DINERS LEGALS

Javier Landete
Pedro Suzarte
 Index

1.Explicació
2. Evolució
3. Avantatges
4. Inconvenients
5. Característiques
6. Falsificació
7. Diners d’europa
 EXPLICACIÓ

Lo primer és dir que són els diners. Diem diners a tot actiu o
ben acceptat com a mitjà de pagament o mesurament del valor
pels agents econòmics per als seus intercanvis i a més compleix
amb la funció de ser unitat de compte i depòsit de valor. Els
diners va evolucionar al paper moneda amb el naixement de la
banca, però no és fins al segle XX quan el metall perdrà la seua
hegemonia. En aqueix moment, s'abandona el patró de l'or i els
diners són avalats pel suport de l'Estat. Les monedes i bitllets en
circulació són la forma final adoptada per les economies com a
diners.
Els diners legals son els bitllets de curs legal emesos pels
bancs centrals de cada país. Espanya es un dels paisos de la Unió
Europea enquadrats a l’eurozona que han adoptat “l’euro” com a
moneda, per la cual cosa l’organisme que emet i controla la
quantitat de diners que circulen es el Banc Central Europeu
(BCE).
Algunes de les funcions del diner legal es:
- Agilita la divisió del treball.
- Permet el càlcul econòmic establint comparacions entre costos
i rendiments esperats.
- Permet expressar béns heterogenis en unitats comunes.
- Facilita el comerç.
-Permet postergar decisions de compra i conservar els
rendiments obtinguts dels factors de producció.
 EVOLUCIÓ

Les dificultats inherents a la barata van portar a utilitzar

diversos béns per a facilitar els intercanvis.
L'obsidiana de Anatolia, usada com a matèria primera per
a la fabricació d'eines en l'edat de pedra es va utilitzar ja en 12
000 abans de Crist com una forma de diners, en el comerç
organitzat en el nové mil·lenni .
Ja en 9000 a. C. s'utilitzava tant el gra com diners o com a
element de barata.
Les societats van anar seleccionant alguns metalls com l'or,
la plata i coure com a béns òptims per a funcionar com a diners.
La circulació dels metalls preciosos sense encunyar provocava
grans inconvenients per les dificultats que sorgien respecte al
pes i la llei o puresa de les peces utilitzades. La seguretat del
trànsit va aconsellar les encunyacions que consistien inicialment
en un simple segell o marca que garantia la qualitat i pes de les
peces. Posteriorment i per a evitar els possibles fraus derivats de
la retallada de les monedes es va iniciar el troquelament de les
monedes.
La civilització Mesopotàmica va desenvolupar una
economia de gran escala basada en diners-mercaderia. Els
babilonis i els estats veïns van elaborar el primer sistema de
l'economia com pensem hui, quant a les normes sobre el
deute,10 contractes legals i codis de lleis en matèria de
pràctiques comercials i propietat privada. Els diners no era
només una aparició, sinó era una necessitat.
 Fins a aquest moment s'havien utilitzat diversos béns com a
diners, plata i or, consolidant-se l'ús de metalls com a or, plata i
coure pels avantatges que oferien enfront d'una altra mena de
béns, utilitzant-se aquests metalls pel seu pes. No obstant això,
es produeix una novetat significativa que suposa el naixement de
les monedes. Les primeres encunyacions de moneda es van
produir al voltant de l'any 600 a. C. en tres llocs del planeta de
manera independent, a Lídia (Àsia menor), a la Xina i a l'Índia. El
metall es trosseja en xicotetes porcions i es marca amb un senyal
identificatiu i es crea la moneda que té com a funció específica
servir com a diners.
Des d'aproximadament l'any 1000 a. C., estava en ús en
Xinesa diners amb forma de xicotets ganivets i espases de
bronze, plata i or i amb rèpliques de bronze fos en ús abans
d'això.
 AVANTATGES
 L'efectiu està universalment acceptat.

Perquè tots els paisos tenen efectiu i existeix un mercat de

canvi de divises.

 L'efectiu no falla.

L'efectiu no falla perquè hui tens 120€ i demà els continues

tenint llevat que te'ls roben, però un banc pot caure en
fallida i perdre els teus diners o recuperar-lo al temps.

 L'efectiu no causa cap problema a la privacitat.

Amb l'efectiu no has de tindre privacitat en contrasenyes ni

nombres bancaris etc…

 L'efectiu controla la despesa.

És més fácil controlar els diners que tens en efectiu que en

una tarjeta.
 INCONVENIENTS

 Blanqueamiento de dinero.

El estat no controla els diners que tu tens en efectiu i si és

molt alta la quantitat podrien arribar a pensar que son
ilegals i manarien un inspector de hacienda.

 En cada país hi ha un limit de cambi.

És quan viatges a un país i tens que cambiar diners però

només et deixen canviar un limit de diners, per exemple vas
amb 10.000€ a Mexic pero allí asoles et deixen cambiar fins
3.000€.

 La inflació monetaria.

Quan el nivell general de preus puja, amb cada unitat de

moneda s'adquireixen menys béns i serveis. És a dir, que la
inflació reflecteix la disminució del poder adquisitiu de la
moneda: una pèrdua del valor real del mig intern
d'intercanvi i unitat de mesura d'una economía.
 CARACTERISTIQUES

A Espanya tenim com diners oficials el Euro. El Euro poden

ser centims, euros en monedes o en bitllets.
De centims hi ha de: 1, 2, 5, 10, 20 i 50
Monedes de Euro hiha de: 1 i 2
Bitllets de Euro hi ha de: 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500.

Els diners a Espanya es fabrica a la Fàbrica Nacional de

Moneda i Timbre - Real Casa de la Moneda (FNMT-RCM) és una
entitat pública empresarial d'Espanya que està adscrita al
Ministeri d'Hisenda i Funció Pública. És una empresa de servei
públic dedicada a la fabricació de monedes, bitllets, timbres,
documents oficials i prestador de serveis de certificació.
En 2017, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre va ser l'escenari
principal per a la sèrie de televisió ‘’La casa de papel’’.

Aquesta producció mancomunada i un sistema comú de gestió

de qualitat asseguren un nivell de qualitat uniforme per a tots els
bitllets en euros. Durant el procés de fabricació, s'efectuen
centenars de comprovacions manuals i automatitzades a fi de
garantir que tots els bitllets de la mateixa denominació siguen
idèntics independentment d'on s'hagen produït.
S'imprimeixen en paper de fibra de cotó pur, que els confereix la
seua especial fermesa i resistència al desgast. Alguns elements
de seguretat, com les marques d'aigua i els fils embeguts, formen
part del propi paper.

El total dels diners en circulació a nivell mundial, comptant

els bitllets, les monedes, els xecs i els pagarés, ronda els 37
bilions de dòlars; si també tenim en compte altres formes
anàlogues, d'efectiu com els diners en comptes corrents o en
depòsits bancaris, la quantitat puja fins als 106 bilions.
Són les dades publicades pel Banc Mundial en 2018. Si a aqueix
agregat li restem els diners en xecs i comptes corrents, és a dir,
ens quedem només amb el cash –bitllets de paper i monedes
físiques–, la xifra es reajusta en 7,6 bilions de dòlars. Per part
seua, les monedes virtuals, amb l'el *bitcoin al capdavant, a
penes suposen 5.000 milions de dòlars (només uns 4.250 milions
d'euros).
 FALSIFICACIÓ

La falsificació de moneda és una activitat delictiva,

practicada en benefici propi o en perjudici de tercers, tan antiga
com les encunyacions.

Durant aquest últim període, la mecanització va ser

aplicada a la fabricació de moneda amb la finalitat de frenar si no
acabar amb la falsificació i la retallada. No obstant això, malgrat
els avanços tècnics -o gràcies a ells-, els delinqüents han
continuat perfeccionant els seus mètodes, per a exercir la
pràctica com a autèntics virtuosos, fins als nostres dies.

Si bé són innombrables les incursions dutes a terme en el

terreny de la falsificació de bitllets, sens dubte, la més destacada
és la coneguda com a Operació Bernhard, orquestrada pel partit
nazi en 1941 amb la finalitat de finançar la Gestapo i les SS, la
compra d'informació o danyar profundament l'economia
anglesa, entre altres objectius.

A l'Espanya actual, any 2014, es deté al que ja es considera

el major falsificador de la seua història. S'havia especialitzat en la
falsificació de bitllets de 50 euros encara que també imitava amb
perícia els bitllets de 100 dòlars així com documents d'identitat
de diferents països europeus, tasca que duia a terme amb l'ajuda
d'una àmplia xarxa de col·laboradors.
 Grans falsificadors de bitllets

Edward Mueller
Començant pels Estats Units, i l'any 1938. Edward Mueller
és un de grans falsificadors de bitllets que va tindre al
departament d'Estat i al Servei Secret Americà durant més de
deu anys tractant de donar amb ell.

Charles Black
El segon en la llista dels grans falsificadors de bitllets de la
història és Charles Black. Encara que els seus primers passos es
van produir en el món de l'enginyeria, amb un gran invent que li
va proporcionar una bona suma econòmica, Charles prompte va
caure en la temptació dels diners ràpids provinents d'activitats
fora de la legalitat. Després de ser empresonat per una
d'aqueixes activitats, va conéixer dins de la presó a un grup de
persones que estaven a la presó pels seus intents d'estafa i
falsificació.
 DINERS D’EUROPA

A Europa tots usen l’euro excepte:

1. Albània: Lek albanés.
2. Armènia: Dram armeni.
3. l'Azerbaidjan: Manat àzeri.
4. Bielorússia: Ruble bielorús.
5. Bòsnia i Hercegovina: Marc bosnioherzegovino
6. Bulgària: Lev.
7. Croàcia: Kuna croat.
8. Dinamarca: Corona danesa.
9. Geòrgia: Lari georgià.
10. Hongria: Florí hongarés
11. Islàndia: Corona islandesa.
12. el Kazakhstan: Tenge kazakh.
13. Liechtenstein: Franco suís.
14. Moldàvia: Leu moldau.
15. Noruega: Corona noruega.
16. Polònia: Zloty.
17. el Regne Unit: Lliura esterlina.
18. República Txeca: Corona Txeca.
19. República de Macedònia
20. Romania: Leu romanés.
21. Rússia: Ruble rus.
22. Sèrbia: Dinar serbi.
23. Suècia: Corona sueca.
24. Suïssa: Franco suís.
25. Turquia: Lira turca.
26. Ucraïna: Grivna
FIN