La protagonista de l’obra és una noia molt dolenta.
b) El personatge principal és una mala noia.
c) Trobo que aquest és un bon final.
d) Ostres, aquest final és molt bo.
e) Fa anys que vaig veure aquesta obra. Quin bon record!
f) En tinc un record molt bo, d’aquesta obra.
g) Quina mala memòria que teniu!
h) Això ho recordeu malament.
➐ a) Han escollit molt bé el vestuari.
b) El vestuari està molt ben escollit.
c) Ens sembla que estava una mica mal interpretat,
aquest paper.
d) Aquest paper l’interpreta malament, aquest actor.
e) La primera actriu es trobava malament.
f) No era el Jan Luc, no l’has vist bé.
g) Diu que el vestíbul està mal il·luminat.
h) Es veu que l’han il·luminat malament, el vestíbul.
➑ a) bon camí ben caminat
b) bona cuina ben cuinat
c) ben pensat bon pensament
d) bon servei ben servit
e) ben il·luminat bona llum
f) ben pescat bona pesca
g) ben descansat bon descans
h) bon consell ben aconsellat
Posa’t a prova
–Ferran, vine amb mi. Hem d’anar a arreglar els llums de
l’escenari. Van malament des d’ahir.
–Què va passar?
–De cop i volta, es van apagar. I ja no van anar bé en tota
la nit. Van fer la funció amb espelmes.
–De debò?
–De veritat! Vinga, som-hi. Per què vas tan a poc a poc?
–Ja vinc, espera’t, que m’haig de posar un bon calçat.
¿No em vas dir que havíem d’anar ben calçats per
treballar?
–Ets ben bé un cas! Ja hauries d’anar calçat de fa estona!
català elemental
15. Comparatius
➊ a) Totes dues.
b) Cap de les dues.
c) Cap dels dos.
d) L’una i l’altra.
e) Ni l’un ni l’altre.
➋ a) Tant l’un com l’altra són catalans.
b) Ni l’un ni l’altra no parlen francès.
c) L’una i l’altra fan dansa.
d) Cap de les dues no ha fet els deures.
e) Ni l’una ni l’altra no tenen raó.
f) Es van disputar tots dos partits de tenis.
g) Ni l’una ni l’altre no tenen edat per anar a la discoteca.
h) L’un i l’altre toquen bé el piano.
➌ a) Cap dels dos no realitza feines de responsabilitat.
b) Ni l’un ni l’altre no van assistir a l’acte institucional.
c) L’una i l’altra tindran festa diumenge.
d) Tant l’una com l’altra portaven la documentació.
e) Cap de les dues no signarà el contracte.
f) Tant l’un com l’altre han viatjat per la feina.
➍ E
 n Marc i l’Eloi són companys de classe i avui tots dos
han anat al parc d’atraccions. Cap dels dos no hi havia
estat mai i els fa molta il·lusió. Ara són davant l’atracció
més espectacular del parc. Tant l’un com l’altre fan un
metre i quaranta-sis centímetres d’alçada. L’un i l’altre
volen pujar a l’atracció, però ni l’un ni l’altre no fan
l’alçada necessària i, per tant, cap dels dos no hi podrà
pujar. En canvi, la Clara i la Nina són més altes, tant
l’una com l’altra fan un metre cinquanta-tres centímetres
d’alçada. Totes dues poden pujar a l’atracció, però tant
l’una com l’altra tenen por.
➎ a) Un got d’aigua fresca és més bo / més dolent que un
got de vi.
b) Una pel·lícula romàntica és més bona / més dolenta
que una de por.
c) El peix és més bo / més dolent que la carn.
d) La llet de soja és més bona  / més dolenta que la llet
de vaca.
e) La ràdio és més bona / més dolenta que la tele.
a) A l’estiu m’ho passo més bé / més malament que
a l’hivern.
b) Un examen oral em va més bé / més malament que
un examen escrit.
c) Amb la mà esquerra escric més bé / més malament
que amb la mà dreta.
d) Condueixo més bé / més malament de dia que de nit.
e) Divideixo més bé / més malament amb calculadora
que mentalment.
➏ a) És la millor notícia del dia.
b) Cada dia canta pitjor.
c) Van fer el pitjor partit de la temporada.
d) Amb aquest aparell hi sent millor.
e) És el pitjor cafè que he tastat mai!
f) La pel·lícula d’avui era pitjor que la de la setmana
passada.
g) Aquest noi condueix pitjor que el seu pare.
11
Activitats de gramàtica · Teide
➐ a) Et regalaré el vi més bo de la botiga. No n’hauràs
tastat mai cap de millor.
b) Aquell és l’home més dolent del barri; és molt
agressiu.
c) La Teia deia que el seu arròs cremós era més bo. I la
Mar es va ofendre.
d) Aquest xicot últimament juga més bé. Ara s’hi esforça
més.
e) Tot i que s’ha pres la pastilla, diu que es troba més
malament.
f) La situació està més malament del que pensàvem.
No sé com ens en sortirem!
g) Cada dia que passa es troba més bé i aviat podrà
tornar a casa.
h) Has guanyat la partida perquè el meu joc era més
dolent que el teu.
Posa’t a prova
El Camp Nou i la Sagrada Família
Tant l’un com l’altra són a la ciutat de Barcelona, però cap
dels dos no es troba a prop del port. L’un i l’altra són els
llocs turístics més visitats de la ciutat. No es pot dir que
l’un sigui millor que l’altra: tot és qüestió de gustos. El
pitjor són les cues que hauràs de fer per poder visitar-los!
16. Els pronoms relatius que i on
➊ a) Un suís és una tassa de xocolata amb nata que es
menja amb melindros o ensaïmada.
b) Un mussol és un ocell que té els ulls grossos i que
simbolitza la saviesa.
c) Una deixalleria és un recinte on portem i classifiquem
tot allò que no volem.
d) Una llevadora és una professional que atén les dones
quan han de tenir un fill.
e) Un rebost és un armari on es guarden els aliments.
f) Les golfes són un espai sota la teulada d’una casa
on s’acostumen a deixar els trastos vells.
g) Una paella és un estri de cuina que serveix
per fregir.
h) Un celler és un lloc fresc i fosc on es guarda el vi.
➋ a) Vam viatjar 800 km per les autopistes franceses que
estaven ben asfaltades.
b) Per dinar la Florence va fer una quiche lorraine que era
deliciosa.
c) Al migdia, vam ajudar a muntar les taules que els veïns
ens havien deixat.
➌ a) L’olor de plantes aromàtiques impregnava l’ambient de
la sala on reposava l’àvia d’en Philippe.
b) De sobte els ocells van enfilar el vol des de les
finestres del colomar on hi havia restes de palla.
c) Van servir el cafè amb les tasses de porcellana de la
vitrina del menjador on guardaven els objectes més
delicats.
➍ a) La Florence té un cunyat que és romanès.
b) El Philippe reparteix els formatges que elabora.
c) En Philippe i la Florence tenen un forn de llenya on
van coure el sopar.
català elemental
d) La festa va reunir més de cent seixanta convidats que
van venir de molt lluny.
e) Els fills van representar una obra de teatre que havien
escrit.
f) La gent ballava al cobert de la granja on lluïen unes
bombetes de colors.
➎ a) Hi havia uns oncles de la Florence que van venir del
nord del país.
b) Al Philippe li van regalar una vaca que li va fer molta
il·lusió.
c) La festa es va fer en un cobert on a l’hivern tanquen
les vaques.
d) Els fills van representar una obra teatral que havien
escrit.
e) Van llegir les felicitacions que havien rebut dels amics.
f) Van parar les taules que havien dut de l’associació de
ramaders.
g) En Philippe i la Florence tenen una filla petita que toca
l’acordió.
h) Van omplir de bombetes de colors la pista on la gent
ballava.
➏ a) És un producte artesà que s’elabora amb llet.
b) És una explotació agrària on es crien animals.
c) És una persona que tracta en bestiar.
d) És un lloc on es cou el pa.
e) És un animal que fa llet.
f) És un instrument que s’acciona amb els braços.
Posa’t a prova
La festa que van fer els teus amics va ser molt maca,
oi? Doncs jo, l’altre dia, vaig anar a una festa que va
començar malament. El lloc on es feia la festa era petit,
la música que sonava era ensopida i la decoració que
hi havia era força depriment... A més, el menjar que
van servir no era gaire bo... I al racó on érem nosaltres,
hi feia un fred que Déu n’hi do! Sort que hi havia uns
convidats que eren músics. Es van posar a tocar i la gent,
que estava una mica avorrida, aviat es va animar. Al final,
tot era ple de gent que ballava i que reia. Va ser molt
divertit.
17. El pronom en de CD
➊ a) A fora feia fred, però aquí dins no en fa.
b) Porto ulleres per llegir, però no en porto per conduir.
c) Necessitem eines, però no en tenim.
d) Vam preparar orxata, però no en vam beure.
e) Hem embrutat gots, però no n’hem trencat.
f) Busco llumins, però no n’hi ha.
g) Volia fer fotos, però no n’ha pogut fer.
h) Volien una pizza d’anxoves, però no en quedava.
➋ (La segona part de la respota és lliure.)
a) En parlo... e) N’he viscut...
b) En tinc... f) N’hi ha...
c) En practico... g) En tinc...
d) En conec... h) En dormo...
12
Activitats de gramàtica · Teide
➌ a) No, n’hi ha de grossos. 18. Els pronoms li, el i els de CD i CI
b) No, en queden de dolces.
c) Sí, i també en tinc d’equatorians. ➊ Li telefono quan s’espatlla la calefacció. ➝ al lampista
d) No, en porto de grogues. Li demano una beguda. ➝ al cambrer
e) Sí, i també en tenim d’holandeses. El veiem a la tele. ➝ el presentador
f) No, en llogarem un de luxós. Li embolico el regal. ➝ al client
g) No, en vaig encarregar una de quadrada. El tanco a la galeria. ➝ el gos
h) No, en vull uns de foscos. Li demano els apunts. ➝ al meu company
Li compro el pa. ➝ al forner
➍ a) En comprarem un de més espaiós.
b) N’has de fer un de més clar. ➋ a) El porto a passejar.
c) N’hem de preparar unes de més completes. b) Li porto un regal.
d) En vas guanyar un de molt difícil! c) El tallo.
e) En necessitem un de potent. d) Li tallo el bistec.
f) En volen una de més tranquil·la. e) L’endreço.
g) N’hem cantat una d’alegre. f) Li endreço el jersei.
g) L’he recomanat.
➎ a) De viatge, en volen un de més llarg. h) Li he recomanat el viatge.
b) De pa, en queda un de rodó.
c) D’entrades, en tenim quatre de venudes. ➌ El meu gos
d) De pisos, n’hem trobat un de molt gran. a) L’he de vacunar un cop l’any.
e) D’habitacions, en lloguen una de molt fosca. b) L’he de treure a passejar cada dia.
f) De cotxes, n’he vist dos de vermells. c) Li he de netejar la caseta cada setmana.

➏ a) En busco un de més gran, de pis. El meu avi

b) El busco en aquest barri, el pis. d) L’he de dutxar i vestir.
c) El té de colònies, el fill. e) Li he de donar el menjar.
d) En té un de petit, de fill. f) Li he de llegir el diari una estona.
e) El porta sempre, l’entrepà. g) L’he d’acompanyar al lavabo.
f) En porta sempre, d’entrepà.
g) El fem en un moment, el dinar. ➍ –Ei, Mireia! Vas veure el Raimon, ahir?
h) En fem un en un moment, de dinar. –Vaig veure’l un moment, sortint de classe.
–Li vas tornar el mòbil?
➐ a) –N’has d’agafar quatre. –Jo? No el portava pas, jo, el mòbil. Vas deixar-te’l tu,
b) –I on l’has vist? a casa.
c) –Doncs jo també en tinc un... –Però l’havies d’haver agafat tu! Vaig dir al Raimon que tu
d) –Em sembla que sí. N’hem trobat dos. li tornaries el mòbil...
e) –On el vas perdre? –Em sap greu. Per què el necessita, el teu mòbil?
f) –Jo també en vull un! –No és el meu, és el seu... El tinc a casa des de fa un
g) –Doncs sí, n’hem trobat a platea. mes.
h) –Doncs no, encara no l’hem vist. –Caram, i en un mes no li has pogut tornar…

Posa’t a prova ➎ Els meus animals

a) He d’alimentar-los.
–Ja he vist el pis dels Font.
b) Els he de vacunar.
–Ja l’has vist?
c) He de vendre’ls al mercat.
–Sí, l’he anat a veure aquest matí.
–I què?
Els meus clients
–Pse. Me l’imaginava més gran...
d) He de saludar-los.
–És petit?
e) He d’atendre’ls.
–Home, petit, petit... No és gaire gran. Només té un bany.
f) Els he d’escoltar.
–Només en té un?
g) He d’aconsellar-los.
–Sí, i de terrassa, no en té.
–Vaja... Té gaires habitacions?
➏ a) No, no li deixo mai l’ordinador.
–Només en té dues.
b) Sí que els deixo l’ordinador.
–Té cuina?
c) Sí, ara mateix li envio un missatge.
–Sí, és clar, de cuina sí que en té. Petita.
d) No, no els envio cap missatge.
–I el menjador? És petit o és gran?
e) Sí, ara mateix li he tornat el mòbil.
–El menjador no l’he vist...
f) No, no els he pogut tornar el mòbil.
–Potser no en té, de menjador!
g) No, no li vaig esborrar cap arxiu.
–Digues que te l’ensenyin...
h) Doncs sí, els vaig esborrar l’arxiu!

13

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➐ M
 e l’estimo molt, el Peüc... Li faig petons. Li faig b) Diu que valora la seva eficàcia, però crec que en
pessigolles, l’abraço... Quan menja, li agafo les orelles dubta.
amb una pinça, i així no s’embruta. El rento, el raspallo, c) Diu que parla de tots nosaltres i en parla bé.
li trec les puces... Li faig magarrufes. L’adoro! d) Diu que necessita ajuda, en canvi en vol
prescindir / vol prescindir-ne.
e) Diu que parlarem de les vacances, però no sé quan en
Posa’t a prova parlarem.
f) Diu que no pot fer aquest viatge i que en prescindirà.
Demà farem una festa sorpresa per al Sergi. Primer,
el Jan i el Toni el portaran a fer un volt per distreure’l.
➏ a) Ara en parlarem, de tot això!
Mentrestant, tothom anirà arribant a casa. Als nostres
b) Ara parlarem d’això.
amics, els he dit que vinguin cap a les 9 del vespre. Els
faré esperar a la cuina, a les fosques. Vaig demanar-los c) No pensis més en el que ha passat...
que vinguessin disfressats de vampir. He comprat pintura d) No hi pensis més, en aquest problema.
vermella i els dibuixaré uns regalims de sang a la cara...
e) Participa en el concurs!
Al Sergi també li he comprat una disfressa de vampir. Li
f) Participa-hi!
agradarà molt! Em sembla que li clavarem un bon ensurt,
amb tot plegat! g) Col·laboreu en el nostre projecte...
h) Col·laboreu-hi!
i) Avui prescindirem del paraigua.
19. Els pronoms en i hi, per substituir complements amb preposició j) Avui en prescindirem, del paraigua.
➊ a) Ja no vull pensar en aquella noia.
Posa’t a prova
b) No estic d’acord amb el que dius.
c) Encara juguen a cartes? Cosins i cosines.
d) Diu que no vol participar en el regal. Que bé que ho vam passar tots junts al mas Orpí. Al
e) No confiem en les vostres promeses. campionat de voleibol, tothom va participar-hi. Ja no
f) Mai no contribueix a fer bon ambient. en dubto gens ni mica, de tornar-lo a organitzar l’any
g) No renunciarà a la bona vida. vinent! I, tot i no confiar-hi, el temps es va portar prou bé.
h) Tenim interès a vendre les accions. Quan us vagi bé en podem parlar, de fer una projecció
i) S’avenia molt amb les companyes. de fotografies. Col·laboreu-hi tots! Ja sabeu que podeu
disposar-ne, de la meva ajuda.
➋ a) Abans jugava a bàsquet el dissabte i ara hi juga el Una abraçada,
dimecres. La vostra cosina Roser :)
b) Tot i que la seva filla fa temps que se’n va anar, sovint
hi pensa.
c) Els meus nebots mai vénen amb mi, però demà hi 20. Combinació de pronoms de CI i CD
vindran.
d) Fa temps l’Eloi i jo vam fer un tracte i ara hi estava ➊ a) Te’l fan.
pensant. b) Te’ls fan.
e) Reflexiona en el que t’he dit i pensa-hi. c) Ens la porten.
f) En Ton era molt bo jugant a escacs, per això hi jugava d) Ens en porten.
sempre que podia. e) Us ho van regalar.
f) Us el van regalar.
➌ a) Ell participarà en el concurs. g) Me n’han ensenyat algunes.
b) Ell també hi participarà. h) Me’ls han ensenyat.

c) Jo no hi confio gaire. ➋ a) El pebre, me’l dónes?

d) Jo no confio gaire en tu. b) L’ampolla d’aigua, me la dónes?
e) Algun cop hi pensàvem. c) Els iogurts, me’ls dónes?
f) Algun cop pensàvem en tu. d) Les galetes, me les dónes?
e) De bròquil, me’n dónes?
g) Els amics creien en la seva innocència. f) El que hi ha al cistell, m’ho dónes?
h) Els seus amics hi creien.
➌ a) El jersei, on te’l poso?
➍ a) No dubtis mai de la seva innocència. b) Allò que m’has reclamat, on t’ho poso?
b) Sempre parlaven de la feina que tenien. c) Les sabates, on te les poso?
c) Per què dubtava de la seva paraula? d) La jaqueta, on te la poso?
d) Volen prescindir dels nostres serveis. e) Els mitjons, on te’ls poso?
e) No disposen de prou capital. f) De samarretes, te’n poso una o dues?

➎ a) Diu que no li agraden els diners, però sempre en ➍ a) L’anorac, no us el puc deixar.
parla. b) La cantimplora, no us la puc deixar.

14

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 c) De gorres, no us en puc deixar. e) una directora comprensiva
d) Això que tant voleu, no us ho puc deixar. f) una vibració lletja
e) Les guies de viatge, no us les puc deixar.
f) Els sacs de dormir, no us els puc deixar. ➌ a) A la Candela li agradaria ser actriu de teatre, però
treballa de pagesa al seu mas.
➎ Us en deixa dos. ➝ a vosaltres, jerseis b) Doncs a mi m’agradaria treballar d’investigadora en un
Te’l deixa. ➝ a tu, el seu sac de dormir centre de protecció de fauna marina... però treballo de
Ens els deixa. ➝ a nosaltres, els mapes peixatera al mercat.
Me la deixa. ➝ a mi, la motxilla c) A nosaltres ens agradaria ser monitores d’esquí, però
Me’n deixa tres. ➝ a mi, folres polars treballem de metgesses a l’hospital.
Us els deixa. ➝ a vosaltres, els esquís d) Nosaltres volíem ser locutors de ràdio, però som
Te’n deixa molts. ➝ a tu, mitjons conductors d’autobús...

➏ a) Les botes, jo us les deixo. ➍ E

 n la seva darrera pel·lícula, Isabel Boixet explica
b) Els esquís, ells ens els tornen. la història tendra i commovedora d’una noia jove
c) La motxilla, jo me l’emporto. que coneix un home estrany i solitari. Entre els dos
d) La brúixola, tu ens la compres. personatges sorgeix una relació tempestuosa i es veuen
e) De llanterna, vosaltres me’n deixeu una. immersos en uns fets terribles, esgarrifosos. La pel·lícula
f ) Allò, ella t’ho torna. s’ha rodat enmig dels boscos espessos i impenetrables del
g) Els guants, nosaltres us els donem. nord d’Europa. Tant la directora com la productora del film
s’han mostrat molt satisfetes del rodatge de la pel·lícula,
➐ a) –Ens els vendran d’aquí una estona. i confien que tingui molt èxit.
b) –Quan dius que ens la passaràs? ➎ a) una samarreta
–Us la passaré demà. b) unes calces
c) –Quan dius que me les tornaràs? c) uns sostenidors
–Te les tornaré dilluns. d) uns pantalons
e) un impermeable
d) –No, no t’ho puc ensenyar. f) unes ulleres
–Ensenya-m’ho ara mateix! g) un paraigua
e) –No te’n puc comprar. No tinc ni cinc.
–Doncs ja me’n compraré jo. a) un agafador
b) una torradora
f ) –Quan ens el reservaràs? c) unes tovalles / estovalles
–Us el reservaré tan aviat com… d) una tovallola
e) unes setrilleres
Posa’t a prova f) un cullerot
–Au, Manel, espavila’t, que faràs tard. T’ho he dit mil g) unes tenalles / estenalles
vegades, que has de ser puntual. h) unes tisores / estisores
–I la motxilla? Me la va deixar ahir la veïna de l’àtic
perquè, la nostra, ens la va perdre l’Arnau. ➏ vaix... ➝ conjunt de plats, plates, gots i tasses: vaixella
–És aquí. T’hi he posat tot el que necessites. L’entrepà, te ram... ➝ conjunt de caps de bestiar: ramat
l’he fet de truita. I a la carmanyola hi ha el dinar: amanida g... ➝ conjunt de persones: gent
i pollastre arrebossat. De pollastre, te n’he posat molt. Us main... ➝ conjunt de criatures: mainada
el repartiu amb els companys. Us ho passareu molt bé a bo... ➝ conjunt d’arbres: bosc
l’excursió. Al vespre, quan tornis, ja m’ho explicaràs tot. púb... ➝ conjunt d’espectadors: públic
rou... ➝ conjunt de roures: roureda
prof... ➝ conjunt de professors: professorat
21. El nom i l’adjectiu: gènere i nombre
➐ a) Veïnat: conjunt de veïns.
➊ a) Isabel Boixet porta una faldilla ampla, estrafolària i b) Colla: conjunt d’amics.
llampant. c) Gent: conjunt de persones.
b) Els actors viuen moments intensos, atrevits i originals. d) Estol: conjunt d’ocells, de vaixells.
c) Es tracta d’una pel·lícula seriosa, tendra i sensible. e) Arbreda: conjunt d’arbres.
d) A l’escena apareixen unes tisores esmolades, f) Brancatge: conjunt de branques.
punxegudes i antigues.
e) Li agraden els vestits virolats, alegres i còmodes. ➑ a) La mainada aplaudeix els titelles embadalida.
b) La fageda pintada al decorat era d’un gran realisme.
➋ a) un actor famós c) La colla d’actors plorava desconsolada la pèrdua de la
b) unes amigues simpàtiques gran actriu.
c) una obra interessant d) Electricistes i tramoistes esperaven impacients que
d) uns decorats tristos comencés l’espectacle.

15

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 e) El focus central es va fondre quan s’alçava el teló. 23. Superlatius i comparatius
f) Els espectadors enfadats exigien la devolució de les
➊
entrades.
g) La vaixella va quedar esmicolada en mans dels Masculí Femení
figurants. a) estretíssim estretíssima
b) pleníssim pleníssima
Posa’t a prova c) marejadíssim marejadíssima
d) simpatiquíssim simpatiquíssima
Avui, la Rita, la directora, s’ha adormit. Ha arribat a les set e) tovíssim tovíssima
tocades, amb els cabells tots despentinats i els pantalons
f) llarguíssim llarguíssima
girats del revés. I com que s’ha deixat les ulleres no veia
un bou a tres passes. ➋ a) Un prat molt, molt verd és un prat verdíssim.
Després, hem anat a dinar al restaurant de baix. Tot ha b) Un tomàquet molt vermell és un tomàquet vermellíssim.
anat fatal. La taula estava molt mal parada: les tovalles c) Uns llençols molt blancs són uns llençols blanquíssims.
estaven rebregades i la vaixella, escrostonada... A més, d) Un forat molt negre és un forat negríssim.
les setrilleres eren plenes de ditades i brutes d’oli. I no hi e) Un rovell d’ou molt groc és un rovell groguíssim.
havia culleretes per a les postres. f) Una mar molt blava és una mar blavíssima.
A la tarda, més problemes: un focus de l’estudi ha
esclatat, i ens hem quedat a les fosques. La gent del ➌ a) saníssim: sa
plató cridava i corria, són tots uns histèrics! Quin dia! b) amplíssima: ampla
c) atabaladíssimes: atabalades
d) saladíssims: salats
22. Diminutius i afectius e) calentíssima: calenta
f) poquíssims: pocs
➊ a) una nena alteta g) enfadadíssim: enfadat
b) uns pantalons estretets h) baixíssima: baixa
c) un rellotge novet
d) un davantal claret ➍ a) Ton, tasta aquesta carn: és boníssima, és la millor de
e) una casa maqueta tot el Berguedà.
f) poquets deures b) Aquelles postres eren les pitjors que he menjat en ma
g) crispetes saladetes vida. Eren dolentíssimes.
c) No m’agrada gens aquest pa: és dolentíssim. És el
➋ a) una nineta boniqueta pitjor d’aquesta fleca.
b) unes sabatetes molt velletes d) Els préssecs d’aquí són boníssims! Són els millors de
c) un vestidet bastant curtet la comarca.
d) la sopeta calenteta e) Ecs! Aquest oli és el pitjor del món! És dolentíssim!
e) el meu fillet Joanet f) Em penso que els restaurants d’aquesta comarca són
f) un gosset lletget bons, els millors de Catalunya.
g) un pijamet fresquet
h) unes patatetes fregidetes ➎ a) Els més bons professors, els millors professors.
i) una estoneta llargueta b) El remei més bo, el millor remei.
c) Estudia més bé, estudia millor.
➌ – Estigues quietona, que et posaré la manteta, i així d) Les oportunitats més bones, les millors oportunitats.
estaràs ben calentona. Ja ho veuràs. Ui, encara ets tan e) La persona més bona, la millor persona.
petitona! I quines mans més grassones! I quin nassarró! f) El més bon amic, el millor amic.
Et menjaria les galtones a petons! I aquesta carona tan
dolça, i aquests ullets... Ai, Martona, ets la meva nineta! ➏ a) L’enemic més dolent, el pitjor enemic.
b) Les maneres més dolentes, les pitjors maneres.
Posa’t a prova c) El concert més dolent, el pitjor concert.
d) Tocaven més malament, tocaven pitjor.
Va entrar un nen primet, boniquet, bastant morenet. e) La pel·lícula més dolenta, la pitjor pel·lícula.
Tenia unes dents blanquetes i una manera curiosa
de caminar: feia unes passetes nervioses i movia les ➐ a) Vols que et presenti el meu millor amic? Sap saltar
espatlles amunt i avall. Va dubtar uns segons i es va amb el monopatí millor que tots nosaltres. És el millor
dirigir cap al taulell. jugant a bàsquet, però el pitjor xutant la pilota. Té la
–El senyor Palet? –va preguntar. millor col·lecció de Manga, però canta al karaoke molt
–Un momentet. Qui el demana? pitjor que jo.
–Digui-li que sóc el seu nebot, el Ramonet.
b) Aquestes són les pitjors sabates que mai he portat.
Són les que em van pitjor. Ara mateix tinc, als talons,
les pitjors butllofes que hagis vist mai. Necessito
urgentment les millors sabatilles que em puguis
deixar: com més velles i tronades, millor.

16

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

Posa’t a prova
Vaig comprar un llobarro gros, més que gros, grossíssim
i unes sardines més que fresques, fresquíssimes. El
mercat era molt i molt ple, pleníssim i la cua de la parada
del peix tan llarga... llarguíssima! I és que hi venen el
millor peix de la ciutat: les millors gambes, els millors
musclos, el millor rap, la millor tonyina. El pitjor és la
gentada que sempre s’hi aplega, sobretot a les tardes,
que és quan arriba el peix de platja. No m’agrada gens
haver de fer cua.
24. El verb: passat d’indicatiu
➊ –Saps què diu la revista d’aquesta setmana?
–No, encara no l’he llegit. Parla de la model?
–Sí. Es veu que l’han vist amb en Manresa. I els han
fotografiat mentre passejaven per la platja.
–Què dius ara? Que surten junts?
–Encara millor. Diu que es van casar / van casar-se en
secret fa una setmana!
➋ a) Ara ella es compra un entrepà perquè no ha dinat.
b) Aquest matí ells comparteixen l’ordinador perquè es
va espatllar / va espatllar-se abans-d’ahir.
c) Nosaltres avui anem a esquiar perquè ha nevat
aquesta matinada.
d) Tu ets feliç perquè t’has enamorat fa poc.
e) Jo estic contenta perquè vaig guanyar el premi ahir.
f) Ell és un savi perquè ha estudiat tota la vida.
➌ a) Ahir no vaig anar a l’enterrament perquè estava molt
afectat.
b) El futbolista, que desitja el traspàs, ha renunciat a la
prima.
c) Ha començat a cantar quan ha sentit la música.
d) Està afònic perquè ahir, a la discoteca, cridava massa.
e) Aquest matí nosaltres hem planificat les vacances de
l’estiu vinent.
f) Ahir, al parc, un gos va atacar un home. El seu fill es
va espantar molt.
g) Aquesta tarda l’àvia ha caigut i s’ha trencat el peu.
h) Aquells anys vam ser molt feliços: sempre rèiem,
sempre cantàvem...
➍ a) El conductor no havia descansat prou.
b) El conductor havia begut.
c) El conductor no havia comprovat els frens.
d) El conductor no s’havia cordat el cinturó.
e) El conductor no havia revisat els pneumàtics.
f) El conductor no havia desconnectat el mòbil.
g) El conductor no havia vist el senyal de prohibició.
➎ a) Sabia que havíeu aprovat.
b) Miràvem el reportatge que havien preparat.
c) Escoltaven les recomanacions que havia donat.
d) Deies que havia plogut molt a Tarragona?
e) La policia informava que el segrestador havia estat
detingut.
f) Afirmàvem que sempre havíem actuat correctament.
g) Responia amb recança el correu que havia rebut.
català elemental
➏ Aquell día...
a) No trobava la cartera, me l’havien robat.
b) Eren les tres i encara no havia trucat.
c) El pintor no pintava perquè havia perdut el pinzell.
d) Era estrany: encara no havia rebut cap correu.
e) Crèiem que ens n’havíem sortit prou bé.
➐ a) La bústia era plena de correspondència perquè ningú
no havia retirat la correspondència.
b) Les plantes estaven pansides perquè ningú no havia
regat les plantes.
c) El gos estava famèlic perquè ningú no havia donat
menjar al gos.
d) La nevera era buida perquè ningú no havia omplert la
nevera.
e) Hi havia una pila de roba bruta perquè ningú no havia
rentat la roba.
Posa’t a prova
Ahir ens va arribar la notícia. Ja ens havíem arreglat per
anar a sopar amb l’Ester i en Romà, però vam haver
d’anul·lar-ho. De fet, no sabíem que ells dos havien partit
peres. Va trucar la Marta i ens ho va explicar. Va dir:
«Em pensava que ja us ho havia xerrat algú». Jo li vaig
contestar que no. Que si ella feia temps que ho sabia,
com és que no ens ho havia explicat... Ella es va excusar.
Va dir que estava molt amoïnada, que eren una parella
tan maca, i acabats de casar... I llavors va dir: «Aquest
matí he vist l’Ester. Semblava una ànima en pena!».
25. El verb: present d’indicatiu i de subjuntiu
➊ a) A mi m’agrada que tu portis amics a casa.
b) A tu t’agrada que ells et passin a buscar per anar a
l’institut.
c) A vostè li agrada que nosaltres sortim més.
d) A vostès no els agrada que jo posi la ràdio tan forta.
e) A nosaltres no ens agrada que vosaltres tracteu els
avis com a nens petits.
➋ a) No dormen gaire. És important que dormin més.
b) Pateixes massa. Espero que no pateixis tant.
c) Hi penseu tothora. Cal que no hi penseu més.
d) No recordo on he deixat les claus. És imprescindible
que ho recordi!
e) Ella reparteix els diaris a mig matí. Val més que els
reparteixi a primera hora.
f) No caminem gens ni mica. Fa falta que caminem més.
g) Per què menges amb la boca oberta? Has de tancar-la
quan mengis.
h) Per què s’ajup, dona? No cal que s’ajupi, ja m’ajupo jo.
➌ a) Vull que obri l’aixeta, que ompli la gerra d’aigua i que
tanqui l’aixeta.
b) És imprescindible que pelis les patates, que les tallis
a trossos i que les fregeixis.
c) Cal que llesqueu el pa, que el suqueu amb tomàquet
i que l’amaniu amb oli d’oliva.
d) Escoltin bé, senyors: cal que barregin la farina, la
sal, el llevat i l’aigua; que deixin reposar la massa.
17
Activitats de gramàtica · Teide
 Finalment, és important que parteixin la massa per fer
els panets.
➍ A
 ra treuen les taules, ➝ quan treguin les cadires, podrem
seure.
Ara venim nosaltres, ➝ quan vinguin ells, courem la carn.
Ara coneixem la seva mare, ➝ quan coneguem el seu
pare, quedarem per sopar.
Ara no podeu venir, ➝ quan pugueu, us pagarem el
viatge.
Ara seuen d’esquena, ➝ quan seguin bé, començarem.
➎ a) Jo tinc pressa. Espero que tu no en tinguis.
b) Jo estic content. M’agrada que ja estiguis recuperat.
c) Jo vinc acompanyat. Vull que també vinguis amb algú.
d) Jo dic el que penso. Dubto que tothom digui el que
pensa.
e) Jo conec la gent del país. Desitjo que tu també la
coneguis.
➏ a) Vol que nosaltres coneguem els seus veïns.
b) M’aconsellen que jo tregui les entrades com més aviat
millor.
c) Dubtem que vostès vinguin al concert inaugural.
d) Espero que tu seguis al meu costat.
e) M’agrada que la Sònia digui que li agrado.
f ) Vull que tu prenguis una mica de tall rodó.
➐ a) La metgessa li aconsella que prengui xarop per a la
tos.
b) Nosaltres us demanem que no segueu damunt la taula.
c ) Nosaltres volem que tu ens diguis amb quin tren
arribaràs.
d) Jo dubto que nosaltres puguem seure a primera fila.
e) Tu esperes que jo conegui els teus pares.
f) Ens sorprèn que vosaltres begueu llet de soja.
Posa’t a prova
Joan,
Avui vindré tard a casa. Necessito que, primer de tot,
treguis el gos a passejar. Quan ja siguis a casa, cal que
coguis verdura per sopar. No et moguis de casa perquè
portaran un paquet i, quan puguis, telefona a la teva
mare, que ja ha trucat tres cops per parlar amb tu!
Fins al vespre,
Mireia
26. El verb: futur i present de subjuntiu
➊ Sí No
a) Caldrà que avisi els veïns.
b) Caldrà que expliqui molt bé on viu.
c) Caldrà que decideixi quines begudes servirà.
d) Caldrà que demani permís a l’ajuntament.
e) Caldrà que prepari la música.
f ) Caldrà que els convidats portin gots i llibretes.
g) Caldrà que tingui prou cadires.
català elemental
➋ L’escola obrirà les portes... ➝ ... quan siguin les 10.
Caldrà que el professorat... ➝ ... arribi una hora abans.
Necessitarem taules i cadires... ➝ ... que no pesin.
Quan arribin els alumnes i els pares... ➝ ... haurà d’estar
tot a punt.
Haurem d’ajudar... ➝ ... a qui ho necessiti.
Quan tothom hagi marxat... ➝ ... haurem de deixar-ho tot
net.
➌ a) Caldrà que nosaltres dediquem uns dies a buscar
informació sobre l’excursió.
b) Necessitaré que tu preparis l’itinerari.
c) Llogarem un autocar que ens porti fins al coll
d’Estenalles.
d) Els direm que ells no corrin perquè sortirem tard.
e) Voldreu que jo us acompanyi fins a casa?
f) Ens trucareu quan vosaltres estigueu a punt d’arribar?
g) Quan pugi l’últim grup, iniciarem la tornada.
➍ Més endavant
a) No caldrà que fem entrepans.
b) La Glòria vindrà sempre que la convidis.
c) Ens agradarà que sigueu puntuals.
d) Quan voldràs que reparteixi els fullets informatius?
e) Us demanaré que llegiu les propostes per a la festa.
➎ E
 ls alumnes de l’escola faran una sèrie de suggeriments
perquè la festa de final de curs estigui ben organitzada.
De moment, han pensat que caldrà que els més grans
ajudin els petits a fer uns cartells informatius que indiquin
on es fan les activitats; posaran garlandes que decorin el
pati; també penjaran fanalets que il·luminin l’espai quan
es faci fosc; desplegaran una gran senyera quan comenci
la festa i, finalment, s’asseguraran que tothom sigui
respectuós amb l’entorn.
➏ a) Volem, sobretot, que la gent s’impliqui en l’acte de
cloenda.
b) Estarà bé que algun alumne expliqui la seva impressió
sobre el curs.
c) Convindrà que tothom exposi els treballs fets durant
les jornades.
d) La cloenda del curs es farà quan la gent acabi de
dinar.
e) Necessitarem algú que doni els diplomes acreditatius.
f) Quan arribi el moment, el regidor de cultura farà un
parlament.
g) Quan es faci fosc, una orquestra amenitzarà la vetllada.
➐ a) Mira, noia, quan tu decideixis què s’ha de fer, ho
farem...
b) Així que se senti la música, el públic aplaudirà.
✗ c) Quan la Bet i tu serviu la beguda, muntarem el joc.
✗ d) Voldré que, a partir d’ara, tu recullis les entrades.
e) Així que el jurat reparteixi els premis, tu sortiràs a
✗
saludar.
✗ f) Quan jo llegeixi el discurs, haureu de callar.
g) Ricard, tan bon punt vegis que hi és tothom, ens
✗
avisaràs?
✗
✗
18
Activitats de gramàtica · Teide
Posa’t a prova e) Necessitava que nosaltres l’ajudéssim i que li
paguéssim les despeses de la casa fins que trobés
–Cesc, vés amb compte de fer bé la feina. En Julià és una altra feina.
molt exigent i voldrà que tot quedi perfecte! Caldrà f) Li vaig exigir que em tornés els diners que em devia,
que reparteixis les cadires, que pugis els taulons i que marxés del meu pis i que esborrés el meu número
els cavallets i que muntis les taules, i també que les de telèfon.
paris. I també caldrà que pengis els llums i les garlandes.
I valdrà més que els tècnics provin bé el so, perquè ➏ (respostes lliures)
en Julià voldrà que la música soni de primera!
➐ a) Necessitava unes sabates que fossin còmodes.
b) Volia llegir un llibre que fos amè.
27. El verb: imperfet de subjuntiu c) Li feia il·lusió comprar una planta que fos exòtica.
d) Tenia ganes d’anar a una platja que tingués palmeres.
➊ Sí No e) Van decidir comprar una casa que tingués jardí.
a) Tant de bo tothom cobrés un bon sou! ✗ f) Li feia gràcia participar en un concurs que fos divertit.
b) Tant de bo tothom treballés de nit! ✗
c) Tant de bo ningú no estudiés! ➑ a) Si pogués, estudiaria enginyeria.
✗
b) Si no veiés on és, li faria un truc.
d) Tant de bo no existissin els especuladors! ✗ c) Si em vingués a buscar, ja ho pensaria.
e) Tant de bo no discutíssim mai a la feina! ✗ d) Si es posés malalt, buscaria un substitut.
f ) Tant de bo no parléssim mai amb els amics! ✗ e) Si hi hagués vaga de trens, hi anirien amb cotxe de línia.
g) Tant de bo no necessitéssim el cotxe per a res! ✗
✗ Posa’t a prova
h) Tant de bo portéssim uniforme per treballar!
–Si poguessis demanar un desig...
➋ a) Volia que tu li portessis la demanda. –Demanaria que ningú no passés fam, que ningú no
b) Volia que ells li portessin la demanda. patís cap malaltia, que no es fabriqués més armament de
c) Volia que nosaltres li portéssim la demanda. guerra, que tothom tingués feina, que no es discriminés
d) Vaig demanar que ells em deixessin passar. ningú per raons de sexe, ni de raça ni de classe social,
e) Vaig demanar que vosaltres em deixéssiu passar. que els pobles decidissin lliurement el seu futur, que
f) Vaig demanar que tu em deixessis passar. hi hagués sinceritat i bones maneres, i que tothom fos
feliç...
➌ a) –Què dius? Com pot ser que treballessin en –Ep, ep! Només havia de ser un desig...
condicions infrahumanes!
b) –Què dius? No pot ser que tanquessin les portes amb
clau! 28. El verb: condicional i imperfet de subjuntiu
c) –Què dius? No pot ser que no les deixessin sortir de
la fàbrica! ➊ (respostes lliures)
d) –Què dius? No pot ser que no rebessin ajuda de
l’exterior! ➋ a) Aquells dos nois voldrien que els lloguessin la casa.
e) –Què dius? Com pot ser que això passés a Nova York! b) S’havia fet gran, però encara voldria que la mare li
llegís contes.
➍ a) Tinc gana. I si mengéssim alguna cosa? c) Deies que voldries que nosaltres et deixéssim diners.
b) Demà és festa. I si anéssim a fer un tomb? d) Ella voldria que vosaltres toquéssiu la guitarra.
c) Aquesta màquina no funciona. I si la portéssim al e) Els nostres pares desitjarien que continuéssim
mecànic? estudiant.
d) T’agraden els animals. I si estudiessis veterinària? f) Voldria que jo tornés aviat a casa.
e) No pots obrir la porta. I si avisessis el serraller?
f) No pot dormir. I si mirés de relaxar-se? ➌ a) Hauria d’escriure una instància, però no en sé.
g) No ho saben. I si ho esbrinessin? I si l’escrivissis / escriguessis tu?
b) Hauríem d’ajudar els veïns, però no ens va bé.
➎ a) Si algú m’oferís feina d’enterramorts, l’acceptaria ara I si els ajudéssiu vosaltres?
mateix encara que no cobrés gaire i treballés els caps c) Hauria d’organitzar-ho ella, però no té temps.
de setmana. I si ho organitzéssim nosaltres?
b) Li va aconsellar que s’estigués quiet, que deixés de d) Hauríem d’anar-hi nosaltres, però ens fa mandra.
xerrar i que es concentrés en la feina. I si hi anessin ells?
c) Volia que jo vestís al seu gust, que em maquillés com e) Hauries de fer el rostit, però no et queda prou bé.
ell em deia i que visités cada dia els seus pares. Quina I si el fes jo?
barra! f) Hauria de comprar un regal, però no tinc idees.
d) Et van demanar que triessis el restaurant, que I si el comprés ella?
reservessis taula, que escollissis el menú… I, a sobre, g) Hauríem de fer reformar el bany, però és molt car.
volien que paguessis tu? I si el reforméssim nosaltres?

19

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➍ a) Si comencessis a passar, no arribaries tard.
b) Si fessis aquests mots encreuats, no t’avorriries.
c) Si mengessis només enciam, t’aprimaries.
d) Si somriguessis una mica, la fotografia quedaria més bé.
e) Si li regalessis flors, la Nora et faria cas.
f) Si fessis bondat, els pares no et renyarien.
e) Roser i Raquel, tingueu una mica de paciència. Amiga
meva, tingues una mica de paciència.
f) Amigues meves, estigueu a punt a les set! Senyores,
estiguin a punt a les set!
g) Hanna i Clara, digueu on fan la concentració.
Senyores, diguin on fan la concentració.

➎ a) Caldria que vingués com més aviat millor. ➍ a) No vingueu tots plegats.
b) No em faria res que dugués els pantalons estripats. b) No faci bestieses.
c) M’estimaria més que fessis el que t’he demanat. c) No vagin descalços.
d) No caldria que diguessis allò que no penses. d) No facis fotos.
e) Preferiria que estiguessis aquí al meu costat. e) No us estigueu a la porta.
f) Desitjaria que poguessis venir a casa nostra. f) No diguis res més.
g) Se’m faria estrany que visquéssiu lluny de nosaltres.
➎ a) –Nois, no sigueu tan porucs!
➏ a) Si visitéssim el museu, tastaríem una xocolata –Què els dius?
finíssima. –Els dic que no siguin tan porucs!
b) Si tastéssim aquesta xocolata, en menjaríem sense
–Noi, no siguis tan poruc!
parar.
–Què li dius?
c) Si mengéssim xocolata sense parar, ens tornaríem
–Li dic que no sigui tan poruc!
rodons com una bóta.
d) Si ens tornéssim rodons com una bóta, hauríem de fer
b) –Nenes, no segueu aquí.
règim.
–Què els dius?
e) Si haguéssim de fer règim, no se’ns acudiria d’anar
–Els dic que no seguin aquí.
al museu de la xocolata...
f) Si no se’ns acudís d’anar al museu, ens perdríem una –Nena, no seguis aquí.
cosa bona! –Què li dius?
–Li dic que no segui aquí.
Posa’t a prova
c) –Senyor Pous, no vagi a comprar...
a) Si se li espatllés el cotxe, ens n’ocuparíem.
–Què li dius?
b) Si l’hi robessin, ens n’ocuparíem.
–Que no vagi a comprar.
c) Si en perdés les claus, ens n’ocuparíem.
d) Si es trenqués un vidre, ens n’ocuparíem. –Senyors Pous, no vagin a comprar...
e) Si necessités un vehicle de substitució, ens n’ocuparíem. –Què els dius?
f) I vostè podria triar el taller que més li convingués. –Els dic que no vagin a comprar.

d) –Anna, no facis el ximple!

29. L’imperatiu dels verbs irregulars –Què li dius?
–Li dic que no faci el ximple!
➊ a) tu c) vostès
b) vostè d) vosaltres –Mireia i Anna, no feu el ximple!
–Què els dius?
➋ a) Montse, sigues més prudent! Senyor Pou, sigui més –Els dic que no facin el ximple.
prudent!
b) Vicenç, vine de seguida! Senyora Serrat, vingui de seguida! ➏ a) Estigues quiet, però no estiguis trist!
c) Vicenç, seu en aquest banc. Senyora Serrat, segui en b) Fes alguna cosa, però no facis esforços.
aquest banc. c) Seu una estona, però no seguis aquí!
d) Xavier, fes un crit al Joan! Senyor Llobet, faci un crit al d) Sigues pacient, però no siguis ruc!
Joan! e) Vés a comprar fruita, però no compris al súper.
e) Xavier, té: el canvi. Senyor Llobet, tingui: el canvi. f) Digues el que vulguis, però no diguis mentides!
f) Laura, estigues atenta al timbre! Senyora Laura, estigui
atenta al timbre! Posa’t a prova
g) Teresina, digues a tothom que se’n vagi. Senyora –Ei, què feu? Veniu cap aquí! És aquest, el camí.
Teresina, digui a tothom que se’n vagi. –No, vine tu, cap aquí!
–No sigueu ximples!
➌ a) Amics meus, sigueu feliços! Senyors, siguin feliços! –Això tu, no siguis ruc, tu!
b) Andreu i Anna, veniu a casa... Senyors Feliu, vinguin –Au va, nois, feu-me cas! Sou uns tossuts!
a casa... –Ets tu qui va malament, fes-nos cas tu a nosaltres!
c) Andreu i Anna, seieu en aquest pedrís. Senyors Feliu, –Apa, adéu! Aneu a regar!
seguin en aquest pedrís. –Bon vent, noi! Vés a fer punyetes!
d) Roser i Raquel, feu un tomb pels voltants... Senyores,
facin un tomb pels voltants...

20

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 30. Verbs pronominals c) Heu de fer un cop de cap. Decidiu-vos d’una vegada!
d) És cert que demà tu et reuniràs amb el comitè
➊ Eixugaven... ➝ ... els papers. d’empresa?
S’eixugaven... ➝ ... amb paper. e) Aquell noi ahir es va trencar una cama i ha de caminar
Arrosseguen... ➝ ... els mobles tothora. amb crosses.
S’arrosseguen... ➝ ... per aquell terra galdós. f) Ja fa uns quants mesos que ens vam barallar i no ens
Han embrutat... ➝ ... el terra de fang. parlem.
S’ha embrutat... ➝ ... amb fang. g) Em recomanen que me’n vagi uns dies de vacances.
Van traslladar... ➝ ... l’empresa fora.
Es van traslladar... ➝ ... a un altre país. Posa’t a prova
Tallava... ➝ ... les ungles al gat.
La Núria és una nena molt agosarada. Passa les vacances
Es tallava... ➝ ... les ungles ben curtes.
al camp i cada dia surt amb la bicicleta; va massa de
pressa i fent ziga-zaga. És feliç pujant als arbres. S’hi
➋ a) No et moguis fins que et passi a buscar.
enfila sense parar i moltes vegades cau; però si es fa
b) No moguis l’accidentat fins que vingui l’ambulància.
mal, calla i no es queixa mai. És una nena valenta. Ja
c) Diu que ha molestat els veïns amb aquelles paraules s’adona, ja, que no pot ser tan esbojarrada, però jo crec
grolleres. que no se’n sap estar.
d) Diu que s’ha molestat amb aquelles paraules grolleres.
e) Com és que encara no et vesteixes, si ja és tard. 31. Anar, anar-se’n, venir i tornar
f) Com és que no vesteixes la canalla, si ja és tard.
➊ a) No ens n’anirem de l’hotel fins dimarts vinent.
g) Asseguren que va llançar-se en paracaigudes a b) Si te n’anessis ara, arribaries a temps.
Empuriabrava. c) Qui ve avui, a l’excursió?
h) Asseguren que va llançar la pilota més bé que tu. d) Jo no me’n vaig si tu no véns amb mi.
i) Quan va sentir l’espetec, va despertar els veïns. e) Aneu-vos-en ara mateix, que perdreu el tren.
j) Quan va sentir l’espetec, va despertar-se. f) On vas anar ahir, abans d’anar a treballar?
g) Dissabte passat se’n van anar sense prendre les
k) Feu el favor, no poseu els peus a la cadira. postres.
l) Feu el favor, no us poseu de peus a la galleda. h) Cal que vinguem a donar-vos un cop de mà?
➌ a) Saps què farem? Ens aturarem fins que ens passi el mareig. ➋ a) Quan te’n vagis, tanca la porta.
b) De miralls, n’hi ha de molts tipus, però tots serveixen
b) No vagis tan despistada, que cauràs.
per mirar-se.
c) Va acostar la tassa a l’avi, perquè ell no hi arribava. c) Suposo que aquest estiu vindreu a passar uns dies
d) Amb aquesta tovalloleta que absorbeix els colors, ja amb nosaltres.
no cal separar la roba blanca de la de color. d) Suposo que aquest estiu anireu a passar uns dies amb
e) Ara ja pot mirar una estona la tele, perquè ha enllestit els avis.
els deures. e) –Marta, vine cap aquí!
f) S’ha acabat el sucre. N’hauré de comprar més. –Ja vinc!
g) Has decidit que deixaràs de fumar?
f) –Marta, vés a comprar el pa!
–Ja hi vaig!
➍ a) Aquells germans bessons semblaven ben desorientats.
b) Aquells germans bessons s’assemblaven com un ou g) –Adéu, me’n vaig.
i una castanya. h) –Quins dies vas a nedar?
–Hi vaig dilluns i dimecres.
c) Vosaltres us heu identificat com a policies.
d) Vosaltres heu identificat els sospitosos. i) Sobretot que no se’n vagin sense mi.
j) Sobretot que no hi vagin sense mi.
e) Si apartes el sofà, el menjador quedarà més ampli.
f) Si t’apartes dels amics, et trobaràs molt sol. ➌ a) –Et quedaràs o te n’aniràs?
g) Avui ens estrenarem com a cantants. –Me n’aniré quan acabi.
h) Avui estrenarem el pis nou. b) –Què fareu el cap de setmana?
–Anirem al concert dels Manel.
i) Vigila, la sopa crema!
j ) Sento pudor. Em sembla que es crema alguna cosa! c) –Vindràs amb nosaltres o hi aniràs tot sol?
–Vindré amb vosaltres.
k) Disculpa, reconec que m’he passat. d) –Què van fer diumenge passat?
l) Has canviat molt. No et reconec. –Van anar de compres a la Roca.
➎ a) Sabies que la setmana passada l’Andreu i la Carme es e) –Ja ve la Carla?
van comprar un cotxe? –Sí, ja és aquí.
b) Ei, vosaltres, no us quedeu palplantats aquí com si f) –Vas a Rubí?
fóssiu estaquirots! –No, ara en vinc.

21

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 g) –Va o ve? c) Devien tornar d’Amèrica al febrer.
–Ara va cap allà. d) Devien tornar d’Amèrica el 1985.
h) –Va o ve? e) Van construir la fortificació el 1380.
–Ara ve cap aquí. f) Van construir la fortificació al / en el segle xiii.
g) Deia que es trobaven en aquell indret el dilluns.
➍ a) Carla, Esther, veniu de pressa, aquí! Correu, noies! h) Deia que es trobaven en aquell indret al vespre.
b) Aneu sempre junts, no us separeu! i) El 2020 se sabran els resultats.
c) Pere, no vagis tan a la vora del precipici. j ) A la primavera se sabran els resultats.
d) «Si véns amb mi, no demanis un camí planer...»
e) Quan vam anar a París, vam pujar a la torre Eiffel. ➌
f) Si vénen tots els companys de classe, faltaran cadires. Estacions A l’hemisferi nord A l’hemisferi sud
g) Demà la Tona anirà al mercat a comprar peix fresc.
h) –D’on veniu vosaltres, tan bruts? És ... des del 21 de març fins ... des del 23 de setembre
–De jugar a rugbi. primavera... al 21 de juny fins al 21 de desembre.
... comença el 21 de juny ... comença el 21 de
➎ Túnel del Cadí L’estiu... i acaba el 23 de setembre. desembre i acaba el 21
anada: 1 de juliol de març.
tornada: 15 de juliol ... des del 23 de setembre ... des del 21 de març fins
És tardor...
fins al 21 de desembre. al 21 de juny.
Cremallera de Montserrat
Anada: 5 de maig .... comença el 21 de ... comença el 21 de juny
Tornada: 6 de maig L’hivern... desembre i acaba el 21 i acaba el 23 de setembre.
Preu: 7,90 € de març.

➏ a) –Quan anireu a Amposta? ➍ a) –El dilluns i el dimecres.

–Hi anirem per Setmana Santa.
b) –Amina, quan tornaràs d’Amposta?
–Dilluns de Pasqua.
c) –Van o tornen?
–Ara tornen de l’Escala.
d) No tornis tard, que pateixo. Sigues a casa abans de
les tres.
e) No hi hem estat mai, a la Vall d’Aran. Aquest estiu
potser hi anirem.
f) Aquest estiu hem estat molt bé a Cambrils: l’any que
ve hi tornarem.
Posa’t a prova
Has estat mai en un aeroport gran? És un no parar de
persones que van i tornen, els uns vénen, els altres se’n
van. L’estiu passat jo anava de viatge amb avió. Me’n vaig
anar a Roma. I, mentre esperava que arribés la maleta
per la cinta transportadora, vaig trobar una veïna. I, al cap
de dos segons, en venia una altra... I anàvem al mateix
hotel! Tot visitant la capital italiana, ens tornaríem a trobar
diverses vegades. Que petit que és el món!
b) –Comencen a les sis (18 h).
c) –Acaben a dos quarts de vuit (19.30 h).
d) –El dimarts i el dijous.
e) –A les set (19 h).
f) –A dos quarts de nou (20.30 h).
➎ a) Van arribar dimecres dia onze de febrer de / del mil
nou-cents noranta-vuit.
b) Va néixer diumenge dia vint-i-tres de novembre de / 
del mil nou-cents setanta-u.
c) Se’n va anar divendres dia setze de juny de / del dos
mil sis.
d) Tenia hora dimarts dia u de gener de / del dos mil onze.
e) No va arribar fins dijous dia trenta d’agost de / del dos
mil dos.
➏ P
 au Casals va ser un dels millors violoncel·listes del
segle xx. Va néixer al Vendrell el 29 de desembre de / del
1876. Al gener de / del 1939 va marxar cap a l’exili. Va
lluitar sense defallir per la pau, la justícia i la llibertat. Per
això, a la tardor de / del 1971, el secretari general de les
Nacions Unides li va lliurar la Medalla de la Pau. L’any
1973 va morir a San Juan de Puerto Rico.

➐ Per Sant Joan, ➝ tirem petards.

32. Les preposicions en les expressions de temps Per Tots Sants, ➝ mengem panellets.
Per Sant Jordi, ➝ regalem roses i llibres.
➊ a) Al febrer se celebraran les eleccions. Per Nadal, ➝ mengem torrons.
b) A la primavera molta gent pateix al·lèrgia. Per vacances, ➝ no treballem.
c) Al matí treballa en una residència geriàtrica. Pel teu aniversari, ➝ et diré: «Per molts anys!».
d) A la una en punt passa l’autobús de la línia 3.
e) A la tardor cauen les fulles dels arbres. ➑ a) Per Tots Sants.
f) Al vespre ens trobem tota la colla d’amics. b) Per Sant Joan.
g) Al juny, la falç al puny. c) Per Carnestoltes / Per Carnaval.
d) Per Nadal.
➋ a) Sempre tanquen al matí. e) Per Reis.
b) Sempre tanquen el dilluns. f) Per Pasqua.

22

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

Posa’t a prova e) Marta, de què vols l’entrepà?
f) I tu, Dolors, de quin embotit vols l’entrepà?
a) Cada any anem a esquiar per Pasqua. g) No sabien per quin camí passar.
b) Vols sortir a prendre un gelat al vespre? h) Aquesta motxilla, de quin noi és?
c) L’Alexandre sempre es dutxa a la nit.
d) Per Tots Sants, capes i mocadors grans. ➐ E
 l famós pianista Albert Pinsapo ha estat ingressat a
e) A l’estiu, tota cuca viu. l’hospital de Berga com a conseqüència d’una ferida a la
f) L’escriptora Mercè Rodoreda va néixer el 1908. mà esquerra produïda per un accident fortuït. Es veu que,
g) Per Sant Josep és costum menjar crema. en un assaig del concert que havia de fer a la capital
h) A la tardor anirem a buscar bolets. del Berguedà amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, va
punxar-se amb un llapis molt esmolat que utilitzava per
fer anotacions a la partitura.
33. Preposicions + interrogatiu Els metges de l’hospital han confirmat que el pronòstic
és reservat, tot i que evoluciona favorablement; aquesta
➊ a) Des de sempre. lesió obligarà el nostre intèrpret a posposar la gira que
b) Per un parell. tenia prevista per diverses capitals europees.
c) Amb una beca. El pianista ha estat substituït per la jove Laia Masrodó,
d) Fins on calgui. que ha rebut una càlida acollida del públic de l’auditori.
e) A la del barri.
f) De la meva veïna. Posa’t a prova
➋ a) –De qui parlen? a) Per on he caminat?
b) –D’on vénen? b) Per a qui volia comprar un regal?
c) –Per a qui treballes? c) Des d’on / Fins on hem recorregut el passeig
d) –Amb qui surts? de Gràcia?
e) –A què es dedica? d) Per què hem anat fins a Sants?
f) –Fins quan tenen obert? e) Amb què hi hem anat?
f) Per què ha valgut la pena?
➌ Fins quan tens contracte? ➝ Fins a finals d’any.
D’on has tret aquest llibre? ➝ De la biblioteca del barri.
Per on passes per anar a la feina? ➝ Per la Rambla i per 34. Altres expressions de quantitat: els indefinits
la plaça Vella.
Per quant dius que te l’han venut? ➝ Per 18 euros. ➊ a) No recordo cap cançó. No en puc cantar cap.
De quants diners disposes? ➝ Ara per ara, de pocs. b) Recordo algun poema. En puc recitar un.
No recordo cap poema. No en puc recitar cap.
Per a qui són aquestes revistes? ➝ Per a la veïna de l’àtic. c) Recordo algunes melodies. En puc interpretar una.
Amb què vols el pa? ➝ El vull amb tomàquet. No recordo cap melodia. No en puc interpretar cap.
De què vols l’entrepà? ➝ El vull de formatge.
d) Recordo alguns somnis. En puc explicar un.
A qui t’assembles? ➝ Diuen que al meu pare.
No recordo cap somni. No en puc explicar cap.
De quin amic em parles? ➝ Del Joaquim.

➍ a) –D’on és el jugador? ➋ a) Algú. e) Algun.

–Fins quan serà a la ciutat? b) Cap. f) Cap.
c) Cap. g) Algú.
b) –A qui va anar a recollir a l’aeroport? d) Ningú. h) Alguna.
–Per a qui eren les flors?
c) –Amb qui viu una història passional, el jugador? ➌ a) Volen algú que els ajudi a portar la comptabilitat.
–Des de quan viuen una història passional? b) Sempre tenia algun dubte per preguntar.
c) Si tens algun deute val més que m’ho diguis.
d) –Des d’on ha fet les declaracions?
d) Necessito algun noi per muntar l’escenari.
–Amb quins productors ha discutit?
e) Algú que m’ajudi!
f) Em va dir: « Algun dia seré un cantant famós!».
➎ a) On ha caigut la bicicleta?
g) Em penso que, amb aquest cop, li han trencat alguna
b) Amb qui anava?
dent.
c) Amb què anàvem?
d) D’on veníem?
➍ a) No ha faltat ningú.
e) Per on passàvem.
b) M’han portat alguns / molts regals.
f) Fins on l’ha arrossegat?
c) Tots els amics m’han felicitat.
d) Tothom volia venir a la festa…
➏ a) Ara no recordo a quin calaix hi ha l’agenda...
e) No ha quedat cap entrepà!
b) No sé amb què vols embolicar el regal.
f) L’any que ve faré una altra festa.
c) No li van explicar amb quina roba havia de fer el coixí.
d) Mai no diu de quin país és...

23

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 g) No ha vingut cap dels meus companys.
h) Esperava que vingués tothom...
i) No m’han dut cap regal!
j) No m’ha felicitat ningú!
k) No volia venir ningú, a la meva festa…
l) M’hauré de menjar tots els entrepans…
m) No faré cap més festa!
➎ a) No vull cantar aquesta cançó. Vull cantar l’altra,
la d’abans.
b) Va dir que, d’assignatura, en triaria una altra de nova.
c) Aquest canapè no fa bona fila. En menjaré un altre,
el d’olivada.
d) Si aquest plat no els agrada, els en podem oferir un
altre.
e) Van quedar de veure’s en una altra ocasió.
f) Caram, quin airet més bo! Això és una altra cosa.
g) Aquest descapotable no ens acaba de fer el pes.
Ens quedarem l’altre.
h) Aquest mòbil no ens acaba de convèncer. Ens en
quedarem un altre.
➏ a) Passeu per l’altra porta.
b) Totes les consumicions es paguen al comptat.
c) No podem vendre cap beguda alcohòlica a menors.
d) El llibre de reclamacions és a disposició de tothom.
e) Necessitem algun dependent que parli rus.
f) Si teniu algun moble vell, us el comprem.
➐ –Ja sóc al karaoke. Ara hi entro. Ui, que fosc! No es veu res.
–Que hi ha algú?
–Jo no veig ningú.
–Com que no? Ja hi haurien de ser tots!
–Doncs t’asseguro que aquí no hi ha ningú. Bé, hi ha
algun paio d’aquests que hi són sempre…
–Potser han anat a un altre bar.
–Però si tothom va estar d’acord de venir aquí…
–Doncs no ho entenc. Un altre dia ens hem d’enviar un
missatge!
Posa’t a prova
a) De tamborets, en tenen alguns.
b) De quadres, no en tenen cap.
c) De miralls, n’hi ha alguns de grandiosos.
d) Els dies feiners, no hi ha ningú.
e) El dijous hi ha alguns estudiants.
f) El cap de setmana hi van altres persones.
g) De cançó actual, no en toquen cap.
h) Tothom vol cançons dels anys vuitanta.
i) Ningú no vol cantar cançons d’ara…
j) Jo no en sé cap, de cançó.
k) Les meves amigues se les saben totes!
35. Expressions de manera
➊ É s més aviat salada. ➝ És més salada del que seria habitual.
Van venir tots junts. ➝ Van venir tots alhora.
Fa més de tres mesos que viuen aquí. ➝ Fa ben bé tres
mesos que viuen aquí.
És més clar que fosc. ➝ És més aviat clar.
català elemental
Sobretot, vigila abans de creuar el carrer! ➝ El més
important és que vigilis abans de creuar.
➋ a) No t’oblidis del passaport! Sobretot, el passaport!
b) El meu cosí fa 1,80 m i pesa 70 kg. És més aviat prim.
c) Nois, salteu tots al mateix temps! Heu de saltar alhora.
d) No m’ho puc creure. Ho dius de debò, que t’ha tocat
la loteria?
e) Ets capaç de llegir i mirar la tele alhora?
f) Vam tornar a casa més aviat tard.
g) Treu molt bones notes. Sobretot en física i matemàtiques.
➌ a) Va arribar tan aviat a l’hotel, que l’habitació encara no
estava preparada.
b) M’agrada la llet més aviat calenta.
c) Volen pintar l’habitació d’un color més aviat clar.
d) Que la teva veïna és la nova alcaldessa? De debò? No
m’ho puc creure!
e) El llibre que vaig llegir el mes passat era molt bo.
f) Si hi pugeu tots alhora, la barca s’enfonsarà.
g) No pot plegar mai a l’hora: sempre surt tard de la
feina.
h) No podem sortir mai alhora perquè tu plegues més
tard que jo.
➍ a) En Pep i en Roc van començar a caminar alhora.
b) A en Roc li agrada sobretot estar amb el seu germà.
c) En Pep i en Roc són ben bé iguals.
d) En Pep i en Roc mai no arriben a lloc a l’hora.
e) En Pep és més aviat tímid.
f ) En Roc acostuma a llevar-se aviat.
g) En Pep i en Roc creuen de debò que seran pilots de
Fórmula 1.
➎ (respostes lliures)
➏ L es petites despeses normalment es paguen al comptat:
una torradora, una camisa, un disc... En canvi, quan hem de
fer una compra d’un import mitjà o alt (un cotxe, un
ordinador, una rentadora) també hi ha la possibilitat de
pagar a terminis, és a dir, en comptes d’abonar tot l’import
d’allò que comprem en el moment de l’adquisició, podem
pagar de mica en mica la quantitat que devem en un
determinat nombre de venciments. Els pagaments
normalment són mensuals. És a dir, una vegada al mes es
paga una part del deute, encara que també poden ser
trimestrals o es poden pactar unes dates entre el
comprador i el venedor. Si ens és possible, és interessant
pagar a terminis i sense interessos, però no és fàcil!
Posa’t a prova
Mira, mare: he decidit que pagaré el pis a terminis,
o sigui, de mica en mica. Sí, sí, no el puc pas pagar tot
de cop / al comptat. Necessito que em deixin anar pagant
una quantitat cada mes. Sí, ja sé que m’estaré ben bé
trenta anys pagant! Què dius? Que em sortirà més car?
No ho crec, diu que puc pagar en còmodes terminis.
I ningú no m’ha parlat que s’hagin de pagar interessos.
Ah, que sempre s’han de pagar? Ho dius de debò? I per
què diuen que són còmodes? Molt bé, així dius que val
més pagar a terminis i amb interessos...
24
Activitats de gramàtica · Teide
 36. Expressions d’ordre
➊ El sol ja es ponia i els animals s’acostaven per beure
Text 1 b e h
Text 2 c a d torçar-me el turmell dret i vaig caure. A més a més, es
Text 3 f g i van estripar els pantalons i, per acabar-ho d’adobar, va
➋ S
 i vols enregistrar una pel·lícula, en primer lloc engega
l’aparell, a continuació tria el canal de televisió i
finalment prem el botó REC.
D’entrada us donaré informació sobre la nostra ONG;
mentrestant anireu veient imatges sobre els focus
d’actuació. En acabat debatrem solucions al problema
de la fam al món.
➌ 1 c), 2 d), 3 a), 4 b)
➍ S
 óc el guanyador del concurs De peus a la galleda.
El premi era passar un dia en algun indret de Catalunya,
amb totes les despeses pagades. D’entrada, havia de
triar. Finalment, vaig optar per Girona perquè, d’una
banda, hi havia la Fira del Teatre i, de l’altra, el concert Senyor Puig, presenti’s al taulell de facturació número 7!
de Sopa de Cabra. Així doncs, estava decidit: cap a
Girona falta gent!
➎ (respostes lliures)
Exemple:
Avui m’he presentat al gran concurs.
a) D’entrada, estava una mica adormit.
b) D’una banda, no he sabut la resposta de la primera
pregunta.
c) De l’altra, tenia tota la boca seca.
d) Mentrestant, el presentador em mirava impacient.
e) En acabat, han donat pas a la publicitat.
Avui m’he presentat al gran concurs. D’entrada, estava
una mica adormit. D’una banda, no he sabut la resposta
de la primera pregunta i, de l’altra, tenia tota la boca
seca. Mentrestant, el presentador em mirava impacient.
En acabat, han donat pas a la publicitat.
Posa’t a prova
He decidit restaurar una tauleta de nit molt antiga que
està ben corcada. Així doncs, he consultat un expert i
m’ha donat uns consells. He de seguir aquests passos:
d’una banda, necessito uns quants productes; d’altra
banda, he d’aplicar-los bé.
En primer lloc, he de netejar bé el moble. Després, No es fica mai en embolics: mira d’entendre’s sempre
cal que hi apliqui un tractament contra els corcs. amb tothom.
A continuació haig de tapar els forats del corc amb
massilla i després polir els defectes. En acabat l’hauré
d’envernissar. Més endavant, si aquest moble queda bé,
en restauraré un altre.
37. Els pronoms em, et, es, ens i us
➊ A
 mb el jeep vaig anar fins a la zona dels lleons i, un cop
allí, em vaig esperar al costat del vehicle i vaig preparar-me
català elemental
per a un encontre excepcional. Em vaig asseure i vaig
treure la càmera fotogràfica. M’estava molt i molt quiet.
aigua de la bassa. De sobte, es va sentir un soroll
estrany, em vaig girar de cop i, dissortadament, vaig
trencar-se l’objectiu de la càmera. Quin desastre! Els
lleons semblaven burlar-se de la situació i, amb posat
altiu, es van perdre en l’espessor de la sabana.
➋ a) –Heu de vacunar-vos.
–Heu de fer-vos el visat.
–Heu de documentar-vos.
b) –Han de vacunar-se.
–Han de fer-se el visat.
–Han de documentar-se.
c) –Has de vacunar-te.
–Has de fer-te el visat.
–Has de documentar-te.
➌ Atenció! Atenció!
Senyora Pérez, presenti’s a la sala vip!
Senyors Domènec, presentin-se a la porta
d’embarcament!
Laura Costa, presenta’t a la duana!
Germans Vila, presenteu-vos al control de passaports!
➍ DIARI DE VIATGE
Dia 5
Mai no m’havia espantat tant! Em feien figa les cames.
I a sobre, vaig entrebancar-me amb aquella arrelota.
M’hauria volgut enfilar al baobab, però el peu em feia tant
de mal! Vaig asseure’m arraulit darrere una acàcia
a esperar que algú vingués a auxiliar-me.
Dia 6
Avui he rebut un missatge de la família: «Tot el dia al
campament sense moure’t... Et deus haver avorrit una
mica, oi? Pots aprofitar el temps per afaitar-te i tallar-te
els cabells, que ja et deu convenir. I recorda que no t’has
de cansar gaire...».
Dia 7
Aquest matí el cap d’expedició s’ha encarregat dels
preparatius del safari. Ahir va haver d’esperar-se tres
hores a l’oficina de turisme per poder emportar-se el
jeep. Sort que no s’atabala gens i gasta molta paciència.
➎ a) Es volia girar, però no va girar-se.
b) Us volíeu preparar, però no vau preparar-vos.
c) Us volia distreure, però no va distreure-us.
d) Ens volia esperar, però no va esperar-nos.
e) Ens volíem asseure, però no vam asseure’ns.
f) Es volien perdre, però no van perdre’s.
g) Us volia creure, però no va creure-us.
h) Ens volia veure, però no va veure’ns.
25
Activitats de gramàtica · Teide
➏ a) Com que jo em vaig despentinar / vaig despentinar-me, e) Allò que vas encarregar, ja t’ho han portat.
vaig fer el viatge despentinada. f) El llibre que volies, ja te l’han portat.
b) Com que en Lluís es va cansar / va cansar-se, va fer el g) Aquell vestit, l’has comprat de rebaixes?
viatge cansat. h) Això que duus, on ho has comprat?
c) Com que la Carla i tu us vau marejar / vau marejar-vos,
vau fer el viatge marejades.
d) Com que el Pere i jo ens vam mullar / vam mullar-nos, ➎ H
 em de mantenir això en secret. ➝ Hem de mantenir-ho
vam fer el viatge mullats. en secret.
e) Com que jo em vaig preocupar / vaig preocupar-me, Hem de mantenir el pacte en secret. ➝ Hem de
vaig fer el viatge preocupat. mantenir-lo en secret.
f) Com que ells es van enfadar / van enfadar-se, van fer
Fes el sopar tu, sisplau. ➝ Fes-lo tu, sisplau.
el viatge enfadats.
Fes tu el que t’he demanat, sisplau. ➝ Fes-ho tu, sisplau.
g) Com que tu et vas il·lusionar / vas il·lusionar-te, vas fer
el viatge il·lusionada. Netegeu el terrat! ➝ Netegeu-lo!
h) Com que la nena es va adormir / va adormir-se, va fer Netegeu el que heu embrutat! ➝ Netegeu-ho!
el viatge adormida.
Sents el so de la guitarra? ➝ El sents?
Posa’t a prova Sents com sona la guitarra? ➝ Ho sents?

Fins demà, nois! Recordeu que ens trobarem a l’aeroport Hem d’arreglar això nostre... ➝ Ho hem d’arreglar.
a les set en punt. Hem de reunir-nos davant de Hem d’arreglar el nostre problema... ➝ L’hem d’arreglar.
l’escultura del vestíbul. Vosaltres dos no us adormiu, que
ens coneixem i sempre em feu patir, a mi. I sobretot, ➏ a) En Quim s’ha fet mal. Quan ho sàpiga el seu pare...
Miquel, no et deixis el passaport, com aquella vegada b) T’han despatxat de la feina? Caram, ho sento molt...
que vas haver-te de quedar a terra. La Lali portarà el c) Aquest sofà està fet un fàstic! Netegeu-lo!
resguard de reserva de l’hotel. D’això, se n’ocupa ella. d) No vols que surti i torni tard, ja ho sé...
I que ningú no es descuidi de portar el bitllet d’avió… e) Si no teniu temps de passar l’informe en net, ja ho farà
Ens ho passarem d’allò més bé! l’Enric.
f) Aquest informe és un desastre! Torneu-lo a fer!
g) No ho sabia, que tenies tants problemes...
38. El pronom ho
➐ – Has vist quin quadre hi havia, al restaurant? Era un
➊ a) Sí que ho és. Cases.
b) Sí que ho era. –Un Cases? I ara! No, no ho era pas.
c) Sí que ho estava. –Que sí, ja ho crec! Me l’he ben mirat, aquell quadre!
d) Sí que ho serà. –Et dic que no. Ho semblava, però no ho era. Era un
e) Sí que ho és. Casals.
f) Sí que ho sembla. –Un Cases, un Casals... I tu, com ho saps?
g) Sí que ho és. –Perquè ho deia. Que no ho has vist, que estava signat?
h) Sí que ho aparentava. –Caram, tu sí que te l’has mirat...

➋ a) Si tu estàs bé, jo també ho estic. Posa’t a prova

b) Eren molt rics, però no ho aparentaven. –Perdoni, aquest rap amb crema lleugera de ceps
c) La Lola és advocada i l’Alba aviat ho serà. confitats, com està fet?
d) Aquestes galetes són molt bones i les de xocolata –Doncs no ho sé. Em sembla que al forn…
també ho són. –Però no ho sap segur? Com pot ser que no ho sàpiga?
e) Semblen amics, però no ho són gaire. –Sap què passa, que aquest plat vam afegir-lo fa poc a la
f) Deien que eren feliços, però no ho semblaven. carta. Vol que ho pregunti, com està fet?
g) Els meus pares són de Tossa; els teus també ho són? –Sí, si us plau. I… a la crema de pèsols i espàrrecs amb
bacallà, sap si hi ha all?
➌ a) A quina hora vindrà. –Eeeh… No ho crec. Hi ha pèsols, hi ha espàrrecs...
b) Tot el que explica. –Sí, és clar. I bacallà! No ho entenc! Algun company seu
c) Que m’ajudis. és una mica més competent que vostè?
d) Que guanya tants diners. –Home, en Miquel no ho és gaire més que jo. Però ho
e) Que m’hagi aprimat. sembla. Ara mateix el faig venir.
f) Això.

➍ a) Aquest casc tan nou, traieu-lo d’aquí i deixeu-lo a

39. Els pronoms en i hi, complement de lloc
l’entrada.
b) Tot el que heu trobat, emboliqueu-ho i guardeu-ho. ➊ a) –N’he tret un parell de coses.
c) El pollastre, el posarem al forn. b) –Hi poso dues samarretes.
d) Tot això tan bo, ho posarem al forn. c) –Sí que en vénen.

26

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 d) –No, encara no és a la maleta. 40. Combinació de pronoms de CI i CD
e) –Ja n’he desenganxat l’etiqueta.
f) –Jo hi aniré. ➊ a) Me’ls planxo.
b) Te les enllustres.
➋ a) Quan aneu a l’apartament? c) Se l’afaita.
b) Et quedaràs a Tossa de Mar tota la setmana? d) Ens ho emportem.
c) No era a casa. e) Us en prepareu un.
d) Van venir ahir de Tortosa. f) Se’ls pinten.
e) Vaig extreure els pinyols de la llimona.
f ) Hem sopat amb els amics al restaurant japonès. ➋ a) L’aparell de música, me l’emporto.
b) La carpeta, me l’emporto.
➌ a) En volia treure les culleretes. c) Els informes, me’ls emporto.
b) Hi volia desar les forquilletes. d) Les fotocòpies, me les emporto.
c) En volíem retirar 2 500 euros. e) De guix, me n’emporto.
d) Hi volíem ingressar 1 800 euros.
e) Sí, ja hi he penjat la jaqueta. ➌ a) El cinturó, te’l descordes.
f ) Sí, ja n’he despenjat les cortines. b) La rebeca, te la cordes.
g) Extreu-ne el suc! c) Les vambes, te les cordes.
h) Sí, has d’afegir-hi sucre. d) Els sostenidors, te’ls descordes.
i) Hi aniré per visitar un parent. e) Allò que et fa nosa, t’ho descordes.
j) En vaig tornar molt contenta.
➍ a) El que ens han regalat, ens ho reservem.
b) La segona quinzena d’agost, ens la reservem.
➍ a) Vosaltres torneu de Vilafranca dissabte, però nosaltres
c) De dies lliures, ens en reservem.
en tornarem diumenge.
d) Tots els divendres, ens els reservem.
b) Quan acaba la classe, obre l’estoig i hi desa les ulleres.
e) Les tardes de diumenge, ens les reservem.
c) A l’estiu viatjaran a Buenos Aires i s’hi estaran un mes.
d) Apagues el foc i en retires la cassola.
➎ a) Les ungles, me les tallo.
e) Com que aquesta tarda vas a comprar al mercat, ja no
b) Els turmells, ens els tatuen.
caldrà que jo hi vagi.
c) La cama, te l’embena.
d) Un massatge, te’l fas.
➎ a) No en surtis.
e) Una frega, us la feu.
b) No hi tornis.
f) Allò que m’he fet, m’ho cura.
c) No en fugis.
g) El xarop, ens el prenem.
d) No hi vagis.
e) No en treguis res.
➏ a) L’hi desa.
f) No te n’apartis.
b) Se’l ven.
c) L’hi ven.
➏ E
 n Gerard va anar a passar uns dies a Mallorca. No hi
d) L’hi arregla.
havia estat mai, i tenia ganes de recórrer l’illa. A l’hotel,
e) Se l’arregla.
en Gerard va conèixer una noia. La primera nit, quan ell
f) Se l’ha copiat.
entrava al restaurant, ella en sortia. Es van mirar, però
g) L’hi ha copiat.
no es van dir res. Més tard, quan ell sortia de l’ascensor,
ella hi estava a punt d’entrar(-hi). Es van somriure ➐
tímidament. La noia va aturar en Gerard. Li va dir que
l’endemà volia anar a Sóller. En Gerard va dir que ell no se’l l’hi li
hi havia anat mai. Ella li va respondre que hi podien a)  Se’l paga.
anar(-hi) junts. Que Sóller era preciós, que hi havia
un tren antic que hi anava. b) L’hi paga. Li paga el lloguer.
c)  Se’l controla.
Posa’t a prova
d)  L’hi controla. Li controla el pes.
–No sé on posar el gerro que hem comprat; és tan
e)  Se’l mulla.
delicat! A la maleta, ja no hi cap res més.
–I a la bossa? Si en treus el ninot de peluix, t’hi cabrà f ) L’hi mulla. Li mulla el clatell.
el gerro.
–I a la teva motxilla? Gairebé no hi portes res. Va mig buida! ➑ a) –Sí, se’l va posar per anar al casament.
–Com que no hi porto res? Quina barra! I el teu b) –Sí, ara se’l curarà.
necesser? I el teu paraigua? I el teu llibre? c) –Sí, sí, ara mateix l’hi curo.
–Va, home! De Mallorca, en vam tornar molt més d) –No, no se’l vol tenyir pas!
carregats i aleshores no et queixaves... e) –Sí, l’hi vull tenyir de color blau.
–És que eren ensaïmades... i farcides! f) –Sí, se’l va quedar ahir.
–Golafre! g) –No, jo no l’hi vaig comprar.

27

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

Posa’t a prova ➏ a) Una altra vegada he perdut la clau de casa i no hi
podré entrar.
–Saps què? La meva germana s’ha fet un tatuatge.
b) L’Horta de Sant Joan té una llum especial que va
–Jo també me’n faré un!
captivar Picasso.
–I els meus amics es faran un pírcing.
c) Vés a la biblioteca a buscar la guia del delta de l’Ebre.
–Doncs nosaltres ens en farem tres!
d) El terra del pis és de gres o de marbre?
–I al meu germà li raparan el cap...
e) Aquest nadó té el son canviat: dorm de dia i està
–Doncs a la meva mare, també l’hi raparan!
despert de nit.
–I el meu germà s’ha fet reflexos.
f) La pols cobria els mobles i el llum de peu.
–Doncs el meu germà també se’n farà!
g) Un clau va punxar la roda de la bici i en Pere es va
–I el meu pare s’ha fet un lífting.
fúmer una bona patacada.
–Nosaltres ens en farem dos!
h) Per fer cassoles de fang cal una terra argilosa.
–Doncs jo em deixaré barba!
–Doncs nosaltres també ens en deixarem!
Posa’t a prova
Compra els espinacs i els llegums al mercat; la xocolata,
41. El nom: gènere a la pastisseria, i el lleixiu, a la drogueria. Passa per la
ferreteria a recollir els claus que vam encarregar per
➊ a) bona e) freda penjar els llums del menjador i demana algun producte
b) ample f) pudent per netejar el terra del pati.
c) llarg g) vermell Ah! I no et deixis les claus! Jo miraré de trencar el son, que
d) desfeta el queixal del seny no m’ha deixat dormir en tota la nit.
Gràcies. Desperta’m per sopar.
➋ Gerard
a) frescos e) corcats
b) bones f ) relaxats
c) llargues g) cuits 42. Noms derivats d’adjectius i de verbs
d) públics
➊ a) blanc e) groc
➌ b) vermell f) gris
a) Recordeu que farem la reunió demà, a les 10 del matí. c) blau g) negre
b) No cal que esperem l’Andrea per anar al cinema. Hi d) verd h) roig
anirà pel seu compte.
➋ a) S’explicava amb gran claredat.
c) La frescor de l’aire em va anar bé per desemboirar-me.
b) Tractava tothom amb igualtat.
d) El Meteocat ha avisat que demà farà molta calor.
c) Ja ha arribat a l’etapa de la maduresa.
e) Necessito repassar bé la lliçó, perquè encara tinc
d) No suporten l’amargor de la fruita.
algun dubte.
e) Els diaris destaquen l’espectacularitat de l’obra.
f) Ahir van intentar atracar-me. Reconec que vaig passar
f) Ens agrada la seva sobrietat.
molta por.
g) Els infants no tenen maldat.
➍ a) Òrgan de l’olfacte dels vertebrats: el nas.
➌ a) Es veia la joia brillant.
b) Líquid càustic que s’utilitza per desinfectar: el lleixiu.
b) Notava les seves mans fredes.
c) Part del dia compresa entre l’alba i el migdia: el matí.
c) Aquell vespre l’avi estava molt trist.
d) Planta herbàcia, de tija dreta, amb fulles en forma de
d) Catalunya és molt solidària.
fletxa: els espinacs.
e) No hi ha res de nou.
e) Producte alimentari fet de cacau i sucre: la xocolata.
f) Hi ha escenes molt cruels.
f) Fruit dessecat del pebrer: el pebre.
g) Enguany els camps estan ben secs.
h) La mare Teresa de Calcuta era bona.
➎ a) Per penjar un quadre cal un clau.
i ) No li agrada la vida monòtona.
b) Per obrir una porta cal una clau.
j) És apte / apta per als estudis.
c) Quin son tan profund!
d) Quina son que tinc! ➍ retrat, estripat, societat, establia, longitud, convidat,
emparedat
e) El pols ens transmet el batec del cor.
f) D’unes partícules que cobreixen els mobles en diem ➎ a) Quan l’avió va aterrar, va sortir de la pista.
la pols. b) Aquest mes hem de pagar moltes factures.
c) Esperem que l’operació sigui un èxit.
g) El noi que ens acompanya durant la visita al museu és
d) Aquesta estufa no escalfa.
el guia.
e) Tingues present que ho has d’embalar bé.
h) La guia de museus és una publicació molt completa.
f) La van enterrar dilluns passat.
i) Aquest terra és de ceràmica. g) Una empresa paperera ha contaminat el riu.
j) Aquesta terra és argila. h) Dos grups financers s’han aliat per ser més forts.

28

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➏ a) Té un negoci d’importació i d’exportació.
b) Els començaments sempre són difícils.
c) Com que es va cremar, li van fer un embenat i la van
tractar amb un medicament.
d) En els partits de màxima rivalitat, l’arbitratge és
complicat.
e) No volia anar a la guerra perquè era pacifista i es va
convertir en un desertor.
f ) A l’acabament del concert, el director de l’orquestra va
rebre una gran ovació.
g) Fa massa temps que és lluny dels seus i sent una gran
enyorança.
h) El català Narcís Monturiol va ser l’inventor del submarí.
i) L’etiquetatge en català contribueix a normalitzar la
nostra llengua.
➐ a) Aquest enterrament ha sigut molt trist...
b) Ja hem arribat. Ara recollirem l’equipatge.
c) S’ha fet mal en un lligament de la cama.
d) Li va dir: «Tingues esperança: tot s’arreglarà».
e) Jo sóc molt natural, no faig servir mai maquillatge.
f) Trobava a faltar els seus amics. Quina enyorança que
sentia...
g) Viu en un país en vies de desenvolupament.
Posa’t a prova
–Aquest actor és molt sensible, oi?
–No sé què dir-te. On la veus, la sensibilitat?
–Dona, sí que n’és, de sensible. I té aquell aire tan segur
de si mateix.
–Segur de si mateix? No en té gens, de seguretat!
–I uns gestos sobris...
–No té cap sobrietat: és que no sap actuar. I a més, ja és
vell!
–Doncs jo no hi veig cap pega, en la vellesa.
–No, no hi ha cap pega! Només que comença a
decaure...
–És que a mi ja m’agrada, la gent decadent.
–Saps què et dic? Que no entenc com és que som
amigues, tu i jo!
–Pots comptar, quina gran amistat! Sempre em portes
la contrària, mai no estem d’acord... Ja me’n començo
a avorrir.
–Doncs, sí! Quin avorriment! Per cert, dissabte on
anirem?
43. El verb: temps d’indicatiu
➊ a) Fa una estona he vist una dona estranya que
travessava el carrer.
b) Mentre la dona travessava el carrer, un cotxe la va
atropellar.
c) Aquella nit vaig veure l’ombra d’una dona que duia un
sac voluminós.
d) Amb anterioritat al dia dels fets no havia vist mai la
dona que hem recollit al carrer.
e) Quan la dona va tornar de la festa, alguna cosa va
succeir a casa seva.
f) D’aquí uns dies probablement la policia resoldrà el
cas.
català elemental
➋ D
 oncs sí, vam rebre l’avís ahir a la nit. L’agent que
estava de guàrdia va comunicar els fets per la via oficial
i ens vam traslladar a l’hospital. La dona no portava cap
identificació, però no va ser difícil descobrir qui era,
perquè de seguida vam veure que es tractava de la
cantant d’òpera Maria Sales. Que fort, tu!
➌ M
 aria Sales ha estat atropellada. Quan han passat els fets
era de nit. En el moment de l’accident, la cantant duia
un vestit de festa i portava monyo. Sembla que també
arrossegava un sac. Es desconeix què contenia aquest
sac, però se sap que Maria Sales ha quedat a disposició
judicial.
➍ L a festa que va oferir l’ambaixador de Zeekan ahir a
la nit va ser d’una gran lluïdesa. Hi van assistir totes
les persones importants del món de l’art i de l’escena.
I és que feia molt temps que no se celebrava un
esdeveniment d’aquest estil a la ciutat. Mentre arribaven
els convidats a l’acte, un grup nombrós de curiosos
s’anava concentrant a l’entrada de l’ambaixada. Els
famosos, abans d’entrar, s’aturaven i saludaven satisfets
els seus admiradors.
➎ a) –Jo, de tu, me’l cordaria.
b) –Jo, de tu, la pagaria.
c) –Jo, de vosaltres, no hi aparcaria.
d) –Jo, de vosaltres, la faria.
e) –Jo, d’ells, hi aniria.
f) –Jo, de tu, en parlaria.
g) –Jo, d’ella, els denunciaria.
h) –Jo, de vosaltres, el demanaria.
➏ –Faria el favor d’acostar-se?
–Qui, jo?
–Sí, vostè. Podria parar el cotxe un moment?
–Però...
–Seria tan amable de baixar?
–Escolti, es pot saber què vol de mi?
–Hauria de portar el vehicle al taller perquè duu el tub
d’escapament penjant.
–Ostres! No me n’havia adonat. Moltes gràcies.
–No es mereixen.
–Ara mateix haurien de portar el cotxe al mecànic.
–Qui, nosaltres?
–Sí, vostès. No voldrien pas que els posés una multa, oi?
–Home..., si ho acabem de saber!
–Però ara ja ho saben. Serien tan amables de fer-me cas?
–D’acord, d’acord. Ara hi anem...
–Doncs, au, que si vostès se n’anessin, podria continuar
fent els controls de seguretat!
Posa’t a prova
Quan vaig arribar a l’hospital, la meva amiga estava
inconscient, encara no havia recuperat el sentit. Em van
explicar que un cotxe l’havia atropellat i que ella havia
perdut el coneixement. Em van dir que el conductor del
cotxe l’havia acompanyat a l’hospital. També em van
assegurar que no tenia lesions greus i que segurament
es despertaria de seguida.
29
Activitats de gramàtica · Teide
 44. Participis irregulars: concordança Posa’t a prova
➊ a) –No, ja l’he venut. Avui, al curs de bricolatge fàcil, hem après a reparar una
b) –Ja he caigut. paret. Primer l’hem estudiada bé i hem vist que n’hi havia
c) –L’he fet jo. un tros escrostonat. L’hem rascat amb paper de vidre
d) –Nosaltres hem rigut molt! fins que ha caigut la pintura vella i llavors hem cobert
e) –Ja s’hi ha assegut. tot el tros amb massilla. Però en Pol s’ha confós i no hi
f) –Doncs sí, sempre ho he volgut. ha posat massilla, sinó cola. I ha quedat tot empastifat.
g) –Sí, jo l’he resolt. Un cop hem tret la cola, hi hem posat la massilla i l’hem
deixat assecar. Però llavors la massilla s’ha desprès i ha
➋ a) Doncs no, fins avui no les hem obert. quedat un forat. La monitora ens ha dit que ja no hi havia
b) Doncs no, fins avui no les ha admès. res a fer, que no havia quedat prou bé. En Pol s’ha ofès
c) Doncs no, fins avui no els hem atès. però jo ho he entès i li he dit que necessitem practicar
d) Doncs no, fins avui no l’he complert. més. Demà aprendrem a penjar un quadre. No sé si serà
e) Doncs no, fins avui no els hem escrit. fàcil.
f ) Doncs no, fins avui no els han tingut.
g) Doncs no, fins avui no l’he ofert.
45. El verb: tractament en l’imperatiu
➌ a) Ostres, avui m’he mort de vergonya!
b) No entenem per què t’has ofès. ➊ a) Vostès
c) Sempre has viscut sola? b) Vosaltres
d) D’acord, em sembla que ja t’he comprès. c) Vosaltres
e) Així que t’han ofert una feina nova? d) Vostè
f) Quant us ha valgut? e) Tu
g) Ja has dissolt l’aspirina abans de prendre-te-la? f) Vostè
h) Ostres! He confós la directora amb la secretària.
i) Quins danys han sofert? ➋ a) Vostè, vingui a la festa!
b) Senyora, condueixi amb precaució.
➍ A
 questa setmana l’Alba s’ha inscrit en un curs de cant c) Noia, condueix amb compte.
coral, però l’han exclòs del grup a l’últim moment. Ella d) Nen, beu Supercola!
s’ha indignat. Li han dit que s’havien confós. L’Alba ha e) Vostè, begui tònica Sueps!
respost que tot plegat era molt poc formal. La monitora li f) Vostès, vagin al teatre.
ha promès que la posaran en una llista d’espera. Ella ha g) Amics meus, aneu a l’òpera!
entès que no se’n sortirà. Llavors li han ofert un curs de
bollywood. Però ella no l’ha volgut fer. Ha contestat que ➌ Món Spa, tot un món de sensacions!
volia cantar, i no pas ballar. Siguin els primers a viure una experiència única. Entrin a
les nostres instal·lacions i deixin a fora els seus neguits.
➎ a) De neu, no n’he vista enlloc. Desconnectin i relaxin ment i cos... Gaudeixin d’uns
b) De boires, no n’he vistes enlloc. moments molt especials. Comencin a formar part de Món
c) De núvols, no n’he vistos enlloc. Spa.
d) De gel, no n’he vist enlloc.
➍ – Sigues un nen modern! Juga, diverteix-te, riu... I mastega
e) Els bunyols, no els hem fets. xiclets Gum!
f ) La maionesa, no l’hem feta.
g) Les mandonguilles, no les hem fetes. –Comenci una vida nova... Faci esport, diverteixi’s i rigui
h) El brou, no l’hem fet. sense problemes amb la cola dental Coladent!

➏ a) Ja l’has impresa, la documentació? ➎ a) No portis gossos!

b) Per què te l’has treta, la samarreta? b) No entris amb el carro!
c) On les has posades, les estovalles? c) No encengui foc!
d) Ja l’han venuda, la casa? d) No aparqui!
e) Encara no l’heu cuita, la carn? e) No mengeu!
f) I les mongetes, ja les heu bullides? f) No begueu!
g) Quan les has arxivades, les cartes?
➏ a) No facis el ridícul: vesteix-te a H&N.
➐ a) –Sí, ja l’hem sentida. b) No ho dubti més: vingui a Magatzems Pou.
b) –Sí, n’he pelades unes quantes. c) No paguin més diners: comprin a Cruïlla.
c) –No, encara no l’he feta. d) No condueixi més: truqui a Teletaxi.
d) –Sí, ja les hem apreses. e) No siguis ensopit: vine a Disco Pals!
e) –No, no n’he trobada.
f) –No, no l’ha volguda.
g) –I tant que els hem inscrits!

30

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➐ ➍ a) Ens va avisar que no hi anéssim.
b) Li vaig recomanar que anés al dentista.
TU! VOSALTRES!
c) Em va proposar que sopéssim junts.
Pel parc vés a peu, no Pel parc aneu a peu, no d) Ja m’havia dit que no li parlés d’aquell tema.
anar
vagis amb cotxe. aneu amb cotxe. e) Els van aconsellar que no es perdessin la xerrada.
f) Em va demanar que no ens tornéssim a reunir
Acampa a les zones Acampeu a les zones
d’amagat.
acampar indicades, no acampis indicades, no acampeu
sense autorització. sense autorització.
➎ a) Em va anar bé que m’apuntessis al curset.
No llencis les deixalles a No llenceu les deixalles a la b) Se’m va fer estrany que no m’aviséssiu que vindríeu.
llençar la muntanya, llença-les als muntanya, llenceu-les als c) No em va fer res que servissis les copes tota sola.
contenidors. contenidors. d) Em va fer feliç que ens regalessin un gos.
No surtis sense bufanda ni No sortiu sense bufanda ni e) Li va agradar que apugés les persianes del menjador.
sortir
guants, surt ben abrigat. guants, sortiu ben abrigats. f) Us va saber greu que embrutessin les rajoles del rebedor.
g) No li va semblar bé que s’ho emportés tot.
No obris totes les No obriu totes les ampolles,
obrir ampolles, obre’n només obriu-ne només una.
una. ➏ a) Volíem que es recordessin de nosaltres quan en Ton
i jo ens n’anéssim.
b) He demanat que t’esperessis fins que se sentís el
Posa’t a prova primer avís.
Quan vagis a comprar: c) Li van recomanar que fes repòs fins que es recuperés
a) Fes sempre una llista del que cal comprar. de les ferides.
b) Tria els envasos grossos. d) Els va dir que l’avisessin quan es traslladessin, perquè
c) Llegeix les etiquetes dels productes. els ajudaria a fer la mudança.
e) Em van insinuar que no em donarien suport mentre jo
Quan vagi a comprar: no em fes enrere.
d) Vagi a comprar amb l’estómac ple. f) Us van dir que encara que us posessin dificultats no
e) Consumeixi productes frescos. us aturéssiu.
f) Mantingui’s impassible davant les promocions.
Posa’t a prova
La veritat és que ens va fer enfadar que la Laura arribés
46. El verb: temps de passat i imperfet de subjuntiu tard. Sempre feia igual: tant se val que tots plegats
anéssim lluny o a prop, ella arribava just i se li escapava
➊ a) Em deia que no ens amoïnéssim.
el tren, o l’avió, o el que fos. Nosaltres pensàvem que
b) Us va proposar que us poséssiu davant de la paret.
li agradava que tothom l’esperés, que tothom patís
c) Volien que anessin molt més de pressa.
força, que tots la trobéssim a faltar. Però a nosaltres ens
d) T’ha demanat que no fessis nosa a ningú.
atipava que ella tingués tanta barra, que s’inventés tantes
e) Vam insinuar-los que ens deixessin una estona sols.
històries i que ens prengués el pèl i el repèl! Tots dèiem:
«El dia que no l’esperem, es quedarà amb un pam de
➋ a) A mi, em va dir que em posés en una banda, que no
nas».
fes nosa i que no anés al bar.
b) A tu, et va dir que et posessis en una banda, que no
fessis nosa i que no anessis al bar.
c) A vostè, li va dir que es posés en una banda, que no 47. El verb: plusquamperfet de subjuntiu i condicional compost
fes nosa i que no anés al bar.
➊ a) Si t’hagués estimat, s’hauria quedat.
d) A la Cristina i a mi, ens va dir que ens poséssim en un
b) Si ens haguéssim afanyat, hauríem agafat el tren.
cantó, que no féssim nosa i que no anéssim al bar.
c) Si us hi haguéssiu dedicat, ho hauríeu aconseguit.
e) A vosaltres, us va dir que us poséssiu en un cantó,
d) Si haguessis estudiat, hauries aprovat l’examen.
que no féssiu nosa i que no anéssiu al bar.
e) Si hagués anat a París, hauria visitat el Louvre.
f) Als senyors Puig, els va dir que es posessin en un
f) Si haguessin vist aquesta pel·lícula, els hauria agradat.
cantó, que no fessin nosa i que no anessin al bar.
➋ a) Si haguessis mirat sota el llit, hauries descobert el
➌ a) No calia que reservessis el seient.
vampir.
b) va demanar que ensenyés la bossa de mà.
b) Si ella no s’hagués adormit, hauria conegut el seu heroi.
c) Ens va agradar que fóssiu puntuals.
c) Si haguéssim estat valents, hauríem plantat cara al
d) Exigia que arribéssim fins al capdamunt.
lladregot.
e) Els vaig demanar que llegissin les instruccions de
d) Si haguéssiu escoltat, hauríeu sentit l’udol del llop.
seguretat.
e) Si haguessin obeït, haurien sobreviscut.
f) Volia que repartissin la documentació abans de
f) Si haguessis vist el senyal, no t’hauries perdut.
marxar.
g) Si l’alarma s’hagués disparat, la policia hauria vingut
g) Li aconsellava que es decidís ben aviat.
en un tres i no res.

31

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➌ a) Si la Caputxeta hagués fet cas de la mare, no hauria
entrat al bosc.
b) Si la nena no hagués entrat al bosc, el llop no l’hauria
seguit.
c) Si el llop no l’hagués seguit, la nena no hauria estat en
perill.
d) Si ells dos no s’haguessin trobat, el conte no hauria
tingut emoció.
e) Si no hagués tingut emoció, els lectors no l’haurien llegit.
f) Si els lectors no l’haguessin llegit, Charles Perrault no
s’hauria fet famós.
➍ a) –Si haguessin lluitat, potser sí.
b) –Si hagués volgut, és clar que sí!
c) –Si hagués calgut, sí.
d) –Si ho haguéssim intentat, segurament que sí.
e) –Si ho hagués entès, em penso que sí...
f) –Si ho haguéssim necessitat, sí.
➎ a) Si haguessin tingut més amics, haurien sortit plegats.
b) Si haguéssim sabut escriure, hauríem fet un conte.
c) Si us hi haguéssiu esforçat més, hauríeu triomfat.
d) Si l’obra hagués estat /  sigut divertida, hauria rigut
i tot!
e) Si hagués pensat més en tu, t’hauria cuidat més!
f) Si no t’haguessis rendit, ho hauries aconseguit.
➏ a) Si el Patufet no s’hagués amagat sota la col, el bou no
se l’hauria menjat.
b) Si el timbaler del Bruc s’hagués esporuguit, els soldats
francesos haurien vençut.
c) Si Sherlock Holmes i el doctor Watson no s’haguessin
conegut, no haurien resolt cap cas.
d) Si en Serrallonga i els seus homes no haguessin
segrestat la Joana, ella no s’hauria enamorat del
bandoler.
e) Si el doctor Frankestein no hagués abandonat el
monstre, ell no hauria comès cap assassinat.
Posa’t a prova
Si aquell dia ens haguéssim llevat ben d’hora, tot hauria
anat diferent. Però ens vam llevar tard. Potser si ens
haguéssim emportat el GPS, no ens hauríem perdut. El
fet és que vam passar hores voltant per un bosc i uns
camins plens de boira. Si el meu germà no hagués estat /
sigut el padrí, no hauria passat res. Però sabíem que ens
esperaven, els minuts passaven... A més, si jo no hagués
llençat el cafè amb llet sobre el mòbil el dia abans, hauria
pogut trucar... I el mòbil del meu germà, com sempre,
estava descarregat. Finalment, entre la boira, vam veure
un edifici gran i estrany. Si haguéssim sabut que no
era l’església on es feia el casament, no ens hi hauríem
acostat. Quan ho vam descobrir, ja era massa tard...
48. El verb: temps de subjuntiu
➊ a) Vull que passi una mica d’aire.
b) Necessita que toquin música.
c) Necessitaven que toquessis música.
català elemental
d) Prefereixo que no quedi menjar.
e) Preferia que no sobrés menjar.
f) S’estimen més que sa germana no canti.
g) S’estimaran més que no plogui.
➋ a) Li demanava que no entrés.
b) Els ordenava que no es moguessin.
c) Et prohibien que t’asseguessis allà.
d) Us suplicaven que no us discutíssiu.
e) Els pregava que no s’enfadessin.
f) Li exigia que no corregués tant.
g) Et deia que no patissis...
➌ a) –Quan ho trobi important, ja ho defensaré.
b) –Quan sàpiguen arreglar-la, ja ho faran.
c) –Quan tinguem un moment, ja us visitarem.
d) –Quan et conegui més bé, ja t’estimaré.
e) –Quan ho vegem clar, ja hi confiarem.
f) –Quan toqui bé la guitarra, ja ens farà un concert.
g) –Quan t’hi fixis més, ja te’n sortiràs.
h) –Quan calgui, ja t’ajudaré.
➍ E
 m va assegurar que volia que la festa fos un èxit. Que
voldria que es fes en un lloc esplèndid, i que la gent
es banyés, que ballés, que xerrés... També va dir que
volia que els convidats es divertissin molt. Que volia que
beguessin, que mengessin, que riguessin. I que esperava
que tothom pensés que era una festassa. Deia que era
important que tothom digués que en Mollet sí que en
sabia, de fer festes.
➎ a) Cal que, quan es faci de dia, tu ja hagis marxat de la
festa.
b) Vull que, quan arribem, vosaltres ja hàgiu acabat la
feina.
c) Confio que, quan ens tornem a veure, ell ja hagi
decidit què vol fer.
d) Necessitem que, quan ens donin el pressupost, ells ja
l’hagin revisat.
e) Espero que, quan et truqui, tu ja hagis comprovat tots
els noms de la llista.
f) És important que, quan anem a la reunió, ja hàgim
llegit els documents.
➏ a) Us vaig manar que desparéssiu taula quan haguéssiu
acabat de sopar.
b) Li vaig dir que glopegés quan s’hagués rentat les
dents.
c) Els vaig suggerir que m’avisessin quan haguessin vist
totes les sales.
d) Us vaig manar que detinguéssiu l’estafador quan
l’haguéssiu descobert.
e) Li vaig ordenar que m’ensenyés els plànols quan els
hagués dibuixat.
➐ Benvolguda Bet,
T’escric quatre ratlles per recordar-te com voldria que
fos la casa que m’has de fer... Per començar, m’agradaria
que la casa s’integrés molt bé amb l’entorn. Que tingués
molta llum. També voldria que des de tot arreu es pogués
veure els arbres i el jardí.
M’agradaria que hi hagués una llar de foc central a la
32
Activitats de gramàtica · Teide
 sala, i que les habitacions donessin totes a fora. Com
a detalls, seria important que les cambres disposessin
d’armaris encastats, perquè totes les coses estiguessin
recollides i a la casa hi regnés la pau i l’ordre. Vull que
pensis tranquil·lament en tots aquests desitjos i que et
sentis lliure de dibuixar el que et sembli. Quan hagis
esbossat alguna cosa, ja m’ho ensenyaràs.
Posa’t a prova
abraçar
–Desitjo tant que m’abracis...
–Ah, sí?
–Sí, desitjaria que m’abracessis cada dia...
–I, quan t’hagi abraçat, no em donaràs més la tabarra?
–Si ja m’haguessis abraçat, seria la dona més feliç del
món.
fer un petó
–Sovint somio que em fas un petó.
–Ah, sí?
–Sí, m’agradaria que em fessis un petó a cada instant...
–I, quan t’hagi fet un petó, escamparàs la boira?
–Si ja m’haguessis fet un petó, seria el noi més feliç del
món.
49. L’expressió de l’obligació
➊ a) Sí que caldrà.
b) Sí que cal.
c) Sí que cal.
d) Sí que caldrà.
e) Sí que cal.
f) Sí que cal.
g) No caldrà.
➋ a) Caldria que ens trobéssim a l’estació.
b) Caldrà que prepareu els entrepans.
c) Cal que sortim d’hora.
d) Caldria que algú ens acompanyés a l’estació.
e) Cal que no oblidem les entrades.
➌ a) Caldrà que vagi a Parc Odissea.
b) Caldrà que es posi l’uniforme.
c) Caldrà que obri l’oficina d’informació.
d) Caldrà que atengui els clients.
e) Caldrà que reparteixi els plànols.
f) Caldrà que ajudi les persones amb mobilitat reduïda.
➍ a) Caldria que arxivés els historials.
b) Caldria que fes preguntes als malalts.
c) Caldria que preparés la medicació.
d) Caldria que recollís dades dels pacients.
e) Caldria que oferís ajuda a les famílies.
➎ a) Cal que us renteu les dents!
b) Cal que em dutxi!
c) Caldria que m’aprimés!
d) Calia que descansessin!
e) Caldria que mengessis més!
f) Cal que calleu!
g) Caldrà que anem a cal metge!
català elemental
➏ a) Què cal que escrigui?
b) Què caldria que dugués?
c) On caldrà que anem?
d) Amb qui calia que parlessis?
e) Per què calia que dugués roba de recanvi?
f) Qui caldrà que compri les entrades?
➐ a) S’han d’esperar al punt de trobada.
b) Hauran de comprar algun record.
c) S’havien de canviar de roba.
d) Havien de fer molta cua.
e) Hauran de buscar un lloc per seure.
f) No s’haurien de separar mai.
g) Haurien de tornar un altre dia.
Posa’t a prova
El cap de personal els va fer el discurs d’inici de
temporada. Va començar amb un to seriós. Els va dir que
calia que aprenguessin a controlar els comandaments
de l’atracció. També va insistir que calia que repassessin
cada dia el funcionament de cada màquina. Després els
va dir que cadascú havia de fer les seves tasques de
manera eficaç. Que havien de ser molt responsables.
Va repetir mil cops que calia que cada treballador
s’impliqués en el projecte del parc. Que tots havien de
sentir que formaven part d’una gran empresa. Que s’hi
havien de deixar la pell.
50. Mai, res, cap, gens, ningú i enlloc
➊ a) No han menjat res.
b) No feia gens de fred.
c) No li feia cas ningú.
d) No tenim cap dubte.
e) No encenia mai l’estufa.
f) No es fica per enlloc.
➋ H
 an parlat alguna vegada amb la directora general?
➝ No, mai!
Queda temps per a una altra reunió? ➝ No, gens!
Algú pot venir demà a les set? ➝ No, ningú!
Hi ha alguna cosa per a mi? ➝ No, res!
Han vist el meu mòbil? ➝ No, enlloc!
➌ a) –Gens.
b) –Res.
c) –Enlloc.
d) –Res.
e) –Ningú.
f) –Cap.
g) –Mai.
➍ a) Tinc alguna trucada urgent?
b) Tens alguna cosa per al senyor Dalmases?
c) Saps si algun dia arribarem a plegar puntuals?
d) Hi ha algun missatge al contestador?
e) Heu vist en algun lloc les meves ulleres?
f) Fa una mica de fred a l’oficina?
g) Hi ha hagut algú que s’hagi queixat?
33
Activitats de gramàtica · Teide
➎ a) –No, no les he vistes enlloc. –I, després, què passa?
b) –No, no me n’han tret mai cap. –Doncs que es moren tots dos!
c) –No, no ha demanat ningú per tu. –Que fort!
d) –No, no ha quedat res.
e) –No, no n’ha quedat gens. ➌ Si t’agradés la sèrie... ➝ ... te la miraries.
f) –No, ho sento. No en queda cap. Si vols... ➝ ... seràs un número u.
g) –No, no ho sap ningú. Si fa bo... ➝ ... anirem a fer un tomb.
Si té temps... ➝ ... fa una becaina.
➏ a) Saps si va enlloc? Si tingués temps... ➝ ... faria una becaina.
b) Hi ha res aquí dins? Si volguessis... ➝ ... series un número u.
c) Has vist mai La Cubana?
d) Hi ha res que l’espanti? ➍ a) Si necessites entrades, jo en tinc.
e) Tens cap moneda de deu cèntims? Jo en tinc si necessites entrades.
f) Tens gens de son?
b) Si us ve de gust, faré un pastís de xocolata.
g) Vindrà ningú a veure l’espectacle?
Faré un pastís de xocolata si us ve de gust.
➐ a) Us han dit res d’allò? c) Si ho necessites, demana’m el que vulguis.
b) Tens cap visita programada aquesta tarda? Demana’m el que vulguis si ho necessites.
c) Us queda gens d’aigua a l’ampolla?
d) Heu trobat ningú venint cap aquí? d) Si m’estimes, demostra-m’ho.
e) En saps res, de la teva amiga de Roses? Demostra-m’ho si m’estimes.
f) Has estat mai en un lloc com aquest? e) Si ens fessis cas, tot aniria més bé.
g) Hi ha res que pugui fer per tu? Tot aniria més bé si ens fessis cas.
h) Has vist el meu mòbil enlloc?
f) Si no fos per ella, no se’n sortiria.
No se’n sortiria si no fos per ella.
Posa’t a prova
–Cristina, saps on són les pastilles per al refredat? No les ➎ (A tot l’exercici, hi ha més d’una resposta correcta.)
trobo enlloc... a) L’han contractat per tal que escrigui els diàlegs de
–Ho veu, senyor Dalmases? Diu que no fa gens de fred, quatre capítols.
però vostè s’ha refredat... b) Et busco un martell perquè clavis el decorat a la paret.
–En aquest despatx no hi fa fred! Gens ni mica! c) Els proporcionarem unes entrades a fi que puguin
–Noooo... accedir a les seves localitats.
–S’ha queixat ningú? d) Cal eixamplar la sala per tal que hi càpiga més gent.
–És inútil. Vostè no té cap interès a escoltar-me! e) Us enviarem uns mapes per correu electrònic a fi que
–No em fa res escoltar-te; però, ara, digue’m: has vist les tots pugueu arribar-hi sense problemes.
pastilles enlloc? f) Es va embolicar amb el seu amic perquè el seu xicot
–Au, tingui; vagi-se’n a casa i fiqui’s al llit. I per cert, li fa tingués un atac de gelosia.
res que apugi la calefacció?
➏ a) Si m’atrevís, ara mateix deixaria aquesta feina. Per tal
de poder tenir més temps per a tu, faria el que fos!
51. Connectors de conseqüència, condició i finalitat b) Per tal que el públic segueixi bé l’argument, és molt
important que l’escena s’entengui. Si no queda clar
➊ a) Com que no volia fer soroll, ha pujat l’escala descalça. què passa, la gent es perdrà.
b) No vols fer soroll... Doncs puja l’escala descalça. c) Si vols, pots venir amb nosaltres. Ara, en Pau, per tal
c) Estem cansats perquè no hem parat en tot el dia. d’arribar a l’hora, és capaç de fer-te llevar a les sis.
d) Com que estem molt cansats, ens n’anem al llit. d) Per tal de distreure els nens, els va comprar uns
e) Oi que estem cansats? Doncs vinga, anem al llit. xiulets. Al cap d’una estona, si hagués pogut els hauria
f) He tornat a peu perquè m’han robat la bici. fet empassar els xiulets del dimoni...
g) T’han robat la bici? Doncs hauràs de tornar a peu...
h) Com que t’han pres la bici, hauràs de tornar caminant. Posa’t a prova
➋ –Has vist l’últim capítol de Mentideres? L’avorriment és la causa de la crisi de moltes parelles.
–No l’he pogut veure perquè era a cal dentista. Què ha Així doncs, és important que l’evitem. Si voleu superar
passat? l’avorriment en la vostra relació sentimental, cal que feu
–Doncs mira, la Carolina s’enfada amb el seu xicot, el coses diferents, inesperades. Torneu més d’hora a casa,
Ricard. I com que estan enfadats, el Ricard s’enrotlla amb quan ell o ella no s’ho esperi, per tal de / a fi de fer-li una
l’Iris, la seva amiga, tal com abans havia fet la Carolina sorpresa. Compreu-vos alguna peça de roba íntima, a fi
amb el Xavier. de / per tal de tornar a revifar la vostra passió. Feu servir
–Què dius, ara! Per tant, li paga amb la mateixa moneda! la imaginació! Per tant, si teniu ganes de mantenir el
–Exacte! Llavors, la Carolina, com que veu que s’han caliu de la vostra parella, no sigueu predictibles i avorrits.
tornat a embolicar, els estimba el cotxe penya-segat avall. Sorpreneu-lo / sorpreneu-la!

34

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 52. Connectors d’oposició, contrast i causa
➊ a) Tot i que era una telenovel·la molt dolenta, tenia un
índex d’audiència força alt.
b) Malgrat que es barallen sovint, s’estimen.
c) Tot i que aquell noi era terriblement simpàtic, no s’hi
avenia prou.
d) Encara que tenia molt de talent com a actriu, no
aconseguia treballar.
➋ a) Sabien qui era. Tot i això, no el van anar a saludar.
b) Ja coneixia força gent. No obstant això, s’estimava més
sortir sola.
c) Ja érem a finals de tardor. Malgrat tot, feia molta calor.
d) La novel·la es ven a raig fet. Tot i això, la veritat és que
penso que és ben ximple.
e) El públic ja no aplaudia. Malgrat tot, els actors van
tornar a sortir.
➌ a) Tornarem a assajar l’escena des del començament,
malgrat que estiguin cansats.
b) Ja sé que tothom està neguitós. Malgrat tot, hem de
repetir l’escena.
c) Tot i que et caigui més bé la noia, no li donarem més
paper.
d) Ja sé que la noia et cau més bé. Tot i això, no li
donarem més paper.
e) L’Òscar vol provar de sortir amb la Núria, tot i que no
li cau gaire bé...
f) No pateixis: encara que ja hagi començat l’obra, ens
deixaran entrar.
g) L’obra ja havia començat. No obstant això, els van
deixar entrar.
h) Els van deixar entrar, encara que ja havia començat
l’obra.
➍ a) Com que l’estadi era ple, no hi vam poder entrar.
b) He aconseguit les entrades perquè he fet cua tota la
nit.
c) Com que no aniràs a la festa, podríem anar a sopar.
d) Vam arribar tard a la funció per culpa del trànsit.
e) Diu que no anirà a veure aquesta obra perquè troba
insofrible l’actor principal.
➎ a) Com que ha tingut molt èxit, tornen a gravar Homes
i dones.
b) Els van fer marxar perquè sobraven uns quants
figurants.
c) Com que havien de retallar el pressupost, van reduir la
programació.
d) Com que el públic l’ha acollit / acollida malament, no
faran més representacions de La por.
e) Ens van prohibir l’entrada perquè no dúiem camisa.
➏ a) A causa de quedar-se sense guionista, el programa
funcionava pitjor.
b) A causa del mal temps, s’ha suspès l’assaig.
c) Per culpa de no fer publicitat de la pel·lícula,
l’assistència del públic ha sigut escassa.
d) A causa de la malaltia d’Anna Ros, Pau Claravall serà el
protagonista de La bèstia.
català elemental
➐ a) Com que hi ha hagut una vaga d’actrius, s’han suspès
les negociacions.
b) S’han suspès les negociacions perquè hi ha hagut una
vaga d’actrius.
c) Tothom el va felicitar ja que va obtenir uns bons
resultats.
d) A causa dels resultats obtinguts, tothom el va felicitar.
e) Com que va obtenir bons resultats, el van felicitar.
f) Pau Claravall no podrà estrenar l’obra: a causa de la
mossegada d’un gat, té el dit inflat.
g) Pau Claravall està de pega: com que un gat l’ha
mossegat, no podrà actuar.
h) Té el dit inflat perquè l’ha mossegat un gat.
Posa’t a prova
Bé, nois i noies! Us he convocat per tal de valorar
l’audiència de l’última setmana de Canya a l’estiu. Tot
i que hem rebut alguna queixa aïllada per culpa del
comportament dels convidats, la veritat és que el nostre
programa és un èxit. La gent s’ho passa bé, perquè
durant una hora no s’ha d’esforçar ni ha de pensar en
res. Tot va com una seda, i cada vegada tenim més
anunciants. Tot i això, no podem relaxar-nos, hem de
continuar treballant en noves seccions. Per exemple,
com que la Mireia té molts seguidors, potser hauríem
d’ampliar el seu espai.
Així doncs, endavant, continuem treballant en la mateixa
línia: força crits, força sidral... i tots contents!
53. Els pronoms indefinits
➊ L’un i l’altra són al corral. ➝ L’ànec i l’oca.
L’una i l’altre tenen ales. ➝ La gallina i el colom.
L’una i l’altra ponen ous. ➝ La gallina i l’oca.
Els uns i els altres són insectes. ➝ Els borinots i els
escarabats.
Els uns i les altres volen. ➝ Els abellots i les papallones.
Les unes i les altres piquen. ➝ Les vespes i les abelles.
Les unes i els altres empipen. ➝ Les mosques i els
mosquits.
➋ a) L’una i l’altre tenen banyes.
b) L’una i l’altra ponen ous.
c) Qualsevol dels dos pot grimpar.
d) L’un i l’altre són animals de companyia.
e) Les unes i les altres agraden als infants.
f) L’un i l’altre viuen a la selva.
➌ Ningú no portarà brúixola. ➝ Ni la Núria ni l’Antònia no
portaran brúixola.
Qualsevol portarà brúixola. ➝ O bé la Núria o bé
l’Antònia poden portar brúixola.
Tothom portarà brúixola. ➝ Tots els excursionistes
portaran brúixola.
Cadascú portarà brúixola. ➝ Cada excursionista portarà
brúixola.
La Núria ho té tot preparat. ➝ La Núria té totes les coses
preparades.
35
Activitats de gramàtica · Teide
➍ a) Cadascú ha de portar binocles.
b) Ningú no assistirà a l’espectacle dels dofins.
c) Al cau de la guineu no hi havia res.
d) Algú s’ha de responsabilitzar de l’expedició.
e) Al safari tothom ha de seguir les normes.
➎ a) El gos i el gat: l’un i l’altre són mamífers. Tothom n’ha
vist. Qualsevol pot conviure amb l’home.
b) Aquell canari no volia res per menjar: ni escaiola, ni
enciam, ni poma… Tot el que li oferíem, ho rebutjava.
c) Vam tornar a casa amb crancs i musclos: els uns per
fer sopa, i els altres, per a l’arròs. Tot ens agrada.
d) No en vol saber res, de serps. No li agraden gens.
Qualsevol diria que l’han mossegat alguna vegada...
Posa’t a prova
A LA BOTIGA D’ANIMALS
Una família es planteja comprar un animal de companyia,
però ha d’agradar a tothom, i no es posen d’acord:
cadascú en vol un de diferent, i ningú no vol cedir.
Una cotorra? Algú diu que ni parlar-ne, que xerra massa.
Un canari? Al pare no li fa gens de gràcia.
Una tortuga? No, no, que no fa res, és molt avorrida.
Un gat? No, no, que tinc al·lèrgia.
I un gos? No, no, ningú no té gos en un pis petit!
–Doncs un gos petit.
–Sí, sí! Un gosset!
–Quin us agrada més, aquest o aquell?
–Tots dos.
–Decidit! Ens els quedarem tots dos: l’un i l’altre. Tot sigui
a fi de bé.
54. Els pronoms relatius que i qui
➊ a) Un advocat és una persona en qui confia l’acusat.
b) Un jutge és una persona que decideix sobre la
culpabilitat d’una altra.
c) El client és una persona per qui lluita l’advocat.
d) Un notari és una persona en qui has de confiar el teu
testament.
e) Un testimoni és una persona que ha presenciat un
crim.
f) Un mosso d’esquadra és una persona de qui fugen els
delinqüents.
g) Un fiscal és una persona en qui confia l’acusació.
➋ Qui dia passa... ➝ ... any empeny.
Qui no vulgui pols... ➝ ... que no vagi a l’era.
Qui matina... ➝ ... fa farina.
Qui fa trampes jugant... ➝ ... a l’infern va caminant.
Qui molt juga amb el gat... ➝ ... en sortirà esgarrapat.
Qui té salut i llibertat... ➝ ... és ric i no ho sap.
Qui no té un all... ➝ ... té una ceba.
➌ a) L’Eloi va trobar-se amb la periodista amb qui s’havia
barallat.
b) El metge en qui confia el pacient és un reconegut
especialista.
c) La noia australiana de qui es va acomiadar havia de
viatjar al seu país.
català elemental
d) Hi havia dos detinguts a qui van fer preguntes.
e) He reconegut el director de cinema per a qui havia
treballat nou anys.
f) L’entrenador esperonava l’atleta a qui aclamava el
públic.
➍ a) Les veïnes amb qui xerrava la portera eren molt
tafaneres.
b) Encara no he interrogat els testimonis que han citat.
c) Ningú no coneixia cap dels sospitosos que la policia
buscava.
d) Els aspirants a actors de qui parla la Victòria somriuen
a la càmera.
e) Aquests són els desnonats per qui va lluitar tota la
vida.
f) La revisió que haurà de passar el cotxe s’anomena ITV
i no és gratuïta.
➎ a) És un cuiner que prepara el peix com ningú.
És un cuiner a qui han concedit un premi.
És un cuiner de qui tothom parla.
b) És l’atracador que fa temps que busca la policia.
És l’atracador de qui parla darrerament la premsa.
És l’atracador amb qui ha discutit l’advocat.
c) Hi ha un centre cívic que obre de dilluns a divendres.
Hi ha un centre cívic on es convoquen les reunions de
veïns.
Hi ha un centre cívic que necessita una mà de pintura.
d) M’han presentat els veïns, que són andalusos.
M’han presentat els veïns, a qui agrada ballar
sevillanes.
M’han presentat els veïns, en qui puc confiar.
Posa’t a prova
Per Nadal teníem moltíssima feina. Els dependents,
que treballaven al magatzem des de feia anys, estaven
esgotats. El bar on menjàvem cada dia era tronat i feia
pudor de fregit i, havent dinat, les bates que dúiem
posades desprenien una olor un pèl forta. Un vespre,
vigília de Reis, van entrar a la botiga uns atracadors
que anaven armats amb unes pistoles i amb qui el meu
pare va intercanviar quatre paraules abans de lliurar-los
els guanys del dia, que eren molts. Tots vam veure com
aquell home, en qui dipositàvem tota la nostra confiança,
mantenia el tipus, tremolós i blanc com la neu. Els
delinqüents van fugir per on havien entrat i no en vam
saber mai més res.
55. Els pronoms ho, hi i en, per substituir un adjectiu
➊ a) No ho estan.
b) Ho semblava.
c) S’hi senten.
d) Sí que ho és.
e) Sí que ho és.
36
Activitats de gramàtica · Teide
➋ a) Ho van ser molt. e) Hi miren. ➌ Això d’aquí, ➝ heu de portar-ho al gerent.
b) Els hi trobem. f) Ho estan. L’informe, ➝ heu de portar-lo al gerent.
c) S’hi ha adormit. g) Ho sembla.
Quant costaria allò, ➝ vam saber-ho de seguida.
d) Ho sembla força. h) S’hi enlaira.
El preu d’allò, ➝ vam saber-lo de seguida.
➌ a) Si que en va ser, de senzill, l’aterratge. Aquest paquet tan gros, ➝ obrim-lo!
b) Renoi, no n’estàs gens! Tot allò, ➝ obrim-ho!
c) Que n’ets, de poruc.
El sac de ciment, ➝ deseu-lo al garatge.
d) Si que n’era, de petita!
El que li van portar, ➝ deseu-ho al garatge.
e) De pacient, en Felix n’havia de ser força.
f) Nerviós, ell? No n’estava gaire. Això, ➝ continuï prenent-ho.
El xarop, ➝ continuï prenent-lo.
➍ –Creus que triomfarà?
–N’estic convençuda! ➍ a) Com és que no vau portar-lo?
–I ja va ben equipat? b) Hauries de lliurar-ho.
–I tant que hi va! c) Vam reclamar-lo.
–És que em sembla que és una mica cagadubtes. d) Compartim-lo!
–No, dona, no; no ho / n’és. És decidit i valent. e) Vas pagar-ho?
f) Llencem-ho!
–Enfadat, jo? No. No m’hi he llevat. Què t’ho fa pensar?
–És que et veig una mica seriós; sí que t’hi veig. ➎ El ram de flors, ➝ heu de comprar-lo a la floristeria.
–Estic una mica encaparrat; fa dies que ho estic. El que us demano, ➝ compreu-ho a la floristeria.
–Mira que n’ets, de tossut! Per què no m’ho deies? Pren- De rams de flors, ➝ heu de comprar-ne tres.
te ràpid la pastilla.
D’exercicis de reforç, ➝ pots fer-ne a casa.
Tot això, ➝ pots fer-ho a casa.
Posa’t a prova Aquest text, ➝ pots fer-lo a casa.
–Ostres, si va mig despullat!
A París a l’agost? ➝ No t’ho aconsello.
–De debò que hi va?
El viatge a París, ➝ tinc pensat fer-lo a l’estiu.
–I tant! I corre ben feliç.
De viatges, ara per ara, ➝ no tinc pensat fer-ne.
–Feliç? I això que no ho semblava.
–Doncs, de trist, no n’està gens ni mica. Potser li ha tocat Aquest problema, ➝ haurem de solucionar-lo.
la grossa. De problemes, ➝ sempre hem de solucionar-ne.
No te’n veus capaç? ➝ Haurem de solucionar-ho.

No en tinc ni idea. ➝ No sé arreglar-ho.

56. Els pronoms el (-lo), ho i en de CD
D’ordinadors, ➝ no sé arreglar-ne.
➊ Abans de sortir de casa... Avisa l’informàtic, ➝ que vingui a arreglar-lo.
l’ ➝ Ha mirat el correu. ➝ L’ha mirat.
-lo ➝ Vas mirar el correu. ➝ Vas mirar-lo. ➏ a) T’agradi o no, ho hauràs de fer Ø.
’l ➝ Miri el correu! ➝ Miri’l! b) No Ø sabia que t’agradava el country!
c) És veritat, no ens en queda gaire, de temps.
Anant cap a la feina... d) Finalment, aquell pis Ø vaig comprar-lo.
-lo ➝ Travessant el carrer, ha caigut. ➝ Travessant-lo, ha e) No Ø hi havia ningú, en aquell bar.
caigut. f) No sabia com dir-li que ja no volia veure’l més.
’l ➝ Travessa el carrer! ➝ Travessa’l! g) Si Ø poguéssim, l’ajudaríem en tot.
el ➝ Travesses el carrer a poc a poc. ➝ El travesses a h) Els caps de setmana, a les carreteres, Ø hi ha molts
poc a poc. cotxes.
l’ ➝ Quan hagi travessat el carrer, aturi’s. ➝ Quan l’hagi
travessat, aturi’s. Posa’t a prova
Nois, quedem diumenge a la tarda al bar de sempre.
➋ a) El dossier, l’agafaré, l’obriré, el tancaré i el desaré. Celebrarem l’aniversari del Guillem, però ell no ho sap.
b) L’autobús, sempre l’espero i quan el veig, l’aturo. És una sorpresa. Com que, de fred, no en farà gaire,
c) El bitllet, vaig comprar-lo, vaig desar-lo i avui l’he podrem estar a la terrasseta. Hi haurà tapes, olives, fuet...
llençat. De patates braves, no n’hi haurà, però la Lali portarà
d) L’abric, me l’he posat, me l’he cordat i, a l’autobús, me un pastís. Ha pensat fer-lo de llimona. Li regalarem un
l’he tret. clauer. El ficarem dins del pastís, ben embolicadet, que
e) El llibre, vaig anar a buscar-lo a la biblioteca i ara el no s’embruti. Haurà de tallar-lo ell, i així el trobarà. La
llegiré mentre viatjo. Laura s’ocuparà de cobrar-ho tot plegat. Sempre n’hi ha,
f) El conductor, aviseu-lo vosaltres, que ell no pot veure’l. de gent que no vol pagar! Recordeu que el Guillem no ho
pot saber, tot això! No fiqueu la pota!

37

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

 57. Els pronoms en i hi, per substituir complements amb preposició ➐ L a meva parella és un cas. Li Ø recordo que no es
descuidi d’agafar les claus, i se’n descuida. Li demano
➊ a) M’hi nego! que s’ocupi de comprar i no se n’ocupa. Li dic: «Que has
b) Jo m’hi esforço molt! anat al supermercat?». I em diu: «Ai, no! No hi he pensat!
c) No s’hi avé gens. No me n’he recordat!». D’anar a fer unes birres, ja se’n
d) T’hi exposaves. recorda, ja! I és clar, jo em queixo. Em diuen que ella
e) Ens hi conformem. és així, que m’Øhi haig d’acostumar... Doncs jo no
f) S’hi acostumen. m’Øacostumo a tot aquest desgavell. Me n’he ben atipat!
g) Us hi dediqueu?
Posa’t a prova
➋ a) M’hi T’hi atreviries?
Saps què et dic? En el meu exmarit, ja no hi penso gens
b) No sé si m’hi atreviré...
ni mica. I mira que, al principi de casats, m’hi avenia
c) Fa temps que ens s’hi dedica.
força. Pensava que no me n’oblidaria mai. Pel que fa a la
d) Des de quan us hi dediqueu?
canalla, no sempre hi podia comptar: ell es dedicava als
e) S’hi M’hi avinc força.
seus negocis, hi dedicava tot el temps del món. No sabia
f) Sempre t’hi us hi exposeu.
com dir-li que la nostra situació era insofrible; però, al
g) Us hi S’hi han negat en rodó.
final, m’hi vaig atrevir. I un bon dia, sense tenir-les totes,
h) S’hi ha esforçat.
vaig plantejar-li la separació. Ell encara se n’estranya, i jo
i) S’hi Ens hi hem esforçat poc...
encara no me n’he penedit!
➌ A
 mb aquell lladre tan desmemoriat, era complicat
avenir-s’hi i tampoc no s’hi podia confiar gaire.
Era força maldestre, i el seu company no Ø creia en les 58. El pronom hi i les combinacions n’hi i s’hi
seves habilitats. Però, com que es va oferir a participar Ø
➊ – M’ajudes a fer la salsa per als calçots? ➝ –No n’he feta
en el robatori, el seu col·lega no s’hi va negar. Després
mai, però t’hi ajudaré.
de moltes peripècies, i havent arribat a l’adreça correcta,
–Quants tomàquets hi poso? ➝ –Posa-n’hi dos de ben
van poder obrir la caixa forta. La sorpresa va ser que,
escalivats.
a dins, no hi havia res de valor. Amb això, no hi havien
–Hi poso una cabeça d’alls? ➝ –No n’hi posis tant. Posa-
comptat!
n’hi tres o quatre grans.
–I d’ametlles, quantes n’hi poso? ➝ –Posa-n’hi cent
➍ a) Sentien molt soroll en aquell carrer. Sempre se’n
grams.
queixaven.
–Afegeixo nyores a la salsa? ➝ –Sí, però només la polpa,
b) Si no comprem la casa ara ens en penedirem.
eh?
c) Et recordaràs de comprar sabó? Ja veig que no te’n
–I d’oli i vinagre, se n’hi afegeix? ➝ –Sí, afegeix-n’hi i ja
recordaràs!
estarà a punt.
d) No va venir a la festa, el Cesc. Se’n va oblidar...
–La vols tastar? ➝ –Ara mateix!
e) Aneu a llençar la brossa, després. No us en descuideu!
➋ a) Ratlla la pastanaga i posa’n a l’amanida.
➎ a) No m’agrada aquest xicot. Et recomano que te
A l’amanida, posa-hi pastanaga.
n’apartis.
De pastanaga, a l’amanida, posa-n’hi.
b) No vull intervenir en aquesta qüestió: me n’abstindré.
c) Nois, ara no puc estar per la iaia. Us n’ocupareu
b) De mostassa sobre cada tall, posa-n’hi una cullerada.
vosaltres?
Obre el pot de mostassa i posa’n una cullerada sobre
d) Com passa el temps! No ens n’adonarem i ja tornarà
cada tall.
a ser Nadal.
Sobre cada tall, posa-hi una cullerada de mostassa.
e) Ja ha marxat. Em pensava que no se n’aniria mai.
f) Recorda que demà has de felicitar la Laura. No te
c) En aquest pastís de poma, posa-hi més canyella
n’oblidis.
i sucre.
De canyella i sucre, posa’n més en aquest pastís
➏ a) Diu que no li agraden els diners, però sempre en
de poma.
parla.
Posa-n’hi més, de canyella i sucre en aquest pastís
b) Diu que havia de portar les eines, però no se’n va
de poma.
recordar.
c) Diu que ha oblidat la combinació, però no se’n
➌ a) –Sí, n’hi vull una mica, gràcies.
penedeix.
b) –No, no hi tiris més aigua.
d) Diu que està contenta amb la feina, però sempre se’n
c) –No, ara no n’hi afegiu, de tomàquet.
queixa...
d) –Sí, afegeix-n’hi unes quantes.
e) L’examinador ha parlat de l’examen, però no n’ha
e) –Sí posa-n’hi, que quedarà més bona.
detallat res.
f) –Se n’hi afegeix si queda massa fort.
f) Diu que no es riu de mi, però sí que se’n riu.
g) –Sí, s’hi pot posar mel.
g) Diu que no pot fer aquest viatge i que en prescindirà.

38

català elemental Activitats de gramàtica · Teide

➍ P
 er fer allioli piqueu, en el morter, dos grans d’all pelats
i sal. De sal, només n’hi poseu una mica. A continuació
afegiu-hi l’oli gota a gota i amb l’altra mà remeneu-ho
sense parar amb la mà de morter, sempre en el mateix
sentit. En els primers moments de la seva elaboració s’hi
ha de tirar l’oli gota a gota, fins que comenci a prendre
cos. L’allioli també es pot elaborar amb un rovell d’ou
que s’hi posa un cop s’ha picat l’all, i s’hi va afegint l’oli.
Això ajuda a formar una base més espessa i és més fàcil
que no es talli. D’aigua, només se n’hi posa en el cas que
s’espesseixi molt, i també és una bona precaució posar-
n’hi unes gotetes perquè no es talli.
Posa’t a prova
Vejam… Primer hi posava el sucre i els ous; després hi
afegia la ratlladura de llimona, un pessic de sal, l’oli…
i la llet, s’hi tirava ara o més tard? Em sembla que n’hi
afegiré una mica ara. Vaja, no en queda gaire. Uf! Que
justet! Ah! I encara hi falta la farina i el llevat. Mmmm…
serà bo, per llepar-se’n els dits!
59. La combinació de pronoms li i els + CD
➊ a) L’hi preparo.
b) Els hi talles.
c) L’hi afaita.
d) N’hi regalem.
e) Li ho suggeriu.
f) N’hi prova.
➋ a) A mi, m’ha tallat els cabells la Berta. I al Martí, qui els
hi ha tallat?
b) A mi, m’ha recomanat el tractament en Toni. I a la Júlia,
qui l’hi ha recomanat?
c) A mi, m’han dut els productes nous. I al Llorenç, ja els
hi han dut?
d) A mi, m’han aconsellat els massatges als peus. I a ella,
també els hi han aconsellat?
e) A mi, m’han proposat l’allisat japonès. I a l’Alba, l’hi
han proposat?
f) A mi, per a la festa, m’han fet un pentinat espectacular.
I a la Gemma, n’hi han fet algun d’original?
➌ a) El clatell suat, l’hi vaig eixugar.
b) Els cabells humits, els hi vaig eixugar.
c) L’esquena suada, la hi vaig eixugar.
d) Les botes mullades, les hi vaig eixugar.
e) De joguines molles, n’hi vaig eixugar.
f) El que portava moll, li ho vaig eixugar.
➍ a) Els l’ensabono.
b) Els la vas donar.
c) Els en serviran.
d) Els les hem de deixar.
e) Els ho vull tornar.
f) Mai no els els posa.
➎ a) Tot el que duguin a la maleta, els ho espolsarem.
b) Els pantalons, els els allargarem.
c) Les mànigues, els les escurçarem.
català elemental
d) El cinturó, els l’eixamplarem.
e) L’armilla, els la cosirem.
f) De companyia, els en farem.
➏ a) –Sí, se’ls va posar.
b) –Sí, se les va depilar.
c) –Sí, sí, ara mateix l’hi curo.
d) –No, no se’l vol tenyir pas!
e) –Sí, l’hi vull tenyir de color blau.
f) –Sí, se’l va quedar ahir.
Posa’t a prova
–Berta, avui tenim molta feina: la senyora Oliva vol que
li tenyeixis els cabells. Els hi tenyeixes i després els hi
pentines.
–Molt bé!
–La Carla porta la cabellera molt esbullada. Vol que la hi
raspallis bé.
–D’acord.
–Després, has de depilar les celles a les senyores Puigbò
i a la senyora Amat. Els les has de depilar sense manies,
perquè les tenen molt gruixudes.
–Perfecte...
–La Joana vol que li facis les ungles. Les hi fas quan
acabis de fer les de la senyora Camell.
–Buf!
–I després vindrà el senyor Prim. Vol que li arrissem els
cabells, que li retallem les celles i que li fem una neteja
facial. Et sembla que li ho podràs fer tu mateixa, tot
plegat?
–Home, no ho sé pas...
–I tant que podràs! Quan acabis, m’avises; jo me’n vaig
a esmorzar.
60. La combinació de pronoms darrere del verb
➊ a) Per què no s’emprova les ulleres? Emprovi-se-les.
b) Per què no es descorda aquest botó? Descordi-se’l.
c) Per què no us emporteu uns mitjons d’aquesta
d’oferta? Emporteu-vos-en un parell.
d) Per què no em talles els cabells? Talla-me’ls ben curts.
e) Per què no t’arromangues les mànigues?
Arromanga-te-les una mica.
f) Per què no ens servim una mica més de pastís?
Servim-nos-en un bocí.
g) Per què no s’endú tot això que ha comprat?
Endugui-s’ho.
h) Per què no us acabeu les croquetes? Acabeu-vos-les.
i) Per què no m’emboliques el que m’he d’endur?
Embolica-m’ho, sisplau.
➋ a) L’arròs, menja-te’l abans no es covi.
b) Les mans, renta-te-les amb aigua tèbia.
c) El got, tanca els ulls i posa-te’l a la boca!
d) De sal, posa-te’n una mica més!
e) Les copes de cristall, demana-me-les quan vulguis.
f) La sucrera, passa-me-la, sisplau!
g) Mengi-se’ls tots, els pastissets de nata!
h) El tall, talleu-vos-el a trossos més petits.
39
Activitats de gramàtica · Teide
➌ a) D’aigua, nosaltres, emportem-nos-en d’excursió. ➐ a) Asseu-t’hi.
b) Les gambes, vostè, mengi-se-les amb forquilla i b) Enfilem-nos-hi.
ganivet de peix. c) Submergiu-vos-hi.
c) Tot el que hi ha al plat, vosaltres, acabeu-vos-ho. d) Escapem-nos-en.
d) Senyors Pla, la carta, mirin-se-la sense pressa. e) Allunyi-se’n!
e) Robert, els tomàquets, amaneix-te’ls amb oli del bo. f) Aparta-te’n.
f) Vosaltres, els tovallons, plegueu-vos-els.
➑ a) –D’acord, poseu-vos-hi. A veure què us diuen...
➍ a) El davantal, corda-te’l; les mànigues, arromanga-te-les, b) –Us ho repeteixo: allunyeu-vos-en!
i els guants, posa-te’ls ara mateix! c) –I tant, fill meu: enfila-t’hi ara mateix!
b) Les ungles, pinta-te-les; els cabells, recull-te’ls, i això, d) –Miri, posi-s’hi aquesta pomada.
embolica-t’ho al voltant del coll. e) –Sí, però, fica-t’hi a poc a poc.
c) Els diners amagueu-vos-els; les claus, fiqueu-vos-les
a la butxaca amb cremallera, i de paraigua, emporteu- Posa’t a prova
vos-en un. Entesos?
–Senyora Rebull, posi’s al llit...
–Al llit, al llit... Posa-t’hi tu, al llit!
➎ a) Escoltin, els gerros, col·loquin-me’ls centrats.
–Au va, dona, prengui’s les pastilles...
b) Sisplau, de cadires, posi-me’n tres aquí a la dreta.
–Les pastilles, les pastilles... Preneu-vos-les vosaltres,
c) Senyor Vila, l’equip de música, prepari-me’l.
les pastilles!
d) Senyores, el que han dut, donin-m’ho.
–Estigui’s quieta, senyora Rebull. Ara li posarem el
e) Escolti, aquell focus, tregui-me’l d’allà.
termòmetre...
f) Carles, ensenya-me-les, les cartes de vins.
–Guaiti, doctora, posi-se’l on li càpiga, el termòmetre!
–Mare, fes el favor! N’estàs fent un gra massa! Una mica
➏ a) –No, emporta-t’ho tranquil·lament.
de paciència...
b) –Tu fes-me-la, ja veurem si te la responc.
–Si arreplego l’inútil que va deixar els cables al mig
c) –Sí, envia-me-la, però dins d’un sobre, que col·lecciono
de la sala... Porteu-me’l, que me’l carrego! I vosaltres,
segells.
aneu-vos-en tots a regar cols.
d) –D’acord, prepari-me’l per demà a primera hora.
e) –Sí, repassa-te-les amb cura.
f) –No, regali-me’ls (regala-me’ls) a mi!

40

català elemental Activitats de gramàtica · Teide