PART 1

INTRODUCCIÓ (ÍNDEX):
Nosaltres hem dividit el nostre treball en diferents punts. Primer vam investigar sobre què
era una piscina intel·ligent i els possibles sensors d’aquestes. Més tard, vam voler
centrar-nos en el sensor de pH perquè vam creure que era el més rellevant. Vam investigar
sobre els sensors de pH i vam decidir que el millor era el sensor ISFET. Per altre banda,
vam buscar sensors comercials i vam decidir quina seria la millor opció de compra. I
finalment, vam crear un esquema d’un possible sistema utilitzant la proposta de compra del
sensor.

SENSORS D’UNA PISCINA INTEL·LIGENT:

Les piscines intel·ligents fan ús de la tecnologia en les piscines, i es caracteritzen per les
facilitats que ofereixen a l’hora de mantenir les piscines a través de sensors. Existeixen
molts tipus de sensors, d’entre aquests els més comuns són el sensor de temperatura, el
sensor de pH, el sensor de salinitat, que mesura la concentració de sal. El sensor que
controla la concentració d’oxígen, i el sensor redox que calcula la capacitat de l’aigua per
actuar com a agent oxidant o reductor.
PART 2
SENSORS PH:

Segons el que hem buscat a diferents fonts, els dos mètodes estrella per mesurar el pH
d’una solució, a part de les tires de paper, que hi ha al mercat actualment són: els sensors
de vidre i els ISFET.

Els sensors de vidre basicament es constitueixen per un tub apantallat on hi ha continguts

electrodes i solucions de pH’s coneguts (normalment KCl a ph=7). A la punta d’aquest tub
trobem una membrana de vidre sensible als ions H+. La seva funció és deixar passar
exclusivament als protons dins del tub, que aquests reaccionin oxidant o reduint el reactiu
conegut dins del tub i que la diferencia de potencial creada als electrodes es transfereixi per
cable a la computadora. La computadora calcula el pH de la piscina aillant la concentració
d’ions de H+.

En canvi, els ISFET (Ion Sensitive Field Effect Transitor), com el seu propi nom indica,
funcionen com a transistors deixant passar certa quantitat corrent depenent del pH de
l’analit que trobem a l’exterior del sensor. Es basa en un dispositiu totalment hermètic
excepte la porta que conté dues làmines compostes de elements semiconductors de
tipus-N (una connectada a la font i l’altre al drenatge) encaixades al substrat de
tipus-P. Aquestes dues plaques tipus-N estan separades per un espai (avui en dia
de l’ordre de 10-20 nm) i, a conseqüència d’estar dopades amb l’objectiu de ser
materials de tipus-N, la seva càrrega total és negativa, ja que hi ha continguts
electrons lliures.

La clau d’aquest sensor és que a la porta o gate hi ha una membrana selectora,

separada del substrat per un aïllant (normalment Si3N4 o nitrur de silici), a la qual
s’adsorbeixen ions (en el nostre cas d’ions H+). L’acumulació d’aquests ions sobre la
superfície del substrat crea una diferència de potencial. A conseqüència d'aquesta
diferència de potencial, els electrons lliures són atrets cap a la zona de potencial
positiu (als “forats” del substrat tipus-P a la zona entre la font i el drenatge) formant
un anomenat canal per on hi circula corrent elèctric.

Aquest corrent elèctric depèn exclusivament de la temperatura i de la concentració

d’ions H+ adsorbits (directament proporcional a la concentració d’ions H+ de la
substància).

Per tant, el corrent elèctric es recull i es mesura el voltatge del senyal obtingut i
mitjançant uns quants càlculs amb l’equació de Nernst podem extreure’n la
concentració d’ions ([H+]) i, per tant, el pH de la nostra dissolució (en el nostre cas
de la piscina).

Paral·lelament a aquest circuit s’ha de tenir un elèctrode de referència per poder

calibrar bé el nostre sistema.
Nosaltres ens hem decantat pel sensor ISFET, ja que el vidre que constitueix la
membrana de tots els sensors de vidre són molt fràgils i fàcilment es trenquen en un
ambient com una piscina. En canvi els ISFET són molt més resistents, molt mes
fàcils de mantenir, manipular i tenen moltes més avantatges donat que són
precedents dels sensors de vidre i com hem vist tenen una tecnologia molt diferent i
avançada.
PART 3

AVALUACIÓ DEL SENSOR ISFET:

Avantatges:
- Són pràcticament indestructibles i no tenen cap risc de que cap vidre es
trenqui
- L’àrea de detecció de pH es molt resistent i es pot netejar amb facilitat
- Es poden emmagatzemar en un ambient sec
- Tenen un temps de resposta molt curt
- Són dels més exactes del mercat
-
Solució 1:
Si el sensor no té termòmetre (que ara ja acostumen a dur-los incorporats), instalar-li
un i tenir en comtpe la variable de la temperatura als càlculs.

Solució 2:
Cobrir la part més propera a la superfície de la piscina de l’ISFET amb un plàstic
transparent/fosc.

PROPOSTA DE COMPRA:
Degut a que la nostra proposta no té l’objectiu de crear una piscina intel·ligent gran i
oberta al públic, sinó que volem una piscina familiar de 10 x 5m que pugui caber en
un jardí d’una casa. La piscina constarà d’un sol sensor ISFET col·locat al costat de
les escales d’aquesta que anirà mesurant els nivells de pH constantment.

SENSORS COMERCIALS:
Comentar els sensor de la taula (marca, característiques, preu…). Finalment, per
motius de comoditat en el nostre model de piscina intel·ligent, ens hem decantat pel
sensor PCE-ISFET, que surt més económic i és més precís que els demes, però la
seva bateria és considerablement més baixa. La carència de bateria no soposa un
un gran problema, ja que aquest sensor el mantindrem connectat al corrent en tot
moment. El gran aventatge que té aquest sensor és la interfície USB que conté, que
ens permetrà connectar-lo a un dispositiu que prengui determinades decisions
segons el valor del pH que donin.
PART 4

ESQUEMA DEL SISTEMA:

El nostre sistema comença amb l’adquisició de dades per part del sensor ISFET,
més tard, per tal que l’ordinador pugui llegir les dades, es fa la conversió d'analògic
a digital de les dades. Les dades es transmeten a l’ordinador a través d’un cable
USB, en aquest es comprova que el valor de pH sigui més gran o igual que 7 i més
petit o igual 7,6. En el cas que es compleixi aquesta condició es torna a realitzar el
mesurament de ph. Per contra, si no compleix la condició es comprova que el ph
sigui major a 7,6. Si és major s’aboca sosa càustica per disminuir el ph i si és menor
s’aboca salfumant per contrarestar el ph. Un cop s’ha fet la regulació química, torna
a començar el procés un altre cop.

CONCLUSIÓ: