Història econòmica i de l’empresa

Tercera part: La primera globalització

Lliçó 15

Finances, règims monetaris internacionals i

patró or.
Lectura: Camps: 73-78.

1
Moneda i patrons monetaris
• Què és el sistema monetari?

• Conjunt d’agents i normes que utilitzen instruments monetaris en un determinat

territori, que cobreixen les transaccions econòmiques

• Moneda i patrons monetaris

• Mitjà de pagament
• Reserva de valor

• Condicions dels sistemes amb patró

• Definit pel pes de la unitat monetària
• Llibertat de circulació i del comerç
• Convertibilitat total

2
Moneda i patrons monetaris
Sistemas monetarios

Reales/
metálicos fiduciarios

monometálicos bimetálicos Moneda fiduciaria

Oro/plata Oro y plata

3
 Els sistemes monetaris abans de 1870

1franc=0,29 grams d’or = 4,5 grams de plata ! Unió Monetària Llatina

4
La ràtio estava en 1 gram d’or: 15,5 grams de plata fins el 1870 ----- Llei de Gresham
Llei de Gresham
• Fins llavors els valors de l’or i la plata en les lleis (proporció de contingut del
metall de referència en l’aliatge) d’encunyació eren parells al seu valor al mercat
internacional.
• França 1803: 15,5 grams plata per cada gram d’or.
• Amb l’augment de la oferta mundial de plata creix el valor relatiu de l’or a 16
grams de plata per gram d’or al mercat internacional.
• Especulació i arbitratge: importar 15,5 grams de plata i encunyar-los i canviar-los
per una moneda d’or.
• Exportar aquesta moneda d’or al mercat internacional i adquirir 16 grams de
plata. Benefici mig gram extra de plata.
• Importar plata i exportar or fins acabar amb les reserves d’or.
• Llei de Gresham: la moneda dolenta, la devaluada -la plata-, expulsa la moneda
bona i amb un valor estable, l’or.

5
Patró bimetàl·lic
• Malgrat aquests problemes durant la major part del segle XIX els
països es mantenen dins del patró bimetàl·lic, or i plata.

• Plata i coure: moneda i xavalla (calderilla) treballadors industrials i

camperols.

• Inflació: treballadors industrials i camperols veuen disminuir el valor

dels seus deutes. Deflació fa disminuir el valor de les collites fent més
onerós el pagament de càrregues financeres.

6
Patró bimetàl·lic
• Especulació: costos de transport. No es produí tant freqüentment com
s’esperava.

• Només Anglaterra, que havia entrat de facto al patró or el 1774 (i

oficialment el 1816) i Portugal el 1854 es mantingueren dins del sistema
monometàl·lic or. [recordar Isaac Newton, 1717]

• 1865 Unió Monetària Llatina per a evitar el problemes d’especulació i el

diferent valor intrínsec de les monedes en termes de plata. Suïssa baixa el
valor intrínsec de les monedes de plata al 80% i amenaça en desplaçar les
monedes francesa, italiana i belga.

7
 L’adopció del patró or, 1870
• Causes de l’abandonament dels patrons plata cap al patró or

• 1859: descobriment de noves mines de plata i adopció del procediment electrolític de refinació de plata (les
migracions internacionals es descobreixen noves mines de plata a Amèrica - sobre tot Nevada, EUA, 1859 - i
Oceania)
• Alemanya 1871: canvi de moneda plata (tàler) a moneda d’or (marc) à el procediment és vendre plata a
canvi d’or en el mercat internacional
• Externalitat de xarxa à Efectes encadenats als països europeus: la inflació afectava el preu de les
importacions i exportacions.
• Països perifèrics: l’objectiu en l’adopció del patró or és generar confiança entre els inversors estrangers
(interès de mantenir relacions comercial amb UK i seguir el seu exemple)

Excés d’oferta de plata à Abaratiment de la plata à desajust entre valor monetari i valor de mercat (la plata
perd la seva propietat de ser metall patró com ho havia estat entre els segles XVI i XVIII quan Castella
controlava les principals mines de plata del món: Potosí i Zacatecas)
• La lliura or anglesa és la base del comerç internacional

1870: Adopció del patró or 8

 Els sistemes monetaris després de 1870

A partir de 1871, Alemanya provoca una major depreciació de la plata ! adopció del patró or
9
El triomf del patró or
L'adopció del sistema monetari del patró or per períodes i
països

Fonts: Marichal (2010, pàg. 392) 10

El triomf del patró or
• Què implica adoptar el sistema monetari del patró or?

• L’or esdevé la base del sistema monetari internacional

• Els països que adopten aquest patró monetari es comprometen a garantir

que el diner que circula a l’interior del país, que es forma de bitllets o
moneda metàl·lica, sigui convertible en or a un tipus de canvi fix

• Les autoritats monetàries fixen el valor de les monedes en relació a l’or

• Biaix deflacionista

11
El triomf del patró or

• Si...
• 1 Lliura = 7,322 grams d’or
• 1 Franc = 0,290 grams d’or

• ...quin seria el tipus de canvi legal de la Lliura respecte del Franc? (tc:
Lliura/Franc)

1 Lliura = 7,322/0,290 = 25,248 Francs

12
Mecanismes d’ajust
• Suposem que tenim dèficit a la balança comercial I>E à surt or de la
nostre economia com a mitjà de pagament.

• Fórmula quantitativa de la moneda (relació directa de la quantitat del

diner i el nivell general dels preus): M*V=P*T , on:
• M= quantitat de diner
• V= velocitat de circulació del diner (supòsit: constant en el curt i mitjà termini)
• T= transaccions realitzades o renta real (supòsit: constant en el curt i mitjà termini)
• P= nivell de preus

• Si surt or, disminuirà la Massa Monetària i, per tant, també els preus.
Poder auto-regulador de l’economia à la disminució dels preus estimularà
les exportacions corregint el dèficit.
13
Mecanismes d’ajust
• Suposem que tenim superàvit en la balança comercial I<E à entrarà
or a l’economia, pujarà el nivell de preus à desestimularà les
exportacions assolint un nou equilibri.

• Aquests moviments en els preus domèstics originats per forces

monetàries corregirien els desequilibris de la balança comercial i
impulsarien processos que portarien a un nou equilibri a la balança
de pagaments

14
Mecanismes d’ajust
• Efecte complementari a la balança de capitals.

• I>E (dèficit de la balança comercial) à surt or àdiner més escàs à

augment de les taxes d’interès i de redescompte. Augment de les
importacions de capitals que compensarà el dèficit a la balança comercial.

• I<E superàvit de la balança comercial) à entra or à diner més abundant

à disminució de les taxes d’interès i de redescompte. Augment de les
exportacions de capitals o de les reserves.

Tot això ja ho va explicar Hume al segle XVIII, criticant el mercantilisme.

15
Mecanismes d’ajust
• Simultàniament al desenvolupament comercial de la segona meitat
del segle XIX es desenvolupà molt el paper moneda.

• A més a causa de les necessitats d’importar matèries primeres i

aliments originats per la industrialització molts països europeus tenen
una balança comercial sistemàticament deficitària que no es veu
corregida per forces monetàries.

16
17
Les regles del joc

Per accelerar el procés d’ajust, el

banc central pot modificar el tipus
de descompte i realitzar
operacions en el mercat obert.

Exemple: en cas de dèficit

comercial, per evitar la sortida d’
or, el banc central pot incrementar
el tipus de descompte o vendre
títols de deute retirant diner de la
circulació (disminució de la massa
monetària).

Tanmateix, avui sabem que els

països (els bancs centrals) van
La realitat històrica
incomplir “les regles del joc”. va ser més complexa
que el model

18
El funcionament real del patró or clàssic
Els països amb dèficit comercial es desvien de les regles del joc. No pugen el
tipus de descompte, perquè:
• Proporciona menors beneficis per a bancs centrals privats (desaparició de la
quota de mercat)
• Incrementa el cost del deute públic
• Pot precipitar una crisi interna (menor inversió i augment de l’atur)

¿Perquè es manté el sistema?

§ Te credibilitat - els inversors creuen que els bancs centrals no comprometen
la convertibilitat de les seves monedes en el llarg termini (no hi haurà
devaluació)

19
Excepcionalitat del Regne Unit

• Només UK mantingué la convertibilitat de la lliura esterlina en or.

• No a causa de les entrades d’or originades a la balança comercial que

era deficitària sinó a causa de les entrades d’or en la balança de
serveis i transferències de la balança per compte corrent:
• UK, proporció majoritària migracions i moviments de capital:
• remeses dels emigrants
• retribució deute públic, accions i obligacions invertides a l’estranger (Amèrica i Oceania).
• Companyies navals, transports, assegurances, banca

20
Centralitat del Regne Unit
• Entrades balança serveis i transferències implicaven entrades
suficients d’or com per a mantenir la convertibilitat de la lliura
esterlina. Tenir lliures era equivalent a tenir or.

• Posició creditora d’Anglaterra a les finances mundials. Un país amb

problemes de balança de pagaments sempre podia demanar un
préstec a UK. I UK hi estava interessat ja que això suposava noves
entrades a la balança de serveis i transferències.

• L’estabilitat durant el període d’hegemonia del patró or es mantingué

per la confiança dipositada en la lliura esterlina com a moneda
convertible i pel paper jugat per UK de prestatari de darrera instància
a l’economia mundial (ex.: crisi Baring, 1890). 21
Conclusions
• Mecanismes d’Ajust del Patró Or

• Prioritat de les polítiques econòmiques à Manteniment de la paritat amb l’or

• Els desequilibris de la balança comercial es corregeixen quan comencen a funcionar aquests

mecanismes
• Dèficit de la balança comercial à mecanismes d’ajust à permeten compensar-los
• Superàvit de la balança comercial à mecanismes d’ajust à permeten compensar-los

• Estabilitat tipus de canvi pels mecanismes automàtics

• Estabilitat internacional

• Foment del comerç

• Foment de les inversions

• Països amb problemes no estaven sols (ajuda exterior) 22

Conclusions
• La base principal del patró or era la convertibilitat de la moneda assumida
pels mateixos governs

• Es basava en
• la supremacia britànica
• finances internacionals
• Amplia xarxa de relacions comercials i financeres de la Gran Bretanya, facilitant
cobraments i pagaments

• La Lliura era la moneda de confiança à permet a Gran Bretanya actuar en

el mercat amb escassa reserva d’or

• Les autoritats monetàries tenien una bona disposició per a col·laborar

entre elles i concedir préstecs a altres països amb dificultats
23
Pe saber-ne més...
• Barry Eichengreen, La globalización del capital. Historia del sistema
monetario internacional, Bosch, Barcelona, 2000.

• Nial Ferguson, Dinero y poder en el mundo moderno, 1700-2000,

Santillana, Madrid, 2001.

• Niall Ferguson, El triunfo del dinero. Cómo las finanzas mueven el

mundo, Debate, Barcelona, 2009.

24
 Propera classe:

Lliçó 16. Empresa i economia a Espanya en la primera globalització.

• Lectura: Carreras & Tafunell: 151-182 (cap. 4 de Entre el Imperio y la globalización, i

també cap.4 de Carreras i Tafunell, 2003 i 2010, Historia económica de la España
contemporánea).

25