Part 1.

Fitxa tècnica bàsica

1. Autoria (possibilitats)
- Autor/a certificat (si hi ha documentació, signatura)
- Autor atribuït (qui, on, per què)
- Anònim

2. Títol (possibilitats)
- Certificat (si és en lengua estrangera, traducció)
- Genèric (derivat del tema)
- Sense títol?

3. Datació (possibilitats)
- Certificada (fora/dins l’obra)
- Aproximada (qui, on, per què)
Part 1. Fitxa tècnica bàsica

4. Tècnica i material (possibilitats)

- Tècnica: pintura (oli, tremp….), escultura (policromada…), gravat (sobre fusta, xilografia,
sobre coure, calcografia, sobre pedra, litografia… si forma part d’una sèrie o no…),
arquitectura
- Material/suport: pintura (sobre tela, sobre taula, mural…), escultura (tipus de fusta,
marbre, alabastre, bronze, acer, plàstic…), arquitectura

5. Dimensions
- Obra bidimensional: alçada x amplada, en cm
- Obra tridimensional: alçada x amplada x profunditat, en cm
- Obra arquitectònica: en m, adjuntar seccions transversals i longitudinals

6. Procedència: lloc original de la peça (concret, aproximat, desconegut), col·lecció particular o privada…

7. Localització: lloc on es troba actualment, seguint ordre genèric a més concret (país, ciutat, museu,
col·lecció, sala, església, capella, i número de registre, si en té)
Part 2. Anàlisi i descripció de l'obra

Redactat seguit (sense interrupcions) que passi de temes més concrets a més abstractes. Per exemple:

Obra realitzada pel pintor Francisco de Goya y Lucientes l’any X, durant l’etapa madura del pintor. Dins del
total de la seva pràctica artística, s’inclou en la producció de pintura a l’oli, sent aquest llenguatge i tècnica
aquella dimensió més explorada en detriment del dibuix i el gravat.
L’any de factura coincideix amb el seu trasllat a la ciutat francesa de Bordeus i la documentació històrica
(nota a peu de pàgina) assenyala –tot i alguns dubtes (nota peu de pàgina)- que va ser la primera obra
que va realitzar allà.
Aquesta mateixa documentació reflecteix que l’obra va ser fruit d’un encàrrec del consistori per a l’església
de Nostra Senyora de la mateixa ciutat.
Se’n conserven diferents dibuixos preparatoris (figs. x, z), actualment al Departament d’arts gràfiques de la
Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid. El de dimensions més grans (fig. x), mostra la
preparació de la composició gairebé al complet: les grans figures ja apareixen representades,
l'escenografia que posteriorment formarà part de la pintura també i, al marge del foli, es poden veure
inscripcions, probablement de la mà de Goya (nota a peu de página), on l’artista hauria establert la relació
de pigments necessaris per a la confecció de l’obra a estudi.
Una d’aquestes inscripcions, de grafia i tècnica diferent –les inscripcions ja mencionades van ser fetes amb
grafit, mentre que aquesta va ser inscrita amb ploma- reflecteix una sèrie de xifres, possiblement
pagaments, que fins a hores d’ara no s'han pogut relacionar amb la peça a estudi –nota a peu de página-.
Sembla ser la mateixa grafia de l’artista. Com és habitual, existeix la possibilitat que aquest foli
romangué al taller de Goya a Bordeus i que aquest l’hagués fet servir per a realitzar alguna
anotació extemporània sense relació amb (títol obra).
Pel que fa al segon dibuix (fig. z), es tracta de l’esbós previ de la figura de la Verge. Contemplant
dibuix previ i obra final, constatem que, en algun moment del procés que encara es desconeix, Goya
va decidir canviar la posició del braç esquerre de la Verge.
Al marge d’aquest tipus de documentació, sabem que a l’arxiu capitular de l’església de Nostra
Senyora de Bordeus, apareixen un seguit de referències durant el període d’un mes que tenen com a
concepte pinceaux i pigment, seguit de la referència: F. Goya. No hi ha dubte que es tracta del pintor.
Tampoc no hi ha dubte que significarien el seguit de materials que havien de facilitar-li.
Pel que fa a la composició de l’obra podem dir el següent. Sabent que es tracta del seu període de
maduresa i que, durant aquest, va explorar i es va apropar a la pintura tenebrista barroca (nota a
peu de pàgina → Recordem que just abans del trasllat de Madrid a Bordeus, Goya va passar per Itàlia;
allà va entrar en contacte amb els grans Mestres del Barroc, Caravaggio especialment. Segons es
desprèn del seu diari personal, Goya dedicà llargs períodes de la seva estada a Itàlia per visitar les
esglésies que contenien pintures de Caravaggio. També sabem que el seu taccuino conté almenys una
dotzena d'apunts del natural del retaule que Caravaggio va pintar per a l’església de San Salvatore a
Roma.), (títol de l’obra)- representa un punt d’inflexió. És a dir, es considera (nota a peu de pàgina
que conté diversos aspectes que se separen d’aquesta producció tenebrista posat que suposa el
primer encàrrec a una nova ciutat. Així, Goya hauria decidit distanciar-se del seu estil més introspectiu
i fosc, i considerar unes formes més acadèmiques.
La temàtica religiosa de l’obra és un continu en la producció pictòrica de l’artista tot i que sabem que
el seu interès en aquest tipus de representació va començar a decréixer al voltant dels anys X. En
aquest sentit, és interessant considerar-la des de la perspectiva del desencís en la pintura religiosa,
de la qual només participarà en el cas que es doni un encàrrec oficial.
La tradició de la que parteix Goya -retrat de la Verge amb el Nen i diversos personatges- té els seus
orígens en la producció de madonne al Quattrocento. No obstant això, aquest no serà el seu punt de
referència sinó que establirà dos tipus de connexió. El primer, ja esmentat, amb la pintura tenebrista;
no tant per la gama cromàtica, doncs intentarà des-fer-se d’ella, per sinó per la gestualitat i emocions
típiques barroques. L’altra línia d’interès de Goya no es troba en la temàtica ni en l’expressió dels
personatges, sinó en la tècnica. El seu més important mestre va ser Velázquez i, en relació amb (títol
obra), es pot constatar com encara reprodueix el tipus de pinzellada solta que tan admirava del
pintor barroc (nota peu de pàgina).
En relació amb la producció artística del moment, podem comparar (títol obra) amb dues línies o
tipologies diferents. En primer lloc la francesa de Bordeus. Essencialment acadèmica, la irrupció de
Goya –no tant en aquesta obra com amb la seva producció posterior a la ciutat- va significar un gir
en els interessos compositius i, també, en els temes. Artistes que van estar prop d’ell, com X, i altres
generacions posteriors, van ser permeables a les formes de Goya i la seva influència es pot notar
considerablement en obres com –títol- (fig. z).
L’altra línia és l’espanyola. Quan Goya marxà a Bordeus ja havia explorat en termes de novetat
temàtica i compositiva, deixant un estel d’influència que va estar especialment present a la cort i la
Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. En aquest sentit, es pot arribar a parlar
d’una generació de pintors goiescos o a l’estil de Goya durant els anys X-X.
Figures:

(fig. x)
Coenraet Decker i Johannes de Ram segons Johannes Verkolje,
Església de Nostra Senyora de Bourdeus,
c. 1703.
Département d’arts graphiques, Musée des Beaux Arts, Bordeus.
Bibliografia:

ALBERTZ, Rainer (2018), «The recent discussion on the formation of the Pentateuch/Hexateuch», Hebrew Studies, vol.
59, pp. 65 – 92.
ÁLVAREZ MORÁN, Mª Consuelo (1978), «El mito de los gigantes en Claudiano», Cuadernos de filología clásica, vol. 15,
pp. 53-71
ANDRÉ-SALVINI, Béatrice (dir.) (2008a), Babylone, cat. exp., 14 marzo – 2 junio 2008, Musée du Louvre, París. París:
Musée du Louvre, Hazan.
ANDRÉ-SALVINI, Béatrice (2008b), «Sources pour une reconstruction de la ville de Babilone. Textes topographiques et
métrologiques», en Béatrice André-Salvini (dir.), Babylone, cat. exp., 14 marzo – 2 junio 2008, Musée du Louvre, París.
París: Musée du Louvre, Hazan.
ANDRÉ-SALVINI, Béatrice (2008c), «Les sources historiques cunéiformes. Nabonide et la fin des dynasties indigènes à
Baylone», en Béatrice André-Salvini (dir.), Babylone, cat. exp., 14 marzo – 2 junio 2008, Musée du Louvre, París. París:
Musée du Louvre, Hazan.
ANDRÉ-SALVINI, Béatrice (2008d), «Le cylindre de Cyrus», en Béatrice André-Salvini (dir.), Babylone, cat. exp., 14
marzo – 2 junio 2008, Musée du Louvre, París. París: Musée du Louvre, Hazan.
APOLODORO (1985), Biblioteca. Introducción de Javier Arce. Traducción y notas de Margarita Rodríguez de Sepúlveda.
Madrid: Gredos.
ARISTÓFANES (2007), Comedias. Los Pájaros. Introducciones, traducción y notas de Luis M. Macía Aparicio. Madrid:
Gredos.
ARRIANO (1982), Anábasis de Alejandro Magno. Introducción de Antonio Bravo García, traducción y notas de Antonio
Guzmán Guerra. Madrid; Gredos.
BAC (2020), Sagrada Biblia. Versión directa de las lenguas originales por Eloino Nacar Fuster, Alberto Colunga Cueto, O.P.
Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos.
Exposicions:

Relació de les exposicions on la peça ha estat exhibida anteriormente. Convenientment citades com:

ANDRÉ-SALVINI, Béatrice (dir.) (2008a), Babylone, cat. exp., 14 marzo – 2 junio 2008, Musée du
Louvre, París. París: Musée du Louvre, Hazan.