UD7

ELS DINERS I LA POLÍTICA

MONETÀRIA
Curs: 1BTX
Assignatura: ECONOMIA
Professora: MARY ARAGONÉS
1. ELS DINERS

2
1. ELS DINERS

https://www.youtube.com/watch?v=JOdc1az2aJ8 https://www.youtube.com/watch?v=FmtyY2hmg04

3
1. ELS DINERS

• És l’intercanvi de béns per satisfer les necessitats de les dues parts

• Aquest intercanvi, és el precursor del diner, tal qual el coneixem avui dia
• Però, aquest intercanvi presenta dos problemes:
• Dificultat de mútua coincidència de necessitats: Arriba el camperol a comprar llet amb arròs, però el senyor lleter
no vol el que li estan oferint. Perquè hi hagi barata, cal que tots dos vulguin exactament el que l'altre ofereix, i
això no és tan fàcil sempre. Pot fer falta molt de temps per trobar algú que necessiti realitzar aquest intercanvi
en concret.
• Dificultat de valorar els béns que es van a intercanviar. Quants kilograms d’arròs val un litre de llet? I si els béns
no es poden dividir, Com puc comprar llet si jo construeixo habitatges? Em donaran 100.000 litres de llet?
Doncs no, encara que hagués coincidència de necessitats, és molt complicat mesurar exactament quant val
cada bé comparat amb l'altre
4
1. ELS DINERS

• L'ús de diners en els intercanvis evita els inconvenients de la permuta o

barata.
• S’intercanvia un bé per diners i no per un altre bé, com tothom necessita
diners, s'elimina el problema de coincidència d'interessos.
• Els diners, per descomptat, permeten donar un valor a cada bé
solucionant també el segon problema

5
1. ELS DINERS

6
1. ELS DINERS

7
1. ELS DINERS

Els diners són un mitjà de canvi o de pagament i cobrament universal.

Perquè alguna cosa pugui ser considerada diners, tothom ha de
reconèixer-lo com alguna cosa de valor que li permetrà comprar
altres béns.

Es basa en la confiança que tenim les persones a poder utilitzar-lo

com a mitjà de canvi generalment acceptat per tothom
8
1. ELS DINERS

Els bitllets eren títols de

crèdit que permetin al seu
posseïdor fer-los efectius
davant de l’emissor: el Banc
d’Espanya

9
1. ELS DINERS

Són els bitllets i monedes de curs legal emesos pels bancs centrals dels diferents països. Espanya és un dels
DINER LEGAL països de la Unió Europea enquadrats a la zona euro que han adoptat l’euro com a moneda, per la qual
cosa l’organisme que emet i controla la quantitat de diner circulant és el Banc Central Europeu (BCE)

És el que, d’alguna manera, només existeix virtualment, perquè “es troba al banc”. Quan dipositem el diner
legal en un banc o caixa, aquest desapareix físicament i reneix com a diner bancari.
• Dipòsits a la vista o d’estalvi → permeten als titular disposar immediatament de diners, tan en efectiu
com mitjançant la utilització de xecs o targetes magnètiques
DINER BANCARI • Dipòsits (o imposicions) a termini fix → són aquells el titular dels quals, a canvi d’una remuneració, es
compromet a mantenir-los durant un termini determinat, de tal manera que no pot disposar-ne sense
incórrer en una penalització. Són els que més interessos generen per als clients de les entitats
financeres.

ALTRES ACTIUS Són dipòsits no bancaris que poden recuperar-se en un termini breu i el risc dels quals és pràcticament nul.
LÍQUIDS EN MANS L’actiu principal dels OAL són els bons públics, valors garantits pels organismes públics que rendibilitzen un
DEL PÚBLIC (OAL) interès fixe.
10
1. ELS DINERS

https://www.youtube.com/watch?v=3y1IxHrs158

11
1. ELS DINERS

12
 1. ELS DINERS

https://www.ccma.cat/324/el-bitcoin-la-moneda-
v irtual-que-genera-tantes-emissions-com-italia-o-
txequia-
senceres/noticia/3087612/#origen=notirelacionada

https://www.ccma.cat/324/musk-diu-ara-que-no-
accepta-bitcoins-pel-cost-mediambiental-i-la- 13
moneda-cau-un-17/noticia/3097143/
 1. ELS DINERS

https://twitter.com/i/status/1352178977465638916
TESLA

AMAZON

MICROSOFT

LVMH

FACEBOOK
NONGFU
SPRING
BERKSHIRE
HATHAWAY

GOOGLE

GOOGLE

ORACLE
14
1. ELS DINERS

15
1. ELS DINERS

https://forbes.co/2021/03/10/actualidad/de-albanil-a-multimillonario-
quien-es-zhong-shanshan-el-hombre-mas-rico-de-asia/ 16
1. ELS DINERS

Un agregat monetari és una magnitud que agrupa diverses classes de diner.

Els agregats monetaris s’utilitzen per a analitzar l’oferta monetària, és a dir, el

diner que circula per una economia

Altres actius líquids ALP

en mans del públic
Dipòsits a termini M3

Dipòsits d’estalvi M2
(capacitat dels actius per a fer-se efectius, és a
dir, per a convertir-se en diner de curs legal)
Bitllets + monedes + M1
dipòsits a la vista
17
1. ELS DINERS

https://www.blogbankia.es/es/blog/paises-sin-efectivo.html

18
1. ELS DINERS

19
 1. ELS DINERS

https://www.eleconomista.es/divisas/noticias/9198912/06/18/Suec
ia-esta-a-punto-de-quedarse-sin-efectivos-y-un-grupo -de-
legisladores-quiere-evitarlo-a-toda-costa.html
20
 1. ELS DINERS

L’interès o preu del diner és el cost de llogar diners

Quan una persona o empresa (bancs,

caixes d’estalvi...) presten diners (capital) a
algú, aquest queda obligat a tornar-los
juntament amb uns interessos, és a dir, El que costa als particulars els préstecs de la banca privada
pagant per aquell préstec que ha obtingut

El que costa a la banca privada els préstecs de l’autoritat

monetària

21
1. ELS DINERS

Quan es concedeix un préstec, sempre existeix la possibilitat de no devolució, de manera que caldrà tenir
RISC DE presentats els característiques del sol·licitant en la fixació del tipus d’interès. Com major és la solvència
L’OPERACIÓ demostrada, més fàcil serà aconseguir la concessió d’un préstec. Resulta contradictori perquè són
precisament aquells que menys el necessiten els que tenen més fàcil l’accés a un préstec

Com més líquid és un actiu, menys interessos genera, i viceversa, perquè està penalitzada la disponibilitat
LIQUIDITAT per part del prestatari (qui rep els diners)

Com més llarg és el període de concessió d’un préstec, més difícil és predir l’escenari en el qual el prestatari
DURACIÓ DEL
haurà de fer front a la devolució. En conseqüència, com més dura, més alt serà el tipus d’interès que exigirà
PRÉSTEC el prestador

22
1. ELS DINERS

23
http://www.econosublime.com/2018/02/proceso-creacion-dinero.html
1. ELS DINERS

24
http://www.econosublime.com/2018/02/proceso-creacion-dinero.html
2. INFLACIÓ

La inflació és el creixement generalitzat i

continu dels preus d’una economia

El valor del diner varia amb el temps en la mesura en la qual

canvia el que podem adquirir amb la mateixa quantitat de diners

A la pràctica la inflació suposa la pèrdua de valor del diner a causa

de l’increment dels preus

25
2. INFLACIÓ - CAUSES

És la inflació que sorgeix quan s’incrementa la quantitat de diners en circulació. En aquesta situació les persones tenen
més diners que abans i desitgen comprar més béns i serveis. Això porta a un excés de demanda i, en conseqüència, els
preus augmenten

L’origen és un excés de demanda: qualsevol dels tres agents econòmics (empreses, famílies o Estat) demanden més del
que es pot produir i això porta a una situació d’escassetat de béns i pugen els preus

Els preus pugen perquè a les empreses els hi resulta més car produir ja que pugen els preus dels factors de producció

26
 2. INFLACIÓ - CAUSES

L’augment dels preus dels recursos bàsics com les matèries primeres o l’energia encareix tot el procés
ENCARIMENT DELS
productiu. Normalment, l’empresa traslladarà aquest increment dels costos als preus als que venen els seus
RECURSOS NATURALS
productes.

Quan un o diversos col·lectius de treballadors comencen a percebre salaris superiors als que els
ESPIRAL SALARIS-
correspondrien realment en relació amb el que produeixen, la resta de perceptors de rendes augmenten els
PREUS
preus

ESPIRAL SALARIS- Si un col·lectiu aconsegueix una millora salarial, els treballadors d’altres sector voldran mantenir la posició
SALARIS relativa salarial respecte de qui ha aconseguit millores, així que miraran d’obtenir les mateixes millores

Determinades empreses tenen molt poder sobre el mercat de tal manera que poden fer pujar els preus
PODER DE MERCAT
(poder monopolista)

El preu del diner és un cost més que tenen les empreses dintre del seu compte de pèrdues i guanys. Si el
VARIACIONS EN EL
preu del diner puja, passarà com amb el primer punt: les empreses traslladaran aquest increment al preu
PREU DEL DINER
dels seus productes
27
 2. INFLACIÓ - CONSEQÜÈNCIES
El poder adquisitiu és el que es pot comprar amb una certa quantitat de
diners. Si els preus pugen més ràpid que els salaris, perdrem poder
adquisitiu ja que amb els mateixos diners podrem comprar menys.
El desconeixement de com evolucionaran els preus fa
que els agents econòmics prefereixin no arriscar i no
fer despeses ni inversions. Com més alta sigui la taxa
28
d’inflació, major serà la sensació d’inseguretat
2. INFLACIÓ - CONSEQÜÈNCIES

PENSIONISTES L’increment de les pensions acostuma a estar per sota de l’increment dels preus

Si el sou no augmenta al mateix ritme que els preus, els treballadors hauran de treballar més hores per a
TREBALLADORS poder comprar lo mateix que abans. També pot passar que si les empreses no són prou competitives i no
poden vendre els seus productes, segurament es produiran acomiadaments
Aquells que van prestar diners veuran disminuïda la recompensa que en trauran pel fet d’haver renunciat a
consumir en el moment que van prestar els diners. P.e. Si jo tinc 1.000€ estalviats l’any 2020 i els presto,
ESTALVIADORS
quan el prestatari me’ls torni amb aquests 1.000€ (més interessos) podré comprar menys que lo que
hagués pogut comprar al 2020

EMPRESES
L’increment de preus resta competitivitat respecte els competidors estrangers
EXPORTADORES

29
2. INFLACIÓ - CONSEQÜÈNCIES

El valor d’un deute es quantifica en determinades quantitats fixes. Si disminueix el valor del diner, també es
DEUTORS
reduirà el valor del deute i resultarà més senzill reunir la quantitat acordada

L'Administració pública sempre paga a crèdit (no al moment, sinó en un període de temps). Mentre no
ESTAT
salda el deute, els diners que deu perden valor a causa de la inflació

EMPRESES
L’increment de preus en el país, beneficia a aquelles empreses que compren els seus productes a l’estranger
IMPORTADORES DE
ja que allà seran més barats
PRODUCTES

30
 3. INFLACIÓ - INDICADORS

L’IPC és una mesura ponderada dels preus dels béns que acostuma
a consumir una família mitjana per regla general

L'Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF) és una enquesta
socioeconòmica aplicada a 24.000 llars. El propòsit és recopilar
informació sobre despeses en què aquests incorren i els ingressos
que perceben en un període de temps determinat. ... La seva
informació es produeix cada cinc anys.
https://www.youtube.com/watch?v=nTKX2A831Ss&t=20s
Selecció de productes representatius de la despesa dels espanyols
en cada grup bàsic de consum. S’inclouen 489 productes que són
ponderats en base al seu consum.
31
https://www.youtube.com/watch?v=0xPvB4dlPCk
3. INFLACIÓ - INDICADORS

32
https://www.ine.es/infografias/gastosepf/desktop/gastos.html?t=0&lang=es
3. INFLACIÓ - INDICADORS

Refrescos Pizza Autobús Llibres

Consum 20 u. 6 u. 10 u. 1 u.
Preus any 1 1,1€ 7€ 1,2€ 24€
Preus any 2 1,2€ 8€ 1,5€ 28€

IPC01 = 20X1,1 + 6X7 + 10X1,2 + 1X24 = 100€

IPC02 = 20X1,2 + 6X8 + 10X1,5 + 1X28 = 115€

IPC02 - IPC01 115 - 100

Taxa de variació dels preus = X 100 = X 100 = 15%
33
IPC01 100
4. LA POLÍTICA MONETÀRIA

La política monetària és el conjunt de mesures adoptades per

l’autoritat monetària (el banc central de cada país o el BCE en el cas
dels països de la zona euro) per a aconseguir els objectius
macroeconòmics perseguits mitjançant la variació de la quantitat de
diner en circulació, i també de l’alteració del preu oficial del diner

Tipus d’interès bàsic al qual el banc central de Com més préstecs es concedeixen, més diner
cada país presta diner a la banca privada circularà per l’economia, i viceversa.

34
5. BANC CENTRAL EUROPEU

https://www.youtube.com/watch?v=wmUzyLfCgsY

35
5. BANC CENTRAL EUROPEU

36
5. BANC CENTRAL EUROPEU

37
5. BANC CENTRAL EUROPEU

https://www.youtube.com/watch?v=ug73neM-LFc

38
5. BANC CENTRAL EUROPEU

• Ja estàs treballant i el teu sou actual és de 2.000€ nets al mes (tens 12 pagues a l’any)
• Busca en un portal immobiliari l’habitatge dels teus somnis. Anota la ubicació i el preu
• Busca un crèdit hipotecari referenciat a l’Euríbor
• Calcula la quota mensual que hauràs de pagar considerant les següents condicions:
• Hipoteca a 30 anys
• No tens res estalviat, per tant, necessites el 100% del valor de l’habitatge
• Què passa si l’Euríbor puja tres punts?
39
5. BANC CENTRAL EUROPEU

40
5. BANC CENTRAL EUROPEU

https://www.fintonic.com/blog/cuanto-dinero-debo-destinar-a-la-
hipoteca/#:~:text=%C2%BFQu%C3%A9%20porcentaje%20de%20ahorro%20destinar,los%20600%20euros%20al%20mes.

41
 6. POLÍTICA MONETÀRIA EN ACCIÓ

MECANISME DE Incrementa o redueix la liquiditat del sistema bancari en modificar el diner que han de tenir immobilitzat en
RESERVES MÍNIMES concepte de reserves

FACILITATS Són facilitats de liquiditat que reben els bancs comercials del banc central del propi país mitjançant
PERMANENTS operacions a un sol dia d’injecció o retirada de diner, segons correspondrà

Són l’instrument principal de política monetària europea. En elles, el BCE subhasta periòdicament lots de
préstecs a una setmana a la banca privada. El tipus d'interès que fixa el BCE per a cada subhasta es
OPERACIONS DE
converteix en el preu oficial del diner. Aquest tipus d’interès és el principal referent per al conjunt de la UE
MERCAT OBERT
perquè, alhora, la banca privada (quan presta diner als seus clients) ofereix un tipus d’interès una mica més
alt del que se li exigeix a ella
Pla d’estímuls que injecta liquiditat a l’economia augmentant la quantitat de diners en circulació. En el cas de
EXPANSIÓ la UE han consistit en la compra massiva de títols de deute públic dels països membres amb l’objectiu de
QUANTITATIVA disminuir la rendibilitat i reconduir el diner dels estalviadors cap al sector privat. A aquest procés se l’ha
denominat monetització del deute, perquè allò habitual és imprimir diner per a comprar-lo.

42
6. POLÍTICA MONETÀRIA EN ACCIÓ

POLÍTICA MONETÀRIA EXPANSIVA

QUANTITAT DE DINER EN CIRCULACIÓ  A la banca privada li resulta més barat obtenir préstecs del
PREU OFICIAL DEL DINER  Banc Central

CONSUM  La banca privada , al seu torn, concedeix més préstecs i en

INVERSIÓ  millors condicions a famílies (consum) i empreses (inversió)

PRODUCCIÓ 
Això porta a un augment de la producció i de l’ocupació
OCUPACIÓ 

POSSIBLE EFECTE INDESITJAT: INFLACIÓ (INCREMENT DELS PREUS)

43
6. POLÍTICA MONETÀRIA EN ACCIÓ

POLÍTICA MONETÀRIA RESTRICTIVA

QUANTITAT DE DINER EN CIRCULACIÓ  A la banca privada li resulta més car obtenir préstecs del Banc
PREU OFICIAL DEL DINER  Central

CONSUM  La banca privada, al seu torn, concedeix menys préstecs i en

INVERSIÓ  pitjors condicions a famílies (consum) i empreses (inversió)

PRODUCCIÓ 
Això porta a una disminució de la producció i de l’ocupació
OCUPACIÓ 

POSSIBLE EFECTE INDESITJAT: ESTANCAMENT O RECESSIÓ DELS PREUS

44