Rebecca West, escriptora i periodista

Redacció
4 minuts

Rebecca West (Londres, 1892-1983) és el pseudònim de l’escriptora i periodista Cecily Isabel

Fairfield Andrews, protagonista del mes d’octubre a la biblioteca de Can Ventosa. Va estudiar al
Georges Watson Ladies College d’Edimburg. Una malaltia quan tenia quinze anys i la manca de
mitjans econòmics de la seua família, la van obligar a abandonar els estudis i a continuar formant-se
de manera autodidacta. West va debutar als 18 anys com a periodista de The Freewoman, revista
apareguda el 1911 en la qual va continuar col·laborant quan va passar a anomenar-se The New
Freewoman i més tard Thegoist. Va ser llavors quan va assumir el pseudònim de Rebecca West,
nom de l’heroïna feminista d’una obra de teatre de Henrik Ibsen. 
Sufragista i feminista militant, sensible a les teories de Freud i admiradora de D. H. Lawrence. Va
ser amiga de Virginia Woolf i Doris Lessing i companya durant deu anys de l’escriptor i filòsof
polític anglès H. G. Wells. Va treballar al camp del periodisme polític i literari per a The Clarion, el
Daily News, el Daily Herald i altres diaris.
Entre la seua vasta producció assagística es troba un estudi sobre Henry James de 1915 (’Henry
James’), una biografia de Sant Agustí de 1933 (’St. Augusti’), un llibre sobre l’antiga Iugoslàvia
(’Anyell negre, falcó gris’), un altre sobre la Segona Guerra Mundial (’El significat de la traïció’),
de 1949 i ‘Una reguera de pólvora’ (1955) sobre el judici de Nuremberg.
La seua primera novel·la va ser ‘El retorn del soldat’ (1918), on va analitzar els efectes de la guerra
en els soldats que van tornar del front després de la Primera Guerra Mundial. Aquesta obra va ser
portada al cinema el 1982. Altres novel·les són ‘El jutge’ (1922), ‘L’estranya necessitat’ (1928),
‘Harriet Hume’ (1929), ‘La canya que pensa’ (1936) i ‘Els ocells cauen’ (1966). L’any 1957 es va
publicar el primer volum de la seua trilogia: ‘The Fountain Overflows’, els dos volums següents es
van publicar de manera pòstuma el 1984 i 1985. L’any 2006 es va portar a la ràdio per la BBC, com
a serial. És la trilogia dels Aubrey: ‘La família Aubrey’, ‘El cor de la nit’ i ‘La cosina Rosamund’.
Va participar a la pel·lícula ‘Rojos’ (1981) interpretant-se a si mateixa dirigida per Waren Beatty.
West va donar suport a la creació a Espanya del Front Popular, i més tard, durant la Guerra Civil, va
fundar juntament amb Emma Goldman i altres el Comitè d’Ajuda a Persones sense Llar, dirigit a
auxiliar dones i nens espanyols.
El 1942, el president nord-americà Truman li va concedir el premi del Women’s Press Club Award
for Journalism, lloant-la per ser una de les «millors reporteres del món». Va ser Membre de
l’Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències. El 1959 la van nomenar Dama Comendadora
de l’Imperi Britànic.