Bitcoin, ¿una potencial alternativa a les monedes

governamentals, o una bambolla especulativa més?

El bitcoin, i les idees que hi ha darrere d'ell, canviaran les idees tradicionals sobre els diners. En
última instància, el sistema financer es beneficiarà d'ell.
(Edmund Moy, 38º director de la fàbrica de la moneda dels Estats Units)

És un magatzem de valor, un llibre de comptabilitat distribuït. També és un bon vehicle d'inversió si no

li fa por el risc. Però no serà una moneda fins que disminueixi la seva volatilitat.
(David Marcus, director executiu de Paypal)

SUMARI: Tesis. PART I: MONEDES TRADICIONALS I EL SEU FUNCIONAMENT. 1.

Què són els diners? 2. Quins béns poden funcionar com a diners? 3. Principals béns monetaris
al llarg de la història 3.1 Monedes primitives 3.2 Els metalls monetaris 3.2.1 La centralització
dels diners. El patró or. 4. Els diners fiat. PART II: MONEDES DIGITALS. BITCOIN. 5.
Criptomonedes i Bitcoin 6. Bitcoin com a moneda 6.1 ¿És Bitcoin un bé vendible? 6.2
¿Compleix Bitcoin les funcions essencials dels diners? 7. Volatilitat de Bitcoin. 8.
Conclusions
 Tesis
Bitcoin neix en 2008 com un sistema de pagament electrònic descentralitzat alternatiu
a les monedes governamentals que busca prescindir de la necessitat d'acudir a una tercera part
que atorgui la confiança en els processos de les transaccions i, en lloc d'això, garantir aquesta
confiança a través del disseny tecnològic del sistema. Així, pretén apartar a l'estat de l'emissió
i el control de les monedes. Malgrat tot, des que nasqués Bitcoin, aquest (i les principals
criptomonedes) ha patit d'una volatilitat que dificulta considerablement la seva consolidació
com a moneda. Així, tant Bitcoin com la resta de criptomonedes són, avui dia, més un bé
d'inversió i especulació que una divisa estable que pugui estendre's com moneda d'ús
quotidià. L’assentament de Bitcoin o no com a moneda el determinarà l’imaginari col·lectiu.
 PART I: MONEDES TRADICIONALS I EL SEU FUNCIONAMENT.

1. ¿Què són els diners?

En tota societat (tant actual com passada) existeix la necessitat d'intercanviar
productes i serveis. L'escassetat de temps i recursos dels individus condueix a una situació en
què cada individu o grup d'individus s'ha d'especialitzar en la producció de cert tipus de béns i
després intercanviar una part d'aquests productes per altres, de manera que puguin cobrir totes
les seves necessitats.
Aquests intercanvis entre individus es poden afrontar de dues formes: directament o
indirectament. La manera directa (i primitiva) de dur a termes els intercanvis és a través de les
barates; una permuta de productes on dues o més persones intercanvien béns o serveis amb
l'objectiu d'augmentar la cobertura de les seves necessitats. La manera indirecta (i majoritària
en l'actualitat) d'intercanviar productes és a través dels diners, que són qualsevol mena de bé
acceptat i utilitzat dintre d'una societat com a instrument d'intercanvi. Així, els individus
accepten aquests productes (diners) perquè tenen la confiança que en un futur podran
intercanviar-los per un producte que necessiten, no perquè els diners en si mateixos cobreixin
alguna necessitat (Ammous, 2018/2022).
Aquesta forma indirecta d'intercanvi resol el problema de la falta de coincidència de
desitjos que pot sortir en les barates, i és que perquè es puguin intercanviar dos productes, no
sols és necessari que els individus estiguin interessats en "vendre" els seus béns, sinó que a
més, han d'estar interessats en els béns que l'altra persona els ofereix. Aquest problema encara
adquireix una dimensió major si tenim en compte el diferent valor dels productes (falta de
coincidència de les escales; si una persona està interessada en un bé amb un valor molt
superior al del producte que eixa persona pot oferir i el producte més valuós no pot
dividir-se), la durabilitat dels productes (falta de coincidència en la línia temporal; si el
producte que alguna persona pretén adquirir és durador, però el que té per a vendre no ho és),
i l'espai en què es troben els productes (falta de coincidència d'ubicació; si dues persones que
desitgin intercanviar els seus productes no es troben en la mateixa ubicació, hauran de
menejar els béns monetaris, que poden ser difícilment transportables) (Ammous, 2018/2022).
Una vegada exposat què és l'intercanvi de béns indirecte i què són i en quin context
s'utilitzen els diners, podem extreure les seves funcions principals. En primer lloc, la funció
principal d'un bé monetari és servir com a instrument d'intercanvi, i, d'aquesta manera,
afavorir l'especialització. En segon lloc, els diners han de servir com a unitat de compte, és a
dir, ha de servir com a expressió del valor dels productes. Així, és possible el càlcul econòmic
de perdudes i beneficis a través de les unitats monetàries. Finalment, els diners han de servir
com a reserva de valor, de manera que el valor atresorar en diners sigui estable al llarg del
temps i doni peu a l'acumulació de capital, l'estalvi, i la inversió (Ammous, 2018/2022). Com
s'analitzarà més endavant, és en aquest punt on Bitcoin i la majoria de criptomonedes
experimenten dificultats.

2. Quins béns poden funcionar com a diners?

Segons Carl Menger, pare de l'escola austríaca d'economia i pioner en l'anàlisi
marginal, la vendibilitat d'un bé és la característica fonamental que permet que aquest pugui
ser utilitzat com a instrument d'intercanvi (moneda). Menger defineix la vendibilitat com a la
facilitat de venda d'un producte en el mercat sempre que ho desitgi el titular i amb el menor
perjudici del preu.
La vendibilitat d'un bé pot avaluar-se segons com aborden els tres problemes
prèviament exposats de la falta de coincidència de desitjos. Per tant, es pot parlar de
vendibilitat d'un producte en diverses escales per referir-se a la capacitat que té aquest
producte a l'hora de dividir-se en unitats més petites (amb menor valor) o agrupar-se en grans
unitats (i adquirir un major valor). Es pot parlar també de la vendibilitat en l'espai per fer
referència a la facilitat o no d'un producte per ser transportat (a menor pes i grandària, major
vendibilitat en l'espai). En últim lloc, caldria parlar de la vendibilitat d'un producte en el
temps, segurament l'aspecte més important.
La vendibilitat d'un bé en el temps fa referència a la capacitat del producte de
conservar el valor en el futur (una de les principals funcions dels diners) que permet
l'acumulació i la inversió. D'aquesta manera, per a la conservació del valor dels diners és
indispensable la durabilitat física del bé, és a dir, que no sigui un producte perible. Malgrat ser
condició indispensable, la durabilitat del bé no és condició suficient per garantir la
conservació del valor en el futur, de fet, la gran majoria de les vegades en què una moneda
perd el seu valor, la devaluació no es deu a la degradació física, sinó a l'altre factor
determinant per a la conservació del valor en el temps; l'increment brusc de l'oferta. Un
augment considerable de l'oferta a curt termini provocaria un decreixement del valor de la
moneda. En aquest aspecte, la ràtio existències/flux d'una moneda expressa la capacitat de la
moneda de conservar el valor en el temps. Aquesta ràtio calcula la quantitat total d'existències
d'una moneda en relació amb les noves unitats de monedes que s'ofereixen en l'últim període.
Com major sigui la ràtio existències/flux, menors increments de l'oferta hi haurà, com menys
increment d'oferta, menor devaluació de la moneda, i, per tant, major estabilitat i conservació
del valor en el temps. És per això que la majoria de monedes àmpliament utilitzades que han
existit al llarg de la història han comptat amb algun mecanisme natural o artificial per a
limitar l'oferta (Ammous, 2018/2022).
Com s’analitzarà més endavant, quant a aquest aspecte, Bitcoin presenta una oferta
estrictament limitada que impediria increments bruscos en l’oferta que feren desestabilitzar el
valor de la moneda. En el cas de Bitcoin, hi ha altres factors que causen la volatilitat.

Un altre aspecte crucial (especialment en les formes més recents de diners) de la

vendibilitat d'un bé és l'acceptació general del bé com a instrument d'intercanvi, i és que com
major quantitat de persones l'accepti, més fàcil resultarà vendre'l (en aquest cas
intercanviar-lo per béns i serveis), major serà la demanda, i, per tant, major i més estable serà
el seu valor; es tractarà aleshores d'una moneda sòlida. Aquest aspecte constitueix una mena
d'acord tàcit dintre de la societat que atorga als membres que la componen la confiança en
què el bé que ells reben a canvi dels seus productes serà acceptat per la resta de persones
quant ells vulguin adquirir un nou bé o servei (Ammous, 2018/2022). Es tracta d'un ordre
imaginari, una creença internament acceptada per tots que ens permet ordenar les relacions
socials i econòmiques, un fenomen intersubjectiu (un fenomen que connecta la consciència de
molts individus), com diu Yuval Noah Harari; creiem en un orde particular no perquè sigui
objectivament cert, sinó perquè creure en ell ens permet cooperar de manera efectiva i forjar
una societat millor. Precisament un dels temes que tractarà aquest assaig serà sobre si Bitcoin
es fonamenta o pot fonamentar-se en un ordre imaginari acceptat per tota la societat.

3. Principals béns monetaris al llarg de la història

Al llarg de la història diversos béns han sigut utilitzats com mitjans d'intercanvi. A
continuació, s'exposen alguns dels principals béns monetaris que major rellevància han tingut
al llarg de la història i s'explicarà el motiu pel qual van deixar de ser usats.
3.1. Monedes primitives
Les pedres de l'illa de Yap eren pedres de diferents mides procedents de l'illa de Palau
que, una vegada havien arribat a Yap s'exposaven en llocs prominents on tota la població de
l'illa pogués observar la seva bellesa. Els propietaris les podien usar com a mètode de
pagament sense moure-les, simplement s'anunciava a tot el veïnat que la titularitat de la pedra
havia passat a un nou beneficiari i tot el poble reconeixia el nou propietari de la pedra, que
podia tornar a utilitzar-la com a mètode de pagament. A més, existien pedres de diferents
mides (i, per tant, amb diferent valor), de manera que eren vendibles a diferents escales i els
intercanvis eren públics de manera que es feia innecessari moure les pedres d'un lloc de l'illa a
un altre, ja que els titulars no havia de protegir-les o portar-les per demostrar que eren seves,
sinó que tot el poble reconeixia la propietat de cada pedra. No obstant això, l'aspecte clau que
va permetre l'èxit de les pedres rai com a bé monetari va ser la dificultat que comportava
aconseguir-les, ja que implicava no sols la tasca d'explotació de la pedrera on es trobaven,
sinó també tots els costos derivats del transport des de l'illa de Palau fins a l'illa de Yap.
D'aquesta manera, les pedres de l'illa de Yap van poder ser utilitzades com a reserva de valor
per les dificultats que tenien els miners a l'hora d'obtenir-les i incrementar l'oferta. No va ser
fins anys més tard quan una sèrie d'esdeveniments van fer que l'obtenció de les pedres es
convertís en una tasca molt més senzilla i que, per tant, l'oferta s'incrementés bruscament en
un període curt de temps, fet que va conduir a una inflació i devaluació del valor de les pedres
(Ammous, 2018/2022).1
Un altre dels béns monetaris que major importància han tingut al llarg de la història
van ser les petxines marines, utilitzades principalment en Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica. El
seu volum i l'existència de petxines de diferents mides van permetre que aquests béns
pogueren ser transportades fàcilment i usades en diferents escales depenen del valor del bé
que es volgués obtenir. A més, igual que en el cas anterior, l'obtenció d'aquestes petxines era
considerablement complexa, de manera que l'increment de l'oferta estava considerablement
limitada. El principal problema d'aquestes petxines, i el motiu pel qual van acabar sent
substituïdes amb l'arribada de les monedes britàniques, va ser l'heterogeneïtat, que dificultava
la seva utilització a l'hora de mesurar i expressar el valor dels béns. També cal tenir en
compte que amb el progressiu avanç tecnològic procedent de zones desenvolupades va
facilitar l'accés a les petxines i va desencadenar, igual que en el cas de les pedres rai, un
procés d'inflació i devaluació (Ammous, 2018/2022).
Altres bens monetaris primitius van ser, entre altres, el bestiar o la sal. El valor del
bestiar residia en la seva importància nutricional, no obstant això, les evidents dificultats de
1
Després del naufragi del seu navio prop de la illa de Yap, David O’Keefe va començar a utilitzar
ferramentes de ferro procedents dels paisos desenvoluparts, fet que va facilitar moltíssim l’explotació
de les pedres rai.
mobilitat i divisibilitat d'escales el van portar al fracàs com a bé monetari. Quant a la sal,
malgrat que era emmagatzemable i divisible, es requeria gran quantitat de temps i espai per
obtenir una quantitat de sal amb valor suficient com per a intercanviar-la per un producte
relativament valuós (Ammous, 2018/2022).
El factor que definitivament va acabar amb tota aquesta varietat de béns monetaris
primitius va ser la creixent utilització dels metalls com a instrument d'intercanvi. La seva
capacitat per ser vendibles en diferents escales depenent de la quantitat de metall que s'afegís
a les monedes, la facilitat per ser transportades i la limitada i complicada d'incrementar oferta
dels metalls va traslladar a un segon pla tota la resta de béns monetaris. Es tractava d'una
moneda amb una ràtio molt elevada d'existències/flux; l'oferta de l'últim període era
insignificant amb el total d'existències dels metalls (Ammous, 2018/2022).

A més, el creixent desenvolupament tecnològic va acabar amb la majoria dels béns el

valor dels quals es basava específicament en la dificultat d'obtenir-los.

3.2. Els metalls monetaris

Durant els primers anys de domini dels metalls com a instrument monetari, es van
utilitzar simultàniament diferents metalls amb diferents valors, principalment or, plata i coure.
Aquesta coexistència de 3 metalls monetaris va provocar problemes econòmics en molts
individus derivats de les fluctuacions en el temps del valor de cada metall a causa d'alts i
baixos en l'oferta i la demanda. En concret, els propietaris de plata veieren reduït el seu poder
adquisitiu per culpa d'un augment de la producció de plata que va anar acompanyat d'un
descens de la demanda.

3.2.1. La centralització dels diners. El patró or

A partir del segle XIX, amb el desenvolupament de la banca moderna i els mitjans de
comunicació, els bancs (més endavant els bancs centrals) començaren a emetre xecs i paper
moneda. Es tractava de paper moneda convertible recolzat per les arques d'or dels bancs.
Aquest fenomen va permetre les transaccions d'or a qualsevol escala, de manera que la
necessitat d'altres metalls de menor valor com la plata i el coure van desaparèixer; havia
aparegut el patró or. L'elecció de l'or com a metall monetari únic es degué principalment a dos
factors; les seves característiques físiques (estabilitat química, que fa de l'or un metall molt
resistent físicament), i la baixa elasticitat preu de l'oferta d'or derivada de la dificultat
d'incrementar l'oferta (alt ràtio existències/flux).
 GRÀFIC 1: Existències mundials d’or i taxa de creixement de les existències

FONT: Servei geològic dels Estats Units

La consolidació d'aquests xecs, que podien expressar qualsevol quantitat de diners

sense la necessitat de portar l'or físicament, que estaven recolzats per les arques dels bancs, i
que eren convertibles per l'or al qual equivalien, va donar peu a una major capacitat
d'acumulació de capital i expansió del comerç.
Aquest procés va portar aparellat una centralització de la moneda amb l'aparició i
consolidació dels bancs centrals en el segle XIX, que sorgiren com a garants de les operacions
financeres. L'aparició d'aquest nou actor financer va implicar la perduda de la sobirania
individual sobre la moneda en la mesura que abans, era la llei de l'oferta i la demanda i les
interaccions dels individus en el mercat els factors que incentivaven o desincentivaven als
productors a oferir més o menys i, per tant, a fer pujar o abaixar el preu. No obstant això, amb
la centralització monetària, passarien a ser els governs centrals els que tindrien el monopoli
sobre l'emissió del paper moneda. Aquesta substitució de les monedes pel paper moneda o els
xecs recolzats per les reserves dels bancs va donar la possibilitat als bancs d'emetre paper
moneda per més valor del que tenien atresorat en les seves reserves, devaluant així la moneda.
Aquesta pràctica era sostenible perquè el funcionament de l'economia en aquell moment es
fonamentava ja quasi exclusivament en el paper moneda, de manera que els bancs no es veien
en la situació en què totes les seves reserves s'esgotaren per un excés de demanda de l'or
promès als xecs (Ammous, 2018/2022).

4. Els diners fiat.

El patró or quedà definitivament derogat el 15 d'agost de 1971, quan el president
d'EEUU Nixon anul·là la convertibilitat en or del paper moneda, i és que l'increment deliberat
de l'oferta per part dels estats havia sigut tal, que no hi havia suficient or per recolzar una
quantitat mínima del paper moneda.
És en aquest moment quan va aparèixer i es va consolidar els diners fiat, un nou tipus
de moneda que s'emet a través del decret de l'estat el valor dels quals no està recolzat per cap
bé amb valor intrínsec, sinó per la confiança que tots els membres de la societat tenen en
l'estat i en la resta de membres de la societat a l'hora de poder utilitzar aquests diners en
l'adquisició de nous productes Aquest tipus de diners es fonamenta en el suport i la imposició
de l'estat, que estableix la moneda fiat com a moneda de curs legal i imposa la seva
acceptació per part de la societat (Rodríguez, 2014).
Així, el patró or quedà definitivament substituït per un patró de diverses divises
governamentals amb tipus de canvi fix però paritat variable. Amb aquest nou model monetari,
el problema de la falta de coincidència de desitjos tornà a sortir; el desajust entre el valor
d’unes monedes i unes altres fa que una cantita determinada de diners tingui més o menys
valor depenent de la moneda que s’utilitze. D’aquesta manera els venedors tendiran a voler
fer transaccions amb monedes el valor de le quals sigui alt amb relació a la resta, mentre que
els compradors buscaran fer tot el contrari
Aquesta precisament és un dels altres problemes que el sistema Bitcoin pretén
resoldre, creant una moneda única que faci innecessari el mercat de divises (on actualment
s'intercanvien entorn de 5 bilions d'unitats monetàries al dia) (Rodríguez, 2014).
 PART II: MONEDES DIGITALS. BITCOIN.

5. Criptomonedes i Bitcoin
Segons el Banc Central Europeu les criptomonedes són un nou tipus d'actiu en format
digital caracteritzat per l'ús de la criptografia. Aquests nous actius no estan regulats, són
emesos i controlats per aquells que els creen i poden ser utilitzats com a mitjans de pagament
en certs sectors. D'aquesta manera, podem parlar d'uns cinc trets bàsics i distintius de la gran
majoria de les criptomonedes; no tenen representació física, la seva emissió està
descentralitzada, no estan controlats per cap estat ni entitat financera, normalment operen en
circuits internacionals i no necessiten intermediació (Soto & Codorniu, 2022).
Bitcoin en concret neix en 2008 de la mà de Satoshi Nakamoto com una nova forma
de pago electrònica basada en proves criptogràfiques que substitueix l'element tradicional de
la confiança en una institució externa, de manera que pretén eliminar de les transaccions
l'actor extern sobre qui necessàriament hem de tenir confiança. Des d'aquell moment, tant
Bitcoin com la resta de criptomonedes han experimentat un gran creixement i molts
economistes ja les veuen com una alternativa viable per a democratitzar i descentralitzar el
sistema financer, mentre que molts altres adverteixen sobre la introducció d'importants riscos
per a la regulació i l'emissió monetària
Fins a l'aparició de Bitcoin, existien dues grans formes de pagament; a través de diners
en metàl·lic, o a través d'un intermediari. Els pagaments en efectiu destaquen positivament
principalment per la seva immediatesa i la seva comoditat, a més que no requereixen cap
intermediari en què s'hagi de dipositar confiança. Això no obstant, també implica evidents
punts negatius, com la necessitat de les dues parts d'estar en el mateix lloc o la dificultat per
fer intercanvis de gran valor. Per altra banda, els pagaments amb intermediació resulten més
efectius en certs aspectes com que donen la possibilitat de fer transaccions des de qualsevol
part del món a qualsevol part del món (sense la necessitat d'estar en el mateix lloc) i permeten
fer transaccions per qualsevol valor concret (sense la necessitat de tenir els bitllets i monedes
en metàl·lics exactes que sumen la quantitat demandada). No obstant això, els pagaments amb
intermediació introdueixen la necessitat d'acudir a una tercera part (externa a la transacció) en
què s'ha de confiar, fet que apropa les transaccions a la possibilitat de la intervenció política i
que, sobretot, retarda la liquidació i augmenta els costos de transacció (Ammous, 2018/2022).
L'aparició de Bitcoin aporta una solució tecnològica que permet fer pagaments virtuals (amb
els avantatges que això implica) sense dependre d'una tercera part (amb els avantatges que
això implica).
D'aquesta manera, Bitcoin pot eliminar l'element de confiança extern gràcies a la
xarxa de verificació sobre què es fonamenta. Tota transacció que es fa en la xarxa Bitcoin és
pública i queda registrada per cadascun dels membres que la componen, de manera que, de
l'acumulació dels registres de transaccions surt una "llibreta" de balanços i transaccions en
què s'estipula la propietat dels bitcoins, la seva procedència, els intercanvis, etc. Cada vegada
que es produeix una transacció, els nodes2 competeixen per ser els primers a actualitzar el
llibre de comptabilitat. Perquè un node pugui actualitzar el llibre de comptabilitat ha

2
Els nodes són ordinadors connectats a la xarxa de Bitcoin que executen el programari de Bitcoin per
a emetre, validar, processar i emmagatzemar transaccions i blocs de BTC.
d'utilitzar una gran quantitat d'energia de processament per resoldre una mena de "problema
matemàtic" molt costós de resoldre, però la solució del qual és molt fàcil de verificar. Aquest
és un dels punts claus del blockchain de les criptomonedes; resulta inútil tractar de falsificar
la solució del problema matemàtic, ja que és una operació que comportaria grans costos
d'energia, mentre que comprovar la seva falsedat seria infinitament més senzill.
Tot aquest funcionament és possible gràcies a tres elements claus constitutius de
Bitcoin; les claus públiques i privades, les bitlleteres virtuals i la cadena de blocs i la xarxa
peer to peer.
Les claus públiques i privades com a conjunt poden entendre's com una mena de firma
digital. El software de Bitcoin genera un parell de claus unides matemàticament; la primera
de caràcter públic (que serveix per verificar la transacció), i la segona de caràcter privat (que
actua com a firma per a autoritzar la transacció). Totes dues són necessàries per a dur a terme
la transacció.
Les bitlleteres virtuals poden entendre's com els comptes bancaris tradicionals on els
usuaris emmagatzemen els seus bitcoins i les utilitzen per fer les seves transaccions.
Per acabar, la cadena de blocs pot entendre's com un llibre major de comptabilitat, es
tracta del famós blockchain o cadena de blocs. Aquest "llibre" està format per diversos blocs
(cadascun amb el registre de vàries transaccions) i es distribueix públicament, de manera que
cada node de la xarxa Bitcoin té accés al registre de totes les transaccions. És així com
s'eviten possibles falsificacions. Pel que fa a la xarxa peer to peer, és el sistema mitjançant el
qual es connecten els nodes, i es caracteritza per no dependre d'un servidor central.

6. Bitcoin com a moneda

Una vegada exposat què és i com funciona el Bitcoin, cal analitzar la possibilitat que
aquest s'estableixi com a moneda d'ús quotidià alternativa als diners governamentals. Per a
fer-ho, analitzarem, en primer lloc, si s'acobla a les premisses tòriques de la vendibilitat, i és
que, com ja s'ha dit anteriorment, la vendibilitat d'un bé és l'element clau que determina si
aquest pot o no pot establir-se com a bé monetari i, en segon lloc, veurem si el possible
compliment d'aquestes premisses tòriques per part de Bitcoin es tradueix en el compliment de
les funcions per a les quals els diners són necessàries (intercanviar béns i serveis, actuar com
a reserva de valor, i actuar com a mesura de compte).

6.1. ¿És Bitcoin un bé vendible?

Per a determinar el grau de vendibilitat de Bitcoin cal analitzar primer les tres
dimensions que influeixen sobre el concepte; l'escala, l'espai i el temps.
Pel que fa a la vendibilitat del Bitcoin en diverses escales, cada Bitcoin és divisible en
100 milions de satoshis (en honor al seu creador, Satoshi Nakamoto). D'aquesta manera,
Bitcoin presenta diverses escales que podrien permetre utilitzar-lo per fer transaccions amb
béns amb qualsevol valor. Quant a la vendibilitat del Bitcoin en l'espai, resulta evident que, en
ser una moneda digital, simplement amb accés a una xarxa d'internet es poden fer
transaccions amb bitcoins des de qualsevol part del món sense necessitat que les dues parts
estiguin en el mateix lloc.
En relació amb la vendibilitat de Bitcoin en el temps, cal recordar que la vendibilitat
d'un bé en el temps implica que el valor d'aquest bé és relativament estable i que, per tant, pot
ser utilitzat en diverses transaccions en diversos moments sense que s'hagi devaluat i que, en
conseqüència, hagi fet reduir el poder adquisitiu del seu posseïdor. En aquest sentit, perquè un
bé no es devaluï, l'oferta d'aquest bé ha d'estar limitada d'alguna manera. Amb conceptes
econòmics, el bé ha de tenir una ràtio existències/flux alt, de manera que la nova oferta de
cada període sigui ínfima comparada amb el total d'existències del bé. Així doncs, Bitcoin va
ser programat perquè es produís un bloc nou cada deu minuts aproximadament i s'atorgaren
50 bitcoins de recompensa per cada bloc. A partir d'aleshores, cada quatre anys la recompensa
de bitcoins per bloc es redueix a la meitat, de manera que, avui dia la recompensa per bloc és
sols de 6,5 bitcoins. D'aquesta manera, l'oferta de Bitcoin queda predeterminada des d'un
primer moment i no pot variar en funció d'interessos. Aquest fenomen, juntament amb la
correspondència entre el preu de Bitcoin i el cost de minar-lo (de manera que a mesura que
augmenta el preu de Bitcoin augmenten les exigències de processament per minar-los), fa que
la ràtio existències/flux del bitcoin sigui molt alt, ja que els increments de l'oferta en relació
amb el total d'existències és insignificant, especialment després dels primers anys, quan la
novetat del bitcoin i les altes recompenses per bloc derivaven en un alt flux. Tenint en compte
que s'emeten blocs cada deu minuts i d'acord amb la programació inicial de Bitcoin, es pot
estimar que cap a l'any 2140 deixaran d'emetre's més Bitcoins, arribant a una oferta total de
21 milions de bitcoins.

GRÀFIC 1: Oferta de Bitcoin i taxa de creixement suposant que s’emeten blocs cada 10 minuts

FONT: Ammous, 2018/2022

D'aquesta manera, amb l'oferta de Bitcoin estrictament limitada i predeterminada, i, a

més, amb una taxa de creixement de l'oferta molt baixa, més que qualsevol altra moneda
nacional (GRÀFIC 3), el Bitcoin hauria de tindre, sobre el paper, un valor certament estable
en el temps.
 GRÀFIC 3: Projecció del creixement percentual de l'oferta de monedes nacionals i de bitcoins durant
vint-i-cinc anys

FONT: Ammous, 2018/2022

Així, Bitcoin compleix tots els principis teòrics entorn de la vendibilitat; és vendible
en diverses escales, en qualsevol espai, i té l'oferta estrictament limitada, de manera que
podria pensar-se que el valor dels bitcoins seria certament estable. D'aquesta manera, pareix
que Bitcoin té les característiques necessàries per ser adoptat com a moneda, sempre que
satisfaci les necessitats per a les quals els diners existeixen.

6.2. . ¿Compleix Bitcoin les funcions essencials dels diners?

Com ja s'ha exposat abans, les principals funcions que ha de complir un bé per poder
ser considerat moneda han de ser la de servir com a instrument d'intercanvi, ser unitat de
compte i ser reserva de valor.
Abans d'analitzar en concret si Bitcoin s'adapta a les funcions que qualsevol moneda
ha de complir, cal tenir en compte que, un dels principals fenòmens a què es va acudir amb
recurrència és la volatilitat del Bitcoin.

GRÀFIC 4: Valor històric del Bitcoin expressat en dòlars.

FONT: Investing.com

Com a unitat de compte, la volatilitat de Bitcoin es presenta com una de les principals
problemàtiques, ja que els preus haurien d'estar constantment adaptant-se als canvis bruscos i
sobtosos del valor de la mateixa moneda amb què expressen el seu valor. A més, cal tenir en
compte que els bitcoins poden expressar-se fins amb 8 xifres decimals, fet que, com a mínim
durant cert temps seria desconcertant per als consumidors. Així i tot, el fet que cotitzi en el
mercat expressant el seu valor a través dels dòlars o altres divises fa que pugui ser considerat
com a unitat de compte, evidentment, no l’òptima en comparació a qualsevol altra divisa
nacional (Molongua, 2016).

Pel que fa a la utilització de Bitcoin com a instrument d'intercanvi és evident que pot
utilitzar-se, ja que és acceptat com a tal, almenys per alguns. Una bona manera per determinar
l'acceptació d'una moneda és veure en quina mesura és acceptada pels petits comerços. En
aquest aspecte, molt pocs minoristes accepten Bitcoin com a moneda de pagament per a les
seves transaccions. No obstant això, entre els proveïdors és cada vegada més acceptada,
sobretot des de 2014. I és que la utilització de Bitcoin com a moneda té certs avantatges,
principalment en la reducció dels costos de transacció a l'hora de dur a terme els pagaments
amb, per exemple, les targetes de crèdit. Aquesta reducció dels costos pot arribar a significar
fins a un 4% (Molongua, 2016).
Per altra banda, hi ha un altre element a tenir en compte a l'hora de considerar Bitcoin
com un instrument d'intercanvi, i és que les devolucions en sentit estricte no són possibles (les
operacions en Bitcoin són irreversibles). La majoria de comerços que utilitzen Bitcoin en les
seves transaccions han optat per utilitzar vals, targetes regal, etc. com a instrument per fer
efectives les devolucions. D'aquesta manera, la transacció de bitcoins no es torna, sinó que es
realitza una de nova.
Així, podem observar que, en general, Bitcoin és una moneda poc acceptada en les
transaccions comercials. Aquest fenomen està certament lligat amb la següent funció que ha
de tenir Bitcoin com a moneda; la reserva de valor, que com s'explicarà, no és ni molt menys
una tasca satisfactòriament resolta per Bitcoin. No únicament és que la volatilitat de Bitcoin
desincentivi als comerços a acceptar Bitcoin com a element d'intercanvi, sinó que, com es
tracta d'una moneda descentralitzada que no és recolzada ni imposada per un Estat, la
confiança que els consumidors puguin tenir en ella depèn completament de l'imaginari
col·lectiu (de la creença que Bitcoin pot ser utilitzat per tota la societat com a moneda i que
no perdran poder adquisitiu si adquireixen bitcoins), i aquest imaginar col·lectiu no es pot
veure reforçat si no hi ha comerços o consumidors que comencen a utilitzar Bitcoin i atorguen
seguretat a altres potencials consumidors de la moneda. D'aquesta manera, es produeix una
mena de cercle viciós; els comerços i els consumidors no usen Bitcoin perquè no tenen
suficient confiança en aquest com a reserva de valor (a causa de la seva volatilitat), i aquest,
és volàtil (entre altres coses) per la poca confiança que consumidors i comerços tenen a l'hora
de començar a utilitzar-lo. És volàtil perquè no s'usa amb recurrència i seguretat, i no s'utilitza
amb recurrència perquè és volàtil.

Finalment, és evident com ja s'ha mencionat abans que Bitcoin no pot en cap cas
complir la funció de dipòsit de valor, ja que presenta una volatilitat amb relació als seus tipus
de canvi amb altres divises nacionals que no garanteix de cap manera que el valor de bitcoins
que s'adquireix en un moment determinat vagi a ser el mateix passat cert temps. En aquest
sentit, autors com Yermack (2014), asseguren fins i tot que més que una moneda, Bitcoin és
un element per a la inversió i l'especulació.
 Una vegada fet aquesta anàlisi, queda evidenciat que Bitcoin presenta severes
dificultats a l’hora de satisfer les necessitats que planteja la interacció i els intercanvis
humans.

7. Volatilitat de Bitcoin
Donat que la volatilitat es presenta com el major dels problemes que té Bitcoin a l'hora
d'establir-se com a moneda d'utilització quotidiana, a continuació es va a fer una anàlisi dels
factors que influeixen en aquesta inestabilitat.

El cas de Bitcoin és un cas peculiar d'inestabilitat. Històricament, les monedes que

major volatilitat han experimentat han sigut monedes l'oferta de les quals es podia veure molt
fàcil i bruscament alterada. És el cas de les pedres rai o les petxines marines, que, a mesura
que es desenvolupava la tecnologia, es feien més fàcils i barats els processos d'extracció i
obtenció d'aquests béns, i com a resultat, es produïen repetits increments de l'oferta i el valor
dels béns es veia negativament afectat. El mateix passa actualment amb el control
governamental de la moneda. Quan les autoritats monetàries decideixen augmentar l'oferta
monetària (ja sigui buscant un estímul del consum, l'increment de les exportacions, etc), el
valor de la moneda baixa (es devalua) i el poder adquisitiu dels seus propietaris es veu reduït.
No obstant això, com ja s'ha explicat abans, l'oferta que presenta Bitcoin és una oferta
completament rígida i preestablerta. No hi ha millora tecnològica, augment de la demanda,
abaratiment dels processos, etc. que pugui fer incrementar l'oferta de bitcoins de manera
inesperada. D'aquesta manera, els responsables de la volatilitat de Bitcoin han de ser
necessàriament altres.

Autors com Bukovina i Marticek consideren que els principals factors que determinen
la volatilitat de Bitcoin són sentimentals. Argumenten que cal tenir en compte que Bitcoin,
malgrat que el seu objectiu originari era ser una moneda, és tractat per molts grups inversors i
inclús per individus com una oportunitat per a la inversió i l'especulació, de manera que, en
part, la inestabilitat del preu de Bitcoin respon a la natura d'aquestes activitats. A més, la part
sentimental aplicada a Bitcoin fa referència a les creences que un potencial usuari de la
moneda pot tenir sobre els possibles riscos, beneficis i pèrdues que poden acompanyar
Bitcoin, i que no són resultat de l'anàlisi racional, sinó que responen a factors irracionals. En
aquest sentit, que es tracti d'una moneda digital el funcionament de la qual és certament tècnic
i complicat d'entendre per persones no especialitzades, i que, a més, sigui una moneda que
s'oposa a l'estructura monetària internacional, recolzada per tots els estats i les institucions
públiques, són fenòmens que contribueixen a la creació de prejudicis i temors abans que a una
anàlisi racional (Bukovina & Marticek, 2016).
 8. Conclusions
Al llarg d'aquest assaig s'han analitzat les característiques teòriques que ha de
presentar un bé per poder ser utilitzat eficientment coma moneda en una societat, s'han
exposat les funcions bàsiques que han de complir les monedes, s'ha observat com aquests trets
han estat o no presents en les principals formes de diners que han existit al llarg de la història
i, per últim s'ha exposat el funcionament de Bitcoin i s'ha analitzat si la seva adequació a les
característiques dels béns monetaris i a les funcions de les monedes.
Una vegada desenvolupat tota aquesta anàlisi, podem concloure diverses coses. En
primer lloc, és indiscutible que el disseny estructural i funcional teòric de Bitcoin és més que
correcte. A banda del revolucionari canvi que suposa que sigui una moneda descentralitzada
l'oferta de la qual està predeterminada i en què l'activitat de l'estat no pot intervenir (sense
entrar a valorar si això és o no positiu, ja que és una qüestió ideològica), Bitcoin introdueix al
seu sistema diversos mecanismes molt interessants per resoldre els problemes monetaris de la
vendibilitat en diverses escales, temps i espai. Per altra banda, també és igual d'evident que,
malgrat l'intel·ligent disseny que podem atribuir a Bitcoin, avui dia no és ni molt menys una
moneda acceptada en la dinàmica diària de l'economia. Com ja s'ha dit, Bitcoin respon
actualment més a un element per a la inversió i l'especulació a curt o llarg termini, que a un
instrument d'intercanvi a utilitzar en les transaccions econòmiques.
D'aquesta manera, podem dir que Bitcoin compta amb els mecanismes i amb la
dinàmica apropiada per poder ser adoptat com una moneda i que, l'única cosa que ho evita, és
la falta de credibilitat que desperta en els potencials usuaris. Així doncs, l'única cosa que
determinarà si Bitcoin s'estableix com una moneda habitual o com una forma d'inversió i
especulació, serà el grau de confiança i credibilitat que desperti en la societat. Si és capaç de
fer a un alt nombre de consumidors confiar en el seu funcionament i la seva utilitat, podrà
començar a usar-se com a moneda; hi haurà un alt percentatge de la societat que estigui
disposada a pagar o ser pagat amb bitcoins, i si sols és capaç de convèncer a un petit nombre
de persones, la seva utilitat quedarà reduïda a la inversió d'aquells que busquen aprofitar-se de
la incertesa que desperta.
Referències bibliogràfiques:

Ammous, S. (2022). El patrón Bitcoin (4.a ed.). Paidós. (Original work published 2018)

Bukovina, J. & Marticek, M. (2016). Sentiment and Bitcoin Volatility. Research Papers in
Economics. https://econpapers.repec.org/RePEc:men:wpaper:58_2016

elEconomista.es. (s. f.). Dinero: qué es - Diccionario de Economía.

https://www.eleconomista.es/diccionario-de-economia/dinero

Harari, Y. N. (2022). SAPIENS - Edición en Español (Pasta Blanda) (1.a ed.). Penguin
Random House Grupo Editorial.

Mecheba Molongua, J. (2016). Bitcoin,¿ la moneda del futuro?.

Rodríguez, J. C. (2014, 14 agosto). Las consecuencias de la Guerra: El patrón oro. El

Imparcial.
https://www.elimparcial.es/noticia/141003/cronica-economica/las-consecuencias-de-la
-guerra:-el-patron-oro.html

Soto, M. C. & Codorniu, C. L. (2022). Criptomonedas: ¿qué son y qué pretenden ser? CERN
European Organization for Nuclear Research - Zenodo.
https://doi.org/10.5281/zenodo.6398220

Blockchain. (s. f.).

https://guiasjuridicas.wolterskluwer.es/Content/Documento.aspx?params=H4sIAAAA
AAAEAE2OQU_DMAyF_02OqB3aOOXSlVuFJqgQVzexWmshgdgpzb-foRxmyfKT
_fnpfRfMdcRN7ETiEkXDNaZYP-2YCxqBiW1jwEmB0Cdn219NK44w6T5lj7mrqi
QJhFdkezC8pJ8XWGkGoRQ7yLsVeW-fPxqt9rE5PR3NipkVsO80YxQ0C83LoC07z
wjZLReY0Q7EAmpegoBP_AD8tZkQrxro7Y-6_-iKiLpOEvebcUFnD4JnCBj9f54b8b
uGvvkAAAA=WKE

Soto, M. C. & Codorniu, C. L. (2022b). Criptomonedas: ¿qué son y qué pretenden ser? CERN
European Organization for Nuclear Research - Zenodo.
https://doi.org/10.5281/zenodo.6398220