Mecanismes

Mecanismes
Sumario
1. Esquema general de mecanismes....................................................................................................3
2. Principis de mecanismes..................................................................................................................4
2.1. Potència mecànica....................................................................................................................4
2.2. Moment o par...........................................................................................................................4
3. Mecanismes de transmissió de moviments......................................................................................4
3.1. Transmissió lineal....................................................................................................................4
a) Palanques i articulacions........................................................................................................4
b) Politges o corrioles................................................................................................................7
3.2. Transmissió rotacional:............................................................................................................8
a) Transmissió per rodes de fricció............................................................................................8
Característiques:.....................................................................................................................8
Relació de transmissió............................................................................................................8
Rodes de fricció exteriors.......................................................................................................9
Rodes de fricció interiors.......................................................................................................9
Rodes de fricció tronco còniques...........................................................................................9
b) Transmissió per politges i corretja.......................................................................................10
c) Transmissió per engranatges................................................................................................10
Característiques que defineixen a un engranatge.................................................................12
Eixos paral·lels.....................................................................................................................13
Eixos perpendiculars que es creuen......................................................................................13
Tren de engranatges simple i composto...............................................................................13
Tren de engranatges simple, amb engranatge boix...............................................................14
Cadenes cinemàtiques..........................................................................................................14
d) Transmissió per cadena o corretja dentada..........................................................................14
e) Caragol sense fi- corona.......................................................................................................15
4. Mecanismes de transformació de moviments................................................................................15
4.1. Reversibles.............................................................................................................................15
a) Pinyó cremallera..................................................................................................................15
b) Biela-manovella...................................................................................................................16
4.2. Irreversibles...........................................................................................................................16
a) Caragol femella....................................................................................................................16
b) Lleva i excèntrica.................................................................................................................16
5. Suports i unió d'elements mecànics...............................................................................................18
a) Suports.................................................................................................................................18
Acoblaments fixos................................................................................................................18
Acoblaments mòbils.............................................................................................................19
Junta elàstica.............................................................................................................................19
Junta carden o universal............................................................................................................19
Juntes homocinètiques..............................................................................................................19
Juntes Oldham...........................................................................................................................19
Eix estriat lliscant......................................................................................................................19
b) Unions desmuntables...........................................................................................................19

1/28
 Mecanismes

c) Unions fixes.........................................................................................................................21
6. Elements mecànics auxiliars..........................................................................................................22
a) Acumuladors d’energia........................................................................................................22
Elements elàstics..................................................................................................................22
Volant d'inèrcia.....................................................................................................................23
b) Dissipadors d’energia, frens................................................................................................23
c) Embragatge..........................................................................................................................24
d) Coixinets..............................................................................................................................25
7. ANNEX: Formulari.......................................................................................................................27

2/28
1. Esquema general de mecanismes.
 Palanques.
LINEAL  Articulacions
 Politges

 Rodes de fricció
 Politja i corretja
 Engranatges
TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT o Tren de engranatges simple.
o Tren de engranatges simple,
ROTACIONAL
con engranatge boix.
o Tren de engranatges
composto.
MECANISMES  Caragol sense fi-corona
 Pinyó cadena.

REVERSIBLES
 Pinyó cremallera.
 Biela manovella.

TRANSFORMACIÓ DE MOVIMENT
 Excèntrica.
IRREVERSIBLES  Lleva
 Caragol femella.
 Mecanismes

2. Principis de mecanismes.
2.1. Potència mecànica
Es defineix com el treball realitzat per una màquina o sistema en un determinat interval de temps i
és igual al producte del parell motor (M) per la velocitat angular (ω)
W
P= =M⋅ω
t
P=F⋅r×ω =F×v

2.2. Moment o par

Es defineix com la força que és capaç d'exercir l'eix d'un motor determinat en cada gir. En el cas
d'un torn per exemple, perquè el sistema estigui en equilibri i es pugui elevar la càrrega, caldrà que
el moment de gir produït per aquesta càrrega sigui igual al moment de gir originat per la maneta.

M =F⋅r=Q⋅d

3. Mecanismes de transmissió de moviments.

3.1. Transmissió lineal
a) Palanques i articulacions
Les palanques són màquines simples. Estan compostes per una barra rígida i un punt de suport que
també s'anomena fulcre. Normalment s'utilitzen per exercir una força elevada a partir d'una força
més, són una mena de multiplicador de força.
Avantatge mecànic i desavantatge mecànic
Quan la palanca multiplica la força inicial, podem dir que té un avantatge mecànic. No totes les
palanques tenen un avantatge mecànic. En alguns tipus de palanca cal aplicar una gran força per
vèncer una petita força i això es coneix com un desavantatge mecànic. La finalitat d'aquest tipus de
palanca és que doni com a resultat que la petita força es mogui a gran distància, cosa que pot
resultar interessant en mecanismes com ara les barreres.

4/28
 Mecanismes

Parts d'una palanca

La resistència és una força (moltes vegades el pes de l'objecte) que cal superar mitjançant l'ús d'una
altra força, la força aplicada. El punt de suport, o fulcre, és el punt sobre el qual es balanceja la
palanca. Els braços, braç de força i braç de resistència, corresponen a la distància entre el fulcre i la
força o resistència aplicada.
La llei de la palanca

Tant la força aplicada com la resistència s'han d'expressar a newton (N). La longitud del braç de
força i el braç de resistència estan en metres (m).

5/28
 Mecanismes

Tipus de palanques
Hi ha tres tipus de palanques segons la posició relativa de la força, la resistència i el punt de suport.
Els tres tipus de palanques són:

Palanca de primer grau

El punt de suport, o fulcre, es
troba entre la força i la
resistència.
Exemple: balancí
Palanca de segon grau
La resistència es troba entre
la força i el fulcre.
Exemple: carretó
Palanca de tercer grau
La força es troba entre el
fulcre i la resistència.
Exemple: canya de pescar.

ARTICULACIONS
Permeten transmetre moviments i forces i funcionen com a palanques. Segons el sentit del
moviment transmés, tenim els següents tipus d’articulacions:

6/28
 Mecanismes

b) Politges o corrioles
La corriola és un disc que pot girar al voltant del seu eix i que disposa a la vora d'una canaleta per
on es fa passar una corda, un cable o una corretja.
La funció que exerceix una corriola fixa és modificar la direcció de la força aplicada.
Les politges poden ser:


- Politja fixa: si el seu eix de rotació roman fix. En aquest cas, els valors de la potència i la
resistència són iguals.

F=R
- Politja mòbil: En aquest cas la potència que cal aplicar és igual a la meitat de la resistència que es
tracta de vèncer.

F=R/2

En el cas de més d’una politja mòbil, n politges mòbils, la potència F

necessària per vèncer una resistència R ve donada per l'expressió:
R
F= n
2

A més, en aquest cas, la distància recorreguda per la resistència és 2n

vegades menor que la que recorre la potència.
Diferents models de politges mòbils múltiples.

7/28
 Mecanismes

- Polipasto: En aquest cas la potència que cal aplicar és

igual a la meitat de la resistència que es tracta de vèncer.
R
F=
2⋅n

3.2. Transmissió rotacional:

a) Transmissió per rodes de fricció
Consisteix en transmetre el moviment entre dos rodes
gracies a la força de fregament. Per això, les zones de contacte han de estar fabricades de un
material amb alt coeficient de fregament, amb el objectiu d’evitar que llisquen o patinen.
A més a més, ambdues rodes han d’estar fortament pressionades una contra l’altra. La força axial
amb la que s’han de pressionar es la següent:

60⋅P
Fx=
2⋅π ⋅n⋅r⋅μ

N= nombre de revolucions per minut (rpm)

R= radi de la roda conductora
Nu= coeficient de fregament (entre 0 i 1)
P= potencia a transmetre (w)
Fx= força axial (N)

Característiques:
Les rodes de fricció s’utilitzen per a separacions xicotetes.

Relació de transmissió
La roda més petita rep el nom de pinyó i la conduïda rep el nom de roda. El pinyó i la roda giren en
sentits contraris i poden ser exteriors, interiors o troncocòniques.
Partint del principi de que no existeix lliscament, podem assegurar que la velocitat tangencial del
pinyó i la roda, en el punt de contacte es la mateixa, i val:
2⋅π⋅r⋅n 2⋅π ⋅R⋅N
v= = m/s; r⋅n=R⋅N
60 60
r d N
i= = =
on es dedueix que la relació de transmissió R D n

8/28
 Mecanismes

Rodes de fricció exteriors

E=r+ R

d D d +D
E= + =
2 2 2

Rodes de fricció interiors

E=R−r

D d D−d
E= − =
2 2 2

Rodes de fricció tronco còniques

r
=tan( β )
R

9/28
 Mecanismes

b) Transmissió per politges i corretja

Anomenen politja a la roda que s’utilitza en les transmissions per
mitja de corretja.

Les corretges poden ser redones, trapezoidals, planes o estriades.

S'utilitzen en separacions grans o per a transmetre esforços major, ja que hi ha major superfície de
lliscament.
la seua relació de transmissió
r d N
i= = =
R D n

c) Transmissió per engranatges

Els engranatges o pinyons són elements mecànics dissenyats per transmetre moviments de gir, la
seva forma és la d'una roda amb dents tallades al contorn. Aquestes dents engranen (encaixen) a les
d'una altra roda similar, de manera que quan una gira, obliga l'altre a girar.

Es fan servir quan cal transmetre grans esforços o es vol que la relació de transmissió es mantingui
sempre constant. Encara que son sorollosos i produeixen vibracions.

10/28
 Mecanismes

La característica fonamental d´un engranatge és el nombre de dents que té. Aquest valor
generalment està representat per la lletra Z. . L'altra dada essencial és la velocitat de rotació, que es
representa amb la lletra N. Es mesura en rpm (revolucions per minut) i indica el nombre de voltes
que fa una per minut.

Als engranatges sempre n'hi ha un que empeny, l'anomenat motor o engranatge motriu, i un altre
que rep el moviment, la sortida o engranatge conduït.
la seua relació de transmissió
N s Ze
i= =
N e Zs

Segons la seua relació de transmissió el mecanisme es classifica en:

i<1, reductor de la velocitat i multiplicador de la força.
i=1, sistema igualador de la velocitat
i>1; sistema multiplicador de la velocitat i reductor de la força.

11/28
 Mecanismes

Característiques que defineixen a un engranatge.

• Tipus de circumferència: primitiva, interior i exterior.

d p=m⋅Z❑

d ext =m⋅(Z +2)

d i=m⋅(Z−2,5)
• Mòdul (m)
• El pas
p=w+s=m⋅π

• Característiques d’una dent:

➢ altura de la dent (2,25·m)= addendum (1·m) + dedendum (1,25·m)
h=h1+ h2=2,25⋅m

h1=1⋅m

h2=1,25⋅m

➢ longitud de la dent:
b=10⋅m

➢ Gruix de la dent (s)

19
s= ⋅p
40
➢ Gruix del buit de la dent:

21
w= ⋅p
40

12/28
 Mecanismes

Eixos paral·lels

Engranatges de dents rectes

Engranatges de dents helicoidals

Engranatges de dents en V

Eixos perpendiculars que es creuen.

Tren de engranatges simple i composto.

Z 1⋅Z 3
i TOT = =i ⋅i
Z 2⋅Z 4 1 2

13/28
 Mecanismes

Tren de engranatges simple, amb engranatge boix.

Cadenes cinemàtiques

d) Transmissió per cadena o corretja dentada.

Son ideals per a transmetre entre eixos molt distants amb una relació de transmissió constant.
Idònia per a llocs polsegosos on se li exigeix una gran durabilitat a la transmissió.
Té l'inconvenient de ser una mica sorollosa. Ha d'estar lubricada.

14/28
 Mecanismes

e) Caragol sense fi- corona.

Es tracta d’un sistema d’engranatges on el caragol es un engranatge d’1, 2 o 3 dents depenent dels
filets que tinga.
El moviment només es transmet del cargol a la corona i mai al revés (mecanisme irreversible). Això
ho fa molt adequat per al seu ús en torns que pugen aigua o materials de construcció, ascensors, etc.

4. Mecanismes de transformació de moviments.

4.1. Reversibles
a) Pinyó cremallera
És un mecanisme compost per un pinyó o roda dentada de dents rectes, que engrana amb una barra
dentada anomenada cremallera de manera que, quan el pinyó gira, la barra dentada es desplaça
longitudinalment.
Perquè el grani sigui possible i el pinyó pugui lliscar sobre la cremallera cal que tant pinyó com
cremallera tinguin el mateix mòdul.
Aquest tipus de mecanisme és reversible. És a dir, pot funcionar aplicant un moviment de gir al
pinyó que és transmès a la cremallera desplaçant-los de forma lineal, o viceversa, si s'administren
moviments lineals alternatius a la cremallera, aquests es converteixen en moviments rotatius al
pinyó.
S'utilitza forats de columna, llevataps, en l'obertura i el tancament de portes sobre guies, i en les
direccions dels automòbils.

Avanç
A= p⋅Z=m π ⋅Ż

Velocitat d’avanç

V = A⋅n=m π ⋅Ż⋅n

15/28
 Mecanismes

b) Biela-manovella
Aquest mecanisme transforma el moviment circular en moviment
rectilini alternatiu.

És un sistema reversible, cosa que vol dir que també pot funcionar per
convertir un moviment lineal alternatiu en un altre de gir, com en el
cas d'un pistó dins del cilindre al motor d'un automòbil, on la maneta
es veu obligada a girar.

4.2. Irreversibles
a) Caragol femella
Mitjançant aquest sistema s'aconsegueix convertir el moviment circular del cargol en moviment
rectilini de la femella.
El moviment circular no ha de ser
subministrat per un motor, sinó que es pot
produir manualment mitjançant una maneta
com succeeix al cargol de banc, o a la
capdavantera de la llera d'un reg o en un gat a
maneta.
La claveguera (husillo) , igual que qualsevol
altre cargol, es caracteritza pel nombre
d'entrades (e) i pel pas de la rosca (p).
Q⋅p
M= v =p⋅e⋅n
2⋅π

b) Lleva i excèntrica

El sistema de lleva és un mecanisme que permet

transformar un moviment rotatori en lineal
alternatiu. Es basa en un element de contorn no
circular que gira sobre un punt, en girar el perfil
d'aquest element provoca la pujada o baixada d'un
seguidor de lleva o palpador.

16/28
 Mecanismes

L'excèntrica és una variació del mecanisme lleva-

seguidor. Consisteix en una roda l'eix de gir de la
qual no coincideix amb el centre de la
circumferència. Transforma el moviment de rotació
de la roda en un moviment lineal alternatiu del
seguidor. És com una lleva particular, el contorn de
la qual és una circumferència en què l'eix de gir no
coincideix amb l'eix de la circumferència, sent la
carrera del seguidor el doble de la distància que hi
ha entre el centre de la circumferència i l'eix de gir

Aquest tipus de transformació de moviment és irreversible. És a dir, el moviment alternatiu del

seguidor no és capaç de produir el gir de l'element rotatori. El palpador o seguidor pot accionar una
vàlvula, un polsador,…
El recorregut vertical màxim que efectua el palpador s'anomena carrera del palpador.
Els punts extrems del recorregut corresponen als punts del perfil de la lleva amb distància màxima
(ràdio major) o mínima (ràdio menor) respecte a l'eix de gir. El valor numèric de la cursa s'obté
restant, del radi més gran, el radi més petit. Hi ha perfils de lleva molt diversos sempre determinats
pel moviment que es requereixi en el seguidor, podent adoptar formes realment complexes. La
funció principal és l'automatització de màquines (programadors de rentadora, control de màquines
de vapor, obertura i tancament de contactes elèctrics, de les vàlvules dels motors d'explosió...).

17/28
 Mecanismes

5. Suports i unió d'elements mecànics.

Des del punt de vista mecànic, es convenient diferenciar entre arbre i eix.
Es defineix arbre de transmissió a un element de revolució que permet transmetre potència o
energia.
Es defineix com a eix a un element de màquines, generalment cilíndric, que suporta diferents peces
que giren, però no transmet potència. Per tant, no està sotmès a torsió.

a) Suports
Acoblaments fixos
Els arbres es troben col·locats al mateix eix geomètric i no han de variar de posició durant el gir. Es
pot utilitzar brides i platerets.

18/28
 Mecanismes

Acoblaments mòbils
Permet una certa inclinació entre els arbres de transmissió. Els eixos de ambdós arbres poden no
estar alineats en algun moment durant el seu funcionament.

• Junta elàstica
• Junta carden o universal
• Juntes homocinètiques
• Juntes Oldham
• Eix estriat lliscant

b) Unions desmuntables

Tipus Característiques Figura

Buló o cargol passant i femella Es tracta d'un cargol que cargola en una
femella. Les peces a unir no van roscades.

Caragols d’unió Són cargols semblants als anteriors, però no

es fa servir rosca. La peça més allunyada del
cap del cargol és la que fa de rosca, gràcies a
la rosca que se li ha practicat.

19/28
 Mecanismes

Presoners Són cargols que es rosquen en una peça i

s'allotgen al buit que porta l'altra. S'empren
quan es vol que una de les peces no giri ni es
desplaci respecte a l'altra.

Espàrrecs Són varetes roscades per ambdós extrems

amb la part central sense roscar. Sol utilitzar-
se en peces grans a les quals se n'uneixen
altres de més simples que es desmuntaran
amb regularitat.
Pern Serveixen per a unir diverses peces.

Caragol rosca xapa S'utilitzen per a peces metàl·liques de poc

gruix Tenen la qualitat de realitzar la rosca a
mesura que són introduïts, per la qual cosa no
cal roscar el forat; prèviament és necessari
realitzar un forat amb una broca de diàmetre
una mica més petit que el del nucli del cargol
tirafons Es fan servir per unir peces de fusta. A
mesura que s'introdueix el tronc, també es fa
la rosca.

Passador o clavilla Són peces de forma cilíndrica o cònica que

serveixen per subjectar elements de màquines
que estaran juntes.

Claveta Són peces prismàtiques que s'interposen entre

dues peces per unir-les i transmetre un esforç
entre elles. Per això, prèviament caldrà fer un
claveter a les dues peces, on s'introdueix la
xaveta
Llengüeta Són peces prismàtiques d'acer, que permeten
que la peça que cal subjectar tinguin un
desplaçament longitudinal pel que fa a la peça
que subjecta la llengüeta
Guia El seu objectiu és permetre desplaçar una
peça respecte a l'altra. Hi ha diferents perfils.

20/28
 Mecanismes

c) Unions fixes
Tipus Característiques
Rebló (remache) Els reblons són varetes cilíndriques amb un cap en un extrem que
serveixen per unir diverses xapes o peça de petit gruix de manera
Reblada permanent.
roblon Els roblons són reblons amb un diàmetre superior a 10mm

ajustament a pressió (unió
forçada)
unió mitjançant adhesiu
Unió fixa mitjançant soldadura:
S'anomena ajustament a pressió, o ajustament amb gust, aquell
que es realitza quan el diàmetre de l'eix és més gran que el del
forat on es col·locarà.
Consisteix en unir dues superfícies interposant una capa d’un
material amb alt poder d’adherència.

soldadura en fred
soldadura en calent:
És una soldadura química. Solen estar compostos per una pols
metàl·lica i una resina plàstica, que vénen separats
Consisteix en la unió permanent de dos o més metalls mitjançant
calor a la zona d'unió fins que el material d'aportació fundi o
quan el mateix material de les peces es fon i les uneix.

Tipus de la soldadura en calent:

• Soldadura tova: és un tipus de soldadura heterogènia on s'apliquen temperatures de fins a
400ºC mitjançant un soldador elèctric. Com a metall d'aportació es fa servir un aliatge
d'estany i plom que sol fondre a uns 230ºC. S'empra per soldar components electrònics,
cables,...
• Soldadura forta: és un tipus de soldadura heterogènia en què la temperatura arriba a 1000ºC
mitjançant un (soplete) bufador de gas. El metall d'aportació és en forma de varetes de llautó
o llautó plata i un antioxidant (bòrax). És un tipus de soldadura heterogènia en què
s'apliquen temperatures de fins a 1000ºC mitjançant un bufador de gas. Com a metall
d'aportació s'utilitzen varetes de llautó o llautó plata i antioxidant (bòrax).
• Soldadura oxiacetilènica o autògena: la calor necessària s'obté de la flama d'un bufador pel
qual surten acetilè i oxigen. La temperatura assolida arriba als 3000ºC. Com a material
d'aportació es fa servir un material igual al de les peces que es volen unir
• Soldadura elèctrica per resistència: Consisteix a fer saltar un arc elèctric entre dos
elèctrodes. Amb aquesta calor es fon una porció de les parts de les peces que s'uniran. Es pot
soldar per arc fent un cordó de soldadura o per punts mitjançant dos elèctrodes.

21/28
 Mecanismes

6. Elements mecànics auxiliars

a) Acumuladors d’energia
Elements elàstics
Són aquells elements que es deformen per l'acció d'una força i, una vegada ha desaparegut,
recuperen la seva forma inicial.
A les màquines s'utilitzen elements elàstics per recuperar la posició inicial dels diversos òrgans
mòbils quan cessa la força, o per absorbir vibracions i esforços bruscs.
• Molles de tensió o tracció

• Molles de compressió

• Molles de torsió o d’espiral

• Molles de ballesta

22/28
 Mecanismes

Volant d'inèrcia
El volant d'inèrcia és un disc massís, normalment de fosa, que es munta en un eix amb la missió de
garantir un gir regular.

b) Dissipadors d’energia, frens.

es fan servir per aturar elements mecànics que giren, transformant la seva energia cinètica
(mecànica) en energia calorífica per mitjà de fricció entre dues peces. A aquests elements se'ls
coneix amb el nom de frens.
• Fre de sabata: exterior o de tambor

• Fre de disc
• Fre elèctric

23/28
 Mecanismes

c) Embragatge
S'encarrega de transmetre, a voluntat de l'usuari, el moviment entre dos eixos alineats.

24/28
 Mecanismes

d) Coixinets
Són peces cilíndriques que es col·loquen entre el suport de la màquina i l'eix o l'arbre de transmissió
del moviment, per aconseguir que la fricció entre aquests siga mínima.
Hi ha dos tipus de coixinets: de fricció i rodaments.
• Els coixinets de fricció són cilindres buits, fabricats en
material més tou que l'arbre perquè es desgaste primer i el
protegisca.

• Els rodaments són coixinets formats per dos cilindres concèntrics, un fix al suport i un altre
a l'eix. Entre tots dos coixinets s'intercalen una corona de boles o rodets, que podran girar
lliurement, d'aquesta manera es produeixen pèrdues d'energia menors que en el cas de la
fricció.
◦ Rodament rígid de boles: per suportar esforços axials.

◦ Rodament de rodets cilíndrics: pot suportar càrregues radial grans i aguantar velocitats
altes.

25/28
 Mecanismes

◦ Rodament de rodets cònics: pot suportar càrregues radial i axials alhora.

◦ Rodaments d’agulles: permeten dissenyar construccions lleugeres de pes i que

requereixen molt poc espai.

26/28
 Mecanismes

7. ANNEX: Formulari
1CV=735W 2⋅π
ω= ⋅N
60

Llei de la Palanca

F⋅B F =R⋅BR

Politges i corrioles

Politja fixa politja mòbil/politges mòbils polipast

R R R
F=R F= F= F= n
2 2⋅N 2

Rodes de fricció

N= nombre de revolucions per minut (rpm)

60⋅P R= radi de la roda conductora
Fx= Nu= coeficient de fregament (entre 0 i 1)
2⋅π ⋅n⋅r⋅μ
P= potencia a transmetre (w)
Fx= força axial (N)
Velocitat tangencial i velocitat de gir

n= nombre de revolucions per minut (rpm)

2⋅π⋅n R= radi (m)
v =ω⋅R= ⋅R V= velocitat (m/s)
60
ω=velocitat angular (rad/s)

Relació de transmissió

Politges i rodes N 2 D1
i= =
N 1 D2

N 2 Z1 M1
N2 Engranatges i= = i=
N 1 Z2 M2
i=
N1

i=
∏ Zimpares
Tren d’engranatges
∏ Z pares

27/28
 Mecanismes

Distància entre centres de rodes de fricció

Interiors E=R−r
E

Exterior E=r+ R

Diàmetre primitiu

D p=m⋅Z

Potència mecànica

W
P= =M⋅ω P=Potència (W) M1
t W= treball i=
M2
M=par (Nm)
P=F⋅r×ω =F×v ω=velocitat angular (rad/s)
v= velocitat lineal (m/s)
r = radi de gir (m)

Par o moment
M=par (Nm)
F = força del pes (N)
M =F⋅r=Q⋅d r = radi de gir (m)
Q= força exercida (N)
d = radi de la manovella (m)

Pinyó cremallera

A= p⋅Z=m π ⋅Ż
V = A⋅n=m π ⋅Ż⋅n

Caragol femella

Q⋅p M=par (Nm)

M=
2⋅π Q= força exercida (N)
P = pas del caragol
v =p⋅e⋅n e = nombre d’entrades o filets
n = velocitat de gir (rpm)
v = velocitat lineal (m/s)

28/28