Unitat 7: Els diners

- Els diners: Funcions i tipus

- Comptes bancaris: dipòsits a la vista i dipòsits a termini fix
- Les targetes: Dèbit, crèdit, moneder i virtual.
- Estalvi i inversió
- Endeutament: préstecs personals,
INTRODUCCIÓ
Què passaria si no existiren els diners?

De les següents imatges, quines són diners?

1. ELS DINERS
1.1) L’intercanvi

1.2) Classes de diners al llarg de la història

1.3) L’euro

1.4) Funcions i característiques dels diners

1.5) Diners electrònics?

1. ELS DINERS
És tot allò acceptat per un grup de persones com a mitjà de pagament i que, per
tant, facilita l’intercanvi.

Al llarg de la història, el diner ha prés moltes formes diferents: sal (origen de la

paraula salari), espècies, metalls preciosos, monedes, bitllets i ara les targetes.

Acceptat, divisible,
CARACTERÍSTIQUES: homogeni, transportable,
durador, estable.
1.1) L’intercanvi
● Quan els individus comencen a produir més del que poden consumir ells
mateixa, apareix la necessitat d’intercanviar l’excedent.
● L’intercanvi és positiu, perquè afavoreix l’especialització i augmenta la
productivitat. Això, a la vegada, genera més excedent i més intercanvi.
● Com es fa l’intercanvi? en un primer moment, mitjançant el bescanvi
(trueque) però això presenta moltes limitacions:
○ Cal trobar gent amb les mateixes necessitats, és difícil determinar el valor del que
s’intercanvia….

● Les primeres formes de diners apareixen com una forma de facilitar

l’intercanvi.
1.2) EVOLUCIÓ DELS DINERS

DINER
PAPER
MERCADERIA (sal, DINER
té, espècies, or…)
MONEDA
ELECTRÒNIC
(Edat mitjana)

MONEDES BITLLETS i
(metalls preciosos) MONEDES
actuals

Té valor intrínsec, Intercanviables per l’or o

valor d’ús per ell la riquesa dipositada. Diner fiduciari. El seu
mateixa. valor es basa en la
confiança.
TIPUS DE DINERS
Diner mercaderia: Té valor intrínsec (per ell mateix), es pot usar per a altres coses, per
exemple l’or.

Diner fiduciari: El seu valor es basa en la confiança. No té valor per ell mateix (és paper)
però sabem, tenim la confiança. que el podem utilitzar com a mitjà de pagament acceptat
per tots. Avui en dia el trobem en dos formes:

● DINER LEGAL: Monedes i bitllets de curs legal emesos pels estats. Per entendre’ns,
els podem tocar.
● DINER BANCARI: Només existeix virtualment, està al banc. Quan fem una
transferència o quan paguem amb targeta, movem anotacions virtuals d’un lloc a un
altre, però no utilitzem monedes i bitlles de curs legal.
1.3) L’euro
● Des de l’any 2000, alguns països (19) de la Unió Europea comparteixen
moneda. Van deixar les seues pròpies monedes per integrar
“l’eurozona”.
● El Banc Central Europeu desenvolupa la política monetària de la zona euro:
això vol dir que és l’encarregat d’augmentar o disminuir la quantitat de diners
en circulació, i ho fa variant el tipus d’interés al que presta als bancs (menor
tipus d’interés → més diners en circulació).
● Això té avantatges i inconvenients. Ara, cada país ja no pot fer la seua pròpia
política monetària: tota la zona Euro comparteix la mateixa política.
1.4) FUNCIONS DELS DINERS
● MITJÀ DE CANVI: Podem intercanviar uns bens per uns altres superant les
limitacions del trueque, permet satisfer molt millor les necessitats de comprador i
venedor, no hem d’esperar que una persona tinga el que nosaltres volem i necessite el
que nosaltres oferim.

● DIPÒSIT DE VALOR: El diner permet ser emmagatzemat i conserva el seu valor, no

cal consumir-lo al moment, podem retardar la decisió de consum, estalviar, etc.

● UNITAT DE COMPTE COMÚ: Ens permet comptar i comparar la riquesa si som

capaços d’expressar el valor de tots els bens i serveis en diners
ACTIVITATS:
1. Penseu un exemple d’activitat que podeu fer amb cada
funció dels diners. Per exemple: “Mitjà de canvi: comprar
el diari”. “Dipòsit de valor: guardar a la vidriola els diners
que em dóna ma iaia”.

2. Penseu exemples d’activitats que feu amb diners legals i

altres d’activitats que feu amb diners bancaris.
2. LES RELACIONS BANCÀRIES
Per a què serveixen els bancs???
En el nostre sistema econòmic, les persones tenim algunes necessitats financeres:

→ ESTALVI i INVERSIÓ: Dipositar els nostres diners. Obtindre una rendibilitat dels
estalvis.
→ CRÈDIT: Finançar algun gasto o alguna inversió, perquè no tenim tots els diners
que necessitem. Per exemple, per a comprar un cotxe, una casa, o començar un
negoci.
→ MITJÀ DE PAGAMENT: Disposar d’instruments per a pagar les nostres compres
sense utilitzar diners en efectiu. Xecs, targetes de crèdit o dèbit, Bizum.
2. LES RELACIONS BANCÀRIES
● La funció dels bancs i caixes en l’economia és fer d’intermediaris financers.

● Això vol dir que fan circular els diners entre els agents econòmics, entre aquells que
ingressen més del que gasten i volen estalviar o invertir i entre aquells que en un
moment donat tenen necessitat d’endeutar-se perquè gasten més del que ingressen.

● Els bancs paguen un interés als estalviadors i inversors i cobren un interés als deutors.

Famílies,
Dipòsits
Estalviadors Bancs i caixes Préstecs Empreses,
bancaris
Sector Públic
2.2) Els dipòsits de diners en el banc
COMPTES CORRENTS: Són el diposit bancari bàsic. Tindre els nostres diners en un
compte corrent ens permet fer moltíssimes gestions que ens faciliten el dia a dia: cobrar la
nòmina, pagar amb targeta, comprar per internet, treure diners del caixer, fer
transferències...

COMPTES D’ESTALVIS: Com els comptes corrents, però no podem treure els diners
utilitzant xecs.
Tant els comptes bancaris com els comptes d’estalvis són dipòsits a la vista. Això
significa que els diners sempre estan disponibles, els podem treure al moment.

DIPÒSITS A TERMINI FIX (plazo fijo): La seua funció és generar una rendibilitat.
Dipositem els diners i el banc ens dóna un interés major que el compte d’estalvis. Per què?
Perquè no podem treure els diners fins que no passa el termini pactat amb el banc.
2.4) Com mobilitzem els diners?
Hui en dia, la major part dels nostres diners està al banc (i ni tan sols físicament al
banc) i els utilitzem sense necessitat de tindre’ls en efectiu. Com?

● Xec: Document numerat i signat que possibilita al titular obtindre diners d’un compte.

● Rebut bancari: Serveix per a que algunes empreses cobren periòdicament als seus
clients. El titular del compte ha de donar prèviament el consentiment.

● Transferència bancària: Moviment de diners entre comptes. És necessari el número

de compte i altres dades de la persona o entitat a qui fem el pagament.

● Targeta bancària: Mitja de pagament que permet al titular pagar amb diners del seu
compte o crèdit.

● Bizum: sistema (aplicació mòbil) de transmissió de diners entre comptes bancaris

només amb el número de telèfon mòbil del titular del compte que rebrà els diners.
ACTIVITATS:
3. Agafeu a la vostra mare, el vostre pare o algun adult de
confiança i feu-li les següents preguntes:

a) Amb quantes entitats bancàries treballen?

b) Quines operacions han fet durant les últimes dues

setmanes amb el seu compte corrent? (Transferències,
rebuts, bizums… en general).

c) Què són les comissions bancàries? Què fan per intentar

no pagar-ne moltes?

d) Tenen algun dipòsit a termini fix o instrument d’estalvi?

Amb algun objectiu concret?
ACTIVITATS:
4. Creus que hui en dia és possible viure sense un compte
bancari? Per què?

5. Quina és la diferència entre un dipòsit a la vista i un dipòsit a

termini fix?

6. Explica quina utilitat tenen les targetes bancàries. Què

significa que estan associades a un compte bancari? Totes ho
estan?
2.5) LES TARGETES
Les targetes bancàries són mitjans
de pagament en suport de plàstic
emeses per una entitat bancària.
Van associades a un compte bancari del
qual s’extreuen els diners quan les utilitzem.
Què podem fer amb elles?
● Comprar per Internet o en comerços.
● Treure diners dels caixers.
AVANTATGES:
❏ Més segures que els diners en
efectiu.
❏ Facilitat d’ús, comoditat,
acceptació generalitzada.
❏ Major control de la despesa (es
pot consultar l’extracte
d’operacions realitzades amb la
targeta).
INCONVENIENTS:
❏ Comissions i despeses de
manteniment.
❏ Possibilitat de frau en cas de
pèrdua o robatori.
TARGETES DE DÈBIT I DE CRÈDIT
TARGETA DE DÈBIT: La seua característica és que en utilitzar-les, els diners es
descompten al moment del compte bancari associat.

TARGETA DE CRÈDIT: Les podem utilitzar per comprar, fins a una quantitat límit, sense
necessitat de tindre diners al compte. Per tant, és com tindre un crèdit del banc, però només
pagarem interessos si no disposem de suficients diners en el moment que el banc els
reclama.
Altres targetes bancàries
● Targeta moneder: Per poder utilitzar-les cal ingressar abans diners. Això es
pot fer a través d’un compte bancari o al caixer. Si no ingressem diners, no
tenen fons i no les podem utilitzar.
● Targeta virtual: No existeixen físicament, i només serveixen per comprar per
Internet. Normalment es recarreguen només quan es vol realitzar la compra i
per l’import d’aquesta, de manera que si ens roben les dades no es perden
molts diners.
Poseu exemples d’activitats o de persones per a les quals
podria ser convenient la utilització de la targeta virtual i de la
targeta moneder.
2.6) Instruments d’estalvi i inversió.
Invertir és utilitzar els diners amb l’objectiu d’aconseguir a canvi més
diners en el futur (rendibilitat)

➔ Es distingeix de l’estalvi perquè no guardem els diners, fem un desembors

intentant aconseguir més diners per al futur, i això implica un risc.
➔ Totes les inversions no són iguals, les distingim segons la seua liquiditat,
seguretat i rendibilitat.
LIQUIDITAT: La capacitat de la inversió de transformar-se en diners. Exemple:
La compra d’una casa és una inversió poc líquida.

SEGURETAT: La capacitat d’una inversió d’assegurar que no es perdrà cap

part dels diners invertits. El contrari és el risc: la possibilitat de perdre els
diners.

RENDIBILITAT: La capacitat de la inversió de generar beneficis addicionals.

Exemples:
➔ Invertir en bitcoins és poc segur, té molt de risc. Però pot ser molt rendible.
➔ Invertir en deute públic és molt segur, però és poc rendible.
Les persones volen inversions líquides, segures i
rendibles. Però...

Hi ha una relació INVERSA entre la rendibilitat i la

seguretat i liquiditat. Cada persona ha de trobar un
equilibri.

● Quan més rendible és una inversió, normalment

és menys segura (té més risc) i menys líquida.
Quan invertim, és important DIVERSIFICAR, és a dir, no invertir tots els nostres diners
en el mateix. Així, si una inversió va malament, no ho perdem tot. Exemples de
diversificació:
○ Comprar accions de més d’una empresa.
○ Invertir una part dels diners en productes de renda fixa (per exemple deute
públic) i altres de renda variable (accions).
○ No invertir mai tots els nostres estalvis.
○ No fer tota la inversió en el mateix producte.

Cadascú inverteix d’una manera, depén de la situació econòmica i del caràcter, tots no
volem assumir el mateix risc, o considerem l’impacte social de les nostres inversions.
Per exemple: potser no vull posar els meus diners en un banc que inverteix en armes o
en una empresa que contamina o tracta malament els treballadors.
2.7) Endeutament
Tindre un deute vol dir tindre una obligació de pagament perquè ens han deixat
diners.
● Quan ens endeutem, fem un consum en el present gràcies a ingressos futurs.
● Endeutar-se té un cost: Tornem els diners amb un interés.

L’interés també s’anomena “preu dels

diners”, perquè és el que costa
demanar diners prestats.
El cost d’endeutar-se
Quan contractem un préstec amb un banc, podem decidir si volem pagar un interés fix o un
interés variable.

INTERÉS FIX i INTERÉS VARIABLE:

● L’interés fix és el mateix des del principi fins al final del préstec. Sabem des del
principi quant ens costarà el préstec.

● En alguns préstecs, com alguns hipotecaris, l’interés és variable, segueix un índex de

referència (per exemple, l’euribor). Puja o baixa al llarg de la vida del préstec i no
coneixem el cost final.
Els préstecs
Productes financers que ens permeten obtindre certa quantitat de diners (capital
principal) a canvi de tornar-la amb interessos (mitjançant una sèrie de quotes)
en el termini acordat.

● Préstecs personals
● Préstecs hipotecaris
Tipus de préstecs
ACTIVITATS:
7. Podríem dir que invertir i endeutar-se són el contrari? Per què?

8. Demanem un préstec de 4.000€, amb un interés del 4% anual,

per a tornar dins d’un any. Quants diners haurem de tornar?

9. El préstec anterior té una comissió d’obertura del 2%. De

quants diners és aquesta comissió? Quin és ara el cost total del
préstec?
ACTIVITATS:
8. Demanem un préstec de 4.000€, amb un interés del 4% anual,
per a tornar dins d’un any. Quants diners haurem de tornar?

4.000€ x 0,04 = 160€ d’interessos. Són el cost del préstec.

Haurem de tornar en total 4.160€.

9. El préstec anterior té una comissió d’obertura del 2%. De

quants diners és aquesta comissió? Quin és ara el cost total del
préstec?

Comissió = 4.000 x 0,02 = 80€ de comissió.

80€ de comissió + 160€ d’interessos = 240€, cost total del

préstec.
ACTIVITATS:
10. Imagineu que ens concedeixen un préstec de 10.000€ per a
comprar un cotxe, amb un interés del 3% anual.

A. Si pactem tornar-lo en quotes de 200€ al mes (sense comptar

els interessos), quant de temps tardarem en tornar-lo?

B. Si en canvi, les quotes són de 400€, quant tardarem?

C. En quin cas penseu que la quantitat que pagarem en concepte

d’interessos serà més elevada?

D. Per tant, com es relacionen les quotes d’un préstec, el

temps que tardarem en tornar-lo i la quantitat total que
paguem d’interessos?
 Basilio estudia pels matins un Cicle Superior de

Pràctica 1: El cotxe Manteniment i treballa les vesprades i els caps

de setmana en una tenda de muntatge de
de Basilio mobles.

Basilio guanya 600€ al mes i vol comprar un

cotxe.

Descobreix les seues possibilitats al següent

enllaç i dóna la teua opinió sobre els
avantatges i inconvenients que suposa cada
opció:

https://drive.google.com/file/d/0B02FHrXcxwaKW
U04Wnk2eEpZNmM/view?usp=sharing
Finalment Basilio es decideix pel cotxe
esportiu. Mirem com continua la seua
història:

https://drive.google.com/file/d/0B02FHrXcxwaKNk
EzcTJuVWJIemM/view?usp=sharing

Fes un breu resum del que ha passat i

dona la teua opinió sobre la situació.
Quins errors ha comés?
 ● El crèdit no són diners extra, són diners
dels nostres ingressos futurs.
● El crèdit no és el mateix que comprar en
efectiu, suposa un cost extra: cal pagar
interessos i comissions.
Què hem aprés? ● El crèdit implica una responsabilitat: cal
retornar-lo.
● Obtindre un crèdit depén dels ingressos i
de l’historial creditici.
● Si no complim el contracte, ens poden
embargar.
 Llegiu el següent article i contesteu les
preguntes:

Pràctica 2: Abusos http://www.eldiario.es/sociedad/Desahucios-infa

bancaris. Els
ncia-PAH_0_597740614.html

desnonaments. 1.
2.
Què és la PAH? Quan sorgeix i per què?
Què és la dació en pagament? Et sembla
just no tindre casa i tindre un deute?
3. Creus que el comportament del banc és
abusiu? Per què?
4. Escriu una opinió personal sobre l’article.
 Mireu el següent vídeo des del minut 19:
https://www.youtube.com/watch?v=3hOwRsep
O5w&t=2s

Llegiu l’article i contesteu les preguntes:

Pràctica 3: Abusos http://www.publico.es/actualidad/siete-casos-m

bancaris. L’estafa as-sangrantes-estafa.html

de les preferents. 1. Fes un xicotet resum del contingut del vídeo

i d’allò que explica l’article.
2. En què ha consistit el problema de les
preferents?
3. Per què els bancs han de tornar els diners
als afectats?
4. Redacta una opinió personal sobre el
problema.
 Llegiu el següent article i contesteu les
preguntes:
Pràctica 4: Banca
http://alternativaseconomicas.coop/articulo/economia-
ètica i fons de social-y-colaborativa/las-finanzas-eticas-llegan-a-las-pe
nsiones
pensions
1. Què és la banca ètica?
2. Què són els fons de pensions?
3. Per què hi ha gent que prefereix la banca
ètica a la banca tradicional?